di menciació semp e can ian i'una di e s+
a semp e en expansió.
Josep Puig
Depa amen de Geog a ia
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
BWER,
ANNE
(ed.),
%e P ac ice
o
Geo-
g aphy,
Longman,
XIZI,
298
pp. Lond es-
No a Yo k 1983.
Ve aquí un llib e peculia , o iginal.
%e
P ac ice
o
Geog aphy
és d'aquella llei d'ob es
que posseeixen el do d'encu iosi el lec o
abans d'inicia -ne la lec u a. Al p ime cop
d'ull s'en e eu icilmen la sineula i a de
"
la se a o ma i con ingu , imp essió que es
co obo a un cop acaba de llegi . Anne Bu -
ime p e én amb aques llib e ajuda a cla-
i ica les elacions en e el pensamen i la
de la geog a ia, pe una banda, i les
expe ikncies pe sonals iscudes pels gebg a s
:
ma eixos, pe al a banda.
Pe aconsegui aques objec iu I'au o a ens
p oposa do ze au obiog a ies, co esponen s
als següen s gebg a s: Cla ence
J.
Glacken,
Aadel B un-Tschudi, William
R.
Mead, John
B. Leighly, Wal e F eeman, Ilma i Hus ich,
:
Jacqueline Beaujeu-Ga nie , William
William-Olsson, Hans Bobek, Ge i Jan
an den Be g, Wol gang Ha ke i To s en
Hage s and (a qui Anne Bu ime ag aeix
especialmen I'aju i col~labo ació en I'ecli-
ció d'auues llib e). Es :. ac a, de e , de do -
ze
au o e lexions sob e les p bpies expe ih-
cies pe sonals i sob e els con ex s socials
en que aques es
es
desen olupa en. L'o d e en
que s'exposen les au obiog a ies no espon
a cap dels es e eo ípici c i e is que so in
s'u ili zen (comuni a s geog h iques nacio-
nals, en ocamen s emh ics, di isió c onolb-
gica). S'assembla ia a c<l'es uc u a d'un am
de lo s més que no pas a una classi icació
de ensable amb &ca; el que in en a és des-
e lla I'in e ks pe I'especi ici a de cada pe -
sona, així com els di e sos e s de simili-
ud i con as que an de la geog a ia una
a en u a complexa i exci an ,
(p.
2).
To es
les au obiog a ies énen p ecedides d'una pe-
i a in oducció sob e I'au o i la se a m hc-
ica geog h ica,,. Al inal els ma eixos au o s
adjun en una selecció bibliog h ica pe al
que el lec o in e essa pugui explo a més
de alladamen les connexions en e I'expe-
ikncia iscuda dels gebg a s i els seus esc i s
publica s.
En e aques s ela s pe sonals s'in e calen
es aules odones e e ides a al'ambien dels
cu sos pos g adua s, (cap.
5.
Pa len: Clyde
F.
Kohn, Leslie Hewes, Ma in
W.
Mike-
sell, E. Co on Ma he , P es on E. James),
a .La geog a ia ancesa als anys
40.
(cap.
9.
A pa i de pa k a s ex e s &en e is es
indi iduals, Claude Ba aillon o gani za una
aimagin&ia, aula odona en e: Pie e Bi o ,
Jean D esch, Hen i Enjalbe , Pie e Geo ge
And k Meynie , Pie e Monbeig i Louis
Papy) i, inalmen , a <<La geog a ia ame i-
cana als anys
50,
(Cap. 13. In e enen: Bill
Pa ison, Duane Knos,
Geo ge
Kish, F ed Lu-
ke mann i Richa d L. Mo ill). P e iamen .
Bu ime emma ca les discussions i anali za
els con ex s als quals hom a e e encia, o
aplican els concep es de signi icació, ded-
o a, i medi
(milie ),
els
quais,
segons eila, són
la e i able clau pe en end e la composició
RESSENYES
-
global del pensamen i de la pdc ica geog h-
ques.
Pe al de acili a al lec o una millo com-
p ensió del con ex geog h ic que embolca-
lla la ajec b ia p o essional dels do ze geb-
g a s p o agonis es del llib e, s'adjun a al i-
nal un b eu i in e essan apkndix sob e el
desen olupamen de la geog a ia en els pa'i-
sos als quals aquells pe anyen. L'apkndix
-
elabo a pe gebg a s signi ica ius de cadas-
cuna de les di e en s comuni a s
geog h iques- a e e kncia, conc e amen ,
als següen s pai'sos: Angla e a (Ronald
Johns on), Finlindia (Ola i G ano), F an-
Ca (Pau1 Cla al), paisos de pa la alemanya
(Die ich Ba els), Pa'isos Baixos (Ch is ian
an Paassen), No uega (Halls ein Mykle-
bos ) i Su2cia (S a an Helm id).
Alb que ca ac e i za i dis ingeix l'ob a que
comen em, és, p ecisamen -al meu
en end e-, el sis ema de I'au obiog a ia. No
-
és d'es anya que una gebg a d'inspi ació
humanis a busaui un mk ode de eball i
d'exposició que acili i la e lexió expe ien-
cial, I'au oconeixemen c í ic
i
la comp en-
sió mú ua a a és de la in e subiec i i a .
*La ida de cada ésse humi e lec eix el d a-
ma del seu emps i del seu medi,,
(p.
3);
con-
seqüen men , l'au obiog a ia és un p ime
pas, un p ime g aó pe a iba a la com-
p ensió del pensamen i de la p hc ica de la
geog a ia. Po dona llum a mul i ud de p e-
gun es que no semp e enen hcil espos a:
com expliquen i in e p e en el món els geb-
g a s? Exis eix un .sen i geog h ic* de la ea-
li a que pugui di e encia -se del <<sen i , del
socibleg, del psicbleg, del poe a o de I'his-
.o iado ? Si és que exis eix, com es mani es-
-.
ca, com s'a icula, com es posa en p hc ica?
A a és de I'au obiog a ia Bu ime cons-
a a I'exis kncia d'aques <<sen i ,, geog h ic,
o aconeixemen co eog h ic,,
@.
12)
com p e-
e eix di -ne ella: ape a la majo pa '
d'au o s d'aques olum
[...I
la pe cepció sen-
so ial ( isual, cink ica, audi i a), els lligams
a ec ius amb el lloc i la egió, així com les
expe ikncies imagina ies ex e es de con es
i Llegendes, les col.leccions de c omos, la con-
emplació de mapes, o con ibuí a e que
es decidissin pe la geog a ia
[...I
El cul iu
d'aques "sen i " geog h ic, que jo anome-
no "coneixemen co eog h ic", po eni les
se es a els en les expe ikncies
[...I
iscudes
de pe i . La comp ensió &aques es a els po
se un p ime pas pe a la comp ensió dels
llengua ges més o mals de desc ipció
i
ex-
plicació inhe en s a la nos a disciplina>
(PP.
4-5).
Cal insis i en el e que no es ac a
d'au obiog a ies es ic amen acadkmiques.
Bu ime con ida els do ze gebg a s a
exp essa -se com a con is es, com a onda-
llai es (s o y-celle s) i, en aques sen i , s'hi
ecull qualse ol expe ikncia pe sonal que, a
pa e de I'au o , ingui alguna elació amb
el seu pensamen i amb la se a p hc ica de
la geog a ia. Aques e les con e eix en
ela s de deli osa i encu iosida lec u a, plens
de ida i de poesia (especialmen , pel meu
gus , els de Cla ence J. Glacken i To s en
Hage s and). .Aques a ca ac e ís ica, que
semp e és d'ag ai en un manual acadkmic,
no impedeix gens ni mica que el lec o in e-
essa en I'e olució del pensamen geog h-
ic n'ex egui una p o i osa i a iada in o -
mació sob e cada un dels p o agonis es:
quines expe ikncies iscudes han es a més
signi ica i es pe a la se a ajec b ia com a
gebg a ? Quins llib es, p o esso s, con e kn-
cies i col.loquis el a en in lui ? Com es a
RESSENYES
ana a ai~onan la se a ob a? Com la eu a a, no es a peu de pagina que acla eixen o
.en pe spec i a? Quina au oc í ica es a? l'apa ell concep ual (<<p k ican, aexpe ien-
Quins p ojec es de u u é? Quina e a i és cia,,, ahe meneu ica,,
...
).
la se a concepció de la geog a ia?, e c., e c. En de ini i a, ens obem da an d'un Ili-
Po se se ia un mica més c í ic pel que a b e inno ado , que eixampla amb esc eix
a les es aules odones que Bu ime inse- l'ho i zó de possibili a s i d'in e p e acions
eix en el seu manual. Malg a la lúcida p e- que sob e el pensamen geog i ic ens han
sen ació de I'au o a als con ex s socials i aca- o e ins a a els en ocamen s con encionals.
demics co esponen s -mos a e iden The P ac ice o Geog aphy mos a cla amen
d'una eno me capaci a pe in e p e a con- les limi acions inhe en s a aquelles gene a-
ex s nacionals mol di e en s-, c ec que les li zacions sob e la his b ia de la geog a ia ba-
aules odones no encaixen amb les his b- sades només en el .pensanien . o només en
ies pe sonals. No hi a es que l'es uc u a el <<con ex ,
(p.
15). Es ac a, e i e , d'un
i el discu s siguin di e en s ni que hi pa i- p ime assaig expe imen al d'un ambiciós
cipin uns al es gebg a s. El p oblema 6s que p ojec e engega ja a uns anys (The In e na-
po se els emes de discussió no són els més ional Diulogue P ojec ) que anscendeix,
M-
ap opia s i que, so in , es pe d el il. Aixb huc, els lími s ma eixos de la geog a ia amb
impedeix a iba a unes conclusions comu- l'inim d'aconsegui un uc í e diileg en-
nes i conc e es, o i que, pe al a banda, e les di e ses in e p e acions del món.
la con e sa s'en iqueix eno memen , abas-
an aspec es di e sos '-i in e essan s, Joan Nogué
i
Fon
anma eix- que s'allunyen del ema ma eix
Caldegi
Uni e si a i de Gi ona
de discussió (la concepció de la geog a ia, el
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
pape del eball de camp, el u u dels jo-
es llicencia s o ins i o , com ho eia Ca 1
Saue , pe man eni en usiasma s els seus es-
udian s de Be keley).
En d'al es esc i s hem pogu comp o a
CLAVERO, PL.,
RASO, J.M.,
Los ciimas.
l'habili a d'Ame Bu ime a I'ho a de ans- Fundamen os
y
suge encias d da'c icas, Anaya,
me e missa ges de g an igo osi a cien í i-
,
135 pp., Mad id 1983.
ca amb un llengua ge poe ic i ca ega
d'emoció. Aques esp i de inesse que an El clima és un dels emes més impo an s
la ca ac e i za s'en e eu ambé en aques de la Geog a ia Física, ja que exe ceix una
cas: en la in oducció, en la p esen ació de o a in lukncia sob e el medi ( an el ísic
les au obiog a ies, en els apa a s d'in e p e- com l'humi). Pe al a banda; cal ema ca
ació con ex ual. La igo osi a s'obse a a que la Clima ologia és una cikncia o sa e-
o i a d e , en les e e kncies u ili zades, en cen : no expe imen a un desen olupamen
el comen a i del me ode de eball segui , i sis ema i zació decisius ins a iba al pe-
en l'exposició de les successi es ases de ma- íode comp is en e les dues gue es mun-
du ació del p ojec e, en les de alladissimes dials.