Ressenyes

RESSENYES BERRIO, Jo di. L'opinió pública i la demo- c acia. Ba celona: Po ic, 1990. A pesa de les o es ans o macions es- uc u al~ i uncionals en icades en l'es e a de l'opinió pública, an des del pun de is a de la se a e olució his bnca com pel que conce - neix a l'e olució de les di e en s ap oxima- cions ebnques al concep e, cal nan eni la condició de l'opinió pública de p incipi p ime d'a iculació de qualse ol p ojec e democ a ic de socie a . Aques plan ejamen sin e i za bé el con ingu del eball de Jo di Be io sob e aques a qües ió cabdal de la comunicació pú- blica: «Si olem sal a la democ acia -sos é l'au o - cal que de ensem l'au onomia dels indi idus, la se a capaci a aonado a; si olem sal a l'opinió pública cal que de ensem la possibili a d'una comunicació social sense dis o sions» (p. 10). Pe ce que del plan eja- men ma eix se'n de i a, d'al a bandao la in- luencia habe masiana cen al que a essa la o ali a de la e lexió de Bemo sob e l'opinió pública. E ec i amen , en el seu llib e Jo di Bemo compa eix bisicamen el model d'in- e p e ació de la ca egona de publici a bu ge- sa bas i pe Habe mas1. E iden men , l'anilisi de Be io no condueix a la ei indicació d'aques a ca egona en si ma eixa, ca , en an que bu gesa, al opinió pública eme cons i u- i amen a l'es adi his bnc supe a de la de- moc acia libe al; la ei indicació més a ia apun a a la p e ensió, ípicamen associada a la ' Vegeu HABERMAS, Jü gen. His o ia y c í ica de la opi zión plíblica. Ba celona: Gus a o Gili, 1981; c ., a més, del ma eix au o , «The Public Sp- he e: An Encyclopedia A iclejj, dins BRONNER, S ephen Enc i KELLNER, Douglas MacKay (eds.). C i ica1 Theo y and Sociew. No a Yo k: Rou led- ge, 1989. pp. 136-142. Il.lus ació, d'ins al.1~ la acionali a discu si- a en l'imbi de la ida pública. No pe a za de la ans o mació de l'opinió pública en les socie a s a ancades, Bemo n'in e eix la ne- cessi a de es abli les condicions de comuni- cació (p. 184 i s.), aixb és, n'in e eix la conclusió que «si olem es abli l'exe cici lliu e de l'assolimen d'aco ds, assumi s de mane a in e subjec i a, cal que es ablim les condicions pe a l'exe cici de l'ac i i a comu- nica i a dins la socie a ac ual» (p. 184). A pa i de la esi p ima ia que sos é la co- espondencia en e les o mes socials d'ag u- pamen humi i les o mes polí iques de go e n, Be io examina his bncamen el p o- blema de les elacions en e les mino ies i les majones des de la pe spec i a de les jus i i- cacions que legi imen el domini (cap. 1). En aques sen i , com eco da l'au o , pe bé que els ilbso s g ecs nega en al poble la capaci- a aciocinan de go e na , l'expe iencia de- moc a ica de les ciu a s g egues, lligada a la imposició d'una concepció acional de la ea- li a en l'es e a del coneixemen cien í ic i a un desen olupamen del discu s pe suasiu en l'es e a pública de la polis, ep esen a el p e- ceden de les democ acies mode nes eu o- pees, en les quals el discu s esde é la p ac ica social onamen al i s'hi sanciona la condició del poble de subjec e polí ic ac iu. Aixb no obs an , Bemo di e encia dos me dels de democ acia a Eu opa, a sabe : el model angles, degu sob e o a Locke, que es basa en el pnncipi de l'indi idu au bnom, i el model ances, inspi a en Rousseau. que ho a en la noció abs ac a de la sobi ania popula . Si en la democ acia anglesa es de ineix pa adigmi i- camen l'opinió pública libe al -aixo és, una socie a de públics que man é p ocessos co- munica ius de discussió acional sob e els as- sump es d'in e es gene al- pe Be io cal e o eu e els ongens de les socie a s de mas- ses con empo anies, on aques a opinió pública que és públic i d'allo que és pn a i, pe con- i la acionali a co nunica i a que li és con- subs ancial són dissol es, a les in luencies de la democ acia ancesa i a la subsegüen subs i- ució de la ideologia de la llibe a indi idual pe la de l'iguali a is ne social indi e encia . Be io as eja aques es ans o macions expe- n nen ades en el ca np de l'opinió pública, a a és de la c í ica del pensamen conse ado eu opeu a la socie a de nasses; o bé a a és dels es udis psicologics sob e la conduc a co1,lec i a (Le Bon, F eud, Ta de). Aques a con aposició en e la socie a de públics i la socie a de nasses pe la ia del i- pus de comunicació social que les ca ac en za, plan eja algunes di icul a s ebnques d'in e - p e ació; conc e amen , és p oblema ic l'in- en de Bemo de concilia les apo acions de Habe mas i de Hanna A end a la in es igació de les es uc u es his onques de l'es e a de la publici a (cap. II). D'una banda, Be io pa - eix del ma c de e e encia de l'es udi de Ha- be mas sob e la publici a bu gesa, segons el qual aques a ca egona designa l'espai media- do en que les pe sones pn ades es euneixen en quali a de públic opinan , pe al de so - ne e la polí ica a una c i ica discu si a e- colzada en els pnncipis de la mo al i pe al d'aniba inal nen al consens gene ado de la llei. Bemo s'ocupa així de l'e olució de l'es- e a pública de 1'Es a i de l'es e a pn ada de la socie a ci il bu gesa -in ema nen subdi- idida en l'a nbi economic del me ca i en l'a nbi ín i n de la amía-, ja que en la se a p og essi a di e enciació se sus en a el model libe al de l'opinió pública. P ecisamen en aques pun au la di icul a de conjumina les pe spec i es de Habe mas i d'A end . Be io apel.la A end pe in odui un e ce espai, a sabe , el domini del social (p. 87-88). A a bé, si essegui n l'a gu nen ació d'A end 2, amb la pene ació de l'econbmic en l'es e a pública i amb la si nul ania assignació a l'es e a pn a- da de uncions p eeminen s de desplega nen de la in imi a , la socie a bu gesa an icipa en si.la dissolució dels co úins de sepa ació d'allo H. A end . Condi ion de l'home mode ne. Pa- ís, Calmann-Lé y, 1988, pp. 76 i SS. següen , an icipa la dissolució ma eixa de les dues es e es, que no nés la cul u a g ega, en de ini i a, abas a a di e encia ne amen . Aques a a gu nen ació d' A end ha es a alo- ada usualmen co n una in e p e ació an i no- dema de la node ni a , jus amen en la mesu a que nega els p essuposi s de la acionali a i de l'au onomia de l'opinió pública bu gesa, e n- asi za s pel na eix Be io (p. 114-1 18). Ce a nen que, co n sub a lla l'au o (cap. N), la ans o mació de l'opinió pública en el con ex his onc de les socie a s de capi alisme o gani za e donada, d'una banda, pe la no- di icació de les es uc u es de o mació de la subjec i i a dels indi idus, a causa de la cen- ali a dels mass media en els p ocessos de co- nunicació social i, en conseqüencia, a causa de la desapa ició del públic lec o de l'opinió pública bu gesa3, i de l'al a, pe una e olució de les es e es pública i p i ada que ha disg ega la con aposició, pe di -ho M, equilib ada que les de inia en el pe iode de les de noc acies li- be al~. Be io c ida l'a enció sob e els enb- nens d'ocupació p og essi a de l'es e a pn ada pe la pública i de c eixen eplegamen dels indi idus e s l'k ea es ic i a de la in i- mi a . Pel que a a l'es e a pública, l'au o ana- li za els can is expe i nen a s pe la polí ica en les de noc acies de nasses, a sabe : l'a npliació del públic, la in e enció egulado a de 1'Es a en els p ocessos socials, les uncions de media- ció dels mi jans de co nunicació de massa que han ans o ma adical nen la logica de la ida pública, pe al com han sos e la polí ica a la discussió pública del públic opinan . Comp a i deba u , dues conclusions es de i en en aques sen i de l'analisi de Bemo: la iiquidació del pnncipi de la discussió acional co n a ona- nen de l'opinió pública i la necessi a de e- pensa el concep e d'opinió pública, a es aques nou con ex socio-his onc i la dissolució socio- psicologica del concep e ma eix du a a e me pe les ece ques e npí iques de la mass con - munica ion esea ch no d-ame icana. La in- «...podem di que la decadencia del llengua - ge es co espon a la de la capaci a discu si a i d'abs acció dels indi idusn (piig. 144). lukncia de la eona c í ica de Jü gen Habe mas en la in e p e ació de Bemo és aquí basica. Com l'au o sos é: «La democ acia u u a es a subo dinada a l'exis encia d'una comunicació social anca, eali zada a pa i d'un coneixe- men i d'una acionaii a pe inen s. Cal que edi iquem les bases pe que les socie a s a anca- des es iguin en condicions d'ap o undi en la se a dimensió humani zado a i democ a ica. Només en aques es condicions pod em oma a pa la d'opinió pública» (pag. 184). Lluis Badia RODRIGO ALSINA, MIQUEL. LOS medios de comunicación an e el e o ismo. Ba celona: Ica ia, 1991. ¿Qué es el e o ismo? Si consul amos un dicciona io quizá ob end emos una espues a p ecisa; si ealizamos una encues a social p o- bablemen e cons a emos de iniciones con a- pues as, dialogan es unas eces, abie amen e en en adas o as. Pe o es a úl ima es la eali- dad de odo enómeno social: i educ ible a la uni ocidad semán ica, de iene escena io de una con o e sia, de una lucha cuya p ime a ba alla se lib a pa a nomb a lo, pa a de ini lo; en una palab a, pa a da le ealidad. El papel que co esponde a los medios de comunica- ción en ese p oceso de de inición de los e- nómenos sociales es excepcional. Pe o, ¿cuáles son los mecanismos de ese p oceso? La cues ión ab e un in e esan ísimo y com- plejo campo de in es igación. Al plan ea , en el lib o que comen amos, las elaciones en e el e o ismo y los mass media desde es e pa - icula pun o de is a, Miquel Rod igo co- mienza a apo a algunas ideas ú iles de ca a a encon a las espues as. Los medios de comunicación an e el e- o ismo, aunque cohe en e desde el pun o de is a emá ico, es un abajo di idido en dos pa es cla amen e di e enciadas en su p opó- si o y en su obje o. La p ime a, i ulada «In e- elación en e el e o ismo y los mass media», ecoge dis in os en es del deba e so- cial en omo a las elaciones en e el e o is- mo y los medios de comunicación. Un deba e p o agonizado po pe iodis as, polí icos y es- udiosos del ema en el que el au o se impli- ca e in e iene pa a descali ica unas posiciones, econduci o as y señala algunas p opues as pa a mejo a la p oducción y la e- cepción de la in o mación sob e el e o ismo. En es a línea de pa icipación en un deba- e social abie o, Rod igo discu e a quienes, con encidos de que no hab ía e o ismo sin la publicidad que consiguen sus acciones en los medios, abogan po el «silencio in o ma i o» como es a egia de lucha con a el mismo. El echazo es ca egó ico cuando de las pe iciones de esponsabilidad y au olimi ación di igidas a los medios se pasa a la demanda de censu a pa a las in o maciones que p o een. Las causas de es a equí oca elación es- ablecida en e medios y e o ismo, con odas las consecuencias de o den polí ico-ju ídico que conlle a la iden i icación inmedia a en e in o mación y iolencia polí ica, adican, pa a el au o , en el de icien e conocimien o ace ca de cómo unciona el sis ema de los medios de comunicación (de ahí, apun o, la con enien- cia de que el especialis a en la sociología de los medios in e enga ac i amen e en cual- quie deba e social en el que se discu a el pa- pel de los mass media). Ese conocimien o de icien e lle a a igno a , po una pa e, que el in e és de los medios po el e o ismo se debe a que los ac os e o is as cumplen odos los equisi os exigidos po los c i e ios de la no iciabilidad pe iodís ica; es o es, se ade- cúan pe ec amen e a la lógica p oduc i a de los medios (una lógica que ue desc i a po el p opio Rod igo en La cons ucción de la no- icia. Ba celona: Paidós, 1989). No hay que busca , po an o, ninguna azón ocul a pa a explica la ele ancia que los medios conce- den al enómeno. Y, po o a pa e, quienes es ablecen una inculación es echa en e e- o ismo e in o mación desconocen que es di- ícil es ablece (o al menos no es á demos ada) una elación di ec a en e la e- p esen ación de la iolencia en los medios y la iolencia ealmen e p esen e en una socie- dad y, además, c een en la supues a capacidad