CRÍTICA
DE
LLIBRES
Josep
Gi eu,
Sis emes i poli iques de la
comunicació a Ca alunya (P emsa, Ra-
dio, Tele isió i Cinema.
1970-1980).
L'A enc, Ba celona 1983.
L'au o d'aques llib e, p o eso a la
Uni e si a Au onoma de Ba celona, es
un p o und coneixedo de la comunica-
ció a Ca alunya pe una dedicació cons-
an exp esada en mul i ud de con e-
encies, a icles, classes, es udis, alguns
dels quals son publica s en aques a ma-
eixa
Analisi,
i ecen men s'ha ocupa
de la o mació de la Socie a Ca alana
de Comunicació, d'assesso a el p ime
Simposi sob e ((P emsa i Escola))
(1984) i de di igi una ece ca p ospec-
i a sob e la comunicació a Ca alunya
(1
983-1
985)
pa ocinada pe 1'Ins i u
d'Es udis Ca alans.
L'ob a és el esum de la esi doc o al,
di igida pe Miquel de Mo agas Spa, on
s'abo den amb un ingen apa ell biblio-
g a ic amb p e ensions gai ebé exhaus-
i es els qua e pun als de la comunica-
ció audio- isual a Ca alunya: la
p emsa, la adio, la ele isió i el cine-
ma, des d'una pe spec i a igo osa-
men documen ada, en un a any alho a
sin e i zado , sense el.lei a s in e p e-
a i es de cai e subjec iu, i amb un i-
go e m pe explica l'e olució i na u-
almen la si uació a l'inici i al inal de
307
la decada objec e de l'es udi que é una
singula anscendencia en se la de
ansició d'un egim au oc a ic a un de
democ a ic.
La p e ensió es d'ampli ud; pe
exemple, en el camp de la p emsa s'ocu-
pa de la dia ia, la pe iodica especia-
li zada, la local i coma cal, la clandes i-
na, sense oblida aspec es clau en
l'es udi heme og a ic com la di usió
dels í ols, la p opie a de les capcale-
es, e c., acompanya o de nomb osos
quad es i aules es adís iques amb una
sa ia u ili zació de o es les on s docu-
men al~, des d'una memo ia economica
d'una emp esa pe iodís ica ins a una
esina inedi a. En el cas del cinema, des
de la alo ació de les ecap acions ins
a la isió dels ci cui s al e na ius, o
passan pe les p oduc o es, dis ibui-
do es, e c., des acan , com en o el con-
jun de l'ob a, una especial a enció als
enomens més signi ica ius, siguin
de ca ac e polí ic, legal, social, lingüis-
ic, e c.
A mes de es anys de la se a apa ició
pública, la alo ació que es a de
Sis e-
mes
...
no po se més op ima. És una
peca clau pe en end e els di e sos
apa a s que Gi eu es udia g acies a
l'ampli ud d'objec ius abas a s, de ma-
e ial~ u ili za s i a l'ús que a d'ells en
un desen olupamen dialec ic en e la
c eació/ uncionali a del mi ja especi-
ic í ol conc e i la incidencia o espos-
a que en el món social i poli ic enia.
En la p ime a pa , on es passa e is a a
les es uc u es basiques dels mi jans de
comunicació a Ca alunya, es po en en-
d e el pape que an ocupa els qua e
mi jans -p emsa, adio, ele isió i cine-
ma-, amb especial e e encia a la si ua-
ció e olu i a i a la p esencia de la llen-
gua ca alana. En la segona s'anali za
l'e olució de les polí iques de la comu-
nicació
a
Ca alunya, de l'úl ima e apa
308 del anquisme al pun de pa ida de la
Gene ali a , en un in el.ligen eball
que acionali za cada sub-e apa his o i-
ca en la e e encia especí ica a cada
un dels qua e mi jans objec e de la
in es igació, que esde é modelica en el
ac amen d'un ema amb només ma-
e ial~ publica s i a I'abas gene al i pe
I'ampli ud, epe im, i esul a s assoli s
que an que aques a ob a sigui una e e-
encia bibliog a ica basica en o es udi
pos e io i ambé un model de eball
pe a u u es in es igacions, així com
un enal imen pe a la jo e ciencia que
s'ocupa de la comunicacio ca alana i a
Ca alunya.
J.
M.
Figue es
Manuel
Pa és,
La ideologia egional de
la p emsa espanyola
(1 966-1 973).
Edi-
cions 62. Ba celona 1984.
L'au o , p o eso a la Uni e si a
Au onoma de Ba celona i co-au o de
l'es udi
La ele isio a la Ca alunya au-
bnoma
(1
98
l),
ha eali za una ece ca
en onze dians de 1'Es a espanyol - es
de Ba celona, dos d'Euskadi, un de Ga-
Iícia i cinc de Mad id- en e els anys
que ixa el í ol pe es udia documen-
almen la p oblema ica egional que
esde é una ecopilació esencial pe al
coneixemen de les implicacions socials
de pa aules clau en l'es uc u ació -au-
onomia, cen alisme, egionalisme,
e c.- de 1'Es a .
L'ob a ecull «les p incipals apo a-
cions con ingudes en els ex os amb els
quals aig eballan), del que ou la esi
doc o al
-P emsa
i
egionalisme
(1
966-
1973)-
de 1500 pagines. L'es udi esum
publica ol se «una analisi ideologica,
a a és de la qual exp esen ex os pe-
iodís ics, sob e els concep es de egió,
el egionalisme, la egionali zació, la
descen ali zació, el desen olupamen
egional, e c.? pe o ha en -se plan eja
abans que és el que diuen aques s ma-
eixos ex os sob e concep es an im-
po an s com nació, país, poble, nacio-
nalisme, Es a -nació, es a egional,
ede alisme, e c., pe al de passai, o
segui , a plan eja -se que és Espanya,
e mes an impo an s i an emp a s
com els d'unió, uni a i uni o mi a ))
(p. 6). En aques sen i elabo a unes
nocions de ca ac e ecnic sob e el p o-
cés d'elabo ació de la ece ca i de l'es u-
di, així com uns aclanmen s p e is so-
b e concep es -nació i nacionali a ,
ede alisme, e c. No cal di com la lec-
u a de les conclusions -basicamen o
l'es udi és un comen a i o dena sob e
els ex os que publiquen els onze dia is
c onologicamen o dena s pe emes-,
enin a ma els a icles se ia una lec u a
c í ica mes eeixida, pe o les ob ies di-
icul a s edi o ials, ins i o en egim
de acsímil, ho han elimina .
Pa és anali za al lla g de quinze capí-
ols: «Concep es p e is)) (1); «Unió,
uni o mi a i uni ab (11):
«La
di isió
~
,,
p o incial i la capi ali a de l'Es a »
(111); ((Cen alisme. Cen ali zació))
(IV); ((Elemen s de la egió 1 i 11)) (V i
VI); ((Concepcions sob e la egió i ipus
de egió. 1 i II»'(VII i VIII); ((Regionali-
a . Fe egional i concep es connexos))
(IX); ((P o íncia, egio i coma ca» (X);
«El egionalisme)) (XI); «La egiona-
li zació» (XII); «La descen ali zació. 1
i 11)) (XIII i XIV);
«La
di isió e i o ial
i adminis a i a d'Espanya» (XV); «El
sepa a isme)) (XVI); «Desen olupa-
men egional, plani icació egional i
o gans egionals)) (XVII); «Bases pe a