Entorn de la discriminació sexista a l'escola

ENTORN DE LA DISCRIMINACIO SEXISTA A L'ESCOLA Ma ina Subi a s Desp és d'anali za les xi es co esponen s a insc ipcions &alumnes (homes i dones) &uni e si a s i cen es escola s als Es a s Uni s i a Es- panya, l'a icle ac a de demos a que l'escola no es compo a &una mane a neu a espec e als sexes, especialmen pel que a a i ulacions socialmen p es igioses i a la consecució de eball p o essional. Anali zem ambé els models educa ius pe a plan eja inalmen les complexi a s i les di icul a s d'un can i cul u al que de e mini la desapa i- ció dels di e en s ols socials, segons el sexe. Pape s: Re is a de Sociología 9 (1978) En aques cu s 1977-1978, i pe p ime a egada a la his b ia, hi ha més dones que homes es udian a les uni e si a s no d-ame icanes. Un e , en e d'al es, que ma ca l'a npli ud de la p esi ncia que la dona ha acon- segui en l'ensenyamen , íins i o en l'ensenyamen supe io . Apa en men , la igual a educa i a s'ha acomple , almenys en alguns pdisos. Les xi es, p 6, no són su icien s pe a con i nce -nos que les opo u- ni a s de les dones, en el camp de la cul u a, són ja iguals a les dels homes. L'expe ii ncia pe sonal de cada dona li pe me de comp o a el man enimen d'unes di e hcies, enca a que, so in , no pugui explica exac amen en quk consis eixen. I si mi em les posicions ocupades pe les dones en els llocs de eball, aques a expe ii ncia es con i ma: el c eixemen educa iu emení no ha ana acompanya dl'un c eixemen pa allel en l'accés als e- balls més ben paga s i més p es igiosos. Deixa em de banda, pe&, en aques es no es, l'anhlisi del me a de eball, en el qual in e enen ac o s di e en s als p bpiamen educa ius. Ens cen a em onamen almen en l'es- cola - enin en comp e, pe b, que ac ualmen no és ampoc l'únic apa ell educa iu- i en una qües ió mol conc e a: hi ha o no igual a d'opo uni- a s pe a homes i dones a a c!s de I'apa ell escola ? Es po pa la , en- ca a, de disc iminació sexis a? ' endeixen a desapa i ixe les desigual a s de ni ell cul u al en e els sexes, o es man enen enca a? I si és així, pe quins mecanismes, en uns sis emes escola s que, &una mane a gene al, es p esen en com a iguali a is? I. El man enimen de les dis cincies cul u als Hi a ha e un emps en que la disc iminació cul u al de la dona passa a pe un mecanisme e iden : el meno nomb e d'anys dedica s a l'educació, en elació a l'home, dins de cada classe social. Fenomen no o almen elimina : enca a, a Espanya, el nomb e de dones anal abe es és supe io al d'homes, especialnlenx en les eda s més a an~ades. c Pape ss: Re is a de Socidogla En el conjun de les socie a s occiden als, pe b, aques enomen ja no és la causa p incipal del meno g au cul u al de les dones. En alguns casos ens obem ins i o en una si uació in e sa: les dones passen, com a mi - jana, més emps dins els apa ells escola s que els homes. A a bé, que el nomb e &anys passa s a l'escola sigui, ac ualmen , simila pe als dos sexes no é com a consequencia que les i ulacions i els ni ells academics assoli s siguin ambé simila s. Si aii mem que con inua man enin -se una disc iminació de sexes dins l'apa eií educa iu no és pe un con encimen a p io i, sinó pe que exis eixen uns indicado s conc e s que ho demos en. Que, a ma eix nomb e d'anys dedica s a es udia , les dones aconsegueixen esul a s in e io s demos a que alguna cosa passa, que alguna a a suplemen h ia oben, a a que no és a ui e iden i que cal comp end e i explica . A no se , és cla , que c eguem que la in elli- gencia es 2 epa ida de o ma desigual en e els sexes, c eenca que a inú il o a an&si de l'apa ell escola . Com que aques no és el nos e cas, les di e encies les hem de busca no en els indi idus, sinó en l'apa ell a a és del qual ob enen les quali icacions. Obse an els ipus de ni ells i els í ols ob ingu s pels indi idus dels dos sexes, dues di e encies són no b ies: 1. El ni ell de i ulació de les dones és semp e més baix que el dels homes, i, malg a l'apa enca que aques es di e encies endeixen a disminui , no és així, sinó que es man enen. Vegeu el quad e I, que ens dóna l'e olu- ció educa i a, pe sexes, als Es a s Uni s. Ba xille a Llicencia s Doc o s Homes Dones Homes Dones Homes Dones Fon : D. L. ADKINS, The G ea Ame ican Deg ee Machine.1 1. D. L. Adkíns, The G ea Ame ican Deg ee Machine, The Camegie Comission on Highe Educa ion, 1975. En o n de la disc iminaci6 sexis a a i'escola En xi es absolu es, el c eixemen de les i ulades, a o s els ni ells, ha es a espec acula ; pe d, en pe cen a ges, els guanys de les ame icanes en el e eny de la cul u a són gai ebé inexis en s, en un pe íode de qua- an a anys, i malg a que el emps passa a les ins i ucions educa i es és lleuge amen supe io , com a mi jana, al dels homes. En els g aus de ba xi- lle a i doc o a , el pe cen a ge de dones que els aconsegueixen, en elació al o al dels indi idus que els ob enen, és lleuge amen in e io l'any 1970 del que e a l'any 1930. En l'únic ni ell en qui: s'expe imen a un augmen impo an és en el de la llickncia, e que cal posa di ec amen en elació amb l'exigkncia ac ual del g au de llickncia pe a una sk ie d'especiali a s conside ades emenines. En el cas espanyol, la agmen ació de les dades es adís iques no pe me de e el ma eix ipus de compa ació a a és del emps. És pos- sible, pe&, que els ni ells educa ius emenins hagin c escu , sob e o des del 1960, més que els masculins, en apa kixe una endkncia a la igua- lació de ni ells. Pe 6 aques enomen es deu ia al e que pa im &una baixissima escola i zació emeninsi en l'ensenyamen mi jii i supe io , i no pe me de conclou e que les di e kncies ani an disminuin inde inidamen , sob e o si enim en comp e l'e olució en al es pai'sos, com en el cas mCs amun indica . De e , les di e kncies de ni ell educa iu segons els sexes són de les més al es d'Eu opa: el pe cen a ge de dones en l'ensenya- men secunda i, l'any 1970, és el més baix, compa a a al es pai'sos eu opeus. Vegem la magni ud d'aques es di e kncies de ni ell educa iu en e els sexes, en el quad e 11. Pe cen a ge de població de 15 anys o més que no es & es1:udian ac ualmen , pe sexe i ni ell &ensenyamen inicia o acaba . Homes Dones P e-escola i p imhia ..................... 48,4 51,6 ... Segon g au - p ime cicle ........... i.. 54,2 45,8 Segon g au - segon cicle .................. 60,6 39,4 Te ce g au no uni e si a i ............... 52,7 47,3 Te ce g au uni e si a i o equi alen ... 84,8 15,2 Fon : INE, cens del 1970. 37 <(Pape s,: Re is a de Sociologia El meno ni ell educa iu aconsegui pe les dones es a e iden des del ba xille a elemen al -segon g au - p ime cicle- i és acusadíssim en l'accés a la Uni e si a , on, d'al a banda, l'abandó dels es udis és niés eqüen en e les dones que en e els homes (11,9 % i 7,5 %), a di e- hncia d'al es cicles, on les dones acaben més so in els es udis comen- ca s. En el cas dels es udis no uni e si a is, l'al a p opo ció de dones es deu a la inclusió en aques apa a d'alguns es udis mi jans d'al a p opo ció emenina, en els quals, pe an , hi ha menys compe encia pe adqui i la i ulació. 2. A igual a de ni ell de i ulació, les dones es oben en les espe- ciali a s menys alo ades socialmen , i són gai ebé excloses de les més alo ades. I, si anali zem l'e olució, podem comp o a que la dis inció en e ca e es masculines i ca e es emenines -és a di , ca e es en quh els homes o les dones són p edominan s, sense que aixb p essuposi, pe pa nos a, cap alo ació d'una majo adequació dels es udis a un dels sexes- no endeix a desapa hixe , sinó que es man é. El enomen és p ou conegu com pe quh calgui ecó e a demos a- cions empí iques. Pe a eco da -ne la magni ud, únicamen , egeu la dis- ibució de les es udian es en la Uni e si a espanyola, du an el cu s 1971- 1972. Fal a s Nomb e d'alzlmnes % de dones ................................... CiGncies Cikncies Polí iques i Econbmiques ... ....................................... D e Fa mhcia ................................. Filoso ia i Lle es ..................... Medicina .................................. Ve e ina ia ............................... To al ........................ En o n de la disc iminació sexis a a i'escola QUADRE IV Escoles T?cniques Supe io s Nomb e d'alumnes % de dones A qui ec u a .................. 10.156 9,O Ae onh ica .................... 1.625 0,7 Ag Cnoms ..................... 2.779 4,6 Camins ......................... 3.982 0,6 Indus ials ..................... 13.999 0,7 Mines ........................... 1.298 0,8 Mon s ........................... 636 3,9 .......................... Na als 1.210 0,4 Telecomunicacions ............ 3.62 1 2,5 Poli 2cnic (Valencia) ......... 1.427 4,1 Escoles no es a als .......... 2.245 5,O To als ......... 42.978 32 Fon : INE, Es adís ica de la enseñanza en España, 1970. En les ca e es ecniques, les es udian es --quan es acaba an els es u- dis, i quan es exe ci an?- són enca a només el 3,2 %, l'any 1972, men e con inuen concen an -se, en can i, en es udis com lle es o a mhcia. I dins de les acul a s, hi ha especiali a s ípicamen <( emenines)>. Fenomen, en- ca a, ca ac e ís ic, no del nos e país, sinó del món occiden al, en el seu conjun . Diu, pe exemple, Julie Mi chell, e e in -se a Angla e a: <(En p incipi, no hi ha di e encia en e nois i noies en el ipus de disciplines acadi miques que es udien a l'ensenyamen mi jh. En la p ac ica, hi ha una ominosa di e hcia, que podem comp o a en els emes d'exhmens. Les noies escullen ciencies en una p opo ció de menys de dos e gos que els nois, i ma emh iques, en menys de la mei a . La cii ncia que les noies escullen és biologia, més que no pas ísica o química, cosa que apa en men indica una p e e encia (quina?) pe l'humh i angible, com a oposa a l'abs ac e i eb ic. A la Uni e si a , només un 2 % d'aques es poques dones en les acul a s de cii ncies ia an ci ncies aplicades, més de la mei- a , biologia. A o a eu les dones són dissuadides de se cien i iques.)>2 2. J. Mi chell, Women's Es a e, Doubleday, No a Yo k, 1973, p. 132. uPape s~: Re is a de Sociologia En el cas dels Es a s Uni s, una de allada anilisi es adís ica --que no ep odGm aquí pe la se a lla gada- pe me a Radne i Mille &es abli que, no solamen no hi ha hagu , en qua an a anys, igualació de les espe- ciali a s en e els sexes, en l'educació, sinó que sembla exis i una en- dencia con i ia: les dones endeixen a pe d e p eponde hcia en les espe- ciali a s en que enien al a pa icipació, quan aques es especiali a s enen un ce p es igi, com pe exemple en els depa amen s uni e si a is d'his- b ia i li e a u a. La pa icipació emenina baixa en aques s depa amen s, en elació a la masculina; men e que, en can i, les especiali a s d'al a p opo ció masculina con inuen gai ebé ancades a la dona. És a di , hi ha una ce a endencia a la masculini zació dels camps més p es igiosos on s'ha ia aconsegui una al a pa icipació emenina, sense que les dones guanyin posicions en al es ipus &es udis. Es a di , l'escola no es compo a de mane a neu a en elacid als sexes. 0, di d'una al a mane a, cada sexe é, en el conjun de l'apa ell escola , unes opo uni a s di e en s &adquisició de cul u a. L'explicació psicologis a ho a ibui i a di e encies de compo amen en e els sexes: les dones es udien menys, o són menys in elligen s, i pe aixb no a iben al ma eix ni ell de i ulacions. I, quan a les especiali a s, són elles qui lliu emen les ien. En on d'aques ipus d'explicació, nosal es em lla hipb esi que és el p opi apa ell escola el que in odueix una di e hcia de ac a- men segons el sexe --com ambé, e iden men , segons al es c i e is, més es udia s ja: la classe social, el g up e nic, el g up cul u al, e ce e a-, és a di , el que, a a és d'unes pau es especí iques, p o oca un exi di e en en els es udis, en enen pe exi el c i e i habi ual: aconsegui i ulacions p es igioses. 11. Els models educa ius segons els sexes: escola sepa ada i escola mix a Els pa ons d'educació masculins i emenins a ien, d'aco d amb la concepció que cada socie a é del pape de cada sexe. Si ens e e im al sis ema d'educació a a és de l'escola -que com a o ma de sociali zació gene ali zada és una in enció mol ecen - podem dis ingi dos models di e en s en el ac amen que es dóna a la di e encia de sexes a l'in e io del sis ema escola : l'escola que man é la sepa ació de sexes i l'escola mix a. 3. R. Radne i L. S. Mille , Demand and Supply in US Highe Educa ion, Ca negie Commission on Highe Educa ion, 1975. En o n de la disc iminació sexis a a l'escola En el p ime cas, s'a i ma la necessi a de man eni una sepa ació en e escoles masculines i escoles emenines, pe que, al ma eix emps, es posa l'em asi en la di e encia de 1-01s socials de cada sexe. Les aons úl imes que es donen pe a jus i ica els di e sos ols socials són, pe b, les &un de e minisme biolbgic: la na u alesa ha c ea l'home i la dona pe a un- cions di e en s, i l'educació és el p océs a a és del qual cada un &ells ha &a iba a assumi plenamen les capaci a s pe a eali za aques es uncion~.~ Teb icamen , la sepa ació escola no é pe qui: compo a desa an a - ges pe a la dona, ja que la ideologia que supo a aques a sepa ació li a i- bueix un pape social especí ic, els alo s ípics del qual són gene almen exalga s. En la p ic ica, els desa an a ges són e iden s: en la mesu a que el que ealmen es alo a són les ac i i a s masculines, el món &ac i i a s ese ades a la dona é un ca ic e ma ginal. En conseqü$ncia, I'educació conside ada p bpia de la dona és ex emadamen pob a: no la p epa a ni pe uncions especí iques ni pe a uncions gene als de la socie a . En e ec- e, quins han es a els e s especí ics de l'educació <( emenina)>? La <(cos- u a)> ha es a po se el més gene ali za , pe 6 ni en aques camp l'escola dona a una e ade a compe encia a la nena. Les <(nocions>> de cuina, pue icul u a, e ck e a, no han ingu mai cap mena de se iosi a , han es a el con a i &un ap enen a ge: la banali zació d'unes asques, epe ides sense in e hs ni ganes.5 Fins i o en els casos dels models d'educació de les nenes de classe al a, que compo en, gene almen , I'adquisició de conei- xemen s més complexos -piano, ances, o mes de compo amen , e ce- e a- I'ensenyamen es a de al mane a que la noia comp en que se ia imp opi p end e'l se iosamen . 1;s a di , més que o mes de cul u a espe- cí iques, el que compo a el model &ensenyamen emení és una deg a- dació del que ap end an els nens, més algunes p ic iques u ini ies lligades al pape de la dona dins la amília. L'a i mació de la di e encia en e els sexes, com a base d'una educació di e en i cla amen disc imina cj ia, no podia, pe b, man eni -se inde ini- damen : la ideologia p bpia de les socie a s occiden als eposa, en l'ac ual e apa his b ica, en l'a i mació de la igual a o mal dels indi idus: da an 4. Pun s de is a gai ebé exclusius a Espanya, du an els segles XIX i XX, &s i o en els sec o s libe als. (Vegeu, pe exemple, G. di Febo, O igenes del deba e eminis a en Espa ih, dins <<Sis ema)>, núm. 12, gene 1976.) I que en els p ime s anys del anquisme s'em a i zen com una de les bases del sis ema escola . 5. Els iiib es d'Escuela-Hoga , edi a s pe la Secci6 Femenina du an els anys cinquan a, cons i ueixen un dels exenkples més pe ec es d'aques a banali a i d'aques a supe iciali a olgudes en un ensenyamen : ~i~ uació, en si ma eixa, pa adoxal i con- i ia a o es les al es no mes escola s. c Pape ss: Re is a de Sociologia la llei, o s enen uns ma eixos d e s. D'aquí e que l'escola sepa ada hagi pogu se a acada, i que, len amen , agi desapa eixen . Mol len amen , pe b. Pe qu cal no oblida que la igual a o mal dels sexes ha es a més di ícil d'imposa que la igual a o mal dels memb es de les dis in es clas- ses socials. Reco dem, pe exemple, que la implan ació del su agi uni e sal masculí p ecedeix, de mol s anys, la consecució del o emení. És a di , si bé en l'es uc u a ideolbgica capi alis a hi ha elemen s que endeixen a a a o i la igual a o mal dels indi idus, la desigual a sexis a és gene al- men un elemen més pe sis en que la desigual a classis a, en el e eny de la legislació i els d e s o mals. Així, pe exemple, el anquisme no eo i za la desigual a escola de les classes socials, enca a que, en la ea- li a , c ei xa xes d'escoles o almen di e enciades segons la classe social. A6 ma que l'escola dels pob es ha ia de se di e en a la dels ics hau ia es a inadmissible, ins i o en la socie a dels anys qua an a. El escassos ex os en qu s'es ableix una di e kncia -pe exemple, en la legislació del 1938 sob e l'ensenyamen mi jh- e i en la de inició en e mes de g ups socials. En can i, la di e kncia sexis a és o almen em a i zada, a pa i de aons <(na u als)> que ningú no gosa ja aplica a les di e kncies de classe. D'aquí que, malg a que l'escola mix a guanyi e eny, con inuin man enin -se, enca a, escoles d'un sol sexe. i no solamen a Espanya. A Angla e a, pe exemple, més d'un e g de les escoles són d'un sol sexe, en en a a la dkcada dels e an a.^ El naixemen &un model escola mix ha es a di ícil, i, ins a ce pun , con adic o i. Pie e e Peze a ha anali za alguns dels esc i s de dones que an p opugna la se a apa ició: ex os ca ega s de o a l'ambi- giii a de an es llui es emenines. La demanda &un majo g au d'escola- i zació pe a les nenes, d'un ac e iguali a i a l'escola, no es jus i ica pe la necessi a de dona -10s un ma eix g au de cul u a que als nens, sinó pe que es conside a que així se an capaces de dona una millo educació als ills i d'ajuda més e icagmen el ma i . Pe a les assagis es que, a inals del XVIII i comenp nen s del XIX, p opugnen a F anga la coeducació, la dona és enca a in e io a l'home, i o la des ina a unes asques especi- iques, lligades a la amília. ¿Es ac a, po se , d'una maniob a hc ica, des inada a millo a l'ensenyamen emení sense es e a la socie a ben- pensan ? És possible, pe b es en aques s esc i s no ho indica cla amen . La in lu ncia benk ica de les nenes damun el compo amen dels nens, en I'educació mix a, és enca a un al e a gumen esg imi . És a di , no hi ha 6. J. Mi chel, op. ci ., 1973, p. 131. 7. P. Peze a , La e ue necessai e i Pe i es illes en éduca ion, dins <<Les Temps Mode nes),, núm. 358, maig 1976. En o n de la disc iminació sexis a a l'escola se a accep ació gene ali zada, en la di icul a ma eixa de pensa un modei cul u al a pa i d'uns al es pun s de is a. Així, pe exemple, en els llib es in an ils que in en en oba una ia no disc imina b ia pe a la nena, els can is onamen als que s'obse en són de dos ipus: la c í ica a la posició adicional de la dona, ep esen ada pe les ac i uds de la dona en elació a la amília, i l'apa ici6 de nenes que p o agoni zen a en u es, amb la qual cosa ocupen uns pape s adicionalmen a ibu'i s als nens. El ma eix pa ó és u ili za en la c í ica del llengua ge: es emini zen ocables que ins a a s'u ili za en només en el gi ne e masculí, com els noms dels p o essionals, els e mes geni ics, e c. Aques model escola p esen a, de e , una g an cohe kncia amb una de e minada ase dels mo imen s eminis es, la ase de c í ica de la <(mis- ica de la emini a )>, de la demanda d'igual a de d e s, de l'2m asi en la necessi a d'una ida p o essional <(no mals pe a la dona. Fase que possi- blemen ep esen a una e apa necessh ia en l'abolició de les di e kncies de ols, i que, lluny de se sob epassada, enca a no ha es a plenamen assumida en la p hc ica escola . Amb o , cal p egun a -se pe la se a alidesa i la se a capaci a pe elimina ealmen la disc iminaci i sexis a, en la mesu a que no esol el p oblema de com in eg a en 1"ensenyamen els alo s adicionalmen emenins, que, de e , con inuen subsis in com a pa dels alo s socials, i pe an p obablemen in e nali za s pe la nena. El segon ipus de espos a posa I'km asi en aques p oblema, i p o é d'aquells sec o s del mo imen eminis a que, més que can ia les nenes, pe adap a -les a un sis ema de alo s masculins, qües ionen aques sis ema de alo s en el seu conjun . Enca a que, en el e eny escola , no hi ha, de momen , una o mulació global ni un model de p hc ica que e lec eixin les ca ac e ís iques d'aques can i de alo s, comencen a apa kixe pun s de is a, en ex os di e sos, que indiquen els e s p incipals d'aques ipus d'o ien ació. Així, pe exemple, la de inició que dóna de sexisme una guia no d- ame icana sob e llib es escola s: <<Podem de ini el sexisme, en p ime lloc, com a op essió i explo ació ds emh ica de l'ésse humh sob e la base que pe any al sexe emení. En segon lloc, eiem el sexisme com la e- p essió de la gen , basada en una de inició cul u al de la emini a i de la masculini a , que impedeix als dos sexes eali za o el seu po encial hum&.)> 'O 10. CIBC Racism and Sexism :Ressou ce Cen' e o Educa o s, Human and an ihuman - Values in Child en's bonks, Council on 1,n e acial Books o Child en, Inc., No a Yo k, 1976. c Pape s)~: Re is a de Sociologia De inició ex emadamen ú il, al meu en end e, pe que pe me de sepa a els dos p oblemes que es de i en del sexisme, els que a ec en pa - icula men un g up, les dones, i els que a ec en el conjun dels indi idus. La sepa ació en e ols emenins i masculins implica, en p ime Uoc, l'op essió de les dones; pe b é una segona conseqiiencia que és nega i a pe als dos sexes, malg a que pe a un d'ells sigui menys isible la nega- i i a , pe que d'ella n'ex eu pode . El sexisme, en an que és l'adopció d'un conjun de pau es cul u als assignades socialmen , mu ila i us a homes i dones, pe que els impedeix ex e io i za un conjun &impulsos que, o igina iamen , no es donen sepa a s en e els dos sexes. I en aques sen i , d'al a banda, la ep essió sob e el nen és supe io a la que s'exe - ceix damun la nena, en la mesu a que en aques a s'es imulen ce es ac i- uds de compe encia, c ea i i a i es o l in ellec ual, men e que les ac i uds de dona -se, end esa, a ec i i a , emo i i a , e ce e a, són, en els nens, du amen sancionades. En plan eja així el sexisme, la llui a con a la disc iminació de la dona en el camp cul u al adqui eix una no a dimensió, ja que ma ca uns objec ius pe al conjun dels dos sexes, i no pas pe a un de sol, enca a que les condicions ac uals con e eixin un d'ells en més sensible a aques ipus de plan ejamen . El que s'assenyala és la u gencia de e desapa eixe les di e encies en e ols emenins i masculins, no ja a pa i de la gene a- li zació del model cul u al masculí, sinó d'un nou model cul u al que inclogui les pau es an e io men sepa ades, e que no implica la < uni o - mi a n dels compo amen s, sinó la capaci a , pe a cada indi idu, inde- penden men del seu sexe, d'adop a les o mes de compo amen que li siguin més a ins. Es a di , de cop, les ac i uds <(de po e a)> deixen de se nenysp ea- des, jun amb les de la ma e de amília, les de la nena que plo a i les de l'adolescen que aspi a a eni c ia u es. I es descob eix que aques es ac i- uds han es a ep imides en el nen, quan, de e , o men pa d'un conjun de ca ac e ís iques humanes onamen als i bisiques pe a l'exp essió de la pe sonali a i pe a la con i encia. Ja no són les nenes les que han de can ia , pe qui., una egada més, adop en compo amen s e onis. És I'escola la que ha de can ia -i més enlla el conjun de alo s socials-, i ha &es imula pe igual, en els dos sexes, les ca ac e ís iques abans conside- ades exclusi es. El u bol és pe a nens i nenes, pe b ambé les nines, o la dansa, o la cuina, si aques es ac i i a s es conside en impo an s pe a la o mació de l'indi idu. Així, la usió dels dos pape s cul u als dóna un con ingu conc e al e me coeducació, com a pe íode de ansició, a la lla ga innecessa i en la mesu a que es cons i ueix un model únic in eg an els dos an e io s. En o n de la disc iminació sexis a a l'cscola VI. Les di icul a s &un can i de alo s Dues di icul a s majo s apa eixen, pe b, immedia amen , en aques ipus de plan ejamen . Una d'o d e in e n: en que consis eixen, exac a- men , les pau es cul u als emenmes a inco po a ? L'al a d'o d e ex e n: com p ocedi a aques can i, en l'ac ual elació de o ces en e els sexes? La di icul a de de ini les pau es cul u als emenines de alidesa ge- ne al au en el e que implica l'accep ació &ac i uds que ins a a han es a o almen des alo i zades, conside ades com a no pe anyen s al model de cul u a. I els mo imen s eminis es han hagu de comenga en la c i ica de la mís ica de la emini a , és a di , negan , en g an pa , l'especi ici a dels alo s his b icamen conside a s emenins, i p esen an -10s com una deg adació dels alo s gene als. Pe an , o a e alo i zació &aques es ac- i uds po cau e en un in en de econs ui una mís ica emenina, que, com a al, ha ingu unes conseqüi.ncies ne as es pe al conjun de les dones, i ha es a un ins umen pe a man eni -les en una si uació de dominació. Aques pun és, de e , un dels més impo an s que han de esold e els mo imen s eminis es, i, pe a a, una de les més g eus on s de di isió al seu in e io : cal e apa eixe o s els aspec es posi ius con ingu s en el sis ema de alo s his b icamen emenins, aspec es que, si en la p ac ica s'han exp essa gene almen en una o ma alienada --com succeeix amb els alo s de o s els g ups op imi s- en si ma eixos ep esen en una pa essencial de les ac i uds humanes. És així com cal in e p e a alguns in en s ac uals, que, en una lec u a supe icial, pod ien apa eixe com un can al pape adicional de la dona: el sen i de la con inul a , del eball exemp de alo de can i, del lliu amen a ec iu com a on de c ea i i a adqui eixen, pe exemple, en els llib es d'Annie Lecle c l1 una no a g an- desa, que en onca amb una isió humanis a paula inamen pe duda en els nos es sis emes de alo s. Aques a eina de esca a de l'anonima el que han e les dones és ambé ac ualmen una de les asques p incipals de les eminis es no d-ame icanes, con on ades a una sk ie de con adic- cions in e nes, desp és de les llui es de inals dels seixan a. Tasca que a des de la ein e p e ació del pape de les b uixes, a l'Eda Mi jana, ins a la ecoUecci6 de dades de o a mena sob e el pape i les llui es de les dones en la conques a de l'Oes ame ich. A a bé, l'in en de ecupendó d'uns compo amen s cul u als alids no po se e únicamen en e nles de e o n al passa ; és a di , un can i 11. Pe exemple, a A. Leole c, Pa ole de Femme, B. G asse , Pa ís, 1974, i Epousailles, B. G asse , Pa is, 1976. <<Pape s,: Re is a de .Sociologk global de alo s que in eg i les ac i uds his b icamen emenines només es po p odui si, d'alguna mane a, pe me de esold e les con adiccions ac uals i en onca amb un model més gene al de socie a pe al u u . Pe aixb la dimensió polí ica dels mo imen s eminis es i la se a neces- si a d'aliances, an discu ida, d'al a banda, amb al es mo imen s socials que aspi en, ambé, no a can ia la posició ela i a d'un g up, sinó a can- ia les egles del joc. To nan , pe b, al ni ell cul u al, un al e pe ill so geix en les emi- nis es que eballen en aques a asca de esca dels alo s emenins: el de nega , en aques a empen a, el alo de la cul u a acadkmica ansmesa pe l'escola, en conside a -ne únicamen l'aspec e masculí dominan . L'an i- in dlec ualisme --el menysp eu del ce ell, pe exemple, com a d gan a nas- culí)>, en Les Gue illP es- l2 i la condemna del pensamen abs ac e, com a o ma de coneixemen no p bpia de la dona, enen el seu o igen en la necessi a de alo ació d'unes o mes ins a a menysp eades, pe b, en e - mes dels in e essos socials globals, i &s i o de la iabili a d'un nou model cul u al, poden esul a desas osos. Pe qui: si, d'una banda, la cul- u a acadi:mica és ma cada pels alo s &uns g ups socials i pe l'abskncia d'uns al es, ambé és ce que en ella s'hi ecullen els es o cos de segles pe a iba a la comp ensió i al coneixemen de la eali a . És a di , exigi la inco po ació d'un al e pun de is a no po po a a la negació del que ja exis eix, pe qui: ampoc no cal oblida que el lo de les dones, com a g up domina , ha es a la igno hcia. Rein odui la digni a dels alo s his b icamen emenins en la cul u a ol di amplia -la, ob i -ne les pos- sibili a s, i no es ingi -la o implan a no es o mes inquisi o ials, negan el que han es a ins umen s bhsics en el desen olupamen dels coneixe- men s. Només en la mesu a que els mo imen s eminis es puguin assumi i di ond e uns models cul u als més amplis que els ac uals, que ecullin o a la iquesa de les cul u es passades i al ma eix emps es p esen in com una e apa més a anGada, en ecupe a ac i uds i alo s ins a a op imi s, poden cons i ui una al e na i a eal a l'ac ual sis ema cul u al. La qües ió de com p ocedi a aques can i cul u al é, enca a, una més di ícil solució, ja que depi:n d'una elació de o ces en e els sexes en la qual no es po di que la posició de les dones hagi millo a massa. Con ina a I'in e ks exclusiu de les dones, aques can i a pe lla g, i o es les p opos es que hi apun en adqui eixen un ca k e u bpic. En i:s com un nou sis ema de alo s pe a una di e en o ma de ida collec i a, el ca hc e u bpic, com a mínim, disminueix, pe qui: el conjun de o ces que poden p omou e aques can i és mol més ampli que els g ups eminis es. 12. M. Wi ig, Las gue ille as, Seix Ba al, Ba celona, 1974. En o n de la disc iminació sexis a a l'escola I, en e ec e, di e sos enbmens socials, en els úl ims emps, apun en, des de posicions mol allunyades, a la necessi a d'un can i cul u al en el sen i més amun desc i . Des del mo imen anci s del maig del 68 ins als di e sos mo imen s de jo es, una si ie de nous alo s apa eixen, mol con usamen si es ol, que posen en qües ió els alo s dominan s i edes- cob eixen aspec es del món adicionalmen emení. I més enlli &aques s in en s espo hdics i pe a a no c is di za s, l'adopció de no es pau es ins- i ucionals en pdsos com Sui cia, demos a la iabili a d'un can i en els sis emes de alo s, més enca a, 1.a se a necessi a i la se a possibili a , en les socie a s desen olupades. P océs len , que p obablemen du a i gene- acions i que no es po du a e me si no a acompanya de can is po- lí ics i socials més gene als. Un es udi eali za I'any 69 a Uppsala l3 posa de mani es que, malg a els can is p odui s a Sukcia du an els anys sei- xan a, en elació al pape dels sexes, els nens i les nenes de cinc, ui , onze i quinze anys di e encien o amen aques s pape s, en e mes de asques i ac i i a s a eali za pe cada un d'ells. Pe b les mesu es ins i- ucionals --com pe exemple una polí ica iscal des inada a a a o i el eball de la dona casada, i les eglamen acions labo als que a a o eixen que l'home s'ocupi ambé de les c ia u es pe i es- poden cons i ui un elemen de can i que, si bé no a desapa i ixe en pocs anys els es e eo- ips de segles, pe me almeny de comp end e el seu ca hc e con encional i pe an d'en oca la qües ió del masculí i del emení des d'un nou pun de is a. 13. Ci a pe C. Saaios-Ro hschild, Towa d a Sociology o Women, Xe ox, Mas- sachuse s, 1972.