Ressenyes

, RESSENYES g á icas dan mayo igo y poseen induda- ble u ilidad, es a se e ia aumen ada en mucho con la elabo ación de 10s indices e- má icos y/o de au o es, que esul a ían muy p ác icos en una ob a de es e ipo. Asimismo, es de alaba el es ue zo sin é- ico y cla i icado de la ob a: sin é ico po - que eag upa apo aciones del mismo au o apa ecidas en publicaciones an e io- es, p esen ando así su esis de o ma glo- bal; y cla i icado po que, sob e odo en la e ce a pa e, elabo a una his o ia del pensamien o geog á ico bien a iculada en o no a unos concep os, con i iéndole una p o unda cohe encia, a pesa de las con i- nuidades y up u as, y una g an sencillez. Es de espe a que, como anuncia Capel en la p esen ación del lib o, la geog a ia espa- Cola sea a ada de o pa simila en algún abajo pos e io . Nos encon amos pues an e una ob a que, en gene al, ep esen a una apo a- ción sus ancial a la his o ia de la ciencia, y en pa icula , an e la p ime a ob a de con- jun ~, de un au o español, en la que se abo da la his o ia de la geog a ia con em- po ánea. An onio Pla a López JOHNSTON, R. J. (1979): Geog aphy and Geog aphe s. Anglo-Ame zcan Human Geog aphy sznce 1945; Lon- d es, A nold, 1981; 232 pp.; bibliog. Geog aphy and Geog aphe s, de R.J. Johns on, ol se la his 6 ia de la geog a ia humana anglesa i no d-ame icana des de la I1 Gue a Mundial; pe 6 no pas una his- 6 ia com les al es, sinó una his 6 ia dels can is inno ado s que hi ha hagu a la geo- g a ia humana en els da e s en a anys. Seguin la dis inció de Kuhn en e aciPncia no mal. i cciPncia ex ao dinl ia,,, el llib e de Johns on ac a només aques a da e a, en una exposició més o menys c onoI6gi- ca de les idees i els eballs que an so gin . Aques a és la pa onamen al del llib e i ocupa els cinc capí ols cen als; és all5 on Johns on a enume an , amb una olguda neu ali a , les ob es i els au o s que hi ha hagu du an aques pe íode. Pe comple- a el seu esc i , i pe deixa ben cla que una his 6 ia del pensamen geog i ic no po se o almen objec i a i neu al, John- s on esc iu el p ime i I'úl im capí ols, on in en a explica o all6 que ens els al es ha, simplemen , exposa . Es pa la de I'exis Pncia d'un llib e dins del llib e, on els cinc capí ols cen als, és a di , la his 6 ia del pensamen geog i ic de 1945 a 1978, poden se llegi s indepen- den men dels al es dos. En aques s Johns- on enlma ca la geog a ia dins de la socie- a en qui? es dóna, i explici a el model d'anllisi d'aques a ciPncia en quP basa el seu discu s. Aques s dos emes que desen- olupa en el .llib e ex e io ., és a di , el e que la his 6 ia d'una disciplina no po en- end e's o a de I'en o n social i cien í ico- academic en que s'inclou, i la demos ació de la no alidesa del model pa adig ni ic de Kuhn pe a la geog a ia humana, són els que donen cohesió i es uc u en l'ob a. Abans de p esen a la geog a ia no d- ame icana de la pos gue a, Johns on in- clou una si? ie de ma e ials que ecullen les bases i els o ígens de la disciplina: les ex- plo acions, la geog a ia de e minis a i la pos e io eacció possibilis a; pe a ho a de mane a mol supe icial i quasi oblida que so in són co en s inicia s i mol desen o- lupa s a Eu opa. D'una mane a un xic més explici a, exposa el pa adigma egional, blsicamen , pe a, des del pun de is a de Ha sho ne. Com a eacció da an el egionalisme de Ha sho ne, Johns on explica l'apa ició, amb els esc i s ~'ACKERMAN (1945) i SCHAEFER (1953), d'una no a b anca de la geog a ia; és una endPncia mol més quan i a i a, que inco po a el me ode cien í ic p opi de les ciPncies posi i is es i posa I' m asi cada cop més en I'espai i la dis ibució dels enamens. No es po consi- de a , segons Johns on, un can i de pa a- digma, ja que si bé s'in odueixen no es ecniques i s'em a i za la eo ia cap a la e- ce ca de lleis, no hi ha apo acions concep- uals e dade amen no es i inno ado es; en de ini i a, les posicions quan i a i is es no di e eixen en o de les de Ha sho ne i el seu egionalisme. Pa a1,lelamen a aques p océs d'in o- ducció de no es ecniques, la geog a ia busca una iloso ia baiada en la a iable espacial i la o mació de sis emes espacials. Aques a ap oximació, que ailla i abs eu la a iable espai, espon a les necessi a s de p edicció i plani icació del u u que é la socie a .. Dins el ma c del pa adigma espacial es desen olupa a mi jans dels anys seixan a la b anca beha io is a, que dóna mol a més impo hcia a l'home i el seu compo a- men . In odueix en els seus es udis aquells mecanismes socials i psicolagics de l'home, que enen un e lex en l'espai. De la p o- g essi a p eocupació pe I'home i la se a pe cepció de l'en o n so geixen les ap oxi- macions he meneu iques o in e p e a i es, com són l'en ocamen idealis a i la eno- menologia, pe la qual l'únic món exis en és aquell que l'home ha iscu o expe i- men a . A comencamen s dels se an a, i com a conseqiii.ncia de la c isi gene al que pa eix la socie a occiden al, es desencadena o un segui de p ocessos que s'encaminen cap a la subs i ució del pa adigma espa- cial. La necessi a c eixen del geag a de pa icipa en la socie a es consolida en dues endkncies di e en s: la libe al i la a- dical. Els libe als, p eocupa s pe la (c elle- lncian social, es udien el benes a i els p oblemes del medii p opugnen la necessi- a de con ibui a la e o ma de la socie- a . Es man enen en eali a dins el pa a- digma espacial donan , pe a, majo em asi als emes socials. Aixa els oposa cla amen als adicals, que olen el can i cap al socia- lisme i eballen en la cons ucció d'un nou pa adigma basa en l'es ~lc u alisme i la dial c ica ma xis a que els pe me i ac ua pe a can ia la socie a , no pas pe a e o ma -la. Les se es in es igacions se cen en en les desigual a s socials i els me- canismes que les o men i ep odueixen, an a escala u bana com a ni ell mundial. El llib e de Johns on és un bon epls, d'una pa , de la geog a ia humana anglo- saxona. Com ell diu al comencamen , no- més s'ocupa de la ((ciencia ex ao dini ia)), ja que és la que a a anca i can ia una ci ncia. Pe 6 el e de deixa de banda la ~ci ncia no mal,, po e oblida quina és la ma xa eal de la geog a ia en aques s anys , RESSENYES i I'en ocamen que de e i a hi p edomi- na. A més a més, ma gina aixi b anques de la geog a ia que no han expe imen a can is impo an s i espec acula s, pe 6 que han e oluciona amb el emps. D'al a banda, el e de conside a ~ciPncia ex- ao dini ia. les anomenades e olucions quan i a i a i eo e ica, la geog a ia hu- manis a i les endencies libe al i adical, (implica que pe Johns on les geog a ies e- gional, cul u al i his b ica són la ciencia no - mal., la que domina la geog~a ia en gene al? Johns on no explica massa pe quP la geog a ia ha e oluciona com ho ha e . A pa i de l'en ocamen egional han so gi no es ap oximacions que no a iben a cons i ui un pa adigma en el sen i es ic- e del e me, en el sen i que s'aplica a les ciencies ísiques. L'au o eu la causa dels can is en la combinació de ac o s in e ns de la disciplina, ac o s ex e ns de la socie- a i disposicions pe sonals. Po se és aques úl im elemen el que queda més cla ; se sap qui són els que p oposen inno- acions en els es udis geog i ics, pe 6 s'anali zen mol més supe icialmen les causes s6cio-econ6miques que poden p o- oca aques es inno acions, i a amen s'in en a gene ali za ni busca les bases i- los6 iques dels nous mo imen s. És, pe exemple, en aques sen i que s'oblida que el Ibgico-posi i isme que- onamen a les e- l olucions quan i a i a i eo e ica és un neoposi i isme so gi a I'escola de Viena i al ce cle de Be lin cap als anys in i en- a. Tampoc no es é en comp e que els co - en s adicals i humanis es ep esen en en pa el e o n a una adició his o icis a i la ecupe ació de concep es i pe sona ges de egades an e io s al 1945. Johns on demos a, doncs, que la geo- g a ia humana no é un pa adigma únic, sinó que coexis eixen di e en s ap oxima- cions en un momen dona . És pe aix6 que el lec o es plan eja pe que Johns on basa el seu discu s en el model pa adig ni- ic de Kuhn, i a les úl imes planes demos- a la se a in iabili a pe la geog a ia hu- mana. {No hau ia es a més cohe en e- ba e el model de Kuhn, d'en ada, i es- uc u a el lib e i la eo ia de l'e olució del pensamen geog i ic d'una al a ma- ne a? L'ob a de Johns on és un g an es o c de ecopilació de ma e ials que I'au o selec- ciona en els capí ols cen als sense dona - hi massa explicacions. Po se hau ia es a més in e essan oblida una mica la olgu- da objec i i a d'aques a pa del llib e i dona aons pe la ia de ex os i emes. Geog aphy and Geog aphe s dóna una isió de la si uació ac ual de la geog a ia al món anglo-saxó; és una ob a de g an alo pe I'apo ació que ep esen a en la com- p ensió de la geog a ia con empo inia. I no old íem acaba sense des aca la im- mensa bibliog a ia que Johns on u ili za i ci a al lla g del ex : més de sis-cen es e e- encies que donen un pano ama quasi comple dels en ocamen s i emes que la geog a ia humana anglo-saxona ha ac a en els úl ims en a anys, aixi com d'aque- lles ob es d'al es escoles geog i iques que es conside en necessi ies pe a en end e aques pe íode. Mi eia Belil, Isabel Clos