,
RESSENYES
g á icas dan mayo igo
y
poseen induda-
ble u ilidad, es a se e ia aumen ada en
mucho con la elabo ación de 10s indices e-
má icos y/o de au o es, que esul a ían
muy p ác icos en una ob a de es e ipo.
Asimismo, es de alaba el es ue zo sin é-
ico
y
cla i icado de la ob a: sin é ico po -
que eag upa apo aciones del mismo
au o apa ecidas en publicaciones an e io-
es, p esen ando así su esis de o ma glo-
bal; y cla i icado po que, sob e odo en la
e ce a pa e, elabo a una his o ia del
pensamien o geog á ico bien a iculada en
o no a unos concep os, con i iéndole una
p o unda cohe encia, a pesa de las con i-
nuidades
y
up u as,
y
una g an sencillez.
Es de espe a que, como anuncia Capel en
la p esen ación del lib o, la geog a ia espa-
Cola sea a ada de o pa simila en algún
abajo pos e io .
Nos encon amos pues an e una ob a
que, en gene al, ep esen a una apo a-
ción sus ancial a la his o ia de la ciencia,
y
en pa icula , an e la p ime a ob a de con-
jun ~, de un au o español, en la que se
abo da la his o ia de la geog a ia con em-
po ánea.
An onio
Pla a
López
JOHNSTON,
R.
J.
(1979):
Geog aphy
and Geog aphe s. Anglo-Ame zcan
Human Geog aphy sznce
1945;
Lon-
d es,
A nold,
1981;
232
pp.;
bibliog.
Geog aphy
and
Geog aphe s,
de R.J.
Johns on, ol se la his 6 ia de la geog a ia
humana anglesa i no d-ame icana des de
la
I1
Gue a Mundial; pe 6 no pas una his-
6 ia com les al es, sinó una his 6 ia dels
can is inno ado s que hi ha hagu a la geo-
g a ia humana en els da e s en a anys.
Seguin la dis inció de Kuhn en e aciPncia
no mal. i cciPncia ex ao dinl ia,,, el llib e
de Johns on ac a només aques a da e a,
en una exposició més o menys c onoI6gi-
ca de les idees i els eballs que an so gin .
Aques a és la pa onamen al del llib e i
ocupa els cinc capí ols cen als; és all5 on
Johns on a enume an , amb una olguda
neu ali a , les ob es i els au o s que hi ha
hagu du an aques pe íode. Pe comple-
a el seu esc i ,
i
pe deixa ben cla que
una his 6 ia del pensamen geog i ic no
po se o almen objec i a
i
neu al, John-
s on esc iu el p ime i I'úl im capí ols, on
in en a explica o all6 que ens els al es
ha, simplemen , exposa .
Es pa la de I'exis Pncia d'un llib e dins
del llib e, on els cinc capí ols cen als, és a
di , la his 6 ia del pensamen geog i ic de
1945 a 1978, poden se llegi s indepen-
den men dels al es dos. En aques s
Johns-
on enlma ca la geog a ia dins de la socie-
a en qui? es dóna, i explici a el model
d'anllisi d'aques a ciPncia en quP basa el
seu discu s. Aques s dos emes que desen-
olupa en el .llib e ex e io ., és a di , el e
que la his 6 ia d'una disciplina no po en-
end e's o a de I'en o n social i cien í ico-
academic en que s'inclou, i la demos ació
de la no alidesa del model pa adig ni ic
de Kuhn pe a la geog a ia humana, són
els que donen cohesió i es uc u en l'ob a.
Abans de p esen a la geog a ia no d-
ame icana de la pos gue a, Johns on in-
clou una si? ie de ma e ials que ecullen les
bases i els o ígens de la disciplina: les ex-
plo acions, la geog a ia de e minis a i la
pos e io eacció possibilis a; pe a ho a de
mane a mol supe icial i quasi oblida que
so in són co en s inicia s i mol desen o-
lupa s a Eu opa. D'una mane a un xic més
explici a, exposa el pa adigma egional,
blsicamen , pe a, des del pun de is a de
Ha sho ne.
Com a eacció da an el egionalisme de
Ha sho ne, Johns on explica l'apa ició,
amb els esc i s ~'ACKERMAN (1945) i
SCHAEFER
(1953), d'una no a b anca de la
geog a ia; és una endPncia mol més
quan i a i a, que inco po a el me ode
cien í ic p opi de les ciPncies posi i is es i
posa I' m asi cada cop més en I'espai i la
dis ibució dels enamens.
No
es po consi-
de a , segons Johns on, un can i de pa a-
digma, ja que si bé s'in odueixen no es
ecniques i s'em a i za la eo ia cap a la e-
ce ca de lleis, no hi ha apo acions concep-
uals e dade amen no es i inno ado es;
en de ini i a, les posicions quan i a i is es
no di e eixen en o de les de Ha sho ne i
el seu egionalisme.
Pa a1,lelamen a aques p océs d'in o-
ducció de no es ecniques, la geog a ia
busca una iloso ia baiada en la a iable
espacial i la o mació de sis emes espacials.
Aques a ap oximació, que ailla
i
abs eu la
a iable espai, espon a les necessi a s de
p edicció i plani icació del u u que é la
socie a ..
Dins el ma c del pa adigma espacial es
desen olupa a mi jans dels anys seixan a la
b anca beha io is a, que dóna mol a més
impo hcia a l'home i el seu compo a-
men . In odueix en els seus es udis aquells
mecanismes socials i psicolagics de l'home,
que enen un e lex en l'espai. De la p o-
g essi a p eocupació pe I'home i la se a
pe cepció de l'en o n so geixen les ap oxi-
macions he meneu iques o in e p e a i es,
com són l'en ocamen idealis a
i
la eno-
menologia, pe la qual l'únic món exis en
és aquell que l'home ha iscu o expe i-
men a .
A comencamen s dels se an a, i com a
conseqiii.ncia de la c isi gene al que pa eix
la socie a occiden al, es desencadena o
un segui de p ocessos que s'encaminen
cap a la subs i ució del pa adigma espa-
cial. La necessi a c eixen del geag a de
pa icipa en la socie a es consolida en
dues endkncies di e en s: la libe al i la a-
dical. Els libe als, p eocupa s pe la (c elle-
lncian social, es udien el benes a i els
p oblemes del medii p opugnen la necessi-
a de con ibui a la e o ma de la socie-
a . Es man enen en eali a dins el pa a-
digma espacial donan , pe a, majo em asi
als emes socials. Aixa els oposa cla amen
als adicals, que olen el can i cap al socia-
lisme i eballen en la cons ucció d'un nou
pa adigma basa en l'es ~lc u alisme i la
dial c ica ma xis a que els pe me i ac ua
pe a can ia la socie a , no pas pe a
e o ma -la. Les se es in es igacions se
cen en en les desigual a s socials i els me-
canismes que les o men i ep odueixen,
an a escala u bana com a ni ell mundial.
El llib e de Johns on és un bon epls,
d'una pa , de la geog a ia humana anglo-
saxona. Com ell diu al comencamen , no-
més s'ocupa de la ((ciencia ex ao dini ia)),
ja que és la que a a anca i can ia una
ci ncia. Pe 6 el e de deixa de banda la
~ci ncia no mal,, po e oblida quina és la
ma xa eal de la geog a ia en aques s anys
,
RESSENYES
i
I'en ocamen que de e i a hi p edomi-
na.
A
més a més, ma gina aixi b anques
de la geog a ia que no han expe imen a
can is impo an s i espec acula s, pe 6 que
han e oluciona amb el emps. D'al a
banda, el e de conside a ~ciPncia ex-
ao dini ia. les anomenades e olucions
quan i a i a i eo e ica, la geog a ia hu-
manis a i les endencies libe al i adical,
(implica que pe Johns on les geog a ies e-
gional, cul u al i his b ica són la ciencia no -
mal., la que domina la geog~a ia en gene al?
Johns on no explica massa pe quP la
geog a ia ha e oluciona com ho ha e .
A
pa i de l'en ocamen egional han so gi
no es ap oximacions que no a iben a
cons i ui un pa adigma en el sen i es ic-
e del e me, en el sen i que s'aplica a les
ciencies ísiques. L'au o eu la causa dels
can is en la combinació de ac o s in e ns
de la disciplina, ac o s ex e ns de la socie-
a i disposicions pe sonals. Po se és
aques úl im elemen el que queda més
cla ; se sap qui són els que p oposen inno-
acions en els es udis geog i ics, pe 6
s'anali zen mol més supe icialmen les
causes s6cio-econ6miques que poden p o-
oca aques es inno acions, i a amen
s'in en a gene ali za ni busca les bases i-
los6 iques dels nous mo imen s. És, pe
exemple, en aques sen i que s'oblida que
el Ibgico-posi i isme que- onamen a les e-
l
olucions quan i a i a i eo e ica és un
neoposi i isme so gi a I'escola de Viena i
al ce cle de Be lin cap als anys in i en-
a. Tampoc no es é en comp e que els co -
en s adicals i humanis es ep esen en en
pa el e o n a una adició his o icis a i la
ecupe ació de concep es i pe sona ges de
egades an e io s al
1945.
Johns on demos a, doncs, que la geo-
g a ia humana no é un pa adigma únic,
sinó que coexis eixen di e en s ap oxima-
cions en un momen dona . És pe aix6
que el lec o es plan eja pe que Johns on
basa el seu discu s en el model pa adig ni-
ic de Kuhn, i a les úl imes planes demos-
a la se a in iabili a pe la geog a ia hu-
mana. {No hau ia es a més cohe en e-
ba e el model de Kuhn, d'en ada, i es-
uc u a el lib e i la eo ia de l'e olució
del pensamen geog i ic d'una al a ma-
ne a?
L'ob a de Johns on és un g an es o c de
ecopilació de ma e ials que I'au o selec-
ciona en els capí ols cen als sense dona -
hi massa explicacions. Po se hau ia es a
més in e essan oblida una mica la olgu-
da objec i i a d'aques a pa del llib e i
dona aons pe la ia de ex os i emes.
Geog aphy and Geog aphe s dóna una
isió de la si uació ac ual de la geog a ia al
món anglo-saxó; és una ob a de g an alo
pe I'apo ació que ep esen a en la com-
p ensió de la geog a ia con empo inia.
I
no old íem acaba sense des aca la im-
mensa bibliog a ia que Johns on u ili za i
ci a al lla g del ex : més de sis-cen es e e-
encies que donen un pano ama quasi
comple dels en ocamen s i emes que la
geog a ia humana anglo-saxona ha ac a
en els úl ims en a anys, aixi com d'aque-
lles ob es d'al es escoles geog i iques que
es conside en necessi ies pe a en end e
aques pe íode.
Mi eia Belil, Isabel Clos