De com la literatura pot ser útil a la geografia : reflexions arran de la lectura d'un llibre

De com la literatura pot ser Útil a la geografia: Reflexions arran de la lectura d'un llibre Joan Nogué i Font Departament de Geografia. Universitat Aut6noma de Barcelona La poesia és tan precisa com la geometria. La inducció és tan rigorosa com la deducció. (FLAUBERT) Vet aquí el missatge d'aquest,excel.lent llibre' que aplega tretze assaigs originals coincidents, tots ells, a revaloritzar el paper de la literatura com a font d'exploracii, de les relacions home-medi. Nogensmenys, no és aquest el primer intent dels gebgrafs humanistes en aquesta línia. Els treballs de SEAMON (1976), LLOYD (1977), POCOCK (1978 i 1979) i TUAN (1978 i 1980) representen alguns dels antecedents més remarcables2. Aquest article, tot i centrar-se exclusivament en el comentari de l'obra Humanistic Geog~aphy and Literal;ure, pretén de contribuir a aconseguir un objectiu molt més ampli: el de crear un estat d'opinió favorable a la incorporació en el nostre sistema pedagbgic de noves fórmules -en aquest cas la literaturad'apropament i comprensió de la realitat espacial ((viscuda. i <(sentida. per la gent. No és d'estranyar que el gebgraf humanista s'interessi per l'escriptor (poeta, novel.lista o dramaturg). Ambdós tenen molts punts en comú, com Douglas C. Pocock intenta demostrar en la seva introducció. La literatura té un missatge universal, una gran capacitat per a captar la naturalesa humana, un enorme poder interpretatiu, creatiu i suggestiu. Tot i la seva gran clrrega d'imaginació, creació, ficció i emoció, la literatura és un mirall, un petit microcosmos de la 1 poc oc^. Douglas C. (eds.), 1981, Humanisfic Geography and Literature. Essays on the Experience IJ~ Place, London. Croom Helm. pp. 224. 2 Val a dir, també, que fora de la geografia humanística -i potser per influencia d'aquestas'observa en els últims anys i en determinats cercles un interPs creixent per I'estudi de la literatura des d'una perspectiva geogrifica. Vegeu, a tall d'exemple, BRUSA (1978). CENTRE D'ART ... (1980). GIRI.IN (1978). PICH (1975). SCARAMELLINI (1980). realitat. A cada Ppoca i cada context la literatura crea les bases per a una nova percepció del món i, alhora, ella mateixa és producte d'una percepció, és percepció. Ens permet d'explorar la base experiencial del nostre món i tot un seguit de conceptes fonamentals per a la geografia humanística. De tots ells el que fa de fil conductor en aquest llibre és el de l'experiencia del lloc (place): a... des d'una perspectiva experiencial ... el lloc es refereix a una %rea limitada, amb una estructura interna distintiva, amb un significat que evoca sempre una resposta afectiva.. . El lloc físic és "reemplacat" a través de la nostra sensibilitat per una imatge del lloc, que no és per aixa menys real)) (p. 17). És llavors quan la naturalesa de la nostra relació amb el lloc és clarament experiencial i quan som capacos de captar-ne l'ccesperit)). En termes d'escala el lloc es pot referir tant a un petit i insignificant raconet com a tot un continent. La pintura de paisatges, com la literatura, pot ser una font documental importantissima tant per al gebgraf en general (SERENI, 1982) com per a l'humanista en particular (REES, 1982). Denis Cosgrove i John E. Thornes (cap. 2: aOf Truth of Clouds: John Ruskin and the Moral Order in Landscape)) ens ho demostren a través de l'estudi de l'obra d'un dels crítics d'art més .geogrPfics)): John Ruskin. La importlncia de la creativitat i de la sensualitat humanes, les intimes relacions entre la ciPncia i l'art en la societat, el significat del paisatge per als homes són, entre d'altres, algunes de les llicons que l'humanista de 1983 pot aprendre d'aquest romlntic del xix. Ruskin centra gran part de la seva obra en l'estudi dels núvols, perquP creu que aquests condicionen la nostra experiencia del lloc i perque est2 convencut que els pintors els utilitzen per a expressar metafbricament la relació de l'home amb el seu medi. És a través dels seus escrits sobre els núvols que Cosgrove i Thornes capten la triple concepció del paisatge de que gaudia Ruskin: el paisatge com a font objectiva, com a objecte d'observació acientifica. de la realitat; la *bellesa)) del paisatge com a encarnació de la revelació divina: ((. . . la clau de la bellesa dels núvols rau en la seva interacció amb els cels infinits. (p. 35); el paisatge entb com una font d'instrucció moral en les relacions entre l'home i la natura. Per a entendre aquesta visió tridimensional del paisatge, cal situar l'obra de Ruskin en el context de la ciPncia del segle XIX i en les actituds de 1'Ppoca en relació a l'home i a la societat. La seva creenca en el propbsit espiritual i moral de l'art és un atac directe a la política econbmica del moment. Aparentment es mou entre dos pols incompatibles: les lleis ~cientifiques* de la interdependencia ecolbgica i un cert misticisme ~anti-científic.. És, perb, precisament aquesta ambigüitat, junt a la seva crida constant a una necess2ria harmonia creixent entre 1'Home i la Natura, el que fan avui rellevants els seus escrits. En l'estudi del paisatge que apareix en les obres literlries ens podem trobar amb dos tipus d'enfocaments geogr2fics diferents, si bé complementaris: aquells que prenen la literatura com una pura font d'informació i aquells que donen més emfasi a llexperiPncia subjectiva del paisatge en qüestió. Ara bé, segons Kenneth Robert Olwig (cap. 3: ((Literature and "Reality": The Transformation of the Jutland Heath),) existeix un altre enfocament que .no emfatitza la sensibilitat perceptiva de l'artista individual, sinó el paper autbnom de l'art mateix com a fet social i com a mode de com un icac ió^ (p. 48). En aquest sentit l'artista no ens ofereix una percepció diferent de la realitat, sinó una realitat dqerent: no ens presenta la realitat tal com és, sinó tal com segons ell hauria de ser. És evident que els poetes i els artistes romiintics (Wordsworth, Constable) tancaven els ulls, es negaven a veure el procés d'industrialització i d'urbanització que sofrien els paisatges; es consideraven defensors d'unes qualitats ideals, d'una forma genui'na de veure el món, d'un paisatge que es veia ofegat per l'expansió urbana i comercial. Els termes s'invertien: el món urbanitzat esdevenia una falsa^ realitat, mentre que la <~il.lusiÓ)> d'un món real idil.lic era la .veritable>> realitat. La transformació del brugueral danPs és l'exemple que Olwig utilitza per a il.lustrar la seva exposició. Blicher (1782-1848), el Wordsworth danPs, establia constantment una comparació entre el món rural idil.lic i el desert asalvatgen del brugueral, vist com l'últim reducte d'un passat més ideal. Un altre poeta, Andersen, i un emprenedor enginyer, Dalgas (1 8281894), l'ajuden en la difusió d'una nova percepció d'aquest paisatge: en el brugueral hi hauria les sements de la regeneració danesa, el passat col.lectiu enterrat; restaurant aquest paisatge, es restauraria la societat danesa. Ian G. Cook (cap. 4: aConsciousness and the Novel: Fact or Fiction in the Works of D.H. Lawrence,) reflexiona en el seu article sobre el concepte de consciencia. Per al gebgraf humanista, com també per al novelelista, la consciencia és el resultat de la interpretació individual del món i per aixb mateix ambdós ' s'interessaran per l'experiencia individual de la vida, pels valors personals de l'individu, per les seves actituds i pensaments i per tota una sPrie de factors subjectius. Cook analitza el dilema realitat-ficció en l'obra de David Herbert Lawrence, relacionant la seva idealització de la natura i condemna de la indústria amb la prbpia consciencia existencial. Partint de la base que les novel.les i els poemes són clarament elements d'investigació fenomenolbgica, David Seamon (cap. 5: aNewcomers, Existential Outsiders and Insiders: Their Portrayal in Two Books by Doris Lessing.) aplica lúcidament les nocions fenomenolbgiques d'interioritat i d'exterioritat existencials (extretes de l'obra Place and Placelessness dlEdward RELPH, 1976) a dues novel.les de l'escriptora Doris Lessing: Zn Pursuit of the English (1960) i The Four-Gated City (1969). Relph investiga la naturalesa del lloc com una experiPncia i afirma que el nucli experiencial essencial d'aquest és la interioritat, és a dir el grau de relació i d'associació d'una persona al lloc: *La interioritat exis- tencial és la més íntima experiPncia del lloc, all6 que ens permet de comprendre per que el lloc pot ser una dimensió essencial de la vida i experisncia humanes. La interioritat existencial és una immersió total en el lloc.. . La persona esdevé part del lloc i aquest part de la persona.. (RELPH. 1976, p. 55). La interioritat existencial comporta una relació persona-lloc molt difícil de descriure, perquP es basa en tota una sPrie de llacos invisibles, en tot un seguit de sensacions i vibracions que permeten captar el .sentiment. o l'eeesperits del lloc, la seva peculiar atmosfera. Per contra, l'exterioritat existencial és una experiPncia en la qual la persona se sent separada del lloc, alienada d'aquest lloc. És la sensació viscuda pels emigrants de Pursuit en arribar a un lloc foraster. És, conclou David Seamon, la sensació provocada per la mobilitat geografica i tecnolbgica del món modern. Catherine A. Middleton (cap. 6: ~Roots and Rootlessness: An Exploration of the Concept in the Life and Novels of George Eliot,) desenvolupa un tema paral.lel al de David Seamon: la importPncia de l'arrelament a un lloc específic. L'arrelament dóna seguretat personal i influeix d'alguna manera en la personalitat de l'individu. Cal tenir present que no estem arrelats tan sols a un paisatge físic, sinó també a un paisatge social, a un paisatge emocional, a un paisatge intelectual, a un paisatge temporal. L'article no pretén de respondre a la pregunta de per quP la gent es mou d'aquells llocs als quals se sent arrelada; tan sols vol analitzar la idea d'arrelament i desarrelament en la vida i en l'obra de George Eliot (pseudbnim de Mary Ann Evans, 1819-1880). Gunnar Olsson (cap. 7: [(On Yearning for Home: An Epistemological View of Ontological Transformations~) s'esforca a analitzar el significat real de l'enyorament a través del mPtode dialectic i de l'estudi de la filosofia de les formes simbbliques del semibtic Ernst Cassirer. L'autor pren com a única referencia literaria la novel.la autobiografica de Werner von Heidenstam (1859-1940), Huns Alienus. La literatura és capac d'influir directament sobre determinats tipus de turisme. Peter T. Newby (cap. 8: ccLiterature and the Fashioning of Tourist Taste,,) ho il.lustra clarament. El País dels Llacs (Lake District), a Anglaterra, fou ~descobert, des del punt de vista estPtic a finals del segle XVII!, moment en quP hi ha un canvi d'actitud respecte als atractius del paisatge, moment en quP apareix un nou concepte d'estetica provocat pels romantics, especialment per Wordsworth (1770-1850). Els versos d'aquest poeta ens parlen de l'intim lligam existent entre l'home i la natura, al.ludeixen a l'ccesperit del lloc. i ens suggereixen que no solament el lloc té impacte sobre l'home, sinó que també a través de l'home aquest esdevé quelcom viu i ple de significat. Wordsworth, doncs, crea el clima intel.lectua1 necessari per a l'aparició d'un determinat tipus de turisme, el turisme escdnic, dirigit a un públic .selecte. des del punt de vista intel.lectua1 i artis- tic. Wordsworth escriu una postica guia turistica del País dels Llacs dirigida exclusivament a aquells que sPpiguen captar l'~essPncia), del paisatge i adverteix clarament del perill d'una ~massificació~ del turisme. Scott Fitzgerald, en Tender is the Night (1924), consagra definitivament la Riviera francesa com a zona de vacances estiuenques i no d'hivern, com succei'a fins llavors: és el turisme de platja. Amb tot, perb, fins després de 1945 no comenca el veritable [(boom. turístic del Mediterrani. És ara quan Lawrence Durrell, contrari al turisme massificat de sol i platja, introdueix una nova moda turistica: el turisme educacional o cultural. Hom diria que les seves guies van dirigides als descendents d'aquelles ((persones amb gust., als quals Wordsworth s'havia adrecat cent anys abans. La literatura, molt més que el llibre de text, és una mena de calidoscopi de I'experiPncia humana que el professor de geografia cultural, des d'una perspectiva humanística, pot utilitzar amb profit a classe. Christopher L. Salter (cap. 9: (John Steinbeck's The Grapes of Wrath as a Primer for Cultural Geography.) n'esti plenament convencut i pretén d'analitzar el tema de la mobilitat humana -un dels pilars fonamentals de la geografia culturalen l'esmentada novel.la de Steinbeck. I ho aconsegueix sobradament: el fenomen de l'emigració en totes les seves vessants (costos psicolbgics, condicionaments socials, canvis en el paisatge.. .), les formes d'assentament, els sistemes econbmics i el dualisme cultural, la tecnologia del transport i el canvi social són, entre d'altres, les llicons que el gebgraf cultural pot extreure de la narració de John Steinbeck. Les aportacions de William J. Lloyd (cap. 10: ((A Social-literary Geography of Late-nineteenth-century Boston.) i de Howard F. Andrews (cap. 11: ~Nineteenth-century St. Petersburg: Workpoints for an Exploration of Image and Place),) segueixen un mateix fil conductor: l'anilisi de la novel.la urbana, referida a Boston en el primer cas i a Sant Petersburg en el segon. La novel.la urbana neix com una font important d'expresió literPria just en el moment de més rPpida expansió i creixement de les ciutats. El seu estudi, doncs, pot il.luminar una dimensió important dels orígens de I'actual sistema de vida i pensament urbans. L'obra de George Crabbe s'aparta de la dels seus contemporanis. No era, de fet, un romintic, sinó un naturalista i un realista. Tot i aixb, aspectes com la seva evocació del lloc i la projecció dlexperiPncies emocionals sobre els símbols del paisatge (en la seva obra un canvi de paisatge expressa un canvi en l'estat d'inim) tenen un gran interPs per al gebgraf humanista, segons Hugh C. Prince (cap. 12: ((George Crabbe's Suffolk Scenes.). Evangeline i John H. Paterson (cap. 13: ((Shropshire: Reality and Symbol in the Work of Mary Webb.) es pregunten per qu? el novel.lista busca sempre un lloc real, una 2rea coneguda per a situar una acció sovint irreal i fictícia. En l'anilisi de l'obra de Mary Webb hi troben les tres raons que justifiquen aquest fet: autenticitat (l'escriptor té necessitat, sovint, d'escriure sobre la seva prbpia experiencia de la vida, i aquesta experiencia va sempre lligada a una Prea avistuda,,), identitat (necessitat de caracteritzar, de distingir, de donar una identitat a la zona descrita, cosa difícil de fer si no es coneix personalment), simbolisme (concepció d'un espai mítico-mPgic en el qual totes les coses tenen un significat per si mateixes i on els llocs particulars esdevenen símbols). Amb aquest llibre la geografia humanística dóna una mostra més de la seva capacitat d'imaginació i d'originalitat. L'anilisi fenomenolbgica de la literatura obre al gebgraf un camp d'infinites possibilitats i demostra a qui encara no ho volia creure que l'enfocament humanístic no solament tC un cos tebric cada cop més ben formulat, sinó que pot tenir, i de fet ja té, una clara aplicació empírica. BRUSA, C., 1978, *La Varese di Stendhal., Lombardia nord-ouest, 1, pp. 3-11. CENTRE PART. ESTHÉTIQUE ET LITTERATURE. 1980, ~e paysage normand dans la litterature et dans l'art, Paris, Presses Universitaires de France, pp. 310. GIBLIN. B., 1978, dules Verne, la @ographie et L'íle mystérieuse., Hérodote, 10, pp. 76-90. PICH, E., 1975, ~Littérature et paysage., Colloque sur la Perception des Paysages, Centre de Recherches sur 1'Environnement Géographique et Social, Lyon, pp. 1-11. poc oc^, Douglas C.D., 1978, ~The Novelist and the North*, Occassional Publications, 12, University of Durham. poc oc^, Douglas C.D., 1979, aThe Novelist's Image of the Northn, Transactions of the Institute of British Geographers, 4, pp. 62-76. LLOYD. W.J.; SALTER, C.L., 1977, *Landscape in Literature., Resource Papers for College Geography, Association of American Geographers, 76-3. SCARAMELLINI. G., 1980, *Natura, uomo e societa in relazioni di viaggio del secolo XIX* in Geipel, Robert, Ricerca Geografica e percezione dell'ambiente, Milano, Unicopli, pp. 199-235. SEAMON, D., 1976, '(The Phenomenological Investigation of Imaginative Literatures in Moore, G.T.; Golledge, R.G. (eds.), Envil-onmental Knowing: Theories, Research and Methods. SERENI, E., 1982, 5a. ed., Storia del paesaggio agrari0 italiana, Bari, Laterza, pp. 500. TUAN. Yi-Fu, 1978, ~Literature and Geography: Implications for Geographical Research*, in Ley, David; Samuels, Marwyn S. (eds.), Humanistzc Geography. Prospects. Problems., London, Croom Helm, pp. 194-206. TUAN. Yi-Fu, 1980, Landscapes of Fear, Oxford, Basil Blackwell Publisher, pp. 263. REES, R., 1982, #Constable, Turner and views of nature in the nineteenth century~, The Geographzcal Review, 72-3, pp. 253-269. RELPH, E.C., 1976, Place and Placelessness, London, Pion.