CONVERSA AMB
EL
PROFESSOR
JACQUES CAUVIN
Miquel Molis Mon aña
Des de a més de en a anys el p o esso Jacques Cau in
(di ec o d'in es igació al CNRS) dedica els seus es o ~os
cien í ics
i
humans a es udia el p océs de la neoli i zació. Els
seus eballs enen el mk i de combina la ece ca dels << e s>>
a queolbgics amb una e lexió his b ica d'amples ho i zons.
Aixi, pel que a als << e s>>, pod íem eco da el essb in e na-
cional dels eballs a queolbgics al jacimen de Mu eybe (Sí-
ia), a l'inici dels anys 70, o bé, ja en a s els
80,
els p ac ica s
a Ca e Hoyük, a la all de I'Eu a es de Tu quia, dos jaci-
men s claus pe al econeixemen de les p ime es socie a s
ag ícoles, o, ins i o , el p og ama enca a en cu s a la egió
es kpica d'El Kowm (Sí ia), o ien a a l'es ablimen dels p i-
me s nomadismes pas o als. Pe o o a aques a in es igació
Jacques
Cau in
(1
993).
<<empí ica>>, po ada a e me conjun amen amb l'equip que ell
ha c ea i anima (ERA 17 del CNRS), es B acompanyada d'u-
na e lexió i un es udi més pe sonal, I'objec iu dels quals és
comp end e les causes d'aques a ans o mació que cons i-
ueix el can i de les socie a s de caqado s- ecol.lec o s a les
de p oduc o s de subsis kncia. Aixi, és un dels a s in es i-
gado s eu opeus que ha pa icipa , sob e o els anys 70 i 80,
quan les dicussions e en més i es, en el deba sob e els o í-
gens de l'ag icul u a amb p oposicions pe sonals i o iginals.
COTA
ZERO, pe anca aques doble dossie d'a icles
sob e els o ígens de l'ag icul u a, ha olgu man eni una
con e sa amb ell, amb I'objec iu de e una ullada a l'e olu-
ció de les idees sob e el Neolí ic en els anys passa s, eu e
les línies de u u de la ece ca que se'n de i en i obse a de
més a p op les p oposicions explica i es del p o esso Cau-
in. Pe aixb, com en d'al es ocasions, ens hem desplaga a
l'an iga Casa o a de 1'O de del Temple, a Jalks, a la egió de
les Ce enes anceses, on aques a ella cons ucció econ-
e ida en labo a o i de p ehis b ia dóna aixopluc a l'lns i u
de P éhis oi e O ien al, que depkn del Cen e Na ional de
la Reche che Scien i ique.
Miquel Molis -P o esso Cau in, aques a con e sa
anca un dossie de més de 15 a icles e s pe paleo-
bo anics i a queblegs amb una analisi sin k ica, al més so-
in egional, pe in en a e un balanq dels coneixe-
men s ac uals sob e els o ígens de I'ag icul u a, an des
del pun de is a bo hnic <<pu >> com del més an opolb-
gic
O,
millo enca a, a queolbgic. Com en d'al es publi-
cacions o eunions simila s, eco do més p ecisamen la
que a e aqui ma eix el 1988, que ha dona lloc a una
publicació di igida pe P. Ande son
[P éhis oi e de
1'A-
g icul u e
(CNRS, 1992)l; sembla que la g an dis ancia
o di e bncia d'o ien ació que sepa a a abans els in es i-
gade s de les cikncies na u als dels de les humanes es e-
allen, que els objec ius, els in e essos
...
s'acos en i el
dialeg s'ha inicia . Vos k pa icipa d'aques a isió op i-
mis a de les elacions en e les cikncies anomenades ccau-
xilia su i I'a queologia p bpiamen di a? Més en con-
c e , pe a la p oblema ica dels o ígens de I'ag icul u a,
ens demanem semp e on s'inicia la línia de sepa ació en-
e I'es ablimen dels e s (biolbgics) i la in eg ació d'a-
ques s e s a la eo ia gene al explica i a (his b ica)
...
Jacques Cau in
-Els p og essos de la plu idisciplina-
ie a que os k e oca són eals i e en ine i ables. Si hi ha un
camp on e a indispensable una col.labo aci6 en e cikncies
biolbgiques i cikncies humanes, aques és el p oblema his b-
ic dels inicis de l'ag icul u a. L'a quebleg no solamen o -
neix els documen s al bo hnic: només els poden in e p e a
conjun amen . Reco di's de la aula odona de Jalbs sob e la
p ehis b ia de l'ag icul u a. S'hi a pode demos a , sob e ba-
ses expe imen als, l'exis kncia al P bxim O ien d'una lla ga
ase incial d'ccag icul u a p edomks ica>>, on ja hi ha ia un
co npo amen ag ícola sense que hi hagués enca a especies
do nks iques, és a di , can is mo olbgics sob e les ma eixes
plan es. Aques a no a dissociació en e economia ag ícola
i domes icació e ec i a de les espkcies és mol impo an .
Abans que es es, només el bo anic c eia que podia decidi
si hi ha ia ag icul u a o no, segons que les espkcies sal a -
ges
ossin o no mo olbgicamen modi icades; es c eia, en
e ec e, que les modi icacions (pe exemple, pe als ce eals la
consolidació del aquis que aguan a les g anes sob e l'espi-
'
ga madu a) e en mol apides des de I'inici del cul iu. Ac-
ualmen , pe a I'ag icul u a p edom ?s ica, solamen una
ap oximació plu idisciplina que ingui en comp e els e-
sul a s paleobo anics, pe b ambé els de la ecnologia i les in-
o macions d'o d e sociolbgic i cul u al, po decidi si l'a-
g icul u a ha comenga ealmen .
M.M.
-El naixemen de I'ag icul u a s'in eg a com
una de les ans o macions més impo an s en el p océs
de can i anomena cmeoli i zaciów. Aques e és cla a-
men con i ma a la zona del Lle an medi e ani, pe b
aques es elacions són més complexes a la es a de la
conca medi e ania. La possibili a d'explo acions au bc-
ones en complexos epipaleoli ics i sob e o la di usió de
I'ag icul u a di icul en una in e p e ació accep ada pe
o s els in es igado s. En la ma eixa línia i en I'aspec e ge-
ne al de la di usió del Neolí ic, les eo ies d'hmme man
i Ca alli-S o za semblen ha e de ini un mecanisme de
di usió que hau ia ingu una amplia accep ació com a
ccsis ema>> de di usió. Pe b aques sis ema p esen a enca a
alguns p oblemes, sob e o pe comp end e les causes
que de ien de e mina la di usió: aons demog h iques,
p oblemes clima ics amb una a idi icació?
J.C
-Les eo ies de c eacions au bc ones de p oducció
de subsis kncia, exclbs el P bxim O ien , són cada egada
més di ícils de de ensa pe a la conca medi e ania i Eu o-
pa. És el cas no solamen de les espkcies ege als i animals,
els an ecesso s sal a ges de les quals exis eixen exclusi a-
men al P bxim O ien (com a a el bla , I'o di, el xai, la ca-
b a, e c.), sinó ambé d'espkcies de més amplia di usió. Va
se ambé a la aula odona de Jalks que J. Hansen a de-
mos a , pe exemple, que les llen ies cul i ades als ni ells
neolí ics de F anch i, a l A gblida, no de i a en, com ha i-
em c egu , de les llen ies sal a ges ecollides en abundancia
al Mesolí ic a la ma eixa co a, sinó d'una especie o ien al
(Lens o ien alis), que de ia a i a del P bxim O ien ja do-
mes icada, al ma eix emps que el bla ..
.
Un al e exemple:
du an mol de emps s'ha c egu que el bou ha ia es a do-
mes ica pe p ime a egada en algun lloc de G kcia; Daniel
Helme acaba de demos a que una domes icació més p e-
cog s'ha ia e , ambé, al P bxim O ien (pe exemple a Ras
Sham a), abans del
9000
BP.
Aquí ambé hi hau ia hagu di-
usió. El que comp a no és solamen la p eskncia dels an e-
cesso s sal a ges, sinó ambé la olun a humana de do-
mes ica -lo~, i aques a olun a no es oba a pas en
qualse ol con ex sbcio-cul u al!
El segon p oblema que os k e oca és la na u a i les
causes d'aques a di usió. És ce que l'a ibada a Occiden
d'animals i plan es p oceden s del P bxim O ien implica una
ce a ceapo ació humana)) que les ehiculi, més o menys im-
po an segons els casos. És aques a apo ació el que Am-
me mman i Ca alli-S o za han pogu demos a pels mko-
des genk ics i l'a ibueixen, jo c ec que amb aó, a la di usió
neolí ica. Pe d el di ícil p oblema amb qd ensopeguen o s
els di usionis es és la causa que ha e que ce s g ups hu-
mans ma xin del P bxim O ien pe ana an lluny. S'ha pa -
la d'un assecamen del clima o ien al; no ha es a con i ma
pels clima blegs. Les eo ies ac uals e oquen o es un exce-
den demog a ic, p oduc e de les no es es a kgies p oduc-
i es més e ec i es que la cace a- ecol~lecció. No obs an
aixb, es po demos a que, a pa i del momen (ap oxima-
damen e s el
9500
BP) que s'assis eix a un cckxode)) de po-
blacions que an a ocupa les zones pe i b iques del P bxim
O ien , no hi ha hagu , en cap cas, sa u ació demog a ica de
les zones d'o igen. I pe al a pa , no es concep com un ex-
ceden demog i ic hau ia pogu e -10s ana , ins i o en e a-
pes epa ides sob e di e ses gene acions, ins al li o al de
I'A lin ic. Els islamblegs no es a ien pas con en s si s'expli-
qués l'a ibada dels a abs a Espanya Únicamen pe una so-
b epoblació de la península a abiga! Hi ha e idenmen en la
di usió de 1'Islam elemen s més posi ius i més dinamics que
aques a simple <<expulsió,,; hi ha una olun a de conques a
en la qual és con enien de busca-hi les simili uds i les cau-
ses pe a d'al es di usions an e io s.
M.M. -Vos & ha pa icipa a a és de di e ses pu-
blicacions en el deba que, en la ma eixa línia de la p e-
gun a an e io , ha aixeca el llib e de
C.
Ren ew sob e
els o ígens de la llengua indoeu opea. Reco dem que
aques au o incula la di usió d'aques a llengua a una
p olongació de la di usió neoli ica, en la qual o el con-
jun ind ia Ana blia com a cen e. Quina és la se a po-
sició ac ual sob e aques deba ?
J.C.
-Es ic d'aco d en mol s pun s amb la esi que Co-
lin Ren ew ha p esen a ecen men en l'ob a
A queologia
y
Lenguaje. La cues ión de 10s o ígenes indoeu opeos.
Hi
eu ili za els esul a s dels gene is es abans esmen a s i am-
bé els dels lingüis es ussos Gamk elidze i I ano , pels quals
el ocabula i p o oindoeu opeu que s'a iba a cons i ui a pa -
i de les nos es llengües anomenades indoeu opees e i-
dencia un cen e inicial mun anyenc (llAna blia?) més que no
pas la di usió classica admesa a pa i de les es epes del
Pon i del Volga. Ren ew ambé p oposa la di usió neoli i-
ca com a ehicle d'aques a expansió lingüis ica, més que no
pas les conques es (ca ca all,, dels nbmades de I'eda del
b onze p oposades pe Ma ija Gimbu as.Solamen la di usió
neolí ica li sembla un enomen p ou es es
i
gene al pe ex-
plica la quasi ubiqüi a de les llengües indoeu opees a Oc-
ciden (sense pa la d'asia). Jo
hi
es ic mol d'aco d.
S'ha de econbixe , anma eix, que es em en un pla bas-
an eb ic. Els lingüis es demanen als a queblegs de con i -
ma els mo imen s humans que la se a disciplina els a su-
posa , pe b es co e el isc de ole explica dades poc cla es
mi jangan d'al es que enca a ho són menys, si els a queb-
legs no p ocu en pel seu cos a p ecisa quk ol di conc e-
amen aques a <<di usió>>. Aques es <<apo acions humanes,,
que ens eiem obliga s a pos ula e en ealmen impo an s
o es edui'en a g ups mol pe i s? Ens hem p egun a quina
o ga els ha ia enpbs a de~~l~~a -se?
A
més, ja que no a i-
ba en pas, en la majo ia dels casos, a un e eny bui sinó que
ci ili zacions mesolí iques ocupa en ja aques s llocs, quin
p es igi pa icula els a pe me e d'ccimposa ,, a les cul u es
indígenes, al ma eix emps, les se es es a kgies alimen h ies,
les se es no es bcniques, com a a el polimen de la ped a,
la
ce imica,
la
se a ma eixa eligió (com ho p o en les da-
des a ís iques del Neolí ic quan n'hi ha) i, en i, la se a
llengua, si els lingüis es enen aó? Ren ew pensa jus amen
Jacques Cau in
i
Miquel
Molis
a
El
Kowm,
Sí ia
(1980).
que no es po imagina una dominació, més o menys mili a ,
com la que hau ien pogu imposa les socie a s amb eli s dels
ca alle s de I'eda del b onze; p oposa, com a explicació, la
endibili a supe io del nou model ag o-pas o al en compa-
ació amb les es a kgies dep edado es dels indígenes.
Aques a gumen econbmic em deixa bas an esckp ic. Den-
nell ha pogu demos a que els ag icul o s/ amade s quan
a iba en a 1'Eu opa empe ada supo a en segu amen an s
d'handicaps com d'a an a ges en on dels sis emes de la
cace a- ecol.leció, ben in eg a s al seu medi na u al, dels
mesolí ics locals. La in enció de l'ag icul u a al P bxim
O ien s'ha olgu explica pe un es ks alimen a i.
És,
am-
bé, pe una necessi a alimen a ia que es old ia explica la
se a adopció a Eu opa en con ac e amb els nous a iban s.
Aques s a gumen s em sembla que e lec eixen una p ojec-
ció il.legi ima cap al passa de I'cceconomicisme~~ ac ual, on
o és un joc d'equilib i en e p oduc o s i ccconsumido s>>.
Em sembla que cal ce ca en d'al es di eccions.
M.M.
-I
l'o igen ana blic?
J.C.
-Pe una di usió que a del P bxim O ien e s EU,
opa, la península d'Ana blia sembla un passadís obliga , i els
eco ds dels passa ges <<mun anyencs,, que con enen el o-
cabula i p o oindoeu opeu poden explica -se mol bé pe
aqui. Pe b C. Ren ew a e e kncia en el seu llib e a una e-
o ia dels qua e lbbuls de la neoli i zació (el Lle an , el Za-
g os, Ana blia i segu amen la Tu cminia), on es dona ia si-
mul aniamen la in enció de l'ag icul u a. Pe b les in es iga-
cions a queolbgiques ecen s han demos a l'an e io i a in-
con es able de la neoli i zació del Lle an amb elació a la
dels al es llocs. Aques s da e s han ebu , p obablemen , ja
una p ime a di usió a pa i del Lle an . En o cas aixb és
ce pe a Ana blia, on les exca acions que am e plega s
amb os k, al Tau e o ien al, a Ca e Hoyük, mos a en l'e-
xis kncia d'una p ime a ase de di usió de l'ag icul u a cap a
1'Ana blia o ien al a pa i del cu s mi ja de 1'Eu a es si ii, i
aixb des de la i del
Xi:.
mil.lenni BP. El e ade pun d'o-
igen de la neoli i zació no se ia, doncs, Ana blia, sinó el Lle-
an , és a di , les alls de 1' Eu a es i del Jo di. Obse i que
aixb conco da bas an bé amb les da e es eo ies dels lin-
güis es ussos, pels quals hi de ia ha e , ins i o abans de
la amíiia de llengües indoeu opees, una p o o-p o ollengua
comuna anomenada c nos i ica>> (segons Ma e nos um..
.)
que eunia en una sola mac o amííia, al ma eix emps, les a-
mílies de llengües indoeu opees elamo-semí iques, u aliana
i al aica, és a di , més o menys, o es les llengües pa lades a
Eu opa,
sia
i el no d dl~ ica. Ren ew, en un a icle pu-
blica el 1991, apa egu abans que el seu llib e, a e e kncia
a aques a eo ia cenos a ica>>. Aques a eo ia conco da mol
bé amb la impo ancia que es p essen eix del cen e Lle an-
í pe a la neoli i zació del món an ic.El p oblema és que cap
p ehis o iado no ha es udia e ade amen el Neolí ic de o-
es aques es egions, des d'una pe spec i a di usionis a i que
hi ha més a ia en aques momen una eacció con a el ccmi-
a ge o ien al)) que s'a ibueix a Go don Childe pe ha e p e-
e i sis emi icamen , an a Eu opa com el no d d'A ica i
sia,
les esis nacionalmen més g a i ican s de les neoli i -
zacions indígenes. To aixb, malau adamen , no po esde e-
ni un ema de ccp e e kncia>> gene al,
i
els p oblemes han de
se anali za s pe sepa a cas pe cas. Cal espe a .
M.M.
-Finalmen , pe acaba amb la di usió medi-
e ania, un dels p oblemes més signi ica ius pels neoli-
i is es occiden als que accep en la di usió com a mi ja
dels can is de les comuni a s neolí iques, és el econei-
xemen del lloc d'o igen a pa i dels ¿<objec es a que-
oJbgics>,. És e i a que la eo ia d'Amme man i Ca alli-
S o za po a anja -d'una mane a pa cial- aques
p oblema, pe 6 jo c ec que subsis eix, i a egades amb
p oposicions cla es, com a a les del p ime poblamen de
I'illa de Xip e.
Quina és la se a opinió sob e aques p oblema? Jo e-
co do la se a pa ipació en aques a con o & sia a an
d'un a icle de J. Guilaine
...
J.C.
-Vos i: indica mol bé l'obs acle p incipal que ha
sembla jus i ica nomb oses oposicions a la esi di usio-
nis a. Si el Neolí ic medi e ani e del P bxim O ien , lla o s
pe qui: no es econeix millo aques o igen a pa i dels es-
is, dels ipus de ce imica, de les cases, e c.? J. Guilaine,
e ec i amen , ha susci a un p oblema. La espos a no po se
al a que la complexi a . En e ec e, si la di usió neolí ica, is-
a de lluny, po apa kixe com un o , n'hi ha de ipus mol a-
ia quan ens ho mi em de alladamen , es udian cas pe cas,
segons la na u a i la densi a dels agen s humans que la ehi-
culen, segons que es e obin o no cul u es locals alli a on
a iben, segons que la ia d'expansió sigui e es e o ma í-
ima..
.
Hi ha aqui o a una casuís ica d'e ec es cul u als mol
di e sos que jo acabo d'in en a d'enume a sob e exemples
conc e s al meu llib e
La
e olu ion des symboles, que es pu-
blica i aques a a do . Aques a g an a ie a apa eix ja sen-
se que m'hagi hagu d'allunya de la pe i k ia immedia a del
P bxim O ien , que és de la me a compe kncia, quan el Neo-
lí ic comenga o jus a so i -ne. C ec que algunes conclu-
sions pod an se u ili zades pe a di usions més llunyanes.
Des del pun de is a dels e s cul u als, os k é així dos
casos ex ems i diame almen oposa s. El p ime , pe exem-
ple, és la di usió danubiana a Eu opa: és una ans e kncia e -
es e pe dispe sió de les comuni a s seden hies que an un-
dan cada egada més lluny d'al es pobla s. La di usió
danubiana, doncs, ha pogu ehicula e s cul u als p ecisos
(ce imica lineal, plan es de cases, ipus d'es is lí ics..
.)
que
es en econeixibles des de les planes d'Hong ia ins a la
conca pa isenca. Aques a expansió de seden a is no es a
ba -
eja gai e amb els an ics ocupan s dels e i o is on s'es enia
i a a iba a conse a , des de l'inici ins a la i del seu e-
co egu , escalona sob e di e ses gene acions, els ca ic e s
es ilís ics d'o igen, i sens dub e ambé la se a llengua. Aques
ipus de di usió la e obem al P bxim O ien quan, a pa i
del 9500 BP, la cul u a anomenada PPNB, a pa i del seu nu-
cli inicial al cu s mi ji de I'Eu a es, unda a l'oes pobla s
ag ícoles com Ras Sham a, al li o al no d de Sí ia, i cap al
sud-es d'al es pobla s com El Kowm, als oasis del dese .
El cas oposa , mol e elado , és l'illa de Xip e, que no-
més se si ua a 100 quilbme es del li o al enici. Cap al
8000 BP slins al.len a Khi oki ia i a d'al es llocs pobla s o -
i ica s de cases odones, men e que a Sí ia les cases s'han
man ingu ec angula s des de a mol emps. Res hi eco -
da el Lle an a les al es p oduccions ma e ials, i anma eix
A. Le B un ha ben demos a que aques s nous ocupan s no-
més poden eni del Lle an . Ells apo a en a l'illa els ce-
eals i els o icip ids, o s dos absen s de la auna sal a ge
local. Con i iamen al que s'ha di , hi a desemba ca gen
amb les se es g anes i ama s: no solamen hi ha di usió,
sino ambé coloni zació..
.
Xip e ens apo a la p o a que
l'abskncia de o a e e kncia es ilís ica en els hibi a s i en les
indús ies no p o a absolu amen es!
M.M.
-Pe o, lla o s, amb excepció dels casos de i-
pus c<danubib, no es ansme es de la cul u a d'o igen
a les no es cul u es neolí iques esul an s de la di usió?
J.C.
-Sí, pe b amb la condició de busca -ho al bon ni-
ell, és a di , no pas al ni ell de cc ipusn de cases o pun es de
sage a, de o mes o deco ació ce imica, e c., sinó al ni ell
de l'es il dels objec es acaba s. A la pe i k ia immedia a del
ma eix Lle an , es eu que aques s e s es poden ans o -
ma mol apidamen pe al es aons, ins i o quan es ac-
a d'una e ade a c~coloni zació>>. A més, el cas més eqüen
a Occiden és que aques es no es apo acions s'amalgamen
amb els ons demog h ics i cul u als que pe sis eixen. El que
es ansme són, p ime amen , o es aques es no es cc kcni-
ques de base>> que so geixen conjun amen als jacimen s ne-
oli i za s: I'a de poli la ped a, de cou e la ce amica, de cul-
i a els camps i de c ia el bes ia ; o aixb no és pas poc,
ins en el pla cul u al. S'hi a egeixen mo imen s de la mi es-
pecí ics, menys di ec amen pe cep ibles que els ipus d'ob-
jec es, pe exemple en les kcniques de alla i de ab icació
del sílex i de I'os, que se sob eposen als cos ums locals. Es
econeixe an més bé quan en lloc de desc iu e les indus ies
sob e bases ipolbgiques, com so in es a a a, es econs-
ui an a eu les cadenes ope a i es que p odueixen els a -
e ac es. Una esi ecen , &Isabel Side a, sob e la ecnologia
bssia al neolí ic ancb ha es a ja e elado a sob e l'o igen
o ien al d'alguns nous p ocedimen s de ab icació. To aixb
o ma, amb la no a << eligió>> i p obablemen els elemen s
lingüís ics, un e i able <<sis ema>> que no s'ha pogu es en-
d e, con a iamen a les explicacions adicionals massa ge-
ne als, Únicamen , pe exemple, amb la <<ci culació de les
idees>> o els con ac es come cials..
.
M.M.
-Cen an -nos ja en l'h ea del Lle an medi-
e ani, des de I'apa ició, I'any 1978, de la se a eo ia ex-
plica i a sob e el o ígens de I'ag icul u a en aques a
zona, la ece ca dels e s ha con inua so in amb mol a
in ensi a ; d'al a banda, les eo ies exis en s han pe du
o ca, pe exemple la inculada al co en de la
New A -
chaeology,
a la qual os k ha dedica mol es discussions.. .
En i, 15 anys desp és quina és la se a posició?
J.C.
-Aques s quinze anys de ece ca no han pas con-
adi les emp a i es d'explicació que jo p oposa a el 1978,
ans el con a i. Així ha ia pogu mos a , p ime amen sob e
el sol exemple si ia de Mu eybe , que una mu ació ideolb-
gica ha ia p ecedi , i sens dub e engend a , l'apa ició de l'e-
conomia ag ícola
i
n'ha ia cons i u'i la p epa ació men al.
Des de lla o s documen s simila s han es a descobe s a la
all del Jo dh, on les igu e es emenines apa eixien, ambé,
des de la i del
1x2..
mil.lenni
BP,
jus abans de l'ag icul u-
a. Al con a i, el model explica iu o ni pe la
New
A cha-
eology
sob e els o ígens de I'ag icul u a - eco dem que
de ensa a un desequilib i alimen a i en e una població hu-
mana c eixen
i
la insu icikncia de ecu sos sal a ges- és
cada egada més exclbs. To aixb, g acies als p og esos de
les analisis dels na u alis es e e ides al medi ambien i a l'a-
limen ació dels da e s caqado s- ecol.lec o s na u ians del
Lle an : ac ualmen es eu millo la se a inse ció ha mo-
niosa en el medi na u al
i
a la egada la se a g an adap abi-
li a a les condicions ecolbgiques més di e ses. Més que
mai, I'apa ició de l'ag icul u a no apa eix com una necessi-
a econbmica!
Sob e o aques s da e s anys han p opo ciona mol es
dades no es de les p ime es di usions neolí iques cap a
Ana blia, cap a les zones desk iques de Sí ia, de Jo dania i
del Sinaí i, a lles , e s el no d de la Mesopo amia i aquia-
na. L'es udi d'aques es di usions m'ha pe mks de p ecisa la
<<casuís ica>> de la que pa la em a un momen . També ha
mos a la impo ancia, en ce s casos, del nomadisme pas-
o al, apa egu a pa i de 9500
BP,
en aques a descobe a de
nous e i o is dels Neolí ics del Lle an . Aques s nbmades
que e en al ma eix emps pas o s i ag icul o s i ine an s, po-
gue en, desp és d'alguna mobili a gene acional, con ibui
a I1<cobli >> dels e s es ilís ics de la se a cul u a seden a ia
d'o igen, o
i
conse an el seu sabe ecnolbgic de base: o-
manien, doncs, capaqos de << ein en a >> al es es ils quan
a iba en a unda nous pobla s..
.
Uns quan s pobla s neo-
lí ics de I'O ien mi ja semblen segui aques model.
M.M.
-Un dels emes de més lla ga adició en la
se a in es igació --el seu llib e
Religions néoli hiques de
Sy o-pales ine
apa eix el 1972- és el món eligiós. C ec
que no ha abandona mai aques a línia d'es udi i me I'i-
magino sa is e de eu e que les exca acions o neixen
documen s cada egada més explíci s sob e aques ema.
Les in es igacions ecen s de jacimen s com Ne alla Co i
(Tu quia) o 'Ain Ghazal (Jo dania) mos en no es
e idhcies a ís iques amb ep esen acions humanes i
animals al amen signi ica i es. D'al a pa a Ne alla
Co i, Cayonii o ins i o a les nos es exca acions a Tell
Halula (Sí ia) es cons a en cons uccions, de unciona-
men p obablemen comuni a i i amb un ol simbblic.
Quina és la se a posició ac ual sob e aques ema? Es po
pa la de e ade a eligió? Quina ap oximació s'hi po
e ?
J.C.
-El acas de les explicacions pe la p essió de-
mog a ica i sob e o la descobe a de l'an e io i a dels can-
is ideolbgics (és a di , pe aques a 2.poca, << eligiosos>>)
amb elació a les mu acions ma e ials em po en semp e a
p egun a d'an u i a les dades simbbliques, quan I'a i les se-
pul u es ens les es i ueixen su icienmen . El 1972 em aig
acon en a de p esen a sense explicació l'in en a i dels e s
eligiosos que conce nien les cul u es neolí iques del P bxim
O ien que es coneixien en aquell momen . A con inuació
aig pode assenyala no solamen que els can is ideolbgics
sembla en, his b icamen , anuncia les modi icacions de les
es a kgies de subsis kncia i no pas de i a -ne, sinó ambé
que aques nou simbolisme es a a o gani za al ol an de
dues igu es p edominan s, una espkcie de <<pa ella di ina>>
enca nada pe la Dona i el To o (el déu masculí an opomo
apa eix una mica més a d), que són l'o igen de o el sis e-
ma de pensamen medi e ani i o ien al p ehel.lbnic. Pe
oposició al simbolisme mol més <<ho i zon al)> del Paleolí-
ic supe io (pe exemple de l'a c anco-can ab ic, on els ani-
mals ep esen a s -bisons, ca alls, mamu s, e c.- són múl-
iples
i
són o s al ma eix pla), o passa com si la e olució
neolí ica hagués es a p o ocada pe una no a o gani zació

del món imagina i, d'a a enda an je a qui zada: s'hi oba al
cim una di ini a sup ema, emenina, i una segona igu a do-
minan pe so a d'ella, el To o. Aques a o gani zació és mol
espec acula a Ca al Hoyük, pe 6 s'inicia des del Khiamia de
Mu eybe , a la i del XIk. mil.lenni BP, immedia amen
abans, doncs, de la p oducció de subsis kncia.
Un ((sis ema simbblic~, com I'anomena Le i-S auss, és
una explicació del món: go e na o gosamen , ambé, el ol
que l'home s'a ibueix dins la na u a. A una concepció no a
ha de co espond e un compo amen nou, i és sens dub e
aques can i al ma eix in e io de l'uni e s men al el que s'ha
mani es a p ac icamen pe no es o mes de manipula el
medi na u al, ja que s'ha pogu demos a que cap penú ia
pa icula d'ambi es ic amen biolbgic i alimen a i les eia
necessa ies.
Les descobe es inespe ades de e i ables san ua is que
os i: e oca conce neixen al Neolí ic ben es able ja del
1x2. mil.lenni BP, que anomenem PPNB. E ec i amen ,
s'han oba a Ana blia, al Lle an sud a Ain Ghazal i os k
ma eix es oba en cu s d'exca a -ne un al cu s mi ja de
I'Eu a es si ia, a Halula. Pe quk són inespe a s? Pe que la
<<doc ina>> de Go don Childe, que ha pesa an sob e l'espe i
dels p ehis o iado s, p e enia que el (< emple)>, com el <<pa-
lau>>, no os an e io a la e olució u bana, és a di , a la i del
IVe. mil.lenni aC. Aques es cons uccions excepcionals sem-
bla en el p oduc e de la no a es uc u a je a qui zada i es-
peciali zada de la socie a u bana ma eixa, pe oposició a la
na u a enca a iguhli a ia de les socie a s neoli iques. Els
ccsan ua is>) neolí ics ens apa eixen, doncs, ac ualmen am-
bé com una espkcie d'an icipació simbblica dels e s socials
i
a qui ec bnics més a dans. L'es uc u a iguali kia de la so-
cie a neolí ica no sembla pas anma eix posa -se en qües ió:
s'obse a a pa i de la ela i a uni o mi a dels habi a s. Els
san ua is en ells ma eixos no impliquen de cap mane a I'e-
xis kncia de (<cle gues)>, és a di , un cos social pe manen es-
peciali za en asques eligioses. Pe b és in e essan obse a
que les p ime es cons uccions <<ex ao dina ies)> cons ui'des
pe l'home an ce amen lligades a ac i i a s simbbliques de
ca ac e col.lec iu. Les es a ues de calg d"Ain Ghazal, a les
quals os k ha e al.lusió, que es a en p o e'ides de dispo-
si ius de p ensió pe quk se les pogués << anspo a >>, com les
masca es de ped a obades al PPNB del Lle an sud, e o-
quen amb o ga, elles ambé, I'exis kncia de ce imbnies, que
consolida en el lligam social al ol an de p ac iques u-
ne a ies i de i ual.
Es ac a de e ade a eligió?, em diu os k. Ce amen
no, si p enem la eligió en el sen i més mode n d'una ac i-
i a <<idealis a>> i g a ui' a, més o menys ic ícia i compen-
sa b ia, amb elació a les di icul a s conc e es de l'exis kncia
(aques e a el sen i que li dona a Ma x..
.).
Pe b sembla que
el pensamen eligiós, l'únic que exis ia als emps a caics, ha-
ia ingu , al con a i, un ol impo an , a la egada cogni iu
i p hc ic, an icipan en el si de la cul u a humana compo a-
men s més i ials que ens són més a s. Les conseqükncies
c ilosb iques>> d'aques a cons a ació són lluny de se cla es
i jo no m'hi es end é més aqui..
.
M.M.
-Ves i
a se un dels p ime s
a
posa en
e idi ncia <cel ol de l'imagina i en la e olució neolí ica>>;
ecen men sembla que d'al es in es igado s, com a a
Ian Hodde o l'abans esmen a
C.
Ren ew, s'acos en a
es udia so a aques a bp ica les ans o macions de I'inici
de 1'Holoci . Quina opinió en é d'aques es no es endi n-
cies? Hi ha el isc que esde inguin una no a amodan en
els es udis a queolbgics
?
J.C.
--L1an e io i a del simbolisme amb elació a l'e-
conomia és una cons a ació es a ig a ica, s'ha o na di ícil
de e usa ..
.
I. Hodde l'ha accep ada, e ec i amen . Pe b a
la se a ob a ecen
The domes ica ion oj'Eu ope
busca en
una di ecció mol di e en a la me a el que a l'in e io del
psiquisme huma a pode susci a la e olució neolí ica. Pe
ell, en la domes icació hi ha
domus,
la casa. El enomen p i-
me i essencial se ia, doncs, el desen olupamen de I'hhbi-
a seden a i cons ui' , el
home
;
la domes icació de plan es
i animals, a con inuació, no se ia es més que una espkcie
d'eng andimen me a b ic de la casa, el con ol huma que
endeix a es end e's semp e més lluny, cap a la na u a que
l'en ol a, el que és sal a ge que e ocedeix sense pa a da-
an el que és domi:s ic. És pe aques a aó que el nos e
col.lega
T.
Wa kins a pode conside a el pobla de cases
odones de Qe mez De e, al no d de I'I aq, con empo ani del
PPNA i del PPNB del Lle an , pe 6 sense p oducció de sub-
sis kncia, com ja <<Neolí ic>> en aques sen i del e me (mol
anglks..
.)
pe que el
home
hi e a pa icula men con o able
i pe ecciona ..
.
Aques a lec u a del passa és enginyosa i co espon, am-
bé, a una e olució cons a ada. Pe b, la casa i el pobla no e-
nen en ells ma eixos, al meu en end e, es de e oluciona i.
N'hi ha ia ja en el Paleolí ic supe io dlUc a'ina (Kos enski),
sense cap endkncia a domes ica la na u a. La ideologia del
home
con é en ella ma eixa, sob e o , una endkncia cap al e-
plegamen , cap al e ugi, més que no pas a una conques a ac-
i a del medi i a la se a dominació. Jo con inuo pensan , com
Childe, que el més impo an al Neolí ic és sob e o el p in-
cipi d'aques a ans o mació del món de la qual la nos a ci-
ili zació és el esul a inal i el p oduc e, enca a que la on
d'aques can i os a l'o igen més cul u al que ecolbgica. C ec
ha e demos a que l'apa ició de les di ini a s en el camp de
la conscikncia humana ha ia c ea una no a ensió en les cul-
u es i un impuls dinamic que capgi a els equilib is de ida
p eexis en s. És pe aixb que el no d de 1'I aq no esde é, pe
mi, <<Neolí ic>> ins que s'hi euen a iba simul aniamen e s
el
8500
BP a Magzalia (jacimen exca a pe in es igado s
ussos), pe a la di usió del PPNB ecen del Lle an , l'ag i-
cul u a i el pas o eig, les cases ec angula s i els símbols ipics
de la Deessa i el To o, com si aques a ideologia pa icula i les
kcniques de p oducció neoli iques es iguessin p o undamen
lligades en e elles. Aques a associació es con i ma si es con-
side a pe exemple la neoli i zació del Zag os, la de la Tu cmh-
nia i, a l'oes , la del món hel.lknic i de 1'Eu opa cen al.
Jo penso que és aques a a enció als e s, simul aniamen
d'o d e ideolbgic i p hc ic, la que impedi a que I'in e ks pel
n16n simbblic no esde ingui al seu o n, com os k diu,
moda..
.
M.M.
-Vold íem acaba aques a con e sa amb les
pe spec i es de u u dels es udis sob e els o ígens de I'a-
g icul u a al Lle an en pa icula i a la conca medi-
e ania en gene al. Com os i sap, la e is a
COTA
ZERO
é una o ien ació sob e o uni e si a ia i es a es-
pecialmen dedicada als es udian s que se an els in es i-
gado s del segle inen . Segons la se a ap oximació ac-
ual, quines línies de ece ca enen necessi a d'un
desen olupamen més g an en el u u ?
J.C.
-Des de la se a c eació segueixo amb mol d'in e ks
i simpa ia el desen olupamen de
COTA ZERO,
e is a que
ha esde ingu un e ade b um pe a les con ibucions de
endkncies di e ses pe 6 amb una exigkncia cons an de qua-
li a ce amen p o i osa pe als es udian s.
La me a línia de ece ca ac ual no és pas la que jo seguia
a en a anys, quan aig abo da el Neolí ic o ien al. Ha nas-
cu p og essi amen de la di icul a d'in e p e a els e s nous
que em descob ien les me es exca acions dins el ma c de
((p incipis d'explicaciÓ>, indiscu ibles, que jo ha ia ap ks,
com o hom, als bancs de les acul a s. La idea que no es po
in en a l'ag icul u a més que com a conseqü6ncia d'una pe-
nú ia alimen h ia o bé la idea que no es po di ond e lluny un
nou sis ema només pe qu6 un excés de població us ha ex-
pLlsa del país d'o igen, heus aqui alses e idkncies que nin-
gú posa a en dub e! Re lec eixen de e la nos a ideologia
p oduc i is a ac ual, i aques a espkcie de p ejudici po se du-
an mol de emps, com diu
E.
Mo in,
al'ho izon indépassa-
ble de ou e -eche -chew..
.
La me a ap oximació simbblica é
pe objec iu, doncs, abans que es, desen olupa un aspec e
massa mal conegu ins a a de la nos a e olució p ehis b i-
ca ecen . No exclou pas les al es ap oximacions, al con a-
i: l'explicació ccideolbgica)) només es po dona quan les al-
es, més simples, han acassa . Ja que os k em demana
d'alguna mane a un ((consell d'an icn sob e el u u de la nos-
a in es igació, jo c ec que és dins d'una au kn ica plu idis-
ciplina ie a , com dkiem al comeqamen , dins d'una incessan
con on ació dels pun s de is a dels especialis es i un e ús
de o a explicació eb ica
a p io i
no con olada pe l'anhlisi
ac ual, que esideixen les nos es espe ances de p og és.
Jalks, agos de
1993
ABSTRACT
New App oach on he o igins o Neoli hic; A e olu ion o
symbols. Con e sa ion wi h p o esso Jacques Cau in
To close he dossie abou o igins o ag icul u e
COTA
ZERO
has decided o make a con e sa ion wi h p o esso
Jacques Cau in whe e i s main p oblema ic subjec s a e dis-
cussed; he o igins o ag icul u e, i s di usion..
.
Jacques
Cau in en ails he eal needs o a mul idisciplina y wo k o
in es iga e he o igins o domes ica ion, makes a de ence o
di usionism om Nea Eas o Medi e anean Bassin and
Eu ope bu also looks o e wi h c i icism all ease explana-
ions o di usionism uned up o da e. Finally explains his
posi ion conce ning he main ole o symbols e olu ion as
an ideologic change e ealing which should p eceded and
p obably c ea ed, he eme gence o ag icul u a] economy.
llib e ia
pape e ia
la alla
ca e de la ie a,
5-9
el.
885 32 28
08500
VIC