L'agricultura a l'Hospitalet segons el cadastre de 1718

MANUSCRITS, nQ 8, Ene o 1990. pigs. 237-253 L'ag icul u a a 1'Hospi ale segons el cadas e de 17 18 Isabel Pé ez i Molina El cadas e ha es a conside a com una on de p ime o d e pe a l'es udi de la p opie a ag a ia i u bana a Ca alunya du an el segle XVIII i bona pa del segle XIX, que ademCs o e eix in o mació sob e la p oducció, els endimen s ag ícoles, l'e olució dels con eus i al es dades d'in e ks. Des que Joan Me cade c ida l'a enció sob e el possible alo d'aques a mena de on s,' han es a mol s els es udis que s'han e a pa i del cadas e i mol a ambé la pol&mica que s'ha susci a sob e la se a u ili a . Pie e Vila a una o a c í ica d'aques a on o a i man que les xi es que ens dóna s6n es anda i zades i que pe an no podem es abli -ne cap ipus d'e olució economica al lla g del segle, puix que l'impos omania in a iable i s'hi a egien pe cen a ges pe al d'ac uali za -lo. Aques cn e i ha es a posa en qües ió pe Y e e Ba bazza, que en el seu es udi sob e la Cos a B a a compa a el cadas e amb els amilla amen s del segle XIX i conside a que les dades de la documen ació cadas al s6n alides pe es abli l'es udi compa a iu de l'es uc u a Tan na eix, la se a iabili a 6s discu ible en ac a -se d'una on iscal. S'ha insis i mol sob e l'exis kncia cons a ada de l'ocul ació i el au, especiaímen du an el p ime s anys de la se a in oducció, enca a que Cs un e que ha es a alo a de mane a di e sa pels di e en s au o s. Men e que Sal ado Llobe hi insis eix mol , An oni Segu a opina que hi ha una p ime a epoca en que mCs que d'ocul ació hem de pa la de manca de disposicions, de di e en s c i e is pe a e les ecanacions, de manca de emps pe a elabo a les enques es que se an la base pe a la ecap ació, e c. Joaquim Nadal, pe la se a banda, pa la d'ines abili a en el p ime s momen s de la implan ació. La u ili zació d'aques a on ens dóna només esul a s ap oxima ius, pe b 6s iable semp e que es considenn les quan i a s en el seu ni ell pe cen ual. Així ens ho ha demos a Ramon Ga abou en el seu ebali sob e la Sega a, i Emili Gi al pe al pened ~.~ El cadas e ens ha pmpo ciona , en de ini i a, un nomb e mol in e essan d'es udis locals an en quan i a com en quali a . Vold íem esmen a a nés dels ja ci a s, els eballs p esen a s al P ime Col.loqui d'His b ia Ag h ia celeb a a Ba celona l'oc ub e de l'any 1978, així com nomb osos a icles i esis de llicencia u a4 En el cas conc e de I'Hospi ale manquen es udis compa a ius dels cadas es al lla g del segle XVIII i hdhuc no es an o s eballa s. Des aca em, pe b, els eballs que s'han e sob e els cadas es de 1724 i 1737.5 El p esen eball ha es a elabo a a pa i de les dades ex e es del cadasm de 1'Hospi ale de 17 18. P e enen con ibui al coneixemen local de l'es uc u a de la p opi a i la socie a ag h ies. A pa i d'aquí ac a em de eu e simili uds i di e hcies amb al es con ades de Ca alunya més o menys p ope es. L'Hospi ale i el del a del Llob ega : incidencia del medi L'Hospi ale o ma pa de l'h ea d'in luencia del del a del Llob ega , una zona amb semblances geog h iques, econbmiques i demog h iques que comp&n el que 6s el del a en si i la Vali Mi jana del Llob ega . Hi podem dis ingi dues zones: la de lle an i cen al, que inclou municipis com El P a , San Boi, Co nellh i llHospi ale , una pa de la qual es con eh ja a l'Eda Mi jana; i el del a de ponene , des de l'es any d'El Remola ins a Ga a , on obem municipis com Viladecans, Cas ellde els i Ga h, que a en es a subjec es a domini ba onal i la se a coloni zació a ésse mol més ~dana.~ En gene al, al del a la coloni zació ou a dana en elació a d'al es ind e s del ol an a causa de la se a insalubn a , que es mani es a en les queixes i documen s a quk dona lloc du an o a 1'Eda Mode na. Aques e 6s pales sob e o pel que a a la zona plena nen del aica. Una al a di icul a na u al que a ec a a el desen olupamen de l'agncul u a, malg a ac a -se d'unes e es de mol bona quali a , 6s el e de les so in ejades inundacions i nuades, a a o ides pel clima medi e ani i pe la o a penden del del a. La íuada de 1713 a a iba uis a Mon juic, les de 1726 p o oca en can is a la desembocadu a; cada dos o es anys hi ha ia inundacions més o menys impo an s. Fins i o cal a egi que a la zona del aica mes p ope a a la cos a, les i upcions del ma als empo als p o oca en ambé inundacions i salini za en les e ~s.~ El que hem exposa de e mina la con igu ació de les e es. Així, co n a d'al es municipis del del a, a I'Hospi ale podem dis ingi es zones di e enciades: -la Ma ina. És la zona plenamen del aica, mol e il, pe b que pe les 'causes esmen ades d'insalub i a , e c., a Csse la mCs a danamen coloni zada. Al segle XVIII ep esen a a mCs del 50% del e me municipal. -La Mun anya o El Salmon a. Zona de e asses qua e na ies i colines calch ies. Aquí es con o ma ien el ba is de Collblanch, la To assa, Pubilla Cases i San Feliu, ja al segle XX. Te un poblamen mol an ic. -La zona del aica supe io . Es on obem l'hhbi a mCs an ic de 1'Hospi ale amb els nuclis de població de P o encana i La Pobla de 1'Hospi ale . E a una zona ica o mada pe a giles, a enisques i dipbsi s d'al.lu ions p oceden s de o en s i ambles. La e a Calculem l'ex ensió de les e es del e me de 1'Hospi ale a 1718 en 3325 mujades. MCs d'un segle desp Cs, cap a 1850, Joan Casas calcula pe al municipi una ex ensió de 3966 mujades de e a con eable, pe la qual cosa podem pa la d'ex ensión dels con eus du an el segle XVIII.8 La majo pa de la supe icie e i o ial es a a composada pe les e es de la Ma ina, les de millo quali a i on es oba en la majo pa de les g ans p opie a . Sob e un o al de 3262'255 mujades he n calcula que unes 1840'375 pe anyien a la Ma ina. Aques a dada es po con as a amb les donades pe al es his o iadon, que a i men que la Ma ina cons i uia mCs del 50% del e me municipal; a nbé es po elaciona amb el e que el 1920 es an pe d e 900 Ha. pe cons ui -hi el po (l'ac ual Zona F anca), pe anyen s a la Ma ina, i que o i aixb enca a a ui 6s la zona mCs ex ensa de l'H~spi ale .~ És aquí on he n documen a les pa cel.les mes g ans: 156 mujades d'An oni Bo ill, 11 1 de F ancisca Guina , 99 de Sal ado Mi ó, e c. Aques a cons a ació no con adiu el e que sigui aques a una zona de coloni zació ecen pe ac a -se de e enys lacus es i insalub es. P obablemen comenca en a alo a -se en aques momen , i a con ea -se de mane a mCs sis ema ica. Tan la zona del aica supe io com «La Mun anya» enen un poblamen mol an ic, concen an -se sob e o a la p ime a, que coincideix ap oxi nadamen amb el que es conside a «el cen e his b ic~ de la ciu a . Pe calculs que he n pogu e (a pa i de cadas e de 1718), ens su en 350'725 mujades pe a la zona del aica supe io , 440'60 pe a «La Mun anya» i 636'555 mujades que no he n pogu classi ica . Enca a que aques a quan i a no classi icada es iguCs o a en aques es dues zones, la se a ex ensió se ia sensiblemen in e io a la de la Ma ina. A ambdues zones he n palesa un p edomini del mini undisme: a Collblanch s6n nomb oses les pa cel.les de menys de dues mujades i no hi ha cap peca de mCs de 10'5; al Pla de la P o encana no hi ha cap peca de mCs de 6'75 mujades, ni al Pla de la Fab egada de mCs de 6'375. Com he n is , i sense desca a al es possibles ac o s, la si uació geog a ica incideix en l'ex ensió de les pa cel.les, a mes de e -ho en la quali a . En gene al les e es s6n de bona quali a ; les e es e mes i salines ep esen en el 14'69% del o al encadas a , el que cons i ueix un pe cen a ge accep able. A «La Mun anya» 6s on en iquem l'exis kncia de mes e es e mes. Dis ibució dels con eusl1 TERRES CAMPES TERRES DE VINYA Salines 2,23X A b es i 0,43% Ho o. 54% Vinya 4.76% Inde ini 3a Quali a 2.57% 1' Quali a 20 Quali a 41,33% TOTALS Campes 79.58% Com podem ce ciona -nos pels g a ics an e io s. hi ha un o al p edomini del ce eal, segui a mol a dis ancia de la inya de cep. La p oducció ho icola no es a desen olupada i només ep esen a el 0'54% de les e es, ac an -se no malmen de pe i s ho s con ingu s a la casa on s'habi a. Aques e el podem cons a a pe a o el del a de Llob ega i ambé pe a d'al es ind e s de Ca alunya, com el ma eix Pla de Ba celona, el Penedes, P emia, la Sega a o Mon blanc. En el cas de Man esa els ho s s'hi oben a la zona de l'a ea de egadiu i sob e o a un h ea conc e a al cos a del iu i ambC egada, pe b la se a inali a Cs ambé el consum amilia .12 No s'especi ica es sob e quins p oduc es es cul i a en en aques s ho s. Els ce eals que es con ea en e en bla , segol i o di, segons especi ica el ma eix cadas e, i segu amen ambé es con ea ia ci ada. Hom ens explica que el ce eal es collia «en el llano», aix com els llegums; en e aques s cons en especi icas cig ons i a es, pe b ambé hi ha ien d'al es. «En el mon e» es cuilen ce eals, inya i es menciona la ema e ma. Els pocs a b es i pa es que cons a em es an ubica s al pla i els podem quali ica de con eus dispe sos, p obablemen in e calas en e d'al es més impo an s. Aques a desc ipció Cs en g an pa co obo ada pe l'elabo ació de les dades ex e es a pa i de les peces de ema. A la Ma ina i a la zona del aica supe io hi ha un cla p edomini del ce eal, men e que el pe cen a ge de x~inya Cs quasibé i elle an . A «La Mun anya» la inya Cs mCs impo an espec e del o al de e e; al lloc anomena «lo coll de Fines ellas» de 25'25 mujades 21 s6n de inya; aix i o , en gene al, ambé aquí la inya Cs mino i a ia espec e del ce eal. Comp o em així que Cs alla on la inya es a mes concen ada on el mini undi Cs mCs impo an i on se'n a ien la majo pa de les ompudes. Com eiem, l'expansió de la inya no sembla mol impo an malg a ac a -se d'una zona p ope a a Ba celona, la qual pod ia ha e es a un me ca impo an . Aques e po explica -se pe la incidencia i les conseqü&ncies de la Gue a de Successió, enca a mol p ope es; el ma eix cadas e ens diu que, al pla, «an es de la gue a se cogía ino de los á boles y enía algunos u ales», i que, al mol , «las inyas se hallan oy muy a uinadas». Pe o la gue a no ho explica o ; en on al 79'58% de les e es campes, la inya ep esen a únicamen el 4'76% de les e es encadas ades, pe cen a ge mínim que ens po indica que el desen olupamen an e io d'aques con eu sena mol incipien . De e , al Pla de Ba celona el con eu de la inya ampoc no assol mai ex ensions conside ables sin6 que ana a lliga a d'al es con eus de seca. El i de les odalies de Ba celona es dedica ia al consum de la ciu a , men e que el p odui a al es coma ques, com el Camp de Ta agona, s'expo a ia. Tan na eix, du an el p ime e $ del segle XVIII l'inc emen de l'ex ensió dedicada a la inya enca a no s'ha e pa en a ind e s an adicionalmen i ícoles com la zona in e io del Penedes o com Mon blanc, llocs on el ce eal con inua a essen p edominan , o i que supe a en els pe cen a ges de inya exis en s a 1'Hospi ale i al Pla de Ba celona. D'al a banda, el cul iu de llegums a seca sembla con i ma -nos que no hi ha ia gua e mo , sin6 una o ació de ce eals i llegums, la qual cosa signi ica a una ce a in ensi icació dels con eus. No obs an aixd, no es menciona el egadiu. En o s aques s aspec es o nem a oba semblances amb el Pla de Ba celona, on el egadiu an sols ep esen a a el 5'01% de les e es i hdhuc es ac a d'ho es ubicades dins el ma c de la ciu a . Les emes e mes suposen el 12'46% del o al dels e enys. Aques pe cen a ge Cs supe io al que hom se'ns dóna pe la Pla de Ba celona, un 5'06%, pe o mol in e io al que es cons a a a P emia, el 30'5% pe a 1728, i pe a la zona in e io i mun anyosa de Mon blanc, on el 46'7% de les e es del e me s6n e mes. Pensem que si be 6s mol possible que hi haguds una pa en que es p ac iques el con eu de la inya, l'ocul aci6 d'al es ipus de ema so a la denominació d'e mes no hauna d'dsse mol impo an , dona que el pe cen a ge es po conside a admisible i que g an pa de les e es e mes les e i iquem en pa cel.les pe i es. Malg a o l'ocul aci6 sembla e iden en comp o a ,que mes d'un e c de les e es e mes i salines es an en mans dels majo s p opie a is. C eiem, pe o, que l'ocul ació es a ia mes palesa en el cadas e de 1737, pel e que passem del 12'46 al 25'23% de e es e mes. l3 Es uc1.u a de la p opie a a) Concen ació de la p opie a G ups14 P opie a is Ex ensi6 % p opie a s sob e el Nomb e % o al Fins a 1 mujada 35 14 25'910 0'79 A- d'l'l a 6 mujades 128 51'2 347'625 10'64 B- de 6'1 a 15 mujades 44 17'6 4 19'050 12'82 C de 153 a 27 mujades 24 9'6 486'350 14'8 8 D-mes de 27'1 mujades Zlh 1989'320 m 250 100 3268'255 100 Com es eu la desigual a 6s no o ia, amb la p e alenca dels pe i s p opie a is i el con ol de mes de la mei a de les e es pe un nomb e edui de g ans p opie a is. EL 652% dels p opie a is de enen el 11'43% de les e es, amb p opie a s de menys de 6 mujades, 6s a di , pe so a dels ni ells minims pe a la subsis encia de la am lia pagesa. Aixb signi ica que aques s pagesos hau ien de busca -se al es mi jans pe a pode subsis i com, pe exemple, lloga -se com a jo nale s. Pe con a, el 17'2% dels p opie a is posseeixen el 75'75% de les e es, amb p opie a s de mes de 15 mujades. D'aques s el 7'6% gaudeixen de p opie a s de mes de 27 mujades i el 2'4% de mes de 90, el que ol di con ola el 22'91% de les e es. Les p opie a s mi ges cons i ueixen solamen el 12'82% dels e enys o als, en mans del 44% dels p opie a is. Si compa em aques es dades amb les que ens d6na An oni Segu a pe al Pla de Ba celona eiem que exis eix una pola i zació mes o a en el cas de l'Hospi ale puix que al Pla enim un nomb e mes g an de pe i s p opie a is pe o ambé 6s impo an la pe i a i mi jana p opie a ; en aques da e cas co espon a la ca ego ia D (p opie a is mol g ans) el 22'40% de les e es en lloc del 60'87% de I'Hospi ale . De la ma eixa mane-, si consul em el eballs sob e P emia i Mon blanc comp o em que men e que P emia, lligada als in e essos come cials, ag icoles i L'AGRICLTLTURA A L'HOSPITALET 243 manu ac u e s del Ma esme, p esen a més simili uds amb al Pla de Ba celona,a Mon blanc, zona in e io i nés allunyada de les m es come cials del segle XVIII, la impo hcia de les p opie a s mi ges no Cs an a com al Pla de Ba celona i ens ap opa mol nés a una si uació semblan a la de 1'Hospi ale . Aques e no deixa de so p ende si enim en comp e que 1'Hospi ale Cs una locali a li o al al cos a d'un me ca i d'un po impo an com Cs Ba celona. D'al a banda, hem de eni en comp e, a més del g au de concen acid de les e es, la se a quali a . En e els sis majo s p opie a is obse em que o s ene e es de o es les quali a s; coincideix, pe o, que el majo p opie a i, D. Ra ael Co ada, ba 6 de Maldh, sob e un o al de 182'25 mujades, només en C 2'625 de p ime a quali a , i 27'25 de ema e ma i salina, el que ambé 6s poc espec e del o al de la p opie a . G ans p opie a is Te es 1" 2' 3" % e ma i o al salina (mujades) D. Ra ael Co ada 4' 18 32'54 47'80 15'48 182'50 An onio Boíill 11'54 53'85 6'41 28'20 156 F ancisca Guina 15'65 5 1'3 1 20'87 12'17 115 D. Josep Cos a 0'99 38'42 11'33 49'26 101'5 Sal ado Mi ó 8'08 40'40 38'39 13'13 99 Miquel Oli e 11'26 21'99 26 40'75 93'25 En can i D. Josep Cos a, d'una p opie a de 101'5 mujades, 50 s6n de e a e ma, a6 pe la qual min a mol la impo ancia de l'he e a , ja que la p oducci6 pe encial en aques cas es edueix mol . E iden men que en el cas d'aques s p opie a is és mol p obable que so a la denominació de ema e ma hi hagi ocul ació. En e els pe i s p opie a is 6s nés di ícil eni una a iada quali a de e es i en gene al p edominen les de 2" 3' quali a ; mol es egades obem que, inclús quan les p opie a s s6n mol pe i es, una pa 6s de 2"udi a i una ai a de 3'. En de ini i a, els mi jans i g ans p opie a is no solamen concen en en les se es mans la majo pa de les e es, sin6 que gaudeixen de les de nés quali a . També cal que ens ixem en la pa cel.laci6 exis en , dona que mol s p opie a is gaudeixen de més d'una peca de e a. D'en e els sis majo s p opie a is eiem: G ans P opie a is Nomb e de pa cel.les D. Ra ael Co ada An onio Bo ilí F ancisca Guina D. Josep Cos a Sal ado Mi ó Miquel Oli e Podem comp o a que dos d'aques s p opie a is, D. Ra ael Co ada i Miquel Oli e , enen llu p opie a mol disg egada; ambé sabem que algunes de les pa cel.les de les que gaudeixen s6n mol pe i es, pe la qual cosa hom po ex eu e que la se a ob encid s'esde ind ia mi jancan l'endeu amen pagks (empa es, e c.), mol impo an a I'Hospi ale , especialmen en el pe íode immedia amen an e io a 1730.15 Ex ensió Pa cel.les Mujades Nomb e % Ex ensió % Fins a 1 mujada 151 23'23 121'410 3'72 A-D'l 1a6mujades 391 60'15 993'970 30'4 1 B- de 6'1 a 15 mujades 68 10'46 647'875 19'2 1 C- de 15'1 a 27 mujades 23 3'54 476'250 14'57 D- més de 27 mujades 2'62 1048'750 32'09 650 100 3268'255 100 Visuali zan el quad e an e io es a e iden l'eno me impo ancia del mini undisme, Cs a di , l'exis encia dse mol poques peces de e a de g an ex ensió i una exis encia mol limi ada de pa cel.les de mi jana ex ensid. Les pa cel.les de 6 mujades o menys cons i ueixen el 83'38% del o al de pa cel.1es i només signi iquen el 34'13% de les e es; i si ens e e im a les peces de menys d'una mujada, enim que s6n el 23'23% i signi iquen el 3'72% de les e es. En can i, les pa cel.les de nés de 27 mujades s6n el 2'62% del o al de pa cel.les i aba quen el 32'09% de les e es. Com 6s sabu , l'exis encia d'un mini undisme acusa , en la majo pa del p opie a is enen dues o nés pa cel.les mol pe i es, di icul a el eball ag ícola, ja que el pages es eu obliga a asllada -se anspo an els ins nimen s de p oducci6 d'una pa cel.la a l'al a, que mol es egades es an dis an s en e si; o aixb es adueix en nés in e si6 de eball i di icul a la mode ni zació del camp. Com ja hem assenyala , les pa cel.les més g ans es oben a la Ma ina, men e a les al es dues zones, especialmen a «La Mun a iya~, p edomina el mini undisme. Aques a endencia al mini undi, especialmen a les zones de mun anya, podem di que 6s quelcom gene ali za i 6s cons an a nbé al Pla de Ba celona i a Mon blanc. c) Dis ibució de les e es pe g ups socials Es amen NWe p opie a s % Mujades % Esgiésia 18 7'2 3 13'5 9'60 Noblesa 3 8 1 5'2 714'535 21'86 No p i ilegia s 193 77'2 2.237'720 68'46 Te es del comú 1 - 0'4 2'5 - 0'0 8 256 100 3268'23 100 La simple obse ació del quad e an e io no ens mos a di e encies quali a i es mol impo an s en e els es amen s. Aixi i o s6n els es amen s p i ilegia s els que gaudeixen de més e es en emes ela ius. Din e del e ce es amen nomCs hem pogu si ua p o essionalmen 65 p opie a is d'un o al de 193.16 Pe an , amb aques a xi a se'ns a di icil de e conjec u es sob e la di e enciacid social al si d'aques es amen . Malg a o , podem u ili za aques es dades com una mos a del en all socio- p o essional exis en . El p ime que eiem 6s el pes majo i a i dels indi idus elaciona s amb el sec o ag a i, que en s6n 43, el que ep esen a més de la mei a de la mos a. D'aques s, 23 s6n pagesos p opie a is, d'en e els quals 16 cons en com a compa en s, 6s a di , pe i s p opie a is, no passan la majo ia de les 3 mujades de e a. So a el nom de pagesos només ens apa eixen 7 indi idus, dos dels quals es pod i~n a egi als compa en s pe la eduida ex ensi6 de les se es possessions. Es e iden que hi ha ia mes. Com eu em, alguns d'ells e en impo an s i onna en el pa icia local de 1'Hospi ale . L'ascens de la classe dels maso e s es eu e lexada en aques a mos a; 13 ens cons en com a p opie ans al ma ge de la maso e ia, alguns d'ells a nb p opie a s ex enses, el que signi ica gaudi d'uns bene icis ne s conside ables, deixan de banda les e es que enen con ac ades. La es a s6n jo nale s, mossos i pas o s amb p opie a s mol in imes. En el g up dels menes als i me cade s enim cons hcia de 22 indi idus. Des aquem l'exis encia de 4 no a is, 2 me cade s, 1 bo igue , 1 ci ugia, 1 calde e , 1 con i e , 2 sas es, 1 selle , e c. Aques s indi idus ep esen en el 8'8% del o al de p opie a is i quasi bé un e $ de la mos a, i con olen el 9'20% de les e es del eme i el 13'45 del o al a ibui al e ce es amen . La majo ia són menes als que enen una pe i a peca de ema que eballen de mane a secunda ia i complemen a ia amb la se a ac i i a p incipal. Cal des aca , pe o, que de o s aques s p o essionals, Sal ado Mi ó, con i e , Cs un dels sis majo s p opie a is de l'Hospi ale , amb una pa cel.la de 99 mujades. Dels es an s els que gaudeixen de mes e a s6n:,un no an amb 46 mujades i els dos me cade s amb 35'25 i 39'75 mujades. Es quasi bé segu que la impo ancia de la p opie a bu gesa se ia enca a nés g an del que aquí es e lexa i que din e d'aques sec o p opie a i se ien no a is, me cade s i con i e s el que més in e i ien en e es. La c eixen impo ancia dels g ups M. Po a: La ila de Mon blanc ..., p. 40; R. Ga abou: La e olución'de la es uc u a ag a ia.. ., p. 60. La ila de Man esa sembla so i -se'n de la no ma gene al quan a la dis ibució dels ocn eus puix que essen una zona in e io p edomina el cul iu de la inya i la semb adu a (ce eals) és con eada a les e es de egadiu; egeu L1. Fe e : Con eus, accés a la e a ..., pp. 40-52. To es les alusions que a em sob e el Pla de Ba cleona, el Penedes P emia i Mon blanc an e e encia a aque ses ob es. L'es udi de Mon blanc es basa en el cadas e de 1731. En els casos del Pla de Ba celona i P emia ens coen a em en les anhlisis dels au o s dels cadas es de 1723 i 1728 espec i amen . l3 X. Mo eno: «Ap oximació a I'es uc u a ... », p. 4. l4 T eballen amb la classi icació donada pe A. Segu a pe a e es de seca, dona que és la que s'ap opa més c onolbgicamen i geog h ica al nos e es udi. Hom es ableix, doncs, cinc ca ego ies: P opie a esidual, ca ego ia A (pe i a p opie a ), ca ego ia B (mi jana p opie a ), ca ego ia C (g an p opie a ) i ca ego ia D (p opie a mol g an); egeu: A. Segu a: E olució de l'es uc u a ..., pp. 178 i SS. l5 J. Codina: Cu s d'in oducció me odologica a la His o ia de llHospi ale , 1'Hiospi ale 1975, p. 61. Mol es d'aques es e es se ien comp ades pels sec o s u bans ba celonins. Aques p océs és cons a a pe E. Se a al Del a del Llob ega des del segle XVI i pe A. Segu a al Pla de Ba celona; egeu E. Se a: La socie a u al ca alana del segle XVIII: Sen mena . Un exemple local del Vall2s Occiden al (1590- 1729). Tesi doc o al, Uni e si a de Ba celona, 1978, pp. 344-345; A. Segu a: E olució de l'es uc u a ..., p. 141. l6 Aques apa a ha es a elabo a a pa i de les escasses dades que sob e la p o essió ens dóna el cadas e de 1718, comple a amb el de 1724. Ta nM hem consul a la elació poblacional acili ada pe Codina, de 1718 a 1732. Vegeu J. Codina: Els pagesos de P o enca M..., pp. 560 i SS. D'al a banda, el cadas e de 1718 so in ens dóna in o mació en cas que el p opie a i sigui una ins i ució eclesib ica, un pe sona ge que pe any a aques es amen o un noble; en aque s da e cas obse em que els nobles pe en semp e la pa ícula «Don» o «Doña» da an , pa ícula que dis ingeix la se a posició social. No obs an , aques a alo ació comenca a desa icula -se en el segle XVIII; així, segons A. Segu a, a mi jans del segle XVILI només e a a ibuida pe sob e d'un ce ni el1 social, pe b podia ac a -se no solamen d'un noble sin6 ambé d'un home de negocis. En el segle XIX aques ac amen s'ex én ambé a pagesos i ho elans; egeu A. Segu a: E olució de l'es uc u a ..., p. 178. l7 P. Vila a i ma que, a la p ime a mei a del segle, p edominen el ame ges, doc o s en d el., apo eca is, no a isn i con i e s; a la segona mei a . sense desapa hixe els al es, «aques es ca ego ies s'a egi an en l'onada que puja dels noms dels g ans conie cian s i nous indus ials*; egeu P. Vila : Ca alunya dins llEspanya Mode na, Ba cleona 1965, ol. III, p. 276. l8 El e que hi hagi an es dones p opie i ies que no s'englobin dins la ca ego ia de ídues es po explica en pa pe a6 de que, com a i ma A. Segu a, exis ia el consum pel qual «les p opie a s que la dona apo a a al ma imoni en concep e de do omanguessin a nom seu»; egeu A. Segu a: E olució de I'es uc u a ..., p. 190. l9 J. Codina: Cu s d'in oducció .... pp. 16, 43, 44 i 54. Val a di que en els casos que no hem oba e e encies sob e l'o igen o & del p opie a i I'hem conside a com a hospi alenc. m Vegeu els eballs ja ci a s de Josep M' Po a i Josep Vi ials. Vegeu J. Codina: Els pagesos de P o eqana ..., p. 486 i SS.; J. Recaño: «La e olución de la ag icul u a en el é mino de Hospi ale de Liob ega (siglos XVIII- m)», dins N Jo nades &His o ia Local (Viladecans 1985), en p emsa. ISABEL PÉREZ I MOLINA Llicenciada pe la Uni e si a de Ba celona Resumen: U ilizando los da os que o ece el ca as o de 1718, la au o a analiza las p incipales ca ac e ís icas, y la si uacibn, de la ag icul u a en el é mino de l' iospi ale , localidad ce cana a Ba celona. Pé ez i Molina elaciona el medio ísico con el ipo de cul i os, la incidencia de los acon ecimien os bélicos ecien es, así como la es uc u a de la p opiedad y p ocedencia de los p opie a ios. Summa y: Using he in o ma ion ha o e s his peculia ex , he Cadas e o 1718, he au ho analyses he main cha ac e is ics and he si ua ion o he ag icul u e in l' iospi ale , loca ion nea om Ba celona. Pé ez i Molina makes a logical ela ionship wi h he physical en i onmen and he kind o cul i a ions, wi h he incidence o he ecen wa like e en s, and wi h he s uc u e o he p ope y and he social ex ac ion o he p opie o s.