L'inventari de cartografia : metodologia i pràctica

L'in en a i de ca og a ia: me odologia i p lc ica Pau Aleg e i Nadal Rep odui'm ín eg amen en aques a no a de di ulgació la in oducció me o- dolbgica que hem esc i pel maneig de 1'In en a i de Ca og a ia del Depa a- men de Geog a ia de la U.A.B. Ens ha sembla que aquells ulls mos a en a bas amen la o ma de desc ipció, indexació i classi icació dels documen s ca - og P ics. Pe a una majo conc eció del ex li hem a egi exp essamen la e- p oducció de les i xes co esponen s a ]'In en a i d'un documen de mos a, i agmen s de I'index emh ic i del oponímic. Les causes de la di ucul a pe a es abli un sis ema no ma iu de ca alogació dels documen s ca og a ics esideixen onamen almen en la ia del c i e i d'indi iduali zació deis documen s. SecundP iamen , la de inició dels desc ip- o s és ben p oblemi ica, donada la se a g an a ie a . Les solucions adop ades en el nos e In en a i són solamen algunes en e les di e ses possibles. Espe em que us puguin ésse ú ils i sugge ido es. L'objec iu de ]'In en a i de Ca og a ia és la desc ipció, indexació i classi ica- ció dels documen s a xi a s a la Ca o eca, a I'aula Pau Vila del Depa amen de Geog a ia de la Uni e si a Au bnoma de Ba celona, a i i e ec e de acili a - ne el seu con ol i di usió. Cal ema ca d'en ada que no exis eixen unes no mes in e nacionals o es a- als pe a la ca alogació de mapes i pl2nols. L'es uc u a gene al de I'ln en a i, així com el disseny dels elemen s que el componen, ha es a adap ada del Inuen- a i0 de Zn o maczón Ca og á.ca de Ca aluña 1973, elabo a pe la Subcomi- sión de Coo dinación Ca og á ica i edi a pel Conso ci d'In o maci6 i Docu- men ació de Ca alunya. L'In en a i es compon de les pa s següen s: 1. Fi xes desc ip i es dels documen s. 2. Indexs: emg ic, oponímic, e c. 3. Fulls de con ol pe l'ac uali zació. 4. No es. 1. FITXER La p esen ació de la ca og a ia in en a iada es eali za sin s icamen mi jancan una i xa mes a on es desc iuen les ca ac e is iques bPsiques de ca- da mapa i plgnol. Quan aques s són publica s acciona s en ulls, la i xa mes- a és acompanyada pe una al a amb el g ci ic de posició dels ulls. Finalmen , i pe als documen s acciona s en ulls de ca ac e is iques di e enciades, s'acompanya amb una o di e ses i xes auxilia s que les desc iuen. El disc iminan u ili za pe a indi iduali za i iden i ica els documen s és la se a escala: a cada i xa mes a i a les se es associades solamen po consigna -se un alo d'escala a I'epig a co esponen . Aix6 al, sob e o , pe a les ss ies que inclouen ulls a escales di e ses. En aques cas, no eu que ha es a conside a ca- da ull com un mapa independen , o bé com a di e ses se ies, cada una de les quals es o mada pe ulls d'igual escala. Quan el documen inclou de o ma insepa able ísicamen al es mapes o plg- nols de de all, la i xa mes a solamen desc iu el p incipal, el que no malmen dóna nom al documen . La elació de de alls i les espec i es escales es consig- nen a les No es de la i xa mes a o a les i xes auxilia s. 1.1. Fi xa mes a (Exemple nP 1) De allem a con inuació els epíg a s d'in o mació con inguda en la i xa mes- a: 1.1.1. Nom del mapa: denominació ín eg a del documen , que li ha es a do- nada pe I'edi o . Si la denominació no po encabi -se comple a en I'espai ese - a a aques i, es con inua a I'apa a de No es. Si el documen no posseeix de- nominació, ni és possible a e igua -la pe al es on s (ca Plegs, pe exemple), se - INVENTARI DE CARTOGRAFIA DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA (BELLATERRA) i NOM DEL MAPA CmTE DES CONTINENTS codi 010550.06 I ,,,, opog h ic ,S,, 1/5 O00 000 equda co bes ni ell p Og e i % be mes es cob Si p opccio double p ojec ion de Me ca o ans e se coo dsnda nume ac o cada dwlsi6 mim na I I P les e es eme gides L na cm egeu g a . mi 36 ulls id plepa1 --- adl o Ins i u Geog aphique Na ional (Pa is) .., egéu g a ic NOTES - hi igu a la designaci6 dels ulls de llIWM-CIM - llengua: anglesa i ancesa - al ma ge de cada ull hi igu a g a ic amb disposici6 de les línies isogones a 01.07.1965 i la se a a iaci6 anual - els ulls poden enllapa -se en cinc conjun s (bandes): egeu g h ic en i xa auxilia . - al ime ia: 0, 100, 200, 500, 1000, 2000, 3000, 4000, 5000 i 6000 me es. Taula de con e si6 a peus. Exemple 1. Mos es de i xes de l'inuen a i: i xa mes a (Fo ma o iginal, DIN A4.) li assenyala un nom escaien en e pa en esi. També cons a en e pa en esi quan el nom és una aducció de la llengua o iginal. Aques és ambé el cas quan el mapa és esc i en ca ic e s no lla ins, i no exis eix, o no s'ha pogu o- ba una anslació one ica au o i zada. 1.1.2. Escala: en exp essió nume ica accioni ia. Quan aques a modali a d'exp essió no e consignada en el documen , s'ha dedui' de la co esponen ex- p essió g a ica o al es modali a s. Si al documen no apa eix cap exp essi6 d'es- cala (malg a pugui apa eixe en la se a e e encia als ca ilegs o al es on s), és dedui'da pe compa ació amb al es on s ca og i iques del ma eix imbi i as- senyalada en e pa en esi. 1.1.3. Tipus: que desc iu sumi iamen I'objec iu in o ma iu del documen . A e ec es de sis ema i zació p ic ica, hem des ia els següen s: 1. Mapes i plinols opog i ics: els que exp essen l'al ime ia i/o ba ime- ia mi jancan scniques ad hoc (isohipses, isoba es, hachu es ...). No eu que els documen s aco a s no en a ien en aques a ca ego ia ipolbgica, i que els o oplans amb sob eimp essió de co bes de ni ell se ien ca aloga s a la ca ego ia 9. 2. Documen s planime ies: que, con i iamen als an e io s, no p esen- en la al ime ia i/o ba ime ia de l'imbi ca og a ia , malg a puguin és- se aco a s. Es limi en a p esen a di e sos ni ells d'in o mació planime i- ca gene al. 3. Mapes de comunicacions: que cons i ueixen de e un ipus de plani- me ic. L'ex ao dini ia p oducció i di usió d'aques s ipus de documen s aconsella dona -10s una ca ego ia especial. Són els popula s mapes de ca- e e es, pe 6 ambé els de e oca ils, canals de na egació, e c. No eu que els mapes d'in ensi a de ci culació o d'al es indicado s sob e ehicles en a ien en la ca ego ia 7. 4. Especials de base: p esen en un sol pla d'in o mació, o bé se l'en a i za en e di e sos. Pe la se a simpli icació in o ma i a i acili a de ep oduc- ció se eixen com a base pe a la con ecció de nous mapes o plinols, gene- almen emi ics. Pe exemple, els mapes de la di isió adminis a i a mu- nicipal. 5. D'his b ia. 6. Temi ics de geog a ia ísica: en aques apa a incloem els mapes que des aquen els aspec es elaciona s amb la emi ica usual de la geog a ia í- sica: geolbgics li olbgics, plu iome ies, e c. 7. Temi ics de geog a ia humana: ab aca els mapes d'usos del sbl, ma- pes de densi a de població, mapes d'in ensi a de insi pe ca e e a, e c. 8. Mu als i escola s: ecull els documen s 1'6s dels quals, pe la elació en e la se a escala i el ni ell d'exac i ud i gene ali zació, no poden conside a -se ap es pe a eballs d1an8lisi de alla del e i o i que p esen- en. Els clissics mapes mu als d'escola en són el millo exemple. 9. Fo omun a ges: que inclou els documen s que ep esen en la supe i- cie e es e mi ja l~an o og a ia aP ia e ical, a di e sos ni ells de ac- amen co ec iu de les se es dis o sions i engalzamen . En el cas que el documen pugui classi ica -se en dues o més ca ego ies ipolb- giques, ha es a escollida aquella que s'ajus a més es e amen a l'objec iu in o - ma iu, explíci o implíci , del mapa o plgnol. 1.1.4. Codi: cada documen és o dena i e e encia pe una clau de sis digi s, el signi ica dels quals és el següen : - El p ime dígi iden i ica el ipus de mapa o plinol segons I'o d e dels ca- pí ols elaciona s a I'epíg a an e io . - Els digi s segon, e ce i qua iden i iquen I'escala. El segon co espon a I'exponen de la po encia en base 10 del denominado d'escala, menys un. Els digi s e ce i qua co esponen als dos p ime s digi s del denominado d'esca- la. Aixi, pe posa un exemple, l'escala 1/1 000 000 s'iden i ica com 510, l'esca- la 1/250 000 com 425, l'escala 1/500 se ia 156, e c. - Els digi s cinque i sis? iden i iquen el mapa o plinol din e de cada ipus i escala. Aixi, pe exemple, la clau de codi 4.425.02 co espon a un mapa de co- municacions (4), a escala 1/250 000 (425), o dena en segon lloc (02) din e d'aquella escala. 1.1.5. Equidis cincia co bes/id. id. mes es: en les uni a s de longi ud exp es- sades en el mapa o plgnol, gene almen me es o peus. Quan els ni ells al i udi- nals no són equidis an s, la sepa ació en e aques s és eqüen eali za -la amb , ampli ud p og essi a)). Aixb és el que s'assenyala a I'apa a , i es elacionen els alo s de les al u es de cada ni ell a les No es. Quan els in e als al ime ics no són equidis an s ni p og essius es eme a les No es ([[ampli ud desigual.). E iden men , en els mapes sense isohipses no a el cas (.-- - -.). En els documen s acciona s en ulls l'equidis incia po a ia en e ells, així com poden in odui -se co bes in e cala s. Re e encia d'aques es di e encies es donen a les No es o en la elació de ulls a les i xes auxilia s. 1.1.6. Colo : en aques apa a es consigna solamen [<si/no)) hi ha més d'un colo en el documen . 1.1.7. P ojecció. sis ema de p ojecció emp a en la cons ucció del mapa. Quan no ha es a possible de e mina -ho s'ha deixa en blanc. 1.1.8. Coo denades: elació de xa xes de coo denades i quad icules imp eses ( o almen o al ma ge) al mapa o plinol: geog i iques, al anume ica a bi P ia, U.T.M., e c. Pe a cada una es essenya la di isió mínima g a iada, aixi com la de nume ació. Si aques es e e encies són dis in es en e longi ud i la i ud, s'in- - n diquen les dues seguides de (X) o (Y). 1.1.9. kmbi : desc ipció sumi ia de 1'Pmbi cobe pel mapa o plinol. So in s'assenyala cla amen 1'Pmbi de cobe u a del documen en una i xa de g P ic de posició. 1.1.10 Nomb e de ulls: o al de que es composen els mapes. La se a locali - zació i dis ibució apa eixe i en la i xa de g P ic de posició. Quan els ulls sbn sense nume a , queda especi ica aixi en aques apa a . 1.1.11 Fo ma cm. : dimensions ho i zon al i e ical de cada un dels ulls del mapa, segons l'o ien ació dels ca ic e s del mapa o plPnol. Si les dimensions dels ulls d'un ma eix mapa són dis in es, s'especi ica a les i xes auxilia s. 1.1.12 Fo ma plega cm.: el ma eix que l'an e io pe a documen s p esen a s plega s pe l'edi o . 1.1.13 Edi o : pe sona, emp esa, o ganisme, e c., que ha publica el docu- men . S'ha a egi en e pa en esi la locali a d'edició. 1.1.14 Any: d'edició. Pe a mapes acciona s en ulls de dis in s anys es es- senya als ulls auxilia s. 1.1.15 No es: qualse ol dada o comen a i que ajudi a la iden i icació del do- cumen . D'en e les insc ipcions més comunes des aquem: - e e encia a la sP ie si el documen en é; , - ni ells al ime ics si l'ampli ud de co bes de ni ell Cs p og essi a o desigual; - elació de de alls i escala; - llengua/es de llegendes si es p es a a con usió pel í ol del mapa o plinol; - au o o au o s del documen s. Si aques a indicació no apa eix, no signi ica que el documen hagi es a necessi iamen o ma pe l'edi o ; - iden i icació del me idii o igen quan és di e en al de G eenwich. Ca e des con inen s Comple . Exemple 2 Fz xa g ajc de poszczó dels ulls (Fo ma o zgmal, DIN A4 ) Ca e des Con inen s Denominaci6, dimensions i any d1edici6 dels ulls: 1.1.- 3-l Lake Ci y - Pale No d 118 x 92 cm 1.2.- Sappo o - Pale No d 118 x 92 1.3.- Os10 - Pale No d 118 x 70 1.4.- Alma A a - Pale No d 118 x 70 1.5.- Glasgow - Tunis 122 x 70 1.6.- S ockholm - Bah ain 118 x 73 1.7.- Daka - Yaoundk 118 x 70 1.8.: Dangui -Riyadh 118 x 70 1.9.- Ascension - S Helena 81 x 86 1.10.- S azaa ille - Rkunion 123 x 102 2.1 .- Sea le - Pale No d 118 x 91 2.2.- New oundlmd - Pale No d 118 x 91 2.3.- San F ancisco - Mexico 118 x 91 2.4.- Ca acas - Mon kal 118 x 91 3.1.- Hai i - Lima 118 x 80 3.2.- Ceo ge own - Reci e 118 x 80 3.3.- h Pas - San iago 118 x 80 3.4.- Rio de J.~nei o - Buenos Ai es 118 x 80 3.5.- Tie a del Fuego - Pale Sud 122 x 92 3.6.- Mk de '!leddel - Pale Sud 118 x 92 3:7.- !Velling on - Pble Sud 118 x 82 3.8.- Ke guelen - Pale Sud 118 x 81 4.1.- ~os o - Pale ~o d 118 x 71 4.2.- Pe opa lo sk - Pale No d 118 x 71 4.3.- Delhi - No osibi sk 118 x 71 4.4.- Tokio - üian Ude 118 x 71 4.5.- Bombay - Singapo e 118 x 71 4.6.- Chongqing - Pilipinas 118 x 71 5.1.- Djaka a - Da win 118 x 71 5.2.- Po Mo esby - Noumea 118 x 71 5.3.- S Pau1 - Pe h 118 x 71 5.4.- Sydney - 'Velling on 118 x 71 5.5.- Te e Ende by - Pale Sud 118 x 71 5.6.- Te e Adelie - Pale Sud 118 x 71 Exemple 3. Fi xa auxilia . (Fo ma o iginal, DIN A4.) 1.2. Fi xa-g P ic de posició dels ulls (Exemple nP 2) Aques g i ic és obliga pels mapes acciona s en ulls nume a s. Gene al- men es ep odueix el g P ic que o e eix l'edi o en els seus ca Plegs. Quan no ha es a possible ob eni -10s d'aques a mane a, s'ha dibuixa de bell nou. En el g l- ic s'assenyalen exp essamen els ulls in en a ia s del mapa o plPnol. Hem ob ia les i xes de g l ics pe aquells documen s dels quals solamen es posseeixen mos es sense p e ensió de cobe u a, o quan el g P ic po ep odui - se en l'espai de No es a la i xa mes a. Aques a i xa-g P ic de posició ambé s'inclou en els mapes d'un sol ull quan no és possible p ecisa acu adamen I'Lmbi de cobe u a a I'apa a especí ic de la i xa mes a. 1.3. Fi xes auxilia s (Exemple nP 3) Els ulls dels mapes publica s de o ma accionada di e eixen, gene almen , en algun dels iden i icado s assenyala s en la i xa mes a. So in , ambé, no és possible essenya al g P ic de posició la denominació de cada un. Es pe aix6 que es p esen a lla o s el llis a dels ulls que componen el mapa o plPnol amb el de all de les a iacions en o ma , da a, o mació, e c., que s'obse en a cada un dels ulls in en a ia s, en una o di e ses i xes auxilia s. Pe a acili a la manipulació del paque de i xes que hem desc i , s'inclouen a 1'In en a i dos indexs bPsics d'en e els que pod ien o ma -se de la abulació de les en ades de la i xa mes a. Aques s dos indexs són el emP ic i el oponí- mic. En ambdós la e e Pncia dels mapes i plPnols es eali za amb el seu codi, denominació i escala. 2.1. L'índex emP ic (Exemple n? 4) Aques índex elaciona o s els documen s in en a ia s ins a la da a de la se a execució en el ma eix o d e que són p esen ades les i xes. Les i xes es p esen en o denades en els nou capí ols elaciona s en l'apa a 1.1.3. ( ipus de documen s). Din e de cada capí ol l'o d e de p esen ació és el següen : les i xes de mapes i pllnols apa eixen classi icades de meno a majo