RESSENYES
ob es en la se a majo ia del món anglo-
saxó, i mol es d'elles ecen s, o ela i a-
men ecen s.
Concluin . El llib e d'en G igg és un
manual que ol demos a la a ie a del
món ag ícola a a és de l'es udi de es
ac o s (l'econbmic, el ísic i el cul u al),
i
que po se mol ú il als es udian s de
ba xille a , als uni e si a is, o a qualse-
ol pe sona que ulgui inicia -se en el e-
ma de l'ag icul u a i les se es di e si a s
mundials, i disposa així d'unes bases de
e e bncia sob e la qües ió.
Ramon Ai onso
momen s en qub aques , com a ema
d'es udi, de e lexió i de c eació, és ecu-
pe a i10 e iscola pe d'al es cibncies i
disciplines. Tbcnics en plani icació de
l'Adminis aci6, ilbso s, a is es, espe-
cialis es en es b ica, sociblegs, his o ia-
do s de l'a s'a e eixen a pa la -i a
més ho an mol bé- d'un concep e del
qual, en g an pa , nosal es en som els
a í exs i que, a a, ha queda o e. No hi
ha ni una sola comunicació p esen ada
pe un gebg a . Una cu a in e enció de
Da id Lowen hal en la aula odona inal
és l'únic que ens impedeix a i ma que la
p edncia del gebg a en aques llib e si-
gui o almen nulla.
I,
en can i, el ema
és del o geog a ic, enca a que sigui
ac a amb un en ocamen in e disci-
plina .
DAGOGNET,
F.,
ed., 1982,
Mo du pay-
Di igeix el olum F ancois Dagogne ,
sage? Philosophie e es hé ique du paysa-
alumne de Gas on Bachela d (au o de
ge,
Pa ís, Champ Vallon, 239 pp.
La poé ique de I'espace,
ob a cabdal e-
cupe ada pels geog a s humanis es an-
El 1982 se celeb a a Lyon un col4oqui
in e disciplina sob e la signi icació ac-
ual del concep e de paisa ge, pa ocina ,
ni més ni menys, que pel Minis b e de
I'En i onnemen (Di ec ion de 1'U ba-
nisme Se ice de 1'Espace e des Si es,
Mission Paysage).
El llib e que comen-
em ecull, sp a el ma eix í ol, les po-
nbncies i comunicacions d'aquell amós
deba .
L'ob a és in e essan en mol s sen i s.
Plan eja no es qües ions, e isa concep-
es, apo a solucions i al e na i es.
1,
pel
que a a la geog a ia, posa en e idbncia
Jn e lamen able: el desin e bs que,
a ui, un sec o impo an de gebg a s
sen pel ema del paisa ge, jus en uns
glosaxons) i p o esso de la Facul a de
Filoso ia de la Uni e si a Jean-Moulin
de Lyon. En el p e aci, Dagogne es p e-
gun a cla amen i di ec a:
Pou quoi, aujou d'hui, ce a ai pou
le paysage? Pou quoi ce mo meme, qu'on
c oyai angé au épe oi e de la nos algie?
Pou quoi e ien -i1 su la sc ne de plu-
sieu s cB és,
a
el poin qu'un colloque phi-
losophique I'a consac e ou éac ualisé?
(P
7).
Ve aquí l'eix e eb ado de o el de-
ba . Dagogne plan eja la p egun a i ad-
me que les espos es són múl iples i
a iades, pe b ell n'insinua una. El pai-
sa ge o na a se objec e d'in e bs pe quk
aques , a ec a pe un sis ema econbmic
RESSENYES
que compo a l'homogene~ zació i l'es-
anda i zació de l'en o n, es a pe den
les se es peculia i a s i esde é, pe an ,
un ecu s escas, una me cade ia exigua.
Amb la indus iali zació, la u bani zació
i les ans o macions ag onbmiques dels
da e s anys, els paisa ges adicionals
es an desapa eixen o can ian . Pe a
con ola aques s can is, ine i ables ins
a ce pun , l'es a necessi a d'una iloso-
ia i d'una es b ica del paisa ge (d'aquí la
c eació de la Secció
Mission Paysage
din-
e del Minis b e de l'En i onnemen ).
El ema o na a se plan eja amb més
p o undida a la p ime a comunicació
(<<Mo e ésu ec ion du paysage?~),
p esen ada pe F an~ois Dagogne ,
F an~ois Gué y i Odiel Ma cel.
A
ccLe paysage c'es I'end oi ou le
ciel e la e e se ouchen *, Michel Co-
ajoud, a qui ec e paisa gis a, a i ma
que el c eado de paisa ges imi a la na u-
a ege al, s'inspi a en o mes exis en s
pe a dissenya olums a i icials. L'au-
o es mos a especialmen p eocupa pel
camí que p enen els paisa ges con empo-
anis, pe la pe dua i emeiable d'an i-
gues e e bncies espacials i, consegiien -
men , pe la pe dua del sen i de e i o-
iali a :
Le paysage con empo ain es en ain de
omp e ou es ses ama es a ec la éali é
sensible..
.
Tou I'e o echnique du si cle
s'es employé
a
ai e able ase, u ilise le
e i oi e comme un suppo amo phe oh
pou aien se déploye <<lib emen ~ ou es
les s a égies d'aménagemen . L'oui illage
don nous disposons es si iolen qu'il n'a
plus
a
negocie son e o a ec le si e; i1
peu ou ec i ie , ou géomé ise , ou
homogénéise . On a p og essi emen as-
suje i le éel e ans o me le e i oi e
en su ace ins umen ale, indi b en e e
in e changeable
...
Pou qu'il en e dans
le ci cui des échanges, i1 au homogé-
néise I'espace e le soume e au quad i-
llage abs ai du sys me de p oduc ion
(pp.
48-49).
El paisa ge és objec e de múl iples lec-
u es i in e p e acions. Una d'elles -po -
se la més di osa al país eí en els úl ims
in anys- és la dels o ganismes es a als
enca ega s de la plani icació del eni o-
i. La comunicació de Michel Racine
(aDu paysage us ique ou de la dynami-
que de l'en e-deux,,) p e én e una ana-
lisi c í ica d'aques a concepció cco icial,,
del paisa ge, d'aques discu s basa en es-
quemes simpli icado s.
Pie e Sanso , socioleg in e essa pe
les mani es acions de I'imagina i col-
lec iu, és conegu en e els gebg a s hu-
manis es pe ob es com
Poé ique de la i-
lle
(1971) i, més ecen men ,
Va ia ions
paysagk es. In i a ion au paysage
(1983).
En aques cas (aL'a ec ion paysagb e,,)
Sanso esbossa el que pod ia se una e-
i able iloso ia del paisa ge en assenya-
la , seguin Bachela d, ins a quin pun la
idea de paisa ge de i a d'un món iscu
o igina i i inoblidable: el de la nos a in-
ancia. E ocan , sense explici a -los, els
pos ula s
enomenolbgico-exis encialis-
es, Sanso assegu a que no hi ha més
paisa ge que el paisa ge cc is cu n:
I1 n'exis e ai pas un paysage mais une
mul i ude de paysages en puissance au ou
d'un lieu e le long d'une déambula ion.
Pa no e mani e de nous laisse a ec e
ce jou -la, pa no e disponibili é ou no e
aiman a ion singuli& e, nous p épa e ions
l'élec ion d'un de ces paysages (p.
73).
RESSENYES
F an~ois Béguin (ceA chi ec u es e
paysages*) ela i i za el p oblema es b ic
i cen a o a la se a a enció en el concep-
e d'in ég a ion: cal, suposan que sigui
possible, cein eg a , el nou en el ell, imi-
an els colo s, camu lan les o mes? En
aques a ma eixa línia cca i icialis a~ s'in-
clou la comunicació d'Alain Roge , p o-
esso d'Es b ica a la Uni e si a de Cle -
mon 111. A ccU Pic u a Ho us. In o-
duc ion
i
l'a des ja dinsn, Roge busca
els o ígens de la de inició mode na de
paisa ge i els oba en el ja di de l'bpoca
omin ica, un ja di concebu com a imi-
ació li e a ia d'escenes conegudes, com
a ep oducció en minia u a de les pin u-
es de paisa ge.
A al'es hé ique de la Belle Na u e.
P oblemes d'une es hé ique
du
paysa-
gep, Nicolas G imaldi, p o esso de la
Uni e si a de Bo deaux 111, p e én ca-
ac e i za en qui: consis eix la bellesa de
la na u a. Amb g an habili a l'au o
anali za aquelles condicions subjec i es
pe les quals un paisa ge sembla eni
una digni a es b ica, pa in de la base
que ala na u e a pou nous une beau é
es hé ique en an que nous po ons su
elle le m&me ype de jugemen que nous
po ons su une oeu e d'a * (p. 116).
Tanma eix, G imaldi conclou que ccno e
in é C pou la belle na u e n'es donc
pas é i ablemen es hé ique, mais p éci-
sémen mé aphysiquew (pp. 122-123).
Les dues úl imes comunicacions són la
de Mu ielle Gagnebin, p o esso a d7Es-
b ica a la Uni e si a Jean-Moulin de
Lyon, i la de Be na d Bou geois, p o es-
so d'His o ia de la Filoso ia a la ma eixa
Uni e si a . En el p ime cas (ccLa ep é-
sen a ion an asmique du paysage com-
me condi ion de sa possibili é e de sa
pe cep ion,) s'anali za, des d'un pun de
is a es b ico-simbolic, la p oducció pic-
o ica paisa gis a de Cézanne, Max
E ns , Mond ian i Dedico a. En el segon
cas (ccL'idéalisme allemand de an la
beau é na u elle e I'embellissemen de
la na u es) s'es udien, aplicades al pai-
sa ge, les eo ies concep uals sob e la be-
llesa dels dos maxims ep esen an s de
l'idealisme alemany: Kan i Hegel.
El llib e s'acaba amb una in e essan
aula odona en la qual in e enen o s
els insc i s en el col.loqui. L'edi o -és
una Ilas ima- l'hi dedica poques pagines,
amb la qual cosa les in e encions apa-
eixen excessi amen esumides. Hagués
es a p e e ible alla ga al m&m la aula
odona i elimina els dos annexos inals,
poc eeixi s i o ~a desconnec a s del de-
ba (<<Les a eux d'un ama eu de paysa-
ge, d'Odile Ma cel i ec e s un dic ionnai-
e pa ia1 du paysage* de Gilbe Las-
caul ).
Joan Nogué i Fon
MORRIS, D.,
1982, Sel -Relian Ci ies:
ene gy and he ans o ma ion o U ban
Ame ica, San F ancisco, Sie a Club
Books.
Del 14 al 16 d'oc ub e del 1984 a eni
lloc a la Uni e si a de Neb aska, a Lin-
coln, el ccNa iona1 Colloquium on Com-
muni y Ene gy Managemen as an Eco-