Cultura popular a l'Espanya moderna : possibilitats d'investigació

La cul u a popula a 1'Espanya mode na: Possibili a s d'in es igacid* James S. Amelang Les obse acions següen s no ep esen en un elabo a p og ama de ece ca i es udi; dona l'es a ac ual en el ac amen del ema de la cul u a popula , hom no po e una cosa d'aques ipus. Al con a i, s'hau ien de conside a unes e lexions in o mals i elemen als sob e les possibili a s d'es udi de la cul u a popula -més especi icamen , la cul u a de les classes popula s- a 1'Espanya mode na. Hem is com aques a & ea ha ebu poc ac amen sis emA ic pe pa dels his o ia- do s. Com a conseqü6ncia d'aixb, enca a cal e -ho o des del comen- qamen . Pe una banda, aixb Cs desco a jado pe qub semp e és bene i- ci6s segui els camins obe s pe al es explo ado s. Pe al a banda, pe- b, hi ha p ou mo iu pe sen i -se op imis a donada la g an quan i a de, no es opo uni a s de eina o iginal i de ece ca. Aixb 6s especialmen cla quan es conside a la immensa iquesa de on s que es oben pe a l'es udi de la cul u a popula a Espanya du- an l'an ic bgim. Em manca el emps i el coneixemen pe emp end e un in o me exhaus iu dels documen s i de les on s publicades. De o a mane a, no es po igno a , pe posa un exemple, el e que a Espanya * Aques eball esumeix la e ce a con e encia en un semina i i ula "La cul u a popula en la Eu opa mode na: ap oximaci6n his 6 ica y nue as pe s- pec i a~" (Uni e si a d'Alcalií de Hena es, juliol del 1985). La p ime a po- - nhncia, "La cul u a popula : de iniciones y p oblemá icas", ac i p oblemes més eb ics sob e la de inici6 del e me "cul u a" i les elacions en e els enb- mens cul u als i l'expe ibncia sbcioeconbmica. La segona, "La cul u a popu- la : ap oximaciones his ó icas" ou un b eu epis a la his o iog a ia ecen en aques camp, cen an -se en pa icula en les con ibucions de Bloch, Feb e, Bakh in, Thomas, Ginzbu g i Da is. A causa del ca ic e p o isional d'aques- es obse acions i llu p epa ació pe p esen aci6 o al, I'apa a bibliog i ic es a es ingi al mlxi n. M'ag ada ia dona les g acies als al es pa icipan s en el cu s: Rica do Ga cia Cá cel i Ca los Ma ínez Shaw i especialmen a l'o ga- ni zado , Quisco de la Pena, pels comen a is i obse acions. 12 MANUSCRITS 3, maig 1986 hi ha g an abundancia d'allo que, sens dub e, és la millo on disponi- ble pe a l'e nog a ia his o ica de l'e a mode na: els documen s de la Inquisició. Al10 que ou una desg acia pe als habi an s espanyols dels segles XV al XVIII, és un eso als ulls dels his o iado s del segle XX. La immensa iquesa d'in omació p odu'ida pe la in es igació inquisi- o ial -sob e o als ni ells "baixos" de documen ació, les decla acions i in e oga o is dels sospi osos i dels es imonis- es combina amb la cu iosi a il.limi ada nascuda de la de e minació del San O ici de des- cob i i e adica l'he e odbxia popula i a p odui un documen his o- ic d'incompa able en e gadu a1 . Pod ia di -se ap oximadamen el ma- eix de l'abundancia de documen s que ens han a iba d'a xius no a- ials. De pa icula in e es són els es amen s anali za s se ialmen en monog a ies anceses ecen s pel que a a p o es de can is de eligiosi- a i d'ac i uds da an de la mo ; i els in en a is pos mo em explo- a s pe a l'es udi de la cul u a ma e ial popula , incloen la p opie a de llib es i d'ob es d'a 2. Tampoc no manquen a la Ibe ia mode na on s di ec es de "li e a- u a pe sonal" pe pa de les classes subal e nes. Es cla que di icil- men equi al a la iquesa p opo cionada pels "au obiog a s humils" de, pe exemple, 1'Angla e a Tudo i Es ua d. Tanma eix. hi ha menys e i a del que semp e s'ha di en el clixé de la manca d'ob es au obio- g a iques a Espanya. Els ex os disponibles pe a es udi inclouen una c onica de Ba celona al segle XVII esc i a pe un assaonado de pells i, almenys, dos dia is de pagesos de la Ca alunya mode na, sense esmen- a mol s llib es de comp es esc i s pe memb es de classe baixa, au o- biog a ies espi i uals i al es ex os simila s3. Fins i o , enim la con- 1 Els documen s inquisi o ials s'han e se i pe a l'es udi de la cul u a i eligió popula s als ibunals de Valencia, Toledo i Galicia. Vegeu R. Ga cia Ca cel. He ejía y sociedad en el s. XVI: la Inquisición en Valencia, 1530-1600 (Ba ce- lona, 1980); P.-P. Dedieu, "Ch is ianisa ion" en Nou elle Cas ille. Ca hécis- me, communion, messe e con i ma ions dans 1'A che iqué de Tolide, 1540- 1650", Mélanges de la Casa de Velazquez, 15, 1979, 261-293; i J. Con e as. El San o O icio de la Inquisición de Galicia: Pode , sociedad y cul u a (Ma- d id, 1982). Discussions més sis emi iques de me odologia es oben a G. Henningsen i J. Tedeschi, eds. The Inquisi ion in Ea ly Modem Eu ope: S u- dies on Sou ces and Me hods (Dekalb, 1984). 2 L'es udi pione en l'ús de documen s no a ials pe a la his o ia de "men ali- a s" és L. Feb e, "Changemen de clima : A Amiens: de la Renaissance a la Con e-Re o men, en el seu Au coeu eligieux du XVIe siecle (Pa is. 1957). 274-290 (o iginalmen publica al 1941). Unes con ibucions espanyoles més ecen s inclouen A. Ei as Roel e al. La His o ia social de Galicia en sus uen- es de p o ocolos (San iago, 198 1) i B. Mo ell Pegue a, Con ibución e nog á- ica del A chi o de P o ocolos: Sis ema ización de uen es pa a una e nología de Se illa, 1500-1550 (Se illa, 198 1). 3 Recen men he comenqa a p epa a una edició c í ica de la c onica de l'assa- essió au obiog l ica esc i a pe un ocasional enedo ambulan de Be- na en e execu a pe c ip o-judaisme a MCxic l'any l 5964. L'exis en- cia d'aques úl im documen se eix pe eco da -nos que, ldhuc a 1'Espanya mode na, la cul u a popula no e a ni de bon os exclusi a- men c is iana. Al con a i: ambd an exis i -pe bé que amb g ans di icul a s- cul u es jue a con e sa, isllmica i mo isca so in en dis- cb dia amb els exponen s més o icials i d'Cli e a l'in e io d'aques es comuni a s sepa ades. Fins aqu pel que a a les on s. Alesho es, ¿quins són els emes que c iden l'a enció de l'his o iado de la cul u a popula ? El b eu pa- no ama següen només apun a un g apa de ies d'in es igació disponi- bles pe a aquells que en en en aques camp. Un pun de pa ida ob i és la delimi aci6 de les elacions especi iques en e la cul u a blsica- men o al de les classes popula s i la cul u a majo i l iamen esc i a de les classes dominan s. En aques sen i , é una impo lncia especial la qües ió de l'al abe i zació popula , no només l'es udi de la se a ex en- sió, sinó ambé l'anllisi de les conseqüCncies més gene als de l'al abe- i zació, o de la se a abskncia, en lYexpe iCncia del pobles. Gs ce que, en e mes gene als, a Espanya al en els documen s emp a s en al es palsos pe mesu a els ni ells d'al abe i zació de cada classe social. Aques s documen s inclouen an els ju amen s gene als com les pe i- cions pa lamen l ies de la gue a ci il anglesa o l'a egimen de signa u- es als egis es pa oquials o les ma ius cen als ("minu ie ") d'ac es no a ials. Tanma eix, es po ob eni a Espanya gai ebé el ma eix ipus I onado Miquel Pa e s (1626-1660), un esbós d'aques p ojec e apa eix a la e- is a L A enc (no emb e de 1985). An oni Plade all i An oni Simón Ta es es an p epa an una edició del dia i del pag8s Joan GuA dia; l'al e dia i u al, de Sebas ii Casano as i Canu , ha es a publica pe J. Geli i M.A. Anglada so a el i ol de Memo ies d'un pages del s. XVIII (Ba celona, 1978). Dia is dels memb es de 1'8li e so in poden dona una in o mació aluosa sob e la i- da i la cul u a de la classe baixa. Un dels documen s mds ascinan d'aques i- I pus s6n les memb ies del jesui a andalús Ped o de León, edi a pe P. He e a Puga amb el í ol de G andeza y mise ia en Andalucia: Tes imonio de una I enc ucijada his o ica, 1578-1616 (G anada, 198 1). 4 P ocesos de Luis de Ca ajal, el Mozo (Ciu a de MBxic, 1935). He e se i I'edició amb in oducció de S.B. Liebman, The Enligh ened: The W i ings o Luis de Ca ajal, el Mozo (Miami, 1967). Alguns dels eballs m6s ecen s sob e la cul u a popula mo isca inclouen: M. Ga cia A enal, Inquisición y Mo iscos: Los p ocesos del ibunal de Cuenca (Mad id, 1978); J. Fou nel- Gue in, "Le li e e la ci ilisa ion éc i e dans la communau é mo isque a ago- naise, 1540-1620",Mélanges delaCasade Velázquez, 15,1978,241-259; iL. Ga cia Balles e , Los Mo iscos y la Medicina (Ba celona, 1984). s Pe alguns comen a is sugges ius egeu J. Goody i I. Wa , "The Consequences o Li e acy", a J. Goody, ed, Li e acy in T adi ional Socie ies (Camb idge, ' 1968), 27-68. 14 MANUSCRITS 3, maig 1986 de mos a a a es de l'es udi de signa u es i d'in omació especi ica d'al abe i zació en les decla acions da an dels ibunals i de la Inquisi- ció6. I es oben pe spec i es addicionals mi janqan l'es udi de la p o- pie a i ús de llib es i d'al es ma e ials p esen s en in en a is no a ials. Enca a que aques s documen s no poden p opo ciona un índex acu- a de ni ells gene als d'al abe i zació, a causa de la se a manca de e- p esen a i i a , p opo cionen, no obs an aixo, o qa in o mació sob e els gus os popula s en li e a u a i en al es esc i s. ,Pe al a pa , les analisis de gCne es com la li e a u a "de co dill", balades imp eses, au- ques i simila s poden, amb la p ecaució adequada, sugge i mol sob e el que es e e eix a les "men ali a s" popula s. ¿Com can ia un " ex " o al quan es a imp ks? ¿De quina mane a es a es uc u ada la xa xa de elacions cul u als din e del món de la imp em a? ¿Com es an elacio- na s el con ingu , la p oducció i la di usió d'aques a li e a u a popula , o més ben di , '~opula i ~an "?~ Aques es són algunes de les mol es p egun es p elimina s que espe en a l'es udiós de la cul u a mode na, aixc) és, de la "cul u a" en el seu sen i més ampli. Aixb po a a una segona ia d'in es igació: la de la p oducció cul u- al "di ec a" de les classes popula s. El món de la poesia, de les bala- des, de les llegendes, de les ondalles, de la música, de la dansa i de I'a de les classes baixes ha es a adicionalmen la ese a dels espe- 6 Pe a comen a is gene als sob e l'al abe i zació a ]'Espanya mode na, egeu: D. Eixenbe g, "Who ead he Romances o Chi al y?", Ken ucky Romance Qua e ly, 20, 1973, 209-233 ; M. Che alie . Lec u a y lec o es en la España del s. XVI y XVII (Mad id, 1976); M.C. Rod íguez i B. Bennassa , "Signa u- es e ni eau cul u el des émoins e accusés dans les p oces d'inquisi ion du esso du ibunal de Tolede (1525-1817) e du esso du ibunal de Co - do e (1595-1632)", Ca a elle, 3 1, 1978, 1746; C. La quié, "L'Alphabe isa- ion a Mad id en 1650", Re ue d'His oi e Mode ne e Con empo aine, 38, 1981. 132-157; i J.N.H. Law ance, "The Sp ead o Lay Li e acy in La e Me- die al Cas ile", Bulle in o Hispanic S udies, 62, 1985, 79-84. Sa a T. Nalle es a p epa an ac ualmen un es udi sob e l'al abe i zació popula i la p opie- a de llib es en e es imonis i p esone s del ibunal de la Inquisició a Cuenca al segle XVI. 7 Es udis de la "li e a u a de co del" inclouen: J. Ca o Ba oja, Ensayo sob e la li e a u a de co del (Mad id, 1969); M.C. Ga cia de En e ia, Sociedad y poesia de co del en el Ba oco (Mad id, 1973); i J.F. Bo el, "Les A eugles Colpo eu s d'imp imds en Espagne", Mélanges de la Casa de Velázquez, 9, 1973, 417482 i 10, 1974, 233-272. Els mol s eballs de Ma gi F enk Ala- o e i Maxime Che alie ac en de la inco po ació de mo ius i na acions popula s en el co pus de la li e a u a d761i e. Pe alguns comen a is assenya s sob e la necessi a de di e encia la li e a u a "popula " de la "popula i - zan ", egeu M. Molho, Ce an es: Raíces olklóncas (Mad id, 1976), la in- oducció, i la se a con ibució al "Colloque su le concep du 'populai e' dans la li é a u e espagnole", Mélanges de la Casa de Velázquez, 10, 1979, 601-616. cialis es en li e a u a, olklo e i a s deco a i es. To i que les ecni- ques analí iques d'aques es disciplines o men una pa necessa ia del baga ge in es igado de l'es udiós de la cul u a popula , nomes l'his o- iado po p opo ciona el pun de is a sis eml ic i c onolbgicamen igo ós que mol so in es oba a al a en aques ipus d'es udis. Aques a p ecaució 6s especialmen ap opiada en l'es udi de la qües ió mes gene al del coneixemen popula -les se es on s, ansmissi6 i múl iples ans o macions a a es de les di e ses o mes de con ac e amb la cul u a dY6li e. Els p o e bis adicionals, pe exemple, ocupen un lloc p i ilegia d'encon e en e els ipus di e en s de coneixemen incula s a les classes socials: el seny o al (no ablemen ma e ial) de Sancho Panqa xoca amb l'e udició llib esca i les an asies me a ísiques de D. Alonso Quijano. Les nomb oses col.leccions de e anys publica- des du an els segles XVI i XVII -les d'He ndn Núñez, Juan de Mal La a i Gonzalo Co eas se m'acuden de seguida- enca a no han es a objec e del ma eix ipus d'es udi igo 6s compa a iu emp 6s pe Na a- lie Da is dels p o e bis a la F anqa mode nas. Amplia el ocus d'es udi des d'a ees especí iques de la p oducció cul u al popula cap a p oblemes m6s gene als del coneixemen popu- la eque eix ambé. di igi a enció a la qües ió del llengua ge de la clas- se baixa. Qualse ol pe sona que hagi eballa amb documen s p ima is en l'eda mode na se l conscien de la mol colpido a di e gncia de sen i en e els usos de e mes especí ics pe l'bli e i pe les classes po- pula s. Aquí obem o un món de ocabula i popula espe an un es- udi his b ico-lingüís ic. Una bona mane a de comenFa 6s es udia les 'ba aules clau" o e mes concep uals i ca egb ics especialmen ca e- ga s com 'yus icia", "llibe a ", "hono ", " e gonya" o el de 'boble" ma eix. Pe exemple, 6s so p enen que malg a els ma s de in a es- sa s en l'es udi de la pa aula "hono " en 1'Espanya mode na, que jo sl- piga, ningú no ha emp 6s un examen igo ós del seu ús en con ex os popula s seguin les línies ma cades pe Cas an en el seu es udi del o- cabula i elaciona amb la pa aula '%ones eda " al Llenguadoc del se- gle XVIII. P es a una a enci6 es ic a als usos múl iples, i so in con- adic o is, i a les me amo osis del ocabula i popula és cla amen una de les millo s ies pe en end e la concepció de classe d'espai, emps, dis hncia, comuni a , o gani zació social i je a quia, i al es componen s de les men ali a s col.lec i es popula s. Al a egada les on s a la nos a disposició s6n nomb oses i di e ses. Inclouen no sols els in alo ables documen s de la Inquisició menciona s abans, sin6 ambd les decla acions d'al es ibunals de p ime a ins ancia, com els ibunals municipals de egue s i co egido s. To plega , aques a do- 8 N.Z. Da is, "P o e bial Wisdom and Popula E o s", en el seu Socie y and Cul u e in Ea ly Modem F ance (S an o d, 1976), 227-267. cumen aci i niassi a p opo ciona mile s d'his b ies p i ades, explicacie (si hi: so in pe o a) en les p hpies pa aules de la p bpia gen . La b ancs del coneixemen i el compo amen ~O~LI~~I-S q~le li;^ a e la maxima a e icici dels l~is o iado s ha es a el m6n de 1c.s c een- ces i de les p ic iques eligioses de la classe baixa. Aques a a ea inclou no nomis l'he e odoxia popula , sin6 s nbi l'inibi del colnpo a- men eliglcis plebeu i les c epnces en sen i es ic e. La b uixe ia lla e- bu semp e una a enció especial. i els seus es udiosos han eco egu als oluminosos documen s de la San a Inquisició i als nomb osos ac- a s (Ped o Ci uelo. Ma in de Cas aiieda. Ma ín del Rio i al es) ela- bo a s amb pe spec i a d'kli e pe es udiosos de I'eli e amb 1116s exac- i ud. ad e sa is de la nagia popula . Enca a hi ha al es a ees de la sensibili a eligiosa de la classe baixa que al la pena d'in es iga . i es oba una documen ació abundan an en on s laiques con1 cle icals. William Cli is ian. pe exemple, s'ha inspi a ex ensi amen en les " e- laciol~es opog u icus" i documen s no a ials con empo anis pe e els seus sugges ius es udis de la eligió popula a I'Espanya medie~al i mo- de na. A més a mes. on s eclesias iques com les .isi es pas o als ad li- mi zu n. les cons i ucions sinodals i els ela s dels missione s con enen so in in o mació del conside able in e es pe a l'es udi6s de la cul u a popula y . Es e amen incula a l'i nbi de 13 eligid de la classe bai a es o- ba el e enl. de la ida es i a del poble. .Aques a ex ensa i ea ab aja els cicles ixos de es es sac es i p o anes. els momen s nies des aca s dels quals inclouen Ca nes ol es. Se mana San a. Co pus Ch is i i la Si de San Joan. i ambi el calenda i mes in o mal dc ome ies. e .e - Iles. balls i esquellades. Du an I'e a mode na obem ambi la imp es- sionan expansió d'enca a un al e lin~bi de iii e si6 popula : la del5 espec acles p okssionjls i ama su s. inclosos el ea e. la niíisica. les sa sueles i les " o~ladillns" i. 6s cla . els o os. Men~,s espec acula pe o an impo an pe a la econs ucció p e- cisa de la cul il a popula al pe íode mode n. 8s el ema de la sociabili- a i de la ~ida co po a i a de les classes eballado es. ;,Quins e en els incles onamen als de con ianqa. amis a i obligacii) que a icula~en la "socie a " popula '! ,Com di e ien les elacions in e pe sonals en 3 els memb es de les classes subal e nes i les dels memb es de I'ili e. o en e les di e en s classes socials'? Men e que han apa egu alguns es- ".A. Ch is lan. J . Local R llg'o i 1 i Si.u c, i l~-C' ~ i l i~ Spui i (P ~n~c on. 1980). i Appa l io zs i l Laic2 me dic.^ u1 a ld K la ssu c. Spai l ~P l -ice o~l 1081) Pe un ene nple del3 co~~ ~ngu h del> doLu nei~ h i ~od~l~. ~egc.:~ J K lones. "El ion enldo olklO ~co de 123 Cnn~ 1 cio 1es ~ iodales de 1-41 del oh~spo Gue a a". Rc71,is a de Dialec ologia .I, T adic iu i s -'opl /a i, . 'i . I 7, => Ba alla en e el Ca na~,al i la Qua esma. El Bosco. udis sob e els g emis i les con a ies de I'e a mode na ( an d'o icis com de de o s), no enim enca a el ipus d'analisi que s'ocupa de les dimensions cul u als, ins i ucionals i economiques de I'o gani zació popula . Una al pe spec i a pe me ia als his o iado s de pe ila amb més p ecisió els o ígens i les uncions públiques d'aques es ins i u- cions: els seus pape s com a ins umen s no només d'in eg ació social i ideoldgica (una hipb esi que es po aplica a con a ies peni encials en pa icula ), sinó ambC com a espais p o egi s pe a la de inició pública de la iden i a a esanal i com a ehicles de la p dpia exp essió i de en- sa de 1"Dconomia mo al" del pobleI0. Es e amen elacionada amb I'úl im pun es a la qües ió de la e- ol a i p o es a popula du an I'eda mode na. Es so p enen el nos e desconeixemen del ema, en con as amb l'e usió de eballs en aques espec e a la es a d'Eu opa11. Es an especialmen descuida s els aspec es més simbblics de la mobili zació popula , que han a e I'a- enció pe al es pa'isos d'E. P. Thompson, Y es-Ma ie Be cé, Na alie Es udis sugges ius en aques aspec e inclouen M. Agulhon, Pi zi e z s e E' a zc- Maqo ls de 1 IA ~c,ien ze P o e zce (Pa is. 1968) i R. Weissman. Ri ual B o he - lzood ili Re iaissa 1c.c~ E'lo . zce (No a Yo k, 1982). El e me d"'economia mo al" ou in en a pe E.P. Tho~~lpson en un assaig celeb e, "The Mo al Econo ny o lie English C owd in lie Eigh een h Cen u y". Pas and P esen . 50. 1971.71-136. I I Es ic p epa an un es udi sob e Ics e ol es popula s a la ciu a de Ba celona des de 1590 i is a 1641 , que inclou a una c onologia dels mo ins de la classe baixa. MANUSCRITS 3, maig 1986 Da is i al es. es d'espe a que la c eixen bibliog a ia sob e la con es- ació popula a la IbC ia mode na ac a a ambé les elacions en e la e ol a de la classe baixa i els seus possibles o ígens din e de l'ambi de les c eences i els compo amen s popula s. Una úl ima B ea d'es udi a ec a l'examen de la cul u a ma e ial de les classes eballado es12. ¿Quines e en les condicions de ida de la gen , i com aques es a elen i al seu o n, donen o ma i modi iquen les p emisses cul u als de 1'expe iCncia popula ? Dona una espos a a aques a qües ió eque eix l'es udi, en e al es coses, de l'a qui ec u a i l'allo jamen popula s i dels con ex os dia is del eball i de l'habi a (so in insepa able l'un de l'al e); dels béns pe du ables, les eines i al- es béns i de la die a de les classes baixes13. Vold ia conclou e aques epas b eu i necessa iamen incomple amb algunes obse acions a co e-cui a e e en s als p oblemes de mi.- ode. En p ime lloc, és e iden que l'es udi de la cul u a popula ha de comenqa amb una analisi exhaus i a de les on s emp ades. No cal insis i en les múl iples di icul a s que p esen a l'ús de on s esc i es en l'es udi de adicions an allunyades; aques s són obs acles ben cone- gu s pe o s, i ep esen en un ep e cons an pe a l'habili a i la ima- ginació de l'his o iado . En on a s'hi ol di , com a p ime pas, iden- i ica amb p ecisió la p ocedencia dels documen s amb la in enció d'a'illa -ne els p ejudicis in ínsecs. Se ia p uden , doncs, comenqa l'es udi de la cul u a popula al pun d'en ada de les on s: el com- plex d'ac i uds i de c eences de les classes més al es espec e al 'bo- ble''. Aquí ens so p enen les simila i a s en e la si uació de la his b ia de la cul u a popula i la de les dones. Aques a úl ima es una emp esa que no dub a a comenqa es udian en de all les ac i uds dels homes, an en públic com en p i a , en e s les dones. Pel que a a l'analisi de la cul u a popula , hi ha la necessi a de comenqa pe en end e les c eences inhe en s, les expec a i es i els pos ula s lingüís ics dels dis- cu s de l'eli e. 6s a di , abans d'examina al10 que és "popula ", p ime ens hem de amilia i za amb el lexic i la isió del món, pe di -ho d'al- guna mane a, de l'eli e. Només en aques a di e enciació podem co- menqa a explo a els alo s cul u als, les c eences i el compo amen que sepa a en i alho a posa en en con ac e aques es classes di e en s. 12 L'es udi de la cul u a ma e ial ha p ospe a més en ce cles his b ics a 1'Eu opa de l'es que a la de I'oes . Una idea gene al d'aques con as es po oba a P. Bu ke, Popula Cul u e in Ea ly Mode n Eu ope (No a Yo k, 1978). 13 Els aspec es simbblics d'aques úl im cons i ueixen el ocus cen al d'alguns dels assaigs sugges ius de Pie o Campo esi sob e la cul u a popula a la I alia dels segles XVI i XVII. Pe un esum concís del seu eball, egeu el seu "Cul u a popola e e cul u a d'éli e a Medioe o ed e 8 mode na" en la S o ia d7 alia. Annali 4. In elle uali e Po e e (To i, 198 I), 8 1-1 57. En esum: l'es udi de la cul u a popula eque eix p e iamen un co- neixemen p o und i a g an escala an de les o mes com del con in- gu de la cul u a d'eli e. Aixb ambd exigeix una amilia i a amb els me odes i les ecniques de l'anhlisi cul u al en gene al. Malau adamen , no hi ha cap ia hpida pe aconsegui -la. Ens ag adi o no, la nos a ca- paci a pe anali za i en end e l'expe iencia cul u al de les classes sub- al e nes de la Ibe ia mode na depen de la nos a bona olun a d'em- p end e es udis p e is, que incloguin des de les lec u es dels edic es del Concili de T en o i els so ismes in ini s de la eologia Escolhs ica, ins a monog a ies an opolbgiques sob e els ca~ado s de caps a les Fili- pines. Una segona ad e encia, mes a ia pe sonal: es di ícil subes ima la g an complexi a de les elacions en e la cul u a popula i la cul u a i La cul u a popula é un dels seus canais d'exp essió en les coses baixes en on de la cul u a o icial el compo amen de les eli es educades. Con esso se el p ime a cau e a la ampa de desc iu e aques es elacions massa esquemh icamen en e mes d'una oposició ma cada, de dis ancia en e ''al a" i "baixa". Pe b no he es a sol en aques a asca: al e es, mol s es udiosos de la his b ia cul u al de l'eda mode na han posa el ma eix Bm asi en la e- p essió monolí ica de la cul u a de la classe baixa pe pa de les di es educades a eu d'Eu opa. Amb o , c ec que es po di amb segu e a , que malg a excepcions impo an s, 1'6li e e a unhime en la se a ac i- ud gene al de ebuig dels alo s i el compo amen popula s. El posa en p ac ica d'aques discu s, anma eix a esul a se in ini amen més