RESSENYES
F an~ois Béguin (ceA chi ec u es e
paysages*) ela i i za el p oblema es b ic
i cen a o a la se a a enció en el concep-
e d'in ég a ion: cal, suposan que sigui
possible, cein eg a , el nou en el ell, imi-
an els colo s, camu lan les o mes? En
aques a ma eixa línia cca i icialis a~ s'in-
clou la comunicació d'Alain Roge , p o-
esso d'Es b ica a la Uni e si a de Cle -
mon 111. A ccU Pic u a Ho us. In o-
duc ion
i
l'a des ja dinsn, Roge busca
els o ígens de la de inició mode na de
paisa ge i els oba en el ja di de l'bpoca
omin ica, un ja di concebu com a imi-
ació li e a ia d'escenes conegudes, com
a ep oducció en minia u a de les pin u-
es de paisa ge.
A al'es hé ique de la Belle Na u e.
P oblemes d'une es hé ique
du
paysa-
gep, Nicolas G imaldi, p o esso de la
Uni e si a de Bo deaux 111, p e én ca-
ac e i za en qui: consis eix la bellesa de
la na u a. Amb g an habili a l'au o
anali za aquelles condicions subjec i es
pe les quals un paisa ge sembla eni
una digni a es b ica, pa in de la base
que ala na u e a pou nous une beau é
es hé ique en an que nous po ons su
elle le m&me ype de jugemen que nous
po ons su une oeu e d'a * (p. 116).
Tanma eix, G imaldi conclou que ccno e
in é C pou la belle na u e n'es donc
pas é i ablemen es hé ique, mais p éci-
sémen mé aphysiquew (pp. 122-123).
Les dues úl imes comunicacions són la
de Mu ielle Gagnebin, p o esso a d7Es-
b ica a la Uni e si a Jean-Moulin de
Lyon, i la de Be na d Bou geois, p o es-
so d'His o ia de la Filoso ia a la ma eixa
Uni e si a . En el p ime cas (ccLa ep é-
sen a ion an asmique du paysage com-
me condi ion de sa possibili é e de sa
pe cep ion,) s'anali za, des d'un pun de
is a es b ico-simbolic, la p oducció pic-
o ica paisa gis a de Cézanne, Max
E ns , Mond ian i Dedico a. En el segon
cas (ccL'idéalisme allemand de an la
beau é na u elle e I'embellissemen de
la na u es) s'es udien, aplicades al pai-
sa ge, les eo ies concep uals sob e la be-
llesa dels dos maxims ep esen an s de
l'idealisme alemany: Kan i Hegel.
El llib e s'acaba amb una in e essan
aula odona en la qual in e enen o s
els insc i s en el col.loqui. L'edi o -és
una Ilas ima- l'hi dedica poques pagines,
amb la qual cosa les in e encions apa-
eixen excessi amen esumides. Hagués
es a p e e ible alla ga al m&m la aula
odona i elimina els dos annexos inals,
poc eeixi s i o ~a desconnec a s del de-
ba (<<Les a eux d'un ama eu de paysa-
ge, d'Odile Ma cel i ec e s un dic ionnai-
e pa ia1 du paysage* de Gilbe Las-
caul ).
Joan Nogué i Fon
MORRIS, D.,
1982, Sel -Relian Ci ies:
ene gy and he ans o ma ion o U ban
Ame ica, San F ancisco, Sie a Club
Books.
Del 14 al 16 d'oc ub e del 1984 a eni
lloc a la Uni e si a de Neb aska, a Lin-
coln, el ccNa iona1 Colloquium on Com-
muni y Ene gy Managemen as an Eco-
RESSENYES
nomic De elopmen S a egyn. S'hi an
p esen a una qua en ena de ponbncies,
e e en s o es a la p oblema ica ene gb-
ica i a les es a bgies de desen olupa-
men basades en el manegamen local de
I'ene gia.
Com a con e encian con ida a in e -
eni Da id Mo is. El seu pa lamen ,
<<Tancan el cicle: l'e icibncia i el desen-
olupamen econbmicu, a e sa sob e
I'analisi de l'ac ual p océs de desen olu-
pamen : <<En el anscu s dels da e s
cen anys el nos e sis ema economic s'ha
basa en dos p incipis: els baixos cos os
d'ope ació (p eus dec eixen s de I'ene -
gia) i els baixos cos os d'abocamen de
esidus. El esul a ha es a un sis ema
ene gb icamen mol ine icien i que
enca el cicle econbmic de p oducció-
consum-abocamen . L'e iciencia ene gb-
ica i l'e icibncia econbmica han demos-
a se incompa ibles. Pe o els augmen s
dels p eus de l'ene gia i dels cos os d'a-
bocamen de esidus, en el anscu s de
la decada dels se an a, es an en més
compa ibles l'e icibncia i el desen olupa-
men economic. Augmen a I'e icibncia
ol di ap o i a al maxim els ecu sos lo-
cals. Aixo a la egada a a o eix un p o-
cés econbmic més in eg a i un pape més
ac iu de les comuni a s locals en la plani-
icació del desen olupamen econbmicn.
en g an mane a en o s aquells sec o s de
la socie a ame icana (i pe descomp a ,
de o a de No d-amb ica) que con em-
plen I'acció a ni ell local com a con a-
pun d'un sis ema econbmico-polí ic ba-
sa en les g ans co po acions i les mac o-
adminis acions, que si pe alguna cosa
s'han ca ac e i za és pe la se a ine i-
cibncia a o s ni ells.
Da id Mo is, amb més de deu anys
d'expe ikncia al on del Ins i u e o
Local Sel -Reliance, ha es a , a la ega-
da, un incansable con e encian i un in-
cansable esc ip o , al com ho demos a
la publicació cons an de llib es
i
eballs
seus. Des dels seus classics
Neighbo -
hood Powe : The New Localism
( ins a a
I'únic adui' al cas ella) i
Kilowa Coun-
e : In oduc ion o Ene gy Concep s and
P ac ices,
ins al seu ecen
Be You Po-
we Company,
o passan pe
Sel -
Relian Ci ies: Ene gy and he ans o -
ma ion o U ban Ame ica
i pe
New Ci y-
S a es,
Da id Mo is se'ns p esen a com
un analis a ben o iginal, amb una isió
de u u ben a ac i a si la compa em
amb la g iso i manca d'imaginació que
o s els cle gues del sis ema econbmic
impe an demos en quo idianamen .
Pe o no solamen des aca com a ana-
lis a, sino que alho a ha ac ua com a
consul o pe a cen ena s d'en s locals
Pe o, qui és en Da id Mo is? Da id
Mo is, di ec o del Ins i u e o Local
Sel -Reliance, és un dels pione s ame i-
cans que p oposen l'augmen de la inde-
pendencia local. Des de la e is a
Sel -
Reliance,
de la qual an apa eixe 28 nú-
me os en e 1976 i 1982 (pe ce no hi és
a cap biblio eca de Ba celona), a in lui
pe I'augmen de despeses en
concep es ene gkics. Un eballmodblic
en aques ema és
Planning o Ene gy
Sel -Reliance: The Case S udy o he
Dis-
ic o Columbiu.
A a bé, en aques a e-
censió em cen a é en el seu llib e
Sel -
Relian Ci ies
pe l'o iginali a de I'anilisi
que a de les ciu a s al com a ui les co-
RESSENYES
neixem i pe les sugge en s idees que ens ca ac e his b ic i cada capí ol es & o de-
apo a de ca a al u u . na c onolbgicamen .
Da id Mo is aona que la pk dua de Els dos p ime s capí ols ac en de la
I'au osos enimen ene gk ic local, en el elació di ec a de les ecnologies i les
anscu s dels anys en que s'han imposa on s d'ene gia pe dona o ma i au o i-
els combus ibles bssils, l'au omobil i les a a la ciu a . El p ime , <<Donan o ma
companyies elec iques i de gas, a ana a la ciu a ame icana: de la us a al ca bó
acompanyada de la pk dua de pode
10-
i al pe oli>>, desc iu com la descobe a
cal en bene ici de les adminis acions pe del ca bó i la in enció de la maquina de
sob e del municipi i de les co po acions apo es an combina pe pe me e el
economiques sense cap mena &a ela- desen olupamen de la ciu a indus ial, i
men a la comuni a . Les ciu a s que una an e que la ciu a ingués au o i a pe
egada ha ien p odui els seus p opis ali- p o egi la salu i la segu e a dels seus
men s, la se a p bpia ene gia i els seus ciu adans (subminis amen d'aigua, e-
p opis béns, han esde ingu cada egada collida d'escomb a ies, e c.). Quan el
més dependen s de ma k ies impo ades pe oli i el mo o de combus ió in e na
de o a. Les comuni a s densamen po- an pene a en la socie a , la endkncia
blades han igno a les se es elacions an e io a can ia i es c ea en & ees me-
amb la ama na u al: han inu ili za sbls opoli anes sense cen es. El capí ol se-
e ils, han des ia els ius i els han con- gon, <<Mi an la xa xa elkc ica: de les
e i en cla ague es, han aboca o a cen als elbc iques de ba i al sis ema
mena de esidus al ma i a l'ai e, e c. Do- elk ic con inen al*, explica la elació
na que la Te a és un sis ema limi a i en e les ciu a s i les se es on s d'ene -
que disposa de ecu sos ini s, l'au o ens gia. Relaciona ambé la mida de les plan-
p oposa con e i la ciu a en un labo a- es p oduc o es d'ene gia amb la capaci-
o i on posa a p o a la nos a capaci a a de la ciu a pe a con ola la indús ia
de iu e
-o
almenys de sob e iu e- en elkc ica: men e que abans les xa xes
una no a kpoca ca ac e i zada pel e elkc iques e en con olades pe les ciu-
que les ciu a s descob eixen i ap enen a a s, a a el subminis amen d'ene gia
manega els seus p opis ecu sos, sob e- elkc ica és una as a i complexa xa xa
o els ene gk ics, dona que o a ciu a con inen al egulada pe l'es a i les
es a empla~ada en un os ini de e a i agkncies ede als, pe b cada egada es-
é un accés limi a als ecu sos. de enen més incomp ensibles ins i o
pe als seus p opis enginye s-manage s.
El llib e es a di idi en dues pa s. La
p ime a i ulada <<Pe den el con ol*. Els dos da e s capí ols de la p ime a
Dibuixa l'e olució de les & ees u banes, pa (caps.
3
i
4)
conside en el ol can-
des dels pobles pe i s, independen s, au- ian de la ciu a dins del sis ema
osu icien s, ins a iba a les g ans ciu- poli ico-econbmic no d-ame ic8: un i u-
a s, o almen dependen s de ma k ies la <<Go e nan la ciu a : l'au o i a mu-
impo ades. Aques a pa del llib e és de nicipal i la plani icació*, i I'al e <<Finan-
216
RESSENYES
qan la ciu a : el pode de la bo sa,,. En
els da e s cen anys les despeses munici-
pals han expe imen a un d amh ic inc e-
men , i ambé les compe encies i l'au o i-
a de la ciu a pe a plani ica el seu
u-
u . Pe o men e la ciu a ana a esde e-
nin di ec amen implicada en el p océs
de desen olupamen , s'ha oba subjec-
a a o ces o a del con ol local. L'eco-
nomia local és poca cosa més que una pe-
i a pa del me ca global, i el des í d'u-
na ciu a depkn eqüen men de deci-
sions p eses en les sales de jun es de
g ans co po acions ben dis an s de la ciu-
a . La dependkncia de les ciu a s de co -
po acions emo es és pa al-lela a la su-
bo dinació c eixen de les ciu a s a go-
e ns emo s.
-
La segona pa , <<Guanyan I'au ono-
mia*, explica els di e en s es o qos de les
ciu a s pe a edui la se a dependkncia
de les on s d'ene gia impo ades,
i
com
aques es o q g adualmen s'ha ana ei-
xamplan e s un a any pe assoli l'au o-
sos enimen .
El p ime capí ol de la segona pa
(cap.
S),
i ula <<Una conjun u a c í i-
can, dóna una ullada als can is sense p e-
ceden s que en la conjun u a ene ge ica
mundial han ma ca una línia di iso ia en
el desen olupamen u bh.
El capí ol si& desc iu aEls p ime s
passos> que han es a p esos pe aquelles
comuni a s que han implemen a el ma-
negamen ene gk ic local: bases de dades
locals, e icikncia ene ge ica, no es o de-
nances municipals pe a edi icació i ús
del sol (<<el d e a la cap ació del sol,), la
balanqa municipal de pagamen s ( an a
ene gia en a al municipi quan s dine s
su en cap a o a), la pa icipació ciu a-
dana en la plani icació i en l'ús de l'ene -
gia
...
Ci a ambé l'exemple de la ciu a
de Da is, ciu a uni e si h ia cali o nia-
na de
36.000
habi an s, pione a en la ges-
ió i ús e icien de I'ene gia, on hi ha
28.000
bicicle es i on aques s ehicles
cons i ueixen el
40 %
del a ic o al.
El e ce capí ol de la segona pa
(cap. 7), c<Sis emes ene ge ics a escala
humana,,, cons a a I'eme gkncia en I'ús
de les on s d'ene gia locals, i dóna c edi-
bili a a la idea d'au osos enimen ene -
gk ic. Les no es ecnologies pe a la cap-
ació i l'ús de les on s d'ene gia eno a-
bles d'o igen local (pe augmen a l'e i-
cikncia ene gk ica, pe ecicla els esi-
dus
...)
donen a les ciu a s l'opo uni a
d'assoli la se a independkncia ene ge i-
ca. Aques es ecnologies enen alguns
e s comuns: poden aplica -se econbmi-
camen a escala comuni h ia, poden sub-
minis a ene gia a la xa xa cen ali zada
(la llei anomenada PURPA -Public U i-
li y Regula o y Policies Ac -, ap o ada
l'any 1978, a elimina el monopoli legal
que les emp eses elkc iques ame icanes
enien sob e la p oducció d'ene gia, i a
pe me e que els pe i s p oduc o s inde-
penden s puguessin es a connec a s a la
xa xa elec ica i end e els seus exce-
den s a la companyia) o edui la necessi-
a de no es ins al-lacions p oduc o es
d'ene gia con encionals ( k miques i10
nuclea s), que p odueixen un impac e
econbmic posi iu a la comuni a , c een
nous llocs de eball i edueixen la
p oducció de esidus i les despeses
d'ene gia.
El capí ol ui e, <<Financan la ansi-
RESSENYES
ciow, és po se el capí ol més impo an ,
ja que desc iu di e en s bcniques de i-
nanGamen que han es a emp ades pe a
capi ali za les no es emp eses ene gb i-
ques o els p og ames de manegamen
d'ene gia. Mo is ha oba que l'ele-
men clau en qualse ulla ecnica de i-
nanGamen és e que la pe sona o ins i-
ució que comp a qualse ol d'aques s sis-
emes ene gb ics pagui més desp és de la
comp a que abans. El nou equipamen és
paga mi jan~an els es al is ene ge ics
gene a s. Aixb mol so in eque eix que
el municipi i la companyia ell c ica local
a ibin a aco ds especials amb ins i u-
cions inance es. Tan el municipi com la
companyia elec ica maneguen ele ades
sumes de dine s, se eixen a ees geog h-
iques limi ades i són di ec amen o indi-
ec a con ola s pel públic que se eixen.
El da e capí ol, ((La ciu a ecologi-
ca,, a un eixi amb o s els ils conduc-
o s del llib e. Discu eix la ciu a ecolbgi-
ca, una ciu a que a de l'e iciencia el seu
p incipi de go e n (pe b no l'e icikncia
únicamen econbmica!). Discu eix la ciu-
a del u u , aquella que ans o ma les
se es elacions adicionals pa asi a ies
amb la ama na u al de la e a on s'in-
se eix, en unes elacions més simbib i-
ques i mú uamen benb iques.
En esum, l'ob a de Da id Mo is que
comen em hau ia de se una lec u a e-
comanada a o es les pe sones que es i-
guin elacionades amb el municipi, o a
qualse ulla pe sona in e essada en el go-
e n local, en la pe i a emp esa p i ada o
coope a i a local, o, simplemen , en la
se a comuni a .
Josep
Puig