Per un plantejament democràtic de la lluita de les dones

PER UN PJANTEJAMENT DEMOCRATIC DE LA LLUITA DE LES DONES * Giulia Adinol i Aques a icle plan eja, ja des del 1967, una discussió sob e les di e- en s concepcions de l'op essió de la dona i d'allb que han de se les se es o mes d'o gani zació i de llui a. L'au o a assenyala es concepcions sob e la llui a de la dona que, segons ella, són e bnies. La p ime a conside a la llui a de les dones com un mo imen de solida i a amb els seus com- panys. La segona, la eminis a, sepa a la llui a de la dona de la llui a d'al es g ups de la socie a . Finalmen , la e ce a con e eix la llui a de la dona en una cosa secunda ia espec e a la llui a con a el capi alisme. Aques ma eix ipus de discussió so geix a ui en els g ups eminis es i en els g ups polí ics, i pe aixb sembla in e essan ep odui -10 com un eball peone sob e el ema a Espanya. * Rep ducci6 de <<Nous Ho i zonsa, núm. 12, 1967. Va ésse publica pe p i- me a egada so a el pseudbnim de Llu'isa Vi es. 11 Pape s: Re is a de Sociologia 9 (1978) No a p elimina Al ol e a lee , al cabo de más de diez años, es e ex o, 10 p ime 0 que llama la a ención son las insu iciencias y las limi aciones de 10s plan- eamien os que en onces se hacían, el cambio p o undo de las condiciones en que se pone hoy la cues ión emenina, y, po an o, el en ejecimien o de aquellas p opues as. Sin emba go, a pesa del e iden e de e io o p o- ocado po el iempo, pienso que es e ex o conse a oda ía un cie o alo . En p ime luga , el alo de un documen o his ó ico. Sob e és e ale la pena e lexiona en un momen o en el cua1 la pa icipación de las mu- je es de es e país en la lucha an i anquis a se juzga a eces, po pa e de mili an es eminis as, como un momen o i ele an e --o, incluso, si no nega i o, des ian e- en el p oceso de oma de conciencia de su especí5ca explo ación. Después de la gue a y la de o a, una p ime a dexión co- lec i a sob e la condición emenina nació en España es echamen e ela- cionada con la pa icipación de las muje es en la lucha gene al. El ex o, en e ec o, mis que la exp esión de un pun o de is a pe sonal, es el e- sul ado de una expe iencia de lucha conc e a y de una la ga discusión de un colec i o del PSUC. Asi pues, cuando se a i ma que la conciencia de la disc iminación emenina ha sido enada po la incapacidad del PSUC y del PCE de econoce 10 especi ico del mo imien o de muje es, hab ia que habe dicho an es que ue la lucha del PSUC y del PGE la que la esuci ó, la que la hizo de nue o posible. Además de su alo his ó ico, pienso que algunas de las conside a- ciones que en onces hacíamos ienen oda ia ac ualidad, po que, si es cie o que las condiciones de la lucha de las muje es son hoy muy dis in as, no 10 son adicalmen e. Y no aludo a la insis encia con que en onces de endiamos 10 especí ico emenino den o de la lucha gene al, conside ación demasiado e iden e hoy como pa a que sea necesa io segui eco dándola. Lo que no me pa ece oda ía asumido --di ia incluso que menos que en onces, no <(Pape s*: Re is a de Socidogh s610 en la p ác ica polí ica, sino ambién en la conciencia que la inspi a- es la concepción, que se o mula en el ex o, según la cua1 la polí ica de masas no es s610 un ins umen o ác ico del p ole a iado, sino la a i mación de su ca ác e hegemónico. E iden emen e es e p oblema no a ec a s610 a las muje es y a su lucha, pe o es és e uno de 10s e enos donde mis cla- amen e se e idencian las debilidades de un plan eamien o equi oco de las alianzas del p ole a iado. Con o as palab as, al ea i ma la alidez de aquella concepción quie o deci dos cosas: que, como en onces, no c eo en la iabilidad de un e dade o p oceso emancipa o io emenino al ma gen del p oyec o e oluciona ia del p ole a iado; y que, como en onces, c eo que el p ole a iado iene que asumi como suyas odas las luchas con a el mal social, que su p oyec o inal, p esen e en sus luchas co idianas, end ía que se no s610 el de cambia las elaciones de p oducción, sino, con ellas, el de cambia la ida. G. A. 1978 Es signi ica iu I'in e hs ac ual que pe la <(dona)> -i, pe an , pe les masses emenines- demos en nuclis polí ics. i pa apolí ics impo an s, sob e o ca blics, en e is es, publicacions, e c. Aques in e hs, a més d'ex- p essa la emp a i a, pe pa de ce s g ups, de e isa ac i uds i sensi- bili a s anac bniques ins i o a Espanya en on del p oblema de la dona dins la socie a ac ual, e ela al ma eix emps com aques es o ces consi- de en impo an s i disponibles les masses emenines. De o a mane a, pe a i ma que la <(disponibili a >> de les dones a ui ha can ia , no cal ecó e a aques a p o a indi ec a. Hi ha senyals e i- den s d'una naixen inquie ud polí ica en e les dones. És a di , exis eix una di usa -bé que so in enca a genh ica- olun a de pa icipació ac i a, de comp omís esponsable, d'inicia i a polí ica. La impo incia --i la ga an ia- &aques s p ime s senyals d'una e i alla polí ica de les dones es a, sob e o , en la coincidkncia d'aques enomen amb el mo imen gene- al de eno ació que anima la classe ob e a i al es sec o s del país, en un momen en qui la classe di igen , pe les ca ac e ís iques de la ase de desen olupamen que a essa a ui la socie a espanyola, es e ela incapac de con eni dins les elles ó mules de p essió les con adiccions que I'es- quincen. Tanma eix, aixb no ha de e sub alo a -sinó, al con a i, desem- masca a i comba e- les emp a i es que g ups de la classe di igen es an po an a e me pe a supe a -ni que sigui a ni ell de pu es a i macions i amb con adiccions e iden s- alguns aspec es d'aques a c isi. A més, en el cas de les dones el pes d'una campanya de p essió ideolbgica, bé que sigui només demagbgica, és o ~a inquie an , pe quh aques a p essió cons- i ueix des de semp e en les socie a s bu geses una o ma impo an de con enció de les masses emenines. En on del desgas e iden que ha so e en la consciPncia col leai a la ella concepció de la dona, de inida únicamen com a esposa i ma e, es pe ila així l'in en d'aplega les ene - gies de les dones cap a una a i mació de la p bpia pe sonali a sub ilmen i p o undamen equi oca -i pe aixb ma eix o ca pe illosa- a a és <(Pape s>>: Re is a de Sociologia d'una no a concepció de la dona que posa al dia els ells esquemes de la emini a acoblan -10s i adap an -10s al nou pape de < consumido a)>, que els in e essos cons i u'i s li a ibueixen. L'kxi , o no, &aques a ope ació depend h indub ablemen de mol s ac o s, pe b segu amen en g an mesu a de la capaci a de eplica -la i comba e-la. D'aquí, doncs, la necessi a i la u gencia de econside a , en el seu complex, quina ha d'ésse l'au en ica polí ica democ h ica de les dones. Les o ces que olen un p o und eno amen del país enen, e ec- i amen , consciencia d'aques a exig2ncia. Pe b - epe im-he no es ac a an sols de p es a a enció als p oblemes de la socie a ca alana i espanyola en conjun : es ac a d'elabo a una pla a o ma polí ica gene al, cla a i cohe en , pe a la solució d'aques s p oblemes. Di em més enca a: que aques a o mulació polí ica gene al isqui dins la consciencia conc e a de les o ces democ h iques, que ac u'i cohe en men en les se es ies i en les se es decisions polí iques a o s els ni ells. A a bé: és jus amen aques a cla a consciencia col.lec i a el que manca. En el camp ma eix de les o ces més enagmen o conscienciosamen com- p omeses a eali za una p o unda ans o mació de la socie a coexis eixen enca a plan ejamen s polí ics di e sos, equí ocs i con adic o is j o sob e la llui a de les dones. Po se se h ú il, doncs, de comenca p ecisamen amb l'anhlisi d'aques es concepcions enca a pe sis en s i ope an s, en l'in- en de de ini i acla i a a és d'aques a con on ació c í ica una concep- ció au en icamen democ h ica de la llui a de les dones. La concepció que més enagmen pe sis eix en e les o ces socialis es és bas an di ícil de de ini pe que, més que en ó mules gene als i explí- ci es, es mani es a en la p axis polí ica. Aques a concepció, anma eix, consis eix a conside a la llui a de les dones com inspi ada onamen almen pe una in u'i i a i emo i a solida i a amb la de llu s ma i s i llu s ills: així, a la in e sa, aques s de ensen pe mo ius anhlegs les ei indicacions i la llui a de les dones. En de ini i a, la Uui a subal e na, que no es p o- posa objec ius especí ics pa cials, so in con ingen s, més so in enca a nas- cu s d'inicia i es i de la Uui a en al es e enys. Que quedi ben cla que allb que a a es h en discussió és la mane a de conceb e la llui a. La cons a ació que a ui, en les condicions ac uals, la llui a de les dones sigui enca a necessh iamen dispe sa, que es p oposi enca a objec ius pa cials, pe any a un o d e de conside acions di e en : demos a ia, en o cas, que un mo imen polí ic no po eali za plena- men els seus objec ius des dels seus inicis, no pas que els hagi d'igno a . I, d'aixb, p ecisamen , es ac a: ¿és jus , en aques momen i al nos e país, conceb e -i pe an di igi i o gani za - la llui a de les dones I La iiui a de les dones únicamen com una llui a subal e na, com una o ma de supo i solida i a amb la d'al es sec o s, sense es o ga -nos a oba -li una pe spec i a p bpia i especí ica? La concepció que c i iquem con é la enúncia implíci a a l'elabo a- ció d'aques a pe spec i a més Amplia. Aques a enúncia no neix sols de les limi acions ex e nes, de les di icul a s ma e ials indub ablemen exis en s pe a desen olupa la llui a de les dones: neix ambé d'unes implíci es li- mi acions de ons, d'uns e o s eb ics en ju ja la na u alesa i l'o igen dels p oblemes emenins. P ime de o , ni que sigui inspi ada pe les millo s in encions, aques- a concepció enclou de e una conside ació de la dona com a ésse espe- cialmen necessi a de p o ecció, com a e e na meno d'eda , com a in e- io . Implíci amen s'accep a i es con i ma així la disc iminaci6 de que la dona és íc ima dins la socie a capi alis a i, pe an , no es acili a - o al con a i- la p esa de consciencia col.lec i a de la injus ícia d'aques a disc iminació. Pe& sob e o -i aixb és bas an més g eu- sembla que se n'igno in les causes es uc u als, és a di , l'es e lligam que exis eix en e explo- ació del ebd en gene al i condició d'in e io i a en que és man in- guda la dona. A a bé, quan es desconeix o se sub alo a la unció que é dins el me ca del eball la mh d'ob a emenina -és a di , el e que l'explo ació de o a la mP d'ob a s'ob é man enin in encionalmen la dona en condicions d'in e io i a pe exe ci una p essió sob e el me ca del eball en conjun -, no solamen es pe judica la causa de les dones, sinó la llui a gene al del p ole a ia . Les conseqiiencies d'aques a concepció insuíicien de la llui a de les dones en la p axis polí ica són -i s'hi an cada dia més- igualmen g eus. Aques es poden, o la esquemh icamen , esumi -se així: 1. Una ins umen ali zació inconscien de les masses emenines, en la incapaci a de copsa les possibili a s objec i es d'una au en ica polí ica de masses. Aixb 4s sob e o g eu pel e que aques es masses es an en g an majo ia di ec amen (si bé no conscien men ) in e essades en la llui a del p ole a ia : és a di , hi es an in e essades no solamen les dones p e le h ies, sin6, po encialmen , les campe oles, les empleades, les in dec uals, les es udian es, les dones ma eixes de la pe i a bu gesia. La pe sis encia, de e , de la condició d'in e io i a a ui és deguda onamen almen a l'in- e hs del capi alisme a man eni de e minades condicions d'explo ació de les o ces del eball. Víc imes, di ec es o indi ec es, d'aques a explo ació són, doncs, la g an majo ia de les dones. La qual cosa no signi ica, na u- almen , que les dones se sos eguin a l'ac ual di isió en classes de la <(Pape s)>: Re is a de Socicdogia socie a , sinó que la classe bu gesa no sols no ep esen a els in e essos de la majo ia de les dones, ans ampoc no de ensa els in e essos de les dones bu geses en an que són dones, i sí, en can i, en an que pe anyen a la classe social. Pe a p omou e, doncs, un mo imen emení, cal no solamen inspi- a -se en un geni ic sen imen de solida i a , sinó acla i que les aons d'aques a solida i a neixen objec i amen de la iden i a d'objec ius i p o- blemes en e la majo ia de les dones, d'una banda, i la classe ob e a, de l'al a, en p ime lloc, i o s els g ups socials in e essa s en la ans o mació de la socie a . 2. S'empob eix la llui a polí ica del p ole a ia en sos eu e'n un ema -l'allibe ació de la dona- que li és na u almen i adicionalmen p opi. En e ec e, el p ole a ia és l'única classe capaG de esold e el p o- blema de la dona, l'única classe que en comba e con a l'explo ació del eball comba alho a pe elimina la causa social més p o unda de la dis- c iminació de la dona. 3. Es agmen a la llui a, se l'esgo a en objec ius pa cials, en a en- ca -la de la pe spec i a gene al i inal. En can i, la p esi ncia en la pe s- pec i a de la gui a democ h ica d'objec ius com l'allibe ació eal de la dona és, d'una banda, un es ímul ecund i idealmen e icag pe accele a el p océs en o es les se es e apes, i, de l'al a, assegu a als objec ius pa cials una signi icaciÓ no con ingen , inse in -10s en un p océs con inu i ascenden . Una al a, i gai ebé diame almen oposada, concepció de la llui a de la dona és la que pe comodi a de e e hncia i pe analogia anomena em < concepció eminis a>>. També en aques cas, més que da an unes o mu- lacions explíci es i o ghniques, ens obem -i mol so in - en on &uns esidus, a egades incohe en s, d'una concepció <{ eminis a)>. D'aquí, doncs, la u ili a d'una discussió d'aques a concepció en el seu complex, pe al de supe a a l'o igen les dispa i a s de c i e i sob e casos pa icula s, que d'aquella concepció de i en. La concepció eminis a de la llui a de les dones pa eix de Y'a i mació que el p oblema cen al de la dona és el de la se a disc iminació al si de la socie a i, pe an , que l'objec iu cen al de la se a llui a ha d'ésse el de la se a emancipació. Cal es a pe ec amen &aco d en aques a a i mació: la dispa i a comenCa quan s'anali za quina és conc e amen dins la nos a socie a la causa d'aques a disc iminació. La posició eminis a consis eix a sub alo a la causa es uc u al d'aques a disc iminació i a conceb e l'em n- cipació de la dona com a possible dins el ma c de la ma eixa socie a que mode namen la man é. Conc e amen , la disc iminació de la dona ó a La llui a de les dones una incong ui ncia, una cosa sense sen i , un esidu andnic, que ja no es jus i ica des del momen en qui la dona ha en a en la p oducció indus- ial. Al con a i, és e iden que la disc iminació de la dona és cohe en amb la llei de mbim bene ici que egula la socie a si no can ia aques a a a és &una llui a pe p o unds can is d'es uc u a. Un exemple ípic de la concepció <{ eminis a)> és la sob e alo ació de la unció allibe ado a del eball social pe a la dona: en a en la p o- ducció social és la panacea de o s els mals que la dona so eix ac ualmen . Al con a i, l'ing és de la dona en la p oducció indus ial és p ecisamen la causa mode na de la se a explo ació i, en conseqüi ncia, de la condició d'in e io i a en qui ac ualmen es oba. L'ing és de la dona en la p o- ducció social és allibe ado llomés en an que li o e eix la consciencia dels seus d e s, la possibili a de o mes o gani zades de llui a i, sob e o , I'in ima solida i a de o el món del eball igualmen in e essa a com- ba e l'explo ació capi alis a. Finalmen , una concepcij <( eminis a)> dels p oblemes de la dona és ingi nuamen op imis a en les con on acions del pape de l'educació en el p océs d'allibe amen de la dona, gai ebé com si la causa de la disc i- minació consis ís en l'escassa conscii ncia que les dones enen de llu s d e s. Es desconeix, en can i, que, donades les especials ca ac e ís iques de l'ex- plo ació de les dones -és a di , donada la impo hncia del momen <(ideo- lbgic> com a ins umen d'aques a explo ació-, la conscii ncia de les dones només po néixe de la llui a i no en po ésse pas la p emissa. Tanma eix, el que més p eocupa i empeny a una cla i icació de ini- i a són les conseqü~ncies polí iques d'una al concepció. Quines són aques- es conseqüi ncies? 1. En sub alo a les causes socials de la disc iminació de les dones, no es econeixen les elacions que hi ha en e llui a emenina i llui a gene al pe la eno ació del país. Aques és un pun sob e el qual cal insis i : la llui a gene al i la llui a especí ica de les dones coincideixen, són mo- men s inescindibles d'una única llui a. Vallibe ació de la dona se h el esul a de la llui a gene al, a la qual hau an con ibs homes i dones: la con ibució de les dones po i deu ésse especí ica, pe d se h impo an en la mesu a que coincidi h amb la llui a pel eno amen de la socie a . 2. Se sub alo en, doncs, el pes, la impo hncia que enen en la llui a de les dones els p oblemes gene als de la socie a , que en aques momen in e essen i a ec en p o undamen les masses emenines, com a a els p o- blemes de la casa, de la ca es ia de la ida, de l'educació dels ills. De e , exis eixen, ac ualmen , dues ca ego ies de p oblemes que in e essen les masses emenines: els que neixen de la disc iminació de la dona dins la <(Pape s)>: Re is a de Sociologia socie a ; i d'al es p oblemes, com els que he assenyala , els quals, malg a ésse comuns a homes i dones, condicionen a ui de mane a decisi a la ida, les possibili a s, les aspi acions ma eixes de g ans masses de dones. La concepció << eminis a)> de la llui a de les dones endeix a sub alo a aques segon nucli de p oblemes, a conside a -10, en el millo dels casos, ins umen almen , o, ins i o , a ju ja -10 pe illós com a e eny de llui a, pel e que bloqueja ia les dones al ol an d'uns emes i d'uns p oblemes, dels quals, en can i, sob e o i abans que es, hau ien &allibe a -se. Aques s p oblemes, al capda all, no se ien els e i ables, els au n ics p oblemes de la dona. A a bé, no solamen aques s p oblemes són a ui els p incipals en e- bancs que les dones oben en el camí de llu emancipació, sinó que la sensi- bili a de les masses emenines pe aques s p oblemes e ela que aques es masses són ja in uy i amen capaces de econ ixe en les es uc u es de la socie a ac ual -&on so geixen di ec amen i immedia amen aquells p o- blemes- les causes de la injus ícia que elles pa eixen. Igno a o menys- p ea , pe an , aques s p oblemes en el momen de conceb e i o gani za un mo imen emení signi ica aboca de nou les dones cap al cul-de-sac &un eminisme e o mis a pe i bu gds. Una e ce a concepció de la llui a de les dones me eix igualmen a en- ció c í ica. També aquí, pe a acili a -ne les e e hcies, li dona em un nom: l'anomena em concepció <(ex emis a)>, bC que, com eu em pel con- ex , sigui ben poc e olucioni ia. És una esi bas an di osa i no sola- men a casa nos a: la sos enen a I ilia nuclis impo an s de comunis es i ou de ensada en un cong és no gai e lluny& de les dones pe la delegació xinesa. A Espanya se sol oba sob e o en ambien s in ellec uals. Els p oblemes de la dona -diuen- neixen del con as an agbnic en e capi al i eball. Els p oblemes de la dona, doncs, no poden ésse esol s si no és amb la in e sió o al de les es uc u es ac uals de la so- cie a , és a di , dins el ma c d'una socie a socialis a. El p ime , i únic, p oblema d'un e oluciona i és el can i d'es uc u es, que són la base d'allb que ell comba : el p oblema de la dona, com mol s al es p oblemes de la socie a , és un p oblema secunda i, que dep n del p ime . Pe an , la llui a de les dones coincideix i ha &inse i -se comple- amen dins la llui a de classe: la c eació de mo imen s de massa eme- nins no sols és inú il -pel e que la solució dels p oblemes de la dona ind i només del can i d'es uc u es, esul a mecinic d'aques -, sinó ambé pe illosa, ja que si la dona dins la socie a ac ual és disc iminada, no és pe missible, al seu o n, de disc imina pe a comba e la disc i- minació.