La cul u a popula a 1'Espanya mode na: Possibili a s d'in es igacid*
James
S.
Amelang
Les obse acions següen s no ep esen en un elabo a p og ama de
ece ca i es udi; dona l'es a ac ual en el ac amen del ema de la
cul u a popula , hom no po e una cosa d'aques ipus.
Al
con a i,
s'hau ien de conside a unes e lexions in o mals i elemen als sob e les
possibili a s d'es udi de la cul u a popula -més especi icamen , la
cul u a de les classes popula s- a 1'Espanya mode na. Hem is com
aques a & ea ha ebu poc ac amen sis emA ic pe pa dels his o ia-
do s. Com a conseqü6ncia d'aixb, enca a cal e -ho o des del comen-
qamen . Pe una banda, aixb Cs desco a jado pe qub semp e és bene i-
ci6s segui els camins obe s pe al es explo ado s. Pe al a banda, pe-
b, hi ha p ou mo iu pe sen i -se op imis a donada la g an quan i a
de, no es opo uni a s de eina o iginal i de ece ca.
Aixb 6s especialmen cla quan es conside a la immensa iquesa de
on s que es oben pe a l'es udi de la cul u a popula a Espanya du-
an l'an ic bgim. Em manca el emps i el coneixemen pe emp end e
un in o me exhaus iu dels documen s i de les on s publicades. De o a
mane a, no es po igno a , pe posa un exemple, el e que a Espanya
*
Aques eball esumeix la e ce a con e encia en un semina i i ula "La
cul u a popula en la Eu opa mode na: ap oximaci6n his 6 ica
y
nue as pe s-
pec i a~" (Uni e si a d'Alcalií de Hena es, juliol del
1985).
La p ime a po-
-
nhncia, "La cul u a popula : de iniciones
y
p oblemá icas", ac i p oblemes
més eb ics sob e la de inici6 del e me "cul u a" i les elacions en e els enb-
mens cul u als i l'expe ibncia sbcioeconbmica. La segona, "La cul u a popu-
la : ap oximaciones his ó icas" ou un b eu epis a la his o iog a ia ecen en
aques camp, cen an -se en pa icula en les con ibucions de Bloch, Feb e,
Bakh in, Thomas, Ginzbu g i Da is. A causa del ca ic e p o isional d'aques-
es obse acions i llu p epa ació pe p esen aci6 o al, I'apa a bibliog i ic es
a es ingi al mlxi n. M'ag ada ia dona les g acies als al es pa icipan s en
el cu s: Rica do Ga cia Cá cel i Ca los Ma ínez Shaw i especialmen a l'o ga-
ni zado , Quisco de la Pena, pels comen a is i obse acions.
12
MANUSCRITS
3,
maig 1986
hi ha g an abundancia d'allo que, sens dub e, és la millo on disponi-
ble pe a l'e nog a ia his o ica de l'e a mode na: els documen s de la
Inquisició. Al10 que ou una desg acia pe als habi an s espanyols dels
segles XV al XVIII, és un eso als ulls dels his o iado s del segle XX.
La
immensa iquesa d'in omació p odu'ida pe la in es igació inquisi-
o ial -sob e o als ni ells "baixos" de documen ació, les decla acions
i in e oga o is dels sospi osos i dels es imonis- es combina amb la
cu iosi a il.limi ada nascuda de la de e minació del San O ici de des-
cob i i e adica l'he e odbxia popula i a p odui un documen his o-
ic d'incompa able en e gadu a1
.
Pod ia di -se ap oximadamen el ma-
eix de l'abundancia de documen s que ens han a iba d'a xius no a-
ials. De pa icula in e es són els es amen s anali za s se ialmen en
monog a ies anceses ecen s pel que a a p o es de can is de eligiosi-
a i d'ac i uds da an de la mo ; i els in en a is
pos
mo em
explo-
a s pe a l'es udi de la cul u a ma e ial popula , incloen la p opie a
de llib es
i
d'ob es d'a 2.
Tampoc no manquen a la Ibe ia mode na on s di ec es de "li e a-
u a pe sonal" pe pa de les classes subal e nes. Es cla que di icil-
men equi al a la iquesa p opo cionada pels "au obiog a s humils"
de, pe exemple, 1'Angla e a Tudo i Es ua d. Tanma eix. hi ha menys
e i a del que semp e s'ha di en el clixé de la manca d'ob es au obio-
g a iques a Espanya. Els ex os disponibles pe a es udi inclouen una
c onica de Ba celona al segle XVII esc i a pe un assaonado de pells i,
almenys, dos dia is de pagesos de la Ca alunya mode na, sense esmen-
a mol s llib es de comp es esc i s pe memb es de classe baixa, au o-
biog a ies espi i uals i al es ex os simila s3. Fins i o , enim la con-
1
Els documen s inquisi o ials s'han e se i pe a l'es udi de la cul u a
i
eligió
popula s als ibunals de Valencia, Toledo
i
Galicia. Vegeu R. Ga cia Ca cel.
He ejía
y
sociedad en el s. XVI: la Inquisición en Valencia,
1530-1600
(Ba ce-
lona, 1980);
P.-P.
Dedieu, "Ch is ianisa ion" en Nou elle Cas ille. Ca hécis-
me, communion, messe e con i ma ions dans 1'A che iqué de Tolide, 1540-
1650",
Mélanges de la Casa de Velazquez,
15, 1979, 261-293;
i
J.
Con e as.
El
San o O icio de la Inquisición de Galicia: Pode , sociedad
y
cul u a
(Ma-
d id, 1982). Discussions més sis emi iques de me odologia es oben a G.
Henningsen
i
J.
Tedeschi, eds.
The Inquisi ion in Ea ly Modem Eu ope: S u-
dies on Sou ces and Me hods
(Dekalb, 1984).
2
L'es udi pione en l'ús de documen s no a ials pe a la his o ia de "men ali-
a s"
és
L.
Feb e, "Changemen de clima :
A
Amiens: de la Renaissance
a
la
Con e-Re o men, en el seu
Au coeu eligieux du XVIe siecle
(Pa is. 1957).
274-290 (o iginalmen publica al 1941). Unes con ibucions espanyoles
més
ecen s inclouen A. Ei as Roel e al.
La His o ia social de Galicia en sus uen-
es de p o ocolos
(San iago, 198 1)
i
B.
Mo ell Pegue a,
Con ibución e nog á-
ica del A chi o de P o ocolos: Sis ema ización de uen es pa a una e nología
de Se illa,
1500-1550
(Se illa, 198
1).
3
Recen men he comenqa a p epa a una edició c í ica de la c onica de l'assa-
essió au obiog l ica esc i a pe un ocasional enedo ambulan de Be-
na en e execu a pe c ip o-judaisme a MCxic l'any l
5964.
L'exis en-
cia d'aques úl im documen se eix pe eco da -nos que, ldhuc a
1'Espanya mode na, la cul u a popula no e a ni de bon os exclusi a-
men c is iana. Al con a i: ambd an exis i -pe bé que amb g ans
di icul a s- cul u es jue a con e sa, isllmica i mo isca so in en dis-
cb dia amb els exponen s més o icials i d'Cli e a l'in e io d'aques es
comuni a s sepa ades.
Fins aqu pel que a a les on s. Alesho es, ¿quins són els emes
que c iden l'a enció de l'his o iado de la cul u a popula ? El b eu pa-
no ama següen només apun a un g apa de ies d'in es igació disponi-
bles pe a aquells que en en en aques camp. Un pun de pa ida ob i
és la delimi aci6 de les elacions especi iques en e la cul u a blsica-
men o al de les classes popula s i la cul u a majo i l iamen esc i a de
les classes dominan s. En aques sen i , é una impo lncia especial la
qües ió de l'al abe i zació popula , no només l'es udi de
la
se a ex en-
sió, sinó ambé l'anllisi de les conseqüCncies més gene als de l'al abe-
i zació, o de la se a abskncia, en lYexpe iCncia del pobles. Gs ce que,
en e mes gene als, a Espanya al en els documen s emp a s en al es
palsos pe mesu a els ni ells d'al abe i zació de cada classe social.
Aques s documen s inclouen an els ju amen s gene als com les pe i-
cions pa lamen l ies de la gue a ci il anglesa o l'a egimen de signa u-
es als egis es pa oquials o les ma ius cen als
("minu ie ")
d'ac es
no a ials. Tanma eix, es po ob eni a Espanya gai ebé el ma eix ipus
I
onado Miquel Pa e s
(1626-1660),
un esbós d'aques p ojec e apa eix a la e-
is a
L A enc
(no emb e de
1985).
An oni Plade all i An oni Simón Ta es
es an p epa an una edició del dia i del pag8s Joan GuA dia; l'al e dia i u al,
de Sebas ii Casano as
i
Canu , ha es a publica pe
J.
Geli i M.A. Anglada
so a el i ol de
Memo ies d'un pages del
s.
XVIII
(Ba celona,
1978).
Dia is
dels memb es de 1'8li e so in poden dona una in o mació aluosa sob e la i-
da i la cul u a de la classe baixa. Un dels documen s mds ascinan d'aques i-
I
pus s6n les memb ies del jesui a andalús Ped o de León, edi a pe
P.
He e a
Puga amb el í ol de
G andeza
y
mise ia en Andalucia: Tes imonio de una
I
enc ucijada his o ica,
1578-1616
(G anada,
198
1).
4
P ocesos de Luis de Ca ajal, el Mozo
(Ciu a de MBxic,
1935).
He e se i
I'edició amb in oducció de S.B. Liebman,
The Enligh ened: The W i ings o
Luis de Ca ajal, el Mozo
(Miami,
1967).
Alguns dels eballs m6s ecen s
sob e la cul u a popula mo isca inclouen: M. Ga cia A enal,
Inquisición
y
Mo iscos: Los p ocesos del ibunal de Cuenca
(Mad id,
1978);
J.
Fou nel-
Gue in, "Le li e e la ci ilisa ion éc i e dans la communau é mo isque a ago-
naise,
1540-1620",Mélanges delaCasade Velázquez, 15,1978,241-259;
iL.
Ga cia Balles e ,
Los Mo iscos
y
la Medicina
(Ba celona,
1984).
s
Pe alguns comen a is sugges ius egeu J. Goody i
I.
Wa , "The Consequences
o Li e acy", a
J.
Goody, ed,
Li e acy in T adi ional Socie ies
(Camb idge,
'
1968), 27-68.
14
MANUSCRITS
3,
maig 1986
de mos a a a es de l'es udi de signa u es i d'in omació especi ica
d'al abe i zació en les decla acions da an dels ibunals i de la Inquisi-
ció6.
I
es oben pe spec i es addicionals mi janqan l'es udi de la p o-
pie a i ús de llib es i d'al es ma e ials p esen s en in en a is no a ials.
Enca a que aques s documen s no poden p opo ciona un índex acu-
a de ni ells gene als d'al abe i zació, a causa de la se a manca de e-
p esen a i i a , p opo cionen, no obs an aixo, o qa in o mació sob e
els gus os popula s en li e a u a i en al es esc i s. ,Pe al a pa , les
analisis de gCne es com la li e a u a "de co dill", balades imp eses, au-
ques i simila s poden, amb la p ecaució adequada, sugge i mol sob e
el que es e e eix a les "men ali a s" popula s. ¿Com can ia un " ex "
o al quan es a imp ks? ¿De quina mane a es a es uc u ada la xa xa de
elacions cul u als din e del món de la imp em a? ¿Com es an elacio-
na s el con ingu , la p oducció i la di usió d'aques a li e a u a popula ,
o més ben di , '~opula i ~an "?~ Aques es són algunes de les mol es
p egun es p elimina s que espe en a l'es udiós de la cul u a mode na,
aixc) és, de la "cul u a" en el seu sen i més ampli.
Aixb po a a una segona ia d'in es igació: la de la p oducció cul u-
al "di ec a" de les classes popula s. El món de la poesia, de les bala-
des, de les llegendes, de les ondalles, de la música, de la dansa i de
I'a de les classes baixes ha es a adicionalmen la ese a dels espe-
6
Pe a comen a is gene als sob e l'al abe i zació a ]'Espanya mode na, egeu:
D.
Eixenbe g, "Who ead he Romances o Chi al y?",
Ken ucky Romance
Qua e ly,
20, 1973, 209-233
;
M. Che alie .
Lec u a
y
lec o es en la España
del
s.
XVI y XVII
(Mad id,
1976);
M.C. Rod íguez
i
B. Bennassa , "Signa u-
es e ni eau cul u el des émoins e accusés dans les p oces d'inquisi ion du
esso du ibunal de Tolede
(1525-1817)
e du esso du ibunal de Co -
do e
(1595-1632)",
Ca a elle,
3 1, 1978, 1746;
C. La quié, "L'Alphabe isa-
ion
a
Mad id en
1650",
Re ue d'His oi e Mode ne e Con empo aine,
38,
1981. 132-157;
i
J.N.H.
Law ance, "The Sp ead o Lay Li e acy in La e Me-
die al Cas ile",
Bulle in o Hispanic S udies,
62, 1985, 79-84.
Sa a
T.
Nalle
es a p epa an ac ualmen un es udi sob e l'al abe i zació popula
i
la p opie-
a de llib es en e es imonis
i
p esone s del ibunal de la Inquisició a
Cuenca al segle
XVI.
7
Es udis de la "li e a u a de co del" inclouen:
J.
Ca o Ba oja,
Ensayo sob e la
li e a u a de co del
(Mad id,
1969);
M.C. Ga cia de En e ia,
Sociedad
y
poesia de co del en el Ba oco
(Mad id,
1973);
i J.F. Bo el, "Les A eugles
Colpo eu s d'imp imds en Espagne",
Mélanges de la Casa de Velázquez,
9,
1973, 417482
i
10, 1974, 233-272.
Els mol s eballs de Ma gi F enk Ala-
o e i Maxime Che alie ac en de la inco po ació de mo ius
i
na acions
popula s en el co pus de la li e a u a d761i e. Pe alguns comen a is assenya s
sob e la necessi a de di e encia la li e a u a "popula " de la "popula i -
zan ", egeu
M.
Molho,
Ce an es: Raíces olklóncas
(Mad id,
1976),
la in-
oducció, i la se a con ibució al "Colloque su le concep du 'populai e'
dans la li é a u e espagnole",
Mélanges de la Casa de Velázquez,
10,
1979,
601-616.
cialis es en li e a u a, olklo e i a s deco a i es. To i que les ecni-
ques analí iques d'aques es disciplines o men una pa necessa ia del
baga ge in es igado de l'es udiós de la cul u a popula , nomes l'his o-
iado po p opo ciona el pun de is a sis eml ic i c onolbgicamen
igo ós que mol so in es oba a al a en aques ipus d'es udis.
Aques a p ecaució 6s especialmen ap opiada en l'es udi de la qües ió
mes gene al del coneixemen popula -les se es on s, ansmissi6 i
múl iples ans o macions a a es de les di e ses o mes de con ac e
amb la cul u a dY6li e. Els p o e bis adicionals, pe exemple, ocupen
un lloc p i ilegia d'encon e en e els ipus di e en s de coneixemen
incula s a les classes socials: el seny o al (no ablemen ma e ial) de
Sancho Panqa xoca amb l'e udició llib esca i les an asies me a ísiques
de
D.
Alonso Quijano. Les nomb oses col.leccions de e anys publica-
des du an els segles XVI i XVII -les d'He ndn Núñez, Juan de Mal
La a i Gonzalo Co eas se m'acuden de seguida- enca a no han es a
objec e del ma eix ipus d'es udi igo 6s compa a iu emp 6s pe Na a-
lie Da is dels p o e bis a la F anqa mode nas.
Amplia el ocus d'es udi des d'a ees especí iques de la p oducció
cul u al popula cap a p oblemes m6s gene als del coneixemen popu-
la eque eix ambé. di igi a enció a la qües ió del llengua ge de la clas-
se baixa. Qualse ol pe sona que hagi eballa amb documen s p ima is
en l'eda mode na se l conscien de la mol colpido a di e gncia de
sen i en e els usos de e mes especí ics pe l'bli e i pe les classes po-
pula s. Aquí obem o un món de ocabula i popula espe an un es-
udi his b ico-lingüís ic. Una bona mane a de comenFa 6s es udia les
'ba aules clau"
o e mes concep uals i ca egb ics especialmen ca e-
ga s com
'yus icia", "llibe a ", "hono ", " e gonya"
o el de
'boble"
ma eix. Pe exemple, 6s so p enen que malg a els ma s de in a es-
sa s en l'es udi de la pa aula
"hono "
en 1'Espanya mode na, que jo sl-
piga, ningú no ha emp 6s un examen igo ós del seu ús en con ex os
popula s seguin les línies ma cades pe Cas an en el seu es udi del o-
cabula i elaciona amb la pa aula
'%ones eda "
al Llenguadoc del se-
gle XVIII. P es a una a enci6 es ic a als usos múl iples, i so in con-
adic o is, i a les me amo osis del ocabula i popula és cla amen
una de les millo s ies pe en end e la concepció de classe d'espai,
emps, dis hncia, comuni a , o gani zació social i je a quia, i al es
componen s de les men ali a s col.lec i es popula s. Al a egada les
on s a la nos a disposició s6n nomb oses i di e ses. Inclouen no sols
els in alo ables documen s de la Inquisició menciona s abans, sin6
ambd les decla acions d'al es ibunals de p ime a ins ancia, com els
ibunals municipals de egue s i co egido s. To plega , aques a do-
8
N.Z.
Da is, "P o e bial Wisdom
and
Popula E o s",
en
el seu
Socie y
and
Cul u e
in
Ea ly
Modem
F ance
(S an o d,
1976), 227-267.

cumen aci i niassi a p opo ciona mile s d'his b ies p i ades, explicacie
(si
hi:
so in pe o a) en les p hpies pa aules de la p bpia gen .
La
b ancs del coneixemen i el compo amen
~O~LI~~I-S
q~le
li;^
a e la maxima a e icici dels l~is o iado s
ha
es a el m6n de 1c.s c een-
ces
i
de les p ic iques eligioses de la classe baixa. Aques a a ea inclou
no nomis l'he e odoxia popula , sin6 s nbi l'inibi del colnpo a-
men eliglcis plebeu i les c epnces en sen i es ic e. La b uixe ia lla e-
bu semp e una a enció especial. i els seus es udiosos han eco egu
als oluminosos documen s de la San a Inquisició i als nomb osos ac-
a s (Ped o Ci uelo. Ma in de Cas aiieda. Ma ín del Rio
i
al es) ela-
bo a s amb pe spec i a d'kli e pe es udiosos de I'eli e amb 1116s exac-
i ud. ad e sa is de la nagia popula . Enca a hi ha al es a ees de la
sensibili a eligiosa de la classe baixa que al la pena d'in es iga .
i
es
oba una documen ació abundan an en on s laiques con1 cle icals.
William Cli is ian. pe exemple, s'ha inspi a ex ensi amen en les
" e-
laciol~es opog u icus"
i
documen s no a ials con empo anis pe e els
seus sugges ius es udis de la eligió popula a I'Espanya medie~al i mo-
de na.
A
més a mes. on s eclesias iques com les .isi es pas o als
ad
li-
mi zu n.
les cons i ucions sinodals i els ela s dels missione s con enen
so in in o mació del conside able in e es pe a l'es udi6s de la cul u a
popula y
.
Es e amen incula a l'i nbi
de
13
eligid de la classe bai a es o-
ba el e enl. de la ida es i a del poble. .Aques a ex ensa i ea ab aja
els cicles ixos de es es sac es
i
p o anes. els momen s nies des aca s
dels quals inclouen Ca nes ol es. Se mana San a. Co pus Ch is i
i
la
Si de San Joan.
i
ambi el calenda i mes in o mal dc ome ies. e .e -
Iles. balls i esquellades. Du an I'e a mode na obem ambi la imp es-
sionan expansió d'enca a un al e lin~bi de iii e si6 popula : la del5
espec acles p okssionjls
i
ama su s. inclosos el ea e. la niíisica. les
sa sueles i les
" o~ladillns"
i. 6s cla . els o os.
Men~,s espec acula pe o an impo an pe
a
la econs ucció p e-
cisa de la cul il a popula al pe íode mode n. 8s el ema de la sociabili-
a
i
de la ~ida co po a i a de les classes eballado es. ;,Quins e en els
incles onamen als de con ianqa. amis a
i
obligacii) que a icula~en
la "socie a " popula '! ,Com di e ien les elacions in e pe sonals en 3
els memb es de les classes subal e nes
i
les dels memb es de I'ili e. o
en e les di e en s classes socials'? Men e que han apa egu alguns es-
".A.
Ch is lan. J
.
Local R llg'o i
1 i
Si.u c, i l~-C' ~ i l i~
Spui i
(P ~n~c on.
1980).
i
Appa l io zs
i l
Laic2
me dic.^
u1
a ld
K la ssu
c.
Spai l
~P l -ice o~l
1081)
Pe
un
ene nple
del3
co~~ ~ngu h
del>
doLu nei~ h i ~od~l~. ~egc.:~
J
K
lones.
"El
ion enldo olklO ~co de
123
Cnn~ 1 cio 1es ~ iodales
de
1-41
del
oh~spo Gue a a".
Rc71,is a de Dialec ologia
.I,
T adic iu i s -'opl /a i, .
'i
.
I
7,
=>
Ba alla en e el Ca na~,al
i
la Qua esma. El Bosco.
udis sob e els g emis
i
les con a ies de I'e a mode na ( an d'o icis
com de de o s), no enim enca a el ipus d'analisi que s'ocupa de les
dimensions cul u als, ins i ucionals i economiques de I'o gani zació
popula . Una al pe spec i a pe me ia als his o iado s de pe ila amb
més p ecisió els o ígens
i
les uncions públiques d'aques es ins i u-
cions: els seus pape s com a ins umen s no només d'in eg ació social i
ideoldgica (una hipb esi que es po aplica a con a ies peni encials en
pa icula ), sinó ambC com a espais p o egi s pe a la de inició pública
de la iden i a a esanal
i
com a ehicles de la p dpia exp essió i de en-
sa de 1"Dconomia mo al" del pobleI0.
Es e amen elacionada amb I'úl im pun es a la qües ió de la e-
ol a i p o es a popula du an I'eda mode na. Es so p enen el nos e
desconeixemen del ema, en con as amb l'e usió de eballs en
aques espec e a la es a d'Eu opa11. Es an especialmen descuida s
els aspec es més simbblics de la mobili zació popula , que han a e I'a-
enció pe al es pa'isos d'E.
P.
Thompson, Y es-Ma ie Be cé, Na alie
Es udis sugges ius en aques aspec e inclouen
M.
Agulhon,
Pi zi e z s e E' a zc-
Maqo ls
de
1
IA
~c,ien ze P o e zce
(Pa is.
1968)
i
R.
Weissman.
Ri ual B o he -
lzood ili Re iaissa 1c.c~ E'lo . zce
(No a Yo k, 1982).
El
e me d"'economia
mo al" ou in en a pe E.P. Tho~~lpson en un assaig celeb e, "The Mo al
Econo ny o lie English C owd in lie Eigh een h Cen u y".
Pas and P esen .
50.
1971.71-136.
I
I
Es ic p epa an un es udi sob e Ics e ol es popula s
a
la ciu a de Ba celona
des de 1590 i is a
1641
,
que inclou a una c onologia dels mo ins de la classe
baixa.
MANUSCRITS
3,
maig 1986
Da is i al es. es d'espe a que la c eixen bibliog a ia sob e la con es-
ació popula a la IbC ia mode na ac a a ambé les elacions en e la
e ol a de la classe baixa i els seus possibles o ígens din e de l'ambi
de les c eences i els compo amen s popula s.
Una úl ima B ea d'es udi a ec a l'examen de la cul u a ma e ial de
les classes eballado es12. ¿Quines e en les condicions de ida de la
gen , i com aques es a elen i al seu o n, donen o ma i modi iquen
les p emisses cul u als de 1'expe iCncia popula ? Dona una espos a a
aques a qües ió eque eix l'es udi, en e al es coses, de l'a qui ec u a i
l'allo jamen popula s i dels con ex os dia is del eball i de l'habi a
(so in insepa able l'un de l'al e); dels béns pe du ables, les eines i al-
es béns
i
de la die a de les classes baixes13.
Vold ia conclou e aques epas b eu i necessa iamen incomple
amb algunes obse acions a co e-cui a e e en s als p oblemes de mi.-
ode. En p ime lloc, és e iden que l'es udi de la cul u a popula ha
de comenqa amb una analisi exhaus i a de les on s emp ades. No cal
insis i en les múl iples di icul a s que p esen a l'ús de on s esc i es en
l'es udi de adicions an allunyades; aques s són obs acles ben cone-
gu s pe o s, i ep esen en un ep e cons an pe a l'habili a i la ima-
ginació de l'his o iado . En on a s'hi ol di , com a p ime pas, iden-
i ica amb p ecisió la p ocedencia dels documen s amb la in enció
d'a'illa -ne els p ejudicis in ínsecs. Se ia p uden , doncs, comenqa
l'es udi de la cul u a popula al pun d'en ada de les on s: el com-
plex d'ac i uds i de c eences de les classes més al es espec e al 'bo-
ble''.
Aquí ens so p enen les simila i a s en e la si uació de la his b ia
de la cul u a popula
i
la de les dones. Aques a úl ima es una emp esa
que no dub a a comenqa es udian en de all les ac i uds dels homes,
an en públic com en p i a , en e s les dones. Pel que a a l'analisi de
la cul u a popula , hi ha la necessi a de comenqa pe en end e les
c eences inhe en s, les expec a i es i els pos ula s lingüís ics dels dis-
cu s de l'eli e. 6s a di , abans d'examina al10 que és "popula ", p ime
ens hem de amilia i za amb el lexic i la isió del món, pe di -ho d'al-
guna mane a, de l'eli e. Només en aques a di e enciació podem co-
menqa a explo a els alo s cul u als, les c eences
i
el compo amen
que sepa a en i alho a posa en en con ac e aques es classes di e en s.
12
L'es udi de la cul u a ma e ial ha p ospe a més en ce cles his b ics a 1'Eu opa
de l'es que a la de I'oes . Una idea gene al d'aques con as es po oba a
P.
Bu ke,
Popula Cul u e in Ea ly Mode n Eu ope
(No a Yo k,
1978).
13
Els aspec es simbblics d'aques úl im cons i ueixen el ocus cen al d'alguns
dels assaigs sugges ius de Pie o Campo esi sob e la cul u a popula a la I alia
dels segles
XVI
i
XVII.
Pe un esum concís del seu eball, egeu el seu
"Cul u a popola e e cul u a d'éli e a Medioe o ed e 8 mode na" en la
S o ia
d7 alia. Annali
4.
In elle uali e Po e e
(To i,
198
I),
8
1-1
57.
En esum: l'es udi de la cul u a popula eque eix p e iamen un co-
neixemen p o und i a g an escala an de les o mes com del con in-
gu de la cul u a d'eli e. Aixb ambd exigeix una amilia i a amb els
me odes i les ecniques de l'anhlisi cul u al en gene al. Malau adamen ,
no hi ha cap ia hpida pe aconsegui -la. Ens ag adi o no, la nos a ca-
paci a pe anali za i en end e l'expe iencia cul u al de les classes sub-
al e nes de la Ibe ia mode na depen de la nos a bona olun a d'em-
p end e es udis p e is, que incloguin des de les lec u es dels edic es del
Concili de T en o i els so ismes in ini s de la eologia Escolhs ica, ins
a monog a ies an opolbgiques sob e els ca~ado s de caps a les Fili-
pines.
Una segona ad e encia, mes a ia pe sonal: es di ícil subes ima la
g an complexi a de les elacions en e la cul u a popula i la cul u a i
La cul u a popula é un dels seus canais d'exp essió en les coses baixes
en on de la cul u a o icial
el compo amen de les eli es educades. Con esso se el p ime a cau e
a la ampa de desc iu e aques es elacions massa esquemh icamen en
e mes d'una oposició ma cada, de dis ancia en e
''al a"
i
"baixa".
Pe b no he es a sol en aques a asca: al e es, mol s es udiosos de la
his b ia cul u al de l'eda mode na han posa el ma eix Bm asi en la e-
p essió monolí ica de la cul u a de la classe baixa pe pa de les di es
educades a eu d'Eu opa. Amb o , c ec que es po di amb segu e a ,
que malg a excepcions impo an s, 1'6li e e a unhime en la se a ac i-
ud gene al de ebuig dels alo s i el compo amen popula s.
El
posa
en p ac ica d'aques discu s, anma eix a esul a se in ini amen més