ENTORN
DE LA DISCRIMINACIO SEXISTA A
L'ESCOLA
Ma ina Subi a s
Desp és d'anali za les xi es co esponen s a insc ipcions &alumnes
(homes
i
dones) &uni e si a s
i
cen es escola s als Es a s Uni s i a Es-
panya, l'a icle ac a de demos a que l'escola no es compo a &una
mane a neu a espec e als sexes, especialmen pel que a a i ulacions
socialmen p es igioses i a la consecució de eball p o essional.
Anali zem ambé els models educa ius pe a plan eja inalmen les
complexi a s
i
les di icul a s d'un can i cul u al que de e mini la desapa i-
ció dels di e en s ols socials, segons
el
sexe.
Pape s:
Re is a
de
Sociología
9
(1978)
En aques cu s 1977-1978,
i
pe p ime a egada a la his b ia,
hi
ha
més dones que homes es udian
a
les uni e si a s no d-ame icanes. Un e ,
en e d'al es, que ma ca l'a npli ud
de
la p esi ncia que la dona ha acon-
segui en l'ensenyamen , íins i o en l'ensenyamen supe io . Apa en men ,
la igual a educa i a s'ha acomple , almenys en alguns pdisos.
Les xi es, p 6, no són su icien s pe a con i nce -nos que les opo u-
ni a s de les dones, en el camp de la cul u a, són ja iguals a les dels homes.
L'expe ii ncia pe sonal de cada dona li pe me de comp o a
el
man enimen
d'unes di e hcies, enca a que, so in , no pugui explica exac amen en
quk consis eixen.
I
si mi em les posicions ocupades pe les dones en els
llocs de eball, aques a expe ii ncia
es
con i ma: el c eixemen educa iu
emení no ha ana acompanya dl'un c eixemen pa allel en l'accés als e-
balls més ben paga s
i
més p es igiosos. Deixa em de banda,
pe&,
en
aques es no es, l'anhlisi del me a de eball, en
el
qual in e enen ac o s
di e en s als p bpiamen educa ius. Ens cen a em onamen almen en l'es-
cola - enin en comp e,
pe b,
que ac ualmen no és ampoc l'únic apa ell
educa iu-
i
en una qües ió mol conc e a: hi ha o no igual a d'opo uni-
a s pe a homes i dones a a c!s de I'apa ell escola ? Es po pa la , en-
ca a, de disc iminació sexis a? ' endeixen a desapa i ixe les desigual a s
de ni ell cul u al en e els sexes, o es man enen enca a?
I
si és així, pe
quins mecanismes, en uns sis emes escola s que, &una mane a gene al, es
p esen en com
a
iguali a is?
I.
El
man enimen de les dis cincies cul u als
Hi a ha e un emps
en
que la disc iminació cul u al de la dona
passa a pe un mecanisme e iden : el meno nomb e d'anys dedica s
a
l'educació, en elació a l'home, dins de cada classe social. Fenomen no
o almen elimina : enca a, a Espanya, el nomb e de dones anal abe es és
supe io
al
d'homes, especialnlenx en les eda s més a an~ades.
c Pape ss:
Re is a
de Socidogla
En
el conjun de les socie a s occiden als, pe b, aques enomen ja no
és la causa p incipal del meno g au cul u al de les dones. En alguns casos
ens obem ins
i
o en una si uació in e sa: les dones passen, com a mi -
jana, més emps dins els apa ells escola s que els homes.
A a
bé,
que
el
nomb e &anys passa s a l'escola sigui, ac ualmen ,
simila pe als dos sexes no é com a consequencia que les i ulacions
i
els
ni ells academics assoli s siguin ambé simila s.
Si
aii mem que con inua
man enin -se una disc iminació de sexes dins l'apa eií educa iu no és pe
un
con encimen
a p io i,
sinó pe que exis eixen uns indicado s conc e s
que ho demos en. Que, a ma eix nomb e d'anys dedica s a es udia , les
dones aconsegueixen esul a s in e io s demos a que alguna cosa passa,
que alguna a a suplemen h ia oben, a a que no és a ui e iden
i
que
cal comp end e
i
explica .
A
no se , és cla , que c eguem que la in elli-
gencia es 2 epa ida de o ma desigual en e els sexes, c eenca que a
inú il o a an&si de l'apa ell escola . Com que aques no és el nos e
cas, les di e encies les hem de busca no en els indi idus, sinó en l'apa ell
a a és del qual ob enen les quali icacions.
Obse an els ipus de ni ells i els í ols ob ingu s pels indi idus dels
dos sexes, dues di e encies són no b ies:
1.
El
ni ell de i ulació de les dones
és
semp e més baix que el dels
homes,
i,
malg a l'apa enca que aques es di e encies endeixen a disminui ,
no és
així,
sinó que es man enen. Vegeu el quad e I, que ens dóna l'e olu-
ció educa i a, pe sexes, als Es a s Uni s.
Ba xille a Llicencia s Doc o s
Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Fon :
D.
L.
ADKINS,
The G ea Ame ican Deg ee Machine.1
1.
D.
L.
Adkíns,
The G ea Ame ican Deg ee Machine,
The
Camegie Comission
on
Highe
Educa ion,
1975.
En o n
de
la
disc iminaci6 sexis a
a
i'escola
En xi es absolu es,
el
c eixemen de les i ulades, a o s els ni ells,
ha es a espec acula ; pe d, en pe cen a ges, els guanys de les ame icanes
en el e eny de la cul u a són gai ebé inexis en s, en un pe íode de qua-
an a anys,
i
malg a que
el
emps passa a les ins i ucions educa i es és
lleuge amen supe io , com a mi jana,
al
dels homes. En els g aus de ba xi-
lle a
i
doc o a , el pe cen a ge de dones que els aconsegueixen, en elació
al
o al dels indi idus que els ob enen, és lleuge amen in e io l'any 1970
del que e a l'any 1930. En
l'únic
ni ell en qui: s'expe imen a un augmen
impo an és en el de la llickncia, e que cal posa di ec amen
en
elació
amb l'exigkncia ac ual del g au de llickncia pe a una sk ie d'especiali a s
conside ades emenines.
En
el
cas espanyol, la agmen ació de les dades es adís iques no
pe me de e
el
ma eix ipus de compa ació a a és del emps. És pos-
sible, pe&, que els ni ells educa ius emenins hagin c escu , sob e o des
del 1960, més que els masculins, en apa kixe una endkncia a la igua-
lació de ni ells. Pe 6 aques enomen es deu ia
al
e que pa im &una
baixissima escola i zació emeninsi
en
l'ensenyamen mi jii
i
supe io ,
i
no
pe me de conclou e que les di e kncies ani an disminuin inde inidamen ,
sob e o si enim en comp e l'e olució en al es pai'sos, com en
el
cas
mCs amun indica . De e , les di e kncies de ni ell educa iu segons els
sexes són de les més al es d'Eu opa: el pe cen a ge de dones en l'ensenya-
men secunda i, l'any 1970, és el més baix, compa a a al es pai'sos
eu opeus. Vegem la magni ud d'aques es di e kncies de ni ell educa iu
en e els sexes, en el quad e
11.
Pe cen a ge de població de 15 anys
o
més
que no es & es1:udian ac ualmen , pe
sexe i ni ell &ensenyamen inicia o acaba .
Homes
Dones
P e-escola
i
p imhia
.....................
48,4 51,6
...
Segon g au
-
p ime cicle
...........
i..
54,2 45,8
Segon g au
-
segon cicle
..................
60,6 39,4
Te ce g au no uni e si a i
...............
52,7 47,3
Te ce g au uni e si a i o equi alen
...
84,8 15,2
Fon :
INE,
cens
del
1970.
37
<(Pape s,: Re is a
de
Sociologia
El meno ni ell educa iu aconsegui pe les dones es a e iden des
del ba xille a elemen al -segon g au
-
p ime cicle- i és acusadíssim en
l'accés a la Uni e si a , on, d'al a banda, l'abandó dels es udis és niés
eqüen en e les dones que en e els homes (11,9
%
i 7,5
%),
a di e-
hncia d'al es cicles, on les dones acaben més so in els es udis comen-
ca s.
En
el
cas dels es udis no uni e si a is, l'al a p opo ció de dones es
deu a la inclusió en aques apa a d'alguns es udis mi jans d'al a p opo ció
emenina, en els quals, pe an , hi ha menys compe encia pe adqui i la
i ulació.
2.
A
igual a de ni ell de i ulació, les dones es oben en les espe-
ciali a s menys alo ades socialmen ,
i
són gai ebé excloses de les més
alo ades. I, si anali zem l'e olució, podem comp o a que la dis inció
en e ca e es masculines i ca e es emenines -és a di , ca e es en quh
els homes o les dones són p edominan s, sense que aixb p essuposi, pe
pa nos a, cap alo ació d'una majo adequació dels es udis a un dels
sexes- no endeix a desapa hixe , sinó que es man é.
El enomen és p ou conegu com pe quh calgui ecó e
a
demos a-
cions empí iques. Pe a eco da -ne la magni ud, únicamen , egeu la dis-
ibució de les es udian es en la Uni e si a espanyola, du an el cu s 1971-
1972.
Fal a s
Nomb e
d'alzlmnes
%
de dones
...................................
CiGncies
Cikncies Polí iques
i
Econbmiques
...
.......................................
D e
Fa mhcia
.................................
Filoso ia
i
Lle es
.....................
Medicina
..................................
Ve e ina ia
...............................
To al
........................

En o n
de
la disc iminació sexis a
a
i'escola
QUADRE
IV
Escoles T?cniques Supe io s Nomb e d'alumnes
%
de dones
A qui ec u a
..................
10.156 9,O
Ae onh ica
....................
1.625 0,7
Ag Cnoms
.....................
2.779 4,6
Camins
.........................
3.982 0,6
Indus ials
.....................
13.999 0,7
Mines
...........................
1.298 0,8
Mon s
...........................
636 3,9
..........................
Na als 1.210 0,4
Telecomunicacions
............
3.62
1
2,5
Poli 2cnic (Valencia)
.........
1.427 4,1
Escoles no es a als
..........
2.245 5,O
To als
.........
42.978 32
Fon :
INE,
Es adís ica de la enseñanza en España,
1970.
En les ca e es ecniques, les es udian es --quan es acaba an els es u-
dis,
i
quan es exe ci an?- són enca a només
el
3,2
%,
l'any
1972, men e
con inuen concen an -se, en can i, en es udis com lle es o a mhcia.
I
dins
de les acul a s,
hi
ha especiali a s ípicamen <( emenines)>. Fenomen, en-
ca a, ca ac e ís ic, no del nos e país, sinó del món occiden al, en
el
seu
conjun . Diu, pe exemple, Julie Mi chell, e e in -se a Angla e a: <(En
p incipi, no
hi
ha di e encia en e nois
i
noies en el ipus de disciplines
acadi miques que es udien a l'ensenyamen mi jh. En la p ac ica,
hi
ha una
ominosa di e hcia, que podem comp o a en els emes d'exhmens. Les
noies escullen ciencies en una p opo ció de menys de dos e gos que els
nois, i ma emh iques, en menys de la mei a . La cii ncia que les noies
escullen és biologia, més que no pas ísica o química, cosa que apa en men
indica una p e e encia (quina?) pe l'humh i angible, com a oposa a
l'abs ac e i eb ic. A la Uni e si a , només un 2
%
d'aques es poques
dones en les acul a s de cii ncies ia an ci ncies aplicades, més de la mei-
a , biologia. A o a eu les dones són dissuadides de se cien i iques.)>2
2.
J.
Mi chell,
Women's
Es a e,
Doubleday, No a Yo k,
1973,
p.
132.
uPape s~: Re is a
de
Sociologia
En el cas dels Es a s Uni s, una de allada anilisi es adís ica --que no
ep odGm aquí pe la se a lla gada- pe me a Radne
i
Mille &es abli
que, no solamen no
hi
ha hagu , en qua an a anys, igualació de les espe-
ciali a s en e els sexes, en l'educació, sinó que sembla exis i una en-
dencia con i ia: les dones endeixen a pe d e p eponde hcia en
les
espe-
ciali a s en que enien al a pa icipació, quan aques es especiali a s enen
un ce p es igi, com pe exemple en els depa amen s uni e si a is d'his-
b ia
i
li e a u a. La pa icipació emenina baixa en aques s depa amen s,
en elació a la masculina; men e que, en can i, les especiali a s d'al a
p opo ció masculina con inuen gai ebé ancades a la dona. És a
di ,
hi ha
una ce a endencia a la masculini zació dels camps més p es igiosos on
s'ha ia aconsegui una al a pa icipació emenina, sense que les dones
guanyin posicions en al es ipus &es udis.
Es a di ,
l'escola no es compo a de mane a neu a en elacid als sexes.
0,
di d'una al a mane a, cada sexe é, en el conjun de l'apa ell escola ,
unes opo uni a s di e en s &adquisició de cul u a. L'explicació psicologis a
ho a ibui i
a
di e encies de compo amen en e els sexes: les dones
es udien menys,
o
són menys in elligen s,
i
pe aixb no a iben
al
ma eix
ni ell de i ulacions.
I,
quan a les especiali a s, són elles qui lliu emen
les ien. En on d'aques ipus d'explicació, nosal es em lla hipb esi
que és el p opi apa ell escola el que in odueix una di e hcia de ac a-
men segons
el
sexe --com ambé, e iden men , segons al es c i e is,
més
es udia s ja: la classe social, el g up e nic,
el
g up cul u al, e ce e a-,
és
a di ,
el
que, a a és d'unes pau es especí iques, p o oca un
exi
di e en
en els es udis, en enen pe exi el c i e i habi ual: aconsegui i ulacions
p es igioses.
11.
Els models educa ius segons els sexes:
escola sepa ada
i
escola mix a
Els pa ons d'educació masculins i emenins a ien, d'aco d amb la
concepció que cada socie a é del pape de cada sexe. Si ens e e im
al
sis ema d'educació a a és de l'escola -que com a o ma de sociali zació
gene ali zada és una in enció mol ecen - podem dis ingi dos models
di e en s en el ac amen que es dóna a la di e encia de sexes a l'in e io
del sis ema escola : l'escola que man é la sepa ació de sexes i l'escola mix a.
3.
R. Radne
i
L.
S.
Mille ,
Demand and
Supply
in
US
Highe
Educa ion,
Ca negie Commission on
Highe
Educa ion,
1975.
En o n de la disc iminació sexis a a l'escola
En el p ime cas, s'a i ma la necessi a de man eni una sepa ació
en e escoles masculines i escoles emenines, pe que, al ma eix emps, es
posa l'em asi en la di e encia de 1-01s socials de cada sexe. Les aons úl imes
que es donen pe a jus i ica els di e sos ols socials són, pe b, les &un
de e minisme biolbgic: la na u alesa ha c ea l'home i la dona pe a un-
cions di e en s, i l'educació és el p océs a a és del qual cada un &ells
ha &a iba a assumi plenamen les capaci a s pe a eali za aques es
uncion~.~
Teb icamen , la sepa ació escola no é pe qui: compo a desa an a -
ges pe a la dona, ja que la ideologia que supo a aques a sepa ació
li
a i-
bueix un pape social especí ic, els alo s ípics del qual són gene almen
exalga s. En la p ic ica, els desa an a ges són e iden s: en la mesu a que
el que ealmen es alo a són les ac i i a s masculines, el món &ac i i a s
ese ades a la dona é un ca ic e ma ginal. En conseqü$ncia, I'educació
conside ada p bpia de la dona és ex emadamen pob a: no la p epa a ni
pe uncions especí iques ni pe
a
uncions gene als de la socie a . En e ec-
e, quins han es a els e s especí ics de l'educació <( emenina)>? La <(cos-
u a)> ha es a po se el més gene ali za , pe 6
ni
en aques camp l'escola
dona a una e ade a compe encia a la nena. Les <(nocions>> de cuina,
pue icul u a, e ck e a, no han ingu mai cap mena de se iosi a , han es a
el con a i &un ap enen a ge: la banali zació d'unes asques, epe ides
sense in e hs ni ganes.5 Fins
i
o
en
els casos dels models d'educació de
les nenes de classe al a, que compo en, gene almen , I'adquisició de conei-
xemen s més complexos -piano, ances, o mes de compo amen , e ce-
e a- I'ensenyamen es a de al mane a que la noia comp en que se ia
imp opi p end e'l se iosamen . 1;s a di , més que o mes de cul u a espe-
cí iques, el que compo a el model &ensenyamen emení
és
una deg a-
dació del que ap end an els nens, més algunes p ic iques u ini ies lligades
al pape de la dona dins la amília.
L'a i mació de la di e encia en e els sexes, com a base d'una educació
di e en
i
cla amen disc imina cj ia, no podia, pe b, man eni -se inde ini-
damen : la ideologia p bpia de les socie a s occiden als eposa, en l'ac ual
e apa his b ica, en l'a i mació de la igual a o mal dels indi idus: da an
4.
Pun s de is a gai ebé exclusius a Espanya, du an els segles
XIX
i
XX,
&s
i
o en els sec o s libe als. (Vegeu, pe exemple,
G.
di
Febo, O igenes del deba e
eminis a en Espa ih, dins <<Sis ema)>, núm.
12,
gene
1976.)
I
que en els p ime s anys
del anquisme s'em a i zen com una de les bases del sis ema escola .
5.
Els iiib es d'Escuela-Hoga , edi a s pe la Secci6 Femenina du an els anys
cinquan a, cons i ueixen
un
dels exenkples més pe ec es d'aques a banali a
i
d'aques a
supe iciali a olgudes en
un
ensenyamen : ~i~ uació, en si ma eixa, pa adoxal i con-
i ia a o es les al es no mes escola s.
c Pape ss: Re is a de Sociologia
la llei, o s enen uns ma eixos d e s. D'aquí e que l'escola sepa ada hagi
pogu se a acada, i que, len amen , agi desapa eixen .
Mol
len amen ,
pe b. Pe qu cal no oblida que la igual a o mal dels sexes ha es a més
di ícil d'imposa que la igual a o mal dels memb es de les dis in es clas-
ses socials. Reco dem, pe exemple, que la implan ació del su agi uni e sal
masculí p ecedeix, de mol s anys, la consecució del o emení. És a di , si
bé en l'es uc u a ideolbgica capi alis a hi ha elemen s que endeixen a
a a o i la igual a o mal dels indi idus, la desigual a sexis a és gene al-
men un elemen més pe sis en que la desigual a classis a, en el e eny
de la legislació
i
els d e s o mals. Així, pe exemple, el anquisme no
eo i za la desigual a escola de les classes socials, enca a que, en la ea-
li a , c ei xa xes d'escoles o almen di e enciades segons la classe social.
A6 ma que l'escola dels pob es ha ia de se di e en a la dels ics hau ia
es a inadmissible, ins i o en la socie a dels anys qua an a. El escassos
ex os en qu s'es ableix una di e kncia -pe exemple, en la legislació
del
1938
sob e l'ensenyamen mi jh- e i en la de inició en e mes de g ups
socials. En can i, la di e kncia sexis a és o almen em a i zada, a pa i de
aons <(na u als)> que ningú no gosa ja aplica a les di e kncies de classe.
D'aquí que, malg a que l'escola mix a guanyi e eny, con inuin
man enin -se, enca a, escoles d'un sol sexe. i no solamen a Espanya.
A Angla e a, pe exemple, més d'un e g de les escoles són d'un sol sexe,
en en a a la dkcada dels
e an a.^
El naixemen &un model escola mix ha es a di ícil, i, ins
a
ce
pun , con adic o i. Pie e e Peze a ha anali za alguns dels esc i s de
dones que an p opugna la se a apa ició: ex os ca ega s de o a l'ambi-
giii a de an es llui es emenines. La demanda &un majo g au d'escola-
i zació pe a les nenes, d'un ac e iguali a i a l'escola, no es jus i ica pe
la necessi a de dona -10s un ma eix g au de cul u a que als nens, sinó
pe que es conside a que així se an capaces de dona una millo educació
als ills i d'ajuda més e icagmen el ma i . Pe a les assagis es que, a inals
del
XVIII
i comenp nen s del
XIX,
p opugnen a F anga la coeducació, la
dona és enca a in e io a l'home, i o la des ina a unes asques especi-
iques, lligades a la amília. ¿Es ac a, po se , d'una maniob a hc ica,
des inada a millo a l'ensenyamen emení sense es e a la socie a ben-
pensan ? És possible, pe b es en aques s esc i s no ho indica cla amen .
La in lu ncia benk ica de les nenes damun el compo amen dels nens, en
I'educació mix a, és enca a un al e a gumen esg imi . És a di , no hi ha
6.
J.
Mi chel,
op. ci .,
1973,
p.
131.
7.
P. Peze a ,
La e ue necessai e
i
Pe i es illes en éduca ion,
dins <<Les
Temps Mode nes),,
núm.
358,
maig
1976.
En o n de
la
disc iminació sexis a
a
l'escola
se a accep ació gene ali zada, en la di icul a ma eixa de pensa un modei
cul u al a pa i d'uns al es pun s de is a. Així, pe exemple, en els
llib es in an ils que in en en oba una ia no disc imina b ia pe a la
nena, els can is onamen als que s'obse en són de dos ipus: la c í ica
a
la posició adicional de la dona, ep esen ada pe les ac i uds de la dona
en elació a la amília, i l'apa ici6 de nenes que p o agoni zen a en u es,
amb la qual cosa ocupen uns pape s adicionalmen a ibu'i s als nens. El
ma eix pa ó és u ili za en la c í ica del llengua ge: es emini zen ocables
que ins a a s'u ili za en només en
el
gi ne e masculí, com els noms dels
p o essionals, els e mes geni ics, e c.
Aques model escola p esen a, de e , una g an cohe kncia amb una
de e minada ase dels mo imen s eminis es, la ase de c í ica de la <(mis-
ica de la emini a )>, de la demanda d'igual a de d e s, de l'2m asi en la
necessi a d'una ida p o essional <(no mals pe a la dona. Fase que possi-
blemen ep esen a una e apa necessh ia en l'abolició de les di e kncies
de ols,
i
que, lluny de se sob epassada, enca a no ha es a plenamen
assumida en la p hc ica escola .
Amb o , cal p egun a -se pe la se a alidesa
i
la se a capaci a pe
elimina ealmen la disc iminaci i sexis a, en la mesu a que no esol el
p oblema de com in eg a en 1"ensenyamen els alo s adicionalmen
emenins, que, de e , con inuen subsis in com a pa dels alo s socials,
i pe an p obablemen in e nali za s pe la nena.
El segon ipus de espos a posa I'km asi en aques p oblema, i p o é
d'aquells sec o s del mo imen eminis a que, més que can ia les nenes,
pe adap a -les a un sis ema de alo s masculins, qües ionen aques sis ema
de alo s
en
el seu conjun . Enca a que, en el e eny escola , no hi ha, de
momen , una o mulació global ni un model de p hc ica que e lec eixin les
ca ac e ís iques d'aques can i de alo s, comencen a apa kixe pun s de
is a, en ex os di e sos, que indiquen els e s p incipals d'aques ipus
d'o ien ació.
Així,
pe exemple, la de inició que dóna de sexisme una guia no d-
ame icana sob e llib es escola s: <<Podem de ini el sexisme, en p ime
lloc, com a op essió i explo ació ds emh ica de l'ésse humh sob e la base
que pe any al sexe emení. En segon lloc, eiem
el
sexisme com la e-
p essió de la gen , basada en una de inició cul u al de la emini a
i
de
la masculini a , que impedeix als dos sexes eali za o el seu po encial
hum&.)>
'O
10.
CIBC Racism and Sexism :Ressou ce Cen' e o Educa o s,
Human and
an ihuman
-
Values
in
Child en's bonks,
Council on 1,n e acial Books o Child en,
Inc., No a Yo k,
1976.

c Pape s)~: Re is a
de
Sociologia
De inició ex emadamen ú il, al meu en end e, pe que pe me de
sepa a els dos p oblemes que es de i en del sexisme, els que a ec en pa -
icula men un g up, les dones, i els que a ec en el conjun dels indi idus.
La sepa ació en e ols emenins
i
masculins implica, en p ime Uoc,
l'op essió de les dones; pe b é una segona conseqiiencia que és nega i a
pe als dos sexes, malg a que pe a un d'ells sigui menys isible la nega-
i i a , pe que d'ella n'ex eu pode .
El
sexisme, en an que és l'adopció
d'un conjun de pau es cul u als assignades socialmen , mu ila
i
us a
homes i dones, pe que els impedeix ex e io i za un conjun &impulsos
que, o igina iamen , no es donen sepa a s en e els dos sexes.
I
en aques
sen i , d'al a banda, la ep essió sob e el nen és supe io a la que s'exe -
ceix damun la nena, en la mesu a que en aques a s'es imulen ce es ac i-
uds de compe encia, c ea i i a
i
es o l in ellec ual, men e que les ac i uds
de dona -se, end esa, a ec i i a , emo i i a , e ce e a, són, en els nens,
du amen sancionades.
En plan eja així el sexisme, la llui a con a la disc iminació de la
dona en el camp cul u al adqui eix una no a dimensió, ja que ma ca uns
objec ius pe al conjun dels dos sexes,
i
no pas pe a un de sol, enca a
que les condicions ac uals con e eixin
un
d'ells en més sensible a aques
ipus de plan ejamen . El que s'assenyala és la u gencia de e desapa eixe
les di e encies en e ols emenins i masculins, no ja a pa i de la gene a-
li zació del model cul u al masculí, sinó d'un nou model cul u al que
inclogui les pau es an e io men sepa ades, e que no implica la < uni o -
mi a n dels compo amen s, sinó la capaci a , pe a cada indi idu, inde-
penden men del seu sexe, d'adop a les o mes de compo amen que
li
siguin més a ins.
Es a di , de cop, les ac i uds <(de po e a)> deixen de se nenysp ea-
des, jun amb les de la ma e de amília, les de la nena que plo a
i
les de
l'adolescen que aspi a
a
eni c ia u es.
I
es descob eix que aques es ac i-
uds han es a ep imides en el nen, quan, de e , o men pa d'un conjun
de ca ac e ís iques humanes onamen als i bisiques pe
a
l'exp essió de la
pe sonali a i pe a la con i encia. Ja no són les nenes les que han de
can ia , pe qui., una egada més, adop en compo amen s e onis.
És
I'escola
la que ha de can ia -i més enlla el conjun de alo s socials-, i ha
&es imula pe igual, en els dos sexes, les ca ac e ís iques abans conside-
ades exclusi es. El u bol és pe a nens i nenes, pe b ambé les nines, o
la dansa, o la cuina, si aques es ac i i a s es conside en impo an s pe a la
o mació de l'indi idu.
Així,
la usió dels dos pape s cul u als dóna un con ingu conc e
al
e me coeducació, com a pe íode de ansició, a la lla ga innecessa i en la
mesu a que es cons i ueix un model únic in eg an els dos an e io s.
En o n de la disc iminació sexis a
a
l'cscola
VI.
Les
di icul a s &un can i
de
alo s
Dues di icul a s majo s apa eixen, pe b, immedia amen , en aques
ipus de plan ejamen . Una d'o d e in e n:
en
que consis eixen, exac a-
men , les pau es cul u als emenmes a inco po a ? L'al a d'o d e ex e n:
com p ocedi a aques can i, en l'ac ual elació de o ces en e els sexes?
La di icul a de de ini les pau es cul u als emenines de alidesa ge-
ne al au en
el
e que implica l'accep ació &ac i uds que ins a a han es a
o almen des alo i zades, conside ades com a no pe anyen s
al
model de
cul u a.
I
els mo imen s eminis es han hagu de comenga en la c i ica
de la mís ica de la emini a , és a
di ,
negan ,
en
g an pa , l'especi ici a
dels alo s his b icamen conside a s emenins,
i
p esen an -10s com una
deg adació dels alo s gene als. Pe an , o a e alo i zació &aques es ac-
i uds po cau e en un in en de econs ui una mís ica emenina, que,
com a al, ha ingu unes conseqüi.ncies ne as es pe
al
conjun de les
dones,
i
ha es a un ins umen pe a man eni -les en una si uació de
dominació.
Aques pun és, de e , un dels més impo an s que han de esold e
els mo imen s eminis es, i, pe a a, una de les més g eus on s de di isió
al seu in e io : cal e apa eixe o s els aspec es posi ius con ingu s en el
sis ema de alo s his b icamen emenins, aspec es que, si en la p ac ica
s'han exp essa gene almen en una o ma alienada --com succeeix amb
els alo s de o s els g ups op imi s- en si ma eixos ep esen en una
pa essencial de les ac i uds humanes. És així com cal in e p e a alguns
in en s ac uals, que, en una lec u a supe icial, pod ien apa eixe com un
can
al
pape adicional de la dona: el sen i de la con inul a , del eball
exemp de alo de can i, del lliu amen a ec iu com a on de c ea i i a
adqui eixen, pe exemple, en els llib es d'Annie Lecle c
l1
una no a g an-
desa, que en onca amb una isió humanis a paula inamen pe duda en
els nos es sis emes de alo s. Aques a eina de esca a de l'anonima
el
que han e les dones és ambé ac ualmen una de les asques p incipals
de les eminis es no d-ame icanes, con on ades
a
una sk ie de con adic-
cions in e nes, desp és de les llui es de inals dels seixan a. Tasca que a
des de la ein e p e ació del pape de les b uixes, a l'Eda Mi jana, ins a
la ecoUecci6 de dades de o a mena sob e el pape i les llui es de les
dones en la conques a de l'Oes ame ich.
A a bé, l'in en de ecupendó d'uns compo amen s cul u als alids
no
po
se e únicamen en e nles de e o n al passa ; és a di , un can i
11.
Pe exemple, a
A.
Leole c,
Pa ole de Femme,
B.
G asse ,
Pa ís,
1974,
i
Epousailles,
B.
G asse , Pa is, 1976.
<<Pape s,:
Re is a de
.Sociologk
global de alo s que in eg i les ac i uds his b icamen emenines només
es po p odui si, d'alguna mane a, pe me de esold e les con adiccions
ac uals
i
en onca amb un model més gene al de socie a pe al u u .
Pe aixb la dimensió polí ica dels mo imen s eminis es
i
la se a neces-
si a d'aliances, an discu ida, d'al a banda, amb al es mo imen s socials
que aspi en, ambé, no a can ia la posició ela i a d'un g up, sinó a can-
ia les egles del joc.
To nan , pe b, al ni ell cul u al, un al e pe ill so geix en les emi-
nis es que eballen en aques a asca de esca dels alo s emenins:
el
de
nega , en aques a empen a, el alo de la cul u a acadkmica ansmesa
pe l'escola, en conside a -ne únicamen l'aspec e masculí dominan . L'an i-
in dlec ualisme --el menysp eu del ce ell, pe exemple, com a d gan a nas-
culí)>, en
Les Gue illP es-
l2
i la condemna del pensamen abs ac e, com
a o ma de coneixemen no p bpia de la dona, enen el seu o igen en la
necessi a de alo ació d'unes o mes ins a a menysp eades, pe b, en e -
mes dels in e essos socials globals,
i
&s i o de la iabili a d'un nou
model cul u al, poden esul a desas osos. Pe qui: si, d'una banda, la cul-
u a acadi:mica és ma cada pels alo s &uns g ups socials i pe l'abskncia
d'uns al es, ambé és ce que en ella s'hi ecullen els es o cos de segles
pe a iba a la comp ensió
i
al coneixemen de la eali a . És a di , exigi
la inco po ació d'un al e pun de is a no po po a
a
la negació del
que ja exis eix, pe qui: ampoc no cal oblida que el lo de les dones, com
a g up domina , ha es a la igno hcia. Rein odui la digni a dels alo s
his b icamen emenins
en
la cul u a ol di amplia -la, ob i -ne les pos-
sibili a s,
i
no es ingi -la o implan a no es o mes inquisi o ials, negan
el que han es a ins umen s bhsics en el desen olupamen dels coneixe-
men s. Només en la mesu a que els mo imen s eminis es puguin assumi
i di ond e uns models cul u als més amplis que els ac uals, que ecullin
o a la iquesa de les cul u es passades i
al
ma eix emps es p esen in com
una e apa més a anGada, en ecupe a ac i uds
i
alo s ins a a op imi s,
poden cons i ui una al e na i a eal a l'ac ual sis ema cul u al.
La qües ió de com p ocedi a aques can i cul u al é, enca a, una
més di ícil solució, ja que depi:n d'una elació de o ces en e els sexes en
la qual no es po
di
que la posició de les dones hagi millo a massa.
Con ina a I'in e ks exclusiu de les dones, aques can i a pe lla g, i o es
les p opos es que hi apun en adqui eixen un ca k e u bpic. En i:s com
un
nou sis ema de alo s pe a una di e en o ma de ida collec i a, el
ca hc e u bpic, com a mínim, disminueix, pe qui: el conjun de o ces que
poden p omou e aques can i és mol més ampli que els g ups eminis es.
12.
M.
Wi ig,
Las gue ille as,
Seix
Ba al,
Ba celona,
1974.
En o n
de
la disc iminació sexis a
a
l'escola
I,
en e ec e, di e sos enbmens socials, en els úl ims emps, apun en,
des de posicions mol allunyades, a la necessi a d'un can i cul u al en el
sen i més amun desc i . Des del mo imen anci s del maig del
68
ins
als di e sos mo imen s de jo es, una si ie de nous alo s apa eixen, mol
con usamen si es ol, que posen en qües ió els alo s dominan s
i
edes-
cob eixen aspec es del món adicionalmen emení.
I
més enlli &aques s
in en s espo hdics i pe a a no c is di za s, l'adopció de no es pau es ins-
i ucionals
en
pdsos com Sui cia, demos a la iabili a d'un can i en els
sis emes de alo s, més enca a, 1.a se a necessi a
i
la se a possibili a , en
les socie a s desen olupades. P océs len , que p obablemen du a i gene-
acions i que no es po du a e me si no a acompanya
de
can is po-
lí ics i socials més gene als. Un es udi eali za I'any
69
a
Uppsala
l3
posa
de mani es que, malg a els can is p odui s a Sukcia du an els anys sei-
xan a, en elació
al
pape dels sexes, els nens i les nenes de cinc, ui ,
onze i quinze anys di e encien o amen aques s pape s, en e mes de
asques
i
ac i i a s
a
eali za pe cada
un
d'ells. Pe b les mesu es ins i-
ucionals --com pe exemple una polí ica iscal des inada
a
a a o i
el
eball de la dona casada, i les eglamen acions labo als que a a o eixen
que l'home s'ocupi ambé de les c ia u es pe i es- poden cons i ui un
elemen de can i que, si bé no a desapa i ixe en pocs anys els es e eo-
ips de segles, pe me almeny de comp end e el seu ca hc e con encional
i pe an d'en oca la qües ió del masculí
i
del emení des d'un nou pun
de is a.
13.
Ci a pe
C.
Saaios-Ro hschild,
Towa d
a
Sociology
o
Women,
Xe ox, Mas-
sachuse s,
1972.