PER
UN PJANTEJAMENT DEMOCRATIC
DE LA LLUITA DE LES DONES
*
Giulia Adinol i
Aques a icle plan eja, ja des del 1967, una discussió sob e les di e-
en s concepcions de l'op essió de la dona i d'allb que han de se les se es
o mes d'o gani zació
i
de llui a. L'au o a assenyala es concepcions sob e
la llui a de la dona que, segons ella, són e bnies. La p ime a conside a la
llui a de les dones com un mo imen de solida i a amb els seus com-
panys. La segona, la eminis a, sepa a la llui a de la dona
de
la llui a
d'al es g ups de la socie a . Finalmen , la e ce a con e eix la llui a de
la dona en una cosa secunda ia espec e a la llui a con a el capi alisme.
Aques ma eix ipus de discussió so geix a ui en els g ups eminis es
i en els g ups polí ics,
i
pe aixb sembla in e essan ep odui -10 com un
eball peone sob e el ema a Espanya.
*
Rep ducci6 de <<Nous Ho i zonsa, núm. 12,
1967.
Va ésse publica
pe
p i-
me a egada so a
el
pseudbnim de Llu'isa Vi es.
11
Pape s: Re is a
de
Sociologia
9
(1978)
No a
p elimina
Al
ol e
a
lee , al cabo de más de diez años, es e ex o, 10 p ime 0
que llama la a ención son las insu iciencias y las limi aciones de 10s plan-
eamien os que en onces se hacían, el cambio p o undo de las condiciones
en que se pone hoy la cues ión emenina, y, po an o, el en ejecimien o
de aquellas p opues as. Sin emba go,
a
pesa del e iden e de e io o p o-
ocado po el iempo, pienso que es e ex o conse a oda ía un cie o
alo .
En p ime luga , el alo de un documen o his ó ico. Sob e és e ale
la pena e lexiona en un momen o en el cua1 la pa icipación de las mu-
je es de es e país en la lucha an i anquis a se juzga a eces, po pa e de
mili an es eminis as, como un momen o i ele an e
--o,
incluso, si no
nega i o, des ian e- en el p oceso de oma de conciencia de su especí5ca
explo ación. Después de la gue a y la de o a, una p ime a dexión co-
lec i a sob e la condición emenina nació en España es echamen e ela-
cionada con la pa icipación de las muje es en la lucha gene al. El ex o,
en e ec o, mis que la exp esión de un pun o de is a pe sonal, es el e-
sul ado de una expe iencia de lucha conc e a y de una la ga discusión de
un
colec i o del PSUC. Asi pues, cuando se a i ma que la conciencia de la
disc iminación emenina ha sido enada po la incapacidad del PSUC y
del
PCE
de econoce 10 especi ico del mo imien o de muje es, hab ia que
habe dicho an es que ue la lucha del PSUC y del PGE la que la esuci ó,
la que la hizo de nue o posible.
Además de su alo his ó ico, pienso que algunas de las conside a-
ciones que en onces hacíamos ienen oda ia ac ualidad, po que, si es cie o
que las condiciones de la lucha de las muje es son hoy muy dis in as, no 10
son adicalmen e.
Y
no aludo a la insis encia con que en onces de endiamos
10 especí ico emenino den o de la lucha gene al, conside ación demasiado
e iden e hoy como pa a que sea necesa io segui eco dándola. Lo que no
me pa ece oda ía asumido --di ia incluso que menos que en onces, no
<(Pape s*: Re is a de
Socidogh
s610 en la p ác ica polí ica, sino ambién en la conciencia que la inspi a-
es la concepción, que se o mula en
el
ex o, según la
cua1
la polí ica de
masas no
es
s610
un
ins umen o ác ico del p ole a iado, sino la a i mación
de su ca ác e hegemónico. E iden emen e es e p oblema no a ec a s610 a
las muje es
y
a
su
lucha, pe o es és e uno de 10s e enos donde mis cla-
amen e se e idencian las debilidades de un plan eamien o equi oco de las
alianzas del p ole a iado. Con o as palab as, al ea i ma la alidez de
aquella concepción quie o deci dos cosas: que, como en onces, no c eo en
la iabilidad de un e dade o p oceso emancipa o io emenino al ma gen
del p oyec o
e oluciona ia
del p ole a iado; y que, como en onces, c eo
que
el
p ole a iado iene que asumi como suyas odas las luchas con a
el
mal
social,
que su p oyec o inal, p esen e en sus luchas co idianas, end ía
que se no s610 el de cambia las elaciones de p oducción, sino, con ellas,
el de cambia
la
ida.
G.
A.
1978
Es signi ica iu I'in e hs ac ual que pe la <(dona)> -i, pe an , pe
les masses emenines- demos en nuclis polí ics. i pa apolí ics impo an s,
sob e o ca blics, en e is es, publicacions, e c. Aques in e hs, a més d'ex-
p essa la emp a i a, pe pa de ce s g ups, de e isa ac i uds
i
sensi-
bili a s anac bniques ins
i
o a Espanya en on del p oblema de la dona
dins la socie a ac ual, e ela al ma eix emps com aques es o ces consi-
de en impo an s
i
disponibles les masses emenines.
De o a mane a, pe a i ma que la <(disponibili a >> de les dones a ui
ha can ia , no cal ecó e a aques a p o a indi ec a. Hi ha senyals e i-
den s d'una naixen inquie ud polí ica en e les dones. És a di , exis eix
una di usa -bé que so in enca a genh ica- olun a de pa icipació
ac i a, de comp omís esponsable, d'inicia i a polí ica. La impo incia --i
la ga an ia- &aques s p ime s senyals d'una e i alla polí ica de les dones
es a, sob e o , en la coincidkncia d'aques enomen amb el mo imen gene-
al
de eno ació que anima la classe ob e a i al es sec o s del país,
en
un
momen en qui la classe di igen , pe les ca ac e ís iques de la ase de
desen olupamen que a essa a ui la socie a espanyola, es e ela incapac
de con eni dins les elles ó mules de p essió les con adiccions que I'es-
quincen.
Tanma eix, aixb no ha de e sub alo a -sinó,
al
con a i, desem-
masca a
i
comba e- les emp a i es que g ups de la classe di igen es an
po an
a
e me pe a supe a -ni que sigui a ni ell de pu es a i macions
i
amb con adiccions e iden s- alguns aspec es d'aques a c isi. A més, en
el cas de les dones
el
pes d'una campanya de p essió ideolbgica, bé que
sigui només demagbgica, és o ~a inquie an , pe quh aques a p essió cons-
i ueix des de semp e en les socie a s bu geses una o ma impo an de
con enció de les masses emenines. En on del desgas e iden que ha
so e en la consciPncia col leai a la ella concepció de la dona, de inida
únicamen com a esposa
i
ma e, es pe ila així l'in en d'aplega les ene -
gies de les dones cap a una a i mació de la p bpia pe sonali a sub ilmen
i
p o undamen equi oca -i pe aixb ma eix o ca pe illosa- a a és
<(Pape s>>: Re is a de Sociologia
d'una no a concepció de la dona que posa al dia els ells esquemes de la
emini a acoblan -10s
i
adap an -10s
al
nou pape de < consumido a)>, que
els in e essos cons i u'i s
li
a ibueixen.
L'kxi , o no, &aques a ope ació depend h indub ablemen de mol s
ac o s, pe b segu amen en g an mesu a de la capaci a de eplica -la
i
comba e-la. D'aquí, doncs, la necessi a
i
la u gencia de econside a , en
el seu complex, quina ha d'ésse l'au en ica polí ica democ h ica de les
dones. Les o ces que olen un p o und eno amen del país enen, e ec-
i amen , consciencia d'aques a exig2ncia. Pe b - epe im-he no es ac a
an sols de p es a a enció als p oblemes de la socie a ca alana i espanyola
en conjun : es ac a d'elabo a una pla a o ma polí ica gene al, cla a
i
cohe en , pe a la solució d'aques s p oblemes. Di em més enca a: que
aques a o mulació polí ica gene al isqui dins la consciencia conc e a de
les o ces democ h iques, que ac u'i cohe en men en les se es ies i en les
se es decisions polí iques a o s els ni ells.
A a bé: és jus amen aques a cla a consciencia col.lec i a el que manca.
En
el
camp ma eix de les o ces més enagmen o conscienciosamen com-
p omeses a eali za una p o unda ans o mació de la socie a coexis eixen
enca a plan ejamen s polí ics di e sos, equí ocs
i
con adic o is
j
o sob e
la llui a de les dones. Po se se h ú il, doncs, de comenca p ecisamen
amb l'anhlisi d'aques es concepcions enca a pe sis en s i ope an s, en
l'in-
en
de
de ini
i
acla i a a és d'aques a con on ació c í ica una concep-
ció au en icamen democ h ica de la llui a de les dones.
La concepció que més enagmen pe sis eix en e les o ces socialis es
és bas an di ícil de de ini pe que, més que en ó mules gene als
i
explí-
ci es, es mani es a en la p axis polí ica. Aques a concepció, anma eix,
consis eix a conside a la llui a de les dones com inspi ada onamen almen
pe una in u'i i a i emo i a solida i a amb la de llu s ma i s
i
llu s ills:
així, a la in e sa, aques s de ensen pe mo ius anhlegs les ei indicacions
i
la llui a de les dones. En de ini i a, la Uui a subal e na, que no es p o-
posa objec ius especí ics pa cials, so in con ingen s, més so in enca a nas-
cu s d'inicia i es i de la Uui a en al es e enys.
Que quedi ben cla que allb que a a es h en discussió és la mane a de
conceb e la llui a. La cons a ació que a ui, en les condicions ac uals, la
llui a de les dones sigui enca a necessh iamen dispe sa, que es p oposi
enca a objec ius pa cials, pe any
a
un o d e de conside acions di e en :
demos a ia, en o cas, que un mo imen polí ic no po eali za plena-
men els seus objec ius des dels seus inicis, no pas que els hagi d'igno a .
I,
d'aixb, p ecisamen , es ac a: ¿és jus , en aques momen
i
al
nos e
país, conceb e -i pe an di igi
i
o gani za - la llui a de les dones

I
La
iiui a
de
les
dones
únicamen com una llui a subal e na, com una o ma de supo
i
solida i a
amb la d'al es sec o s, sense es o ga -nos a oba -li una pe spec i a p bpia
i especí ica?
La concepció que c i iquem con é la enúncia implíci a a l'elabo a-
ció d'aques a pe spec i a més Amplia. Aques a enúncia no neix sols de les
limi acions ex e nes, de les di icul a s ma e ials indub ablemen exis en s
pe a desen olupa la llui a de les dones: neix ambé d'unes implíci es
li-
mi acions de ons, d'uns e o s eb ics en ju ja la na u alesa i l'o igen dels
p oblemes emenins.
P ime de o , ni que sigui inspi ada pe les millo s in encions, aques-
a concepció enclou de e una conside ació de la dona com a ésse espe-
cialmen necessi a de p o ecció, com a e e na meno d'eda , com a in e-
io . Implíci amen s'accep a
i
es con i ma així la disc iminaci6 de que la
dona és íc ima dins la socie a capi alis a i, pe an , no es acili a - o
al con a i- la p esa de consciencia col.lec i a de la injus ícia d'aques a
disc iminació.
Pe& sob e o
-i
aixb és bas an més g eu- sembla que se n'igno in
les causes es uc u als, és a di , l'es e lligam que exis eix en e explo-
ació del ebd en gene al
i
condició d'in e io i a en que és man in-
guda la dona. A a bé, quan es desconeix
o
se sub alo a la unció que
é
dins el me ca del eball la mh d'ob a emenina -és a di , el e que
l'explo ació de o a la mP d'ob a s'ob é man enin in encionalmen la dona
en condicions d'in e io i a pe exe ci una p essió sob e el me ca del
eball en conjun -, no solamen es pe judica la causa de les dones, sinó
la llui a gene al del p ole a ia .
Les conseqiiencies d'aques a concepció insuíicien de la llui a de les
dones en la p axis polí ica són
-i
s'hi an cada dia més- igualmen
g eus. Aques es poden, o la esquemh icamen , esumi -se
així:
1.
Una ins umen ali zació inconscien de les masses emenines, en
la incapaci a de copsa les possibili a s objec i es d'una au en ica polí ica
de masses.
Aixb
4s sob e o g eu pel e que aques es masses es an en
g an
majo ia di ec amen (si bé no conscien men ) in e essades en la llui a
del p ole a ia : és a di , hi es an in e essades no solamen les dones p e
le h ies, sin6, po encialmen , les campe oles, les empleades, les in dec uals,
les es udian es, les dones ma eixes de la pe i a bu gesia. La pe sis encia,
de e , de la condició d'in e io i a a ui és deguda onamen almen a l'in-
e hs del capi alisme a man eni de e minades condicions d'explo ació de
les o ces del eball. Víc imes, di ec es
o
indi ec es, d'aques a explo ació
són, doncs, la g an majo ia de les dones. La qual cosa no signi ica, na u-
almen , que les dones se sos eguin a l'ac ual di isió en classes de la
<(Pape s)>: Re is a
de
Socicdogia
socie a , sinó que la classe bu gesa no sols no ep esen a els in e essos de
la majo ia de les dones, ans ampoc no de ensa els in e essos de les dones
bu geses en an que són dones,
i
sí, en can i, en an que pe anyen a
la classe social.
Pe a p omou e, doncs, un mo imen emení, cal no solamen inspi-
a -se en
un
geni ic sen imen de solida i a , sinó acla i que les aons
d'aques a solida i a neixen objec i amen de la iden i a d'objec ius i p o-
blemes en e la majo ia de les dones, d'una banda,
i
la classe ob e a, de
l'al a, en p ime lloc,
i
o s els g ups socials in e essa s en la ans o mació
de la socie a .
2.
S'empob eix la llui a polí ica del p ole a ia en sos eu e'n un
ema -l'allibe ació de la dona- que li és na u almen
i
adicionalmen
p opi. En e ec e, el p ole a ia és l'única classe capaG de esold e el p o-
blema de la dona, l'única classe que en comba e con a l'explo ació del
eball comba alho a pe elimina la causa social més p o unda de la dis-
c iminació de la dona.
3.
Es agmen a la llui a, se l'esgo a en objec ius pa cials, en a en-
ca -la de la pe spec i a gene al
i
inal. En can i, la p esi ncia en la pe s-
pec i a de la gui a democ h ica d'objec ius com l'allibe ació eal de la
dona és, d'una banda, un es ímul ecund
i
idealmen e icag pe accele a
el p océs en o es les se es e apes, i, de l'al a, assegu a als objec ius
pa cials una signi icaciÓ no con ingen , inse in -10s en un p océs con inu
i ascenden .
Una al a,
i
gai ebé diame almen oposada, concepció de la llui a de
la dona és la que pe comodi a de e e hncia i pe analogia anomena em
< concepció eminis a>>. També en aques cas, més que da an unes o mu-
lacions explíci es
i
o ghniques, ens obem -i mol so in - en on &uns
esidus,
a
egades incohe en s, d'una concepció <{ eminis a)>. D'aquí, doncs,
la u ili a d'una discussió d'aques a concepció en el seu complex, pe
al
de supe a a l'o igen les dispa i a s de c i e i sob e casos pa icula s, que
d'aquella concepció de i en.
La concepció eminis a de la llui a de les dones pa eix de Y'a i mació
que el p oblema cen al de la dona és el de la se a disc iminació al si de la
socie a i, pe an , que l'objec iu cen al de la se a llui a ha d'ésse el de
la se a emancipació. Cal es a pe ec amen &aco d en aques a a i mació:
la dispa i a comenCa quan s'anali za quina és conc e amen dins la nos a
socie a la causa d'aques a disc iminació. La posició eminis a consis eix a
sub alo a la causa es uc u al d'aques a disc iminació i a conceb e l'em n-
cipació de la dona com a possible dins el ma c de la ma eixa socie a que
mode namen la man é. Conc e amen , la disc iminació de la dona ó a
La
llui a
de
les
dones
una incong ui ncia, una cosa sense sen i , un esidu andnic, que ja no
es jus i ica des del momen en qui la dona ha en a en la p oducció indus-
ial.
Al
con a i, és e iden que la disc iminació de la dona és cohe en
amb la llei de mbim bene ici que egula la socie a si no can ia aques a
a a és &una llui a pe p o unds can is d'es uc u a.
Un exemple ípic de la concepció <{ eminis a)> és la sob e alo ació de
la unció allibe ado a del eball social pe a la dona: en a en la p o-
ducció social és la panacea de o s els mals que la dona so eix ac ualmen .
Al con a i, l'ing és de la dona en la p oducció indus ial és p ecisamen
la causa mode na de la se a explo ació i, en conseqüi ncia, de la condició
d'in e io i a en qui ac ualmen es oba. L'ing és de la dona en la p o-
ducció social és allibe ado llomés en an que li o e eix la consciencia
dels seus d e s, la possibili a de o mes o gani zades de llui a i, sob e o ,
I'in ima solida i a de o
el
món del eball igualmen in e essa a com-
ba e l'explo ació capi alis a.
Finalmen , una concepcij <( eminis a)> dels p oblemes de la dona és
ingi nuamen op imis a en les con on acions del pape de l'educació en el
p océs d'allibe amen de la dona, gai ebé com si la causa de la disc i-
minació consis ís en l'escassa conscii ncia que les dones enen de llu s d e s.
Es desconeix, en can i, que, donades les especials ca ac e ís iques de l'ex-
plo ació de les dones -és a di , donada la impo hncia del momen <(ideo-
lbgic> com a ins umen d'aques a explo ació-, la conscii ncia de les dones
només po néixe de la llui a
i
no en po ésse pas la p emissa.
Tanma eix,
el
que més p eocupa
i
empeny a una cla i icació de ini-
i a són les conseqü~ncies polí iques d'una al concepció. Quines són aques-
es conseqüi ncies?
1.
En sub alo a les causes socials de la disc iminació de les dones,
no es econeixen les elacions que hi ha en e llui a emenina i llui a gene al
pe la eno ació del país. Aques és un pun sob e el qual cal insis i :
la llui a gene al i la llui a especí ica de les dones coincideixen, són mo-
men s inescindibles d'una única llui a. Vallibe ació de la dona se h el
esul a de la llui a gene al, a la qual hau an con ibs homes i dones:
la con ibució de les dones po
i
deu ésse especí ica, pe d se h impo an
en la mesu a que coincidi h amb la llui a pel eno amen de la socie a .
2.
Se
sub alo en, doncs, el pes, la impo hncia que enen en la llui a
de les dones els p oblemes gene als de la socie a , que en aques momen
in e essen i a ec en p o undamen les masses emenines, com a a els p o-
blemes de la casa, de la ca es ia de la ida, de l'educació dels ills. De e ,
exis eixen, ac ualmen , dues ca ego ies de p oblemes que in e essen les
masses emenines: els que neixen de la disc iminació de la dona dins la
<(Pape s)>: Re is a de
Sociologia
socie a ;
i
d'al es p oblemes, com els que he assenyala , els quals, malg a
ésse comuns a homes
i
dones, condicionen a ui de mane a decisi a la
ida, les possibili a s, les aspi acions ma eixes de g ans masses de dones.
La concepció << eminis a)> de la llui a de les dones endeix
a
sub alo a
aques segon nucli de p oblemes, a conside a -10, en el millo dels casos,
ins umen almen , o, ins i o , a ju ja -10 pe illós com a e eny de llui a,
pel e que bloqueja ia les dones al ol an d'uns emes
i
d'uns p oblemes,
dels quals, en can i, sob e o
i
abans que es, hau ien &allibe a -se. Aques s
p oblemes, al capda all, no se ien els e i ables, els au n ics p oblemes de
la dona.
A a bé, no solamen aques s p oblemes són a ui els p incipals en e-
bancs que les dones oben en el camí de llu emancipació, sinó que la sensi-
bili a de les masses emenines pe aques s p oblemes e ela que aques es
masses són ja in uy i amen capaces de econ ixe en les es uc u es de la
socie a ac ual -&on so geixen di ec amen
i
immedia amen aquells p o-
blemes- les causes de la injus ícia que elles pa eixen. Igno a o menys-
p ea , pe an , aques s p oblemes en el momen de conceb e
i
o gani za
un mo imen emení signi ica aboca de nou les dones cap
al
cul-de-sac
&un
eminisme e o mis a pe i bu gds.
Una e ce a concepció de la llui a de les dones me eix igualmen a en-
ció c í ica. També aquí, pe a acili a -ne les e e hcies, li dona em un
nom: l'anomena em concepció <(ex emis a)>, bC que, com eu em pel con-
ex , sigui ben poc e olucioni ia. És una esi bas an di osa
i
no sola-
men a casa nos a: la sos enen a I ilia nuclis impo an s de comunis es
i
ou de ensada en
un
cong és no gai e lluny& de les dones pe la delegació
xinesa. A Espanya se sol oba sob e o en ambien s in ellec uals.
Els p oblemes de la dona -diuen- neixen del con as an agbnic
en e capi al
i
eball. Els p oblemes de la dona, doncs, no poden ésse
esol s si no és amb la in e sió o al de les es uc u es ac uals de la so-
cie a , és
a
di ,
dins el ma c d'una socie a socialis a. El p ime ,
i
únic,
p oblema d'un e oluciona i és el can i d'es uc u es, que són la base
d'allb que ell comba : el p oblema de la dona, com mol s al es p oblemes
de la socie a , és un p oblema secunda i, que dep n del p ime .
Pe an , la llui a de les dones coincideix
i
ha &inse i -se comple-
amen dins la llui a de classe: la c eació de mo imen s de massa eme-
nins no sols és inú il -pel e que la solució dels p oblemes de la dona
ind i només del can i d'es uc u es, esul a mecinic d'aques -, sinó
ambé pe illosa, ja que si la dona dins la socie a ac ual és disc iminada,
no és pe missible,
al
seu o n, de disc imina pe a comba e la disc i-
minació.