Ressenyes

RESSENYES obres en la seva majoria del món anglosaxó, i moltes d'elles recents, o relativament recents. Concluint. El llibre d'en Grigg és un manual que vol demostrar la varietat del món agrícola a través de l'estudi de tres factors (l'econbmic, el físic i el cultural), i que pot ser molt útil als estudiants de batxillerat, als universitaris, o a qualsevol persona que vulgui iniciar-se en el tema de l'agricultura i les seves diversitats mundials, i disposar així d'unes bases de referbncia sobre la qüestió. Ramon Aifonso moments en qub aquest, com a tema d'estudi, de reflexió i de creació, és recuperat i10 reviscolat per d'altres cibncies i disciplines. Tbcnics en planificació de l'Administraci6, filbsofs, artistes, especialistes en estbtica, sociblegs, historiadors de l'art s'atreveixen a parlar -i a més ho fan molt béd'un concepte del qual, en gran part, nosaltres en som els artífexs i que, ara, ha quedat orfe. No hi ha ni una sola comunicació presentada per un gebgraf. Una curta intervenció de David Lowenthal en la taula rodona final és l'únic que ens impedeix afirmar que la predncia del gebgraf en aquest llibre sigui totalment nulla. I, en canvi, el tema és del tot geografic, encara que sigui tractat amb un enfocament interdisciplinar. DAGOGNET, F., ed., 1982, Mort du payDirigeix el volum Francois Dagognet, sage? Philosophie et esthétique du paysaalumne de Gaston Bachelard (autor de ge, París, Champ Vallon, 239 pp. La poétique de I'espace, obra cabdal recuperada pels geografs humanistes anEl 1982 se celebra a Lyon un col4oqui interdisciplinar sobre la significació actual del concepte de paisatge, patrocinat, ni més ni menys, que pel Ministbre de I'Environnement (Direction de 1'Urbanisme Service de 1'Espace et des Sites, Mission Paysage). El llibre que comentem recull, spta el mateix títol, les ponbncies i comunicacions d'aquell famós debat. L'obra és interessant en molts sentits. Planteja noves qüestions, revisa conceptes, aporta solucions i alternatives. 1, pel que fa a la geografia, posa en evidbncia Jn fet lamentable: el desinterbs que, avui, un sector important de gebgrafs sent pel tema del paisatge, just en uns glosaxons) i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Jean-Moulin de Lyon. En el prefaci, Dagognet es pregunta clarament i directa: Pourquoi, aujourd'hui, cet attrait pour le paysage? Pourquoi ce mot meme, qu'on croyait rangé au répertoire de la nostalgie? Pourquoi revient-i1 sur la sctne de plusieurs cBtés, a tel point qu'un colloque philosophique I'a consacre ou réactualisé? (P 7). Vet aquí l'eix vertebrador de tot el debat. Dagognet planteja la pregunta i admet que les respostes són múltiples i variades, perb ell n'insinua una. El paisatge torna a ser objecte d'interbs perquk aquest, afectat per un sistema econbmic RESSENYES que comporta l'homogene~tzació i l'estandarització de l'entorn, esta perdent les seves peculiaritats i esdevé, per tant, un recurs escas, una mercaderia exigua. Amb la industrialització, la urbanització i les transformacions agronbmiques dels darrers anys, els paisatges tradicionals estan desapareixent o canviant. Per a controlar aquests canvis, inevitables fins a cert punt, l'estat necessita d'una filosofia i d'una estbtica del paisatge (d'aquí la creació de la Secció Mission Paysage dintre del Ministbre de l'Environnement). El tema torna a ser plantejat amb més profundidat a la primera comunicació (<<Mort et résurrection du paysage?~), presentada per Fran~ois Dagognet, Fran~ois Guéry i Odiel Marcel. A ccLe paysage c'est I'endroit ou le ciel et la terre se touchent*, Michel Corajoud, arquitecte paisatgista, afirma que el creador de paisatges imita la natura vegetal, s'inspira en formes existents per a dissenyar volums artificials. L'autor es mostra especialment preocupat pel camí que prenen els paisatges contemporanis, per la perdua irremeiable d'antigues referbncies espacials i, consegiientment, per la perdua del sentit de territorialitat: Le paysage contemporain est en train de rompre toutes ses amarres avec la réalité sensible.. . Tout I'effort technique du sitcle s'est employé a faire table rase, utiliser le territoire comme un support amorphe oh pourraient se déployer <<librement~ toutes les stratégies d'aménagement. L'ouitillage dont nous disposons est si violent qu'il n'a plus a negocier son effort avec le site; i1 peut tout rectifier, tout géométriser, tout homogénéiser. On va progressivement assujettir le réel et transformer le territoire en surface instrumentale, indiffbrente et interchangeable ... Pour qu'il entre dans le circuit des échanges, i1 faut homogénéiser I'espace et le soumettre au quadrillage abstrait du systtme de production (pp. 48-49). El paisatge és objecte de múltiples lectures i interpretacions. Una d'elles -potser la més difosa al país veí en els últims vint anysés la dels organismes estatals encarregats de la planificació del tenitori. La comunicació de Michel Racine (aDu paysage rustique ou de la dynamique de l'entre-deux,,) pretén fer una analisi crítica d'aquesta concepció ccoficial,, del paisatge, d'aquest discurs basat en esquemes simplificadors. Pierre Sansot, socioleg interessat per les manifestacions de I'imaginari collectiu, és conegut entre els gebgrafs humanistes per obres com Poétique de la ville (1971) i, més recentment, Variations paysagkres. Invitation au paysage (1983). En aquest cas (aL'affection paysagbre,,) Sansot esbossa el que podria ser una veritable filosofia del paisatge en assenyalar, seguint Bachelard, fins a quin punt la idea de paisatge deriva d'un món viscut originari i inoblidable: el de la nostra infancia. Evocant, sense explicitar-los, els postulats fenomenolbgico-existencialistes, Sansot assegura que no hi ha més paisatge que el paisatge ccvistcutn: I1 n'existerait pas un paysage mais une multitude de paysages en puissance autour d'un lieu et le long d'une déambulation. Par notre manitre de nous laisser affecter ce jour-la, par notre disponibilité ou notre aimantation singuli&re, nous préparerions l'élection d'un de ces paysages (p. 73). RESSENYES Fran~ois Béguin (ceArchitectures et paysages*) relativitza el problema estbtic i centra tota la seva atenció en el concepte d'intégration: cal, suposant que sigui possible, ceintegrar, el nou en el vell, imitant els colors, camuflant les formes? En aquesta mateixa línia ccartificialista~ s'inclou la comunicació d'Alain Roger, professor d'Estbtica a la Universitat de Clermont 111. A ccUt Pictura Hortus. Introduction i l'art des jardinsn, Roger busca els orígens de la definició moderna de paisatge i els troba en el jardi de l'bpoca romintica, un jardi concebut com a imitació literaria d'escenes conegudes, com a reproducció en miniatura de les pintures de paisatge. A al'esthétique de la Belle Nature. Problemes d'une esthétique du paysagep, Nicolas Grimaldi, professor de la Universitat de Bordeaux 111, pretén caracteritzar en qui: consisteix la bellesa de la natura. Amb gran habilitat l'autor analitza aquelles condicions subjectives per les quals un paisatge sembla tenir una dignitat estbtica, partint de la base que ala nature a pour nous une beauté esthétique en tant que nous portons sur elle le m&me type de jugement que nous portons sur une oeuvre d'art* (p. 116). Tanmateix, Grimaldi conclou que ccnotre intérCt pour la belle nature n'est donc pas véritablement esthétique, mais précisément métaphysiquew (pp. 122-123). Les dues últimes comunicacions són la de Murielle Gagnebin, professora d7Estbtica a la Universitat Jean-Moulin de Lyon, i la de Bernard Bourgeois, professor d'Historia de la Filosofia a la mateixa Universitat. En el primer cas (ccLa représentation fantasmique du paysage comme condition de sa possibilité et de sa perception,) s'analitza, des d'un punt de vista estbtico-simbolic, la producció pictorica paisatgista de Cézanne, Max Ernst, Mondrian i Dedicova. En el segon cas (ccL'idéalisme allemand devant la beauté naturelle et I'embellissement de la natures) s'estudien, aplicades al paisatge, les teories conceptuals sobre la bellesa dels dos maxims representants de l'idealisme alemany: Kant i Hegel. El llibre s'acaba amb una interessant taula rodona en la qual intervenen tots els inscrits en el col.loqui. L'editor -és una Ilastimal'hi dedica poques pagines, amb la qual cosa les intervencions apareixen excessivament resumides. Hagués estat preferible allargar al m&m la taula rodona i eliminar els dos annexos finals, poc reeixits i for~a desconnectats del debat (<<Les aveux d'un amateur de paysage, d'Odile Marcel i ecvers un dictionnaire partia1 du paysage* de Gilbert Lascault). Joan Nogué i Font MORRIS, D., 1982, Self-Reliant Cities: energy and the transformation of Urban America, San Francisco, Sierra Club Books. Del 14 al 16 d'octubre del 1984 va tenir lloc a la Universitat de Nebraska, a Lincoln, el ccNationa1 Colloquium on Community Energy Management as an Eco-