Ressenyes

RESSENYES Fran~ois Béguin (ceArchitectures et paysages*) relativitza el problema estbtic i centra tota la seva atenció en el concepte d'intégration: cal, suposant que sigui possible, ceintegrar, el nou en el vell, imitant els colors, camuflant les formes? En aquesta mateixa línia ccartificialista~ s'inclou la comunicació d'Alain Roger, professor d'Estbtica a la Universitat de Clermont 111. A ccUt Pictura Hortus. Introduction i l'art des jardinsn, Roger busca els orígens de la definició moderna de paisatge i els troba en el jardi de l'bpoca romintica, un jardi concebut com a imitació literaria d'escenes conegudes, com a reproducció en miniatura de les pintures de paisatge. A al'esthétique de la Belle Nature. Problemes d'une esthétique du paysagep, Nicolas Grimaldi, professor de la Universitat de Bordeaux 111, pretén caracteritzar en qui: consisteix la bellesa de la natura. Amb gran habilitat l'autor analitza aquelles condicions subjectives per les quals un paisatge sembla tenir una dignitat estbtica, partint de la base que ala nature a pour nous une beauté esthétique en tant que nous portons sur elle le m&me type de jugement que nous portons sur une oeuvre d'art* (p. 116). Tanmateix, Grimaldi conclou que ccnotre intérCt pour la belle nature n'est donc pas véritablement esthétique, mais précisément métaphysiquew (pp. 122-123). Les dues últimes comunicacions són la de Murielle Gagnebin, professora d7Estbtica a la Universitat Jean-Moulin de Lyon, i la de Bernard Bourgeois, professor d'Historia de la Filosofia a la mateixa Universitat. En el primer cas (ccLa représentation fantasmique du paysage comme condition de sa possibilité et de sa perception,) s'analitza, des d'un punt de vista estbtico-simbolic, la producció pictorica paisatgista de Cézanne, Max Ernst, Mondrian i Dedicova. En el segon cas (ccL'idéalisme allemand devant la beauté naturelle et I'embellissement de la natures) s'estudien, aplicades al paisatge, les teories conceptuals sobre la bellesa dels dos maxims representants de l'idealisme alemany: Kant i Hegel. El llibre s'acaba amb una interessant taula rodona en la qual intervenen tots els inscrits en el col.loqui. L'editor -és una Ilastimal'hi dedica poques pagines, amb la qual cosa les intervencions apareixen excessivament resumides. Hagués estat preferible allargar al m&m la taula rodona i eliminar els dos annexos finals, poc reeixits i for~a desconnectats del debat (<<Les aveux d'un amateur de paysage, d'Odile Marcel i ecvers un dictionnaire partia1 du paysage* de Gilbert Lascault). Joan Nogué i Font MORRIS, D., 1982, Self-Reliant Cities: energy and the transformation of Urban America, San Francisco, Sierra Club Books. Del 14 al 16 d'octubre del 1984 va tenir lloc a la Universitat de Nebraska, a Lincoln, el ccNationa1 Colloquium on Community Energy Management as an Eco- RESSENYES nomic Development Strategyn. S'hi van presentar una quarentena de ponbncies, referents totes a la problematica energbtica i a les estratbgies de desenvolupament basades en el manegament local de I'energia. Com a conferenciant convidat va intervenir David Morris. El seu parlament, <<Tancant el cicle: l'eficibncia i el desenvolupament econbmicu, va versar sobre I'analisi de l'actual procés de desenvolupament: <<En el transcurs dels darrers cent anys el nostre sistema economic s'ha basat en dos principis: els baixos costos d'operació (preus decreixents de I'energia) i els baixos costos d'abocament de residus. El resultat ha estat un sistema energbticament molt ineficient i que trenca el cicle econbmic de produccióconsum-abocament. L'eficiencia energbtica i l'eficibncia econbmica han demostrat ser incompatibles. Pero els augments dels preus de l'energia i dels costos d'abocament de residus, en el transcurs de la decada dels setanta, estan fent més compatibles l'eficibncia i el desenvolupament economic. Augmentar I'eficibncia vol dir aprofitar al maxim els recursos locals. Aixo a la vegada afavoreix un procés econbmic més integrat i un paper més actiu de les comunitats locals en la planificació del desenvolupament econbmicn. en gran manera en tots aquells sectors de la societat americana (i per descomptat, de fora de Nord-ambrica) que contemplen I'acció a nivell local com a contrapunt d'un sistema econbmico-polític basat en les grans corporacions i les macroadministracions, que si per alguna cosa s'han caracteritzat és per la seva ineficibncia a tots nivells. David Morris, amb més de deu anys d'experikncia al front del Institute for Local Self-Reliance, ha estat, a la vegada, un incansable conferenciant i un incansable escriptor, tal com ho demostra la publicació constant de llibres i treballs seus. Des dels seus classics Neighborhood Power: The New Localism (fins ara I'únic tradui't al castella) i Kilowatt Counter: Introduction to Energy Concepts and Practices, fins al seu recent Be Your Power Company, tot passant per SelfReliant Cities: Energy and the transformation of Urban America i per New CityStates, David Morris se'ns presenta com un analista ben original, amb una visió de futur ben atractiva si la comparem amb la grisor i manca d'imaginació que tots els clergues del sistema econbmic imperant demostren quotidianament. Pero no solament destaca com a analista, sino que alhora ha actuat com a consultor per a centenars d'ents locals Pero, qui és en David Morris? David Morris, director del Institute for Local Self-Reliance, és un dels pioners americans que proposen l'augment de la independencia local. Des de la revista SelfReliance, de la qual van apareixer 28 números entre 1976 i 1982 (per cert no hi és a cap biblioteca de Barcelona), va influir per I'augment de despeses en conceptes energkics. Un treballmodblic en aquest tema és Planning for Energy Self-Reliance: The Case Study of the District of Columbiu. Ara bé, en aquesta recensió em centraré en el seu llibre SelfReliant Cities per l'originalitat de I'anilisi que fa de les ciutats tal com avui les co- RESSENYES neixem i per les suggerents idees que ens caracter histbric i cada capítol est& ordeaporta de cara al futur. nat cronolbgicament. David Morris raona que la pkrdua de Els dos primers capítols tracten de la I'autososteniment energktic local, en el relació directa de les tecnologies i les transcurs dels anys en que s'han imposat fonts d'energia per donar forma i autoriels combustibles fbssils, l'automobil i les tat a la ciutat. El primer, <<Donant forma companyies electriques i de gas, va anar a la ciutat americana: de la fusta al carbó acompanyada de la pkrdua de poder 10i al petroli>>, descriu com la descoberta cal en benefici de les administracions per del carbó i la invenció de la maquina de sobre del municipi i de les corporacions vapor es van combinar per permetre el economiques sense cap mena &arreladesenvolupament de la ciutat industrial, i ment a la comunitat. Les ciutats que una van fer que la ciutat tingués autoritat per vegada havien produit els seus propis aliprotegir la salut i la seguretat dels seus ments, la seva prbpia energia i els seus ciutadans (subministrament d'aigua, repropis béns, han esdevingut cada vegada collida d'escombraries, etc.). Quan el més dependents de matkries importades petroli i el motor de combustió interna de fora. Les comunitats densament povan penetrar en la societat, la tendkncia blades han ignorat les seves relacions anterior va canviar i es crearen &rees meamb la trama natural: han inutilitzat sbls tropolitanes sense centres. El capítol sefertils, han desviat els rius i els han congon, <<Mirant la xarxa elkctrica: de les vertit en clavagueres, han abocat tota centrals elbctriques de barri al sistema mena de residus al mar i a l'aire, etc. Doelktric continental*, explica la relació nat que la Terra és un sistema limitat i entre les ciutats i les seves fonts d'enerque disposa de recursos finits, l'autor ens gia. Relaciona també la mida de les planproposa convertir la ciutat en un laborates productores d'energia amb la capacitori on posar a prova la nostra capacitat tat de la ciutat per a controlar la indústria de viure -o almenys de sobreviureen elkctrica: mentre que abans les xarxes una nova kpoca caracteritzada pel fet elkctriques eren controlades per les ciuque les ciutats descobreixen i aprenen a tats, ara el subministrament d'energia manegar els seus propis recursos, sobreelkctrica és una vasta i complexa xarxa tot els energktics, donat que tota ciutat continental regulada per l'estat i les esta empla~ada en un tros finit de terra i agkncies federals, perb cada vegada esté un accés limitat als recursos. devenen més incomprensibles fins i tot per als seus propis enginyers-managers. El llibre esta dividit en dues parts. La primera titulada <<Perdent el control*. Els dos darrers capítols de la primera Dibuixa l'evolució de les &rees urbanes, part (caps. 3 i 4) consideren el rol candes dels pobles petits, independents, auviant de la ciutat dins del sistema tosuficients, fins arribar a les grans ciupolitico-econbmic nord-americ8: un titutats, totalment dependents de matkries lat <<Governant la ciutat: l'autoritat muimportades. Aquesta part del llibre és de nicipal i la planificació*, i I'altre <<Finan216 RESSENYES qant la ciutat: el poder de la borsa,,. En els darrers cent anys les despeses municipals han experimentat un dramhtic increment, i també les competencies i l'autoritat de la ciutat per a planificar el seu futur. Pero mentre la ciutat anava esdevenint directament implicada en el procés de desenvolupament, s'ha trobat subjecta a forces fora del control local. L'economia local és poca cosa més que una petita part del mercat global, i el destí d'una ciutat depkn freqüentment de decisions preses en les sales de juntes de grans corporacions ben distants de la ciutat. La dependkncia de les ciutats de corporacions remotes és paral-lela a la subordinació creixent de les ciutats a governs remots. - La segona part, <<Guanyant I'autonomia*, explica els diferents esforqos de les ciutats per a reduir la seva dependkncia de les fonts d'energia importades, i com aquest esforq gradualment s'ha anat eixamplant vers un afany per assolir l'autososteniment. El primer capítol de la segona part (cap. S), titulat <<Una conjuntura crítican, dóna una ullada als canvis sense precedents que en la conjuntura energetica mundial han marcat una línia divisoria en el desenvolupament urbh. El capítol si& descriu aEls primers passos> que han estat presos per aquelles comunitats que han implementat el manegament energktic local: bases de dades locals, eficikncia energetica, noves ordenances municipals per a edificació i ús del sol (<<el dret a la captació del sol,), la balanqa municipal de pagaments (tanta energia entra al municipi quants diners surten cap a fora), la participació ciutadana en la planificació i en l'ús de l'energia ... Cita també l'exemple de la ciutat de Davis, ciutat universithria californiana de 36.000 habitants, pionera en la gestió i ús eficient de I'energia, on hi ha 28.000 bicicletes i on aquests vehicles constitueixen el 40 % del trafic total. El tercer capítol de la segona part (cap. 7), c<Sistemes energetics a escala humana,,, constata I'emergkncia en I'ús de les fonts d'energia locals, i dóna credibilitat a la idea d'autososteniment energktic. Les noves tecnologies per a la captació i l'ús de les fonts d'energia renovables d'origen local (per augmentar l'eficikncia energktica, per reciclar els residus ...) donen a les ciutats l'oportunitat d'assolir la seva independkncia energetica. Aquestes tecnologies tenen alguns trets comuns: poden aplicar-se econbmicament a escala comunithria, poden subministrar energia a la xarxa centralitzada (la llei anomenada PURPA -Public Utility Regulatory Policies Act-, aprovada l'any 1978, va eliminar el monopoli legal que les empreses elkctriques americanes tenien sobre la producció d'energia, i va permetre que els petits productors independents puguessin estar connectats a la xarxa electrica i vendre els seus excedents a la companyia) o reduir la necessitat de noves instal-lacions productores d'energia convencionals (tkrmiques i10 nuclears), que produeixen un impacte econbmic positiu a la comunitat, creen nous llocs de treball i redueixen la producció de residus i les despeses d'energia. El capítol vuite, <<Financant la transi- RESSENYES ciow, és potser el capítol més important, ja que descriu diferents tbcniques de finanGament que han estat emprades per a capitalitzar les noves empreses energbtiques o els programes de manegament d'energia. Morris ha trobat que l'element clau en qualsevulla tecnica de finanGament és fer que la persona o institució que compra qualsevol d'aquests sistemes energbtics pagui més després de la compra que abans. El nou equipament és pagat mitjan~ant els estalvis energetics generats. Aixb molt sovint requereix que el municipi i la companyia elltctrica local arribin a acords especials amb institucions financeres. Tant el municipi com la companyia electrica maneguen elevades sumes de diners, serveixen arees geogrhfiques limitades i són directament o indirecta controlats pel públic que serveixen. El darrer capítol, ((La ciutat ecologica,, fa un teixit amb tots els fils conductors del llibre. Discuteix la ciutat ecolbgica, una ciutat que fa de l'eficiencia el seu principi de govern (perb no l'eficikncia únicament econbmica!). Discuteix la ciutat del futur, aquella que transforma les seves relacions tradicionals parasitaries amb la trama natural de la terra on s'insereix, en unes relacions més simbibtiques i mútuament benbfiques. En resum, l'obra de David Morris que comentem hauria de ser una lectura recomanada a totes les persones que estiguin relacionades amb el municipi, o a qualsevulla persona interessada en el govern local, en la petita empresa privada o cooperativa local, o, simplement, en la seva comunitat. Josep Puig