L'in en a i
de
ca og a ia:
me odologia
i
p lc ica
Pau Aleg e
i
Nadal
Rep odui'm ín eg amen en aques a no a de di ulgació la in oducció me o-
dolbgica que hem esc i pel maneig de 1'In en a i de Ca og a ia del Depa a-
men de Geog a ia de la U.A.B. Ens ha sembla que aquells ulls mos a en a
bas amen la o ma de desc ipció, indexació
i
classi icació dels documen s ca -
og P ics. Pe a una majo conc eció del ex li hem a egi exp essamen la e-
p oducció de les i xes co esponen s a ]'In en a i d'un documen de mos a, i
agmen s de I'index emh ic i del oponímic.
Les causes de la di ucul a pe
a
es abli un sis ema no ma iu de ca alogació
dels documen s ca og a ics esideixen onamen almen en la ia del c i e i
d'indi iduali zació deis documen s. SecundP iamen , la de inició dels desc ip-
o s és ben p oblemi ica, donada la se a g an a ie a . Les solucions adop ades
en el nos e In en a i són solamen algunes en e les di e ses possibles. Espe em
que us puguin ésse ú ils i sugge ido es.
L'objec iu de ]'In en a i de Ca og a ia és la desc ipció, indexació i classi ica-
ció dels documen s a xi a s a la Ca o eca, a I'aula Pau Vila del Depa amen
de Geog a ia de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, a i i e ec e de acili a -
ne el seu con ol i di usió.
Cal ema ca d'en ada que no exis eixen unes no mes in e nacionals o es a-
als pe a la ca alogació de mapes i pl2nols. L'es uc u a gene al de I'ln en a i,
així com el disseny dels elemen s que el componen, ha es a adap ada del
Inuen-
a i0 de Zn o maczón Ca og á.ca de Ca aluña
1973,
elabo a pe la Subcomi-
sión de Coo dinación Ca og á ica i edi a pel Conso ci d'In o maci6
i
Docu-
men ació de Ca alunya.
L'In en a i es compon de les pa s següen s:
1. Fi xes desc ip i es dels documen s.
2.
Indexs: emg ic, oponímic, e c.
3.
Fulls de con ol pe l'ac uali zació.
4.
No es.
1.
FITXER
La p esen ació de la ca og a ia in en a iada es eali za sin s icamen
mi jancan una
i xa mes a
on es desc iuen les ca ac e is iques bPsiques de ca-
da mapa i plgnol. Quan aques s són publica s acciona s en ulls, la i xa mes-
a és acompanyada pe una al a amb el
g ci ic de posició
dels ulls. Finalmen ,
i pe als documen s acciona s en ulls de ca ac e is iques di e enciades,
s'acompanya amb una o di e ses
i xes auxilia s
que les desc iuen.
El disc iminan u ili za pe a indi iduali za
i
iden i ica els documen s és la
se a escala: a cada i xa mes a i a les se es associades solamen po consigna -se
un alo d'escala a I'epig a co esponen . Aix6 al, sob e o , pe a les ss ies que
inclouen ulls a escales di e ses. En aques cas, no eu que ha es a conside a ca-
da ull com un mapa independen , o bé com a di e ses
se ies,
cada una de les
quals es o mada pe ulls d'igual escala.
Quan el documen inclou de o ma insepa able ísicamen al es mapes o plg-
nols de de all, la i xa mes a solamen desc iu el p incipal, el que no malmen
dóna nom al documen . La elació de de alls i les espec i es escales es consig-
nen a les No es de la i xa mes a o a les i xes auxilia s.
1.1.
Fi xa
mes a
(Exemple nP 1)
De allem a con inuació els epíg a s d'in o mació con inguda en la i xa mes-
a:
1.1.1.
Nom del mapa:
denominació ín eg a del documen , que li ha es a do-
nada pe I'edi o . Si la denominació no po encabi -se comple a en I'espai ese -
a a aques
i,
es con inua a I'apa a de No es. Si el documen no posseeix de-
nominació, ni és possible a e igua -la pe al es on s (ca Plegs, pe exemple), se
-
INVENTARI
DE
CARTOGRAFIA
DEPARTAMENT
DE
GEOGRAFIA
(BELLATERRA)
i
NOM
DEL
MAPA
CmTE
DES CONTINENTS
codi
010550.06
I
,,,,
opog h ic
,S,,
1/5 O00 000
equda
co bes
ni ell
p Og e
i % be
mes es
cob
Si
p opccio
double p ojec ion de Me ca o ans e se
coo dsnda nume ac o cada dwlsi6 mim na
I
I
P
les e es eme gides
L na
cm
egeu
g a .
mi
36
ulls
id
plepa1
---
adl o
Ins i u Geog aphique Na ional (Pa is)
..,
egéu g a ic
NOTES
-
hi igu a la designaci6 dels ulls de llIWM-CIM
-
llengua: anglesa i ancesa
-
al ma ge de cada ull hi igu a g a ic amb disposici6 de
les línies isogones a
01.07.1965
i la se a a iaci6
anual
-
els ulls poden enllapa -se en cinc conjun s (bandes):
egeu g h ic en i xa auxilia .
-
al ime ia:
0, 100, 200, 500, 1000, 2000, 3000, 4000, 5000
i
6000
me es. Taula de con e si6 a peus.
Exemple
1.
Mos es de i xes de l'inuen a i: i xa mes a
(Fo ma o iginal,
DIN
A4.)
li assenyala un nom escaien en e pa en esi. També cons a en e pa en esi
quan el nom és una aducció de la llengua o iginal. Aques és ambé el cas
quan el mapa és esc i en ca ic e s no lla ins, i no exis eix, o no s'ha pogu o-
ba una anslació one ica au o i zada.
1.1.2.
Escala:
en exp essió nume ica accioni ia. Quan aques a modali a
d'exp essió no e consignada en el documen , s'ha dedui' de la co esponen ex-
p essió g a ica o al es modali a s. Si al documen no apa eix cap exp essi6 d'es-
cala (malg a pugui apa eixe en la se a e e encia als ca ilegs o al es on s), és
dedui'da pe compa ació amb al es on s ca og i iques del ma eix imbi i as-
senyalada en e pa en esi.
1.1.3.
Tipus:
que desc iu sumi iamen I'objec iu in o ma iu del documen .
A
e ec es de sis ema i zació p ic ica, hem des ia els següen s:
1. Mapes i plinols opog i ics: els que exp essen l'al ime ia i/o ba ime-
ia mi jancan scniques
ad
hoc
(isohipses, isoba es, hachu es
...).
No eu
que els documen s aco a s no en a ien en aques a ca ego ia ipolbgica, i
que els o oplans amb sob eimp essió de co bes de ni ell se ien ca aloga s a
la ca ego ia
9.
2.
Documen s
planime ies:
que, con i iamen als an e io s, no p esen-
en la al ime ia i/o ba ime ia de l'imbi ca og a ia , malg a puguin és-
se aco a s. Es limi en a p esen a di e sos ni ells d'in o mació planime i-
ca gene al.
3.
Mapes de comunicacions: que cons i ueixen de e un ipus de plani-
me ic. L'ex ao dini ia p oducció i di usió d'aques s ipus de documen s
aconsella dona -10s una ca ego ia especial. Són els popula s mapes de ca-
e e es, pe 6 ambé els de e oca ils, canals de na egació, e c. No eu
que els mapes d'in ensi a de ci culació o d'al es indicado s sob e ehicles
en a ien en la ca ego ia
7.
4.
Especials de base: p esen en un sol pla d'in o mació, o bé se l'en a i za
en e di e sos. Pe la se a simpli icació in o ma i a
i
acili a de ep oduc-
ció se eixen com a base pe a la con ecció de nous mapes o plinols, gene-
almen emi ics. Pe exemple, els mapes de la di isió adminis a i a mu-
nicipal.
5.
D'his b ia.
6.
Temi ics de geog a ia ísica: en aques apa a incloem els mapes que
des aquen els aspec es elaciona s amb la emi ica usual de la geog a ia
í-
sica: geolbgics li olbgics,
plu iome ies,
e c.
7.
Temi ics de geog a ia humana: ab aca els mapes d'usos del sbl, ma-
pes de densi a de població, mapes d'in ensi a de insi pe ca e e a, e c.
8.
Mu als i escola s: ecull els documen s 1'6s dels quals, pe la elació
en e la se a escala i el ni ell d'exac i ud i gene ali zació, no poden
conside a -se ap es pe a eballs d1an8lisi de alla del e i o i que p esen-
en. Els clissics mapes mu als d'escola en són el millo exemple.
9.
Fo omun a ges: que inclou els documen s que ep esen en la supe i-
cie e es e mi ja l~an o og a ia aP ia e ical, a di e sos ni ells de ac-
amen co ec iu de les se es dis o sions i engalzamen .
En el cas que el documen pugui classi ica -se en dues o més ca ego ies ipolb-
giques, ha es a escollida aquella que s'ajus a més es e amen a l'objec iu in o -
ma iu, explíci o implíci , del mapa o plgnol.
1.1.4.
Codi:
cada documen és o dena
i
e e encia pe una clau de sis digi s,
el signi ica dels quals és el següen :
-
El p ime dígi iden i ica el ipus de mapa o plinol segons I'o d e dels ca-
pí ols elaciona s a I'epíg a an e io .
-
Els digi s segon, e ce
i
qua iden i iquen I'escala. El segon co espon a
I'exponen de la po encia en base 10 del denominado d'escala, menys un. Els
digi s e ce i qua co esponen als dos p ime s digi s del denominado d'esca-
la. Aixi, pe posa un exemple, l'escala 1/1 000 000 s'iden i ica com 510, l'esca-
la 1/250 000 com 425, l'escala 1/500 se ia 156, e c.
-
Els digi s cinque
i
sis? iden i iquen el mapa o plinol din e de cada ipus i
escala. Aixi, pe exemple, la clau de codi 4.425.02 co espon a un mapa de co-
municacions
(4),
a escala 1/250 000 (425), o dena en segon lloc (02) din e
d'aquella escala.
1.1.5.
Equidis cincia co bes/id. id. mes es:
en les uni a s de longi ud exp es-
sades en el mapa o plgnol, gene almen me es o peus. Quan els ni ells al i udi-
nals no són equidis an s, la sepa ació en e aques s és eqüen eali za -la amb
,
ampli ud
p og essi a)).
Aixb és el que s'assenyala a I'apa a , i es elacionen els
alo s de les al u es de cada ni ell a les No es.
Quan els in e als al ime ics no són equidis an s ni p og essius es eme a les
No es ([[ampli ud desigual.). E iden men , en els mapes sense isohipses no a el
cas
(.--
-
-.).
En els documen s acciona s en ulls l'equidis incia po a ia
en e ells, així com poden in odui -se co bes in e cala s. Re e encia d'aques es
di e encies es donen a les No es o en la elació
de
ulls a les i xes auxilia s.
1.1.6.
Colo :
en aques apa a es consigna solamen [<si/no)) hi ha més d'un
colo en el documen .

1.1.7.
P ojecció.
sis ema de p ojecció emp a en la cons ucció del mapa.
Quan no ha es a possible de e mina -ho s'ha deixa en blanc.
1.1.8.
Coo denades:
elació de xa xes de coo denades
i
quad icules imp eses
( o almen o al ma ge) al mapa o plinol: geog i iques, al anume ica a bi P ia,
U.T.M.,
e c. Pe a cada una es essenya la di isió mínima g a iada, aixi com la
de nume ació. Si aques es e e encies són dis in es en e longi ud i la i ud, s'in-
-
n
diquen les dues seguides de
(X)
o
(Y).
1.1.9.
kmbi :
desc ipció sumi ia de 1'Pmbi cobe pel mapa o plinol. So in
s'assenyala cla amen 1'Pmbi de cobe u a del documen en una i xa de g P ic
de posició.
1.1.10
Nomb e de
ulls:
o al de que es composen els mapes. La se a locali -
zació
i
dis ibució apa eixe i en la i xa de g P ic de posició. Quan els ulls sbn
sense nume a , queda especi ica aixi en aques apa a .
1.1.11
Fo ma cm.
:
dimensions ho i zon al
i
e ical de cada un dels ulls del
mapa, segons l'o ien ació dels ca ic e s del mapa o plPnol. Si les dimensions
dels ulls d'un ma eix mapa són dis in es, s'especi ica
a
les i xes auxilia s.
1.1.12
Fo ma plega cm.:
el ma eix que l'an e io pe a documen s p esen
a s plega s pe l'edi o .
1.1.13
Edi o :
pe sona, emp esa, o ganisme, e c., que ha publica el docu-
men . S'ha a egi en e pa en esi la locali a d'edició.
1.1.14
Any:
d'edició. Pe a mapes acciona s en ulls de dis in s anys es es-
senya als ulls auxilia s.
1.1.15
No es:
qualse ol dada o comen a i que ajudi a la iden i icació del do-
cumen . D'en e les insc ipcions més comunes des aquem:
-
e e encia a la sP ie si el documen en é;
,
-
ni ells al ime ics si l'ampli ud de co bes de ni ell Cs p og essi a o desigual;
-
elació de de alls i escala;
-
llengua/es de llegendes si es p es a a con usió pel í ol del mapa o plinol;
-
au o o au o s del documen s. Si aques a indicació no apa eix, no signi ica
que el documen hagi es a necessi iamen o ma pe l'edi o ;
-
iden i icació del me idii o igen quan és di e en al de G eenwich.
Ca e
des con inen s
Comple .
Exemple
2
Fz xa g ajc de poszczó dels ulls
(Fo ma o zgmal,
DIN
A4
)
Ca e des Con inen s
Denominaci6, dimensions
i
any d1edici6 dels ulls:
1.1.- 3-l Lake Ci y
-
Pale No d 118 x 92 cm
1.2.- Sappo o
-
Pale No d 118 x 92
1.3.-
Os10
-
Pale No d 118 x 70
1.4.- Alma A a
-
Pale No d 118 x 70
1.5.- Glasgow
-
Tunis 122 x 70
1.6.- S ockholm
-
Bah ain 118
x
73
1.7.- Daka
-
Yaoundk 118 x 70
1.8.: Dangui -Riyadh 118 x 70
1.9.- Ascension
-
S Helena 81
x
86
1.10.- S azaa ille
-
Rkunion 123 x 102
2.1
.-
Sea le
-
Pale No d 118 x 91
2.2.- New oundlmd
-
Pale No d 118
x
91
2.3.- San F ancisco
-
Mexico 118
x
91
2.4.- Ca acas
-
Mon kal 118
x
91
3.1.- Hai i
-
Lima 118
x
80
3.2.- Ceo ge own
-
Reci e 118 x 80
3.3.-
h
Pas
-
San iago 118
x
80
3.4.- Rio de J.~nei o
-
Buenos Ai es 118
x
80
3.5.- Tie a del Fuego
-
Pale Sud 122 x 92
3.6.-
Mk
de '!leddel
-
Pale Sud 118 x 92
3:7.- !Velling on
-
Pble Sud 118
x
82
3.8.- Ke guelen
-
Pale Sud 118 x 81
4.1.- ~os o
-
Pale ~o d 118 x 71
4.2.- Pe opa lo sk
-
Pale No d 118
x
71
4.3.- Delhi
-
No osibi sk 118 x 71
4.4.- Tokio
-
üian
Ude 118 x 71
4.5.- Bombay
-
Singapo e 118
x
71
4.6.- Chongqing
-
Pilipinas 118
x
71
5.1.- Djaka a
-
Da win 118 x 71
5.2.- Po Mo esby
-
Noumea 118
x
71
5.3.- S Pau1
-
Pe h 118 x 71
5.4.- Sydney
-
'Velling on 118 x 71
5.5.- Te e Ende by
-
Pale Sud 118 x 71
5.6.- Te e Adelie
-
Pale Sud 118 x 71
Exemple
3.
Fi xa auxilia . (Fo ma o iginal,
DIN
A4.)
1.2.
Fi xa-g P ic de posició dels ulls (Exemple nP
2)
Aques g i ic és obliga pels mapes acciona s en ulls nume a s. Gene al-
men es ep odueix el g P ic que o e eix l'edi o en els seus ca Plegs. Quan no ha
es a possible ob eni -10s d'aques a mane a, s'ha dibuixa de bell nou. En el g l-
ic s'assenyalen exp essamen els ulls in en a ia s del mapa o plPnol.
Hem ob ia les i xes de g l ics pe aquells documen s dels quals solamen es
posseeixen mos es sense p e ensió de cobe u a, o quan el g P ic po ep odui -
se en l'espai de No es a la i xa mes a.
Aques a i xa-g P ic de posició ambé s'inclou en els mapes d'un sol ull quan
no és possible p ecisa acu adamen I'Lmbi de cobe u a a I'apa a especí ic de
la i xa mes a.
1.3.
Fi xes auxilia s (Exemple nP
3)
Els ulls dels mapes publica s de o ma accionada di e eixen, gene almen ,
en algun dels iden i icado s assenyala s en la i xa mes a. So in , ambé, no és
possible essenya al g P ic de posició la denominació de cada un. Es pe aix6
que es p esen a lla o s el llis a dels ulls que componen el mapa o plPnol amb el
de all de les a iacions en o ma , da a, o mació, e c., que s'obse en a cada
un dels ulls in en a ia s, en una o di e ses i xes auxilia s.
Pe a acili a la manipulació del paque de i xes que hem desc i , s'inclouen
a 1'In en a i dos indexs bPsics d'en e els que pod ien o ma -se de la abulació
de les en ades de la i xa mes a. Aques s dos indexs són el emP ic i el oponí-
mic. En ambdós la e e Pncia dels mapes i plPnols es eali za amb el seu codi,
denominació i escala.
2.1.
L'índex emP ic (Exemple n?
4)
Aques índex elaciona o s els documen s in en a ia s ins a la da a de la se a
execució en el ma eix o d e que són p esen ades les i xes.
Les i xes es p esen en o denades en els nou capí ols elaciona s en l'apa a
1.1.3.
( ipus de documen s). Din e de cada capí ol l'o d e de p esen ació és el
següen : les i xes de mapes i pllnols apa eixen classi icades de meno a majo