Ressenyes

di menciació semp e can ian i'una di e s+ a semp e en expansió. Josep Puig Depa amen de Geog a ia Uni e si a Au bnoma de Ba celona BWER, ANNE (ed.), %e P ac ice o Geo- g aphy, Longman, XIZI, 298 pp. Lond es- No a Yo k 1983. Ve aquí un llib e peculia , o iginal. %e P ac ice o Geog aphy és d'aquella llei d'ob es que posseeixen el do d'encu iosi el lec o abans d'inicia -ne la lec u a. Al p ime cop d'ull s'en e eu icilmen la sineula i a de " la se a o ma i con ingu , imp essió que es co obo a un cop acaba de llegi . Anne Bu - ime p e én amb aques llib e ajuda a cla- i ica les elacions en e el pensamen i la de la geog a ia, pe una banda, i les expe ikncies pe sonals iscudes pels gebg a s : ma eixos, pe al a banda. Pe aconsegui aques objec iu I'au o a ens p oposa do ze au obiog a ies, co esponen s als següen s gebg a s: Cla ence J. Glacken, Aadel B un-Tschudi, William R. Mead, John B. Leighly, Wal e F eeman, Ilma i Hus ich, : Jacqueline Beaujeu-Ga nie , William William-Olsson, Hans Bobek, Ge i Jan an den Be g, Wol gang Ha ke i To s en Hage s and (a qui Anne Bu ime ag aeix especialmen I'aju i col~labo ació en I'ecli- ció d'auues llib e). Es :. ac a, de e , de do - ze au o e lexions sob e les p bpies expe ih- cies pe sonals i sob e els con ex s socials en que aques es es desen olupa en. L'o d e en que s'exposen les au obiog a ies no espon a cap dels es e eo ípici c i e is que so in s'u ili zen (comuni a s geog h iques nacio- nals, en ocamen s emh ics, di isió c onolb- gica). S'assembla ia a c<l'es uc u a d'un am de lo s més que no pas a una classi icació de ensable amb &ca; el que in en a és des- e lla I'in e ks pe I'especi ici a de cada pe - sona, així com els di e sos e s de simili- ud i con as que an de la geog a ia una a en u a complexa i exci an , (p. 2). To es les au obiog a ies énen p ecedides d'una pe- i a in oducció sob e I'au o i la se a m hc- ica geog h ica,,. Al inal els ma eixos au o s adjun en una selecció bibliog h ica pe al que el lec o in e essa pugui explo a més de alladamen les connexions en e I'expe- ikncia iscuda dels gebg a s i els seus esc i s publica s. En e aques s ela s pe sonals s'in e calen es aules odones e e ides a al'ambien dels cu sos pos g adua s, (cap. 5. Pa len: Clyde F. Kohn, Leslie Hewes, Ma in W. Mike- sell, E. Co on Ma he , P es on E. James), a .La geog a ia ancesa als anys 40. (cap. 9. A pa i de pa k a s ex e s &en e is es indi iduals, Claude Ba aillon o gani za una aimagin&ia, aula odona en e: Pie e Bi o , Jean D esch, Hen i Enjalbe , Pie e Geo ge And k Meynie , Pie e Monbeig i Louis Papy) i, inalmen , a <<La geog a ia ame i- cana als anys 50, (Cap. 13. In e enen: Bill Pa ison, Duane Knos, Geo ge Kish, F ed Lu- ke mann i Richa d L. Mo ill). P e iamen . Bu ime emma ca les discussions i anali za els con ex s als quals hom a e e encia, o aplican els concep es de signi icació, ded- o a, i medi (milie ), els quais, segons eila, són la e i able clau pe en end e la composició RESSENYES - global del pensamen i de la pdc ica geog h- ques. Pe al de acili a al lec o una millo com- p ensió del con ex geog h ic que embolca- lla la ajec b ia p o essional dels do ze geb- g a s p o agonis es del llib e, s'adjun a al i- nal un b eu i in e essan apkndix sob e el desen olupamen de la geog a ia en els pa'i- sos als quals aquells pe anyen. L'apkndix - elabo a pe gebg a s signi ica ius de cadas- cuna de les di e en s comuni a s geog h iques- a e e kncia, conc e amen , als següen s pai'sos: Angla e a (Ronald Johns on), Finlindia (Ola i G ano), F an- Ca (Pau1 Cla al), paisos de pa la alemanya (Die ich Ba els), Pa'isos Baixos (Ch is ian an Paassen), No uega (Halls ein Mykle- bos ) i Su2cia (S a an Helm id). Alb que ca ac e i za i dis ingeix l'ob a que comen em, és, p ecisamen -al meu en end e-, el sis ema de I'au obiog a ia. No - és d'es anya que una gebg a d'inspi ació humanis a busaui un mk ode de eball i d'exposició que acili i la e lexió expe ien- cial, I'au oconeixemen c í ic i la comp en- sió mú ua a a és de la in e subiec i i a . *La ida de cada ésse humi e lec eix el d a- ma del seu emps i del seu medi,, (p. 3); con- seqüen men , l'au obiog a ia és un p ime pas, un p ime g aó pe a iba a la com- p ensió del pensamen i de la p hc ica de la geog a ia. Po dona llum a mul i ud de p e- gun es que no semp e enen hcil espos a: com expliquen i in e p e en el món els geb- g a s? Exis eix un .sen i geog h ic* de la ea- li a que pugui di e encia -se del <<sen i , del socibleg, del psicbleg, del poe a o de I'his- .o iado ? Si és que exis eix, com es mani es- -. ca, com s'a icula, com es posa en p hc ica? A a és de I'au obiog a ia Bu ime cons- a a I'exis kncia d'aques <<sen i ,, geog h ic, o aconeixemen co eog h ic,, @. 12) com p e- e eix di -ne ella: ape a la majo pa ' d'au o s d'aques olum [...I la pe cepció sen- so ial ( isual, cink ica, audi i a), els lligams a ec ius amb el lloc i la egió, així com les expe ikncies imagina ies ex e es de con es i Llegendes, les col.leccions de c omos, la con- emplació de mapes, o con ibuí a e que es decidissin pe la geog a ia [...I El cul iu d'aques "sen i " geog h ic, que jo anome- no "coneixemen co eog h ic", po eni les se es a els en les expe ikncies [...I iscudes de pe i . La comp ensió &aques es a els po se un p ime pas pe a la comp ensió dels llengua ges més o mals de desc ipció i ex- plicació inhe en s a la nos a disciplina> (PP. 4-5). Cal insis i en el e que no es ac a d'au obiog a ies es ic amen acadkmiques. Bu ime con ida els do ze gebg a s a exp essa -se com a con is es, com a onda- llai es (s o y-celle s) i, en aques sen i , s'hi ecull qualse ol expe ikncia pe sonal que, a pa e de I'au o , ingui alguna elació amb el seu pensamen i amb la se a p hc ica de la geog a ia. Aques e les con e eix en ela s de deli osa i encu iosida lec u a, plens de ida i de poesia (especialmen , pel meu gus , els de Cla ence J. Glacken i To s en Hage s and). .Aques a ca ac e ís ica, que semp e és d'ag ai en un manual acadkmic, no impedeix gens ni mica que el lec o in e- essa en I'e olució del pensamen geog h- ic n'ex egui una p o i osa i a iada in o - mació sob e cada un dels p o agonis es: quines expe ikncies iscudes han es a més signi ica i es pe a la se a ajec b ia com a gebg a ? Quins llib es, p o esso s, con e kn- cies i col.loquis el a en in lui ? Com es a RESSENYES ana a ai~onan la se a ob a? Com la eu a a, no es a peu de pagina que acla eixen o .en pe spec i a? Quina au oc í ica es a? l'apa ell concep ual (<<p k ican, aexpe ien- Quins p ojec es de u u é? Quina e a i és cia,,, ahe meneu ica,, ... ). la se a concepció de la geog a ia?, e c., e c. En de ini i a, ens obem da an d'un Ili- Po se se ia un mica més c í ic pel que a b e inno ado , que eixampla amb esc eix a les es aules odones que Bu ime inse- l'ho i zó de possibili a s i d'in e p e acions eix en el seu manual. Malg a la lúcida p e- que sob e el pensamen geog i ic ens han sen ació de I'au o a als con ex s socials i aca- o e ins a a els en ocamen s con encionals. demics co esponen s -mos a e iden The P ac ice o Geog aphy mos a cla amen d'una eno me capaci a pe in e p e a con- les limi acions inhe en s a aquelles gene a- ex s nacionals mol di e en s-, c ec que les li zacions sob e la his b ia de la geog a ia ba- aules odones no encaixen amb les his b- sades només en el .pensanien . o només en ies pe sonals. No hi a es que l'es uc u a el <<con ex , (p. 15). Es ac a, e i e , d'un i el discu s siguin di e en s ni que hi pa i- p ime assaig expe imen al d'un ambiciós cipin uns al es gebg a s. El p oblema 6s que p ojec e engega ja a uns anys (The In e na- po se els emes de discussió no són els més ional Diulogue P ojec ) que anscendeix, M- ap opia s i que, so in , es pe d el il. Aixb huc, els lími s ma eixos de la geog a ia amb impedeix a iba a unes conclusions comu- l'inim d'aconsegui un uc í e diileg en- nes i conc e es, o i que, pe al a banda, e les di e ses in e p e acions del món. la con e sa s'en iqueix eno memen , abas- an aspec es di e sos '-i in e essan s, Joan Nogué i Fon anma eix- que s'allunyen del ema ma eix Caldegi Uni e si a i de Gi ona de discussió (la concepció de la geog a ia, el Uni e si a Au bnoma de Ba celona pape del eball de camp, el u u dels jo- es llicencia s o ins i o , com ho eia Ca 1 Saue , pe man eni en usiasma s els seus es- udian s de Be keley). En d'al es esc i s hem pogu comp o a CLAVERO, PL., RASO, J.M., Los ciimas. l'habili a d'Ame Bu ime a I'ho a de ans- Fundamen os y suge encias d da'c icas, Anaya, me e missa ges de g an igo osi a cien í i- , 135 pp., Mad id 1983. ca amb un llengua ge poe ic i ca ega d'emoció. Aques esp i de inesse que an El clima és un dels emes més impo an s la ca ac e i za s'en e eu ambé en aques de la Geog a ia Física, ja que exe ceix una cas: en la in oducció, en la p esen ació de o a in lukncia sob e el medi ( an el ísic les au obiog a ies, en els apa a s d'in e p e- com l'humi). Pe al a banda; cal ema ca ació con ex ual. La igo osi a s'obse a a que la Clima ologia és una cikncia o sa e- o i a d e , en les e e kncies u ili zades, en cen : no expe imen a un desen olupamen el comen a i del me ode de eball segui , i sis ema i zació decisius ins a iba al pe- en l'exposició de les successi es ases de ma- íode comp is en e les dues gue es mun- du ació del p ojec e, en les de alladissimes dials.