Lloret de Mar : destruccions i resistencies d'un poble en mans del turisme

LLORET DE MAR: DESTRUCCIONS I RESISTENCIES D'UN POBLE EN MANS DEL TURISME Jo di Es i ill (Uni e si a de Pe piny i) En es e a iculo se e leja el es ado ac ual de una in es igación socio- an opológica en cu so, sob e las ans o maciones de un pueblo de la Cos a B a a some ido a las p esiones de signo di e so, de una eno me ola u ís ica (mis de 100.000 pe sonas en el mes de agos o), de la inmi- g ación del su de España y de la bu guesia au óc ona. ~Has a qué pun o el ejido social del pueblo se esqueb aja y se ompe con la des ucción de la economia adicional ---el paso de una ac i idad ex ac i a al dominio del e cia i- y la eno ación de más de la mi ad de la población es able? ¿Una up u a de las es uc u as p oduc i as engend a un cambio o al de las elaciones sociales e ideológicas? La espues a no es senciila. La socieded de Llo e se ha e osionado debido a: 1) Una mayo de- pendencia con espec o a un ex e io no con olable ( inancie o, ou s ope- a o s, mano de ob a, p oducción pa a el consumo, e c.) 2) Una al e ación de 10s cen os y de las o mas de pode . 3) Una me amo osis de 10s i - mos y las mani es aciones de la ida na u al y social. 4) Una pé dida de uncionalidad de ins i uciones y g upos o o a impo an es como la amilia, la iglesia, la ejez. 5) Un di o cio cada ez mayo en e la co idianidad y 10s alo es adicionales. La es uc u a de las clases sociales ambién se ha modi icado. Pe o, en e a es as mu aciones el edi ici0 social ha encon ado unas acomodacic nes económicas e ideológicas, ha e o zado sus lazos in e nos, se ha hecho más complejo. Po in, ha esis ido a ando de apoya se en sus cimien os mis p o undos. Pape s: Re is a de Sociologia 10 (1978) <(Pape sa: Re is a de Sociologia El esu gimien o ac ual de las mani es aciones popula es ca alanas en Llo e , son en cie o modo una salida y una oposición a las endencias ex e nas de dispe sión y de disg egación. Es a eacción se sos iene en unas aíces his ó icas no desman eladas, en la di e enciación lingüís ica, en una ama de p ác icas sociales especí icas, en una di usa conciencia de pe e- nencia a una comunidad nacional pe seguida. (Pod ia esumi se la cues ión en es os é minos: en e al impe ialismo, esis encia nacional popula ? Demasiado simple pa a esponde a la complejidad de la alidad del Llo e 1978. <{El u ismo ha de sus i ui se po el iaje sac o y cas ense. La Falange p ohibi á e mi- nan emen e, baio penas se e isi nas, el u ismo. El español ha á iajes, esuel o a conquis a en epopeya. Viaje sac o, ezando en Flandes, e- zando en I alia, ezando en Alemania. Viaje cas ense, luchando en F ancia: el Mediodía con- a el N0 e.g Ga cia Se ano, e is a A iba España, de Pamplona, 24 sep iemb e 1936. Malg a les cu ioses i ep esso es in encions eclesiAs ico-mili a s de la Falange Na a esa de l'any 1936, el enomen del u isme no ha espec a el san ua i espanyol i ha in adi la pell de b au, condicionan no sola- men la se a e olució econbmica sinó ambé so agan g an pa de les elacions socials i cul u als. Una eali a poc es udiada ' Jun amen amb el u isme in e io , els més de dos-cen s milions de u is es anyals en o el món, cons i ueixen una eali a social &una im- po ancia inusi ada i c eixen . El e de la se a limi ació an en l'espai 1. Uns p ime s esul a s d'aques es udi sbcio-an opolhgic de Llo e de Ma en els quals es compa a a l'e olució d'aques a població amb San Ceb ih en la Cos a Ve mella de l'al e cos a de la on e a, han is ja la iium púbíica a la Uni e si a de Pe pinyh: <<Sain Cyp ien e Llo e de Ma : ou isme plani ié e ou isme sau age*. Sob e la ma eixa qües ió a ésse p esen ada una pongncia l'any 1976 que ou publi- cada en el olum <<Deba Cos a B a a),. Gi ona: Camb a de Come c, 1978. ~Pape ss: Re is a de Sociologia (la majo ia d'aques s mo imen s de població enen lloc a Eu opa i pa - icula men els acullen les socie a s medi e hnies), com en el emps (en gene al a I'es iu) donen a aques a p oblemh ica unes ca ac e ís iques espe- cí iques i poc es udiades. La ela i a escasse a bibliog híica, en pa s'explica pel ca hc e ecen de la massi icació u ís ica (p hc icamen desp és de la Segona Gue a Mun- dial), pe I'absi ncia de con lic uali a mani es a i pe la se a locali zació en h ees on l'es udi sociolbgic és més a ia p eca i (An illes, Medi e ani, MSxic, No d d'A ica). Tanma eix i malg a una ce a con inu'i a bibliog A ica posada de mani es pe Lancas e i Nichols.ls,z és en els anys seixan a i se an a que c eix I'in e i s dels es udiosos pel enomen u ís ic. En llu s publicacions els economis es discu eixen els e ec es posi- ius i10 nega ius del u isme sob e el consum, les endes, l'ocupació i els equipamen s collec ius. S'in e essen pe la in íui ncia d'aques enomen sob e el desen olupamen &una zona o &un pak6 Els gebg a s posen de elleu els ac o s locacionals, les ans o macions e i o ials i els mo i- men s mig a o k7 Amb eqüi ncia els sociblegs i an opblegs si ua en l'ac i i a u ís ica en el ma c de les anhlisis sob e el consum i 1'0ci.~ I mol so in , la majo ia d'aques s plan ejamen s es deixa en ana pel penden del olun a isme més me a ísic p esen an el u isme com la no a o ma d'e i a les gue es i com el camí ideal e s un món ha mbnic. Con as an amb les da e es a i macions, a comencamen s dels anys se an a apa eixen no es ap oximacions de cai e més c í ic. Així pe exem- ple, en el Cong és anual de I'Associació Ame icana d'An opblegs celeb a a Mexic l'any 1974 es p esen en un conjun de poni ncies que posen les 2. Lancas e , J., Nichols, L., c A selec ed bibliog aphy o geog aphical e e ences and ela ed esea ch in on deo ec ea ion and ou ism 1930-1971,. Exchange Biblio- g aphy núm. 190. Iliinois: Council o Planing Lib a ians. 3. Kaspa , C., c Le phénomene mul iplica eu du ou isme,, La Gaze e O icielle du Tou isme, núm. 113. Pa is, 1966. 4. Rosembe g, H., i Rei e , R., aRu al wo ke s in ench Alpine ou ism: whose de elopmen )>, S udies in Eu opean Socie y, núm. 1, 1973. 5. Fau e, A., aLe ale au ou isme dans la s a kgie du dé eloppemen *, VI1 Colloque F ancoEspagnol des Facul ées de D oi Py énéennes, Mon pelle , 1968. 6. Ba e je, R., Aspec s économiques du ou isme (Pa ís: Be ge -Le aul , 1972). 7. Wi hing on, W. A., Upland eso s and ou ism in Indonesia. Some ecen ends. 8. Dumazedie , J., Ve s une ci ilisa ion du loisi (Pa is: Du Seuil, 1966). I Llo e de Ma : Des uccions i esis kncies d'un poble i es d'una in e p e ació més a p op de la eali a i a la qual hom inco po a la dimensió polí ica. Nash ins i o iden i ica el u isme com una de les plasmacions de l'impe ialisme.1° A a bé, la dispa i a en e la impo hncia c eixen d'aques mo imen de població es able i l'a enció c i ica dels es u- diosos de cii ncies socials con inua. P hc icamen són gai ebé inexis en s les ece ques sob e el u isme com a enomen global, que el si u'in en les elacions en e les me bpolis i les colbnies, en e els paisos indus iali za s i els enda e i s. Que insis eixin en el pape de la pe i i ia s~~bdesen olupa- da, p o eido a de mh d'ob a, de p oduc es ag ícoles i d'esba jo. Que posin l'accen en el u isme com a no a on d'acumulació de la ase ac ual de desen olupamen del capi alisme. Que expliquin la monopoli zació i la in e - nacionali zació c eixen dels canals de u is i icació (ho els, agencies, u ba- ni zacions, ou ope a o , e c.). Que l'emma quin en la deg adació de les condicions de ida de les socie a s al amen u bani zades i indus iali za- des, i en la necessi a d'allibe a -se'n o i que sigui adop an compo a- men s enca a més aliena s. Adhuc escassejen més els es udis del u isme lliga s amb les classes socials dels pdisos <{p oduc o s de u isme)> i amb les dels que I'acullen, i dels p ocessos d'in e in lui ncia en e uns i al es. Com les socie a s ecep- o es passen d'una economia ex ac i a a una de se eis? De quina o ma es ans o men les classes socials? Quines no es pau es de compo amen apa eixen, quins alo s mo als desapa eixen? Com es modi ica la cul u a au bc ona? P egun es i més p egun es que pe a a queden en l'ai e. < Spain is di e en s No obs an que aques lema hagi es a u ili za pe a end e la <(pa- adisíaca península)>, no sembla que de ineixi l'especi ici a de la p oducci6 in dec ual au bc ona sob e el u isme ja que ha segui un p océs semblan al que s'ha desc i esquemh icamen pe les publicacions es ange es. També hom po oba aquí elogis al pape an ibe8icós i d'ap opamen en e els pobles i chlculs i cnics sob e el millo amen del ni ell de ida degu s al u isme. Un exemple d'aques s da e s, els obem en les ob es d'A illaga," 9. Dei ch, L., The impac o Tou ism upon he A s and C a s o he Indians o he Sou h Wes e n Uni ed S a es (Mexic: 1974). F ase T., The impac o ou ism in he Windme d Islands (M2xic, 1974). 10. Nash, D., Tou ism as a o m o impe ialism (Mkxic, 1974). 11. A iilaga, J. I., El u ismo en la economia nacional (Mad id: Nacional, 1955). Sis ema de poli ica u is ica (Mad id: Aguila , 1955). Ensayos sob e u ismo (Ba ce- lona: Edi u , 1962). <(Pape s>>: Re is a de Sociologia i de Pulido.12 Un exemple de la e b ica me a ísica es mani es a en el pa- hg a següen : <(Tan lejos como el mlis emo o pais desde el que, con la paz en el alma, con la paz como obje i o, con la paz, llega el u is a C...]. És a es una ealidad indiscu ible: el u is no es Paz, es P og eso, es P os- pe idad y Cul u a y Ecumenismo.~'~ Con as an pel seu igo amb aques es a i macions g a u'i es, cal no a els es udis de Ba celó i Pons.14 L'any 1964 es udia a la his b ia del u isme a les Illes Balea s i a anGa a unes p ime es ipologies c onolbgiques. No és d'es anya que sigui a mallo quins a qui de em unes p imícies d'anhlisi sob e els inicis his b ics i l'espec acula i a de les mani es acions u ís iques locali zades a Mallo ca. La ans o nlació de l'economia illenca en el sen i &un monocul iu u ís ic ha p eocupa a o s els que s'inquie en pel seu u u s. Els es udis d'A. Ta abini, J. Roca, A. Rabassa, J. Bas a d," s'ins- c iuen en aques a línia. Així com ambé ho an els capí ols, dedica s al menciona sec o , de les ecen s in es igacions e e ides a la si uació eco- nbmica de Mallo ca i Meno ca.16 Sociblegs, u banis es, an opblegs, econo- mis es, gebg a s, ac en la emh ica del u isme a les illes. I aixb no és gens con adic o i ja que és possible ap oxima -se a aques a p oblemi ica des de o es les pe spec i es de les ciencies socials: ella cons i ueix un camp p i ilegia pe al dialeg plu idisciplina i. En aques b eu ephs bibliog i ic cal assenyala l'es udi de Ba baza." Sob esu pe la se a exhaus i i a i el seu igo me odolbgic. La ece ca, e a a comengamen dels anys seixan a, con é mol es indicacions, ilides en- ca a a a, pe a comp end e les ans o macions dels sec o s econbmics a- dicionals, les modi icacions del paisa ge humh de la Cos a B a a i la inci- dencia del u isme. Ba celó, Ba baza, ens expliquen l'e olució geog h ica i his b ica del enomen. Més ecen men , Fa e as l8 ambé ha e apo a- cions d'in e es des d'aques a da e a pe spec i a. 12. Pulido, A., < In oducción a un análisis economé ico del u ismos, quade n núm. 5, Ins i u o Es udios Tu is icos, Mad id, 1965. 13. Palomino, A., El milag o u is ico (Ba celona: Plaza y Janés, 1972). 14. Ba celó Pons, B., <<El u isme a les Illes Balea s,, Se a &O , ma $-ab il 1964. 15. No és el cas ~cí de ac a de e una e isi6 a ons de la bibliog a ia del u isme. 16. Se ei d'Es udis de la Banca Ca alana, <(La ia meno quinas i c L'economia de Mallo ca)>, Ba celona 1978. 17. Ba baza, Y., Le paysage humain de la Cos a B a a (Pa is: A. Colin, 1966). 18. Fa e as, A., El u isme a Ca alunya del 1931 al 1936 (Ba celona: Po e , 1973). Llo e de Ma : Des uccions i esis kncies d'un poble P ac icamen o hom es h d'aco d a conside a el u isme com un dels mo o s del desen olupamen econbmic de 1'Es a espanyol. E iden - men un dels p oblemes pe a la ciencia econbmica és el d'a ina les se es eines me odolbgiques a I'ho a d'es udia el u isme i no queda -se al ni ell de les es adís iques conce nen s a en ades i so ides i despeses dels u is es. Saba és i Cals l9 ho in en en amb di e en s esul a s si bé cons i ueixen dues e e encies obligades en la dimensió econbmica. Una i al a no es limi en a pa la d'o e a i demanda i, o pa in d'un ma c més gene al, an in e eni al es elemen s. Com pe exemple, els cos os socials i les con- seqüencies e i o ials i u banís iques. En aques s dos e enys cal ci a ambé, la ece ca de Campis ol i L1uchZ0 sob e els e ec es pola i zado s del u isme de San Fdiu a Palamós, i els in o mes que úl imamen comen- cen a e els Collegis d'd qui ec es. Ga i ia I'any 1971 *' ja assenyala a les elacions en e camp i ciu a en l'in e io &una eo ia de l'oci. I, Bo- higasP en un agu a icle ensenya la complemen a ie a en e la casa de la ciu a i la o e d'es iueig pe a una ce a bu gesia. Pel que a al caos u banís ic, ul a la ecomanable con emplació in si u, al la pena enii- en comp e el núme o ze o de la e is a CAU.23 Quan al ipus de u isme que e al país, el Minis e i co esponen n'ha e alguns eballs, així com en i a s p i ades en e les que cal ci a al Cen e &Es udis Ti cnics Tu ís ics i les que gi en al ol an de la e is a Edi u . A a bé, la majo ia &aques es obse acions no supe en la mecsnica de l'enques a di ec a i se si uen en I'bp ica de I'ap o i amen dels u is es. En can i, l'anhlisi de Gibe l4 in en a comp end e els mecanismes que ac uen damun les mo i acions i els canals u ís ics. Ma inez 25 ha eballa sob e com es en l'objec e u ís ic i Ga~i ia,'~ a pa i &una ece ca e e- 19. Saba és, B., c Teo ía económica del u ismo y su aplicación al caso espa- ioh, Ho izon e Español (Pa ís: Ruedo Ibé ico, 1966), ol. 2. Cals, J., Tu ismo y po- lí ica u is ica en Espa a: una ap oximacidn (Ba celona: A iel, 1974). 20. Campis ol, P. i Lluch, E., <(Les conseqü~ncies coma cals del u isme a la Cos a B a an (Ba celona: Se ei d'Es udis Banca Ca alana, 1972). 21. Ga i ia, M., Campo, u be y espacio del oci0 (Mad id: Siglo XXI, 1971). 22. Bohigas, O., La a qui ec u a del ue aneo: en e la since idad y la hipoc esia. Con a una a qui ec u a adje iuada (Ba celona: Edicions 62, 1966). 23. CAU, núm. 0, < Tu ismo)>, Re is a del Collegi d'Apa ellado s i A qui ec es 2cnics de Ca alunya i Balea s, ma c 1970. 24. Gibe , A., (<El c ack u ís ic0 de la Cos a B a a)> (Gi ona: Camb a de Come g, 1972). 25. Ma ínez, A., cl'image ou is ique de la Cos a B a a),, Uni e si a de Mon - pelle , 1977. 26. Ga i ia, M., España a gogó. Tu ismo cha e y neocolonialismo del espacio (Mad id: Tu ne , 1974). ccPap s,: Re is a de Sociologia ida a la Cos a del Sol, ambé ha es udia l'impac e de la p opaganda. Pe b la ece ca de Ga i ia es des aca més ma cadamen pe quk explica amb de all un dels p ocessos més signi ica ius del enomen u ís ic de massa en els da e s emps, és a di , l'augmen del pode de les g ans agi ncies in- e nacionals en el negoci u ís ic a a és dels ou s ope a o s. Un al e aspec e d'impo incia c eixen pe b que ins a a no ha ebu ac amen és el de la g a i ació del u isme en la ajec b ia del mu- nicipi. Cal o no cal pa la de municipis u ís ics? Quines especi ici a s enen i com aques es condicionen econbmicamen , socialmen i cul u al- men I'e olució dels ajun amen s? Pe a a només es i damun la aula, l'a icle de Romague a, que ac a de les hisendes dels municipis de la Cos a B a a " i I'e idkncia dels p oblemes gene a s pe les di e kncies dels olums de població i la con inu'i a dels equipamen s col.lec ius. Aques és un deba obe i en la mesu a en qui: al es sec o s i o ces di e en s de les ac uals s'inco po in als ajun amen s, p end h una i uli ncia i una acui' a especials. Una plani icació democ i ica hau i d'op a , sense cau e necessi iamen en l'exclusi i a , en e el caos o el sanejamen u banís ic. en e el u isme esi- dencial o el dels g ans ho els, en e el u isme in e nacional o l'in e n, en e la enda d'una o al a ima ge. Qües ions que no solamen a ec en als u u s ba lles sino ambé a o a ins hncia de pode polí ic i adminis- a iu. En qualse ol ci cums incia, hom hau P de eni en comp e quina ha es a la ida an e io dels pobles de la cos a i com han a iba a la si uació ac ual. I, a manca de ece ques econamiques i sociolbgiques sabu- des, bones són les conside acions dels lle a e i s. Po se , ins i o , són imp escindibles i insubs i u'ibles en la pe cepció de la eali a social. Cal escol a les pa aules que dic a l'expe ikncia iscuda en aques necessa i couoqui en e el igo cien í ic i la sensibili a li e h ia pe al d'en iqui la e lexió collec i a del món que ens en ol a. El dideg ja es h p o oca i ence a amb les següen s ases de Gaziel: <{Els economis es i al es es udiosos d'aques a mena de ans o macions socials, C...] en deuen sabe mol es coses i segu amen ens n'explica ien un bull. Pe b ells ma eixos, si no han con empla el enomen amb els p opis ulls, és impossible que en inguin una noció compa able a la simple expe ikncia dels qui els isqué em. No: pe ha e -ne un concep e, la cikn- cia d'ells bas a; pe b pe a conkixe -ho a ons cal eni -ne un eco d, com 27. Romague a, R., <(La hisenda municipal ca alana: el cas de la Cos a B a a*. Publicació d'In o mación Económica, Banca Ca alana, núm. 44. Llo e de Ma : Des uccions i esis hncies d'un poble una lla o i a, conse ada en el es més ecbndi i mis e iós, que és la memb ia indi idual. )> No es ac a de p i ilegia les o mes de coneixemen subjec iu, sinó d'assenyala l'in e es d'un conjun de publicacions e es pe li e a s, e u- di s locals i c onis es, que econs i ueixen la memb ia colle~ i a.~~ Així pe exemple, es no subs i ueix pe a a el llib e de Gaziel pe a en end e el San Feliu ui cen is a su ai e i pescado . Les ob es comple es de Josep Pla són lec u a obligada pe a qui ol endinsa -se en el món de la Cos a. Alguns dels seus c homeno s)>, els olums dedica s al ma , la guia de la Cos- a B a a i el seu Cadaqués, no poden deixa -se de cos a . En aques o d e, To en ha e un bon ecull de ex os d'esc ip o s ca alans. Les ima ges d'un Ruy a sob e Blanes, les explicacions d'en Palau sob e Tossa,3l els comen a is de Cos a Pau 32 sob e les elacions en e els pescado s i els u- is es són elemen s gens negligibles. Fins i o són mol ap o i ables les guies u ís iques i les imp essions g h iq~es.~~ Gs e iden que l'ap o i amen d'aques s ma e ials ha de eni en comp e els di e en s ni ells i objec ius amb els quals han es a p odu'i s. Mes mol es egades, hom po oba -hi pinzellades signi ica i es, idees simp omh iques, imp essions escaien s que, desen olupades, pe me en a an- Fa en la diagnosi del cos social. En aques a pe spec i a i pe Llo e de Ma , les in u'icions con ingudes (la pe i a his b ia i a) en els dos llib es &Es e e Fhb egas i Ba i,% han es a de mol alo en el momen de o - mula el conjun d'hipb esis d'aques a ece ca. Pe & i els sociblegs i els an opblegs? Gene almen , no han conside- a el u isme com un cen e d'a enció amb p ou in e es. Així, quan llu e lexió a p opbsi de les elacions socials s'ha cen a en un poble, han escolli les socie a s u als in e io s. A í ol d'exemple, les ece ques ja 28. Gaziel, San Feliu de la Cos a B a a (Ba celona: Aedos, 1963), p. 167. 29. Tampoc no es ac a de elaciona o es les publicacions locals, sinó simple- men de ci a -ne algunes de signi ica i es i ú ils 30. To en , J., La Cos a B a a is a pels esc ip o s ca alans (Ba celona: Ba ci- no, 1958). 31. Palau, J., Llib e de Tossa (Ba celona: Selec a, 1952). 32. Cos a Pau, M., Tu is es, si enes i gen del país (Ba celona: A iel, 1966). 33. Vegeu, pe exemple, Cesc, La Cos a B a a (Ba celona: Lumen, 1963). Mas, F., Paisaje y colo en Llg e de Ma (Ba celona: Eds. Unidas, 1967) i Mise- achs, X., Cos a B a a show (Ba celona: Kay os, 1966). 34. Fib egas i Ba i, E., Llo e de Ma (Ba celona: Selec a, 1959) i Vin anys de u isme a la Cos a B a a (Ba celona: Selec a, 1970). Vull ag ai an a Fab egas com a l'alcalde de Llo e i a al es pe sones del poble que no és el cas menciona ací, les acili a s donades pe a po a a e me les p ime es ases del eball. <<Pape s>>: Re is a de Sociologia en 1973, dels quals solamen 8 o 9 es guanyen la ida; o s ells més g ans de qua an a-cinc anys. La població ac i a del secunda i passa del 20 % del o al en 1940, al 40 % en 1970: de 210 pe sones a 1.105. La cons ucció és la que més ha augmen a , ca si en 1940 hi ha ien 7 mes es d'ob es i cap emp esa, l'any 1970 comp a amb 9 mes es d'ob es i 25 emp eses dedicades a la cons- ucció. E iden men , ambé les emp eses elacionades amb aques sec o han p og essa pa allelamen ( us e ia, elec ici a , pin u a), i en 1972 el nomb e de con ibuen s locals e a de 152. Que és un índex de la inco - po ació de la mi d'ob a llo e enca als llocs quali ica s d'aques sec o . P ic icamen , l'a esana adicional ha desapa egu i ha apa egu un nou ipus d'a esana dependen del u isme. Com és ípic d'una economia u ís ica, el sec o e cia i és el que més ha c escu . Un de cada dos llo e- I encs que eballen ho an di ec amen en aques sec o . De 1957 a 1967 s'ob en 71 come gos dedica s a end e p oduc es d'alimen ació, en 1974 n'hi ha ia més del doble (143). De 1957 a 1967 s'ins den 56 maga zems de sou eni s, 27 de es i s i con ecció, 12 de bisu e ia, e c. En 1972 es o a- li za en 392 bo igues. Llo e s'ha ans o ma en un g an <(basa )> ... To es les agencies in e nacionals impo an s són p esen s a Llo e de Ma des de 1960; ac ualmen n'hi ha 22. Agencies de llogue i immabiliP ies han c escu com els bole s. En 1974 es comp a en 6 sucu sals de bancs, més la de la Caixa. A a bé, cap al a ac i i a ha conegu un boom an ex ao dina i com l'ho ele ia. En 1950 exis ien a Llo e 8 ho els i 206 lli s. El 1974 n'hi ha 234 i 24.945 lli s, segons xi es o icials. Cal a egi -hi més de 10.000 lli s en els apa amen s que han augmen a mol da e amen , 4 cimpings amb més de 4.500 llocs, les u bani zacions, e c. Pe acaba la mos a, s'hi hau ia d'a egi 312 ba s (comp an els dels ho els) i més de 30 nigh clubs. Realmen , l'economia de Llo e s'ha al e a adicalmen en aques úl im qua de segle. To el sis ema p oduc iu ha a ia de sen i i de i me. La ela i a au a quia s'ha con e i en o al dependencia de l'ex e- io en homes, capi als i ecnologia. Els mecanismes d'acumulació s'han ans o ma i augmen a . Els pode s econbmics adicionals han es a dilu'i s i a a, immobilii ies, cons uc o s, ho ele s, ag ncies de ia ge, con olado s dels ci cui s come cials o inance s o men les no es oliga quies. Els cen es impo an s de decisió econbmica s'han allunya de l'b bi a ílo e- enca. Llo e de Ma : Des uccions i esis encies d'un p~ble 1 La immig ació, ac o clau de l'expansió demog d ica I Amb lleuge es a iacions, Llo e de Ma ha ia oscga des de 1876 íins a 1960 en e 3.000 i 4.000 habi an s. A pa i d'aques a da e a d cada, el i me de c eixemen poblacional augmen a an , que en quinze anys la població es duplica. Cal dis ingi dues ases: a) La p ime a de 1945 a 1960. El c eixemen ege a iu (110 pe - sones) és p hc icamen igual al saldo mig a o i (99 pe sones). La població c eix len amen . La na ali a és baixa (73 % de 1955 a 1959), així com la mo ali a (7,8 % pel ma eix pe íode). La axa de c eixemen de la població és del 3 %. El 52 % dels immig a s a Llo e en e 1951 i 1962 són ca alans i an sols el 8 % són andalusos. El u isme de massa o jus comenca. b) Cap al 1964 s'a i ma el p océs inicia a inals dels cinquan a i la co ba de la població o al de Llo e es dispa a. La na ali a augmen a (13 % de 1965 a 1969) més que la mo ali a (10,4 %), pe 6 és sob e o el saldo mig a o i el ac o clau de l'expansió demog i ica. De 1962 a 1969, a iben 1.589 immig a s comp abili za s, dels quals sols el 30 % són d'o i- gen ca alh i el 53 % énen d'Andalusia. Dels p ime s, el 30 % són quad es i no assala ia s; dels segons el pe cen a ge d'assala ia s puja al 95 %. Els p ime s són come cian s, ho ele s, adminis ado s i a esans lliga s a la cons ucció. Els segons són onamen almen mh d'ob a no quali icada pe a l'ho ele ia i la cons ucció. En els da e s anys s'accen ua la immig ació es able d'es ange s (es- pecialmen alemanys, anglesos i holandesos), la majo ia d'ells ingu s a ges iona les in e sions d'aques s pdsos i en algun cas a ins alla algun come G amilia (bo iga, ba ). Així, doncs, Llo e s'ha is so mss a un can i p o und en la se a població ins al pun que més de la mei a de la població es able no hi ha nascu . La pi hmide d'eda s e a eg essi a en 1945 i és o ca p o- g essi a en 1970. El pe cen a ge de població de més de 55 anys e a de 22,4 % en 1940; en 1970 baixa a al 16,3 %. La o a na ali a de la gen del Sud s'ha imposa a ni ell de la població o al. De 1962 a 1973, Llo e c eixia el 1 10 % . P essions socials i classes socials Els es iuejan s de Ba celona, de Gi ona i ambé d'al es poblacions ca alanes, són els p ime s a modi ica sense gai e es id ncia el pai- apape s)): Re is a de Sociologia sa ge u banís ic de Llo e , bé ap o i an elles cases de pescado s, bé edi- ican o es &es iueig al lla g del passeig del ma i en els llocs més p i ilegia s (Sa Cale a, e c.). Alguns d'aques s es iuejan s són llo e encs que e o nen els es ius al poble i ocupen llu s cases pai als. Les elacions amb la gen del poble an de i'ex em en el qual la dominació de classe i econbmica s'exp essa i gene a la se i ud i l'oposició dels au bc ons (exemples : l'an agonisme dels jo es i l'adjec iu de <(me de- jan ss) a i'al e ex em, en qui hi ha co~labo ació en ce es ac i i a s (ana a ce ca bole s, a pesca ), espo i es ( u bol, < els Pops de Llo e de Ma )>) i es i i a s (el ball de placa). Pe b, en gene al, ni < els del poble)> no ap ecia en massa < els de la colbnia)>, ni aques s eien gai es coses pe a ap oxima -se als p ime s. Tanma eix amb el descob imen de la gallina dels ous &o del u- isme, el pape de la bu gesia u bana ha p es mol a més impo incia, ja que han es a mol s d'ells que, en una segona ase, s'han ap o i a més del u isme en u bani zacions, ob in cadenes &ho els, g ans maga - zems, e c. L'a iculació amb les capes iques del poble s'ha p odu'i amb els que pe anyien als sec o s ca alans de la mi jana bu gesia ba celonina (casamen s, < el casine ),, e c.). En can i, els sec o s més oligi quics, mol s de cul u a cas ellana, han man ingu les dis hcies i han cons u'i un m6n a pa (Club Nhu ic, xale s a la Roca G ossa). Les elacions de depen- d&ncia del poble en e s la bu gesia ba celonina i gi onina s'han adu'i en mol s casos en elacions bé de compe incia, bé d'associació. Una p essió mol més aclapa ado a i bhsica ha es a la dels immi- g an s del Sud. Com en la majo ia de iles i ciu a s ca alanes, una iuada de gen o ana ha a iba i s'ha ins dla a Llo e de Ma . Expulsa s pe la manca de eball de llu egió &o igen, énen a la Cos a B a a, mol so in a <( e la empo ada),, pe 6 mol s acaben quedan -s'hi i adés c idan la es a de la amília. Llu cul u a i llu p ic ica social xoca amb la dels au bc ons. La impo hncia ela i a d'aques nou p ole a ia , la mena de eball, la locali zació del seu habi acle, l'escola, l'es uc u a social de la comuni a ecep o a i les ac i uds ideolbgiques, condicionen la se a in eg ació o no in eg ació en la no a socie a . En el cas de Llo e el xoc ha es a consi- de able dona s: a) el olum demog h ic dels immig an s; b) la cons i ució de ba is nous i apa a s del cen e u bh; c) una escola espanyola, hos il p ime i e icen desp és a dona en ada a elemen s cul u als i lingiiis ics ca alans; d) un ipus de eball es acional com cons ucció, ho ele ia, co- me c i que no acili a la p omoció p o essional, i e) un eixi social ela- i amen descohesiona amb pocs mecanismes i o ces in eg ado s. Llo e de Ma : Des uccions i esis encies d'un poble Els cen in mil u is es que cada es iu inunden els ca e s i les pla ges de Llo e o men un exi ci he e ogeni i di e s. En e el pa la i el e d'un islandi s i un i alih, un suec i un g ec hi ha poques simi- li uds. Pe b, en gene al, la majo ia dels u is es o men pa de la classe eballado a i de la pe i a bu gesia de llu s paysos espec ius. Aixb homo- geney za llu s posicions i compo amen s. La g an majo ia p o enen d'una Eu opa indus iali zada i ecni icada, amb ni ells supe io s de consum i una cul u a s anda i zada i alienan . Gene almen enen una ima ge bpica i mí ica del Spain is di e en i mol pocs olen a essa el món e a llu mida que se'ls o e eix i se'ls en. Vénen de acances de egades guanydes a pols, olen oblida llu ida quo idiana i, sob e o , ul a el sol, el i, i el la in lo e , desi gen e adi -se i que el país que isi en s'assembli a la idea que els han enu . Pe b ambé olen e oba uns ce s elemen s cons i u ius de llu iden i a i llu p hc ica co en s. Aixb gene a dues p essions di e en s sob e el poble. Aques espon ac an d'ap opa -se al mhxim al model de ini . I, ací, cal assenyala la esponsabili a de la p esen ació uni i ia, mix i icado a, olklo i zada de la cul u a de o s els pobles de la península, que 1'Es a ha po a a e me i que les au o i a s públiques ampoc han desdi . La gen ha hagu de dis essa -se (can ao es de lamenc0 amb accen de Vid e es, més d'una laga e ana que sala a), i d'in en a -se els més es anys acudi s pe a gua- nya -se la ida o i enen els p oduc es i les si uacions més es ambb- ics i a i icials. L'al a demanda que els ha calgu sa is e és la con ínua p e en ió del u is a de e oba el seu p opi ambien . Del i e o'clock ea angles, als suc osos pas issos alemanys, o passan pel s eak i es ances, els so e s llo e encs s'han imagina una no a gas onomia. Els pubs es il londonih, les ca e e ies ieneses, les sales de es es i oleses, han c ea un nou ipus de consum al qual hom ha ac a d'adap a -se. Adap ació no sense conse- qügncies an en I'economia de Llo e com en la ida social, ja que els u is es ambé po en idees, cul u a i compo amen s no solamen di e en s, sinó a egades con a is, que posen en qües ió l'o d e mo al dominan . Mol esquemh icamen , l'es uc u a social de Llo e s'ha ans o ma a a és dels p ocessos següen s: en p ime lloc, s'ha cons i ui' una no a bu gesia in eg ada pe ce s sec o s del poble i pe <{senyo s)> de Ba celona i Gi ona, que desplacen l'an ic g up dominan i que con olen els sec- a s claus de les no es o mes d'acumulació (u bani zacions, g ans ho els, monopolis come cials). En una ase pos e io , el pode econbmic i inance se si ua o a de Llo e amb la in e enció de la banca, de les socie a s in e so es es ange es i de les g ans agencies in e nacionals ( ou s ope- a o s, e c.). +Pape s)>: Re is a de Sociologia En segon lloc, ma ginació o al de la pagesia i dels pescado s, i dels sec o s de la pe i a bu gesia local lliga s amb o icis o especiali a s que desapa eixen (pun ai es, ape s, bo e s). A a bé, al es sec o s d'aques a pe i a bu gesia s7adap en i passen a ésse un elemen de la no a dinhmica (el o ne que es a ho ele , el pa ó de pesca que o gani za uns ia ges u ís ics pel ma , el pe i come cian de que iu es que ob e una boa ique de sou eni s). En e ce lloc, s'ha o ma un nou p ole a ia , ingu de o a i que no é gai e a eu e amb la classe eballado a au bc ona, la qual, en gene al, o bé ha deixa d'ésse assala iada (el pale a que a a a de cons uc o ), o bé ha puja un esglaó en l'escala p o essional (el cam- b e que a de ma e). Els immig an s, es acionals en un p ime emps, han malda pe queda -se i ob i -se pas en unes condicions de eball i de ida mol di í- cils. Pe a al es, Llo e simplemen ha es a un episodi de llu ida i i- ne an . L'e osió de la socie a llo e enca Les modiíicacions p o undes econbmico-demog h iques i els can is en les classes no podien deixa d'e osiona bona pa dels mecanismes i ins- i ucions socials. De la coope ació a l'indi idualisme: Abans del u isme, l'ac i i a ex ac i a base de la ida econbmica del poble, implica a un eball ísic, uns ce s coneixemen s d'ap enen a ge p hc ic i una elació de domini i de dependhncia amb la na u a. El alo cen al d'aques sis ema e a el eball exp essa en el desgas d'ene gia ísica. Els al es alo s e en l'expe ihncia i l'o ici que s'acos uma en a ansme e amilia men . Els ills de pesca- do s con inua en pescan i, els dels pagesos, si la e a dona a, solien segui eballan -la. El dine enia una impo hncia ela i a (l'in e can i de p c- duc es e a usual) i les o mes de coope ació e en abundan s. Així ho im- posa a l'ac i i a ag ícola (colli es, e emes, e c.) i la pesque a (equip de la enyina, cosi les xa xes, e c.). A a, amb la e cia i zació de l'economia, el eball ísic no compo a gai ebé ap enen a ge (peó de la cons ucció, camb e d'ho el) i l'ac i i a p incipal és la d'in e can i. La amília pe d la unció de ansmissió de la p o essió, i el dine esde é el alo de e e &ncia. Un dels bpics llo e encs ac uals més eqüen és que a a <( o hom a a la se an. Les limi acions que una economia ela i amen au h quica imposa a a la ece ca del mhxim luc e pe sonal, han sal a . El me can ilisme desen ena suposa Llo e de Ma : Des uccions i esis encies d'un poble I'exal ació de I'indi idualisme. Algunes emp a i es d'associació econbmica (coope a i a &ho els, ag upació pe comp es) han acassa . I si aixb passa a ni ell in e n, els nous ingu s enca a accen uen més aques a llui a a e - issada pel guany p i a , ja siguin els eballado s (gumya el mixim de sa- la i en el cu emps de la empo ada), els come cian s ( end e el mixim pe amo i za en es mesos o es les despeses), els ho eles (ap o i a al mL~im els ma ges que els deixen els lleonins ou s ope a o s), ja siguin els cons- uc o s (pugna en la cu sa con a la in lació) i els u bani zado s (especula sob e les di e i ncies de p eus). Una hi e nació: Ana a bosc e a una ac i i a eqüen dels llo e encs que coneixien les se alades que els en ol en. Les cace es au o i zades o no, el ce ca bole s, el e llenya, la e úlia al ba d'en Si u en el passeig, el en a la oba a la Si nia, e c., o ma en pa de llu ida no mal. Qui més qui menys enia el seu ho e dins o o a de la ila. També qui més qui menys so ia a pesca . El con ac e amb la na u alesa e a es e , així com la dependi ncia espec e a ella. To hom sabia que pe San a Rosa i San Miquel els empo als impedien molla i que el de les a es can ia a la pla ja. Pe quZ: so issin ous de eig calia que plogués desp és de la es a de les Aleg ies. Els cicles na u als e en pun eja s pe celeb acions i ma ca en els i mes econbmics i socials al lla g de l'any. A ui, les pulsacions del cos llo e enc enen poc a eu e amb l'e olu- ció del camp i del ma . P L icamen els es mesos d'es iu (que endeixen a es i a -se cap a cinc) condicionen o a la es a de l'any. Hom iu segons el que guanya du an la empo ada; hom la p epa a, la planeja, s'o gani za i s'es uc u a al seu ol an . Ja se sap!, els mesos d'oc ub e, no emb e i desemb e hom descansa, ia ja, a acances i concep els ills. Du an els mesos de canícula, la majo ia de la gen no pensa en al a cosa que a exp éme la llimona u ís ica, posan -hi el coll, el b ac i el cap si cal. Els pe íodes de descans i de lleu e indi idual s'esbo en empo a s pe la his- i ia del eball u ís ic. La ida collec i a en a en una mena &hi e nació, de la qual no despe a i ins a la a do . F agili a i dependkncia de I'ex e io : T e dels bens &equipamen i de consum no p oduii s a Llo e , dels se eis col.lec ius necessa is i dels exceden s ag ícoles i pesque s, l'economia de Llo e e a ela i amen au e su icien especialmen en els anys qua an a. Qua e es iuejan s, els ep e- sen an s de come c, els comp ado s de peix, eqüen a en la ila. La gen d'aques a ana en a San a Coloma, capi al coma cal, a Gi ona, que un se ei d'au obusos enlla~a a, i, excepcionalmen , a Ba celona. La comuni a <(Pape s,: Re is a de Sociologia llo e enca no e a ancada, la cos a semp e ha es a e a de pas i de comu- nicacions, pe b si que i ia o la sob e si ma eixa. Pe& és més signi ica i a la conscikncia que hom coneixia la e a que epi ja a i els que oba a pel ca e ; que es domina a, no sense p oblemes, la p oducció necessh ia pe a la subsis encia. Mol s mal i ien i uns pocs i ien bé, pe 6 en de ini i a o s sob e i ien en la p oblemh ica pos gue a. Aixb s'ha esmicola en el p esen . Llo e iu olca cap a l'ex- e io . Fins el pun que gai ebé o li e de o a; capi als, u is es, p oduc es, eballado s i, el que és pi jo , els seus habi an s enen poca incidencia damun dels enbmens que a ec en la ma eixa exis encia i el ipus de desen olupamen econbmic ia -imposa de Llo e . L'eng ana ge en el qual es h aboca Llo e no li deixa, i enca a menys en un u u -con inuació-del-p esen , quasi cap ma ge de maniob a. Les g ans agencies in e nacionals di igin el u isme de massa cap el No d d'h ica o en e s els piisos socialis es, una con lag ació mili a o una c isi polí ica o a, i, el que és més e iden , una dep essió ins i o conjun u al del cen e d'Eu opa i ahgla e a, poden posa en qües ió adicalmen les bases del Llo e way o li e. Aques a agili a i aques a dependkncia explica ien mol s compo a- men s i ac i uds ce amen illbgics si hom els con empla des de la pe spec- i a de la con inu'i a i la solidesa (nega i es a can ia d'o ici, de end e e enys de cul iu, despeses sun uh ies). Mo al, uncions adicionals i ludisme c eixen : El p esen es iu més in ensamen i la posició es al iado a de p e isió pe d e eny. <(Ap o i em men e du i la gallina dels ous d'o ),, es diuen els llo e encs. Un ce ipus &he e a ge elaciona amb la p opie a de la e a (l'he eu i la pubilla) deixa de eni el sen i p imi iu. Les p opie a s ja han es a enudes o són di isibles i quan i icables en e mes mone a is. La ins i ució amilia on- olla; ja no ansme I'o ici i els ills es neguen a segui el eball dels pa es. El desen olupamen cul u al i dels ni ells de o mació ajuden a eixampla l'ho i zó del jo en que es esigna di ícilmen a <cen e a se a Llo e n i a iu e I'< esquizo enia) econhmica del poble. Els que són uni e si a is poques egades hi oben eball. Eas con lic es gene acionals s'agudi zen. Els ells, ancla s en el món an e io , s'in eg en amb di icul a s en els p ocessos ac uals i pe den pode social. La dona llo e enca s'ha inco po a al eball emune a , ha augmen a la se a o mació i especialmen é la compe encia de l'< es ange a)>. Bo i que de e els homes p e e eixen <(una del país)>, sob e o pe casa -s'hi, la noia s'ha en en a amb poc baga ge a una si uació mbbil i desconeguda. Si els p ime s bikinis an p o oca la i i ació de les llo e enques, les jo es Llo e de Ma : Des uccions i esis kncies d'un poble I &a a no acos umen a so p end e's de es. Valo s ances almen econegu s I són discu i s o s'escla en da an de les necessi a s i p ic iques quo idianes. Qui po dedica -se a la cuina, eni cu a de la casa, educa els ills eba- llan deu i do ze ho es pe dia? Qui gosa de ensa a ul anqa la i gini a en el país de la disbauxa sexual? En el emoli es iuenc s'en ond en mol s alo s mo als p imigenis, no ja de Llo e sinó de la socie a u al ca alana, de la ca pe o e bnica i de la medi e inia. El seny i la mode ació, la po a l'au o i a , el espec e a la no ma, s'esmicolen en el ludisme i el gaudi, les ganes de iu e in ensamen i I'an icon encionalisme de la jo en u eu opea. Llo e és, en aques sen i , un lloc a anqa en la ba alla que en on a a concepcions mol di e ses del món. És Ibgic que ins i ucions que han ep esen a el ell o d e mo al, com pe exemple I'Església, es iguin a la de ensi a, o que els an ics sis emes de sanció social ja no se eixin, o que de e minades o mes cul u als quedin an iquades. Sense la de ensa a a és d'ins hncies polí iques acionali zado es, amb una cul u a p bpia, so mesa als emba s econbmics, demog h ics, socials i ideolbgics, quan es escle xes han apa egu en els onamen s de I'edi ici social de Llo e ? ¿Té aques su icien cohesió in e na pe a oba no es o ces i eapun ala -se? Les mani es acions ac uals, ¿són el símbol &una no a ida o bé el can del cigne? Readap acions i esis kncia de la comuni a llo e enca Un sabe desempallega -se: Es e e Fiib egas explica en els seus dos llib es que Llo e s'ha is sacseja en la se a his b ia pe g eus c isis i semp e ha oba una so ida. Quan ja no es podien cons ui aixells i come cia amb Cuba i Filipinas a so gi el su o; quan aques s'esllanguia, els gene es de pun an subs i ui -10. Ba baza, amb al es pa aules, ambé insis eix sob e la capaci a &adap ació i de supe i encia de la gen de la Cos a B a a. Enca a que mai la concen aci6 en una sola di ecció ou an in ensa, alguns llo e encs con inuen conse an una ce a dis ancia es- pec e al u isme i h ies ímides inicia i es so geixen en el sen i d'in- en a econ e i el ipus de u isme (d'hi e n, espanyol, el casino) i d'en- oca ce s ecu sos cap a al es ac i i a s, com són les dues indús ies c eades ecen men . En e mes gene als, el ni ell de ida de Llo e ha augmen a consi- de ablemen i els llo e encs gaudeixen d'unes endes inimaginables a pocs anys. Des &un p ime ni ell d'anhlisi es po sospi a que o en els més ics els qui més s'han en iqui . Mes aixb no semp e ha es a aixi. Pe <<Pape s,: Re i,s a de Sociologia exemple, de qui: se ia a in -i-cinc anys eni una mun anya de pins a la o a del ma ? En aquella kpoca hom co i za a més un pe i e eny de inya o una ho a p op de la senia. A egades, la capaci a cul u al, el sen i de l'opo uni a o l'ull iu en els negocis han c ea o unes hpides i quan ioses. Pe al e cos a , la ma eixa b usqueda de l'onada u is ica, bé que ha e cia i za l'economia i ha can ia els cen es d'acumulació, ha pe mks la in e enció au bc ona en una p imesa ase i el con ol momen ani &aques s nous cen es. En els p ime s emps la econ e sió es eia amb una saba a i una espa denya sense aplica g ans capi als (hom u ili za a les gol es o aixeca a un pis), pe& o e in als u is es un p oduc e d'una ce a quali a . La demanda expansi a, la in e enció ex e io que en els p incipis e a ca alana, p o oca en ecó e a o mes de inanlamen no au op odu'ides. Hom cons ueix ho els. Les agkncies in e nacionals en en en escena o e in con ac es a an a josos que assegu en an icipadamen la cobe u a de la empo ada. El pe cen a ge de clien s p opis disminueix. Els con ac es són cada cop més lleonins. Els ma ges baixen i el p oduc e es deg ada. I aixb lliga amb la descapi ali zació de l'emp esa u ís ica au bc ona, la manca de ni ell cnic d'hos ale s i emp esa is imp o isa s, p o oca una si uació di ícil. És e iden que, com ja es h passan , si no es dóna una associació d'es o ~os i una plani icació mol ben es udiada, la ma ginació p og essi a dels g ups locals i nacionals esde ind h la llei gene al. L'ac ual momen és decisiu en aques sen i ; els da e s p oblemes ei indica ius i de c acks ho ele s així ho palesen p ou. El e o ~amen de la cohesió in e na: La agili a i la dependkncia de l'ex e io , així com les p essions dels al es modes de ida, gene en malg a o un e o lamen dels lligams in e ns. La pe inega a la comuni a es delimi a cada egada més: <(aques , és ill del poble)>, <(és de Llo e de o a la ida)>, i es di e encia espec e als al es: <( a emps que han ingu , pe b no han nascu ací)>, <(és del ba i de la Candida), (ba iada c eada pe a la immig ació). El pa io isme local, gai ebé a llan amb el xo inisme, s'ha man- ingu i la i ali a amb els pobles eins --especialmen amb Blanes- con inua jugan un pape impo an en el p océs d'au o econeixemen . El amós co b de Llo e (any 1953) és un exemple de la c eació de signes d'iden i a (a Llo e hom es h con enqu que són els de Blanes els cau- san s de la se a mo ); els pa i s de u bol en e les dues poblacions i les opades de les bandes de jo es poden suma -s'hi. To i que la elació amb San a Coloma ha disminu'i , pe ce s mo ius (no a i, comp es a l'eng bs, Llo e de Ma : Des uccions i esis kncies &un poble abac, e c.) els llo e encs enca a s'hi desplacen. Especialmen són cons- cien s de la pe inen~a a la coma ca de la Sel a i, si més no, cada dissab e a la ni ho eco den amb un deix d'o gull da an de ba celonins i al es: <(Ells ballen la sa dana a la sel a ana!)> <(Sou de Llo e , que us ado a p o ec o a)> és la onada dels goigs de san a C is ina que cada 24 de juliol can en els llo e encs. Suposa que la san a i aliana no és de Llo e és o end e a o bon llo e enc pe més inc edul que sigui. La e ge de Lo e o, pa ona del poble, les Aleg ies, San Romh, són san s i es es celeb a s majo i h iamen . La es a majo d'es iu i la d'hi e n ma quen dos pun s dgids del calenda i Ilo e enc. Símbols eligiosos i es es laiques p bpies, pa icipen a en igo i l'adhesió in e na. Ul a les e e encies cul u als obligades -la més no b ia és el pa h- g a de l'bpe a Ma ina que exal a les pla ges de Llo e -, els signes de econeixemen in e n es mul ipliquen pe a e on a les in asions ex e- io s. Hom con inua acudin al llina ge, <(és de la amília d'en.. .>>, o a la casa, <(ca la Joanaa, <(can Fo unys, pe si ua les pe sones. La salu ació adicional en en a en una casa -<(Ah Ma ia)>- és menys u ili zada o i que pe me que el nucli du es econegui. Pe b s'ha c ea una no a o ma &iden i icació e bal: <(Oi, ell; oi, ella)>, especialmen epe ida en els anys seixan a i a l'es iu, quan la pe dua d'iden i a indi idual e a més e iden . Unes onades mig a b ies di e en s: La p essió demog iíica és no a- ble, pe 6 en quina di ecció es di igeix? Sembla e iden que la ci cums- iincia que la majo ia de la població es able de Llo e no hagi nascu al poble can ia g an pa de les se es coo denades, pe 6 aques a ma- jo ia quan i a i a {és dominan econbmicamen , socialmen i cul u al- men ? Tal qües ió, que no és especí ica de Llo e , no é un únic sen i ni en el emps ni en l'espai. L'onada immig a b ia o a es p odueix a comen- Samen dels anys seixan a. Les a ibades an e io s (ca alans i una mh d'ob a quali icada), i pos e io s (es ange s) enen unció, impo hcia i o igen di e en s. Així com ho és llu a iculació social. De e , i en la mida en qu5 la llengua és un exponen signi ica iu dels possibles con lic es, Llo e és lbgicamen una o e de Babel, en la qual es mani es en o a mena d'ac i uds i de p hc iques lingüís iques: alguns ells de Llo e conside en que <(pa len es ange )> o s aquells que no s'exp essen com ells; en ce s ba s hom no és se i si no pa la angles o alemany; en els ba is subu bials sob e o se sen el cas ellh, així com en els llocs d'esba jo i de eunió dels ills de l'al a bu gesia. En la pellicula de Fo n, La piel que nada, odada a Llo e , es palesa en les dues posicions