De com la li e a u a po se Ú il
a la geog a ia: Re lexions a an de la
lec u a d'un llib e
Joan
Nogué
i
Fon
Depa amen de Geog a ia. Uni e si a Au 6noma de Ba celona
La
poesia és an p ecisa com
la
geome ia. La inducció és an igo osa
com la deducció.
(FLAUBERT)
Ve aquí el missa ge d'aques ,excel.len llib e' que aplega e ze assaigs o igi-
nals coinciden s, o s ells, a e alo i za el pape de la li e a u a com a on d'ex-
plo acii, de les elacions home-medi. Nogensmenys, no és aques el p ime in-
en dels gebg a s humanis es en aques a línia. Els eballs de
SEAMON
(1976),
LLOYD (1977), POCOCK (1978 i 1979) i
TUAN
(1978 i 1980) ep esen en alguns
dels an eceden s més ema cables2. Aques a icle, o i cen a -se exclusi a-
men en el comen a i de l'ob a
Humanis ic Geog~aphy and Li e al;u e,
p e én
de con ibui a aconsegui un objec iu mol més ampli: el de c ea un es a
d'opinió a o able a la inco po ació en el nos e sis ema pedagbgic de no es ó -
mules -en aques cas la li e a u a- d'ap opamen i comp ensió de la eali a
espacial (( iscuda.
i
<(sen ida. pe la gen .
No és d'es anya que el gebg a humanis a s'in e essi pe l'esc ip o (poe a,
no el.lis a o d ama u g). Ambdós enen mol s pun s en comú, com Douglas
C.
Pocock in en a demos a en la se a in oducció. La li e a u a é un missa ge
uni e sal, una g an capaci a pe a cap a la na u alesa humana, un eno me
pode in e p e a iu, c ea iu i sugges iu. To i la se a g an cl ega d'imaginació,
c eació, icció i emoció, la li e a u a és un mi all, un pe i mic ocosmos de la
1
poc oc^.
Douglas
C.
(eds.), 1981,
Humanis ic Geog aphy and Li e a u e. Essays on he Expe-
ience
IJ~
Place,
London. C oom Helm. pp.
224.
2
Val a di , ambé, que o a de la geog a ia humanís ica -i po se pe in luencia d'aques a-
s'obse a en els úl ims anys
i
en de e mina s ce cles un in e Ps c eixen pe I'es udi de la li e a u a
des d'una pe spec i a geog i ica. Vegeu, a all d'exemple, BRUSA (1978). CENTRE D'ART
...
(1980).
GIRI.IN (1978).
PICH
(1975). SCARAMELLINI (1980).
eali a . A cada Ppoca i cada con ex la li e a u a c ea les bases pe a una no a
pe cepció del món i, alho a, ella ma eixa és p oduc e d'una pe cepció,
és
pe -
cepció. Ens pe me d'explo a la base expe iencial del nos e món i o un segui
de concep es onamen als pe a la geog a ia humanís ica. De o s ells el que a
de il conduc o en aques llib e és el de l'expe iencia del lloc (place):
a...
des
d'una pe spec i a expe iencial
...
el lloc es e e eix a una % ea limi ada, amb
una es uc u a in e na dis in i a, amb un signi ica que e oca semp e una es-
pos a a ec i a..
.
El lloc ísic és " eemplaca " a a és de la nos a sensibili a pe
una ima ge del lloc, que no és pe aixa menys eal)) (p. 17). És lla o s quan la
na u alesa de la nos a elació amb el lloc és cla amen expe iencial i quan som
capacos de cap a -ne l'ccespe i )). En e mes d'escala el lloc es po e e i an a
un pe i i insigni ican acone com a o un con inen .
La pin u a de paisa ges, com la li e a u a, po se una on documen al im-
po an issima an pe al gebg a en gene al (SERENI, 1982) com pe a l'huma-
nis a en pa icula (REES, 1982). Denis Cosg o e i John E. Tho nes (cap. 2: aO
T u h o Clouds: John Ruskin and he Mo al O de in Landscape)) ens ho de-
mos en a a és de l'es udi de l'ob a d'un dels c í ics d'a més .geog P ics)):
John Ruskin. La impo lncia de la c ea i i a i de la sensuali a humanes, les in-
imes elacions en e la ciPncia i l'a en la socie a , el signi ica del paisa ge pe
als homes són, en e d'al es, algunes de les llicons que l'humanis a de 1983 po
ap end e d'aques omln ic del xix. Ruskin cen a g an pa de la se a ob a en
l'es udi dels nú ols, pe quP c eu que aques s condicionen la nos a expe iencia
del lloc i pe que es 2 con encu que els pin o s els u ili zen pe a exp essa me a-
b icamen la elació de l'home amb el seu medi. És a a és dels seus esc i s so-
b e els nú ols que Cosg o e i Tho nes cap en la iple concepció del paisa ge de
que gaudia Ruskin: el paisa ge com a on objec i a, com a objec e d'obse ació
acien i ica. de la eali a ; la *bellesa)) del paisa ge com a enca nació de la e ela-
ció di ina:
((.
.
.
la clau de la bellesa dels nú ols au en la se a in e acció amb els
cels in ini s. (p. 35); el paisa ge en b com una on d'ins ucció mo al en les e-
lacions en e l'home i la na u a. Pe a en end e aques a isió idimensional del
paisa ge, cal si ua l'ob a de Ruskin en el con ex de la ciPncia del segle
XIX
i en
les ac i uds de 1'Ppoca en elació a l'home i a la socie a . La se a c eenca en el
p opbsi espi i ual i mo al de l'a és un a ac di ec e a la polí ica econbmica del
momen . Apa en men es mou en e dos pols incompa ibles: les lleis ~cien i i-
ques* de la in e dependencia ecolbgica i un ce mis icisme ~an i-cien í ic.. És,
pe b, p ecisamen aques a ambigüi a , jun a la se a c ida cons an a una neces-
s2 ia ha monia c eixen en e 1'Home i la Na u a, el que an a ui elle an s els
seus esc i s.
En l'es udi del paisa ge que apa eix en les ob es li e l ies ens podem oba
amb dos ipus d'en ocamen s geog 2 ics di e en s, si bé complemen a is: aquells
que p enen la li e a u a com una pu a on d'in o mació i aquells que donen
més em asi a llexpe iPncia subjec i a del paisa ge en qües ió. A a bé, segons
Kenne h Robe Olwig (cap.
3:
((Li e a u e and "Reali y": The T ans o ma ion
o he Ju land Hea h),) exis eix un al e en ocamen que .no em a i za la sensibi-
li a pe cep i a de l'a is a indi idual, sinó el pape au bnom de l'a ma eix
com a e social i com a mode de
com un icac ió^
(p. 48). En aques sen i l'a is a
no ens o e eix una pe cepció di e en de la eali a , sinó una
eali a dqe en :
no ens p esen a la eali a al com és, sinó al com segons ell hau ia de se . És
e iden que els poe es i els a is es omiin ics (Wo dswo h, Cons able) anca en
els ulls, es nega en a eu e el p océs d'indus iali zació i d'u bani zació que so-
ien els paisa ges; es conside a en de enso s d'unes quali a s ideals, d'una o -
ma genui'na de eu e el món, d'un paisa ge que es eia o ega pe l'expansió u -
bana i come cial. Els e mes s'in e ien: el món u bani za esde enia una
alsa^
eali a , men e que la <~il.lusiÓ)> d'un món eal idil.lic e a la . e i able>> eali a .
La ans o mació del b ugue al danPs és l'exemple que Olwig u ili za pe a
il.lus a la se a exposició. Bliche (1782-1848), el Wo dswo h danPs, es ablia
cons an men una compa ació en e el món u al idil.lic i el dese asal a gen
del b ugue al, is com l'úl im educ e d'un passa més ideal. Un al e poe a,
Ande sen, i un emp enedo enginye , Dalgas (1 828-
1894), l'ajuden en la di usió
d'una no a pe cepció d'aques paisa ge: en el b ugue al hi hau ia les semen s de
la egene ació danesa, el passa col.lec iu en e a ; es au an aques paisa ge,
es es au a ia la socie a danesa.
Ian
G.
Cook (cap.
4:
aConsciousness and he No el: Fac o Fic ion in he
Wo ks o D.H. Law ence,) e lexiona en el seu a icle sob e el concep e de cons-
ciencia. Pe al gebg a humanis a, com ambé pe al no elelis a, la consciencia
és el esul a de la in e p e ació indi idual del món i pe aixb ma eix ambdós
'
s'in e essa an pe l'expe iencia indi idual de la ida, pels alo s pe sonals de
l'indi idu, pe les se es ac i uds i pensamen s i pe o a una sP ie de ac o s sub-
jec ius. Cook anali za el dilema eali a - icció en l'ob a de Da id He be Law-
ence, elacionan la se a ideali zació de la na u a i condemna de la indús ia
amb la p bpia consciencia exis encial.
Pa in de la base que les no el.les i els poemes són cla amen elemen s d'in-
es igació enomenolbgica, Da id Seamon (cap.
5:
aNewcome s, Exis en ial
Ou side s and Inside s: Thei Po ayal in Two Books by Do is Lessing.) aplica
lúcidamen les nocions enomenolbgiques d'in e io i a i d'ex e io i a exis en-
cials (ex e es de l'ob a
Place and Placelessness
dlEdwa d RELPH, 1976) a dues
no el.les de l'esc ip o a Do is Lessing:
Zn
Pu sui o he English
(1960) i
The
Fou -Ga ed Ci y
(1969). Relph in es iga la na u alesa del lloc com una expe-
iPncia i a i ma que el nucli expe iencial essencial d'aques és la
in e io i a ,
és
a
di el g au de elació i d'associació d'una pe sona al lloc: *La in e io i a exis-
encial és la més ín ima expe iPncia del lloc, all6 que ens pe me de comp end e
pe que el lloc po se una dimensió essencial de la ida i expe isncia humanes.
La in e io i a exis encial és una imme sió o al en el lloc..
.
La pe sona esde é
pa del lloc i aques pa de la pe sona.. (RELPH. 1976, p. 55). La in e io i a
exis encial compo a una elació pe sona-lloc mol di ícil de desc iu e, pe quP
es basa en o a una sP ie de llacos in isibles, en o un segui de sensacions i i-
b acions que pe me en cap a el .sen imen . o l'eeespe i s del lloc, la se a pecu-
lia a mos e a. Pe con a, l'ex e io i a exis encial és una expe iPncia en la
qual la pe sona se sen sepa ada del lloc, alienada d'aques lloc. És la sensació
iscuda pels emig an s de Pu sui en a iba a un lloc o as e . És, conclou Da-
id Seamon, la sensació p o ocada pe la mobili a geog a ica i ecnolbgica del
món mode n.
Ca he ine A. Middle on (cap. 6: ~Roo s and Roo lessness: An Explo a ion o
he Concep in he Li e and No els o Geo ge Elio ,) desen olupa un ema pa-
al.lel al de Da id Seamon: la impo Pncia de l'a elamen a un lloc especí ic.
L'a elamen dóna segu e a pe sonal i in lueix d'alguna mane a en la pe sona-
li a de l'indi idu. Cal eni p esen que no es em a ela s an sols a un paisa ge
ísic, sinó ambé a un paisa ge social, a un paisa ge emocional, a un paisa ge in-
elec ual, a un paisa ge empo al. L'a icle no p e én de espond e a la p egun-
a de pe quP la gen es mou d'aquells llocs als quals se sen a elada; an sols ol
anali za la idea d'a elamen i desa elamen en la ida i en l'ob a de Geo ge
Elio (pseudbnim de Ma y Ann E ans, 1819-1880).
Gunna Olsson (cap.
7:
[(On Yea ning o Home: An Epis emological View o
On ological T ans o ma ions~)
s'es o ca a anali za el signi ica eal de l'enyo a-
men a a és del mP ode dialec ic i de l'es udi de la iloso ia de les o mes sim-
bbliques del semib ic E ns Cassi e . L'au o p en com a única e e encia li e a-
ia la no el.la au obiog a ica de We ne on Heidens am (1859-1940), Huns
Alienus.
La li e a u a és capac d'in lui di ec amen sob e de e mina s ipus de u is-
me. Pe e
T.
Newby (cap. 8: ccLi e a u e and he Fashioning o Tou is Tas e,,)
ho il.lus a cla amen . El País dels Llacs (Lake Dis ic ), a Angla e a, ou ~des-
cobe , des del pun de is a es P ic a inals del segle
XVII!,
momen en quP hi ha
un can i d'ac i ud espec e als a ac ius del paisa ge, momen en quP apa eix un
nou concep e d'es e ica p o oca pels oman ics, especialmen pe Wo dswo h
(1770-1850). Els e sos d'aques poe a ens pa len de l'in im lligam exis en en e
l'home i la na u a, al.ludeixen
a
l'ccespe i del lloc. i ens sugge eixen que no sola-
men el lloc é impac e sob e l'home, sinó que ambé a a és de l'home aques
esde é quelcom iu i ple de signi ica . Wo dswo h, doncs, c ea el clima
in el.lec ua1 necessa i pe a l'apa ició d'un de e mina ipus de u isme, el u is-
me
escdnic, di igi a un públic .selec e. des del pun de is a in el.lec ua1 i a is-
ic. Wo dswo h esc iu una pos ica guia u is ica del País dels Llacs di igida ex-
clusi amen a aquells que sPpiguen cap a l'~essPncia), del paisa ge i ad e eix
cla amen del pe ill d'una ~massi icació~ del u isme. Sco Fi zge ald, en
Ten-
de is he Nigh
(1924), consag a de ini i amen la Ri ie a ancesa com a zona
de acances es iuenques i no d'hi e n, com succei'a ins lla o s: és el
u isme de
pla ja.
Amb o , pe b, ins desp és de 1945 no comenca el e i able [(boom. u-
ís ic del Medi e ani. És a a quan Law ence Du ell, con a i al u isme massi-
ica de sol i pla ja, in odueix una no a moda u is ica: el
u isme educacional
o cul u al.
Hom di ia que les se es guies an di igides als descenden s d'aquelles
((pe sones amb gus ., als quals Wo dswo h s'ha ia ad eca cen anys abans.
La li e a u a, mol més que el llib e de ex , és una mena de calidoscopi de
I'expe iPncia humana que el p o esso de geog a ia cul u al, des d'una pe spec-
i a humanís ica, po u ili za amb p o i a classe. Ch is ophe L. Sal e (cap. 9:
(John S einbeck's
The G apes o W a h
as a P ime o Cul u al Geog aphy.)
n'es i plenamen con encu i p e én d'anali za el ema de la mobili a humana
-un dels pila s onamen als de la geog a ia cul u al- en l'esmen ada no el.la
de S einbeck. I ho aconsegueix sob adamen : el enomen de l'emig ació en o es
les se es essan s (cos os psicolbgics, condicionamen s socials, can is en el paisa -
ge..
.),
les o mes d'assen amen , els sis emes econbmics i el dualisme cul u al, la
ecnologia del anspo i el can i social són, en e d'al es, les llicons que el geb-
g a cul u al po ex eu e de la na ació de John S einbeck.
Les apo acions de William J. Lloyd (cap. 10: ((A Social-li e a y Geog aphy o
La e-nine een h-cen u y Bos on.) i de Howa d
F.
And ews (cap. 11: ~Nine-
een h-cen u y S . Pe e sbu g: Wo kpoin s o an Explo a ion o Image and
Place),) segueixen un ma eix il conduc o : l'anilisi de la no el.la u bana, e e i-
da a Bos on en el p ime cas
i
a San Pe e sbu g en el segon. La no el.la u bana
neix com una on impo an d'exp esió li e P ia jus en el momen de més Ppi-
da expansió
i
c eixemen de les ciu a s. El seu es udi, doncs, po il.lumina una
dimensió impo an dels o ígens de I'ac ual sis ema de ida i pensamen u bans.
L'ob a de Geo ge C abbe s'apa a de la dels seus con empo anis. No e a, de
e , un omin ic, sinó un na u alis a i un ealis a. To i aixb, aspec es com la se-
a e ocació del lloc i la p ojecció dlexpe iPncies emocionals sob e els símbols del
paisa ge (en la se a ob a un can i de paisa ge exp essa un can i en l'es a
d'inim) enen un g an in e Ps pe al gebg a humanis a, segons Hugh C. P ince
(cap. 12: ((Geo ge C abbe's Su olk Scenes.).
E angeline i John H. Pa e son (cap. 13: ((Sh opshi e: Reali y and Symbol in
he Wo k o Ma y Webb.) es p egun en pe qu? el no el.lis a busca semp e un
lloc eal, una 2 ea coneguda pe a si ua una acció so in i eal i ic ícia. En
l'anilisi de l'ob a de Ma y Webb hi oben les es aons que jus i iquen aques
e :
au en ici a
(l'esc ip o é necessi a , so in , d'esc iu e sob e la se a p bpia

expe iencia de la ida, i aques a expe iencia a semp e lligada a una P ea a is-
uda,,),
iden i a
(necessi a de ca ac e i za , de dis ingi , de dona una iden i-
a a la zona desc i a, cosa di ícil de e si no es coneix pe sonalmen ),
simbolis-
me
(concepció d'un espai mí ico-mPgic en el qual o es les coses enen un signi i-
ca pe si ma eixes i on els llocs pa icula s esde enen símbols).
Amb aques llib e la geog a ia humanís ica dóna una mos a més de la se a
capaci a d'imaginació i d'o iginali a . L'anilisi enomenolbgica de la li e a u a
ob e al gebg a un camp d'in ini es possibili a s i demos a a qui enca a no ho
olia c eu e que l'en ocamen humanís ic no solamen C un cos eb ic cada cop
més ben o mula , sinó que po eni , i de e ja é, una cla a aplicació empí ica.
BRUSA, C., 1978, *La Va ese di S endhal.,
Lomba dia no d-oues ,
1, pp. 3-11.
CENTRE
PART.
ESTHÉTIQUE
ET
LITTERATURE. 1980,
~e paysage no mand dans la li e a u e e
dans l'a ,
Pa is, P esses Uni e si ai es de F ance, pp. 310.
GIBLIN. B., 1978, dules Ve ne, la @og aphie e
L'íle mys é ieuse., Hé odo e,
10, pp. 76-90.
PICH, E., 1975, ~Li é a u e e paysage.,
Colloque su la Pe cep ion des Paysages,
Cen e de
Reche ches su 1'En i onnemen Géog aphique e Social, Lyon, pp. 1-11.
poc oc^,
Douglas C.D., 1978, ~The No elis and he No h*,
Occassional Publica ions,
12,
Uni e si y o Du ham.
poc oc^,
Douglas C.D., 1979, aThe No elis 's Image o he No hn,
T ansac ions o he Ins i u e
o B i ish Geog aphe s,
4, pp. 62-76.
LLOYD.
W.J.;
SALTER, C.L., 1977, *Landscape in Li e a u e.,
Resou ce Pape s o College
Geog aphy,
Associa ion o Ame ican Geog aphe s, 76-3.
SCARAMELLINI. G., 1980, *Na u a, uomo e socie a in elazioni di iaggio del secolo
XIX*
in Geipel,
Robe ,
Rice ca Geog a ica e pe cezione dell'ambien e,
Milano, Unicopli, pp. 199-235.
SEAMON, D., 1976, '(The Phenomenological In es iga ion o Imagina i e Li e a u es in Moo e,
G.T.; Golledge, R.G. (eds.),
En il-onmen al Knowing: Theo ies, Resea ch and Me hods.
SERENI, E., 1982, 5a. ed.,
S o ia del paesaggio ag a i0
i aliana,
Ba i, La e za, pp. 500.
TUAN. Yi-Fu, 1978, ~Li e a u e and Geog aphy: Implica ions o Geog aphical Resea ch*,
in Ley, Da id; Samuels, Ma wyn S. (eds.),
Humanis zc Geog aphy. P ospec s. P oblems.,
London, C oom Helm, pp. 194-206.
TUAN. Yi-Fu, 1980,
Landscapes o Fea ,
Ox o d, Basil Blackwell Publishe , pp. 263.
REES,
R.,
1982, #Cons able, Tu ne and iews o na u e in he nine een h cen u y~,
The Geog aphz-
cal Re iew,
72-3, pp. 253-269.
RELPH, E.C., 1976,
Place and Placelessness,
London, Pion.