RESSENYES
BERRIO,
Jo di.
L'opinió pública i
la
demo-
c acia.
Ba celona: Po ic, 1990.
A
pesa de les o es ans o macions es-
uc u al~
i uncionals en icades en l'es e a de
l'opinió pública, an des del pun de is a de la
se a e olució his bnca com pel que conce -
neix a l'e olució de les di e en s ap oxima-
cions ebnques al concep e,
cal nan eni
la
condició de l'opinió pública de p incipi p ime
d'a iculació de qualse ol p ojec e democ a ic
de socie a . Aques plan ejamen sin e i za bé el
con ingu del eball de Jo di Be io sob e
aques a qües ió cabdal de la comunicació pú-
blica: «Si olem sal a la democ acia -sos é
l'au o - cal que de ensem l'au onomia dels
indi idus, la se a capaci a aonado a; si olem
sal a l'opinió pública cal que de ensem la
possibili a d'una comunicació social sense
dis o sions» (p. 10). Pe ce que del plan eja-
men ma eix se'n de i a, d'al a bandao la in-
luencia habe masiana cen al que a essa la
o ali a de la e lexió de Bemo sob e l'opinió
pública. E ec i amen , en el seu llib e Jo di
Bemo compa eix bisicamen el model d'in-
e p e ació de la ca egona de publici a bu ge-
sa bas i pe Habe mas1. E iden men , l'anilisi
de Be io no condueix a la ei indicació
d'aques a ca egona en si ma eixa, ca , en an
que bu gesa, al opinió pública eme cons i u-
i amen a l'es adi his bnc supe a de la de-
moc acia libe al; la ei indicació més a ia
apun a a la p e ensió, ípicamen associada a la
'
Vegeu
HABERMAS,
Jü gen.
His o ia
y
c í ica
de la opi zión plíblica.
Ba celona: Gus a o Gili,
1981; c ., a més, del ma eix au o , «The Public Sp-
he e: An Encyclopedia A iclejj, dins BRONNER,
S ephen Enc i KELLNER, Douglas MacKay (eds.).
C i ica1 Theo y and Sociew.
No a Yo k: Rou led-
ge, 1989. pp. 136-142.
Il.lus ació, d'ins al.1~ la acionali a discu si-
a en l'imbi de la ida pública. No pe a za
de la ans o mació de l'opinió pública en les
socie a s a ancades, Bemo n'in e eix la ne-
cessi a de
es abli
les condicions de comuni-
cació (p. 184 i s.), aixb és, n'in e eix la
conclusió que «si olem es abli l'exe cici
lliu e de l'assolimen d'aco ds, assumi s de
mane a in e subjec i a, cal que es ablim les
condicions pe a l'exe cici de l'ac i i a comu-
nica i a dins la socie a ac ual» (p. 184).
A
pa i de la esi p ima ia que sos é la co-
espondencia en e les o mes socials d'ag u-
pamen humi i les o mes polí iques de
go e n, Be io examina his bncamen el p o-
blema de les elacions en e les mino ies i les
majones des de la pe spec i a de les jus i i-
cacions que legi imen el domini (cap.
1).
En
aques sen i , com eco da l'au o , pe bé que
els ilbso s g ecs nega en al poble la capaci-
a aciocinan de go e na , l'expe iencia de-
moc a ica de les ciu a s g egues, lligada a la
imposició d'una concepció acional de la ea-
li a en l'es e a del coneixemen cien í ic i a
un desen olupamen del discu s pe suasiu en
l'es e a pública de la
polis,
ep esen a el p e-
ceden de les democ acies mode nes eu o-
pees, en les quals el discu s esde é la p ac ica
social onamen al i s'hi sanciona la condició
del poble de subjec e polí ic ac iu.
Aixb no obs an , Bemo di e encia dos me
dels de democ acia a Eu opa, a sabe : el model
angles, degu sob e o a Locke, que es basa en
el pnncipi de l'indi idu au bnom, i el model
ances, inspi a en Rousseau. que ho a en la
noció abs ac a de la sobi ania popula . Si en la
democ acia anglesa es de ineix pa adigmi i-
camen l'opinió pública libe al -aixo és, una
socie a de públics que man é p ocessos co-
munica ius de discussió acional sob e els as-
sump es d'in e es gene al- pe Be io cal
e o eu e els ongens de les socie a s de mas-
ses con empo anies, on aques a opinió pública que és públic i d'allo que és pn a i, pe con-
i la acionali a co nunica i a que li és con-
subs ancial són dissol es, a les in luencies de la
democ acia ancesa i a la subsegüen subs i-
ució de la ideologia de la llibe a indi idual
pe la de l'iguali a is ne social indi e encia .
Be io as eja aques es ans o macions expe-
n nen ades en el ca np de l'opinió pública, a
a és de la c í ica del pensamen conse ado
eu opeu a la socie a de nasses; o bé a a és
dels es udis psicologics sob e la conduc a
co1,lec i a
(Le
Bon, F eud, Ta de).
Aques a con aposició en e la socie a de
públics i la socie a de nasses pe la ia del i-
pus de comunicació social que les ca ac en za,
plan eja algunes di icul a s ebnques d'in e -
p e ació; conc e amen , és p oblema ic l'in-
en de Bemo de concilia les apo acions de
Habe mas i de Hanna A end a la in es igació
de les es uc u es his onques de l'es e a de la
publici a (cap.
II).
D'una banda, Be io pa -
eix del ma c de e e encia de l'es udi de Ha-
be mas sob e la publici a bu gesa, segons el
qual aques a ca egona designa l'espai media-
do en que les pe sones pn ades es euneixen
en quali a de públic opinan , pe al de so -
ne e la polí ica a una c i ica discu si a e-
colzada en els pnncipis de la mo al i pe al
d'aniba inal nen al consens gene ado de la
llei. Bemo s'ocupa així de l'e olució de l'es-
e a pública de 1'Es a i de l'es e a pn ada de
la socie a ci il bu gesa -in ema nen subdi-
idida en l'a nbi economic del me ca i en
l'a nbi ín i n de la amía-, ja que en la se a
p og essi a di e enciació se sus en a el model
libe al de l'opinió pública. P ecisamen en
aques pun au la di icul a de conjumina les
pe spec i es de Habe mas i d'A end . Be io
apel.la A end pe in odui un e ce espai, a
sabe , el domini del social (p. 87-88). A a bé,
si essegui n l'a gu nen ació d'A end 2, amb la
pene ació de l'econbmic en l'es e a pública i
amb la si nul ania assignació a l'es e a pn a-
da de uncions p eeminen s de desplega nen
de la in imi a , la socie a bu gesa an icipa en
si.la dissolució dels co úins de sepa ació d'allo
H.
A end .
Condi ion de l'home mode ne.
Pa-
ís, Calmann-Lé y,
1988,
pp.
76
i SS.
següen ,
an icipa la dissolució ma eixa de les
dues es e es,
que no nés la cul u a g ega, en
de ini i a, abas a a di e encia ne amen .
Aques a a gu nen ació d' A end ha es a alo-
ada usualmen co n una in e p e ació an i no-
dema de la node ni a , jus amen en la mesu a
que nega els p essuposi s de la acionali a i de
l'au onomia de l'opinió pública bu gesa, e n-
asi za s pel na eix Be io (p. 114-1 18).
Ce a nen que, co n sub a lla l'au o (cap.
N),
la ans o mació de l'opinió pública en el
con ex his onc de les socie a s de capi alisme
o gani za e donada, d'una banda, pe la no-
di icació de les es uc u es de o mació de la
subjec i i a dels indi idus, a causa de la cen-
ali a dels
mass media
en els p ocessos de co-
nunicació social i, en conseqüencia, a causa
de la desapa ició del públic lec o de l'opinió
pública bu gesa3, i de l'al a, pe una e olució
de les es e es pública i p i ada que ha disg ega
la con aposició, pe di -ho
M,
equilib ada que
les de inia en el pe iode de les de noc acies li-
be al~. Be io c ida l'a enció sob e els enb-
nens d'ocupació p og essi a de l'es e a
pn ada pe la pública i de c eixen eplegamen
dels indi idus e s l'k ea
es ic i a
de la in i-
mi a . Pel que a a l'es e a pública, l'au o ana-
li za els can is expe i nen a s pe la polí ica en
les de noc acies de nasses, a sabe : l'a npliació
del públic, la in e enció egulado a de 1'Es a
en els p ocessos socials, les uncions de media-
ció dels mi jans de co nunicació de massa que
han ans o ma adical nen la logica de la ida
pública, pe al com han sos e la polí ica a la
discussió pública del públic opinan . Comp a i
deba u , dues conclusions es de i en en aques
sen i de l'analisi de Bemo: la iiquidació del
pnncipi de la discussió acional co n a ona-
nen de l'opinió pública i la necessi a de e-
pensa el concep e d'opinió pública, a es aques
nou con ex socio-his onc i la dissolució socio-
psicologica del concep e ma eix du a a e me
pe les ece ques e npí iques de la
mass con -
munica ion esea ch
no d-ame icana. La in-
«...podem di que la decadencia del llengua -
ge es co espon a la de la capaci a discu si a i
d'abs acció dels indi idusn (piig.
144).
lukncia de la eona c í ica de Jü gen Habe mas
en la in e p e ació de Bemo és aquí basica.
Com l'au o sos é: «La democ acia u u a es a
subo dinada a l'exis encia d'una comunicació
social anca, eali zada a pa i d'un coneixe-
men i d'una acionaii a pe inen s. Cal que
edi iquem les bases pe que les socie a s a anca-
des es iguin en condicions d'ap o undi en la
se a dimensió humani zado a i democ a ica.
Només en aques es condicions pod em oma a
pa la d'opinió pública» (pag.
184).
Lluis Badia
RODRIGO
ALSINA, MIQUEL.
LOS medios de
comunicación an e el e o ismo.
Ba celona:
Ica ia, 1991.
¿Qué es el e o ismo? Si consul amos un
dicciona io quizá ob end emos una espues a
p ecisa; si ealizamos una encues a social p o-
bablemen e cons a emos de iniciones con a-
pues as, dialogan es unas eces, abie amen e
en en adas o as. Pe o es a úl ima es la eali-
dad de odo enómeno social: i educ ible a la
uni ocidad semán ica, de iene escena io de
una con o e sia, de una lucha cuya p ime a
ba alla se lib a pa a nomb a lo, pa a de ini lo;
en una palab a, pa a
da le ealidad.
El papel
que co esponde a los medios de comunica-
ción en ese p oceso de de inición de los e-
nómenos sociales es excepcional. Pe o,
¿cuáles son los mecanismos de ese p oceso?
La cues ión ab e un in e esan ísimo
y
com-
plejo campo de in es igación. Al plan ea , en
el lib o que comen amos, las elaciones en e
el e o ismo
y
los
mass media
desde es e pa -
icula pun o de is a, Miquel Rod igo co-
mienza a apo a algunas ideas ú iles de ca a
a encon a las espues as.
Los medios de comunicación an e el e-
o ismo,
aunque cohe en e desde el pun o de
is a emá ico, es un abajo di idido en dos
pa es cla amen e di e enciadas en su p opó-
si o
y
en su obje o. La p ime a, i ulada «In e-
elación en e el e o ismo
y
los
mass
media»,
ecoge dis in os en es del deba e so-
cial en omo a las elaciones en e el e o is-
mo
y
los medios de comunicación. Un deba e
p o agonizado po pe iodis as, polí icos
y
es-
udiosos del ema en el que el au o se impli-
ca e in e iene pa a descali ica unas
posiciones, econduci o as y señala algunas
p opues as pa a mejo a la p oducción
y
la e-
cepción de la in o mación sob e el e o ismo.
En es a línea de pa icipación en un deba-
e social abie o, Rod igo discu e a quienes,
con encidos de que no hab ía e o ismo sin la
publicidad que consiguen sus acciones en los
medios, abogan po el «silencio in o ma i o»
como es a egia de lucha con a el mismo. El
echazo es ca egó ico cuando de las pe iciones
de esponsabilidad y au olimi ación di igidas
a los medios se pasa a la demanda de censu a
pa a las in o maciones que p o een.
Las causas de es a equí oca elación es-
ablecida en e medios
y
e o ismo, con odas
las consecuencias de o den polí ico-ju ídico
que conlle a la iden i icación inmedia a en e
in o mación
y
iolencia polí ica, adican, pa a
el au o , en el de icien e conocimien o ace ca
de cómo unciona el sis ema de los medios de
comunicación (de ahí, apun o, la con enien-
cia de que el especialis a en la sociología de
los medios in e enga ac i amen e en cual-
quie deba e social en el que se discu a el pa-
pel de los
mass media).
Ese conocimien o
de icien e lle a a igno a , po una pa e, que
el in e és de los medios po el e o ismo se
debe a que los ac os e o is as cumplen odos
los equisi os exigidos po los c i e ios de la
no iciabilidad pe iodís ica; es o es, se ade-
cúan pe ec amen e a la lógica p oduc i a de
los medios (una lógica que ue desc i a po el
p opio Rod igo en
La
cons ucción de la no-
icia.
Ba celona: Paidós, 1989). No hay que
busca , po an o, ninguna azón ocul a pa a
explica la ele ancia que los medios conce-
den al enómeno.
Y,
po o a pa e, quienes
es ablecen una inculación es echa en e e-
o ismo e in o mación desconocen que es di-
ícil es ablece (o al menos no es á
demos ada) una elación di ec a en e la e-
p esen ación de la iolencia en los medios y
la iolencia ealmen e p esen e en una socie-
dad y, además, c een en la supues a capacidad