El bosc, elemen clau
d'un paisa ge
i
d'una comuni a 1
Joan Nogué
i
Fon
Ré. umé/A
bs ac
Ce a icle es un ésumé de la hese de Licence p ésen ée, sous le me-
me i e, en
1981
?i
1'Uni e si é Au onome de Ba celone. Le cad e spa-
ia1 de l'é ude es 1'Al a Ga o xa, pays de mon agne en oie de dépeu-
plemen o al, o i de g andes o é s e d'imposan es alaises con e en au
paysage un ca ac e c ex kmemen sugges i . En pa an de I'hypo h se
que la o k es un des élémen s du paysage le plus cha gé de symboles
on a essayé de ep odui e le plus idelemen possible commen les de -
nie s paysans de 1'Al a Ga o xa pe coi en , (< i en . e a essen en n la
o e e , pa ex ension, le es e du paysage. L'analyse a po é su des as-
pec s aussi di e s que les essou ces na u elles i ées de la o e , son es i-
ma ion, I'idée de < e i o iali é>> e le sen imen d'appa enance
2
un
dieu. de la pa des de nie s paysans du pays.
Le a ail su le e ain, base su les appo s di ec s a ec les gens e
deu * paysage, s'es ma é ialibé su des enque es ou e es en egis ées
su bande magné ique a in de ecueilli I'ex ao dlnai e ichesse du o-
cabulai e conce nan la o e p op e aux paysans du pays, ichesse qui
es une p eu e é iden e d'une capaci é d'app éhension senso ielle ex-
ao dinai e. Une mé hodologie pa eille a é é u ilisée dans la deuxieme
pa ie du a ail pou essaye de saisi le émoignage i an des de nie es
a isans e /ou ep ésen an s des mé ie s o es ie s en oie d'ex inc ion.
O dans ce cas on a souligné les péculia i és de leu a ail da an age
que leu pe cep ion de la o é . Ce e é ude pou ai s'insé e d'une pa
dans les nou eaux cou an s de eche che appa us écemmen en F ance
lo s des deba s su le hPme du paysage e , d'au e pa , dans les cou-
an s de le Géog aphie humanis e Anglo-Saxonne des de nie es années,
dans sa endance phénoménologique e exis encialis e, sans oublie non
plus les con ibu ions de la Géog aphie de la pe cep ion e du compo e-
men .
1
Aques eball
és
un esum de la Memb ia de Llicencia u a
El Bosc, elemen clau d'un paisa ge i
d'una comuni a . La se a pe cepció pe7 pa dels pagesos de l'A1 a GUTTO~XU. Assaig me odol6gic,
llegida
el
dia
18
de desemb e de
1981
a
la Uni e si a Au bnoma de Ba celona.
This a icle is a esumé o he
eszs de lzcencza u a
p esen ed in he
Uni e si a Au Bnoma de Ba celona in 1981. The p emise o he disse -
a ion i ha woodland is one o he elemen s o he na u al en i on-
men mos eple e wi h symbolism. The s udy a ea is Al a Ga o xa, a
moun ainous zone which con ains conside able ex ensions o woodland
and ocky c ags, which make he na u al en i onmen specially in e es-
ing. A p esen he egion is su e ing a p ocess o o al depopula ion,
and his s udy a emp s o e lec how he emaining coun y olk in Al a
Ga o xa pe cei e, . eel* and <( ib a e wi h,) he woods in pa icula ,
and in ac he en i e na u al en i onmen . Consequen ly, a a ie y o
elemen s a e analyzed, anging om a alua ion o na u al esou ces ex-
ac ed om woodland o an examina ion o he concep o c e i o i a-
li y), and he sense o belonging o a place.
Fieldwo k was based on di ec con ac wi h he inhabi an s and hei
en i onmen . Fi s ly, open ques ionnai es using a magne ic esgis e we-
e ca ied ou in e o o cap u e he ex ao dina y weal h o ocabu-
la y e e ing o woodland, unique o only he local a me s and ob ious
p oo o hei excep ional capaci y o senso ial pe cep ion. Following a
simila p ocedu e, he second pa o he s udy e lec s he li ing es i-
mony o he las emaining a isans and/o ep esen a i es o woodland
occupa ions al eady disappea ed o in he p ocess o ex inc ion. In his
case, howe e , mo e emphasis is placed on he peculia i ies o each pe -
son's occupa ion, a he han on his indi idual capaci y o pe cep ion in
he woods.
Wi hou dis ega ding he con ibu ion o Geog aphy o Pe cep ion
and Beha iou . his s ud can be conside ed o lie in he ield o new
li-
nes o in es iga ion which ha e de elopped ecen ly in F ance, ollowing
s imula ing deba es on he subjec o Lanscape on he one hand: and on
he o he ., in he phenome ,ological and exis en ial b anches o B i ish
and Ame ican Humanis ic Geog aphy o ecen yea s.
El p esen a icle in en a e lec i idelmen com pe ceben, a iuenn i ccsen enn
el bosc
-i
pe ex ensió el paisa ge al qual aques
d.,.
cl ac e
-
els pagesos de
X'Al a Ga o xa. Si bé s'han ingu en comp e les apo acions de la Geog a ia, de
la pe cepció i del compo amen
BAI LI.^
1974,
CAPEL
1973,
DOWNS
1970,
KA
TES
1962, SAARIKEN 1969), aques es udi endeix més a ia a emma ca -se, pe
una banda, en les no es línies d'in es igació so gides ecen men a F anca a an
dels sugge ido s deba s en o n el ema del paisa ge2
i,
pe al a banda, en la
Geog a ia humanís ica anglosaxona, en els seus essan s enomenolBgic i exis-
"1 G up Dupon , a a és dels s us
B ouz'llons
Duponl
i
de I'o gani zacib dels
(;c,opoi~ i,
s d lo-
lnan mos es d'una dinamica
i
cspc an~a lo a no ació del ema Paisa ge. V g u al spcc ls -
encialis a, dels da e s anys (BUTTIMER 1976 i 1980, ENTRIKIN 1976, LEY
1978, LOWENTHAL 1978, POCOCK 1981, RELPH 1981, TUAN 1974).
En aques capí ol in oduc o i p esen a em esquemi icamen I'Bmbi espa-
cial escolli , les hipb esis de eball, el pape his b ic del bosc en les elacions
home-na u a i, pe an , els mo ius pels quals ens hem decidi pel bosc i no pe
un al e elemen del paisa ge i, inalmen , la me odologia seguida. En el segon
capí ol ens cen a em ja de ple en 1'anPlisi de la pe cepció del bosc pe pa dels
pagesos de 1'Al a Ga o xa. El e ce capí ol ecull el es imonia ge iu dels cinc
úl ims bosque ols i/o a esans de 1'Al a Ga o xa, lliga s pel seu o ici al bosc.
L'Al a Ga o xa ens ha sembla un ma c ideal pe a I'aplicació del nos e es-
udi. Si uada al no d-es de la coma ca de la Ga o xa, comp en els con a o s
calca is de I'ex em o ien al de la Se alada Pi inenca. És una uni a paisa gis i-
ca
i
uncional pe ec amen de inida i di e enciada de la es a de la coma ca o
coma ca d'Olo .
La mo ologia cP s ica ha dona lloc a un paisa ge ex emamen ab up e, in-
ica , e és ec i sal a ge, ple d'engo ja s i de cingle es. A sob e, cal a egi -hi
una manca absolu a d'aigua supe icial que empob eix la ege ació i a p ime a
is a a pensa en I'exis cncia d'unes ca ac e ís iques climB iques di e en s de les
de la coma ca d'Olo ( alsa imp essió, ca en o a la coma ca la plu iosi a
oscil.la en o n dels 1 .O00 mm.).
Alzina s i pinedes al solell i agedes i ou edes a I'obaga con o men, a g ans
e s, els boscos de 1'Al a Ga o xa. Enmig de cingles i espada s, els boscos de i-
be a segueixen el cu s de les pe i es i idil.liques ie es i ie ols.
A
les es e es alls
exis en s, l'home s'hi ha assen a i ha con e i les o e es del iu en camps de
con eu on s'han semb a els p oduc es de p ime a necessi a : bla , bla de mo o,
pa a es, ajol, naps, use da. Enmig del bosc
i
dal de les mun anyes,-I'obe u a
de cla ianes ap es pe a les pas u es ha es a en aques es e es una p Bc ica quo-
idiana des de a emps.
L'Al a Ga o xa, pe b, no és solamen una uni a des del pun de is a paisa -
gís ic. La ma ginació
i
el p océs de despoblació li con e eixen nous e s di e en-
ciado s espec e a la coma ca dlOlo i jus i iquen la se a plena conside ació com
a P ea de mun anya dep imida (Vegeu g B ic
I).
Un al e mo iu ens acabB de decidi a l'ho a d'escolli el nos e Bmbi d'es u-
balls del
Géopoin -78. Concep s e cons ui s dans la Géog aphie con empo aine (A elie
4.
-
Paysa-
ge:
A.S.
BAILLY.
M.
BRUNEAU.
M.D.
GARCIA
RAMO&.
C.
GRATALOUP.
R.
RO'CHEFORT), del
Géopoin -82. Les e i oi es de la uie quo idienne
(J.P.
FERRIER.
Y.
BAREL.
C.
RAFFESTIN
e al.)
i
e1
Colloque su la Pe cep ion des Paysages
(E.
PICH.
M.
BOYER,
M.
FOUCHER.
C.
AVOCAT.
J.
GUILLALJ-
MIN),
celeb a a
Lyon
el eb e de
1975.
Pe
a les e is es
Hé odo e
(Lncos ~.
1977;
RONAI.
1976;
SANTOS,
1978)
i
L'Espace Géog aphique
(BRcI~ ~ET.
1974;
FREMONT.
1974;
ROCHEFORT.
1974) el ema és ambé mo iu de e lexió cons an .
di. L'Al a Ga o xa --i la Ga o xa pe ex ensió- ep esen a pe a nosal es un
e o n a la in an esa, als p ime s eco ds de la nos a pe cepció espacial. És, en
ce a mane a, un paisa ge ín im, in eg a a la nos a pe sona, pe que es on, en
el eco d i en el passa , a i encies i expe ihcies pe sonals o de se s mol p ope s
a nosal es. Sense a iba a ingenues i alses exal acions localis es, c eiem since-
amen que aques a elamen a una e a, a un espai, a un paisa ge és posi iu i
G a ic
I.
LJAl a Ca o xa
i
les comaTques'de mun anya.
(G.A.P.
:
G ups
de
1'Al
Pi ineu)
in lueix en el desen olupamen de la pe sonali a de l'indi idu5.
A
més a més,
calia que os un paisa ge sugges iu, que despe és Pcilmen sensacions i emo-
cions de o ipus, que acili és la comp ensió de la sec e a ha monia exis en en-
e I'home i la na u a.
El bosc és un dels elemen s del paisa ge més ca ega s de simbologia. La ma-
jo ia d'anPlisis geog P iques e e en s al paisa ge en deixa olun l iamen de
banda la cP ega emocional, a ec i a i semib ica. D'aques a mane a el discu s
geog P ic esde é pu amen un ca Pleg exhaus iu i aona dels di e en s elemen s
que componen el paisa ge: les o mes del elleu, el olum, els elemen s del cli-
ma... És el paisa ge . eal,,. Pe 6 aques paisa ge a eal,,, un cop pe cebu pe
l'home, il a pel seu sis ema de alo s indi idual i col.lec iu, adqui eix en la se-
a men una al a pe sonali a . Esde é, pe di -ho d'alguna o ma, un paisa ge
asubjec iu,,, .abs ac e,,, (<imagina i,,. Des d'un pun de is a pe cep iu, el pai-
sa ge, en la se a accepció més simple, és, doncs, la unió del paisa ge a eal, amb
el paisa ge aimagina i~,*.
El ipus de ida p opi de les socie a s adicionals, ca ac e i za pe una g an
in e acció senso ial amb la na u a, compo a a una Pmplia i a iada pe cepció
de l'espai i del paisa ge, ma e iali zada en una amplissima iquesa semln ica i
e minolbgica. To i que els boscos de 1'Al a Ga o xa no enen a ui, com a es-
pai p oduc iu, la impo gncia que ingue en en ?poques passades, c eiem que
aques a iquesa de ocabula i enca a es man é. Pe demos a -ho, apa eixe an
en cu si a o es aquelles pa aules o exp essions que acin e e sncia, di ec a-
men o indi ec a, al bosc i al paisa ge.
La pe cepció quo idiana del paisa ge, en aques cas d'un paisa ge de boscos i
cingle es, ha d'ha e in lui' pe o ca en l'adquisició d'una de e minada cons-
ciencia de (( e i o iali a ,, de pe Pnye a un lloc. Pensem ins i o -i així espe-
em demos a -ho- que és mol possible l'exis sncia de di e en s ni ells de
pe inen~a a un espai.
S
Alain Resnais, en la se a pel~lícula
Mon oncle d'Amén'que
(1980),
es basa mol íssim en l'expe-
iencia de I'sespai iscu ., de i'espai eco da . Pe a ell, l'espai pe cebu els p ime s anys de la nos a
ida ( eco deu la pe i a illa de l'a i a la cos a b e ona) ma ca i o a la nos a exis encia.
Talmen com exis eix un paisa ge a eals i un paisa ge eimagina i (de l'exis encia d'aquea úl im
ens ocupi em en la MemB ia de Llicencia u a en el capí ol *Una cul u a popula o al lligada al
bosc., capí ol no ep odu'i aquí), pensem que exis eix ambé una pe cepció p oduc i a i una pe -
cepció no p oduc i a del paisa ge, del bosc. En la MemB ia de Llicencia u a la demos ació
d'aques a hiph esi ens ha ocupa o un capí ol sence . Aquí, pe limi acions d'espai, l'hem hagu de
sup imi . L'anilisi se cen a a en 1'Al a Ga o xa de inals del segle
x~x
i p ime a mei a del segle
XX
i s'es udia a, pe una banda, la pe cepció p oduc i a del bosc (bosque ols, llenya ai es, ca bo-
ne s, he bola is
...)
a a és de documen s i
2s
la memB ia popula i, pe al a banda, la pe cepció
no p oduc i a del bosc (llegeixi's *bosc-espec acle*), ep esen ada pe esc ip o s i excu sionis es de
l'epoca que deixa en pe esc i les se es imp essions sob e el paisa ge de 1'Al a Ga o xa.

El bosc, an sols pe la se a
p esencia
ísica, és un elemen impo an del pai-
sa ge. Vis des de o a o des de dins, el bosc se'ns apa eix com una uni a . Des de
l'ex e io engloba p a s, cims, pobles, camins i ie ols. Des de l'in e io se'ns
mos a com un espai p opici a la soli ud, a la e lexió, al coneixemen de la na-
u a.
L'home pe cep el bosc, el paisa ge, d'una mane a global, amb o s els seus
sen i s. Exis eix, doncs, una pe cepció isual, acús ica, ic il, ol ac i a, cines P-
sica del bosc. La in e elació d'aques conjun de pe cepcions, de sensacions,
ens pe me de cap a l'a mos e a del bosc, una a mos e a compos a pe ele-
men s ege als, pe elemen s na u als no ege als i pe elemen s no na u als, que
són esul a di ec e de la in e enció humana. Es ac a d'una a mos e a din2-
mica, que a ia a cada pas, pe quP p ecisamen a cada pas
i
a cada mo imen
can ien els colo s, les olo s, els so olls.
Gene almen el bosc se'ns apa eix com l'elemen més osc del paisa ge: el seu
colo oscil.la del e d osc al neg e. Po se sigui aques e el que expliqui les e-
neb oses ima ges lligades al bosc que subsis eixen en l'inconscien col-lec iu. El
bosc, més que cap al e elemen del paisa ge, és una bona ocasió pe a accedi a
l'uni e s inconscien i subjec iu dels somnis, dels símbols i dels mi es. La po , la
soli ud, l'e ocació del passa , la ima ge ipus de la na u a ((sal a ge., s6n ele-
men s que el paisa ge bosque ol e oca en la men de l'home.
A l'ho i zó medie al el bosc es des aca a eu. Immenses
i
a apei'des boscú ies
en ol a en pe i es cla ianes obe es amb di icul a pe l'home. Camps de con-
eu, masies, pobles, iles i ciu a s enien, ce amen , un adese n al ol an . De
dia hom hi eballa, hom hi ci cula, els animals hi pas u en, l'home hi caca, hi
busca ui es, he bes, plan es medicinals. De ni la ince esa i el mis e i en aei-
xen el bosc i el pensamen medie al l'emplena de mi es i llegendes an 2s iques.
Acos a -se als lími s del bosc és habi ual, pe 6 endinsa -s'hi és ((embosca -se,, és
anqueja el limi que sepa a la na u a de la cul u a, el lími en e l'o d e hu-
m&, exp essió e ena de l'o d e di í i el caos demoníac de la na u a. El bosc és
la egió desconeguda que en ol a el mic ocosmos on habi en el caos, la mo , la
ni .
Amb l'apa ició de la bu gesia u bana com a classe de en o a del pode econb-
mic, la pe cepció social del bosc can ia 2 adicalmen . Es omen a 2 in ensa-
men la pin u a del paisa ge i, pe an , la ep esen ació a ís ica de boscos i
mun anyes. Al segle
XIX,
en plena e olució u bana, quan apa eixen els p i-
me s paisa ges deg ada s pe l'impa able p océs d'indus iali zació, els homes
del Roman icisme, ja siguin pin o s o esc ip o s, comencen a in e essa -se pel
bosc. Poc emps abans Rousseau insis ia a o na a la na u a sal a ge -al
bosc- pe a e oba -hi l'equilib i pe du i la e i able ha monia de la ida. El
bosc comenca a pe d e aquell embolcall d'es anys mis e is i po s a g iques que
el ca ac e i za en. Esde é un escena i, pin a pels pin o s, desc i pels esc ip-
o s, can a pels poe es o es udia pels na u alis es. És el bosc-espec acle.
En la socie a u bana
i
capi alis a p esen el bosc s'ha con e i en un nou ele-
men egene ado de la o ca de eball. La isi a dominical al bosc esde é dia a
dia un hPbi no mal en e la població u bana, almen com la isi a als espec a-
cles o l'assis encia a un ac e social. El bosc subs i ueix la ciu a en el subminis-
amen d'aquells se eis que aques a no po o e i pe causa de l'aglome ació i
el de ici d'equipamen s en zones e des.
En de ini i a, pensem que el bosc és un dels elemen s del paisa ge més signi i-
ca ius i que millo e lec eixen el pensamen i les con adiccions de socie a s pas-
sades i p esen s. Des de semp e ha gaudi d'una especial au eola, d'un peculia
embolcall. Si a o aixb hi a egiu el e que és un dels elemen s més ca ac e is ics
del paisa ge de 1'Al a Ga o xa, en end eu pe que l'he n escolli .
Me odolbgicamen
,
el eball de camp
-
l'enques a
-
ha es a la p incipal
eina a l'ho a d'in en a demos a les hipb esis abans plan ejades. E a cla que
ha ia de se una enques a obe a, sense lími de p egun es ni de espos es, si bé
o ien ada cap a un pun ben conc e : el bosc, i pe ex ensió el paisa ge de 1'Al a
Ga o xa. Ens guiP em, e ec i amen , pe una mena d'esbós de qües iona i,
que ens se ia pe a di igi i cen a la con e sa, pe 6 deixP em llibe a o al al
nos e in e locu o . B eumen , egeu a con inuació cap a on apun a en les nos-
es in e encions5:
-
Dades gene als sob e l'explo ació i economia amilia s.
-
Ús del bosc en el passa i en el p esen .
-
Concep e de bosc.
-
Recu sos na u als ex e s del bosc. La se a alo ació.
-
Pe cepció dels can is de paisa ge. El pas de les es acions i el bosc.
-
La consciencia de pe Pnye a un lloc.
-
Valo ació dels agen s ex e ns que in e enen en el bosc.
-
Pe cepció dels elemen s no na u als in eg an s del bosc.
-
Con es i llegendes e e en s al bosc.
Un bloc de no es, un magne b on, un apa ell de o og a ia i un mapa. Ve
aquí els es is del nos i e eball de camp. Senzills, pe 6 imp escindibles. El mag-
ne b on ens ha pe mss, un cop a casa, ap o undi en cada una de les con e ses
man ingudes. Hi ha una di e encia abismal en e el suc e d'una con e sa en-
egis ada i una que no ho ha pogu se . En un eball com aques no és aconse-
Les espos es co esponen s a les es úl imes p egun es del qües iona i han dona lloc a es ca-
pí ols, els quals, pe manca d'espai, no apa eixen en aques a icle.
llable con ia massa en la mem6 ia. En o al hem a iba a
642
minu s de g a a-
ció di ec a
in
si u.
Des del comencamen s em eu e cla que el nos e eball de camp, inde-
penden men del igo cien í ic amb quP es eali zés i de l'ap o i amen eal que
se'n agués, ha ia d'ana ma ca pe dos g ans pa Pme es. Pe una banda in-
en a íem, semp e que os possible, iu e in ensamen o es les possibili a s que
o e eix un eball de camp d'aques ipus. És a di , si del que es ac a és d'a e i-
gua com pe cebeixen el bosc eis pagesos, in en em eu e alho a com el pe ce-
bem nosal es, in en em en iqui la nos a pe cepció agudi zan al m2xim la ca-
paci a d'obse ació i d'ap ehensió senso ial de l'en o n.
I
aix6 únicamen és
possible si els desplacamen s es an a peu6. Semp e, doncs, que el emps - an
el ma e ial com l'a mos P ic- ho ha pe mes, ens hem desplaca amun i a all a
peu. L'al e g an pa sme e que ha ma ca la nos a ac uació ha consis i a se
o almen since s i hones os amb les pe sones que en e is 2 em. A o es elles
se'ls ha anuncia cen ada quins e en els nos es objec ius i que n'espe 9 em.
Mai no s'ha posa en ma xa el magne a on sense el seu consen imen , ni s'ha i-
a cap o og a ia sense la se a ap o ació. En i, el nos e compo amen in en 2
de se el mlxim de espec uós possible en e s unes pe sones que, en de ini i a,
no enien pe quP deixa la picassa, el ama o la alc pe a escol a -nos.
L'Al a Ga o xa comp Zn pe i s poble s, e'ina s i sob e o cases de pagb, la
majo ia de les quals es an a ui deshabi ades. El nos e eball s'ha cen a úni-
camen i exclusi a en les cases de pagb i en especial en les més ai'llades i incomu-
nicades, en les més .emboscades,, pe
a
di -ho d'alguna mane a ( egeu g 2 ic
11).
D'aqueixes n'hem escolli una mos a del 50
%
(onze masos). Són o s ells
pe i s p opie a is i maso e s, ípics ep esen an s d'una ag icul u a de mun an-
ya de ici g ia i amb un ín im ni ell de maquini zació i capi ali zació. Els po-
d íem quali ica de apagesos pas o s i bosque ols.. Ce amen , el bosc i les pas-
u es -mol mes que els camps de con eu- han es a des de semp e i enca a
a ui els dos elemen s del paisa ge més p esen s en les se es es uc u es men als i
econ6miques.
6
En d'al es ocasions hem insis i ja sob e aques pun : .Les ca ac e ís iques ana bmiques de I'o -
ganisme huml pe me en a I'home mou e's pel medi ambien a una eloci a ideal pe a cap a sen-
so ialmen o a la immensa ida de l'espai que I'en ol a.
A
peu, I'home po eu e sense di icul a els
a b es, els ocells, els g ans de so a, les o migues; po sen i el so oll de les ulles mogudes pel en ;
po lai a o a mena d'olo s; a peu, ambé, pod l ad e i el pas d'una supe ície ugosa a una al a
de llisa..
.;
a la eloci a de I'au ombbil es pe d o a mena de con ac e senso ial amb el paisa ge, ins
a a iba a un pun en qu aques esde é p ic icamen nul..
(Nocu i,
1981;
p.
42).
VALLESPIR
alh
ga m m
-__----
lini
dipd
lmi
municipal
desopo egu
o
mp
de
municipi
pag-
O
5
X)
o icis
bxque ols
I
I
Km
i
G i ic
11.
L'Al a Ga o xa: locali zació
de les enques es.
La nume ació co espon
a:
1,
Can Ba lle (.Es e e*);
2,
La Teula ia;
3,
La Sala (aMa-
neb i
sil es e^^);
4,
Pineda (~Alexand en);
5,
El Ripoll (.Del i.);
6,
La Masó;
7,
Ca
1'Agus i de Riu ((goan.);
8,
La Quin ana (acisco*);
9,
Mon eia;
10,
L'O i (.Me ,);
11,
Falga s; A, Can Nou; B, Can Blanc; C, Can Bellai e;
D,
Ca 1'Eliseu; E, Can Moli.
L'ALTA GARROTXA: ELS BOSCOS I LA GENT, AVUI
Més amun hem deixa ja p ou cla , ens sembla, el ipus de eball de camp, i
més conc e amen d'enques a, que el nos e en ocamen eque ia. En aques
apa a , que cal conside a com a eix e eb ado de o l'a icle, no hi heu de
busca una espos a sis emP ica a les qües ions que al lla g de l'en e is a in en-
P em eu e a la llum. Els pun s que a con inuació ac a em s'han classi ica ,
ce amen , d'aco d amb aquelles qües ions, pe a, més que o , d'aco d amb les
imp essions comunes, mol més iques del que imaginP em, dels nos es pe so-
na ges. Reco dem que es ac a d'una enques a obe a, gens limi a i a.
Apa eixe an en cu si a, quan su in pe p ime a egada, aquells mo s que a-
cin e e 2ncia d'una mane a o al a al ocabula i especi icamen bosque ol em-
bla a que li ag adés ma a pe ma a . Jo em p egun o, pe qui? ha ia de
ma a mig ama si només es manja a un pa ell d'o elles?
D'ciguiles
n'hi
ha ia hagu mol es, i enca a a ui n'hi ha: En aques es
cingla e es
hi són
sal ades. Aquí n'hi ha mol s de cingles, mol s i mol s. L'lguila
i
la
guilla
semp e s'han de igila . Jo he is més d'una egada com una 2guila
s'empo a un
xai pe i .
(Sil es e).
El seu ill ja s'ho mi a d'una al a mane a. Més a ia sembla lamen a -se que
el p océs de ma ginació gene al que iu 1'Al a Ga o xa acabi ambé amb l'únic
esba jo amb que comp a:
La caca a desapa eixen pe qu* les cases es an ancan .
I
si les cases
anquen els camps ningú els eballa. El
conill,
la
pe diu,
o aques bes-
ia , ol menja del camp. Al
po c,
li passa l igual. (Manel).
El
sengla
se n'ha ana . Abans amb la
colla
de Camp odon en
cacl em cinquan a o seixan a cada any. A a amb p ou eines a ibem
als quinze. (Es e e).
De caca no n'hi ha massa. Hi ha mol sengla i poc conill. Aques bes-
ia depen o ca dels cul ius: Si a ui no obem camps, pe o ca han de
ma xa .
Se n'ha ana amb la gen .
Els boscos, abans, enien mol a més
ida: no cos a a massa oba
colles
sence es de sengla s, amb conills,
amb esqui ols, que an busquen
la gla de l'alzina com la Pinya del pi.
D'lguiles i espa e s ampoc n'hi ha an s. No ho sé pe que. Po se els
al a
ca onya?.
(Me ).
S'obse a una cla a in e elació en e la desapa ició de la caca i el p og essiu
es a d'abandó i despoblamen que es 2 so in 1'Al a Ga o xa, co elació que
en el cas dels bole s no s'es ablia mai. Pod íem a i ma , sense po a aqui oca -
nos, que els nos es pagesos emp en la caca com un indicado més del p océs de
deg adació que es an i in .
En la men dels nos es pagesos les plan es medicinals són conside ades com
un ecu s na u al més que el bosc o e eix. To s i cadascun dels pagesos en e is-
a s man enen una e absolu a en les acul a s gua ido es d'aques es plan es. Les
dones de la casa, especialmen les i ies, són qui més encen adamen les adminis-
en i qui millo coneixen les se es acul a s.
D'he bes medicinals
en oba eu an es com old eu:
camamilla, a i-
gola, he ba p ima, hisop, o ella d'ós..
.
o es an bé pe a una cosa o al-
a. La camamilla, pe exemple, us cu a l el mal de en e. Si no us el
cu a, malamen . Ja podeu có e a busca el me ge (Manel).
D'he bes medicinals, la pad ina n'és la mes essa: camamilla, a igo-
la,
he ba e ge a, lo de ei,
hisop, o ella
d'Ós, lo de p una,
he ba p i-
ma.. de o en a aigiies. Un any una colla d'es udian s a en eni a
ca a
o ella d'ós. (Del í).
Només en
collim
pe nosal es, pe 6 no a gai e, deu e dos anys, en-
ca a 2 em end e un ama de lo de ei i de
il.1~
a un de San Joan.
D'o ella d'ós no n'hi ha massa. (Es e e).

To es les he bes són medicinals, pe 6 s'ha de sabe pe
a
que se ei-
xen. Nosal es solem colli camamilla, a igola, o ella d'ós,
co ona de
ei..
.
pe
al
consum amilia . (Alexand e).
La indús ia ca bone a so gida a an de la combus ió dels oncs d'alzina
a ep esen a pe a 1'Al a Ga o xa el momen més Plgid de la se a his b ia,
quan a la ci culació de gen , l'explo ació de boscos i, el mo imen econbmic
en gene al.
D'aixb, se'n eco den mol bé els nos es pagesos.
I,
en pa la de qualse ol as-
pec e elaciona amb el bosc, su a ellui immedia amen el ca bó, o el bosc i
el ca bó.
To i que a ui gai ebé no s'explo i, el ca bó d'alzina con inua essen als ulls
dels nos es pagesos un dels ecu sos na u als més inhe en s al bosc.
Pa la del ca bó e a, a més, una bona en ada pe a inicia la con e sa. Sa-
bíem que e a un ema que domina en, i, a més, els ag ada a d'explica . Pe
aixb, a gai ebé o es les cin es sen i eu pa la , al p incipi, del ca bó, en o es i
cadascuna de les se es ace es: la ida dels ca bone s, o el lla g p océs que a
des que els llenya ai es alla en l'alzina ins que els agine s s'empo a en el
ca bó, les conseqü2ncies socials i econbmiques d'aques a ac i i a .
El
bosc
i
les pas u es. El ama
El pages de 1'Al a Ga o xa Cs i ha es a des de semp e un pages pas o i bos-
que ol. Cap al e elemen del paisa ge -del paisa ge amb possibili a s d'explo-
ació humana
-
es 2 an lliga al bosc com les pas u es. Les pas u es neixen del
bosc, mo en al bosc i es con onen so in amb el bosc. El nos e pas o és un ho-
me que é cu a de les o elles, pe 6 alho a alla llenya, cull he bes, caca i, en al-
gun cas, ins i o a ca bó. En can i, aques pa al.lelisme és impossible d'es a-
bli en els camps de con eu. Pensem que es em en una zona de mun anya.
A
més, en mol casos és p ecisamen el ama , ja que no el eball bosque ol,
qui obliga a una ce a assidui' a en la pe cepció del bosc.
L'Es e e Puig nal ens ho esumeix de la següen mane a:
I
To es les masies de 1'Al a Ga o xa e en
-i
les que queden enca a ho
són- eminen men pas o í oles
i
bosque oles. El bosc i les pas u es són
dos ac o s econbmics mol di e en s
i
di ícilmen es poden compa a .
No hi ha ia cap casa sense el seu os de pas u a, com ampoc no hi ha-
ia cap pages sense ana a bosc. El bosc, pel pages, enia
a
se una mena
de sob esou mol ap ecia amb que comp a en.
El
ca bó i el bosc e a el
que la indús ia és a la ciu a .
Aques a es e a elació bosc-pas u es és cla amen pe cebuda pels nos es pa-
gesos:
De camps de con eu mai n'hem ingu massa. Una mica de e a pe a
e qua e esols, bla , pa a es i ajol. La gen iu del bes ia d'engega,
i
el qui po i é o ces a a bosc. Abans
els pas o s go e na en més que
l'amo:
ha ies de eni
bous
pe que les
aques
dona iem massa
edells
i
au ien l'he ba de les o elles. Els boscos són de
l'amo
i en a el que ol.
(Cisco).
Alli on abans hi passa es amb dues-cen es o elles, a a no hi passes ni
amb una. Els pas o s semp e ana en amb un
podall
a
la mi, i man e-
nien ne s els camins. (Manel).
To el que no és
pas u a
pel bes ia d'engega. Pe 6 aix6 a a menys
pe que
la ma a ho a aga an o .
Els
camins de bosc
s'han pe du o s.
Abans amb el
ca bó s'es assa en
i hi ha ia més bes ia , sob e o
cab es,
que es mengen la
ba dissa.
(Es e e).
El bosc es a menjan la pas u a.
So que nosal es ho anem con o-
lan i l'anem
allan
a
mesu a que
s'acos a.
A més, el bes ia ens és de
g an ajuda:
ho escapcen o .
Les
cab es
es mengen les omegue es
i
s'empassen els
gineb es
i o . (Alexand e).
Valo ació del eball a bosc
Hom és plenamen conscien que el bosc, a ui, ha deixa de se endible, an
pe a l'amo com pe al eballado , lle a de comp ades excepcions. Pe al a
pa , ningú no ha nega mai que no os un eball ealmen du :
Desp és de la gue a, quan les on e es es a en ancades, s'hi a no-
a mol : ins se'n alla a massa, més del que c eixia. A ui,
aixd,
ja no
endeix.
Elsjomals
han puja , el
anspo
és ca , i
la us a
a massa ba-
a a. Nosal es enca a
pelem
el pi a bosc, un cop alla , pe que així no
pesi an i el anspo no sigui an ca . Pe d aixd no ho an enlloc.
Aques pi ani i a pa a a
se a ies
de Banyoles, Figue es
i
Gi ona. A
Olo no, pe que
la ca e e aja a massa pujada.
És una eina mol du a.
(Me ).
Es un o ici
du ,
pe 6 ningú e di 2 es si e ols asseu e i uma un aci-
ga ow. En can i, en una sb ica has de
se -hi:
(Alexand e).
De us a n'hi ha an a com ulguis, pe 6 no al la pena de
eu e-la.
Cos a ia més la ca e e a i els jo nals que la ma eixa us a. (Es e e).
Cada any anem dos o es mesos a
l'hi e n
a bosc.
S'hi ha d'ana .
Igualmen
aqui
no s'hi a es: Els camps queden mig
esmo ei' s.
Si as a
bosc semp e guanyes algun jo nal. (Joan).
Els
p opie a is
no en euen ni cinc cen ims del bosc, en e la
ba dissa
i
la al a de ca e e es.
Nosal es, almenys, en eiem
llenya
pe
escal a -
nos.
Ana amb la
picassa
al bosc e a ealmen
pesa ;
a més, mol es e-
gades ha ies d'ana a
desembosca
mol
lluny
i
agina a coll
la llenya
ins aqui. Pe 6 no ho sé, a ui la gen sembla que isqui més ama gada.
Aquell emps,
la gen es a a més con en a amb una
ceba
que no pas
a ui amb un
pollas e.
(Manel).
Quan es pa la del eball a bosc en gene al, del ipus de eina que s'hi ha de
e , i de la du esa inhe en a o es elles, és quan més so in es deixa sen i aques-
a mena de judicis mo als sob e el mode de ida u al, sob e el eball,
i
ins i o
sob e el ma eix bosc.
Valga'm Déu, si se n'hi poden e de coses al bosc:
eu e llenya, e
ca bó, ne eja -10, caca bole s, caca , po a -hi el ama a pas u a ,
eu e'n menja pel bes ia (les aques
es mengen la
ulla end a d'auli-
nu, i les cab es pla!),
. . .
El que més li con é, pe a, és la
ne eja.
Abans es
eia cada any, un any aqui i l'al e més enlll. Aixi, ho ?iem cada any
abans de eu e la us a. A més, els ma eixos
bosque ols i agine s
e -
lla en pe qu es ma inguessin ne s. A a o aix6 ha can ia ,
els boscos
no es cuiden an ,
i no solamen pe qu? ha ma xa mol a gen sinó pe -
qu?, no ho sé,
sembla que es eballi d'una al a mane a: hom és més
ma e ialis a,
no impo a com quedi el bosc desp és d'una
e a,
ni si es
malme en els a b es pe i s
o els
b o s
que o jus
euen el cap.
Abans
s'hi pensa en més:
el bosc e a més espec a .
(Me ).
Jo hi ha ia
pica
mol a bosc. L'ha ia
es assa ,
ha ia
agina llenya,
l'ha ia
ajus ada
i n'ha ia e
piles pe als ca bone s.
(Manel).
De e , més que alla -10, jo em dedica a sob e o a
na as a u
el pi.
El que sí allo és
alzina pe a llenya,
i
a egades ambé
pe a e ca bó,
si
algú m'ho demana. A a n'haig d'encend e una pila que
l'amo
em a de-
mana . To a la ida ha ia e ca bó, des dels deu anys. Po se pe aix6
n'es ic una mica ip. A a no hi ha ningú que ho ulgui e , i si en aig és
pe qu l'amo,
en G idó, d'Olo ,
m'ho ha mana . Diu que el ol pe a e
ca n a la b asa.
(Joan).
Enca a aig a bosc pe 6 ja no an . Abans si. M'hi passa a g an pa
de l'any, com la majo pa dels
homes
de Bege . De e , comple l em la
eina del ca bone : Li alll em la llenya, li ajus l em i ins li ne ejl em
la
placa;
desp és li siem el ca bó.
Es
ca bona a mol
pe aqui dal .
(Es e e).
Hom és plenamen conscien que
a
egades l'explo ació del bosc en el passa
e a
ambé
abusi a.
Una de les causes que els nos es boscos siguin an
b u s
ha es a
la a-
la excessi a.
Pel sis ema de la ala
a ma a- asa es malme ia
el bosc: les
ba disses
puja en amb més apidesa i i aci a que l'a b e i
l'o ega en
o
li
e a da en
el seu c eixemen . Es mol di ícil així
ecupe a el bosc.
La
ma eixa ba dissa amb els
anys
es a &
ella
i
mo i a,
pe 6 de momen ja
hau l impedi que cap
g a g illi.
Un al e sis ema de
ne eja de boscos
i
de
ecupe ació de pas u es
e a el
oc
p o oca . Només es c ema a en
aquells llocs on se sabia de ce que alia la pena de e -ho, pe qu en
so i ien bones pas u es, pe d, és cla , de egades el oc no es podia con-
ola ..
.
Els
a igai es
-
jo no els eco do, pe d el pa e si
-
e en una
gen mol
necessi ada.
L'amo els dona a
un os de bosc o d'e m
pe que
en
aguessin ianda.
Ells a iba en, ho alla en o , ho c ema en
i
ho
con ea en. Al cap de dos anys se n'ha ien d'ana a e el ma eix a un al-
e os o a comenca a paga ja un a endamen . (Me ).
El pape dels a igai es7 cald ia es udia -10 més a ons. Hi ha ben poca cosa
esc i a. To es 5 enca a en la lúcida memb ia dels nos es pagesos, e i able pou
de
sapiencia. No malmen semp e ens en pa la en, si bé d'una mane a mol a-
ga, quan eien e e Pncia a di e en s o mes d'explo ació del bosc, ja sigui del
passa o del p esen . D'aquí que
hagi
inclbs aques a bella desc ipció en aques
apa a . L'Es e e explica a el ma eix enomen d'una al a mane a:
Jo ha ia is camps ins i o a dal del
Comaneg a.
I
és que lla o s
s'o igueja a.
A l'hi e n
a anca en la gleba
i la
co ien:
Aixi, els se ia
d'adob na u al
i alho a es ne eja a el e eny.
Sal a en
d'un lloc a I'al-
e, mai s'es a en quie s. Aixi s'ana a
ne ejan
o . (Es e e).
Boscos ne s
i
boscos b u s
Sen i pa la de boscos ((ne s. i de boscos ((b u s*, segu amen so p Pn més
d'un bo iinic:
En l'es a ac ual de ans o mació humana dels nos es boscos és co-
en que hom assagi d'elimina el so abosc mi jancan ope acions qua-
li icades de .ne eja), o, més p dpiamen , d'es assada. Aixi, és malau a-
damen habi ual sen i pa la de boscos .b u s.
i
de boscos ([ne s. en
unció de l'es a del so abosc. Hom ol imi a les boscanes, que són bos-
cos ne s de o ma na u al, sense adona -se que la des ucció del so abosc
a bus iu i dens, quan s'hi a de o ma espon inia, mena al desequilib i.
Les exigencies de les explo acions o es als, els iscs d'incendi en llocs
mol so in eja s, e c. po se poden, en alguns casos mol conc e s, jus i-
ica la p ác ica de I'es assada, pe d alesho es cal que sigui e a de ma-
ne a e ica~ i locali zada als ind e s on ealmen con ingui.
(FOLCH.
1981,
p.
25).
De cap mane a ens a e i íem a desmen i el pa e dels nos es cien í ics. El
que si a i mem és que, malg a que sigui ((malau adamen habi ual)), din e la
pe cepció bosque ana dels nos es pagesos hom dis ingeix cla amen
i
cons an -
7
.A iga és essencialmen alla ¡/o c ema un os de bosc
o
de ma olla
i
adoba -lo pe sem-
b a . S'abandona al cap d'uns anys, un cop els s6ls s'han empob i
i
les colli es són mag es. Lla o s
s'a iga un al e ind e ..
(PANAREDA,
1981; p.
16).
men en e boscos ((ne s)) i boscos .b u s)). És una eali a . Anem a eu e, pe b,
quines conno acions p en aques a dis inció en boca dels nos es pagesos:
Enca a a a, als boscos, ha en
puja ¿'a b e enlai e,
es o na a
passa
o ca bé pe baix.
Es passa mol més bé a a que no deu anys en e a. El
bosc ha
c escu
o
i
ha
o ega la ba dissa de so a. Si es alla malamen ,
lla o s o na a c éixe o . Quan menys es alla més es ne eja.
(Joan).
Ve aquí, doncs, una lbgica i cla a elació en e bosc alla -bosc b u
i
bosc no
alla -bosc ne . No hi ha cap desig d'imi a les boscanes. Hom cons a a, senzilla-
men , un can i in odui' pe l'home en un ecosis ema na u al: de o s és conegu
que I'eno me i compac e eulada o mada pels g ans a b es dels boscos equa o-
ials pe me de passeja -se amb ela i a acili a pels seus so aboscos. Les di i-
cul a s so geixen quan I'home ha obe un camí o una ca e e a,
i
ha pe mes
que el so abosc a bus iu
i
he baci ebés I'ene gia sola que li manca a pe a c éi-
xe . Es lla o s quan apa eix la ípica ima ge, an es egades is a a la pan alla,
de l'expediciona i ob in -se pas en e algue es gegan s i plan es exb iques. El
nos e pages no a es més que cons a a aques enomen.
E iden men , una pineda é un so abosc mol més cla que un alzina . No pe
aixb els nos es pagesos, com ampoc els bo %nics, conside en el p ime bosc
((ne . i el segon bosc ab u *. En o cas s'hi e e i an amb sinbnims: ((boscos cla s
o escla issa s)) pe con aposició als ((boscos a apei' s o espessos.. Es pa la de bos-
COS
((ne s.
i
boscos ((b u s. -i c eiem que mol ence adamen - en elació al
seu es a d'explo ació pe pa de l'home.
Abans
es alla a amb més mi amen ,
i pe an els boscos e en més
ne s.
(Me ).
L'a b eg os o ega el pe i ,
i
man é el bosc ne . Pe aix6 els boscos que
s'han
alla
alguna egada es an mol més
emba dissa s
que els que no
s'han alla mai o a emps que no s'ha e . (Cisco).
Cal ad e i ambé sob e una al a accepció mol co en donada a l'exp essió
bosc cb u )). No malmen s'hi a e e encia quan hom ol insis i en el pessim es-
a dels camins i de les ca e e es,
i
en el cons an p océs de deg adació
i
de ma -
ginació que iu 1'Al a Ga o xa:
Els boscos s'han
emb u i
des que la gen ha ma xa . S'han emb u i
de ba disses, de gzlzeb es, de o .
Jo eco do que abans pe aques s
os os
passa en a eu:
els camins
e en
ben es assa s,
a a s'han pe du o s pe -
qui? ningú els man é.
I
es pe d i o . Vind i un momen en qui? pe
aques s boscos no hi hau i es més que
e es.
(Manel)

Pe cepció del can i de paisa ge a pa i del bosc.
La pe cepció senso ial del bosc.
El paisa ge semp e can ia, és dinimic pe na u alesa. No exis eixen paisa ges
es i ics. Són múl iples les o mes de can i, com ambé són múl iples els ac o s
induc o s d'aques s can is. En el nos e cas -i d'aixci n'es em plenamen
con encu s- el p incipal ac o induc o del can i de paisa ge és el bosc.
D'en ada, al a di que hi ha dos enamens cla amen conegu s i assumi s.
En p ime lloc, l'a an~ del bosc; en segon lloc, que, en a anca el bosc, anem
cap a una uni o mi zació del paisa ge.
An igues eixes de con eu i pas u es són a ui bosc. Hom és plenamen cons-
cien d'aques a ans o mació. Els més ells eco den ins i o el bosc p imi iu,
el que hi ha ia abans de alla -10 i con e i -10 en eixes de con eu, eixes que
a ui, al seu o n, o nen a se bosc.
Mol so in , ambé, les especies a ba ies del bosc p imi iu i les de l'ac ual no
coincideixen: alzina s con e i s en pinedes, agedes con e ides en
cas anyedes..
.
Si
disposéssim de més emps ó a in e essan de e lec i aques s
can is de paisa ge en un mapa. Malau adamen aixa no és possible.
Reco do ha e
anga
i
semb a
amb les me es p bpies mans mol s
ossos que a ui són bosc.
(Es e e).
Veus aques a
pa e ?
A a la eus enmig del bosc, pe 6 no hi és pe qu
si: abans e a una
eixa.
Aixb ha ia es a cul i a 1 (Me ).
Valga'm Déu! Valga'm Déu!, si n'ha ia eballa de
camps que auui
són o bosc!
(Sil es e).
To s els camps que s'han deixa han ana quedan
plens de ba dissa.
(Del í).
El bosc auan a
i es a
menjan la pas u a.
So que el con olem, si no
ja se ia aquí. Veus aques bosc d'aqui al da an ? No po es a més
a a-
pei .
Doncs, bé, jo eco do ha e -10 is ben
pela .
El meu ge mi i un
meu company el alla en o amb la
picassa.
(Alexand e).
Al nos e en end e, si alguna cosa di e encia el pages de l'home u bi és la
pe dua pe pa d'aques de la capaci a d'in e acció senso ial amb la na u a. El
medi u bi limi a cada cop més les possibili a s sensi i es de l'home: hi ha mol a
gen que iu o l'any so a una ma eixa empe a u a (o icina, cinema, domicili
pa icula , co xe amb cale acció i ai e condiciona ), que sen semp e les ma ei-
xes olo s (o pudo s), que epi ja cons an men una supe ície llisa, que sen so-
olls a i icials i epe i ius ins a la mono onia. En i, hi ha mol a gen que iu,
sembla, dins un'a capsa me il.lica, he me icamen ancada i ai'llada de o .
Es em plenamen con encu s, pe con a, que el nos e pages gaudeix d'una
iquissima pe cepció senso ial del món que l'en ol a. És aques un ema que,
pe si sol, me eixe ia o un es udi a pa , cosa o almen impossible en un e-
ball com aques .
Fixem-nos, en p ime lloc, en la pe cepció isual del bosc. To i que el nos e
5mbi d'es udi es 5 pobla majo i g iamen pe a b es de ulla pe enne, la pe -
cepció c om5 ica del bosc
i
la se a elació amb el pas d'una es ació a I'al a és
p ou ica.
A a hi ha més bosc, i pe aix6 el
can i de paisa ge
no es no a an .
A
la p ima e a ia l'es iu l'he ba ge Es e d.
A
l'hi e n
queda més sec,
os-
seja.
A les
clo ades del bosc
i al
bosc de ibe a
l'hi e n es no a mol pe
les
gelades.
No és e i a que
l'alzina
sigui igual a I'es iu que a I'hi e n.
A l'es iu
la ulla e deja més
pe qu
ja han caigu les elles,
sob e o si
ha
plogu
mol du an la p ima e a, i han
so i les end es.
Aixa que
diuen que la ulla no li cau, no és e i a . El que passa és que
men e
una cau I'al a puja, i mai es queda sense.
A
e a
semp e se n'hi eu, de
ulles. Ben poca en queda de ella a I'a b e. Es ic con encu que
cada
dos anys
la can ia o a. (Es e e).
A la
p ima e a
no a eu el
can i d'es ació
en el colo
e d de la ulla
d'aulina.
(Sil es e).
En can ia la ulla,
l'alzina can ia de colo .
A la a do és d'un
e d
osc,
i a la p ima e a és d'un
e d cla .
Z
amb el pipassa igual.
De o es
mane es,
amb l'he ba i les al es plan es,
enca a no es més el can i d'es-
ació. (Alexand e).
El pas de les es acions en elació amb la a ie a c om5 ica de les plan es és
mol més palpable, e iden men , en els a b es de ulla caduca. L'especial
emplacamen de Ca ]'Agus í de
Riu
pe me als seus ocupan s de man eni en
aques sen i una doble pe cepció. Encla ada enmig d'una pe i a all, aques a
casa es 5 lanquejada, pe una banda, pe l'alzina de la ca a sud (solell) del
Ma any5, i, pe I'al a, pe la ca a no d (obaga) de la Se a de Gui a iu, plena
de caduci 6lies.
Aques essan
no li can ia massa el paisa ge en compa ació
amb ['al-
e.
La
onali a
de l'alzina a ia sob e o als mesos de maig i juny, pe 6
no queda mai
pela
com queda
aques cos a .
Aquí, en-ha e -hi mol de
aig, a ellane i cas anye ,
I'hi e n és o sense ulles. Es lla o s quan es
euen bé els
pins amaga s.
(Joan).
i
Les pa aules
aba .
i ccsolelh, an so in emp ades pels nos es in e locu o s, no
exp essen an sols, en boca se a, una di e enciació c om5 ica de les especies a -
bh ies, sinó mol més. A mun anya, l'exposició al sol, pe més poques ho es que
sigui, és b5sica pe a la supe i encia de l'home:
La e a és bona. La
desg cicia
que enim és que
izo s'assolella a l'hi-
e n.
A a, sal an el mes d'oc ub e, el
sol
ens
a iba d a les dues
de
la
a da,
ia les qua e ja se n'ani d,
i així du an es mesos. Si cauen gela-
des, ja no
en
ma xa an. QuP hi ols
e
aquí? No e queda més emei
que ana
a
bosc.
Semp e hi po s guanya
algun jo nal.
Fins que no a i-
bi
la
p ima e a aqui no hi po s e es. (Joan).
A
més de la pe cepció isual del bosc exis eix, n'es em segu s, una ica pe -
cepció acús ica, Pc il i ol ac i a, sob e la qual ben poc, pe a no di gens, hem
pogu ap o undi . La pe cepció acús ica8 no es limi a an sols al coneixemen de
la p ocedencia del més mínim so p odui' al bosc (se n'hi poden p odui a cen e-
na s, mol s d'ells inexplicables pe inexpe s com nosal es), sinó que ambé
s'en e eu quan hom es e e eix a la in ensa ac i i a econbmica que s'hi don;
no a massa anys.
A To elli n'hi ha ia mol s, de agine s. Amb deu ma xos cada
co-
lla,
ana en
i
enien de To elli
a
Sala ca. Quan passa en pe aqui ja
sa-
bies que e en
ells,
pe aquell
ca ic-ca ac
de ma xos en mig del bosc.
(Alexand e).
La demos ació més cla a que exis eix una pe cepció ol ac i a del bosc la e-
nim en les he bes medicinals i a omP iques. Da an de qualse ol dub e sob e el
nom o quali a s d'una he ba, el p ime que es a és ensuma -la. Mol es egades
és la in ensa olo que desp enen algunes d'elles la que ens ad e eix de la se a
p esencia. Les olo s, al bosc, són múl iples: l'olo d'a b es (cada a b e é una
olo ca ac e ís ica, de egades més in ensa i du ado a que qualse ol he ba a o-
mii ica, com el cas de la eia), olo de e a (no us e a la memb ia I'olo de e a
humida, pe exemple?), olo de o a mena d'animals.
..
Hi ha ambé una pe cepció Pc il, adqui ida pe mi jP dels peus
i
de les mans.
Els camins no són o s iguals. Les plan es dels peus ad e eixen cla amen el pas
d'una supe ície ugosa a una de més llisa. Amb els ulls anca s, hom po conei-
xe pe ec amen si caminem pe un bosc de ulla pe enne, pe un bosc de ulla
caduca a l'es iu o pe un bosc de ulla caduca a la a do . Les ca ac e ís iques
ex e nes dels oncs dels a b es, la se a ugosi a , la se a ex u a són ap eheses
més que pe la is a pel ac e de les mans del llenya ai e que els emena.
En
i,
enim da an nos e o un in e essan íssim camp d'explo ació.
El
bosc,
espai ma ginal
L'Al a Ga o xa ha esde ingu aques s da e s decennis una P ea de mun an-
ya plenamen ma ginal. Una in ensissima emig ació cap als pobles de les alls
ES in e essan en aques sen i el eball
~'ORTELIO
(1981).
p ope es l'ha deixada buida de gen . Una manca o al de comunicacions i de
sub ensions o icials ha impedi qualse ol in en de ecupe ació econbmica dels
habi an s que hi queden. En i, un pano ama desolado , pe al a pa gens ex-
cepcional a les nos es mun anyes.
Els nos es pagesos en són plenamen conscien s. En p ime lloc, pe qui. en
pa eixen les conseqii&ncies, i en segon lloc, pe que disposen d'uns quan s indica-
do s que mesu en I'a an~ d'aques es a de ma ginació. Un d'aques s indicado s
és el bosc.
To s
i
cada un dels pagesos en e is a s es lamen a en, de bell an u i, de la
pe dua del bosc com a espai p oduc iu. Pe a ells, aques a a i mació e a més
que su icien pe dona -nos una idea de la lamen able si uació ac ual de o a
1'Al a Ga o xa. No calia dona -hi més ol es.
Immedia amen desp és, es e e ien al passa del bosc, comencan semp e pe
la indús ia ca bone a. Fixeu- os en l'opinió pe sonal d'algun d'ells, e e en a
les causes que mo i a en aques a pe dua.
Abans,
a
bosc, hi ha ia mol a eina
i
mol a gen eballan -hi. A la
gen del bosc,
la
a
a eu e
mol
les
col~locacions més
descansades
que
hi ha ia
a baix.
(Me ).
Abans,
als
boscos,
s'hi eia de o ;
és a a que no s'hi
a
es,
es de es.
Po se més enda an s'hi o na i. Quan a en a el
< bu ano.p o uix6
dels boscos se'n a ana enlai e.
(Alexand e).
A conseqiiencia de la pe dua del seu ca 5c e d'espai p oduc iu, el bosc, pe si
sol, com a uni a ísica, dóna mos es del seu es a de deixadesa i ma ginació:
camins emba dissa s, on s pe dudes, manca de egene ació dels boscos. El bosc
o na a ana al seu ai e, ja ningú no el con ola: l'ocupació d'an ics camps de
con eu i de pas u es mig abandonades és una eali a , l'a an~ sob e les pas u es
i camps més immedia s a la casa enca a habi ada n'és una al a.
Hi ha una cla a conscii.ncia, exp essada en mol s casos amb aques es ma ei-
xes pa aules, que s'ha enca de nou l'equilib i en la secula llui a en e l'home
i el bosc, aques a egada a a o del bosc. En aques sen i , el bosc és conside a
com un enemic, com una amenaca.
El bpsc o la malesa amenacen aga a -ho o .
A
egades desp és de la
malesa e
el
bosc, pe 6 no semp e. Penso que la cosa s'ha
desequilib a .
An igamen cada
casa
con ola a el seu pe i espai, el seu pe i bosc.
Hi
ha ia un
equilib i en o s els sen i s.
A ui aix6 s'ha enca .
Camps
i
ca-
ses són ja enmig del bosc.
(Me ).
Abans, en e
els agine s i els ca bone s,
els
camins
e en
ne s.
A ui
són
apa s.
Enca a nosal es enim so de les
cab es.
(Alexand e).
Es cul i a a o , pe 6
la
gen
a
ana ma xan
i
el bosc ho a ana
aga an :
a
queda
e m.
(Es e e).
men o es i cada una de les especies ege als que hi habi en, ja siguin a b es, a -
bus ~, lianes, he bes o bole s. La se a especiali a , pe b, són els a b es. Coneix
les a ian s
i
quali a s del ou e, de I'alzina, del boix, del cas anye , del aig
i,
sob e o , del pi (pi blanc, pi oig o ojale , com diu ell, pi neg e, pinassa...).
El bosc és la se a on de ecu sos, el seu espai p oduc iu. És, doncs, plena-
men conscien de la necessi a de egene a -10 i de conse a -10. Aixb s'obse a
en pe i s de alls com en el uma . És, pe b, solamen un a any de conse ació
pe al d'assegu a la p bpia supe i encia. Res més. En el ons, el bosc no li des-
e lla g ans simpa ies ni emo i es sensacions, com si succei'a amb els nos es es-
c ip o s i poe es.
Pe e Sala, glies <<Pe e Blanc*,. Músic i agine
En Blanc de Bege és un dels pe sona ges més popula s de la Ga o xa. De
mol pe i comenci la se a a ició pe les dues g ans ac i i a s que ma ca ien la
se a ida, la de agine i la de músic.
Cap als anys in , quan les e es de Mona s, Can F anca
i
Comaneg a e en
desemboscades -a ui és o pas u a-, en Blanc obse a a a en amen els a-
gine s que a iba en al poble des d'aquelles boscú ies,
i,
més que els agine s,
els ma xos. En coneixia, de o s, el nom. Poc emps desp és, ell ma eix
comenca ia a có e pels boscos.
Els Blanc són una nissaga de músics. El seu besa i eia de pas o i oca a el
labiol; el seu a i, com el seu pa e, oca a el iolí. En Pe e comenci a segui la
adició amilia als ui anys, quan ap engué ambé a oca el ioli. Cap d'ells
no es udi2 sol a. Ningú, pe b, no l'ha obada mai a al a . De pe i amb el pa-
e, de més g an amb en Fonso de Llo ona --I'aco dionis a, el ca bone , el ba -
be i un piló de coses més, company insepa able ins a poc emps-
i
da e a-
men amb 1'Amadeu -un jo e ins al.la a Les A coles de Bege que can a
i
oca
la gui a a-, en Blanc és conegu a o es les es es i aplecs de la coma ca.
La se a ida de músic, summamen in e essan , ens ompli ia pigines
i
més
piigines de elles his b ies i p ecioses anecdo es. Ho hem de deixa pe a una al-
a ocasió. Cen em-nos a a en el Blanc agine .
El agine , i conc e amen el agine de 1'Al a Ga o xa, e a un pe sona ge
plenamen in eg a al bosc. E a ell qui anspo a a els ecu sos na u als que el
bosque ol ex eia del bosc ins a la ila. Ap o i an el ia ge de o nada al poble,
els ma xos e en ca ega s de p oduc es de consum di e sos
i
d'enci ec.
Dii iamen , de ma inada, en Blanc so ia
a
bosc amb els
sa ions
dels seus
qua e
ma xos
bui s. Allí ca ega en el que con enia:
ca bó, euesses, llenya,
o xos
de
cas anye pe a e odells, o mes
( ossos de aig, ja alla s a la mida

de l'esclop). A iba en a Camp odon al migdia. Desca ega en, dina en i p e-
pa a en les ca egues de o a mena pe a o na a Bege :
bó es, bocois, odes,
o a mena de que iu es, obe s
...
Un cop a Bege , ja de ni , desca ega en de
nou els ma xos i es p epa a en pe a I'endemi.
Amb els ma xos ha ia co egu la o ali a de ]'Al a Ga o xa, o i que el seu
imbi espacial es a a o almen delimi a . Ho moie , Talaixi i Oix en a en
enca a dins el seu camp d'acció. Més enlli de la ie a de San Aniol, e en ja els
agine s de To elli els qui ho con ola en.
Els agine s coneixien a ons o s els eballs de bosc i, sob e o , les ca ac e is-
iques de pes, o ma i olum d'aquells p oduc es que ha ien de agina :
Les a esses, o es de ou e, eien ca o ze
pams
N'hi ha ia de es
classes:
la sola, la se adissa
i
l'a c
(un ou e p im a la mida jus a de la
a essa). Un cop a Camp odon enien a e isa -les
els del en
de San
Joan de les Abadesses, i se les empo a en. El de més mal po a e en les
o mes,
que les ca egi em a do zenes. Se' cla a en a I'esquena! Al
ma xo ambé li e a moles .
Ningú com el agine no coneixia an bé els camins de bosc. L'es a d'aques s
a ia a en unció dcl elleu, pe 6 ambé del ipus de ege ació. Pe al a pa , la
ni i el dia són dos mons ben di e en s:
Bege e a el poble més dolen d'aques s encon o ns, an pe al agi-
ne com pe al ma xo.
De
dia e oba es al bon camí,
i
de ni
ha ies de
passa a la o ca pe les
pi jo s d ece es:
e a quan baixi em de Roca-
b una a Bege . No eiem es. E a icil que un ma xo caigués o es pe -
dés.
Pe
aix6, al que ana a al da an
li
penji em una
casca ellada de
in -i- ui casca ells,
i
a cada ma xo una-esque lla di e en : si algun es
pe dia o s'allunya a ja sabies quin e a. A mB, l'esque lla se ia pe sa-
be
si la ci ega e a ben posada o no: si el ma xo camina a malamen ,
senyal que
la ca ega se li ha ia desplaca més cap a un can ó,
sen ies un
c ac-c ac, c ac-c ac
que no e a no mal. També podia se que se li ha-
gués posa
un oc a la e adu a.
Acos uma s a camina an de dia com de ni , els agine s e en homes amb
una iquissima pe cepció isual
i
audi i a del bosc. En Blanc ens pa la a de la
se a eina amb g an o gull i espec e, almen com l'a esi que p esumeix de la
eina ben e a:
El més impo an d o e a
sabe ca ega bé:
el ma eix pes a cada sa-
ió,
i
col.loca s ambd6s a la posició jus a, més enda an o més enda e-
a segons si hi hagués pujada o baixada. Si ho eies de qualse ol mane a,
en dos dies podies malme e el ma xo.
S'ha d'en end e-hi, i
cone'ixe bé
l'o ici, i, sob e o , eni la olun a
de e -ho
bé.
Els seus ma xos han col-labo a en la ans o mació del paisa ge de 1'Al a Ga-
o xa, i els seus ulls n'han es a es imonis ius.
Valga'm Déu, si n'hi ha ia abans de
ou es!
És a a que és o
alzina.
D'aques s boscos de Bolós
i
Su oca
en agué em a mile s, de a esses
de ou e!
Les úl imes a esses e es amb ma xo o en les dels ou es de Su oca, a a a
uns en a-cinc anys. Fou una pa ida de deu mil. Més a d es con inua en e-
nen ou es pe a e a esses, pe b a a ja no se se a ien a bosc, sinó a les se a-
do es de Cel i: *No e en, pe b, a esses an maques com les que eiem amb els
ma xos. E a mol maco un ma xo ca ega de e esses!~.
L'any
1960
s'ob ia la ca e e a que comunica a Bege amb Camp odon. E a
la
i
dels agine s: ((En ob i la ca e e a se'ns a acaba la eina)). L'úl ima
me cade ia aginada ou el ca bó. Amb o , pe b, ins a ben pocs anys, els se -
eis d'en Blanc enca a e en eque i s pels seus ei'ns en algunes ci cums Pncies
excepcionals, com,, pe exemple, pe anspo a me cade ies d'un cos a a l'al-
e del Pon de Bege , massa es e pe a pode -hi passa co xes.
S'ha ia enca un al e lligam que ens unia a aquella socie a bosque ola que
se'ns a de les mans. .E a mol maco o aixb d'aqui, quan hi ha ia an a ida al
bosc. A a, amb la ca e e a, només a que eni gen , massa gen ..
En el eco d d'en Pe e ja només hi queden elles cancons can ades pels agi-
ne s pe all de e més cu es les lla gues ho es de camí pe boscos i mun anyes12.
Tomls
de Can Bellai e. Ca bone
El ca bone adicional, el que eia el ca bó a base de piles de llenya d'alzina
en una placa ca bone a, el que i ia bona pa de l'any a bosc, ja ha desapa e-
gu de 1'Al a Ga o xa. En TomPs de Can Bellai e (Beuda) no iu ni eballa
com ho eien els ca bone s que ja han passa a la his b ia. Pe b és un ca bone .
És el maso e d'un pe i mas de Beuda, p op de Pale a. La se a p incipal ac i i-
a és la de p odui ca bó, més ben di , ca bone , en un enginyós o n cons ui'
pe ell ma eix a pocs me es de la casa. Viu sol i és un home
e li^.
Coneix pa n a pam les a apei'des boscú ies d'alzina i pi que en ol en Beuda i
La
Can~ó
dels
T agine s
diu així: .A a e l'hi e n, semp e'n plou i ne a: pob es agine s, que
an de ca e a. Ma xos que meneu gas en g an a xenda, po en da an al, man e a
i
cobe a. Si els
han aga a i a la p só els menen. Si s'hi han escapa pe una ines a. Que ningú n'ho eu, sinó una
donzella, que en p enia el sol al onsa d'una e a. N'ha e un c i n'a l'esca celle o: Els p esos se'n
an, ja en passen la
se al...^.
56
la Ma e de Déu del Mon . És el seu camp de eball, el seu espai p oduc iu. En
la se a men apa eix es e amen elaciona el passa i el p esen del bosc.
Aquí e a I'única ida que hi ha ia; no hi ha ia pas al a ida que ana
a bosc. A Beuda
o
e a
bosca a: ca bone s, picado s.
Es
deixen les e-
es
i
el
bosc a a anqan .
To aix6 d'aqui jo ho ha ia is cul i a . A a a
Beuda hi queda ben poca gen , no gai e més que cinc cases de pag*s,
que si no han ma xa ha es a g lcies
a
les
guixe es.
Els Únics que anem
a bosc som
jo,
pe al ca bó,
i
els dos ge mans d'aquella casa, que hi an
a alla llenya.
El p océs d'elabo ació del ca bó i el del ca bone és el ma eix. Ambdós són
cui s amb um. La di e encia és que pe a e ca bone s'u ili zen boscalls d'alzi-
na i pi indis in amen ; en conseqüPncia, el ca b i esul an su mol més ag-
men a , en ossos més pe i s: és el ca bone . La cocció se 2 ambé mol més 2-
pida.
d
En Tom2s és un home acu . Ell ma eix es cons ilí el magní ic o n en quP
eballa. Exca a a e a, ap o i an el e aple d'un ma ge, el o n é dues en-
ades. Pe la pa supe io s'hi i en els eixos de llenya; pe la pa in e io s'hi
ecull el ca bó. Men e el o n es i en ma xa, cal man eni -10 pe ec amen
ai'lla de l'ex e io . Aix6 és pa icula men di ícil d'aconsegui en la po e a in-
e io , pe on s'ex eu el ca bone . Desp és de mol es p o es, en Tom2s descob í
pe si sol que el millo ai'llan e a la so a ina de iu. Així, doncs, abans d'en-
cend e el o n, l'home ai'lla l'en ada in e io amb la so a que pe ai al e ec e ja
gua da jus al cos a . Aques a ope ació s'acaba de comple a acomplan -hi una
planxa de e o collada amb ang.
La llenya és a eplegada en
eixos,
pe ec amen lliga s amb un sis ema idea
pe ell ma eix. Un cop assecada s'emmaga zema en un cobe ai'lla de la humi-
a i de la pluja.
La capaci a del o n és d'uns
350
quilos de pi i
400
quilos d'alzina, o i que
mai no s'acaba d'ompli . És con enien deixa es o qua e pams sense llenya.
A c ema -se a da o un dia, des de les sis del ma í ins a les deu de la ni . Cal
deixa passa es dies abans no s'hi pugui o na a e oc. Són els es dies ne-
cessa is pequ? el o q es e edi, i ambé pe a ecolli la mi ja onelada de llen-
ya pels boscos que en ol en Can Bellai e.
En Tom2s és un bon coneixedo del bosc. N'ha pe cebu el e océs
i
l'a an~.
Pe la se a eina ha hagu d'ap end e el g au de combus ió de di e en s especies
a bb ies, la di ecció dels en s, la capaci a ai'llado a dels di e en s elemen s na-
u als (so a, ang, e o).
Com el nos e agine , en Tom2s és un home que s'eno gulleix de la eina
ben e a:
Si eballes amb olun a
i
no
as
es ape lo, de ma xa en ens an a
com ulguis. La gen ho sap
i
ho ag aeix. No sé pas els anys que
a
que el
enc a un ca bone d'Olo . Mai n'he ingu cap queixa.
El ca bone é a ui una inali a p imo dial: la de cuina -hi. (do hi cuino. Es-
sen ca bone , no inc
bu ano!
Diguin el que ulguin, que la ianda és pla més
bona!..
És ca bone pe una aó ben senzilla, pe qui? se sen lliu e i li ag ada:
Desp es de deixa -me
10
de pagPs aig ha e de se i una colla d'anys
a l'exe ci . So in , aig pensa : Bah, pe ana
a
una emp esa
i
o na
es a lliga no
al
la
pena.
1
em aig posa
a
e de ca bone , pe que aix6
m'ag ada. El ca bó ha d'ag ada , pe 6 no ho po s e
si
no
eis
lliu e.
Som lliu es
i
eballem quan olem!
Fen ca bone , en Tomis és un home elic.
1
Ra ael Sole , llies <<Eliseu de les Pipes,*. A esl de pipes i he bola i.
En Ra ael és un pe sona ge cu iós. D'a an~ada eda , iu sol, a Cas ell olli ,
en una casa apa ada del poble. Allí conse a enca a ei alle pe a e pipes i el
maga zem de les he bes. És conegu pe o hom, pe g ans i pe pe i s. És un ho-
me popula .
Des de semp e ha complemen a pe ec amen , en e d'al es, aques es dues
ac i i a s, la d'a esP de pipes
i
la d'he bola i, an es e amen lligades al bosc.
Comencem pe la p ime a. Fidel seguido de la adició amilia , en Ra ael es
dedica a ins a ben poc a e pipes. Com el pa e, co ia pels boscos de Talaixi i
Gui a iu a la ece ca del
b uc,
la ma e ia p ime a.
A
egades ambé alla a
a bo~
i
ci e e .
Segui em ipidamen el p océs d'elabo ació d'una pipa al alle d'en Ra ael.
Un cop al alle ,
se se en de ue d en ue d
els oncs de b uc, donan -10s una o -
ma ap oximada al que en el u u se 2 la pipa. A con inuació es
bullen
aques s
acs
de b uc en una
calde a d'a am
du an onze o do ze ho es, a oc len , suau-
men . Un cop e a aques a ope ació, el b uc es posa a seca a l'omb a, du an
un pe íode de sis o se mesos. Com més secs siguin, més pe ec e se i el esul a
inal. La lla ga du ada d'aques es ope acions p c ies obliga a eni semp e un
conside able exceden de acs de b uc, ja secs
i
p epa a s pe a eballa . Un cop
p epa a , ell ac de b uc es passa pel
o n
pe al de e -hi els o a s co espo-
nen s. .4mb l'ajuda del o n i de
gúbies
de mides di e en s, el b uc comenca a
se o neja i a adqui i , p og essi amen , la o ma inal que hom desi ja. Des-
p és s'hi a egeix un
b oque
de la ma eixa us a amb
el zl e
co esponen (el il-
e és mol ben es udia i a ia segons la pipa). S'ajus a amb una
aspa
al
ca gol,
i
ja només es a
poli
la supe ície ex e io amb pape de id e, eu e-li la
lluen o amb una
mola de d ap
i,
inalmen ,
en e nissa -la a munyeca
(una bo-
la de llana amb un d ap de il moll de e nís).
No a massa anys que el alle d'en Ra ael enca a unciona a a o i me. Fins
i o du an deu anys hi ingué a ho es un ap enen i un ajudan : e a quan no hi
ha ia massa compe Pncia en el me ca de les pipes. A ui el alle oman dies i
dies anca , abandona , i d'ell en su en comp ades pipes al lla g de l'any. Inex-
plicablemen , pe b, es conse a enca a o al seu lloc: el o n, les eines, més de
dues-cen es pipes mig allades i a pun d'acaba , i, sob e o , uns p eciosos esbos-
sos en ca ó de u u es pipes, ob a de 1'Eliseu.
La apidesa en l'elabo ació d'una pipa depPn de l'habili a de l'a esg. Pe
e me mig, en Ra ael a da unes sis ho es a con e i el ac de b uc en una pipa
a pun d'encend e.
El alle d'en Ra ael és una elíquia del passa . És una joia a queolbgica que
me eixe ia la ma eixa a enció i p o ecció que una església ominica o un jaci-
men ibP ic. El seu pe ill de desapa ició és, a més, imminen : més d'un col.lec-
cionis a hi é ja l'ull posa .
El b uc lliga a en Ra ael al bosc, almen com el boix ho eia amb el culle ai-
e. A ui, pe b, la p incipal ac i i a del nos e a esi consis eix en la ecol~lecció
i pos e io enda de plan es medicinals. Des de semp e en Ra ael ha ia e
d'he bola i: és lbgic que si calia embosca -se pe a oba b uc s'a icionés, alho-
a,
a colli he bes medicinals i/o a omi iques. L'Al a Ga o xa és una bona e-
a pe a les plan es medicinals. En Ra ael se l'ha eco eguda o a amun i
a all, buscan
lo de ei, o ella d'ós, camamilla, a igola, o enga, he ba e ge-
a, men a, he ba ola, ca xalagua, hisop, ulles de nogue , saüc, bo a ja, he ba
sobone a, he ba menuda, gineb e, a ongina, he ba o e a..
.
i mol es més.
Un cop collides les he bes a la se a empo ada -quan la plan a és lo ida
-
,
s'assequen, es pesen
i
s'o denen segons les demandes. Quan s'aconsegueixen les
quan i a s sol.lici ades, s'ensaquen bé i s'en ien al seu des ina a i: "He boquí-
mica, S. L.", "Suceso es de Manuel Ripoll", "La Flo del Pi ineo", "Almacén de
p oduc os ege ales Ped o Amo ós". Els p eus els ixen les cases comp ado es
que, com semp e, an el g an negoci. Només cal que en eu en una he bo is e-
ia o en una bo iga na u is a
i
us hi ixeu.
La pe cepció del bosc de qui? gaudeix un he bola i és ben pa icula . No hi
ha es millo pe a eu e-ho que ana un dia al bosc a caca he bes amb ell.
Aixb és el que i em e . Aques a especial pe cepció del bosc comenca ja pel ca-
mina . En Ra ael camina pel bosc d'una mane a o almen di e en a com ho
eien en Pe e P a , en Blanc o en Tomis. Ja sigui amb el cap baix, buscan o en-
suman a d e a o esque a les he bes que li poden se d'u ili a , o amb la is a

enlai e a la ece ca d'a b es, a bus s i lianes amb p opie a s medicinals, l'home
camina pel bosc a en amen , a poc a poc, amb els cinc sen i s a l'aguai . Passe-
jan amb ell, qualse ol con e sa, sigui del ipus que sigui, queda es oncada a
cada momen pe una e e encia a aques a bus o a aquella he ba. A bosc, el
pensamen d'en Ra ael es 2 pe la eina.
Un bas ó a la mi -que no se eix pe a ecolza -se sinó pe a sepa a unes
he bes de les al es sense ha e -se d'ajupi - una saca a l'esquena són les se es
úniques eines de eball. És, a més, un home summamen espec uós amb el
bosc. Com a espai p oduc iu indispensable pe a la se a supe i encia, sap que
els a b es ells s'han de alla pe a deixa pas als jo es, que les ba disses poden
impedi el c eixemen d'un b o pe i , que els camins s'han de man eni ne s,
que els ma ges s'han de cuida , que el bosc s'ha de alla amb conside ació.
Pasqual Molí. Culle ai e
A ui To ell2 ja no és el cen e de agine s, de ca bone s, de culle ai es, de
llenya ai es que ou " e emps. To elli ja no mi a el bosc. Les immenses bos-
cú ies que li queden al da e a es en oblidades. Únicamen pe als ells culle-
ai es i bosque ols el bosc o ma pa enca a de la pe sonali a del poble. Al jo-
en l'a au més la all del Flu ii: Olo , en co xe, queda a dos passos.
Amb o , una adició a esanal bosque ana an llunyana en el emps com
aques a ha d'ha e deixa pe o ca emp em es del seu pas. Ce amen , subsis-
eixen enca a la 2b ica de culle es dels ge mans Se a, les espa denyes "Chi u-
ca", algunes se ado es,.
. .
De la ella adició a esanal culle ai e i bosque ola en queda, pe b, ben poca
cosa. En eali a , o a ella es a a les mans d'un sol home: en Pasqual Molí, e i-
able bssil i en d'una adició a esanal en p océs d'ex inció. En Pasqual és
l'únic culle ai e que enca a ans o ma amb una habili a i bellesa inc ei'ble els
escalabo ns de boix en culle es o o quilles pe a ús domes ic, d'una aisó o al-
men a esanal, amb les ma eixes eines i ocabula i que eien se i el seu pa e i
el seu a i, i, sob e o , amb la ma eixa iloso ia de eball. Quan en Pasqual, pe
desg icia, deixi de e culle es, desapa eixe i o un pou'de sa iesa i de iquesa
e minolbgica i pe cep ual. Pe que -no ho oblidem- en Pasqual ep esen a, a
més, una especial mane a de pe ceb e el bosc.
En Pasqual és un home a able, de ac e ag adable. En les successi es isi es
que li é em, no esca imi es o cos pe a e -nos concixe a ons el seu eball i la
se a ida. Hom di ia que e a plenamen conscien del alo que en la nos a so-
cie a indus iali zada ha adqui i el seu o ici.
I
si en un p incipi no n'e a p ou
conscien , les successi es ucades a la po a de xa a de s com nosal es l'han
acaba de con ence que aallb que semp e ha ia e . ha esde ingu a ui quel-
com insbli .
El alle a esanal d'en Pasqual Moli, de edui'dissimes dimensions i d'una ex-
emada senzillesa, s'ha man ingu p iic icamen in ac e ins a l'ac uali a . En
ell es a ealmen di ícil disce ni en e uni a p oduc i a i uni a amilia : hi ha
una ce a in e acció en e ambdues. El alle o ma pa de la i enda, i, en ce -
a mane a, l'ha condicionada. Pe al a pa , pe a, l'o ici ha con igu a , al seu
en o n, l'a esii.
El eball del boix ha condiciona en g an mane a l'especial concepció que en
Pasqual é del món.
Li
ha o ja una pa icula mane a de se , p bpia de o a -
esi que eu amb els seus p opis ulls com són les se es mans que ans o men des
del p incipi a la i una p ime a ma 2 ia en un bé de consum.
La ida d'en Pasqual, seguin la adició del poble, ha gi a en o n de dues
ac i i a s, la de culle ai e i la de músic. Als in -i-cinc anys -pels ol s de
1930- ja oca a en la .P incipal de La Bisbah -ens n'enseny2 o co oi una
o o-, amb un sou de cen pesse es se manals més el ia ge i la ida pagada.
Més a d passa a <<La Sel a ana..
Fins abans de la gue a en Pasqual al e n5 els dos o icis, o
i
que en el alle
amilia , on eballa en el pa e i l'oncle, el jo nal amb p ou eines a iba a als
deu als. No hi ha ia, pe b, gai e més al e na i a: les opcions es limi a en a e-
balla la e a, a ana a bosc, a ab ica culle es i o quilles o a l'espa denye ia.
Desp és de la gue a en Pasqual s'ins al.la ja de ini i amen a casa i es dedica a
e culle es, ajuda en la eina de poli pe la se a dona, la Ma ia, al com la a-
dició ma ca a.
La conside ació social que li o o gi el e de se músic i culle ai e es conse a
enca a a ui dia. En Pasqual és un home popula , es ima i ap ecia . El seu a-
anni és el d'un home anquil, amic de la eina ben e a i del eball esponsa-
ble. Hom di ia que el eball de an s anys, amb una gúbia i una xepa a les mans
- eball ela i amen descansa , ac ible de se eali za en unes condicions
ambien als més que bp imes- li han encomana aques a anquil-li a i sob ie-
a p bpies de la se a mane a de e i de iu e. Ce amen , .El seu és un món
sense al s ni baixos: Hom s'a e i ia a di que ha a iba a l'encan de la ello ,,.
(SERRA,
1980, p.
26).
Ac ualmen , la majo pa del boix amb qu& eballa en Pasqual e de Na a-
oa. Ja no hi ha
bosque ols,
disposa s a passa lla gues empo ades al bosc (a
egades s'hi es a en més de dues se manes),
seleccionan , allan boixos
i en -ne
cd egues
que po a ien
a coll o amb ma xos de bas
ins al poble pels
camins
de
e adu a.
El boix a iba de Na a oa ja una mica
debas a .
~Pe i aques s de Na a a
an pe eina, pe a e com peces més millo . No els impo a si hi ha
nwos
o
a-
ques.,
ens diu. Pe aixb, quan ol e peces selec es, ell ma eix se'n a a bosc (sol
ana pe les cingle es del Bo ó i pe Sales)
i
escolleix els boixos en unció de les
ca ac e ís iques ex e nes (b anques, nusos) i de la peca a ab ica ( oncs ec es
i
g uixu s o més p ims).
Un cop selecciona se se a a la mida del que es ol e (llossa, culle a..
.)
i ja a
casa es pa eix pe la mei a , de dal a baix, amb
l'esca dado ,
ob enin aixi les
xepes.
Cal, pe b, que el cop sec de l'esca dado doni de ple
al bell mig del co
del onc;
si no és aixi, hom co e el pe ill
d'escabo a -10, d'esqueixa -10.
Si la xepa o
escalabo n
amb quP es aballa 2 é, pe mala so , un nus, cal
e -10 ana semp e a la o a, mai al mig; d'aques a mane a és possible que es
pugui elimina en e el m2nec. Si es 2 al mig, di ícilmen es po eu e, i el e-
ball esde é di icul ós.
La xepa es deixa es o a amb aigua du an uns quinze dies, pe al que es pu-
gui eballa millo . Un cop e a de l'aigua, es p ocedeix a dona -li o ma con-
exa a la
xopa de onsa ,
d'om, amb el
con ell.
El con ell es mou suaumen , de
dal a baix i de d e a a esque a. El aca ha de se segui , pe al d'e i a
la possibili a de e escalonamen s. Pe a acaba d'iguala la boca, se li passa la
aspa.
A
con inuació es passa a la
xoca de gubia ,
e a de pi, on amb la
gzíbza
s'en-
ondeix la boca ins a dona -li la o ma cbnca a quasi de ini i a. La gúbia s'u i-
li za pican -la amb la massa con a el ons de la boca i en gi a la m2. Es
comenca pel ons i es a seguin al e na i amen pe cada un dels la e als. És
una de les ope acions més delicades.
La cuile a o na a la xopa de onsa , on se I acaba i de pela , pe a passa o
segui al
ca gol,
on s'acaba 2 de llima el esul a de les p ime es ope acions.
S'u ili za pe a aques a ope ació la
aspa
i el
epassado .
El ca gol man é ixa la
culle a, polin -la de d e a a esque a.
Al
banc de qua
s1acaba 2 el minec amb el
con ell de qua
i
s'ap ima ii amb
la aspa. El epassado li eu 2 les a lles p odui'des en les an e io s ope acions.
Al
banc de e ile s
es a el
jile
de la pa con exa de la culle a, en ambé
amb
l'esplane a
el
séc
que sepa a la boca del m2nec. La
g a ua
pe me ne eja
la boca de la culle a. El
ne ejado
elimina 2 els pe i s cai es que s'hagin pogu
e amb I'esplane a a l'ho a de e el ile
i
el séc.
En aques s momen s la culle a s'ha de deixa asseca du an cinc qua s al sol,
pe al que .no es piqui o la us a es posi malal a)). Un cop acabada aques a ope-
ació, ja només cald i poli la cu!le a, p ime amb
pells d'esca ,
pe al de poli
els mínims elleus o cai es,
desp és amb un
os de cauall o de bou,
pe al de
dona -li la lluen o inal. De e , l'únic que a 1'0s és eu e de nou a la llum
;a
llui'sso na u al del boix, que ja mai més desapa eixe 2. Aques a és una al a de
les quali a s inexis en s en els succedanis ac uals del boix (plg an, aig).
Aques és el p océs que, amb mol poques a iacions, en Pasqual ha segui al
lla g de la se a ida, pe a o es les a ian s de la culle a, sigui
culle a ca alana,
culle a alenciana
(més pe i a, i amb I'acabamen de mPnec en odó),
culle a
de l'anell
(igual que la ca alana pe 6 amb o namen acions al mlnec),
culle es
del co
(iguals que la ca alana pe 6 amb el bec amb o ma de V, semblan a un
co ; a ui ja no la a),
llosses o bas a a s
i ambé pe a les
o quilles.
L'única ei-
na addicional en aques cas consis eix en el
o a de da an
pe al de se a -la
amb
l'esplane a de se a
i dona -li
qua e pues
iden iques.
En Pasqual Molí pe cep el bosc des de dos angles di e en s. Pe una banda, el
bosc se li apa eix en la se a men com un espai cla amen p oduc iu. D'ell n'ex-
eu la ma e ia p ime a imp escindible en el seu eball: el boix. A més, pe b, el
pe cep ambé com a lloc d'esplai, pe al com és un g an a iciona a la caca. En
epoca de caca no hi ha cap se mana que no su i al bosc amb I'escope a.
Cu iosamen , en Pasqual complemen a pe ec amen les dues ac i i a s i, en
de ini i a, les dues pe cepcions. Men e caca, l'home é un ull a la peca i I'al e
en aquell onc de boix que pe les se es ca ac e ís iques li po se de g an u ili-
a un cop a iba al alle . En eali a , doncs, el que ealmen p edomina és la
pe cepció p oduc i a del bosc. Amb o , pe b, el bosc, pe al nos e a esi, no és
sinbnim de <<boix.. Ben al con a i, aquell se li apa eix en la se a men com un
espai -en el passa , e iden men - ple de ida i de iquesa c oma ica i acús i-
ca: les ume ades de les piles d'alzina enceses pels ca bone s, el i ec dels agi-
ne s amun i a all, les picasses dels llenya ai es sense pa a mai (.a a hi an amb
aquelles miquines,).
. .
És plenamen conscien del seu ús sec o ial i especiali za del bosc, i, sob e o ,
que la se a eina ep esen a un dels úl ims es igis de I'ap o i amen adicional
del bosc: uTo aixb es a pe den . El dia que jo plegui...)).
Fa un pa ell d'anys se celeb a l'anomenada .Ma xa dels Culle ai es)>. O ga-
ni zada un diumenge del mes d'agos pel jo en de To ells i so a el pa ocini de
]'Ajun amen , cal si ua -la en el ma c de la e i ali zació ac ual de les peculia i-
a s locals i de la cul u a popula en pe ill de desapa ició. Es ac a, senzilla-
men , d'una passejada ma inal
(20
Km.) pels encon o ns del poble, seguin una
u a p 6 iamen senyali zada pels o gani zado s: To ells
-
Les T es C eus
-
San G au
-
Mon eia
-
Sales de Llie ca
-
To ells. En acaba la ma xa, o s els
pa icipan s eben una culle a d'obsequi i són con ida s a isi a el alle d'en
Pasqual. És una mos a més de la pe cepció no p oduc i a del bosc. Ve aquí el
bosc-esplai, el bosc-espec acle. Es ac a cla amen d'una ac i i a amb p ojec-
ció ex eio I3
i
pensada pe a un públic més a ia au bs . La u a ma cada no é
'"
Vegeu ~To ellii, la u a dels culle ai es)>,
El
Pe iódico,
8
agos
1981;
[(Ma xa Popula , la Ru a
dels Culle ai es.,
Pun
-Dia i,
6
agos
1981.