Crítica de llibres

CRÍTICA DE LLIBRES Josep Gi eu, Sis emes i poli iques de la comunicació a Ca alunya (P emsa, Ra- dio, Tele isió i Cinema. 1970-1980). L'A enc, Ba celona 1983. L'au o d'aques llib e, p o eso a la Uni e si a Au onoma de Ba celona, es un p o und coneixedo de la comunica- ció a Ca alunya pe una dedicació cons- an exp esada en mul i ud de con e- encies, a icles, classes, es udis, alguns dels quals son publica s en aques a ma- eixa Analisi, i ecen men s'ha ocupa de la o mació de la Socie a Ca alana de Comunicació, d'assesso a el p ime Simposi sob e ((P emsa i Escola)) (1984) i de di igi una ece ca p ospec- i a sob e la comunicació a Ca alunya (1 983-1 985) pa ocinada pe 1'Ins i u d'Es udis Ca alans. L'ob a és el esum de la esi doc o al, di igida pe Miquel de Mo agas Spa, on s'abo den amb un ingen apa ell biblio- g a ic amb p e ensions gai ebé exhaus- i es els qua e pun als de la comunica- ció audio- isual a Ca alunya: la p emsa, la adio, la ele isió i el cine- ma, des d'una pe spec i a igo osa- men documen ada, en un a any alho a sin e i zado , sense el.lei a s in e p e- a i es de cai e subjec iu, i amb un i- go e m pe explica l'e olució i na u- almen la si uació a l'inici i al inal de 307 la decada objec e de l'es udi que é una singula anscendencia en se la de ansició d'un egim au oc a ic a un de democ a ic. La p e ensió es d'ampli ud; pe exemple, en el camp de la p emsa s'ocu- pa de la dia ia, la pe iodica especia- li zada, la local i coma cal, la clandes i- na, sense oblida aspec es clau en l'es udi heme og a ic com la di usió dels í ols, la p opie a de les capcale- es, e c., acompanya o de nomb osos quad es i aules es adís iques amb una sa ia u ili zació de o es les on s docu- men al~, des d'una memo ia economica d'una emp esa pe iodís ica ins a una esina inedi a. En el cas del cinema, des de la alo ació de les ecap acions ins a la isió dels ci cui s al e na ius, o passan pe les p oduc o es, dis ibui- do es, e c., des acan , com en o el con- jun de l'ob a, una especial a enció als enomens més signi ica ius, siguin de ca ac e polí ic, legal, social, lingüis- ic, e c. A mes de es anys de la se a apa ició pública, la alo ació que es a de Sis e- mes ... no po se més op ima. És una peca clau pe en end e els di e sos apa a s que Gi eu es udia g acies a l'ampli ud d'objec ius abas a s, de ma- e ial~ u ili za s i a l'ús que a d'ells en un desen olupamen dialec ic en e la c eació/ uncionali a del mi ja especi- ic í ol conc e i la incidencia o espos- a que en el món social i poli ic enia. En la p ime a pa , on es passa e is a a les es uc u es basiques dels mi jans de comunicació a Ca alunya, es po en en- d e el pape que an ocupa els qua e mi jans -p emsa, adio, ele isió i cine- ma-, amb especial e e encia a la si ua- ció e olu i a i a la p esencia de la llen- gua ca alana. En la segona s'anali za l'e olució de les polí iques de la comu- nicació a Ca alunya, de l'úl ima e apa 308 del anquisme al pun de pa ida de la Gene ali a , en un in el.ligen eball que acionali za cada sub-e apa his o i- ca en la e e encia especí ica a cada un dels qua e mi jans objec e de la in es igació, que esde é modelica en el ac amen d'un ema amb només ma- e ial~ publica s i a I'abas gene al i pe I'ampli ud, epe im, i esul a s assoli s que an que aques a ob a sigui una e e- encia bibliog a ica basica en o es udi pos e io i ambé un model de eball pe a u u es in es igacions, així com un enal imen pe a la jo e ciencia que s'ocupa de la comunicacio ca alana i a Ca alunya. J. M. Figue es Manuel Pa és, La ideologia egional de la p emsa espanyola (1 966-1 973). Edi- cions 62. Ba celona 1984. L'au o , p o eso a la Uni e si a Au onoma de Ba celona i co-au o de l'es udi La ele isio a la Ca alunya au- bnoma (1 98 l), ha eali za una ece ca en onze dians de 1'Es a espanyol - es de Ba celona, dos d'Euskadi, un de Ga- Iícia i cinc de Mad id- en e els anys que ixa el í ol pe es udia documen- almen la p oblema ica egional que esde é una ecopilació esencial pe al coneixemen de les implicacions socials de pa aules clau en l'es uc u ació -au- onomia, cen alisme, egionalisme, e c.- de 1'Es a . L'ob a ecull «les p incipals apo a- cions con ingudes en els ex os amb els quals aig eballan), del que ou la esi doc o al -P emsa i egionalisme (1 966- 1973)- de 1500 pagines. L'es udi esum publica ol se «una analisi ideologica, a a és de la qual exp esen ex os pe- iodís ics, sob e els concep es de egió, el egionalisme, la egionali zació, la descen ali zació, el desen olupamen egional, e c.? pe o ha en -se plan eja abans que és el que diuen aques s ma- eixos ex os sob e concep es an im- po an s com nació, país, poble, nacio- nalisme, Es a -nació, es a egional, ede alisme, e c., pe al de passai, o segui , a plan eja -se que és Espanya, e mes an impo an s i an emp a s com els d'unió, uni a i uni o mi a )) (p. 6). En aques sen i elabo a unes nocions de ca ac e ecnic sob e el p o- cés d'elabo ació de la ece ca i de l'es u- di, així com uns aclanmen s p e is so- b e concep es -nació i nacionali a , ede alisme, e c. No cal di com la lec- u a de les conclusions -basicamen o l'es udi és un comen a i o dena sob e els ex os que publiquen els onze dia is c onologicamen o dena s pe emes-, enin a ma els a icles se ia una lec u a c í ica mes eeixida, pe o les ob ies di- icul a s edi o ials, ins i o en egim de acsímil, ho han elimina . Pa és anali za al lla g de quinze capí- ols: «Concep es p e is)) (1); «Unió, uni o mi a i uni ab (11): «La di isió ~ ,, p o incial i la capi ali a de l'Es a » (111); ((Cen alisme. Cen ali zació)) (IV); ((Elemen s de la egió 1 i 11)) (V i VI); ((Concepcions sob e la egió i ipus de egió. 1 i II»'(VII i VIII); ((Regionali- a . Fe egional i concep es connexos)) (IX); ((P o íncia, egio i coma ca» (X); «El egionalisme)) (XI); «La egiona- li zació» (XII); «La descen ali zació. 1 i 11)) (XIII i XIV); «La di isió e i o ial i adminis a i a d'Espanya» (XV); «El sepa a isme)) (XVI); «Desen olupa- men egional, plani icació egional i o gans egionals)) (XVII); «Bases pe a