Nova visió sobre els orígens del Neolític : una revolució dels símbols. Conversa amb el profesor Jacques Cauvin

CONVERSA AMB EL PROFESSOR JACQUES CAUVIN Miquel Molis Mon aña Des de a més de en a anys el p o esso Jacques Cau in (di ec o d'in es igació al CNRS) dedica els seus es o ~os cien í ics i humans a es udia el p océs de la neoli i zació. Els seus eballs enen el mk i de combina la ece ca dels << e s>> a queolbgics amb una e lexió his b ica d'amples ho i zons. Aixi, pel que a als << e s>>, pod íem eco da el essb in e na- cional dels eballs a queolbgics al jacimen de Mu eybe (Sí- ia), a l'inici dels anys 70, o bé, ja en a s els 80, els p ac ica s a Ca e Hoyük, a la all de I'Eu a es de Tu quia, dos jaci- men s claus pe al econeixemen de les p ime es socie a s ag ícoles, o, ins i o , el p og ama enca a en cu s a la egió es kpica d'El Kowm (Sí ia), o ien a a l'es ablimen dels p i- me s nomadismes pas o als. Pe o o a aques a in es igació Jacques Cau in (1 993). <<empí ica>>, po ada a e me conjun amen amb l'equip que ell ha c ea i anima (ERA 17 del CNRS), es B acompanyada d'u- na e lexió i un es udi més pe sonal, I'objec iu dels quals és comp end e les causes d'aques a ans o mació que cons i- ueix el can i de les socie a s de caqado s- ecol.lec o s a les de p oduc o s de subsis kncia. Aixi, és un dels a s in es i- gado s eu opeus que ha pa icipa , sob e o els anys 70 i 80, quan les dicussions e en més i es, en el deba sob e els o í- gens de l'ag icul u a amb p oposicions pe sonals i o iginals. COTA ZERO, pe anca aques doble dossie d'a icles sob e els o ígens de l'ag icul u a, ha olgu man eni una con e sa amb ell, amb I'objec iu de e una ullada a l'e olu- ció de les idees sob e el Neolí ic en els anys passa s, eu e les línies de u u de la ece ca que se'n de i en i obse a de més a p op les p oposicions explica i es del p o esso Cau- in. Pe aixb, com en d'al es ocasions, ens hem desplaga a l'an iga Casa o a de 1'O de del Temple, a Jalks, a la egió de les Ce enes anceses, on aques a ella cons ucció econ- e ida en labo a o i de p ehis b ia dóna aixopluc a l'lns i u de P éhis oi e O ien al, que depkn del Cen e Na ional de la Reche che Scien i ique. Miquel Molis -P o esso Cau in, aques a con e sa anca un dossie de més de 15 a icles e s pe paleo- bo anics i a queblegs amb una analisi sin k ica, al més so- in egional, pe in en a e un balanq dels coneixe- men s ac uals sob e els o ígens de I'ag icul u a, an des del pun de is a bo hnic <<pu >> com del més an opolb- gic O, millo enca a, a queolbgic. Com en d'al es publi- cacions o eunions simila s, eco do més p ecisamen la que a e aqui ma eix el 1988, que ha dona lloc a una publicació di igida pe P. Ande son [P éhis oi e de 1'A- g icul u e (CNRS, 1992)l; sembla que la g an dis ancia o di e bncia d'o ien ació que sepa a a abans els in es i- gade s de les cikncies na u als dels de les humanes es e- allen, que els objec ius, els in e essos ... s'acos en i el dialeg s'ha inicia . Vos k pa icipa d'aques a isió op i- mis a de les elacions en e les cikncies anomenades ccau- xilia su i I'a queologia p bpiamen di a? Més en con- c e , pe a la p oblema ica dels o ígens de I'ag icul u a, ens demanem semp e on s'inicia la línia de sepa ació en- e I'es ablimen dels e s (biolbgics) i la in eg ació d'a- ques s e s a la eo ia gene al explica i a (his b ica) ... Jacques Cau in -Els p og essos de la plu idisciplina- ie a que os k e oca són eals i e en ine i ables. Si hi ha un camp on e a indispensable una col.labo aci6 en e cikncies biolbgiques i cikncies humanes, aques és el p oblema his b- ic dels inicis de l'ag icul u a. L'a quebleg no solamen o - neix els documen s al bo hnic: només els poden in e p e a conjun amen . Reco di's de la aula odona de Jalbs sob e la p ehis b ia de l'ag icul u a. S'hi a pode demos a , sob e ba- ses expe imen als, l'exis kncia al P bxim O ien d'una lla ga ase incial d'ccag icul u a p edomks ica>>, on ja hi ha ia un co npo amen ag ícola sense que hi hagués enca a especies do nks iques, és a di , can is mo olbgics sob e les ma eixes plan es. Aques a no a dissociació en e economia ag ícola i domes icació e ec i a de les espkcies és mol impo an . Abans que es es, només el bo anic c eia que podia decidi si hi ha ia ag icul u a o no, segons que les espkcies sal a - ges ossin o no mo olbgicamen modi icades; es c eia, en e ec e, que les modi icacions (pe exemple, pe als ce eals la consolidació del aquis que aguan a les g anes sob e l'espi- ' ga madu a) e en mol apides des de I'inici del cul iu. Ac- ualmen , pe a I'ag icul u a p edom ?s ica, solamen una ap oximació plu idisciplina que ingui en comp e els e- sul a s paleobo anics, pe b ambé els de la ecnologia i les in- o macions d'o d e sociolbgic i cul u al, po decidi si l'a- g icul u a ha comenga ealmen . M.M. -El naixemen de I'ag icul u a s'in eg a com una de les ans o macions més impo an s en el p océs de can i anomena cmeoli i zaciów. Aques e és cla a- men con i ma a la zona del Lle an medi e ani, pe b aques es elacions són més complexes a la es a de la conca medi e ania. La possibili a d'explo acions au bc- ones en complexos epipaleoli ics i sob e o la di usió de I'ag icul u a di icul en una in e p e ació accep ada pe o s els in es igado s. En la ma eixa línia i en I'aspec e ge- ne al de la di usió del Neolí ic, les eo ies d'hmme man i Ca alli-S o za semblen ha e de ini un mecanisme de di usió que hau ia ingu una amplia accep ació com a ccsis ema>> de di usió. Pe b aques sis ema p esen a enca a alguns p oblemes, sob e o pe comp end e les causes que de ien de e mina la di usió: aons demog h iques, p oblemes clima ics amb una a idi icació? J.C -Les eo ies de c eacions au bc ones de p oducció de subsis kncia, exclbs el P bxim O ien , són cada egada més di ícils de de ensa pe a la conca medi e ania i Eu o- pa. És el cas no solamen de les espkcies ege als i animals, els an ecesso s sal a ges de les quals exis eixen exclusi a- men al P bxim O ien (com a a el bla , I'o di, el xai, la ca- b a, e c.), sinó ambé d'espkcies de més amplia di usió. Va se ambé a la aula odona de Jalks que J. Hansen a de- mos a , pe exemple, que les llen ies cul i ades als ni ells neolí ics de F anch i, a l A gblida, no de i a en, com ha i- em c egu , de les llen ies sal a ges ecollides en abundancia al Mesolí ic a la ma eixa co a, sinó d'una especie o ien al (Lens o ien alis), que de ia a i a del P bxim O ien ja do- mes icada, al ma eix emps que el bla .. . Un al e exemple: du an mol de emps s'ha c egu que el bou ha ia es a do- mes ica pe p ime a egada en algun lloc de G kcia; Daniel Helme acaba de demos a que una domes icació més p e- cog s'ha ia e , ambé, al P bxim O ien (pe exemple a Ras Sham a), abans del 9000 BP. Aquí ambé hi hau ia hagu di- usió. El que comp a no és solamen la p eskncia dels an e- cesso s sal a ges, sinó ambé la olun a humana de do- mes ica -lo~, i aques a olun a no es oba a pas en qualse ol con ex sbcio-cul u al! El segon p oblema que os k e oca és la na u a i les causes d'aques a di usió. És ce que l'a ibada a Occiden d'animals i plan es p oceden s del P bxim O ien implica una ce a ceapo ació humana)) que les ehiculi, més o menys im- po an segons els casos. És aques a apo ació el que Am- me mman i Ca alli-S o za han pogu demos a pels mko- des genk ics i l'a ibueixen, jo c ec que amb aó, a la di usió neolí ica. Pe d el di ícil p oblema amb qd ensopeguen o s els di usionis es és la causa que ha e que ce s g ups hu- mans ma xin del P bxim O ien pe ana an lluny. S'ha pa - la d'un assecamen del clima o ien al; no ha es a con i ma pels clima blegs. Les eo ies ac uals e oquen o es un exce- den demog a ic, p oduc e de les no es es a kgies p oduc- i es més e ec i es que la cace a- ecol~lecció. No obs an aixb, es po demos a que, a pa i del momen (ap oxima- damen e s el 9500 BP) que s'assis eix a un cckxode)) de po- blacions que an a ocupa les zones pe i b iques del P bxim O ien , no hi ha hagu , en cap cas, sa u ació demog a ica de les zones d'o igen. I pe al a pa , no es concep com un ex- ceden demog i ic hau ia pogu e -10s ana , ins i o en e a- pes epa ides sob e di e ses gene acions, ins al li o al de I'A lin ic. Els islamblegs no es a ien pas con en s si s'expli- qués l'a ibada dels a abs a Espanya Únicamen pe una so- b epoblació de la península a abiga! Hi ha e idenmen en la di usió de 1'Islam elemen s més posi ius i més dinamics que aques a simple <<expulsió,,; hi ha una olun a de conques a en la qual és con enien de busca-hi les simili uds i les cau- ses pe a d'al es di usions an e io s. M.M. -Vos & ha pa icipa a a és de di e ses pu- blicacions en el deba que, en la ma eixa línia de la p e- gun a an e io , ha aixeca el llib e de C. Ren ew sob e els o ígens de la llengua indoeu opea. Reco dem que aques au o incula la di usió d'aques a llengua a una p olongació de la di usió neoli ica, en la qual o el con- jun ind ia Ana blia com a cen e. Quina és la se a po- sició ac ual sob e aques deba ? J.C. -Es ic d'aco d en mol s pun s amb la esi que Co- lin Ren ew ha p esen a ecen men en l'ob a A queologia y Lenguaje. La cues ión de 10s o ígenes indoeu opeos. Hi eu ili za els esul a s dels gene is es abans esmen a s i am- bé els dels lingüis es ussos Gamk elidze i I ano , pels quals el ocabula i p o oindoeu opeu que s'a iba a cons i ui a pa - i de les nos es llengües anomenades indoeu opees e i- dencia un cen e inicial mun anyenc (llAna blia?) més que no pas la di usió classica admesa a pa i de les es epes del Pon i del Volga. Ren ew ambé p oposa la di usió neoli i- ca com a ehicle d'aques a expansió lingüis ica, més que no pas les conques es (ca ca all,, dels nbmades de I'eda del b onze p oposades pe Ma ija Gimbu as.Solamen la di usió neolí ica li sembla un enomen p ou es es i gene al pe ex- plica la quasi ubiqüi a de les llengües indoeu opees a Oc- ciden (sense pa la d'asia). Jo hi es ic mol d'aco d. S'ha de econbixe , anma eix, que es em en un pla bas- an eb ic. Els lingüis es demanen als a queblegs de con i - ma els mo imen s humans que la se a disciplina els a su- posa , pe b es co e el isc de ole explica dades poc cla es mi jangan d'al es que enca a ho són menys, si els a queb- legs no p ocu en pel seu cos a p ecisa quk ol di conc e- amen aques a <<di usió>>. Aques es <<apo acions humanes,, que ens eiem obliga s a pos ula e en ealmen impo an s o es edui'en a g ups mol pe i s? Ens hem p egun a quina o ga els ha ia enpbs a de~~l~~a -se? A més, ja que no a i- ba en pas, en la majo ia dels casos, a un e eny bui sinó que ci ili zacions mesolí iques ocupa en ja aques s llocs, quin p es igi pa icula els a pe me e d'ccimposa ,, a les cul u es indígenes, al ma eix emps, les se es es a kgies alimen h ies, les se es no es bcniques, com a a el polimen de la ped a, la ce imica, la se a ma eixa eligió (com ho p o en les da- des a ís iques del Neolí ic quan n'hi ha) i, en i, la se a llengua, si els lingüis es enen aó? Ren ew pensa jus amen Jacques Cau in i Miquel Molis a El Kowm, Sí ia (1980). que no es po imagina una dominació, més o menys mili a , com la que hau ien pogu imposa les socie a s amb eli s dels ca alle s de I'eda del b onze; p oposa, com a explicació, la endibili a supe io del nou model ag o-pas o al en compa- ació amb les es a kgies dep edado es dels indígenes. Aques a gumen econbmic em deixa bas an esckp ic. Den- nell ha pogu demos a que els ag icul o s/ amade s quan a iba en a 1'Eu opa empe ada supo a en segu amen an s d'handicaps com d'a an a ges en on dels sis emes de la cace a- ecol.leció, ben in eg a s al seu medi na u al, dels mesolí ics locals. La in enció de l'ag icul u a al P bxim O ien s'ha olgu explica pe un es ks alimen a i. És, am- bé, pe una necessi a alimen a ia que es old ia explica la se a adopció a Eu opa en con ac e amb els nous a iban s. Aques s a gumen s em sembla que e lec eixen una p ojec- ció il.legi ima cap al passa de I'cceconomicisme~~ ac ual, on o és un joc d'equilib i en e p oduc o s i ccconsumido s>>. Em sembla que cal ce ca en d'al es di eccions. M.M. -I l'o igen ana blic? J.C. -Pe una di usió que a del P bxim O ien e s EU, opa, la península d'Ana blia sembla un passadís obliga , i els eco ds dels passa ges <<mun anyencs,, que con enen el o- cabula i p o oindoeu opeu poden explica -se mol bé pe aqui. Pe b C. Ren ew a e e kncia en el seu llib e a una e- o ia dels qua e lbbuls de la neoli i zació (el Lle an , el Za- g os, Ana blia i segu amen la Tu cminia), on es dona ia si- mul aniamen la in enció de l'ag icul u a. Pe b les in es iga- cions a queolbgiques ecen s han demos a l'an e io i a in- con es able de la neoli i zació del Lle an amb elació a la dels al es llocs. Aques s da e s han ebu , p obablemen , ja una p ime a di usió a pa i del Lle an . En o cas aixb és ce pe a Ana blia, on les exca acions que am e plega s amb os k, al Tau e o ien al, a Ca e Hoyük, mos a en l'e- xis kncia d'una p ime a ase de di usió de l'ag icul u a cap a 1'Ana blia o ien al a pa i del cu s mi ja de 1'Eu a es si ii, i aixb des de la i del Xi:. mil.lenni BP. El e ade pun d'o- igen de la neoli i zació no se ia, doncs, Ana blia, sinó el Lle- an , és a di , les alls de 1' Eu a es i del Jo di. Obse i que aixb conco da bas an bé amb les da e es eo ies dels lin- güis es ussos, pels quals hi de ia ha e , ins i o abans de la amíiia de llengües indoeu opees, una p o o-p o ollengua comuna anomenada c nos i ica>> (segons Ma e nos um.. .) que eunia en una sola mac o amííia, al ma eix emps, les a- mílies de llengües indoeu opees elamo-semí iques, u aliana i al aica, és a di , més o menys, o es les llengües pa lades a Eu opa, sia i el no d dl~ ica. Ren ew, en un a icle pu- blica el 1991, apa egu abans que el seu llib e, a e e kncia a aques a eo ia cenos a ica>>. Aques a eo ia conco da mol bé amb la impo ancia que es p essen eix del cen e Lle an- í pe a la neoli i zació del món an ic.El p oblema és que cap p ehis o iado no ha es udia e ade amen el Neolí ic de o- es aques es egions, des d'una pe spec i a di usionis a i que hi ha més a ia en aques momen una eacció con a el ccmi- a ge o ien al)) que s'a ibueix a Go don Childe pe ha e p e- e i sis emi icamen , an a Eu opa com el no d d'A ica i sia, les esis nacionalmen més g a i ican s de les neoli i - zacions indígenes. To aixb, malau adamen , no po esde e- ni un ema de ccp e e kncia>> gene al, i els p oblemes han de se anali za s pe sepa a cas pe cas. Cal espe a . M.M. -Finalmen , pe acaba amb la di usió medi- e ania, un dels p oblemes més signi ica ius pels neoli- i is es occiden als que accep en la di usió com a mi ja dels can is de les comuni a s neolí iques, és el econei- xemen del lloc d'o igen a pa i dels ¿<objec es a que- oJbgics>,. És e i a que la eo ia d'Amme man i Ca alli- S o za po a anja -d'una mane a pa cial- aques p oblema, pe 6 jo c ec que subsis eix, i a egades amb p oposicions cla es, com a a les del p ime poblamen de I'illa de Xip e. Quina és la se a opinió sob e aques p oblema? Jo e- co do la se a pa ipació en aques a con o & sia a an d'un a icle de J. Guilaine ... J.C. -Vos i: indica mol bé l'obs acle p incipal que ha sembla jus i ica nomb oses oposicions a la esi di usio- nis a. Si el Neolí ic medi e ani e del P bxim O ien , lla o s pe qui: no es econeix millo aques o igen a pa i dels es- is, dels ipus de ce imica, de les cases, e c.? J. Guilaine, e ec i amen , ha susci a un p oblema. La espos a no po se al a que la complexi a . En e ec e, si la di usió neolí ica, is- a de lluny, po apa kixe com un o , n'hi ha de ipus mol a- ia quan ens ho mi em de alladamen , es udian cas pe cas, segons la na u a i la densi a dels agen s humans que la ehi- culen, segons que es e obin o no cul u es locals alli a on a iben, segons que la ia d'expansió sigui e es e o ma í- ima.. . Hi ha aqui o a una casuís ica d'e ec es cul u als mol di e sos que jo acabo d'in en a d'enume a sob e exemples conc e s al meu llib e La e olu ion des symboles, que es pu- blica i aques a a do . Aques a g an a ie a apa eix ja sen- se que m'hagi hagu d'allunya de la pe i k ia immedia a del P bxim O ien , que és de la me a compe kncia, quan el Neo- lí ic comenga o jus a so i -ne. C ec que algunes conclu- sions pod an se u ili zades pe a di usions més llunyanes. Des del pun de is a dels e s cul u als, os k é així dos casos ex ems i diame almen oposa s. El p ime , pe exem- ple, és la di usió danubiana a Eu opa: és una ans e kncia e - es e pe dispe sió de les comuni a s seden hies que an un- dan cada egada més lluny d'al es pobla s. La di usió danubiana, doncs, ha pogu ehicula e s cul u als p ecisos (ce imica lineal, plan es de cases, ipus d'es is lí ics.. .) que es en econeixibles des de les planes d'Hong ia ins a la conca pa isenca. Aques a expansió de seden a is no es a ba - eja gai e amb els an ics ocupan s dels e i o is on s'es enia i a a iba a conse a , des de l'inici ins a la i del seu e- co egu , escalona sob e di e ses gene acions, els ca ic e s es ilís ics d'o igen, i sens dub e ambé la se a llengua. Aques ipus de di usió la e obem al P bxim O ien quan, a pa i del 9500 BP, la cul u a anomenada PPNB, a pa i del seu nu- cli inicial al cu s mi ji de I'Eu a es, unda a l'oes pobla s ag ícoles com Ras Sham a, al li o al no d de Sí ia, i cap al sud-es d'al es pobla s com El Kowm, als oasis del dese . El cas oposa , mol e elado , és l'illa de Xip e, que no- més se si ua a 100 quilbme es del li o al enici. Cap al 8000 BP slins al.len a Khi oki ia i a d'al es llocs pobla s o - i ica s de cases odones, men e que a Sí ia les cases s'han man ingu ec angula s des de a mol emps. Res hi eco - da el Lle an a les al es p oduccions ma e ials, i anma eix A. Le B un ha ben demos a que aques s nous ocupan s no- més poden eni del Lle an . Ells apo a en a l'illa els ce- eals i els o icip ids, o s dos absen s de la auna sal a ge local. Con i iamen al que s'ha di , hi a desemba ca gen amb les se es g anes i ama s: no solamen hi ha di usió, sino ambé coloni zació.. . Xip e ens apo a la p o a que l'abskncia de o a e e kncia es ilís ica en els hibi a s i en les indús ies no p o a absolu amen es! M.M. -Pe o, lla o s, amb excepció dels casos de i- pus c<danubib, no es ansme es de la cul u a d'o igen a les no es cul u es neolí iques esul an s de la di usió? J.C. -Sí, pe b amb la condició de busca -ho al bon ni- ell, és a di , no pas al ni ell de cc ipusn de cases o pun es de sage a, de o mes o deco ació ce imica, e c., sinó al ni ell de l'es il dels objec es acaba s. A la pe i k ia immedia a del ma eix Lle an , es eu que aques s e s es poden ans o - ma mol apidamen pe al es aons, ins i o quan es ac- a d'una e ade a c~coloni zació>>. A més, el cas més eqüen a Occiden és que aques es no es apo acions s'amalgamen amb els ons demog h ics i cul u als que pe sis eixen. El que es ansme són, p ime amen , o es aques es no es cc kcni- ques de base>> que so geixen conjun amen als jacimen s ne- oli i za s: I'a de poli la ped a, de cou e la ce amica, de cul- i a els camps i de c ia el bes ia ; o aixb no és pas poc, ins en el pla cul u al. S'hi a egeixen mo imen s de la mi es- pecí ics, menys di ec amen pe cep ibles que els ipus d'ob- jec es, pe exemple en les kcniques de alla i de ab icació del sílex i de I'os, que se sob eposen als cos ums locals. Es econeixe an més bé quan en lloc de desc iu e les indus ies sob e bases ipolbgiques, com so in es a a a, es econs- ui an a eu les cadenes ope a i es que p odueixen els a - e ac es. Una esi ecen , &Isabel Side a, sob e la ecnologia bssia al neolí ic ancb ha es a ja e elado a sob e l'o igen o ien al d'alguns nous p ocedimen s de ab icació. To aixb o ma, amb la no a << eligió>> i p obablemen els elemen s lingüís ics, un e i able <<sis ema>> que no s'ha pogu es en- d e, con a iamen a les explicacions adicionals massa ge- ne als, Únicamen , pe exemple, amb la <<ci culació de les idees>> o els con ac es come cials.. . M.M. -Cen an -nos ja en l'h ea del Lle an medi- e ani, des de I'apa ició, I'any 1978, de la se a eo ia ex- plica i a sob e el o ígens de I'ag icul u a en aques a zona, la ece ca dels e s ha con inua so in amb mol a in ensi a ; d'al a banda, les eo ies exis en s han pe du o ca, pe exemple la inculada al co en de la New A - chaeology, a la qual os k ha dedica mol es discussions.. . En i, 15 anys desp és quina és la se a posició? J.C. -Aques s quinze anys de ece ca no han pas con- adi les emp a i es d'explicació que jo p oposa a el 1978, ans el con a i. Així ha ia pogu mos a , p ime amen sob e el sol exemple si ia de Mu eybe , que una mu ació ideolb- gica ha ia p ecedi , i sens dub e engend a , l'apa ició de l'e- conomia ag ícola i n'ha ia cons i u'i la p epa ació men al. Des de lla o s documen s simila s han es a descobe s a la all del Jo dh, on les igu e es emenines apa eixien, ambé, des de la i del 1x2.. mil.lenni BP, jus abans de l'ag icul u- a. Al con a i, el model explica iu o ni pe la New A cha- eology sob e els o ígens de I'ag icul u a - eco dem que de ensa a un desequilib i alimen a i en e una població hu- mana c eixen i la insu icikncia de ecu sos sal a ges- és cada egada més exclbs. To aixb, g acies als p og esos de les analisis dels na u alis es e e ides al medi ambien i a l'a- limen ació dels da e s caqado s- ecol.lec o s na u ians del Lle an : ac ualmen es eu millo la se a inse ció ha mo- niosa en el medi na u al i a la egada la se a g an adap abi- li a a les condicions ecolbgiques més di e ses. Més que mai, I'apa ició de l'ag icul u a no apa eix com una necessi- a econbmica! Sob e o aques s da e s anys han p opo ciona mol es dades no es de les p ime es di usions neolí iques cap a Ana blia, cap a les zones desk iques de Sí ia, de Jo dania i del Sinaí i, a lles , e s el no d de la Mesopo amia i aquia- na. L'es udi d'aques es di usions m'ha pe mks de p ecisa la <<casuís ica>> de la que pa la em a un momen . També ha mos a la impo ancia, en ce s casos, del nomadisme pas- o al, apa egu a pa i de 9500 BP, en aques a descobe a de nous e i o is dels Neolí ics del Lle an . Aques s nbmades que e en al ma eix emps pas o s i ag icul o s i ine an s, po- gue en, desp és d'alguna mobili a gene acional, con ibui a I1<cobli >> dels e s es ilís ics de la se a cul u a seden a ia d'o igen, o i conse an el seu sabe ecnolbgic de base: o- manien, doncs, capaqos de << ein en a >> al es es ils quan a iba en a unda nous pobla s.. . Uns quan s pobla s neo- lí ics de I'O ien mi ja semblen segui aques model. M.M. -Un dels emes de més lla ga adició en la se a in es igació --el seu llib e Religions néoli hiques de Sy o-pales ine apa eix el 1972- és el món eligiós. C ec que no ha abandona mai aques a línia d'es udi i me I'i- magino sa is e de eu e que les exca acions o neixen documen s cada egada més explíci s sob e aques ema. Les in es igacions ecen s de jacimen s com Ne alla Co i (Tu quia) o 'Ain Ghazal (Jo dania) mos en no es e idhcies a ís iques amb ep esen acions humanes i animals al amen signi ica i es. D'al a pa a Ne alla Co i, Cayonii o ins i o a les nos es exca acions a Tell Halula (Sí ia) es cons a en cons uccions, de unciona- men p obablemen comuni a i i amb un ol simbblic. Quina és la se a posició ac ual sob e aques ema? Es po pa la de e ade a eligió? Quina ap oximació s'hi po e ? J.C. -El acas de les explicacions pe la p essió de- mog a ica i sob e o la descobe a de l'an e io i a dels can- is ideolbgics (és a di , pe aques a 2.poca, << eligiosos>>) amb elació a les mu acions ma e ials em po en semp e a p egun a d'an u i a les dades simbbliques, quan I'a i les se- pul u es ens les es i ueixen su icienmen . El 1972 em aig acon en a de p esen a sense explicació l'in en a i dels e s eligiosos que conce nien les cul u es neolí iques del P bxim O ien que es coneixien en aquell momen . A con inuació aig pode assenyala no solamen que els can is ideolbgics sembla en, his b icamen , anuncia les modi icacions de les es a kgies de subsis kncia i no pas de i a -ne, sinó ambé que aques nou simbolisme es a a o gani za al ol an de dues igu es p edominan s, una espkcie de <<pa ella di ina>> enca nada pe la Dona i el To o (el déu masculí an opomo apa eix una mica més a d), que són l'o igen de o el sis e- ma de pensamen medi e ani i o ien al p ehel.lbnic. Pe oposició al simbolisme mol més <<ho i zon al)> del Paleolí- ic supe io (pe exemple de l'a c anco-can ab ic, on els ani- mals ep esen a s -bisons, ca alls, mamu s, e c.- són múl- iples i són o s al ma eix pla), o passa com si la e olució neolí ica hagués es a p o ocada pe una no a o gani zació del món imagina i, d'a a enda an je a qui zada: s'hi oba al cim una di ini a sup ema, emenina, i una segona igu a do- minan pe so a d'ella, el To o. Aques a o gani zació és mol espec acula a Ca al Hoyük, pe 6 s'inicia des del Khiamia de Mu eybe , a la i del XIk. mil.lenni BP, immedia amen abans, doncs, de la p oducció de subsis kncia. Un ((sis ema simbblic~, com I'anomena Le i-S auss, és una explicació del món: go e na o gosamen , ambé, el ol que l'home s'a ibueix dins la na u a. A una concepció no a ha de co espond e un compo amen nou, i és sens dub e aques can i al ma eix in e io de l'uni e s men al el que s'ha mani es a p ac icamen pe no es o mes de manipula el medi na u al, ja que s'ha pogu demos a que cap penú ia pa icula d'ambi es ic amen biolbgic i alimen a i les eia necessa ies. Les descobe es inespe ades de e i ables san ua is que os i: e oca conce neixen al Neolí ic ben es able ja del 1x2. mil.lenni BP, que anomenem PPNB. E ec i amen , s'han oba a Ana blia, al Lle an sud a Ain Ghazal i os k ma eix es oba en cu s d'exca a -ne un al cu s mi ja de I'Eu a es si ia, a Halula. Pe quk són inespe a s? Pe que la <<doc ina>> de Go don Childe, que ha pesa an sob e l'espe i dels p ehis o iado s, p e enia que el (< emple)>, com el <<pa- lau>>, no os an e io a la e olució u bana, és a di , a la i del IVe. mil.lenni aC. Aques es cons uccions excepcionals sem- bla en el p oduc e de la no a es uc u a je a qui zada i es- peciali zada de la socie a u bana ma eixa, pe oposició a la na u a enca a iguhli a ia de les socie a s neoli iques. Els ccsan ua is>) neolí ics ens apa eixen, doncs, ac ualmen am- bé com una espkcie d'an icipació simbblica dels e s socials i a qui ec bnics més a dans. L'es uc u a iguali kia de la so- cie a neolí ica no sembla pas anma eix posa -se en qües ió: s'obse a a pa i de la ela i a uni o mi a dels habi a s. Els san ua is en ells ma eixos no impliquen de cap mane a I'e- xis kncia de (<cle gues)>, és a di , un cos social pe manen es- peciali za en asques eligioses. Pe b és in e essan obse a que les p ime es cons uccions <<ex ao dina ies)> cons ui'des pe l'home an ce amen lligades a ac i i a s simbbliques de ca ac e col.lec iu. Les es a ues de calg d"Ain Ghazal, a les quals os k ha e al.lusió, que es a en p o e'ides de dispo- si ius de p ensió pe quk se les pogués << anspo a >>, com les masca es de ped a obades al PPNB del Lle an sud, e o- quen amb o ga, elles ambé, I'exis kncia de ce imbnies, que consolida en el lligam social al ol an de p ac iques u- ne a ies i de i ual. Es ac a de e ade a eligió?, em diu os k. Ce amen no, si p enem la eligió en el sen i més mode n d'una ac i- i a <<idealis a>> i g a ui' a, més o menys ic ícia i compen- sa b ia, amb elació a les di icul a s conc e es de l'exis kncia (aques e a el sen i que li dona a Ma x.. .). Pe b sembla que el pensamen eligiós, l'únic que exis ia als emps a caics, ha- ia ingu , al con a i, un ol impo an , a la egada cogni iu i p hc ic, an icipan en el si de la cul u a humana compo a- men s més i ials que ens són més a s. Les conseqükncies c ilosb iques>> d'aques a cons a ació són lluny de se cla es i jo no m'hi es end é més aqui.. . M.M. -Ves i a se un dels p ime s a posa en e idi ncia <cel ol de l'imagina i en la e olució neolí ica>>; ecen men sembla que d'al es in es igado s, com a a Ian Hodde o l'abans esmen a C. Ren ew, s'acos en a es udia so a aques a bp ica les ans o macions de I'inici de 1'Holoci . Quina opinió en é d'aques es no es endi n- cies? Hi ha el isc que esde inguin una no a amodan en els es udis a queolbgics ? J.C. --L1an e io i a del simbolisme amb elació a l'e- conomia és una cons a ació es a ig a ica, s'ha o na di ícil de e usa .. . I. Hodde l'ha accep ada, e ec i amen . Pe b a la se a ob a ecen The domes ica ion oj'Eu ope busca en una di ecció mol di e en a la me a el que a l'in e io del psiquisme huma a pode susci a la e olució neolí ica. Pe ell, en la domes icació hi ha domus, la casa. El enomen p i- me i essencial se ia, doncs, el desen olupamen de I'hhbi- a seden a i cons ui' , el home ; la domes icació de plan es i animals, a con inuació, no se ia es més que una espkcie d'eng andimen me a b ic de la casa, el con ol huma que endeix a es end e's semp e més lluny, cap a la na u a que l'en ol a, el que és sal a ge que e ocedeix sense pa a da- an el que és domi:s ic. És pe aques a aó que el nos e col.lega T. Wa kins a pode conside a el pobla de cases odones de Qe mez De e, al no d de I'I aq, con empo ani del PPNA i del PPNB del Lle an , pe 6 sense p oducció de sub- sis kncia, com ja <<Neolí ic>> en aques sen i del e me (mol anglks.. .) pe que el home hi e a pa icula men con o able i pe ecciona .. . Aques a lec u a del passa és enginyosa i co espon, am- bé, a una e olució cons a ada. Pe b, la casa i el pobla no e- nen en ells ma eixos, al meu en end e, es de e oluciona i. N'hi ha ia ja en el Paleolí ic supe io dlUc a'ina (Kos enski), sense cap endkncia a domes ica la na u a. La ideologia del home con é en ella ma eixa, sob e o , una endkncia cap al e- plegamen , cap al e ugi, més que no pas a una conques a ac- i a del medi i a la se a dominació. Jo con inuo pensan , com Childe, que el més impo an al Neolí ic és sob e o el p in- cipi d'aques a ans o mació del món de la qual la nos a ci- ili zació és el esul a inal i el p oduc e, enca a que la on d'aques can i os a l'o igen més cul u al que ecolbgica. C ec ha e demos a que l'apa ició de les di ini a s en el camp de la conscikncia humana ha ia c ea una no a ensió en les cul- u es i un impuls dinamic que capgi a els equilib is de ida p eexis en s. És pe aixb que el no d de 1'I aq no esde é, pe mi, <<Neolí ic>> ins que s'hi euen a iba simul aniamen e s el 8500 BP a Magzalia (jacimen exca a pe in es igado s ussos), pe a la di usió del PPNB ecen del Lle an , l'ag i- cul u a i el pas o eig, les cases ec angula s i els símbols ipics de la Deessa i el To o, com si aques a ideologia pa icula i les kcniques de p oducció neoli iques es iguessin p o undamen lligades en e elles. Aques a associació es con i ma si es con- side a pe exemple la neoli i zació del Zag os, la de la Tu cmh- nia i, a l'oes , la del món hel.lknic i de 1'Eu opa cen al. Jo penso que és aques a a enció als e s, simul aniamen d'o d e ideolbgic i p hc ic, la que impedi a que I'in e ks pel n16n simbblic no esde ingui al seu o n, com os k diu, moda.. . M.M. -Vold íem acaba aques a con e sa amb les pe spec i es de u u dels es udis sob e els o ígens de I'a- g icul u a al Lle an en pa icula i a la conca medi- e ania en gene al. Com os i sap, la e is a COTA ZERO é una o ien ació sob e o uni e si a ia i es a es- pecialmen dedicada als es udian s que se an els in es i- gado s del segle inen . Segons la se a ap oximació ac- ual, quines línies de ece ca enen necessi a d'un desen olupamen més g an en el u u ? J.C. -Des de la se a c eació segueixo amb mol d'in e ks i simpa ia el desen olupamen de COTA ZERO, e is a que ha esde ingu un e ade b um pe a les con ibucions de endkncies di e ses pe 6 amb una exigkncia cons an de qua- li a ce amen p o i osa pe als es udian s. La me a línia de ece ca ac ual no és pas la que jo seguia a en a anys, quan aig abo da el Neolí ic o ien al. Ha nas- cu p og essi amen de la di icul a d'in e p e a els e s nous que em descob ien les me es exca acions dins el ma c de ((p incipis d'explicaciÓ>, indiscu ibles, que jo ha ia ap ks, com o hom, als bancs de les acul a s. La idea que no es po in en a l'ag icul u a més que com a conseqü6ncia d'una pe- nú ia alimen h ia o bé la idea que no es po di ond e lluny un nou sis ema només pe qu6 un excés de població us ha ex- pLlsa del país d'o igen, heus aqui alses e idkncies que nin- gú posa a en dub e! Re lec eixen de e la nos a ideologia p oduc i is a ac ual, i aques a espkcie de p ejudici po se du- an mol de emps, com diu E. Mo in, al'ho izon indépassa- ble de ou e -eche -chew.. . La me a ap oximació simbblica é pe objec iu, doncs, abans que es, desen olupa un aspec e massa mal conegu ins a a de la nos a e olució p ehis b i- ca ecen . No exclou pas les al es ap oximacions, al con a- i: l'explicació ccideolbgica)) només es po dona quan les al- es, més simples, han acassa . Ja que os k em demana d'alguna mane a un ((consell d'an icn sob e el u u de la nos- a in es igació, jo c ec que és dins d'una au kn ica plu idis- ciplina ie a , com dkiem al comeqamen , dins d'una incessan con on ació dels pun s de is a dels especialis es i un e ús de o a explicació eb ica a p io i no con olada pe l'anhlisi ac ual, que esideixen les nos es espe ances de p og és. Jalks, agos de 1993 ABSTRACT New App oach on he o igins o Neoli hic; A e olu ion o symbols. Con e sa ion wi h p o esso Jacques Cau in To close he dossie abou o igins o ag icul u e COTA ZERO has decided o make a con e sa ion wi h p o esso Jacques Cau in whe e i s main p oblema ic subjec s a e dis- cussed; he o igins o ag icul u e, i s di usion.. . Jacques Cau in en ails he eal needs o a mul idisciplina y wo k o in es iga e he o igins o domes ica ion, makes a de ence o di usionism om Nea Eas o Medi e anean Bassin and Eu ope bu also looks o e wi h c i icism all ease explana- ions o di usionism uned up o da e. Finally explains his posi ion conce ning he main ole o symbols e olu ion as an ideologic change e ealing which should p eceded and p obably c ea ed, he eme gence o ag icul u a] economy. llib e ia pape e ia la alla ca e de la ie a, 5-9 el. 885 32 28 08500 VIC