El bosc, element clau d'un paisatge i d'una comunitat

El bosc, elemen clau d'un paisa ge i d'una comuni a 1 Joan Nogué i Fon Ré. umé/A bs ac Ce a icle es un ésumé de la hese de Licence p ésen ée, sous le me- me i e, en 1981 ?i 1'Uni e si é Au onome de Ba celone. Le cad e spa- ia1 de l'é ude es 1'Al a Ga o xa, pays de mon agne en oie de dépeu- plemen o al, o i de g andes o é s e d'imposan es alaises con e en au paysage un ca ac e c ex kmemen sugges i . En pa an de I'hypo h se que la o k es un des élémen s du paysage le plus cha gé de symboles on a essayé de ep odui e le plus idelemen possible commen les de - nie s paysans de 1'Al a Ga o xa pe coi en , (< i en . e a essen en n la o e e , pa ex ension, le es e du paysage. L'analyse a po é su des as- pec s aussi di e s que les essou ces na u elles i ées de la o e , son es i- ma ion, I'idée de < e i o iali é>> e le sen imen d'appa enance 2 un dieu. de la pa des de nie s paysans du pays. Le a ail su le e ain, base su les appo s di ec s a ec les gens e deu * paysage, s'es ma é ialibé su des enque es ou e es en egis ées su bande magné ique a in de ecueilli I'ex ao dlnai e ichesse du o- cabulai e conce nan la o e p op e aux paysans du pays, ichesse qui es une p eu e é iden e d'une capaci é d'app éhension senso ielle ex- ao dinai e. Une mé hodologie pa eille a é é u ilisée dans la deuxieme pa ie du a ail pou essaye de saisi le émoignage i an des de nie es a isans e /ou ep ésen an s des mé ie s o es ie s en oie d'ex inc ion. O dans ce cas on a souligné les péculia i és de leu a ail da an age que leu pe cep ion de la o é . Ce e é ude pou ai s'insé e d'une pa dans les nou eaux cou an s de eche che appa us écemmen en F ance lo s des deba s su le hPme du paysage e , d'au e pa , dans les cou- an s de le Géog aphie humanis e Anglo-Saxonne des de nie es années, dans sa endance phénoménologique e exis encialis e, sans oublie non plus les con ibu ions de la Géog aphie de la pe cep ion e du compo e- men . 1 Aques eball és un esum de la Memb ia de Llicencia u a El Bosc, elemen clau d'un paisa ge i d'una comuni a . La se a pe cepció pe7 pa dels pagesos de l'A1 a GUTTO~XU. Assaig me odol6gic, llegida el dia 18 de desemb e de 1981 a la Uni e si a Au bnoma de Ba celona. This a icle is a esumé o he eszs de lzcencza u a p esen ed in he Uni e si a Au Bnoma de Ba celona in 1981. The p emise o he disse - a ion i ha woodland is one o he elemen s o he na u al en i on- men mos eple e wi h symbolism. The s udy a ea is Al a Ga o xa, a moun ainous zone which con ains conside able ex ensions o woodland and ocky c ags, which make he na u al en i onmen specially in e es- ing. A p esen he egion is su e ing a p ocess o o al depopula ion, and his s udy a emp s o e lec how he emaining coun y olk in Al a Ga o xa pe cei e, . eel* and <( ib a e wi h,) he woods in pa icula , and in ac he en i e na u al en i onmen . Consequen ly, a a ie y o elemen s a e analyzed, anging om a alua ion o na u al esou ces ex- ac ed om woodland o an examina ion o he concep o c e i o i a- li y), and he sense o belonging o a place. Fieldwo k was based on di ec con ac wi h he inhabi an s and hei en i onmen . Fi s ly, open ques ionnai es using a magne ic esgis e we- e ca ied ou in e o o cap u e he ex ao dina y weal h o ocabu- la y e e ing o woodland, unique o only he local a me s and ob ious p oo o hei excep ional capaci y o senso ial pe cep ion. Following a simila p ocedu e, he second pa o he s udy e lec s he li ing es i- mony o he las emaining a isans and/o ep esen a i es o woodland occupa ions al eady disappea ed o in he p ocess o ex inc ion. In his case, howe e , mo e emphasis is placed on he peculia i ies o each pe - son's occupa ion, a he han on his indi idual capaci y o pe cep ion in he woods. Wi hou dis ega ding he con ibu ion o Geog aphy o Pe cep ion and Beha iou . his s ud can be conside ed o lie in he ield o new li- nes o in es iga ion which ha e de elopped ecen ly in F ance, ollowing s imula ing deba es on he subjec o Lanscape on he one hand: and on he o he ., in he phenome ,ological and exis en ial b anches o B i ish and Ame ican Humanis ic Geog aphy o ecen yea s. El p esen a icle in en a e lec i idelmen com pe ceben, a iuenn i ccsen enn el bosc -i pe ex ensió el paisa ge al qual aques d.,. cl ac e - els pagesos de X'Al a Ga o xa. Si bé s'han ingu en comp e les apo acions de la Geog a ia, de la pe cepció i del compo amen BAI LI.^ 1974, CAPEL 1973, DOWNS 1970, KA TES 1962, SAARIKEN 1969), aques es udi endeix més a ia a emma ca -se, pe una banda, en les no es línies d'in es igació so gides ecen men a F anca a an dels sugge ido s deba s en o n el ema del paisa ge2 i, pe al a banda, en la Geog a ia humanís ica anglosaxona, en els seus essan s enomenolBgic i exis- "1 G up Dupon , a a és dels s us B ouz'llons Duponl i de I'o gani zacib dels (;c,opoi~ i, s d lo- lnan mos es d'una dinamica i cspc an~a lo a no ació del ema Paisa ge. V g u al spcc ls - encialis a, dels da e s anys (BUTTIMER 1976 i 1980, ENTRIKIN 1976, LEY 1978, LOWENTHAL 1978, POCOCK 1981, RELPH 1981, TUAN 1974). En aques capí ol in oduc o i p esen a em esquemi icamen I'Bmbi espa- cial escolli , les hipb esis de eball, el pape his b ic del bosc en les elacions home-na u a i, pe an , els mo ius pels quals ens hem decidi pel bosc i no pe un al e elemen del paisa ge i, inalmen , la me odologia seguida. En el segon capí ol ens cen a em ja de ple en 1'anPlisi de la pe cepció del bosc pe pa dels pagesos de 1'Al a Ga o xa. El e ce capí ol ecull el es imonia ge iu dels cinc úl ims bosque ols i/o a esans de 1'Al a Ga o xa, lliga s pel seu o ici al bosc. L'Al a Ga o xa ens ha sembla un ma c ideal pe a I'aplicació del nos e es- udi. Si uada al no d-es de la coma ca de la Ga o xa, comp en els con a o s calca is de I'ex em o ien al de la Se alada Pi inenca. És una uni a paisa gis i- ca i uncional pe ec amen de inida i di e enciada de la es a de la coma ca o coma ca d'Olo . La mo ologia cP s ica ha dona lloc a un paisa ge ex emamen ab up e, in- ica , e és ec i sal a ge, ple d'engo ja s i de cingle es. A sob e, cal a egi -hi una manca absolu a d'aigua supe icial que empob eix la ege ació i a p ime a is a a pensa en I'exis cncia d'unes ca ac e ís iques climB iques di e en s de les de la coma ca d'Olo ( alsa imp essió, ca en o a la coma ca la plu iosi a oscil.la en o n dels 1 .O00 mm.). Alzina s i pinedes al solell i agedes i ou edes a I'obaga con o men, a g ans e s, els boscos de 1'Al a Ga o xa. Enmig de cingles i espada s, els boscos de i- be a segueixen el cu s de les pe i es i idil.liques ie es i ie ols. A les es e es alls exis en s, l'home s'hi ha assen a i ha con e i les o e es del iu en camps de con eu on s'han semb a els p oduc es de p ime a necessi a : bla , bla de mo o, pa a es, ajol, naps, use da. Enmig del bosc i dal de les mun anyes,-I'obe u a de cla ianes ap es pe a les pas u es ha es a en aques es e es una p Bc ica quo- idiana des de a emps. L'Al a Ga o xa, pe b, no és solamen una uni a des del pun de is a paisa - gís ic. La ma ginació i el p océs de despoblació li con e eixen nous e s di e en- ciado s espec e a la coma ca dlOlo i jus i iquen la se a plena conside ació com a P ea de mun anya dep imida (Vegeu g B ic I). Un al e mo iu ens acabB de decidi a l'ho a d'escolli el nos e Bmbi d'es u- balls del Géopoin -78. Concep s e cons ui s dans la Géog aphie con empo aine (A elie 4. - Paysa- ge: A.S. BAILLY. M. BRUNEAU. M.D. GARCIA RAMO&. C. GRATALOUP. R. RO'CHEFORT), del Géopoin -82. Les e i oi es de la uie quo idienne (J.P. FERRIER. Y. BAREL. C. RAFFESTIN e al.) i e1 Colloque su la Pe cep ion des Paysages (E. PICH. M. BOYER, M. FOUCHER. C. AVOCAT. J. GUILLALJ- MIN), celeb a a Lyon el eb e de 1975. Pe a les e is es Hé odo e (Lncos ~. 1977; RONAI. 1976; SANTOS, 1978) i L'Espace Géog aphique (BRcI~ ~ET. 1974; FREMONT. 1974; ROCHEFORT. 1974) el ema és ambé mo iu de e lexió cons an . di. L'Al a Ga o xa --i la Ga o xa pe ex ensió- ep esen a pe a nosal es un e o n a la in an esa, als p ime s eco ds de la nos a pe cepció espacial. És, en ce a mane a, un paisa ge ín im, in eg a a la nos a pe sona, pe que es on, en el eco d i en el passa , a i encies i expe ihcies pe sonals o de se s mol p ope s a nosal es. Sense a iba a ingenues i alses exal acions localis es, c eiem since- amen que aques a elamen a una e a, a un espai, a un paisa ge és posi iu i G a ic I. LJAl a Ca o xa i les comaTques'de mun anya. (G.A.P. : G ups de 1'Al Pi ineu) in lueix en el desen olupamen de la pe sonali a de l'indi idu5. A més a més, calia que os un paisa ge sugges iu, que despe és Pcilmen sensacions i emo- cions de o ipus, que acili és la comp ensió de la sec e a ha monia exis en en- e I'home i la na u a. El bosc és un dels elemen s del paisa ge més ca ega s de simbologia. La ma- jo ia d'anPlisis geog P iques e e en s al paisa ge en deixa olun l iamen de banda la cP ega emocional, a ec i a i semib ica. D'aques a mane a el discu s geog P ic esde é pu amen un ca Pleg exhaus iu i aona dels di e en s elemen s que componen el paisa ge: les o mes del elleu, el olum, els elemen s del cli- ma... És el paisa ge . eal,,. Pe 6 aques paisa ge a eal,,, un cop pe cebu pe l'home, il a pel seu sis ema de alo s indi idual i col.lec iu, adqui eix en la se- a men una al a pe sonali a . Esde é, pe di -ho d'alguna o ma, un paisa ge asubjec iu,,, .abs ac e,,, (<imagina i,,. Des d'un pun de is a pe cep iu, el pai- sa ge, en la se a accepció més simple, és, doncs, la unió del paisa ge a eal, amb el paisa ge aimagina i~,*. El ipus de ida p opi de les socie a s adicionals, ca ac e i za pe una g an in e acció senso ial amb la na u a, compo a a una Pmplia i a iada pe cepció de l'espai i del paisa ge, ma e iali zada en una amplissima iquesa semln ica i e minolbgica. To i que els boscos de 1'Al a Ga o xa no enen a ui, com a es- pai p oduc iu, la impo gncia que ingue en en ?poques passades, c eiem que aques a iquesa de ocabula i enca a es man é. Pe demos a -ho, apa eixe an en cu si a o es aquelles pa aules o exp essions que acin e e sncia, di ec a- men o indi ec a, al bosc i al paisa ge. La pe cepció quo idiana del paisa ge, en aques cas d'un paisa ge de boscos i cingle es, ha d'ha e in lui' pe o ca en l'adquisició d'una de e minada cons- ciencia de (( e i o iali a ,, de pe Pnye a un lloc. Pensem ins i o -i així espe- em demos a -ho- que és mol possible l'exis sncia de di e en s ni ells de pe inen~a a un espai. S Alain Resnais, en la se a pel~lícula Mon oncle d'Amén'que (1980), es basa mol íssim en l'expe- iencia de I'sespai iscu ., de i'espai eco da . Pe a ell, l'espai pe cebu els p ime s anys de la nos a ida ( eco deu la pe i a illa de l'a i a la cos a b e ona) ma ca i o a la nos a exis encia. Talmen com exis eix un paisa ge a eals i un paisa ge eimagina i (de l'exis encia d'aquea úl im ens ocupi em en la MemB ia de Llicencia u a en el capí ol *Una cul u a popula o al lligada al bosc., capí ol no ep odu'i aquí), pensem que exis eix ambé una pe cepció p oduc i a i una pe - cepció no p oduc i a del paisa ge, del bosc. En la MemB ia de Llicencia u a la demos ació d'aques a hiph esi ens ha ocupa o un capí ol sence . Aquí, pe limi acions d'espai, l'hem hagu de sup imi . L'anilisi se cen a a en 1'Al a Ga o xa de inals del segle x~x i p ime a mei a del segle XX i s'es udia a, pe una banda, la pe cepció p oduc i a del bosc (bosque ols, llenya ai es, ca bo- ne s, he bola is ...) a a és de documen s i 2s la memB ia popula i, pe al a banda, la pe cepció no p oduc i a del bosc (llegeixi's *bosc-espec acle*), ep esen ada pe esc ip o s i excu sionis es de l'epoca que deixa en pe esc i les se es imp essions sob e el paisa ge de 1'Al a Ga o xa. El bosc, an sols pe la se a p esencia ísica, és un elemen impo an del pai- sa ge. Vis des de o a o des de dins, el bosc se'ns apa eix com una uni a . Des de l'ex e io engloba p a s, cims, pobles, camins i ie ols. Des de l'in e io se'ns mos a com un espai p opici a la soli ud, a la e lexió, al coneixemen de la na- u a. L'home pe cep el bosc, el paisa ge, d'una mane a global, amb o s els seus sen i s. Exis eix, doncs, una pe cepció isual, acús ica, ic il, ol ac i a, cines P- sica del bosc. La in e elació d'aques conjun de pe cepcions, de sensacions, ens pe me de cap a l'a mos e a del bosc, una a mos e a compos a pe ele- men s ege als, pe elemen s na u als no ege als i pe elemen s no na u als, que són esul a di ec e de la in e enció humana. Es ac a d'una a mos e a din2- mica, que a ia a cada pas, pe quP p ecisamen a cada pas i a cada mo imen can ien els colo s, les olo s, els so olls. Gene almen el bosc se'ns apa eix com l'elemen més osc del paisa ge: el seu colo oscil.la del e d osc al neg e. Po se sigui aques e el que expliqui les e- neb oses ima ges lligades al bosc que subsis eixen en l'inconscien col-lec iu. El bosc, més que cap al e elemen del paisa ge, és una bona ocasió pe a accedi a l'uni e s inconscien i subjec iu dels somnis, dels símbols i dels mi es. La po , la soli ud, l'e ocació del passa , la ima ge ipus de la na u a ((sal a ge., s6n ele- men s que el paisa ge bosque ol e oca en la men de l'home. A l'ho i zó medie al el bosc es des aca a eu. Immenses i a apei'des boscú ies en ol a en pe i es cla ianes obe es amb di icul a pe l'home. Camps de con- eu, masies, pobles, iles i ciu a s enien, ce amen , un adese n al ol an . De dia hom hi eballa, hom hi ci cula, els animals hi pas u en, l'home hi caca, hi busca ui es, he bes, plan es medicinals. De ni la ince esa i el mis e i en aei- xen el bosc i el pensamen medie al l'emplena de mi es i llegendes an 2s iques. Acos a -se als lími s del bosc és habi ual, pe 6 endinsa -s'hi és ((embosca -se,, és anqueja el limi que sepa a la na u a de la cul u a, el lími en e l'o d e hu- m&, exp essió e ena de l'o d e di í i el caos demoníac de la na u a. El bosc és la egió desconeguda que en ol a el mic ocosmos on habi en el caos, la mo , la ni . Amb l'apa ició de la bu gesia u bana com a classe de en o a del pode econb- mic, la pe cepció social del bosc can ia 2 adicalmen . Es omen a 2 in ensa- men la pin u a del paisa ge i, pe an , la ep esen ació a ís ica de boscos i mun anyes. Al segle XIX, en plena e olució u bana, quan apa eixen els p i- me s paisa ges deg ada s pe l'impa able p océs d'indus iali zació, els homes del Roman icisme, ja siguin pin o s o esc ip o s, comencen a in e essa -se pel bosc. Poc emps abans Rousseau insis ia a o na a la na u a sal a ge -al bosc- pe a e oba -hi l'equilib i pe du i la e i able ha monia de la ida. El bosc comenca a pe d e aquell embolcall d'es anys mis e is i po s a g iques que el ca ac e i za en. Esde é un escena i, pin a pels pin o s, desc i pels esc ip- o s, can a pels poe es o es udia pels na u alis es. És el bosc-espec acle. En la socie a u bana i capi alis a p esen el bosc s'ha con e i en un nou ele- men egene ado de la o ca de eball. La isi a dominical al bosc esde é dia a dia un hPbi no mal en e la població u bana, almen com la isi a als espec a- cles o l'assis encia a un ac e social. El bosc subs i ueix la ciu a en el subminis- amen d'aquells se eis que aques a no po o e i pe causa de l'aglome ació i el de ici d'equipamen s en zones e des. En de ini i a, pensem que el bosc és un dels elemen s del paisa ge més signi i- ca ius i que millo e lec eixen el pensamen i les con adiccions de socie a s pas- sades i p esen s. Des de semp e ha gaudi d'una especial au eola, d'un peculia embolcall. Si a o aixb hi a egiu el e que és un dels elemen s més ca ac e is ics del paisa ge de 1'Al a Ga o xa, en end eu pe que l'he n escolli . Me odolbgicamen , el eball de camp - l'enques a - ha es a la p incipal eina a l'ho a d'in en a demos a les hipb esis abans plan ejades. E a cla que ha ia de se una enques a obe a, sense lími de p egun es ni de espos es, si bé o ien ada cap a un pun ben conc e : el bosc, i pe ex ensió el paisa ge de 1'Al a Ga o xa. Ens guiP em, e ec i amen , pe una mena d'esbós de qües iona i, que ens se ia pe a di igi i cen a la con e sa, pe 6 deixP em llibe a o al al nos e in e locu o . B eumen , egeu a con inuació cap a on apun a en les nos- es in e encions5: - Dades gene als sob e l'explo ació i economia amilia s. - Ús del bosc en el passa i en el p esen . - Concep e de bosc. - Recu sos na u als ex e s del bosc. La se a alo ació. - Pe cepció dels can is de paisa ge. El pas de les es acions i el bosc. - La consciencia de pe Pnye a un lloc. - Valo ació dels agen s ex e ns que in e enen en el bosc. - Pe cepció dels elemen s no na u als in eg an s del bosc. - Con es i llegendes e e en s al bosc. Un bloc de no es, un magne b on, un apa ell de o og a ia i un mapa. Ve aquí els es is del nos i e eball de camp. Senzills, pe 6 imp escindibles. El mag- ne b on ens ha pe mss, un cop a casa, ap o undi en cada una de les con e ses man ingudes. Hi ha una di e encia abismal en e el suc e d'una con e sa en- egis ada i una que no ho ha pogu se . En un eball com aques no és aconse- Les espos es co esponen s a les es úl imes p egun es del qües iona i han dona lloc a es ca- pí ols, els quals, pe manca d'espai, no apa eixen en aques a icle. llable con ia massa en la mem6 ia. En o al hem a iba a 642 minu s de g a a- ció di ec a in si u. Des del comencamen s em eu e cla que el nos e eball de camp, inde- penden men del igo cien í ic amb quP es eali zés i de l'ap o i amen eal que se'n agués, ha ia d'ana ma ca pe dos g ans pa Pme es. Pe una banda in- en a íem, semp e que os possible, iu e in ensamen o es les possibili a s que o e eix un eball de camp d'aques ipus. És a di , si del que es ac a és d'a e i- gua com pe cebeixen el bosc eis pagesos, in en em eu e alho a com el pe ce- bem nosal es, in en em en iqui la nos a pe cepció agudi zan al m2xim la ca- paci a d'obse ació i d'ap ehensió senso ial de l'en o n. I aix6 únicamen és possible si els desplacamen s es an a peu6. Semp e, doncs, que el emps - an el ma e ial com l'a mos P ic- ho ha pe mes, ens hem desplaca amun i a all a peu. L'al e g an pa sme e que ha ma ca la nos a ac uació ha consis i a se o almen since s i hones os amb les pe sones que en e is 2 em. A o es elles se'ls ha anuncia cen ada quins e en els nos es objec ius i que n'espe 9 em. Mai no s'ha posa en ma xa el magne a on sense el seu consen imen , ni s'ha i- a cap o og a ia sense la se a ap o ació. En i, el nos e compo amen in en 2 de se el mlxim de espec uós possible en e s unes pe sones que, en de ini i a, no enien pe quP deixa la picassa, el ama o la alc pe a escol a -nos. L'Al a Ga o xa comp Zn pe i s poble s, e'ina s i sob e o cases de pagb, la majo ia de les quals es an a ui deshabi ades. El nos e eball s'ha cen a úni- camen i exclusi a en les cases de pagb i en especial en les més ai'llades i incomu- nicades, en les més .emboscades,, pe a di -ho d'alguna mane a ( egeu g 2 ic 11). D'aqueixes n'hem escolli una mos a del 50 % (onze masos). Són o s ells pe i s p opie a is i maso e s, ípics ep esen an s d'una ag icul u a de mun an- ya de ici g ia i amb un ín im ni ell de maquini zació i capi ali zació. Els po- d íem quali ica de apagesos pas o s i bosque ols.. Ce amen , el bosc i les pas- u es -mol mes que els camps de con eu- han es a des de semp e i enca a a ui els dos elemen s del paisa ge més p esen s en les se es es uc u es men als i econ6miques. 6 En d'al es ocasions hem insis i ja sob e aques pun : .Les ca ac e ís iques ana bmiques de I'o - ganisme huml pe me en a I'home mou e's pel medi ambien a una eloci a ideal pe a cap a sen- so ialmen o a la immensa ida de l'espai que I'en ol a. A peu, I'home po eu e sense di icul a els a b es, els ocells, els g ans de so a, les o migues; po sen i el so oll de les ulles mogudes pel en ; po lai a o a mena d'olo s; a peu, ambé, pod l ad e i el pas d'una supe ície ugosa a una al a de llisa.. .; a la eloci a de I'au ombbil es pe d o a mena de con ac e senso ial amb el paisa ge, ins a a iba a un pun en qu aques esde é p ic icamen nul.. (Nocu i, 1981; p. 42). VALLESPIR alh ga m m -__---- lini dipd lmi municipal desopo egu o mp de municipi pag- O 5 X) o icis bxque ols I I Km i G i ic 11. L'Al a Ga o xa: locali zació de les enques es. La nume ació co espon a: 1, Can Ba lle (.Es e e*); 2, La Teula ia; 3, La Sala (aMa- neb i sil es e^^); 4, Pineda (~Alexand en); 5, El Ripoll (.Del i.); 6, La Masó; 7, Ca 1'Agus i de Riu ((goan.); 8, La Quin ana (acisco*); 9, Mon eia; 10, L'O i (.Me ,); 11, Falga s; A, Can Nou; B, Can Blanc; C, Can Bellai e; D, Ca 1'Eliseu; E, Can Moli. L'ALTA GARROTXA: ELS BOSCOS I LA GENT, AVUI Més amun hem deixa ja p ou cla , ens sembla, el ipus de eball de camp, i més conc e amen d'enques a, que el nos e en ocamen eque ia. En aques apa a , que cal conside a com a eix e eb ado de o l'a icle, no hi heu de busca una espos a sis emP ica a les qües ions que al lla g de l'en e is a in en- P em eu e a la llum. Els pun s que a con inuació ac a em s'han classi ica , ce amen , d'aco d amb aquelles qües ions, pe a, més que o , d'aco d amb les imp essions comunes, mol més iques del que imaginP em, dels nos es pe so- na ges. Reco dem que es ac a d'una enques a obe a, gens limi a i a. Apa eixe an en cu si a, quan su in pe p ime a egada, aquells mo s que a- cin e e 2ncia d'una mane a o al a al ocabula i especi icamen bosque ol em- bla a que li ag adés ma a pe ma a . Jo em p egun o, pe qui? ha ia de ma a mig ama si només es manja a un pa ell d'o elles? D'ciguiles n'hi ha ia hagu mol es, i enca a a ui n'hi ha: En aques es cingla e es hi són sal ades. Aquí n'hi ha mol s de cingles, mol s i mol s. L'lguila i la guilla semp e s'han de igila . Jo he is més d'una egada com una 2guila s'empo a un xai pe i . (Sil es e). El seu ill ja s'ho mi a d'una al a mane a. Més a ia sembla lamen a -se que el p océs de ma ginació gene al que iu 1'Al a Ga o xa acabi ambé amb l'únic esba jo amb que comp a: La caca a desapa eixen pe qu* les cases es an ancan . I si les cases anquen els camps ningú els eballa. El conill, la pe diu, o aques bes- ia , ol menja del camp. Al po c, li passa l igual. (Manel). El sengla se n'ha ana . Abans amb la colla de Camp odon en cacl em cinquan a o seixan a cada any. A a amb p ou eines a ibem als quinze. (Es e e). De caca no n'hi ha massa. Hi ha mol sengla i poc conill. Aques bes- ia depen o ca dels cul ius: Si a ui no obem camps, pe o ca han de ma xa . Se n'ha ana amb la gen . Els boscos, abans, enien mol a més ida: no cos a a massa oba colles sence es de sengla s, amb conills, amb esqui ols, que an busquen la gla de l'alzina com la Pinya del pi. D'lguiles i espa e s ampoc n'hi ha an s. No ho sé pe que. Po se els al a ca onya?. (Me ). S'obse a una cla a in e elació en e la desapa ició de la caca i el p og essiu es a d'abandó i despoblamen que es 2 so in 1'Al a Ga o xa, co elació que en el cas dels bole s no s'es ablia mai. Pod íem a i ma , sense po a aqui oca - nos, que els nos es pagesos emp en la caca com un indicado més del p océs de deg adació que es an i in . En la men dels nos es pagesos les plan es medicinals són conside ades com un ecu s na u al més que el bosc o e eix. To s i cadascun dels pagesos en e is- a s man enen una e absolu a en les acul a s gua ido es d'aques es plan es. Les dones de la casa, especialmen les i ies, són qui més encen adamen les adminis- en i qui millo coneixen les se es acul a s. D'he bes medicinals en oba eu an es com old eu: camamilla, a i- gola, he ba p ima, hisop, o ella d'ós.. . o es an bé pe a una cosa o al- a. La camamilla, pe exemple, us cu a l el mal de en e. Si no us el cu a, malamen . Ja podeu có e a busca el me ge (Manel). D'he bes medicinals, la pad ina n'és la mes essa: camamilla, a igo- la, he ba e ge a, lo de ei, hisop, o ella d'Ós, lo de p una, he ba p i- ma.. de o en a aigiies. Un any una colla d'es udian s a en eni a ca a o ella d'ós. (Del í). Només en collim pe nosal es, pe 6 no a gai e, deu e dos anys, en- ca a 2 em end e un ama de lo de ei i de il.1~ a un de San Joan. D'o ella d'ós no n'hi ha massa. (Es e e). To es les he bes són medicinals, pe 6 s'ha de sabe pe a que se ei- xen. Nosal es solem colli camamilla, a igola, o ella d'ós, co ona de ei.. . pe al consum amilia . (Alexand e). La indús ia ca bone a so gida a an de la combus ió dels oncs d'alzina a ep esen a pe a 1'Al a Ga o xa el momen més Plgid de la se a his b ia, quan a la ci culació de gen , l'explo ació de boscos i, el mo imen econbmic en gene al. D'aixb, se'n eco den mol bé els nos es pagesos. I, en pa la de qualse ol as- pec e elaciona amb el bosc, su a ellui immedia amen el ca bó, o el bosc i el ca bó. To i que a ui gai ebé no s'explo i, el ca bó d'alzina con inua essen als ulls dels nos es pagesos un dels ecu sos na u als més inhe en s al bosc. Pa la del ca bó e a, a més, una bona en ada pe a inicia la con e sa. Sa- bíem que e a un ema que domina en, i, a més, els ag ada a d'explica . Pe aixb, a gai ebé o es les cin es sen i eu pa la , al p incipi, del ca bó, en o es i cadascuna de les se es ace es: la ida dels ca bone s, o el lla g p océs que a des que els llenya ai es alla en l'alzina ins que els agine s s'empo a en el ca bó, les conseqü2ncies socials i econbmiques d'aques a ac i i a . El bosc i les pas u es. El ama El pages de 1'Al a Ga o xa Cs i ha es a des de semp e un pages pas o i bos- que ol. Cap al e elemen del paisa ge -del paisa ge amb possibili a s d'explo- ació humana - es 2 an lliga al bosc com les pas u es. Les pas u es neixen del bosc, mo en al bosc i es con onen so in amb el bosc. El nos e pas o és un ho- me que é cu a de les o elles, pe 6 alho a alla llenya, cull he bes, caca i, en al- gun cas, ins i o a ca bó. En can i, aques pa al.lelisme és impossible d'es a- bli en els camps de con eu. Pensem que es em en una zona de mun anya. A més, en mol casos és p ecisamen el ama , ja que no el eball bosque ol, qui obliga a una ce a assidui' a en la pe cepció del bosc. L'Es e e Puig nal ens ho esumeix de la següen mane a: I To es les masies de 1'Al a Ga o xa e en -i les que queden enca a ho són- eminen men pas o í oles i bosque oles. El bosc i les pas u es són dos ac o s econbmics mol di e en s i di ícilmen es poden compa a . No hi ha ia cap casa sense el seu os de pas u a, com ampoc no hi ha- ia cap pages sense ana a bosc. El bosc, pel pages, enia a se una mena de sob esou mol ap ecia amb que comp a en. El ca bó i el bosc e a el que la indús ia és a la ciu a . Aques a es e a elació bosc-pas u es és cla amen pe cebuda pels nos es pa- gesos: De camps de con eu mai n'hem ingu massa. Una mica de e a pe a e qua e esols, bla , pa a es i ajol. La gen iu del bes ia d'engega, i el qui po i é o ces a a bosc. Abans els pas o s go e na en més que l'amo: ha ies de eni bous pe que les aques dona iem massa edells i au ien l'he ba de les o elles. Els boscos són de l'amo i en a el que ol. (Cisco). Alli on abans hi passa es amb dues-cen es o elles, a a no hi passes ni amb una. Els pas o s semp e ana en amb un podall a la mi, i man e- nien ne s els camins. (Manel). To el que no és pas u a pel bes ia d'engega. Pe 6 aix6 a a menys pe que la ma a ho a aga an o . Els camins de bosc s'han pe du o s. Abans amb el ca bó s'es assa en i hi ha ia més bes ia , sob e o cab es, que es mengen la ba dissa. (Es e e). El bosc es a menjan la pas u a. So que nosal es ho anem con o- lan i l'anem allan a mesu a que s'acos a. A més, el bes ia ens és de g an ajuda: ho escapcen o . Les cab es es mengen les omegue es i s'empassen els gineb es i o . (Alexand e). Valo ació del eball a bosc Hom és plenamen conscien que el bosc, a ui, ha deixa de se endible, an pe a l'amo com pe al eballado , lle a de comp ades excepcions. Pe al a pa , ningú no ha nega mai que no os un eball ealmen du : Desp és de la gue a, quan les on e es es a en ancades, s'hi a no- a mol : ins se'n alla a massa, més del que c eixia. A ui, aixd, ja no endeix. Elsjomals han puja , el anspo és ca , i la us a a massa ba- a a. Nosal es enca a pelem el pi a bosc, un cop alla , pe que així no pesi an i el anspo no sigui an ca . Pe d aixd no ho an enlloc. Aques pi ani i a pa a a se a ies de Banyoles, Figue es i Gi ona. A Olo no, pe que la ca e e aja a massa pujada. És una eina mol du a. (Me ). Es un o ici du , pe 6 ningú e di 2 es si e ols asseu e i uma un aci- ga ow. En can i, en una sb ica has de se -hi: (Alexand e). De us a n'hi ha an a com ulguis, pe 6 no al la pena de eu e-la. Cos a ia més la ca e e a i els jo nals que la ma eixa us a. (Es e e). Cada any anem dos o es mesos a l'hi e n a bosc. S'hi ha d'ana . Igualmen aqui no s'hi a es: Els camps queden mig esmo ei' s. Si as a bosc semp e guanyes algun jo nal. (Joan). Els p opie a is no en euen ni cinc cen ims del bosc, en e la ba dissa i la al a de ca e e es. Nosal es, almenys, en eiem llenya pe escal a - nos. Ana amb la picassa al bosc e a ealmen pesa ; a més, mol es e- gades ha ies d'ana a desembosca mol lluny i agina a coll la llenya ins aqui. Pe 6 no ho sé, a ui la gen sembla que isqui més ama gada. Aquell emps, la gen es a a més con en a amb una ceba que no pas a ui amb un pollas e. (Manel). Quan es pa la del eball a bosc en gene al, del ipus de eina que s'hi ha de e , i de la du esa inhe en a o es elles, és quan més so in es deixa sen i aques- a mena de judicis mo als sob e el mode de ida u al, sob e el eball, i ins i o sob e el ma eix bosc. Valga'm Déu, si se n'hi poden e de coses al bosc: eu e llenya, e ca bó, ne eja -10, caca bole s, caca , po a -hi el ama a pas u a , eu e'n menja pel bes ia (les aques es mengen la ulla end a d'auli- nu, i les cab es pla!), . . . El que més li con é, pe a, és la ne eja. Abans es eia cada any, un any aqui i l'al e més enlll. Aixi, ho ?iem cada any abans de eu e la us a. A més, els ma eixos bosque ols i agine s e - lla en pe qu es ma inguessin ne s. A a o aix6 ha can ia , els boscos no es cuiden an , i no solamen pe qu? ha ma xa mol a gen sinó pe - qu?, no ho sé, sembla que es eballi d'una al a mane a: hom és més ma e ialis a, no impo a com quedi el bosc desp és d'una e a, ni si es malme en els a b es pe i s o els b o s que o jus euen el cap. Abans s'hi pensa en més: el bosc e a més espec a . (Me ). Jo hi ha ia pica mol a bosc. L'ha ia es assa , ha ia agina llenya, l'ha ia ajus ada i n'ha ia e piles pe als ca bone s. (Manel). De e , més que alla -10, jo em dedica a sob e o a na as a u el pi. El que sí allo és alzina pe a llenya, i a egades ambé pe a e ca bó, si algú m'ho demana. A a n'haig d'encend e una pila que l'amo em a de- mana . To a la ida ha ia e ca bó, des dels deu anys. Po se pe aix6 n'es ic una mica ip. A a no hi ha ningú que ho ulgui e , i si en aig és pe qu l'amo, en G idó, d'Olo , m'ho ha mana . Diu que el ol pe a e ca n a la b asa. (Joan). Enca a aig a bosc pe 6 ja no an . Abans si. M'hi passa a g an pa de l'any, com la majo pa dels homes de Bege . De e , comple l em la eina del ca bone : Li alll em la llenya, li ajus l em i ins li ne ejl em la placa; desp és li siem el ca bó. Es ca bona a mol pe aqui dal . (Es e e). Hom és plenamen conscien que a egades l'explo ació del bosc en el passa e a ambé abusi a. Una de les causes que els nos es boscos siguin an b u s ha es a la a- la excessi a. Pel sis ema de la ala a ma a- asa es malme ia el bosc: les ba disses puja en amb més apidesa i i aci a que l'a b e i l'o ega en o li e a da en el seu c eixemen . Es mol di ícil així ecupe a el bosc. La ma eixa ba dissa amb els anys es a & ella i mo i a, pe 6 de momen ja hau l impedi que cap g a g illi. Un al e sis ema de ne eja de boscos i de ecupe ació de pas u es e a el oc p o oca . Només es c ema a en aquells llocs on se sabia de ce que alia la pena de e -ho, pe qu en so i ien bones pas u es, pe d, és cla , de egades el oc no es podia con- ola .. . Els a igai es - jo no els eco do, pe d el pa e si - e en una gen mol necessi ada. L'amo els dona a un os de bosc o d'e m pe que en aguessin ianda. Ells a iba en, ho alla en o , ho c ema en i ho con ea en. Al cap de dos anys se n'ha ien d'ana a e el ma eix a un al- e os o a comenca a paga ja un a endamen . (Me ). El pape dels a igai es7 cald ia es udia -10 més a ons. Hi ha ben poca cosa esc i a. To es 5 enca a en la lúcida memb ia dels nos es pagesos, e i able pou de sapiencia. No malmen semp e ens en pa la en, si bé d'una mane a mol a- ga, quan eien e e Pncia a di e en s o mes d'explo ació del bosc, ja sigui del passa o del p esen . D'aquí que hagi inclbs aques a bella desc ipció en aques apa a . L'Es e e explica a el ma eix enomen d'una al a mane a: Jo ha ia is camps ins i o a dal del Comaneg a. I és que lla o s s'o igueja a. A l'hi e n a anca en la gleba i la co ien: Aixi, els se ia d'adob na u al i alho a es ne eja a el e eny. Sal a en d'un lloc a I'al- e, mai s'es a en quie s. Aixi s'ana a ne ejan o . (Es e e). Boscos ne s i boscos b u s Sen i pa la de boscos ((ne s. i de boscos ((b u s*, segu amen so p Pn més d'un bo iinic: En l'es a ac ual de ans o mació humana dels nos es boscos és co- en que hom assagi d'elimina el so abosc mi jancan ope acions qua- li icades de .ne eja), o, més p dpiamen , d'es assada. Aixi, és malau a- damen habi ual sen i pa la de boscos .b u s. i de boscos ([ne s. en unció de l'es a del so abosc. Hom ol imi a les boscanes, que són bos- cos ne s de o ma na u al, sense adona -se que la des ucció del so abosc a bus iu i dens, quan s'hi a de o ma espon inia, mena al desequilib i. Les exigencies de les explo acions o es als, els iscs d'incendi en llocs mol so in eja s, e c. po se poden, en alguns casos mol conc e s, jus i- ica la p ác ica de I'es assada, pe d alesho es cal que sigui e a de ma- ne a e ica~ i locali zada als ind e s on ealmen con ingui. (FOLCH. 1981, p. 25). De cap mane a ens a e i íem a desmen i el pa e dels nos es cien í ics. El que si a i mem és que, malg a que sigui ((malau adamen habi ual)), din e la pe cepció bosque ana dels nos es pagesos hom dis ingeix cla amen i cons an - 7 .A iga és essencialmen alla ¡/o c ema un os de bosc o de ma olla i adoba -lo pe sem- b a . S'abandona al cap d'uns anys, un cop els s6ls s'han empob i i les colli es són mag es. Lla o s s'a iga un al e ind e .. (PANAREDA, 1981; p. 16). men en e boscos ((ne s)) i boscos .b u s)). És una eali a . Anem a eu e, pe b, quines conno acions p en aques a dis inció en boca dels nos es pagesos: Enca a a a, als boscos, ha en puja ¿'a b e enlai e, es o na a passa o ca bé pe baix. Es passa mol més bé a a que no deu anys en e a. El bosc ha c escu o i ha o ega la ba dissa de so a. Si es alla malamen , lla o s o na a c éixe o . Quan menys es alla més es ne eja. (Joan). Ve aquí, doncs, una lbgica i cla a elació en e bosc alla -bosc b u i bosc no alla -bosc ne . No hi ha cap desig d'imi a les boscanes. Hom cons a a, senzilla- men , un can i in odui' pe l'home en un ecosis ema na u al: de o s és conegu que I'eno me i compac e eulada o mada pels g ans a b es dels boscos equa o- ials pe me de passeja -se amb ela i a acili a pels seus so aboscos. Les di i- cul a s so geixen quan I'home ha obe un camí o una ca e e a, i ha pe mes que el so abosc a bus iu i he baci ebés I'ene gia sola que li manca a pe a c éi- xe . Es lla o s quan apa eix la ípica ima ge, an es egades is a a la pan alla, de l'expediciona i ob in -se pas en e algue es gegan s i plan es exb iques. El nos e pages no a es més que cons a a aques enomen. E iden men , una pineda é un so abosc mol més cla que un alzina . No pe aixb els nos es pagesos, com ampoc els bo %nics, conside en el p ime bosc ((ne . i el segon bosc ab u *. En o cas s'hi e e i an amb sinbnims: ((boscos cla s o escla issa s)) pe con aposició als ((boscos a apei' s o espessos.. Es pa la de bos- COS ((ne s. i boscos ((b u s. -i c eiem que mol ence adamen - en elació al seu es a d'explo ació pe pa de l'home. Abans es alla a amb més mi amen , i pe an els boscos e en més ne s. (Me ). L'a b eg os o ega el pe i , i man é el bosc ne . Pe aix6 els boscos que s'han alla alguna egada es an mol més emba dissa s que els que no s'han alla mai o a emps que no s'ha e . (Cisco). Cal ad e i ambé sob e una al a accepció mol co en donada a l'exp essió bosc cb u )). No malmen s'hi a e e encia quan hom ol insis i en el pessim es- a dels camins i de les ca e e es, i en el cons an p océs de deg adació i de ma - ginació que iu 1'Al a Ga o xa: Els boscos s'han emb u i des que la gen ha ma xa . S'han emb u i de ba disses, de gzlzeb es, de o . Jo eco do que abans pe aques s os os passa en a eu: els camins e en ben es assa s, a a s'han pe du o s pe - qui? ningú els man é. I es pe d i o . Vind i un momen en qui? pe aques s boscos no hi hau i es més que e es. (Manel) Pe cepció del can i de paisa ge a pa i del bosc. La pe cepció senso ial del bosc. El paisa ge semp e can ia, és dinimic pe na u alesa. No exis eixen paisa ges es i ics. Són múl iples les o mes de can i, com ambé són múl iples els ac o s induc o s d'aques s can is. En el nos e cas -i d'aixci n'es em plenamen con encu s- el p incipal ac o induc o del can i de paisa ge és el bosc. D'en ada, al a di que hi ha dos enamens cla amen conegu s i assumi s. En p ime lloc, l'a an~ del bosc; en segon lloc, que, en a anca el bosc, anem cap a una uni o mi zació del paisa ge. An igues eixes de con eu i pas u es són a ui bosc. Hom és plenamen cons- cien d'aques a ans o mació. Els més ells eco den ins i o el bosc p imi iu, el que hi ha ia abans de alla -10 i con e i -10 en eixes de con eu, eixes que a ui, al seu o n, o nen a se bosc. Mol so in , ambé, les especies a ba ies del bosc p imi iu i les de l'ac ual no coincideixen: alzina s con e i s en pinedes, agedes con e ides en cas anyedes.. . Si disposéssim de més emps ó a in e essan de e lec i aques s can is de paisa ge en un mapa. Malau adamen aixa no és possible. Reco do ha e anga i semb a amb les me es p bpies mans mol s ossos que a ui són bosc. (Es e e). Veus aques a pa e ? A a la eus enmig del bosc, pe 6 no hi és pe qu si: abans e a una eixa. Aixb ha ia es a cul i a 1 (Me ). Valga'm Déu! Valga'm Déu!, si n'ha ia eballa de camps que auui són o bosc! (Sil es e). To s els camps que s'han deixa han ana quedan plens de ba dissa. (Del í). El bosc auan a i es a menjan la pas u a. So que el con olem, si no ja se ia aquí. Veus aques bosc d'aqui al da an ? No po es a més a a- pei . Doncs, bé, jo eco do ha e -10 is ben pela . El meu ge mi i un meu company el alla en o amb la picassa. (Alexand e). Al nos e en end e, si alguna cosa di e encia el pages de l'home u bi és la pe dua pe pa d'aques de la capaci a d'in e acció senso ial amb la na u a. El medi u bi limi a cada cop més les possibili a s sensi i es de l'home: hi ha mol a gen que iu o l'any so a una ma eixa empe a u a (o icina, cinema, domicili pa icula , co xe amb cale acció i ai e condiciona ), que sen semp e les ma ei- xes olo s (o pudo s), que epi ja cons an men una supe ície llisa, que sen so- olls a i icials i epe i ius ins a la mono onia. En i, hi ha mol a gen que iu, sembla, dins un'a capsa me il.lica, he me icamen ancada i ai'llada de o . Es em plenamen con encu s, pe con a, que el nos e pages gaudeix d'una iquissima pe cepció senso ial del món que l'en ol a. És aques un ema que, pe si sol, me eixe ia o un es udi a pa , cosa o almen impossible en un e- ball com aques . Fixem-nos, en p ime lloc, en la pe cepció isual del bosc. To i que el nos e 5mbi d'es udi es 5 pobla majo i g iamen pe a b es de ulla pe enne, la pe - cepció c om5 ica del bosc i la se a elació amb el pas d'una es ació a I'al a és p ou ica. A a hi ha més bosc, i pe aix6 el can i de paisa ge no es no a an . A la p ima e a ia l'es iu l'he ba ge Es e d. A l'hi e n queda més sec, os- seja. A les clo ades del bosc i al bosc de ibe a l'hi e n es no a mol pe les gelades. No és e i a que l'alzina sigui igual a I'es iu que a I'hi e n. A l'es iu la ulla e deja més pe qu ja han caigu les elles, sob e o si ha plogu mol du an la p ima e a, i han so i les end es. Aixa que diuen que la ulla no li cau, no és e i a . El que passa és que men e una cau I'al a puja, i mai es queda sense. A e a semp e se n'hi eu, de ulles. Ben poca en queda de ella a I'a b e. Es ic con encu que cada dos anys la can ia o a. (Es e e). A la p ima e a no a eu el can i d'es ació en el colo e d de la ulla d'aulina. (Sil es e). En can ia la ulla, l'alzina can ia de colo . A la a do és d'un e d osc, i a la p ima e a és d'un e d cla . Z amb el pipassa igual. De o es mane es, amb l'he ba i les al es plan es, enca a no es més el can i d'es- ació. (Alexand e). El pas de les es acions en elació amb la a ie a c om5 ica de les plan es és mol més palpable, e iden men , en els a b es de ulla caduca. L'especial emplacamen de Ca ]'Agus í de Riu pe me als seus ocupan s de man eni en aques sen i una doble pe cepció. Encla ada enmig d'una pe i a all, aques a casa es 5 lanquejada, pe una banda, pe l'alzina de la ca a sud (solell) del Ma any5, i, pe I'al a, pe la ca a no d (obaga) de la Se a de Gui a iu, plena de caduci 6lies. Aques essan no li can ia massa el paisa ge en compa ació amb ['al- e. La onali a de l'alzina a ia sob e o als mesos de maig i juny, pe 6 no queda mai pela com queda aques cos a . Aquí, en-ha e -hi mol de aig, a ellane i cas anye , I'hi e n és o sense ulles. Es lla o s quan es euen bé els pins amaga s. (Joan). i Les pa aules aba . i ccsolelh, an so in emp ades pels nos es in e locu o s, no exp essen an sols, en boca se a, una di e enciació c om5 ica de les especies a - bh ies, sinó mol més. A mun anya, l'exposició al sol, pe més poques ho es que sigui, és b5sica pe a la supe i encia de l'home: La e a és bona. La desg cicia que enim és que izo s'assolella a l'hi- e n. A a, sal an el mes d'oc ub e, el sol ens a iba d a les dues de la a da, ia les qua e ja se n'ani d, i així du an es mesos. Si cauen gela- des, ja no en ma xa an. QuP hi ols e aquí? No e queda més emei que ana a bosc. Semp e hi po s guanya algun jo nal. Fins que no a i- bi la p ima e a aqui no hi po s e es. (Joan). A més de la pe cepció isual del bosc exis eix, n'es em segu s, una ica pe - cepció acús ica, Pc il i ol ac i a, sob e la qual ben poc, pe a no di gens, hem pogu ap o undi . La pe cepció acús ica8 no es limi a an sols al coneixemen de la p ocedencia del més mínim so p odui' al bosc (se n'hi poden p odui a cen e- na s, mol s d'ells inexplicables pe inexpe s com nosal es), sinó que ambé s'en e eu quan hom es e e eix a la in ensa ac i i a econbmica que s'hi don; no a massa anys. A To elli n'hi ha ia mol s, de agine s. Amb deu ma xos cada co- lla, ana en i enien de To elli a Sala ca. Quan passa en pe aqui ja sa- bies que e en ells, pe aquell ca ic-ca ac de ma xos en mig del bosc. (Alexand e). La demos ació més cla a que exis eix una pe cepció ol ac i a del bosc la e- nim en les he bes medicinals i a omP iques. Da an de qualse ol dub e sob e el nom o quali a s d'una he ba, el p ime que es a és ensuma -la. Mol es egades és la in ensa olo que desp enen algunes d'elles la que ens ad e eix de la se a p esencia. Les olo s, al bosc, són múl iples: l'olo d'a b es (cada a b e é una olo ca ac e ís ica, de egades més in ensa i du ado a que qualse ol he ba a o- mii ica, com el cas de la eia), olo de e a (no us e a la memb ia I'olo de e a humida, pe exemple?), olo de o a mena d'animals. .. Hi ha ambé una pe cepció Pc il, adqui ida pe mi jP dels peus i de les mans. Els camins no són o s iguals. Les plan es dels peus ad e eixen cla amen el pas d'una supe ície ugosa a una de més llisa. Amb els ulls anca s, hom po conei- xe pe ec amen si caminem pe un bosc de ulla pe enne, pe un bosc de ulla caduca a l'es iu o pe un bosc de ulla caduca a la a do . Les ca ac e ís iques ex e nes dels oncs dels a b es, la se a ugosi a , la se a ex u a són ap eheses més que pe la is a pel ac e de les mans del llenya ai e que els emena. En i, enim da an nos e o un in e essan íssim camp d'explo ació. El bosc, espai ma ginal L'Al a Ga o xa ha esde ingu aques s da e s decennis una P ea de mun an- ya plenamen ma ginal. Una in ensissima emig ació cap als pobles de les alls ES in e essan en aques sen i el eball ~'ORTELIO (1981). p ope es l'ha deixada buida de gen . Una manca o al de comunicacions i de sub ensions o icials ha impedi qualse ol in en de ecupe ació econbmica dels habi an s que hi queden. En i, un pano ama desolado , pe al a pa gens ex- cepcional a les nos es mun anyes. Els nos es pagesos en són plenamen conscien s. En p ime lloc, pe qui. en pa eixen les conseqii&ncies, i en segon lloc, pe que disposen d'uns quan s indica- do s que mesu en I'a an~ d'aques es a de ma ginació. Un d'aques s indicado s és el bosc. To s i cada un dels pagesos en e is a s es lamen a en, de bell an u i, de la pe dua del bosc com a espai p oduc iu. Pe a ells, aques a a i mació e a més que su icien pe dona -nos una idea de la lamen able si uació ac ual de o a 1'Al a Ga o xa. No calia dona -hi més ol es. Immedia amen desp és, es e e ien al passa del bosc, comencan semp e pe la indús ia ca bone a. Fixeu- os en l'opinió pe sonal d'algun d'ells, e e en a les causes que mo i a en aques a pe dua. Abans, a bosc, hi ha ia mol a eina i mol a gen eballan -hi. A la gen del bosc, la a a eu e mol les col~locacions més descansades que hi ha ia a baix. (Me ). Abans, als boscos, s'hi eia de o ; és a a que no s'hi a es, es de es. Po se més enda an s'hi o na i. Quan a en a el < bu ano.p o uix6 dels boscos se'n a ana enlai e. (Alexand e). A conseqiiencia de la pe dua del seu ca 5c e d'espai p oduc iu, el bosc, pe si sol, com a uni a ísica, dóna mos es del seu es a de deixadesa i ma ginació: camins emba dissa s, on s pe dudes, manca de egene ació dels boscos. El bosc o na a ana al seu ai e, ja ningú no el con ola: l'ocupació d'an ics camps de con eu i de pas u es mig abandonades és una eali a , l'a an~ sob e les pas u es i camps més immedia s a la casa enca a habi ada n'és una al a. Hi ha una cla a conscii.ncia, exp essada en mol s casos amb aques es ma ei- xes pa aules, que s'ha enca de nou l'equilib i en la secula llui a en e l'home i el bosc, aques a egada a a o del bosc. En aques sen i , el bosc és conside a com un enemic, com una amenaca. El bpsc o la malesa amenacen aga a -ho o . A egades desp és de la malesa e el bosc, pe 6 no semp e. Penso que la cosa s'ha desequilib a . An igamen cada casa con ola a el seu pe i espai, el seu pe i bosc. Hi ha ia un equilib i en o s els sen i s. A ui aix6 s'ha enca . Camps i ca- ses són ja enmig del bosc. (Me ). Abans, en e els agine s i els ca bone s, els camins e en ne s. A ui són apa s. Enca a nosal es enim so de les cab es. (Alexand e). Es cul i a a o , pe 6 la gen a ana ma xan i el bosc ho a ana aga an : a queda e m. (Es e e). men o es i cada una de les especies ege als que hi habi en, ja siguin a b es, a - bus ~, lianes, he bes o bole s. La se a especiali a , pe b, són els a b es. Coneix les a ian s i quali a s del ou e, de I'alzina, del boix, del cas anye , del aig i, sob e o , del pi (pi blanc, pi oig o ojale , com diu ell, pi neg e, pinassa...). El bosc és la se a on de ecu sos, el seu espai p oduc iu. És, doncs, plena- men conscien de la necessi a de egene a -10 i de conse a -10. Aixb s'obse a en pe i s de alls com en el uma . És, pe b, solamen un a any de conse ació pe al d'assegu a la p bpia supe i encia. Res més. En el ons, el bosc no li des- e lla g ans simpa ies ni emo i es sensacions, com si succei'a amb els nos es es- c ip o s i poe es. Pe e Sala, glies <<Pe e Blanc*,. Músic i agine En Blanc de Bege és un dels pe sona ges més popula s de la Ga o xa. De mol pe i comenci la se a a ició pe les dues g ans ac i i a s que ma ca ien la se a ida, la de agine i la de músic. Cap als anys in , quan les e es de Mona s, Can F anca i Comaneg a e en desemboscades -a ui és o pas u a-, en Blanc obse a a a en amen els a- gine s que a iba en al poble des d'aquelles boscú ies, i, més que els agine s, els ma xos. En coneixia, de o s, el nom. Poc emps desp és, ell ma eix comenca ia a có e pels boscos. Els Blanc són una nissaga de músics. El seu besa i eia de pas o i oca a el labiol; el seu a i, com el seu pa e, oca a el iolí. En Pe e comenci a segui la adició amilia als ui anys, quan ap engué ambé a oca el ioli. Cap d'ells no es udi2 sol a. Ningú, pe b, no l'ha obada mai a al a . De pe i amb el pa- e, de més g an amb en Fonso de Llo ona --I'aco dionis a, el ca bone , el ba - be i un piló de coses més, company insepa able ins a poc emps- i da e a- men amb 1'Amadeu -un jo e ins al.la a Les A coles de Bege que can a i oca la gui a a-, en Blanc és conegu a o es les es es i aplecs de la coma ca. La se a ida de músic, summamen in e essan , ens ompli ia pigines i més piigines de elles his b ies i p ecioses anecdo es. Ho hem de deixa pe a una al- a ocasió. Cen em-nos a a en el Blanc agine . El agine , i conc e amen el agine de 1'Al a Ga o xa, e a un pe sona ge plenamen in eg a al bosc. E a ell qui anspo a a els ecu sos na u als que el bosque ol ex eia del bosc ins a la ila. Ap o i an el ia ge de o nada al poble, els ma xos e en ca ega s de p oduc es de consum di e sos i d'enci ec. Dii iamen , de ma inada, en Blanc so ia a bosc amb els sa ions dels seus qua e ma xos bui s. Allí ca ega en el que con enia: ca bó, euesses, llenya, o xos de cas anye pe a e odells, o mes ( ossos de aig, ja alla s a la mida de l'esclop). A iba en a Camp odon al migdia. Desca ega en, dina en i p e- pa a en les ca egues de o a mena pe a o na a Bege : bó es, bocois, odes, o a mena de que iu es, obe s ... Un cop a Bege , ja de ni , desca ega en de nou els ma xos i es p epa a en pe a I'endemi. Amb els ma xos ha ia co egu la o ali a de ]'Al a Ga o xa, o i que el seu imbi espacial es a a o almen delimi a . Ho moie , Talaixi i Oix en a en enca a dins el seu camp d'acció. Més enlli de la ie a de San Aniol, e en ja els agine s de To elli els qui ho con ola en. Els agine s coneixien a ons o s els eballs de bosc i, sob e o , les ca ac e is- iques de pes, o ma i olum d'aquells p oduc es que ha ien de agina : Les a esses, o es de ou e, eien ca o ze pams N'hi ha ia de es classes: la sola, la se adissa i l'a c (un ou e p im a la mida jus a de la a essa). Un cop a Camp odon enien a e isa -les els del en de San Joan de les Abadesses, i se les empo a en. El de més mal po a e en les o mes, que les ca egi em a do zenes. Se' cla a en a I'esquena! Al ma xo ambé li e a moles . Ningú com el agine no coneixia an bé els camins de bosc. L'es a d'aques s a ia a en unció dcl elleu, pe 6 ambé del ipus de ege ació. Pe al a pa , la ni i el dia són dos mons ben di e en s: Bege e a el poble més dolen d'aques s encon o ns, an pe al agi- ne com pe al ma xo. De dia e oba es al bon camí, i de ni ha ies de passa a la o ca pe les pi jo s d ece es: e a quan baixi em de Roca- b una a Bege . No eiem es. E a icil que un ma xo caigués o es pe - dés. Pe aix6, al que ana a al da an li penji em una casca ellada de in -i- ui casca ells, i a cada ma xo una-esque lla di e en : si algun es pe dia o s'allunya a ja sabies quin e a. A mB, l'esque lla se ia pe sa- be si la ci ega e a ben posada o no: si el ma xo camina a malamen , senyal que la ca ega se li ha ia desplaca més cap a un can ó, sen ies un c ac-c ac, c ac-c ac que no e a no mal. També podia se que se li ha- gués posa un oc a la e adu a. Acos uma s a camina an de dia com de ni , els agine s e en homes amb una iquissima pe cepció isual i audi i a del bosc. En Blanc ens pa la a de la se a eina amb g an o gull i espec e, almen com l'a esi que p esumeix de la eina ben e a: El més impo an d o e a sabe ca ega bé: el ma eix pes a cada sa- ió, i col.loca s ambd6s a la posició jus a, més enda an o més enda e- a segons si hi hagués pujada o baixada. Si ho eies de qualse ol mane a, en dos dies podies malme e el ma xo. S'ha d'en end e-hi, i cone'ixe bé l'o ici, i, sob e o , eni la olun a de e -ho bé. Els seus ma xos han col-labo a en la ans o mació del paisa ge de 1'Al a Ga- o xa, i els seus ulls n'han es a es imonis ius. Valga'm Déu, si n'hi ha ia abans de ou es! És a a que és o alzina. D'aques s boscos de Bolós i Su oca en agué em a mile s, de a esses de ou e! Les úl imes a esses e es amb ma xo o en les dels ou es de Su oca, a a a uns en a-cinc anys. Fou una pa ida de deu mil. Més a d es con inua en e- nen ou es pe a e a esses, pe b a a ja no se se a ien a bosc, sinó a les se a- do es de Cel i: *No e en, pe b, a esses an maques com les que eiem amb els ma xos. E a mol maco un ma xo ca ega de e esses!~. L'any 1960 s'ob ia la ca e e a que comunica a Bege amb Camp odon. E a la i dels agine s: ((En ob i la ca e e a se'ns a acaba la eina)). L'úl ima me cade ia aginada ou el ca bó. Amb o , pe b, ins a ben pocs anys, els se - eis d'en Blanc enca a e en eque i s pels seus ei'ns en algunes ci cums Pncies excepcionals, com,, pe exemple, pe anspo a me cade ies d'un cos a a l'al- e del Pon de Bege , massa es e pe a pode -hi passa co xes. S'ha ia enca un al e lligam que ens unia a aquella socie a bosque ola que se'ns a de les mans. .E a mol maco o aixb d'aqui, quan hi ha ia an a ida al bosc. A a, amb la ca e e a, només a que eni gen , massa gen .. En el eco d d'en Pe e ja només hi queden elles cancons can ades pels agi- ne s pe all de e més cu es les lla gues ho es de camí pe boscos i mun anyes12. Tomls de Can Bellai e. Ca bone El ca bone adicional, el que eia el ca bó a base de piles de llenya d'alzina en una placa ca bone a, el que i ia bona pa de l'any a bosc, ja ha desapa e- gu de 1'Al a Ga o xa. En TomPs de Can Bellai e (Beuda) no iu ni eballa com ho eien els ca bone s que ja han passa a la his b ia. Pe b és un ca bone . És el maso e d'un pe i mas de Beuda, p op de Pale a. La se a p incipal ac i i- a és la de p odui ca bó, més ben di , ca bone , en un enginyós o n cons ui' pe ell ma eix a pocs me es de la casa. Viu sol i és un home e li^. Coneix pa n a pam les a apei'des boscú ies d'alzina i pi que en ol en Beuda i La Can~ó dels T agine s diu així: .A a e l'hi e n, semp e'n plou i ne a: pob es agine s, que an de ca e a. Ma xos que meneu gas en g an a xenda, po en da an al, man e a i cobe a. Si els han aga a i a la p só els menen. Si s'hi han escapa pe una ines a. Que ningú n'ho eu, sinó una donzella, que en p enia el sol al onsa d'una e a. N'ha e un c i n'a l'esca celle o: Els p esos se'n an, ja en passen la se al...^. 56 la Ma e de Déu del Mon . És el seu camp de eball, el seu espai p oduc iu. En la se a men apa eix es e amen elaciona el passa i el p esen del bosc. Aquí e a I'única ida que hi ha ia; no hi ha ia pas al a ida que ana a bosc. A Beuda o e a bosca a: ca bone s, picado s. Es deixen les e- es i el bosc a a anqan . To aix6 d'aqui jo ho ha ia is cul i a . A a a Beuda hi queda ben poca gen , no gai e més que cinc cases de pag*s, que si no han ma xa ha es a g lcies a les guixe es. Els Únics que anem a bosc som jo, pe al ca bó, i els dos ge mans d'aquella casa, que hi an a alla llenya. El p océs d'elabo ació del ca bó i el del ca bone és el ma eix. Ambdós són cui s amb um. La di e encia és que pe a e ca bone s'u ili zen boscalls d'alzi- na i pi indis in amen ; en conseqüPncia, el ca b i esul an su mol més ag- men a , en ossos més pe i s: és el ca bone . La cocció se 2 ambé mol més 2- pida. d En Tom2s és un home acu . Ell ma eix es cons ilí el magní ic o n en quP eballa. Exca a a e a, ap o i an el e aple d'un ma ge, el o n é dues en- ades. Pe la pa supe io s'hi i en els eixos de llenya; pe la pa in e io s'hi ecull el ca bó. Men e el o n es i en ma xa, cal man eni -10 pe ec amen ai'lla de l'ex e io . Aix6 és pa icula men di ícil d'aconsegui en la po e a in- e io , pe on s'ex eu el ca bone . Desp és de mol es p o es, en Tom2s descob í pe si sol que el millo ai'llan e a la so a ina de iu. Així, doncs, abans d'en- cend e el o n, l'home ai'lla l'en ada in e io amb la so a que pe ai al e ec e ja gua da jus al cos a . Aques a ope ació s'acaba de comple a acomplan -hi una planxa de e o collada amb ang. La llenya és a eplegada en eixos, pe ec amen lliga s amb un sis ema idea pe ell ma eix. Un cop assecada s'emmaga zema en un cobe ai'lla de la humi- a i de la pluja. La capaci a del o n és d'uns 350 quilos de pi i 400 quilos d'alzina, o i que mai no s'acaba d'ompli . És con enien deixa es o qua e pams sense llenya. A c ema -se a da o un dia, des de les sis del ma í ins a les deu de la ni . Cal deixa passa es dies abans no s'hi pugui o na a e oc. Són els es dies ne- cessa is pequ? el o q es e edi, i ambé pe a ecolli la mi ja onelada de llen- ya pels boscos que en ol en Can Bellai e. En Tom2s és un bon coneixedo del bosc. N'ha pe cebu el e océs i l'a an~. Pe la se a eina ha hagu d'ap end e el g au de combus ió de di e en s especies a bb ies, la di ecció dels en s, la capaci a ai'llado a dels di e en s elemen s na- u als (so a, ang, e o). Com el nos e agine , en Tom2s és un home que s'eno gulleix de la eina ben e a: Si eballes amb olun a i no as es ape lo, de ma xa en ens an a com ulguis. La gen ho sap i ho ag aeix. No sé pas els anys que a que el enc a un ca bone d'Olo . Mai n'he ingu cap queixa. El ca bone é a ui una inali a p imo dial: la de cuina -hi. (do hi cuino. Es- sen ca bone , no inc bu ano! Diguin el que ulguin, que la ianda és pla més bona!.. És ca bone pe una aó ben senzilla, pe qui? se sen lliu e i li ag ada: Desp es de deixa -me 10 de pagPs aig ha e de se i una colla d'anys a l'exe ci . So in , aig pensa : Bah, pe ana a una emp esa i o na es a lliga no al la pena. 1 em aig posa a e de ca bone , pe que aix6 m'ag ada. El ca bó ha d'ag ada , pe 6 no ho po s e si no eis lliu e. Som lliu es i eballem quan olem! Fen ca bone , en Tomis és un home elic. 1 Ra ael Sole , llies <<Eliseu de les Pipes,*. A esl de pipes i he bola i. En Ra ael és un pe sona ge cu iós. D'a an~ada eda , iu sol, a Cas ell olli , en una casa apa ada del poble. Allí conse a enca a ei alle pe a e pipes i el maga zem de les he bes. És conegu pe o hom, pe g ans i pe pe i s. És un ho- me popula . Des de semp e ha complemen a pe ec amen , en e d'al es, aques es dues ac i i a s, la d'a esP de pipes i la d'he bola i, an es e amen lligades al bosc. Comencem pe la p ime a. Fidel seguido de la adició amilia , en Ra ael es dedica a ins a ben poc a e pipes. Com el pa e, co ia pels boscos de Talaixi i Gui a iu a la ece ca del b uc, la ma e ia p ime a. A egades ambé alla a a bo~ i ci e e . Segui em ipidamen el p océs d'elabo ació d'una pipa al alle d'en Ra ael. Un cop al alle , se se en de ue d en ue d els oncs de b uc, donan -10s una o - ma ap oximada al que en el u u se 2 la pipa. A con inuació es bullen aques s acs de b uc en una calde a d'a am du an onze o do ze ho es, a oc len , suau- men . Un cop e a aques a ope ació, el b uc es posa a seca a l'omb a, du an un pe íode de sis o se mesos. Com més secs siguin, més pe ec e se i el esul a inal. La lla ga du ada d'aques es ope acions p c ies obliga a eni semp e un conside able exceden de acs de b uc, ja secs i p epa a s pe a eballa . Un cop p epa a , ell ac de b uc es passa pel o n pe al de e -hi els o a s co espo- nen s. .4mb l'ajuda del o n i de gúbies de mides di e en s, el b uc comenca a se o neja i a adqui i , p og essi amen , la o ma inal que hom desi ja. Des- p és s'hi a egeix un b oque de la ma eixa us a amb el zl e co esponen (el il- e és mol ben es udia i a ia segons la pipa). S'ajus a amb una aspa al ca gol, i ja només es a poli la supe ície ex e io amb pape de id e, eu e-li la lluen o amb una mola de d ap i, inalmen , en e nissa -la a munyeca (una bo- la de llana amb un d ap de il moll de e nís). No a massa anys que el alle d'en Ra ael enca a unciona a a o i me. Fins i o du an deu anys hi ingué a ho es un ap enen i un ajudan : e a quan no hi ha ia massa compe Pncia en el me ca de les pipes. A ui el alle oman dies i dies anca , abandona , i d'ell en su en comp ades pipes al lla g de l'any. Inex- plicablemen , pe b, es conse a enca a o al seu lloc: el o n, les eines, més de dues-cen es pipes mig allades i a pun d'acaba , i, sob e o , uns p eciosos esbos- sos en ca ó de u u es pipes, ob a de 1'Eliseu. La apidesa en l'elabo ació d'una pipa depPn de l'habili a de l'a esg. Pe e me mig, en Ra ael a da unes sis ho es a con e i el ac de b uc en una pipa a pun d'encend e. El alle d'en Ra ael és una elíquia del passa . És una joia a queolbgica que me eixe ia la ma eixa a enció i p o ecció que una església ominica o un jaci- men ibP ic. El seu pe ill de desapa ició és, a més, imminen : més d'un col.lec- cionis a hi é ja l'ull posa . El b uc lliga a en Ra ael al bosc, almen com el boix ho eia amb el culle ai- e. A ui, pe b, la p incipal ac i i a del nos e a esi consis eix en la ecol~lecció i pos e io enda de plan es medicinals. Des de semp e en Ra ael ha ia e d'he bola i: és lbgic que si calia embosca -se pe a oba b uc s'a icionés, alho- a, a colli he bes medicinals i/o a omi iques. L'Al a Ga o xa és una bona e- a pe a les plan es medicinals. En Ra ael se l'ha eco eguda o a amun i a all, buscan lo de ei, o ella d'ós, camamilla, a igola, o enga, he ba e ge- a, men a, he ba ola, ca xalagua, hisop, ulles de nogue , saüc, bo a ja, he ba sobone a, he ba menuda, gineb e, a ongina, he ba o e a.. . i mol es més. Un cop collides les he bes a la se a empo ada -quan la plan a és lo ida - , s'assequen, es pesen i s'o denen segons les demandes. Quan s'aconsegueixen les quan i a s sol.lici ades, s'ensaquen bé i s'en ien al seu des ina a i: "He boquí- mica, S. L.", "Suceso es de Manuel Ripoll", "La Flo del Pi ineo", "Almacén de p oduc os ege ales Ped o Amo ós". Els p eus els ixen les cases comp ado es que, com semp e, an el g an negoci. Només cal que en eu en una he bo is e- ia o en una bo iga na u is a i us hi ixeu. La pe cepció del bosc de qui? gaudeix un he bola i és ben pa icula . No hi ha es millo pe a eu e-ho que ana un dia al bosc a caca he bes amb ell. Aixb és el que i em e . Aques a especial pe cepció del bosc comenca ja pel ca- mina . En Ra ael camina pel bosc d'una mane a o almen di e en a com ho eien en Pe e P a , en Blanc o en Tomis. Ja sigui amb el cap baix, buscan o en- suman a d e a o esque a les he bes que li poden se d'u ili a , o amb la is a enlai e a la ece ca d'a b es, a bus s i lianes amb p opie a s medicinals, l'home camina pel bosc a en amen , a poc a poc, amb els cinc sen i s a l'aguai . Passe- jan amb ell, qualse ol con e sa, sigui del ipus que sigui, queda es oncada a cada momen pe una e e encia a aques a bus o a aquella he ba. A bosc, el pensamen d'en Ra ael es 2 pe la eina. Un bas ó a la mi -que no se eix pe a ecolza -se sinó pe a sepa a unes he bes de les al es sense ha e -se d'ajupi - una saca a l'esquena són les se es úniques eines de eball. És, a més, un home summamen espec uós amb el bosc. Com a espai p oduc iu indispensable pe a la se a supe i encia, sap que els a b es ells s'han de alla pe a deixa pas als jo es, que les ba disses poden impedi el c eixemen d'un b o pe i , que els camins s'han de man eni ne s, que els ma ges s'han de cuida , que el bosc s'ha de alla amb conside ació. Pasqual Molí. Culle ai e A ui To ell2 ja no és el cen e de agine s, de ca bone s, de culle ai es, de llenya ai es que ou " e emps. To elli ja no mi a el bosc. Les immenses bos- cú ies que li queden al da e a es en oblidades. Únicamen pe als ells culle- ai es i bosque ols el bosc o ma pa enca a de la pe sonali a del poble. Al jo- en l'a au més la all del Flu ii: Olo , en co xe, queda a dos passos. Amb o , una adició a esanal bosque ana an llunyana en el emps com aques a ha d'ha e deixa pe o ca emp em es del seu pas. Ce amen , subsis- eixen enca a la 2b ica de culle es dels ge mans Se a, les espa denyes "Chi u- ca", algunes se ado es,. . . De la ella adició a esanal culle ai e i bosque ola en queda, pe b, ben poca cosa. En eali a , o a ella es a a les mans d'un sol home: en Pasqual Molí, e i- able bssil i en d'una adició a esanal en p océs d'ex inció. En Pasqual és l'únic culle ai e que enca a ans o ma amb una habili a i bellesa inc ei'ble els escalabo ns de boix en culle es o o quilles pe a ús domes ic, d'una aisó o al- men a esanal, amb les ma eixes eines i ocabula i que eien se i el seu pa e i el seu a i, i, sob e o , amb la ma eixa iloso ia de eball. Quan en Pasqual, pe desg icia, deixi de e culle es, desapa eixe i o un pou'de sa iesa i de iquesa e minolbgica i pe cep ual. Pe que -no ho oblidem- en Pasqual ep esen a, a més, una especial mane a de pe ceb e el bosc. En Pasqual és un home a able, de ac e ag adable. En les successi es isi es que li é em, no esca imi es o cos pe a e -nos concixe a ons el seu eball i la se a ida. Hom di ia que e a plenamen conscien del alo que en la nos a so- cie a indus iali zada ha adqui i el seu o ici. I si en un p incipi no n'e a p ou conscien , les successi es ucades a la po a de xa a de s com nosal es l'han acaba de con ence que aallb que semp e ha ia e . ha esde ingu a ui quel- com insbli . El alle a esanal d'en Pasqual Moli, de edui'dissimes dimensions i d'una ex- emada senzillesa, s'ha man ingu p iic icamen in ac e ins a l'ac uali a . En ell es a ealmen di ícil disce ni en e uni a p oduc i a i uni a amilia : hi ha una ce a in e acció en e ambdues. El alle o ma pa de la i enda, i, en ce - a mane a, l'ha condicionada. Pe al a pa , pe a, l'o ici ha con igu a , al seu en o n, l'a esii. El eball del boix ha condiciona en g an mane a l'especial concepció que en Pasqual é del món. Li ha o ja una pa icula mane a de se , p bpia de o a - esi que eu amb els seus p opis ulls com són les se es mans que ans o men des del p incipi a la i una p ime a ma 2 ia en un bé de consum. La ida d'en Pasqual, seguin la adició del poble, ha gi a en o n de dues ac i i a s, la de culle ai e i la de músic. Als in -i-cinc anys -pels ol s de 1930- ja oca a en la .P incipal de La Bisbah -ens n'enseny2 o co oi una o o-, amb un sou de cen pesse es se manals més el ia ge i la ida pagada. Més a d passa a <<La Sel a ana.. Fins abans de la gue a en Pasqual al e n5 els dos o icis, o i que en el alle amilia , on eballa en el pa e i l'oncle, el jo nal amb p ou eines a iba a als deu als. No hi ha ia, pe b, gai e més al e na i a: les opcions es limi a en a e- balla la e a, a ana a bosc, a ab ica culle es i o quilles o a l'espa denye ia. Desp és de la gue a en Pasqual s'ins al.la ja de ini i amen a casa i es dedica a e culle es, ajuda en la eina de poli pe la se a dona, la Ma ia, al com la a- dició ma ca a. La conside ació social que li o o gi el e de se músic i culle ai e es conse a enca a a ui dia. En Pasqual és un home popula , es ima i ap ecia . El seu a- anni és el d'un home anquil, amic de la eina ben e a i del eball esponsa- ble. Hom di ia que el eball de an s anys, amb una gúbia i una xepa a les mans - eball ela i amen descansa , ac ible de se eali za en unes condicions ambien als més que bp imes- li han encomana aques a anquil-li a i sob ie- a p bpies de la se a mane a de e i de iu e. Ce amen , .El seu és un món sense al s ni baixos: Hom s'a e i ia a di que ha a iba a l'encan de la ello ,,. (SERRA, 1980, p. 26). Ac ualmen , la majo pa del boix amb qu& eballa en Pasqual e de Na a- oa. Ja no hi ha bosque ols, disposa s a passa lla gues empo ades al bosc (a egades s'hi es a en més de dues se manes), seleccionan , allan boixos i en -ne cd egues que po a ien a coll o amb ma xos de bas ins al poble pels camins de e adu a. El boix a iba de Na a oa ja una mica debas a . ~Pe i aques s de Na a a an pe eina, pe a e com peces més millo . No els impo a si hi ha nwos o a- ques., ens diu. Pe aixb, quan ol e peces selec es, ell ma eix se'n a a bosc (sol ana pe les cingle es del Bo ó i pe Sales) i escolleix els boixos en unció de les ca ac e ís iques ex e nes (b anques, nusos) i de la peca a ab ica ( oncs ec es i g uixu s o més p ims). Un cop selecciona se se a a la mida del que es ol e (llossa, culle a.. .) i ja a casa es pa eix pe la mei a , de dal a baix, amb l'esca dado , ob enin aixi les xepes. Cal, pe b, que el cop sec de l'esca dado doni de ple al bell mig del co del onc; si no és aixi, hom co e el pe ill d'escabo a -10, d'esqueixa -10. Si la xepa o escalabo n amb quP es aballa 2 é, pe mala so , un nus, cal e -10 ana semp e a la o a, mai al mig; d'aques a mane a és possible que es pugui elimina en e el m2nec. Si es 2 al mig, di ícilmen es po eu e, i el e- ball esde é di icul ós. La xepa es deixa es o a amb aigua du an uns quinze dies, pe al que es pu- gui eballa millo . Un cop e a de l'aigua, es p ocedeix a dona -li o ma con- exa a la xopa de onsa , d'om, amb el con ell. El con ell es mou suaumen , de dal a baix i de d e a a esque a. El aca ha de se segui , pe al d'e i a la possibili a de e escalonamen s. Pe a acaba d'iguala la boca, se li passa la aspa. A con inuació es passa a la xoca de gubia , e a de pi, on amb la gzíbza s'en- ondeix la boca ins a dona -li la o ma cbnca a quasi de ini i a. La gúbia s'u i- li za pican -la amb la massa con a el ons de la boca i en gi a la m2. Es comenca pel ons i es a seguin al e na i amen pe cada un dels la e als. És una de les ope acions més delicades. La cuile a o na a la xopa de onsa , on se I acaba i de pela , pe a passa o segui al ca gol, on s'acaba 2 de llima el esul a de les p ime es ope acions. S'u ili za pe a aques a ope ació la aspa i el epassado . El ca gol man é ixa la culle a, polin -la de d e a a esque a. Al banc de qua s1acaba 2 el minec amb el con ell de qua i s'ap ima ii amb la aspa. El epassado li eu 2 les a lles p odui'des en les an e io s ope acions. Al banc de e ile s es a el jile de la pa con exa de la culle a, en ambé amb l'esplane a el séc que sepa a la boca del m2nec. La g a ua pe me ne eja la boca de la culle a. El ne ejado elimina 2 els pe i s cai es que s'hagin pogu e amb I'esplane a a l'ho a de e el ile i el séc. En aques s momen s la culle a s'ha de deixa asseca du an cinc qua s al sol, pe al que .no es piqui o la us a es posi malal a)). Un cop acabada aques a ope- ació, ja només cald i poli la cu!le a, p ime amb pells d'esca , pe al de poli els mínims elleus o cai es, desp és amb un os de cauall o de bou, pe al de dona -li la lluen o inal. De e , l'únic que a 1'0s és eu e de nou a la llum ;a llui'sso na u al del boix, que ja mai més desapa eixe 2. Aques a és una al a de les quali a s inexis en s en els succedanis ac uals del boix (plg an, aig). Aques és el p océs que, amb mol poques a iacions, en Pasqual ha segui al lla g de la se a ida, pe a o es les a ian s de la culle a, sigui culle a ca alana, culle a alenciana (més pe i a, i amb I'acabamen de mPnec en odó), culle a de l'anell (igual que la ca alana pe 6 amb o namen acions al mlnec), culle es del co (iguals que la ca alana pe 6 amb el bec amb o ma de V, semblan a un co ; a ui ja no la a), llosses o bas a a s i ambé pe a les o quilles. L'única ei- na addicional en aques cas consis eix en el o a de da an pe al de se a -la amb l'esplane a de se a i dona -li qua e pues iden iques. En Pasqual Molí pe cep el bosc des de dos angles di e en s. Pe una banda, el bosc se li apa eix en la se a men com un espai cla amen p oduc iu. D'ell n'ex- eu la ma e ia p ime a imp escindible en el seu eball: el boix. A més, pe b, el pe cep ambé com a lloc d'esplai, pe al com és un g an a iciona a la caca. En epoca de caca no hi ha cap se mana que no su i al bosc amb I'escope a. Cu iosamen , en Pasqual complemen a pe ec amen les dues ac i i a s i, en de ini i a, les dues pe cepcions. Men e caca, l'home é un ull a la peca i I'al e en aquell onc de boix que pe les se es ca ac e ís iques li po se de g an u ili- a un cop a iba al alle . En eali a , doncs, el que ealmen p edomina és la pe cepció p oduc i a del bosc. Amb o , pe b, el bosc, pe al nos e a esi, no és sinbnim de <<boix.. Ben al con a i, aquell se li apa eix en la se a men com un espai -en el passa , e iden men - ple de ida i de iquesa c oma ica i acús i- ca: les ume ades de les piles d'alzina enceses pels ca bone s, el i ec dels agi- ne s amun i a all, les picasses dels llenya ai es sense pa a mai (.a a hi an amb aquelles miquines,). . . És plenamen conscien del seu ús sec o ial i especiali za del bosc, i, sob e o , que la se a eina ep esen a un dels úl ims es igis de I'ap o i amen adicional del bosc: uTo aixb es a pe den . El dia que jo plegui...)). Fa un pa ell d'anys se celeb a l'anomenada .Ma xa dels Culle ai es)>. O ga- ni zada un diumenge del mes d'agos pel jo en de To ells i so a el pa ocini de ]'Ajun amen , cal si ua -la en el ma c de la e i ali zació ac ual de les peculia i- a s locals i de la cul u a popula en pe ill de desapa ició. Es ac a, senzilla- men , d'una passejada ma inal (20 Km.) pels encon o ns del poble, seguin una u a p 6 iamen senyali zada pels o gani zado s: To ells - Les T es C eus - San G au - Mon eia - Sales de Llie ca - To ells. En acaba la ma xa, o s els pa icipan s eben una culle a d'obsequi i són con ida s a isi a el alle d'en Pasqual. És una mos a més de la pe cepció no p oduc i a del bosc. Ve aquí el bosc-esplai, el bosc-espec acle. Es ac a cla amen d'una ac i i a amb p ojec- ció ex eio I3 i pensada pe a un públic més a ia au bs . La u a ma cada no é '" Vegeu ~To ellii, la u a dels culle ai es)>, El Pe iódico, 8 agos 1981; [(Ma xa Popula , la Ru a dels Culle ai es., Pun -Dia i, 6 agos 1981.