MANUSCRITS,
nQ
8,
Ene o
1990.
pigs.
237-253
L'ag icul u a a 1'Hospi ale segons el
cadas e de
17
18
Isabel
Pé ez
i
Molina
El cadas e
ha
es a conside a com una on de p ime o d e pe a l'es udi
de la p opie a ag a ia i u bana a Ca alunya du an el segle XVIII i bona pa
del segle XIX, que ademCs o e eix in o mació sob e la p oducció, els
endimen s ag ícoles, l'e olució dels con eus i al es dades d'in e ks. Des
que Joan Me cade c ida l'a enció sob e el possible alo d'aques a mena de
on s,' han es a mol s els es udis que s'han e a pa i del cadas e i mol a
ambé
la pol&mica que s'ha susci a sob e la se a u ili a . Pie e Vila a una
o a c í ica d'aques a on o a i man que les xi es que ens dóna s6n
es anda i zades i que pe an no podem es abli -ne cap ipus d'e olució
economica al lla g del segle, puix que l'impos omania in a iable i s'hi
a egien pe cen a ges pe al d'ac uali za -lo. Aques cn e i ha es a posa en
qües ió pe Y e e Ba bazza, que en el seu es udi sob e la Cos a B a a
compa a el cadas e amb els amilla amen s del segle XIX i conside a que les
dades de la documen ació cadas al s6n alides pe es abli l'es udi
compa a iu de l'es uc u a
Tan na eix, la se a iabili a 6s discu ible en ac a -se d'una on iscal.
S'ha insis i mol sob e l'exis kncia cons a ada de l'ocul ació i el au,
especiaímen du an el p ime s anys de la se a in oducció, enca a que Cs
un
e que ha es a alo a de mane a di e sa pels di e en s au o s. Men e que
Sal ado Llobe hi insis eix mol , An oni Segu a opina que hi ha una
p ime a epoca en que mCs que d'ocul ació hem de pa la de manca de
disposicions, de di e en s c i e is pe a e les ecanacions, de manca de
emps pe a elabo a les enques es que se an la base pe a la ecap ació, e c.
Joaquim Nadal, pe la se a banda, pa la d'ines abili a en el p ime s
momen s de la implan ació.
La u ili zació d'aques a on ens dóna només esul a s ap oxima ius, pe b
6s iable semp e que es considenn les quan i a s en el seu ni ell pe cen ual.
Així
ens ho ha demos a Ramon Ga abou en el seu ebali sob e la Sega a,
i Emili Gi al pe al pened ~.~
El cadas e ens ha pmpo ciona , en de ini i a, un nomb e mol in e essan
d'es udis locals an en quan i a com en quali a . Vold íem esmen a a nés
dels ja ci a s, els eballs p esen a s
al
P ime Col.loqui d'His b ia Ag h ia
celeb a a Ba celona l'oc ub e de l'any 1978, així com nomb osos a icles i
esis de llicencia u a4
En el cas conc e de I'Hospi ale manquen es udis compa a ius dels
cadas es
al
lla g del segle
XVIII
i hdhuc no es an o s eballa s. Des aca em,
pe b, els eballs que s'han e sob e els cadas es de 1724 i 1737.5
El p esen eball ha es a elabo a a pa i de les dades ex e es del
cadasm de 1'Hospi ale de
17
18.
P e enen con ibui
al
coneixemen local de
l'es uc u a de la p opi a i la socie a ag h ies. A pa i d'aquí ac a em de
eu e simili uds i di e hcies amb al es con ades de Ca alunya més o
menys p ope es.
L'Hospi ale
i
el del a del Llob ega : incidencia del medi
L'Hospi ale o ma pa de l'h ea d'in luencia del del a del Llob ega , una
zona amb semblances geog h iques, econbmiques i demog h iques que
comp&n el que 6s el del a en si i la Vali Mi jana del Llob ega . Hi podem
dis ingi dues zones: la de lle an i cen al, que inclou municipis com El
P a , San Boi, Co nellh i llHospi ale , una pa de la qual es con eh ja a
l'Eda Mi jana; i el del a de ponene , des de l'es any d'El Remola ins a
Ga a , on obem municipis com Viladecans, Cas ellde els i Ga h, que
a en es a subjec es a domini ba onal i la se a coloni zació a ésse mol
més ~dana.~
En gene al, al del a la coloni zació ou a dana en elació a d'al es ind e s
del ol an a causa de la se a insalubn a , que es mani es a en les queixes i
documen s a quk dona lloc du an o a 1'Eda Mode na. Aques e 6s pales
sob e o pel que a a la zona plena nen del aica.
Una al a di icul a na u al que a ec a a el desen olupamen de
l'agncul u a, malg a ac a -se d'unes e es de mol bona quali a , 6s el e
de les so in ejades inundacions i nuades, a a o ides pel clima medi e ani i
pe la o a penden del del a. La íuada de
1713
a a iba uis a Mon juic,
les de
1726
p o oca en can is a la desembocadu a; cada dos o es anys
hi
ha ia inundacions més o menys impo an s. Fins i o cal a egi que a la zona
del aica mes p ope a a la cos a, les i upcions del ma als empo als
p o oca en
ambé
inundacions i salini za en les e ~s.~
El que hem exposa de e mina la con igu ació de les e es. Així, co n a
d'al es municipis del del a, a I'Hospi ale podem dis ingi es zones
di e enciades:
-la Ma ina. És la zona plenamen del aica, mol e il, pe b que pe les
'causes esmen ades d'insalub i a , e c., a Csse la mCs a danamen
coloni zada.
Al
segle XVIII ep esen a a mCs del 50% del e me municipal.
-La Mun anya o El Salmon a. Zona de e asses qua e na ies i colines
calch ies. Aquí es con o ma ien el ba is de Collblanch, la To assa, Pubilla
Cases i San Feliu, ja
al
segle XX.
Te
un
poblamen mol an ic.
-La zona del aica supe io . Es on obem l'hhbi a mCs an ic de
1'Hospi ale amb els nuclis de població de P o encana i La Pobla de
1'Hospi ale .
E a
una zona ica o mada pe a giles, a enisques i dipbsi s
d'al.lu ions p oceden s de o en s i ambles.
La e a
Calculem l'ex ensió de les e es del e me de 1'Hospi ale a 1718 en 3325
mujades. MCs d'un segle desp Cs, cap a 1850, Joan Casas calcula pe al
municipi una ex ensió de 3966 mujades de e a con eable, pe la qual cosa
podem pa la d'ex ensión dels con eus du an el segle XVIII.8
La majo pa de la supe icie e i o ial es a a composada pe les e es
de la Ma ina, les de millo quali a i on es oba en la majo pa de les g ans
p opie a . Sob e
un
o al de 3262'255 mujades he n calcula que unes
1840'375 pe anyien a la Ma ina. Aques a dada es po con as a amb les
donades pe al es his o iadon, que a i men que la Ma ina cons i uia mCs del
50% del e me municipal;
a nbé
es po elaciona amb el e que el 1920 es
an pe d e 900 Ha. pe cons ui -hi el po (l'ac ual Zona F anca),
pe anyen s a la Ma ina, i que o i aixb enca a a ui 6s la zona mCs ex ensa de
l'H~spi ale .~ És aquí on he n documen a les pa cel.les mes g ans: 156
mujades d'An oni Bo ill, 11 1 de F ancisca Guina , 99 de Sal ado Mi ó,
e c. Aques a cons a ació no con adiu el e que sigui aques a una zona de
coloni zació ecen pe ac a -se de e enys lacus es i insalub es.
P obablemen comenca en a alo a -se en aques momen , i a con ea -se de
mane a mCs sis ema ica.
Tan la zona del aica supe io com «La Mun anya» enen un poblamen
mol an ic, concen an -se sob e o a la p ime a, que coincideix
ap oxi nadamen amb el que es conside a «el cen e his b ic~ de la ciu a . Pe
calculs que he n pogu e (a pa i de cadas e de 1718), ens su en 350'725
mujades pe a la zona del aica supe io , 440'60 pe a «La Mun anya» i
636'555 mujades que no he n pogu classi ica . Enca a que aques a quan i a
no classi icada es iguCs o a en aques es dues zones, la se a ex ensió se ia
sensiblemen in e io a la de la Ma ina.
A
ambdues zones he n palesa un
p edomini del mini undisme: a Collblanch s6n nomb oses les pa cel.les de
menys de dues mujades i no
hi
ha cap peca de mCs de 10'5; al Pla de la
P o encana no hi ha cap peca de mCs de 6'75 mujades, ni al Pla de la
Fab egada de mCs de 6'375.
Com he n is ,
i
sense desca a al es possibles ac o s, la si uació
geog a ica incideix en l'ex ensió de les pa cel.les, a mes de e -ho en la
quali a .
En gene al les e es s6n de bona quali a ; les e es e mes i salines
ep esen en el
14'69%
del o al encadas a , el que cons i ueix un pe cen a ge
accep able. A «La Mun anya» 6s on en iquem l'exis kncia de mes e es
e mes.
Dis ibució dels con eusl1
TERRES CAMPES TERRES
DE
VINYA
Salines
2,23X
A b es i
0,43%
Ho
o.
54%
Vinya
4.76%
Inde ini
3a
Quali a
2.57%
1'
Quali a
20
Quali a
41,33%
TOTALS
Campes
79.58%
Com podem ce ciona -nos pels g a ics an e io s.
hi
ha un o al p edomini
del ce eal, segui a mol a dis ancia de la inya de cep. La p oducció
ho icola no es a desen olupada i només ep esen a el
0'54%
de les e es,
ac an -se no malmen de pe i s ho s con ingu s a la casa on s'habi a.
Aques e el podem cons a a pe
a
o el del a de Llob ega
i
ambé pe a
d'al es ind e s de Ca alunya, com el ma eix Pla de Ba celona, el Penedes,
P emia, la Sega a o Mon blanc. En el cas de Man esa els ho s s'hi oben a
la zona de l'a ea de egadiu i sob e o a un h ea conc e a al cos a del iu i
ambC egada, pe b la se a inali a Cs ambé el consum amilia .12 No
s'especi ica es sob e quins p oduc es es cul i a en en aques s ho s.
Els ce eals que es con ea en e en bla , segol i o di, segons especi ica el
ma eix cadas e, i segu amen ambé es con ea ia ci ada. Hom ens explica
que el ce eal es collia «en el llano», aix com els llegums; en e aques s
cons en especi icas cig ons i a es, pe b ambé hi ha ien d'al es. «En el
mon e» es cuilen ce eals, inya i es menciona la ema e ma. Els pocs a b es i
pa es que cons a em es an ubica s al pla i els podem quali ica de con eus
dispe sos, p obablemen in e calas en e d'al es més impo an s.
Aques a desc ipció Cs en g an pa co obo ada pe l'elabo ació de les
dades ex e es a pa i de les peces de ema.
A
la Ma ina i a la zona del aica
supe io hi ha un cla p edomini del ce eal, men e que el pe cen a ge de
x~inya Cs quasibé i elle an .
A
«La Mun anya» la inya Cs mCs impo an
espec e del
o al
de e e; al lloc anomena «lo coll de Fines ellas» de 25'25
mujades
21
s6n de inya; aix i o , en gene al, ambé aquí la inya Cs
mino i a ia espec e del ce eal. Comp o em així que Cs
alla
on la inya es a
mes concen ada on el mini undi Cs mCs impo an i on se'n a ien la majo
pa de les ompudes.
Com eiem, l'expansió de la inya no sembla mol impo an malg a
ac a -se d'una zona p ope a a Ba celona, la qual pod ia ha e es a un
me ca impo an . Aques e po explica -se pe la incidencia i les
conseqü&ncies de la Gue a de Successió, enca a mol p ope es; el ma eix
cadas e ens diu que,
al
pla, «an es de la gue a se cogía ino de los á boles
y enía algunos u ales», i que, al mol , «las inyas se hallan oy muy
a uinadas». Pe o la gue a no ho explica o ; en on al 79'58% de les
e es campes, la inya ep esen a únicamen el 4'76% de les e es
encadas ades, pe cen a ge mínim que ens po indica que el
desen olupamen an e io d'aques con eu sena mol incipien . De e , al Pla
de Ba celona el con eu de la inya ampoc no assol mai ex ensions
conside ables sin6 que ana a lliga a d'al es con eus de seca. El i de les
odalies de Ba celona es dedica ia al consum de la ciu a , men e que el
p odui a al es coma ques, com el Camp de Ta agona, s'expo a ia.
Tan na eix, du an el p ime e $ del segle
XVIII
l'inc emen de l'ex ensió
dedicada a la inya enca a no s'ha e pa en a ind e s an adicionalmen
i ícoles com la zona in e io del Penedes o com Mon blanc, llocs on el
ce eal con inua a essen p edominan , o i que supe a en els pe cen a ges de
inya exis en s
a
1'Hospi ale
i
al Pla de Ba celona.
D'al a banda, el cul iu de llegums a seca sembla con i ma -nos que no
hi
ha ia gua e mo , sin6 una o ació de ce eals i llegums, la qual cosa
signi ica a una ce a in ensi icació dels con eus. No obs an aixd, no es
menciona el egadiu. En o s aques s aspec es o nem a oba semblances
amb el Pla de Ba celona, on el egadiu an sols ep esen a a el 5'01% de les
e es i hdhuc es ac a d'ho es ubicades dins el ma c de la ciu a .
Les emes e mes suposen el 12'46% del o al dels e enys. Aques
pe cen a ge Cs supe io al que hom se'ns dóna pe la Pla de Ba celona, un
5'06%, pe o mol in e io
al
que es cons a a a P emia, el 30'5% pe a 1728,

i pe a la zona in e io i mun anyosa de Mon blanc, on el 46'7% de les e es
del e me s6n e mes. Pensem que si be 6s mol possible que hi haguds una
pa en que es p ac iques el con eu de la inya, l'ocul aci6 d'al es ipus de
ema so a la denominació d'e mes no hauna d'dsse mol impo an , dona
que el pe cen a ge es po conside a admisible i que g an pa de les e es
e mes les e i iquem en pa cel.les pe i es. Malg a o l'ocul aci6 sembla
e iden en comp o a ,que mes d'un e c de les e es e mes i salines es an en
mans dels majo s p opie a is. C eiem, pe o, que l'ocul ació es a ia mes
palesa en el cadas e de 1737, pel e que passem del 12'46
al
25'23% de
e es e mes.
l3
Es uc1.u a de la p opie a
a) Concen ació de la p opie a
G ups14 P opie a is Ex ensi6
%
p opie a s sob e
el
Nomb e
%
o al
Fins a 1 mujada 35 14 25'910 0'79
A-
d'l'l a 6 mujades 128 51'2 347'625 10'64
B- de 6'1 a 15 mujades 44 17'6 4 19'050 12'82
C de 153 a 27 mujades 24 9'6 486'350 14'8
8
D-mes de 27'1 mujades
Zlh
1989'320
m
250 100 3268'255 100
Com es eu la desigual a 6s no o ia, amb la p e alenca dels pe i s
p opie a is i el con ol de mes de la mei a de les e es pe un nomb e edui
de g ans p opie a is. EL 652% dels p opie a is de enen el 11'43% de les
e es, amb p opie a s de menys de 6 mujades, 6s a di , pe so a dels ni ells
minims pe a la subsis encia de la am lia pagesa. Aixb signi ica que aques s
pagesos hau ien de busca -se al es mi jans pe a pode subsis i com, pe
exemple, lloga -se com a jo nale s. Pe con a, el 17'2% dels p opie a is
posseeixen el 75'75% de les e es, amb p opie a s de mes de 15 mujades.
D'aques s el 7'6% gaudeixen de p opie a s de mes de 27 mujades i el 2'4%
de mes de 90, el que ol di con ola el 22'91% de les e es. Les p opie a s
mi ges cons i ueixen solamen el 12'82% dels e enys o als, en mans del
44% dels p opie a is. Si compa em aques es dades amb les que ens d6na
An oni Segu a pe al Pla de Ba celona eiem que exis eix una pola i zació
mes o a en el cas de l'Hospi ale puix que
al
Pla enim un nomb e mes g an
de pe i s p opie a is pe o ambé 6s impo an la pe i a i mi jana p opie a ; en
aques da e cas co espon a la ca ego ia D (p opie a is mol g ans) el
22'40% de les e es en lloc del 60'87% de I'Hospi ale . De la ma eixa
mane-, si consul em el eballs sob e P emia i Mon blanc comp o em que
men e que P emia, lligada als in e essos come cials, ag icoles i
L'AGRICLTLTURA
A
L'HOSPITALET
243
manu ac u e s del Ma esme, p esen a més simili uds amb al Pla de
Ba celona,a Mon blanc, zona in e io i nés allunyada de les m es come cials
del segle
XVIII,
la impo hcia de les p opie a s mi ges no Cs an a com al
Pla de Ba celona i ens ap opa mol nés a una si uació semblan a la de
1'Hospi ale . Aques e no deixa de so p ende si enim en comp e que
1'Hospi ale Cs una locali a li o al al cos a d'un me ca
i
d'un po impo an
com Cs Ba celona.
D'al a banda, hem de eni en comp e, a més del g au de concen acid de
les e es, la se a quali a . En e els sis majo s p opie a is obse em que o s
ene e es de o es les quali a s; coincideix, pe o, que el majo p opie a i,
D.
Ra ael Co ada, ba 6 de Maldh, sob e un o al de 182'25 mujades, només en
C 2'625 de p ime a quali a , i 27'25 de ema e ma
i
salina, el que ambé 6s
poc espec e del o al de la p opie a .
G ans p opie a is Te es
1" 2' 3"
%
e ma i
o al
salina (mujades)
D.
Ra ael Co ada 4' 18 32'54 47'80 15'48 182'50
An onio Boíill 11'54 53'85 6'41 28'20 156
F ancisca Guina 15'65 5 1'3 1 20'87 12'17 115
D.
Josep Cos a 0'99 38'42 11'33 49'26 101'5
Sal ado
Mi ó
8'08 40'40 38'39 13'13 99
Miquel Oli e 11'26 21'99 26 40'75 93'25
En can i
D.
Josep Cos a, d'una p opie a de 101'5 mujades, 50 s6n de
e a e ma, a6 pe la qual min a mol la impo ancia de l'he e a , ja que la
p oducci6 pe encial en aques cas es edueix mol . E iden men que en el cas
d'aques s p opie a is és mol p obable que so a la denominació de ema e ma
hi
hagi ocul ació. En e els pe i s p opie a is 6s nés di ícil eni una a iada
quali a de e es i en gene al p edominen les de 2" 3' quali a ; mol es
egades obem que, inclús quan les p opie a s s6n mol pe i es, una pa 6s
de 2"udi a i una ai a de 3'.
En de ini i a, els mi jans i g ans p opie a is no solamen concen en en
les se es mans la majo pa de les e es, sin6 que gaudeixen de les de nés
quali a .
També cal que ens ixem en la pa cel.laci6 exis en , dona que mol s
p opie a is gaudeixen de més d'una peca de e a. D'en e els sis majo s
p opie a is eiem:
G ans P opie a is Nomb e de pa cel.les
D. Ra ael Co ada
An onio Bo ilí
F ancisca Guina
D. Josep Cos a
Sal ado Mi ó
Miquel Oli e
Podem comp o a que dos d'aques s p opie a is, D. Ra ael Co ada i
Miquel Oli e , enen llu p opie a mol disg egada; ambé sabem que
algunes de les pa cel.les de les que gaudeixen s6n mol pe i es, pe la qual
cosa hom po ex eu e que la se a ob encid s'esde ind ia mi jancan
l'endeu amen pagks (empa es, e c.), mol impo an a I'Hospi ale ,
especialmen en el pe íode immedia amen an e io a 1730.15
Ex ensió Pa cel.les Mujades
Nomb e
%
Ex ensió
%
Fins a 1 mujada 151 23'23 121'410 3'72
A-D'l 1a6mujades 391 60'15 993'970 30'4 1
B-
de 6'1 a 15 mujades 68 10'46 647'875 19'2 1
C-
de 15'1 a 27 mujades 23 3'54 476'250 14'57
D- més de 27 mujades
2'62
1048'750 32'09
650 100 3268'255 100
Visuali zan el quad e an e io es a e iden l'eno me impo ancia del
mini undisme, Cs a di , l'exis encia dse mol poques peces de e a de g an
ex ensió
i
una exis encia mol limi ada de pa cel.les de mi jana ex ensid. Les
pa cel.les de
6
mujades o menys cons i ueixen el 83'38% del o al de
pa cel.1es i només signi iquen el 34'13% de les e es; i si ens e e im a les
peces de menys d'una mujada, enim que s6n el 23'23% i signi iquen el
3'72% de les e es. En can i, les pa cel.les de nés de 27 mujades s6n el
2'62% del o al de pa cel.les i aba quen el 32'09% de les e es.
Com 6s sabu , l'exis encia d'un mini undisme acusa , en la majo pa del
p opie a is enen dues o nés pa cel.les mol pe i es, di icul a el eball
ag ícola, ja que el pages es eu obliga a asllada -se anspo an els
ins nimen s de p oducci6 d'una pa cel.la a l'al a, que mol es egades es an
dis an s en e si; o aixb es adueix en nés in e si6 de eball i di icul a la
mode ni zació del camp. Com ja hem assenyala , les pa cel.les més g ans es
oben a la Ma ina, men e a les al es dues zones, especialmen a «La
Mun a iya~, p edomina el mini undisme. Aques a endencia al mini undi,
especialmen a les zones de mun anya, podem di que 6s quelcom
gene ali za i 6s cons an a nbé al Pla de Ba celona i a Mon blanc.
c) Dis ibució de les e es pe g ups socials
Es amen
NWe p opie a s
%
Mujades
%
Esgiésia 18 7'2 3 13'5 9'60
Noblesa 3 8 1 5'2 714'535 21'86
No p i ilegia s 193 77'2 2.237'720 68'46
Te es del comú 1
-
0'4 2'5
-
0'0 8
256 100 3268'23 100
La simple obse ació del quad e an e io no ens mos a di e encies
quali a i es mol impo an s en e els es amen s. Aixi i o s6n els es amen s
p i ilegia s els que gaudeixen de més e es en emes ela ius.
Din e del e ce es amen nomCs hem pogu si ua p o essionalmen 65
p opie a is d'un o al de 193.16 Pe an , amb aques a xi a se'ns a di icil de
e conjec u es sob e la di e enciacid social al si d'aques es amen . Malg a
o , podem u ili za aques es dades com una mos a del en all socio-
p o essional exis en . El p ime que eiem 6s el pes majo i a i dels indi idus
elaciona s amb el sec o ag a i, que en s6n 43, el que ep esen a més de la
mei a de la mos a. D'aques s, 23 s6n pagesos p opie a is, d'en e els quals
16 cons en com a compa en s, 6s a di , pe i s p opie a is, no passan la
majo ia de les 3 mujades de e a. So a el nom de pagesos només ens
apa eixen
7
indi idus, dos dels quals es pod i~n a egi als compa en s pe la
eduida ex ensi6 de les se es possessions. Es e iden que hi ha ia mes.
Com eu em, alguns d'ells e en impo an s i onna en el pa icia local de
1'Hospi ale . L'ascens de la classe dels maso e s es eu e lexada en aques a
mos a; 13 ens cons en com a p opie ans
al
ma ge de la maso e ia, alguns
d'ells a nb p opie a s ex enses, el que signi ica gaudi d'uns bene icis ne s
conside ables, deixan de banda les e es que enen con ac ades. La es a
s6n jo nale s, mossos i pas o s amb p opie a s mol in imes.
En el g up dels menes als i me cade s enim cons hcia de 22 indi idus.
Des aquem l'exis encia de 4 no a is, 2 me cade s, 1 bo igue , 1 ci ugia, 1
calde e , 1 con i e ,
2
sas es, 1 selle , e c. Aques s indi idus ep esen en el
8'8% del o al de p opie a is i quasi bé un e $ de la mos a, i con olen el
9'20% de les e es del eme i el 13'45 del o al a ibui
al
e ce es amen .
La majo ia són menes als que enen una pe i a peca de ema que eballen de
mane a secunda ia
i
complemen a ia amb la se a ac i i a p incipal. Cal
des aca , pe o, que de o s aques s p o essionals, Sal ado Mi ó, con i e ,
Cs
un
dels sis majo s p opie a is de l'Hospi ale , amb una pa cel.la de 99
mujades.
Dels
es an s els que gaudeixen de mes e a s6n:,un no an amb 46
mujades i els dos me cade s amb 35'25 i 39'75 mujades. Es quasi
bé
segu
que la impo ancia de la p opie a bu gesa se ia enca a nés g an del que aquí
es e lexa i que din e d'aques sec o p opie a i se ien no a is, me cade s i
con i e s el que més in e i ien en e es. La c eixen impo ancia dels g ups
M. Po a:
La ila de Mon blanc
...,
p.
40;
R.
Ga abou:
La e olución'de la es uc u a
ag a ia..
.,
p.
60.
La ila de Man esa sembla so i -se'n de la no ma gene al quan a la
dis ibució dels ocn eus puix que essen una zona in e io p edomina el cul iu de la
inya i la semb adu a (ce eals) és con eada a les e es de egadiu; egeu L1. Fe e :
Con eus, accés a la e a
...,
pp.
40-52.
To es les alusions que a em sob e el Pla de
Ba cleona, el Penedes P emia i Mon blanc an e e encia a aque ses ob es. L'es udi
de Mon blanc es basa en el cadas e de
1731.
En els casos del Pla de Ba celona i
P emia ens coen a em en les anhlisis dels au o s dels cadas es de
1723
i
1728
espec i amen .
l3
X.
Mo eno: «Ap oximació a I'es uc u a
...
»,
p.
4.
l4
T eballen amb la classi icació donada pe A. Segu a pe a e es de seca, dona que és
la que s'ap opa més c onolbgicamen i geog h ica al nos e es udi. Hom es ableix,
doncs, cinc ca ego ies: P opie a esidual, ca ego ia
A
(pe i a p opie a ), ca ego ia
B (mi jana p opie a ), ca ego ia C (g an p opie a ) i ca ego ia D (p opie a mol
g an); egeu: A. Segu a:
E olució de l'es uc u a
...,
pp.
178
i
SS.
l5
J.
Codina:
Cu s d'in oducció me odologica a la His o ia de llHospi ale ,
1'Hiospi ale
1975,
p.
61.
Mol es d'aques es e es se ien comp ades pels sec o s
u bans ba celonins. Aques p océs és cons a a pe E. Se a al Del a del Llob ega
des del segle
XVI
i pe A. Segu a
al
Pla de Ba celona; egeu
E.
Se a:
La socie a u al
ca alana del segle XVIII: Sen mena . Un exemple local del Vall2s Occiden al (1590-
1729).
Tesi doc o al, Uni e si a de Ba celona,
1978,
pp. 344-345;
A.
Segu a:
E olució de l'es uc u a
...,
p.
141.
l6
Aques apa a ha es a elabo a a pa i de les escasses dades que sob e la p o essió
ens dóna el cadas e de
1718,
comple a amb el de
1724.
Ta nM hem consul a la
elació poblacional acili ada pe Codina, de
1718
a
1732.
Vegeu
J.
Codina:
Els
pagesos de P o enca M...,
pp.
560
i
SS.
D'al a banda, el cadas e de
1718
so in
ens dóna in o mació en cas que el p opie a i sigui una ins i ució eclesib ica, un
pe sona ge que pe any a aques es amen o un noble; en aque s da e cas obse em
que els nobles pe en semp e la pa ícula «Don» o «Doña» da an , pa ícula que
dis ingeix la se a posició social. No obs an , aques a alo ació comenca a
desa icula -se en el segle
XVIII;
així, segons
A.
Segu a, a mi jans del segle
XVILI
només e a a ibuida pe sob e d'un ce ni el1 social, pe b podia ac a -se no
solamen d'un noble sin6 ambé d'un home de negocis. En el segle
XIX
aques
ac amen s'ex én ambé a pagesos i ho elans; egeu A. Segu a:
E olució de
l'es uc u a
...,
p.
178.
l7
P. Vila a i ma que, a la p ime a mei a del segle, p edominen el ame ges, doc o s
en
d el., apo eca is, no a isn i con i e s; a la segona mei a . sense desapa hixe els
al es, «aques es ca ego ies s'a egi an en l'onada que puja dels noms dels g ans
conie cian s i nous indus ials*; egeu P. Vila :
Ca alunya dins llEspanya Mode na,
Ba cleona
1965,
ol.
III,
p.
276.
l8
El e que hi hagi an es dones p opie i ies que no s'englobin dins la ca ego ia de
ídues es po explica en pa pe a6 de que, com a i ma
A.
Segu a, exis ia el
consum pel qual «les p opie a s que la dona apo a a al ma imoni en concep e de
do omanguessin a nom seu»; egeu
A.
Segu a:
E olució de I'es uc u a
...,
p.
190.

l9
J. Codina:
Cu s d'in oducció
....
pp.
16, 43,
44
i
54.
Val a di que en els casos que
no hem oba e e encies sob e l'o igen o & del p opie a i I'hem conside a com a
hospi alenc.
m
Vegeu els eballs ja ci a s
de
Josep
M'
Po a i Josep Vi ials.
Vegeu J. Codina:
Els pagesos de P o eqana
...,
p.
486
i SS.; J. Recaño: «La
e olución de la ag icul u a en el é mino de Hospi ale de Liob ega (siglos XVIII-
m)»,
dins
N
Jo nades &His o ia Local
(Viladecans
1985),
en p emsa.
ISABEL
PÉREZ
I
MOLINA
Llicenciada pe la Uni e si a de Ba celona
Resumen: U ilizando los da os que o ece el ca as o de 1718, la au o a
analiza las p incipales ca ac e ís icas, y la si uacibn, de la ag icul u a en el
é mino de l' iospi ale , localidad ce cana a Ba celona. Pé ez i Molina
elaciona el medio ísico con el ipo de cul i os, la incidencia de los
acon ecimien os bélicos ecien es, así como la es uc u a de la p opiedad y
p ocedencia
de
los p opie a ios.
Summa y: Using he in o ma ion ha o e s his peculia ex , he
Cadas e o 1718, he au ho analyses he main cha ac e is ics and he
si ua ion o he ag icul u e in l' iospi ale , loca ion nea om Ba celona.
Pé ez i Molina makes a logical ela ionship wi h he physical en i onmen
and he kind o cul i a ions, wi h he incidence o he ecen wa like e en s,
and wi h he s uc u e o he p ope y and he social ex ac ion o he
p opie o s.