Documen s
d2nhlisi
Geog al ica,
7,
1985,
pp.
3-36
Conside acions p hies a l'o gani zacio
e i o ial de la ciu a de Gi ona en
dis ic es municipals*
Dolo s Ba all6
i
T emoleda*
*
Résumé
/
Abs ac
/
Resumen
Ce a icle eu con ibue au necessai e déba su la décen alisa-
ion e la ~a ici~a ion ci adine
a
la ille de Gé one. L'idée de base
es que les' poli i ues de décen alisa ion e de pa icipa ion son non
seulemen indis~ensables au eou e enemen des g andes illes mais
u
u
que - ou en enan comp e des di é en es éali és- elles le son aussi
dans des municipali és de la aille de Gé one
(68.985
habi an s).
L'o ganisa ion e i o iale u baine y es p ésen ée comme un ins-
umen au se ice de la poli ique de décen alisa ion e de pa icipa-
ion. En ce sens,
il
ne s'agi pas an d'analyse le onc ionnemen
p esen du e i oi e pou dé ini son o ganisa ion que de o mule la
poli ique
a
sui e e I'o ganisa ion e i o iale qui la ende possible.
E an donné que I'on na pas enco e discu é,
a
Gé one, les élémen s
poli iques e onc ionnels qui doi en guide la poli ique de décen a-
lisa ion e pa icipa ion e que,
a
cause de cela, il n'es pas possible de
o mule un p oje d'o ganisa ion e i o iale qui soi applicable, on a
p é é é analyse les ai s qui, d'un poin de ue his o ique, social e
e i o ial peu en condi ionne la di ision de la ille en dis ic es: les
p éceden s his o iques su le découpage e i o ial de la ille, la déli-
mi a ion des anciennes municipali és annexées
2
Gé one, le ayon
*
Aques a icle ecull agmen s de la esi de llicencia u a
L'o gani zació e i o ial de la
ciu a de Gi ona. P opos a de c eació de dis ic es municipals,
eali zada pe la ma eixa au o a i
lliu ada a la Uni e si a Au bnoma de Ba celona el dia
6
de no emb e de
1984.
**
Llicenciada en Geog a ia, Uni e si a de Ba celona.
d'ac ion des di é en es associa ions de qua ie , i'exis ance de ba-
ie es u baines, les p é isions de c oissance u baine, les plans qui
exis en ac uellemen e la po ée e i o iale de la ille de Gé one.
A
la in, on iden i ie qua an e-deux uni és mineu es e I'on p opo-
se hui dis ic es municipaux a ec I'objec i décla é d'ou i un déba
su I'o ganisa ion e i o iale de la ille de Gé one.
This a icle aims o con ibu e o a deba e on decen aliza ion and
ci izen pa icipa ion which should be ini ia ed in he ci y o Gi ona
(Ge ona). The ini ial hypo hesis is ha decen aliza ion and pa ici-
pa ion policies a e essen ial, no only o he adminis a ion o majo
me opolis, bu also o ci ies o he size o Gi ona (pop. 68.985)
aking in o conside a ion, howe e , he di e ences which ob iously
exis .
U ban e i o ial subdi ision is concei ed as a means o implemen-
ing decen aliza ion and pa icipa ion policies. The pu pose o he
a icle is no , he e o e, so much he analysis and explana ion o
he p esen sys em as he o mula ion o an adequa e policy o spa ial
o ganiza ion which would be applicable in he u u e. Bea ing in
mind he ac ha he poli ical and unc ional con ols which will de-
e mine decen aliza ion and pa icipa ion policies in Gi ona ha e
no ye been ou lined, hus making i impossible o o mula e an ap-
plicable p oposal o e i o ial o ganiza ion, he au ho elec ed o
analyze hose ac o s o his o ical, social and spa ial o igin which
could in luence he u u e dis ic subdi ision o Gi ona. These inclu-
de: he his o ical p eceden s o e i o ial subdi isions in he ci y, he
bounda ies o o me municipali ies swallowed up in he ci y's expan-
sion, he e i o ial limi s o neighbou hood associa ions, exis ing u -
ban dis ic di isions, es ima es o u ban g ow h and u ban-planning
p ojec s now being implemen ed, and he p esen limi s o Gi ona.
Las ly, he au ho p oposes ha he o y- wo mino uni s iden i-
ied using he abo e c i e ia should be g ouped in o eigh municipal
dis ic s, in he hope o hus s imula ing u he discussion on he
spa ial o ganiza ion o he ci y o Gi ona.
Es e a iculo quie e con ibui a un deba e sob e descen alización
y pa icipación ciudadana que se ia necesa io inicia en la ciudad de
Ge ona. Se pa e de la base de que las polí icas de descen alización y
pa icipación no solo son imp escindibles pa a el gobie no de las
g andes ciudades, sino que ambién lo son pa a el de 10s municipios
de amaño semejan e a Ge ona (68.985 hab.), habida cuen a de las
di e encias exis en es.
Se plan ea la o ganización e i o ial u bana como un ins umen o
al se icio de la polí ica descen alizado a y de pa icipación. En es a
linea, pues, no se a a an o de analiza el uncionamien o ac ual del
e i o i0 pa a de ini su o ganización, sino de o mula la polí ica
que se quie e segui pa a es ablece una o ganización e i o ial que
la
haga posible.
Habida cuen a que en la ciudad de Ge ona no se han discu ido aún
10s elemen os polí icos
y
uncionales que han de de e mina dicha
polí ica de descen alización
y
pa icipación,
y
que po el10 no se
puede o mula una p opues a de o ganización e i o ial aplicable,
se ha p e e ido analiza aquellos elemen os que desde una pe spec i-
a his ó ica, social
y
e i o ial pueden condiciona la di isión de la
ciudad en dis i os: 10s an eceden es his ó icos de di isión e i o ial
de la ciudad, la delimi ación de 10s an iguos municipios anexionados
a
Ge ona, 10s ámbi os e i o iales de las asociaciones de ecinos, las
ba e as u banas exis en es, las p e isiones de c ecimien o u bano, la
plani icación ac ual
y
el & ea e i o ial de la ciudad de Ge ona.
Po ul imo, se iden i ican cua en a
y
dos unidades meno es
y
se
p oponen ocho dis i os municipales con el obje i o ya ci ado de ini-
cia una discusión sob e la o ganización e i o ial de la ciudad de
Ge ona.
Si bé en la majo ia de les g ans ciu a s eu opees s'ha dedica o es dedica un
in e es especial als emes de descen ali zació
i
pa icipació ciu adana, no es
po di el ma eix de les ciu a s pe i es o mi janes, en e les quals podem
inclou e el municipi de Gi ona, amb una supe ície de 3879,4 ha i una pobla-
ció de 68.985 habi an s el mes de ma s de 1984.
L'exis encia de ba is ma ginals i de desequilib is e i o ials en el p o el-
men de se eis basics a la població no són e s exclusius de les g ans ciu a s.
Tampoc ho són la concen ació de pode en els o gans de go e n municipal i
la esis kncia o len i ud d'aques s en o e i ies de pa icipació als ciu adans.
I hlia, un dels pai'sos eu opeus amb més expe iencia en qües ions de des-
cen ali zació, en la llei ins i u i a de Consells de Dis ic e de I'any 1976 eco-
neix a les ciu a s de més de 40.000 habi an s el d e
a
ins i ui Consells de
Dis ic e
i
a ibui -10s pode s deciso is'.
La descen ali zació
i
la pa icipació ciu adana
To
i
que a ni ell eo ic siguin de ensables aquelles pos u es adicals que
neguen la ans o mació del pode a pa i de mecanismes gene a s pe ell
'
W.
VITALI,
1984, <<Expe iencias eu opeas en el campo de la descen alización municipal.
I alia~,
CEUMT. La
e is a
municipal,
77/78, p.
22.
ma eix, a e ec es de p ac ica polí ica cal accep a que la pa icipació ciu ada-
na, enca a que canali zada i p omocionada des dels o gans de go e n, és un
elemen basic pe a aconsegui una democ acia eal.
Di e sos au o s han dub a o ins i o nega la capaci a de ans o mació
social del e pa icipa iu. John Sho comen a la posici6 adical de Cockbu n
e e ida a una polí ica conc e a de pa icipació en un municipi de G an B e-
anya, i a i ma:
I was an a emp , aco ding o Cockbu n, o inco po a e p o es , o legi i-
ma e local au ho i y policies and o p o ide in o ma ion o he decision-
make s.
(J.
SHORT, 1982, 172-173.)
A 1'Es a espanyol, M. Sánchez Mo ón posa de mani es els aspec es in e-
g ado s de la pa icipació ciu adana:
La pa icipación, en cuan o pe sigue acili a la comunicación en e 10s
gobe nan es y 10s ciudadanos
y
da espues a a las demandas de és os, no
hace sino in eg a a la población en el sis ema democ á ico.
(M. .SÁNCHEZ
MOR~N, 1983, 9.)
.
. .
la pa icipación es un sis ema pa a educi el con lic o social a con ac o
social.
(M.
SÁNCHEZ MOR~N, 1983, 10.)
Al es au o s, o i accep an les limi acions exis en s, euen en la pa ici-
pació ciu adana un mecanisme co ec o que ha de possibili a la consolida-
ció de la democ acia:
Una polí ica de con ol popula , a pesa de la media ización que pueda
eje ce el pode , ayuda á a co egi el au o i a ismo, la ine icacia, la co-
upción y la bu oc acia.
(M. CASTELLS, 1982, 6).
...
necesi amos un nue o ins umen o de ges ión polí ica, un mecanis no
ins i ucional que elacione es echamen e el Es ado y la sociedad ci il a
a és de gobie nos locales au ónomos, des-cen alización adminis a i a y
pa icipación ciudadana.
(M. CASTELLS, 1982, 6).
Ces ce e adhésion des qua ie s
a
la ie locale, exp ession de la éali é
la plus immédia e, que cons i ue une con ibu ion essen ielle
a
la solu ion
des p obl mes u bains qui de iennen chaque jou plus a dus e complexes,
un moyen de s'oppose aux endances
a
la désag éga ion e
2
la décadence
de la ie collec i e dans les illes, endances qui son la conséquence du
dé eloppemen capi alis e.
(SATANASSI, 1978,
24.)
Si s'accep a, doncs, la pa icipació ciu adana com un a ens cap a la consoli-
dació de la ida democ a ica de la ciu a , cald a de ini la polí ica descen a-
li zado a que l'ha de e possible. La descen ali zació u bana, a més de pos-
sibili a la pa icipació, hau a de millo a I'e icacia de 1'Adminis ació - an
en els seus aspec es economics com socials- i busca I'equilib i i la in eg ació
social i cul u al de les di e en s kees u banes. Wal e Vi ali, en pa la de la
descen ali zació a I alia, menciona es objec ius:
La p ime a exigkncia e a la necessi a d'amplia la ep esen ació; aixo
signi ica que, ha en -hi eleccions cada cinc anys, s'amplia el mode de pa i-
cipació dels ciu adans en la ida de 1'Adminis aciÓ. La segona exigkncia e a
d'in eg ació social, sob e o en la pe i k ia de les g ans ciu a s amb la c ea-
ció de llocs on locali za els se eis descen ali za s de I'Adminis aciÓ
i
on
oba un pun de e e kncia pe a c ea ambé una iden i icació dels ciu a-
dans, que especialmen e en immig a s, amb la ciu a .
I
el e ce objec iu
e a el d'augmen a d'alguna mane a la go e nabili a de la ciu a , és a di ,
I'e icibncia de la maquina ia comunal.
(W.
VITALI,
1984,
22.)
El ni ell de descen ali zació que es po aconsegui ind a condiciona pe
di e sos ac o s, pe o en la base de o s ells s'hi oba la olun a polí ica de
I'equip de go e n municipal. Cada municipi hau a de de ini el ipus de des-
cen ali zació que es p oposa; quines uncions i se eis ol descen ali za ;
quines compe kncies s'a o ga an a les en i a s descen ali zades; a quin ni ell
-consul iu, p oposi iu, deciso i..
.-
pod an in e eni aques es en el go e n
municipal. D'al a banda, és e iden que la dimensió de la ciu a condiciona-
ii el ipus de descen ali zació. Cada se ei municipal, segons les
se es
ca ac-
e ís iques, eque i a un ambi e i o ial d'aplicació. La g anda ia de les uni-
a s descen ali zades condiciona 2 els ipus de uncions que pod an assumi .
L'o gani zacio e i o ial u bana, base d'una polí ica de
descen ali zació i pa icipació ciu adana
Pe a pode p ac ica una polí ica de descen ali zació u bana es a imp escin-
dible ha e o gani za p s iamen el e i o i a ec a . L'o gani zació e i o-
ial que es p oposi se a la base sob e la qual aplica la polí ica descen ali za-
do a
i
de pa icipació; en aques sen i , les implicacions mú ues en e el
p ojec e polí ic
i
el p ojec e e i o ial són e iden s.
L'o gani zació e i o ial p oposada hau a de e lec i el p ojec e de ciu a
que es desi ja
i
no pas el uncionamen ac ual d7aques e i o i que s'ha
d'o gani za ; pe an , la in encionali a polí ica de la descen ali zació se a
un dels p ime s condicionan s de la p opos a e i o ial.
L'in o me He be -ci a en eballs dels au o s Casassas i Clusa- mencio-
na es blocs de condicionan s:
En p ime luga , el in o me He be in oduce el ccmé odo de 10s es
condicionan es>> pa a o mula una p opues a de eo ganización eni o ial:
10s condicionan es e i o iales (que unidades en é minos de sis emas
y
subsis emas u banos), 10s condicionan es de ges ión pública (ámbi o más
adecuado pa a la o ganización écnico-adminis a i a de las compe encias,

po an o, e icacia en la ges ión)
y,
especialmen e, el condicionan e de qué
p oblemas hay que esol e (polí icas de ace camien o de la decisión al ciu-
dadano
y
o ganización adminis a i a pa a mejo a la ges ión ac ual).
(CASASSAS-CLUSA,
1984a,
8.)
Si bé els condicionan s e i o ials (de i a s de I'es uc u a ac ual del e i-
o i) i els condicionan s uncionals (imposa s pe I'analisi de les uncions mu-
nicipals a descen ali za ) són impo an s i imp escindibles de se conside a s
en una p opos a de di isió e i o ial, els condicionan s socials (les ag upa-
cions espon anies de eins, els mo imen s socials u bans, el sen imen de
e i o iali a dels ciu adans, els desequilib is socials exis en s, les a ees
de població no in eg ades al conjun de la ciu a
...)
són ambé mol impo -
an s i so in conside a s en da e e me. Cal eni , doncs, mol en comp e
els ambi s e i o ials c ea s pe les associacions de eins, així com ambé la
conscikncia ciu adana de pe inenqa a un ba i.
Como consecuencia de la pe cepción espacial, la e i o ialidad cons i-
uye un elemen o p incipal en el conocimien o del e i o i0 polí ico. Puede
de ini se como un ipo de compo amien o median e el cual el espacio i al
esul a agmen ado en a ios e i o ios mas o nenos bien de inidos, cuyos
limi es es an conside ados como in iolables po sus habi an es.
(SANCUIN,
1981,
44-45.)
Cald a iden i ica aques es uni a s meno s pe a espec a la se a in eg i a
en el momen de dibuixa els lími s dels dis ic es. Si la iden i icació de les
uni a s meno s po dedui -se, amb ela i a acili a , d'una in e p e ació que
es aci del e i o i u ba, els c i e is pe a dibuixa les línies di iso ies en e
els dis ic es són ja una qües ió més complexa i discu ible. El nomb e d'uni-
a s descen ali zades i la se a dimensió, pe exemple, són aspec es basics a
plan eja , pe o di ícilmen emmo llables a unes lleis gene als.
La p opos a d'una di isió e i o ial u bana s'hau h de basa en un p océs
len de ecollida d'in o mació i en una analisi de o s aquells elemen s que
poden condiciona la con igu ació dels dis ic es; pe o sense una de inició pe
pa del go e n municipal del g au de descen ali zació que es ol aconsegui .
sense una analisi pos e io de les uncions que es pod an descen ali za ,
i,
inalmen , sense una amplia discussió de les al e na i es possibles amb el
conjun dels ciu adans, no es po a iba a p oposa una o gani zació e i o-
ial que sigui aplicable. Malg a o , es po inicia I'analisi d'alguns elemen s
que cald a conside a en plan eja -se I'o gani zació e i o ial de la ciu a de
Gi ona.
Els p eceden s his b ics de di isió e i o ial de
la
ciu a
Si bé alguns his o iado s, en eballs eali za s sob e la Gi ona del segle x ,
han zoni ica la ciu a
i
han anomena alguns ba is, la p ime a no ícia esc i a
que s'ha oba a I'A xiu His o ic Municipal de Gi ona sob e di isions de la
ciu a , da a de I'any 1843.
En un lligall e e en al uncionamen del Consell Municipal, que con é
documen ació sob e ca ecs municipals, s'ha oba una di isió de la ciu a de
Gi ona que é mol s pun s de coincidencia amb una di isió eclesias ica da ada
del ma eix any. El ica i gene al go e nado de Gi ona signa un documen
que di ideix el e me municipal en es pa oquies: la Ca ed al, San Feliu i
San a Susanna del Me cadal. Res línies di iso ies e en la mu alla i el iu
Onya : la pa oquia de la Ca ed al queda a limi ada al no d pe la mu alla
omana (po al de Sob epo es); a I'es
i
al sud pe la mu alla medie al de les
Ped e es, i a l'oes pel iu Onya , o i que ambé abas a a les cases que hi
ha ia al ca e del Ca me. La pa bquia de San Feliu es a a si uada al no d
de la Ca ed al, sepa ades pe la mu alla omana (po al de Sob epo es); a
I'oes queda a limi ada pel iu Onya ,
i
al no d a iba a ins al Pon Majo .
La pa bquia de San a Susanna del Me cadal ocupa a la es a de la ciu a que
es oba a a I'al e cos a del nu Onya .
Pel que a a la di isió municipal de Gi ona que da a del 1843, ens p esen a
la ciu a o gani zada en dos qua e s (cua eles), cadascun dels quals es oba
di idi en dos ba is. El iu Onya és la línia di iso ia en e les dues pa s; el
qua e núme o
1
co espon al ecin e del Me cadal, di idi en dos ba is pel
ca e del P og és (ac ual ca e Nou); el qua e núme o
2
coincideix amb la
ciu a cons ui'da a la d e a del iu Onya , u ili zan els Qua e Can ons com a
pun de sepa ació en e els dos ba is. Cada qua e es a egi pe un comissa-
i,
i
cada ba i pe un alcalde de ba i.
Aques a di isió de I'any 1843 ou modi icada poc desp és, en un e mini
mi~xim d'un any, conse an , pe b, basicamen , la ma eixa o gani zació. En
comp es de dos qua e s se'n c ea en es, i de qua e ba is es passa a se . La
modi icnció a consis i a subdi idi el cen e de la ciu a i amplia la pe i k-
ia. En el ba i segon del qua e p ime s'hi a egí el ca e de la Ru lla i el
Pla de Gi ona que ja s'ana a cons uin ; el qua e segon (a la d e a del iu
Onya ) se subdi idí en dos qua e s, co esponen s als dos ba is de la di isió
an e io , que o en subdi idi s en cinc ba is: dos si ua s al sud dels Qua e
Can ons, alla gan -se ins al ca e del Ca me,
i
es si ua s al no d dels Qua-
e Can ons, un dels quals e a nou
i
es a a o ma pel ba i del Pon Majo .
Consul an els pad ons municipals s'ha pogu oba una di isió de I'any
IX74
i
una de I'any
1890,
a la egada que, en la se ie ema ico-al abi ica de la
documen ació di e sa que s'ha ana classi ican a ]'A xiu His o ic Municipal
de Gi ona, buscan en la lle a
D
s'ha locali za una di isió de la ciu a
i
del
seu e me municipal da ada I'any 1889.
La di isió de I'any 1874 és d'una simpli icació conside able; o gani za la
ciu a de Gi ona en es ba is que co esponen als es qua e s de la di isió
es able a mol poc desp és del 1843. El iu Onya con inua essen la línia
di iso ia p incipal i la ciu a de la d e a del iu segueix di idida
a
l'alqada dels
Qua e Can ons.
Les di isions de 1889
i
de 1890 co esponen a la ma eixa o gani zació de la
ciu a , amb algunes di e kncies. En el pad ó de 1890 obem una Gi ona
di idida en qua e dis ic es; en la di isió de 1889 obem ambé els qua e
dis ic es (amb els ma eixos lími s), pe o especi ican la subdi isió dels dis-
ic es en do ze ba is. Una di e encia essencial en e les dues di isions és
'
que a la de 1889, en el seu dis ic e p ime -co esponen a I'esque a del iu
Onya -, s'inclou el e me municipal de San a Eugknia, inco po a a Gi ona
el 13 de juliol de 1888 desp és de la sol.lici ud o mulada pel municipi de
San a Eugknia, a gumen an que el c eixemen de Gi ona ha ia o ma
un con inu u bi en e les dues poblacions. El juny de 1889, el minis e de
Go e nació a comunica una eial o d e pe la qual s'anul-la a l'anne-
xió de San a Eugknia a Gi ona i es es ablien els lími s en e els dos muni-
cipis.
Gi ona queda ia o gani zada de la seguen mane a:
Dis ic e p ime .
La ciu a cons ui'da a I'esque a del iu Onya , amb la
següen subdi isió:
-
Ba i p ime : la ciu a emmu allada (ba i del Me cadal).
-
Ba i segon: la zona d'ex amu s, al no d de la sequia Mona .
-
Ba i e ce : la zona d'ex amu s, al sud de la skquia Mona
i
a I'oes
de la ca e e a de Ba celona.
-
Ba i qua : la zona d'ex amu s, al sud de la skquia Mona
i
en e la
ca e e a de Ba celona
i
el iu Onya .
-
Ba i cinquk: el e me municipal de San a Eugbnia.
A
la di isió
de 1890 desapa eix aques ba i i ecupe a la se a au onomia muni-
cipal.
Dis ic e segon.
La zona plana i més ckn ica de la d e a del iu Onya ,
en e els Qua e Can ons i la plaqa del Vi. Aques dis ic e no es oba subdi-
idi en ba is.
Dis ic e e ce .
La zona a la d e a del iu Onya
i
al sud de la plaqa del Vi
ins a iba al inal del ca e del Ca me, amb la següen subdi isió:
-
Ba i p ime : la ciu a a l'in e io de la mu alla.
-
Ba i segon: la zona d'ex amu s si uada en e les Ped e es, el iu
Onya
i
el e me municipal de San Daniel.
Dis ic e qua .
La zona a la d e a del iu Onya i al no d dels Qua e
Can ons ins a iba al Pon Majo , amb la següen subdi isió:
-
Ba i p ime : l'a ea a l'in e io de la mu alla.
-
Ba i segon: la zona del Pon Majo .
-
Ba i e ce : la zona de Ped e .
-
Ba i qua : l'a ea in eg ada pe una pa de la mun anya de Mon ju'ic,
els inicis de la all de San Daniel i la zona de To e Gi onella.
A inals del segle
XIX
ens obem, doncs, amb una ciu a alla gada seguin
el cu s del iu Onya pel seu ma ge d e , i amb una expansió impo an cap a
la pa plana, a l'al e cos a del iu. Les ba e es u banes són mol ma cades:
el iu Onya , les mu alles, la skquia Mona i la ca e e a de Ba celona. La
dimensió dels dis ic es és mol desigual, men e que els ba is in e p e en
unes uni a s u banes, en alguns casos mol de inides (Me cadal, Ped e , Pon
Majo ...).
No s'ha oba documen ació sob e cap al a di isió u bana pos e io
a 1890; només en el llib e La ciu a
de
Gi ona, de Ca les Rahola, edi a l'any
1929, en l'apa a i ula <<Di isions Adminis a i a i Eclesihs ican s'ens pa la
d'una ciu a di idida en qua e dis ic es municipals i qua e pa bquies. El
e que el nomb e de dis ic es coincideixi amb la di isió de 1890 no signi ica
que es ac i de la ma eixa o gani zació, ja que, segons Ca les Rahola, els
cen es dels qua e dis ic es se ien: la plaqa de l'Hospi a1, la plaqa de San
Agus í o de la Independhcia, la plaqa de 1'01i i la plaqa de San Pe e. Els dos
p ime s dis ic es se si uen a l'esque a del iu Onya i se subdi ideixen, es-
pec i amen , en cinc i dos ba is; els al es dos dis ic es pe anyen a la d e a
del iu i se subdi ideixen ambé, de mane a espec i a, en es i qua e ba is.
El pape de ba e a u bana del iu Onya es man é, pe o les a ees de la ciu a
si uades a d e a i esque a del iu eben un ac amen més equilib a (p oba-
blemen a causa del c eixemen impo an que es p oduí a l'esque a de
1'Onya ); ambdues pa s queden o gani zades en dos dis ic es i se ba is,
men e que l'any 1890 a l'i ea de l'esque a hi co esponia un dis ic e
amb qua e ba is i l'a ea de la d e a es a a in eg ada pe es dis ic es amb
se ba is.
Pel que a a la di isió eclesias ica que ens explica Ca les Rahola, les qua e
pa oquies que in eg en la uni a eclesias ica de Gi ona són: la Ca ed al (amb
les ilials de les esglésies del Ca me i la Me &), San Feliu (amb la ilial de
San Pe e de Galligan s), el Me cadal (a la qual s'hi ag ega el ica ia de
Palau-sacos a) i el Pon Majo (c eada l'any 1929).
Associacions de eiizs de g ups d'habi a ges i nuclis d'acollida d'i n nig acid
És el g up més nomb ós d'associacions; se'n poden comp a onze, cons i-
ui'des al lla g de la dkcada dels se an a. To es elles es oben locali zades a la
pe i 6 ia u bana, o man nuclis de població mol anca s i, a egades, ai'lla s
de l'en o n. En mol s casos són associacions in eg ades pe un g up d'habi a -
ges, no malmen de p omoció pública, que ou cons ui' pe abso bi h ees
sence es de ba aquisme. To i que hi ha di e enciacions socials impo an s
en e aques s hmbi s ei'nals, enen en comú el pe cen a ge ele adíssim de
població immig ada. Hi ha dos casos de concen ació de pe i es associacions
de ei'ns (zona de Ge mans Saba i zona de Vila- oja) que logicamen coinci-
deix amb una concen ació de g ups d'habi a ges, cons ui' s en di e en s mo-
men s, di e encia s en e ells, amb uncionamen independen , pe b que ple-
ga s con igu en unes h ees pe i k iques de ipologies u banís iques sem-
blan s. Quan no són g ups d'habi a ges es ac a de zones d'au ocons ucció
(To e Gi onella).
-
A.V. de Ge mans saba .
-
A.V. G up Josep
M"
P a .
-
A.V. dels polígons Kim i Bene .
-
A.V. de San Pons.
-
A.V. de Can Gibe del Pla.
-
A.V. de Mon ili i.
-
A.V. de Vila- oja.
-
A.V. de Fon de la Pól o a.
-
A.V. del Pina i Camp de la Fon .
-
A.V. del G up San Daniel.
-
A.V. de To e Gi onella.
La majo ia de les associacions delimi en un espai de dimensió mol edui'-
da, especialmen en el cen e u ba
o
en aquelles zones de la pe i c ia cons-
ui'des en pe íodes ela i amen ecen s i o mades pe di e sos polígons o
g ups d'habi a ges que, amb p oblemh iques indi lduali zades, han ana
cons i uin pe i es uni a s e'inals di e enciades. Aquella pe i e ia o mada
pe an ics municipis annexiona s o pe ba is his b icamen impo an s, es
oba o gani zada en uni a s ei'nals més g ans.
is conside able i'ex ensió de sol u ba que no pe any a cap Bmbi d'asso-
ciació de ei'ns, no an sols en aquelles h ees poc u bani zades, on la població
es oba mol disseminada, sinó ambé en zones an cen iques i comple a-
men u bani zades com les de i'Hospi a1, l'Eixample, la ca e e a de Ba celo-
na, el ca e de la Ru lla, el Ba i Vell i algunes zones de les Ped e es.
18

La supe posició d'ambi s d'associacions de ei'ns en un ma eix espai només
es p odueix en la in e acció en e la de la De esa i la de San a Eugknia,
conside an ambdues la zona del Tu ín com a espai in eg an de les espec i-
es associacions.
'l
Les ba e es u banes exis en s
Fen una analisi compa a i a de les di isions e i o ials que exis eixen a la
ciu a de Gi ona, es eu que di e en s elemen s ac uen epe idamen com a
ba e es u banes. Cal anali za els elemen s e i o ials i socials que condicio-
nen les elacions en e la població gi onina, essen imp escindible eni -10s en
comp e en el momen de plan eja -se una o gani zació e i o ial de la ciu a ,
ja sigui pe espec a el seu pape de ba e a, ja sigui pe in odui elemen s
que ajudin a supe a -la. Només es ind an en comp e aquelles ba e es signi-
ica i es a escala municipal, sense en a a anali za el de all in e n de cada
ba i, ja que un es udi mol acu a de la ama u bana ens pod ia e pe d e la
isió de conjun .
Els p incipals elemen s ísics de seg egació se ien els ius, els eixos de co-
municació, els espais sense u bani za i el elleu, que, suma s a les di e kncies
socials en e di e ses zones u banes i al epa imen desigual de se eis a
sob e del e i o i, a iben a con igu a -en alguns casos- sec o s u bans mol
ai'lla s i di ícilmen in eg ables. No o s els elemen s que ac uen com a ba e a
ho an en la se a o ali a ; cald a anali za cada cas pe eu e en quins ams
es debili a la se a unció di isb ia. (Vegeu el G a ic 111.)
Els
ius
To i el seu pode d'a acció pe a l'es ablimen dels p ime s nuclis de
població, el iu, en p odui -se el, c eixemen u ba i se -ne ocupa s els seus dos
cos a s, sol con e i -se en una ba e a u bana impo an .
-
El iu Te . Fins a deu anys (amb una in e upció en e 1968 i 1969) ha ia
es a un dels lími s de la ciu a de Gi ona; amb l'annexió del municipi de
Sa ia de Te i de pa del municipi de San G ego i, l'any 1974, ou inco po-
a en el eixi u ba de la ciu a . Pos e io men , amb la seg egació del munici-
pi de Sa ia de Te , l'any 1983, la Gi ona de l'al e cos a del Te es edueix a
la pa annexionada del municipi de San G ego i (zona de San Pons, Fon-
ajau, Domeny, Ge mans Saba ..
.).
El iu Te cons i ueix una de les ba e es més impo an s de la ciu a de
Gi ona; només dos pon s uneixen els dos cos a s de iu, si ua s gai ebé en el
I
Elabo ació
p dpia.
ma eix pun , on es dibuixa el colze del seu eco egu , p op de la desemboca-
du a de 1'Onya .
Un
d'aques s pon s és la ca e e a
N-I1
i é una unció basi-
camen de a ic, connec an la ciu a amb el ba i de San Pong
i
una a ea
impo an d'equipamen s ( esidencia sani a ia de la Segu e a Social, com-
plex espo iu del GEiEG, hipe me ca San Pong). L'al e pon -més an ic-
uneix la ciu a amb el sec o de San G ego i inco po a a Gi ona; és un
sec o basicamen esidencial amb alguna implan ació indus ial impo an ,
o ma -majo i a iame n - pe polígons d'habi a ges ocupa s pe població
immig ada. L'a ea si uada al no d-oes de la ciu a , sepa ada d'ella pel iu
Te , és una zona mol alllada, amb poca elació - e de l'es ic amen labo-
al- amb la es a de la ciu a ; zones an p ope es com San Ponq i Ped e o
Fon ajau i la De esa no enen cap ipus de elació, queden sepa ades pe un
iu d'una ce a amplada i sense pon s que es ableixin connexió. El nou aga
de la N-I1 po , segons quin sigui el seu eco egu de ini iu, e a ia aques a
si uació ac ual.
-
El iu Onya . El signi ica u ba del iu Onya ha ana a ian al lla g del
emps. En nomb oses guies u ís iques es po llegi que el iu Onya sepa a la
ciu a an iga (a la iba d e a) de la ciu a mode na (a la iba esque a).
Aques a a i mació no és exac a, ja que des del p ime c eixemen de la Gi o-
na del segle XI, a l'ex e io del ecin e oma es a o ma el a al del Me ca-
dal, si ua al cos a esque e del iu Onya ; ambé ben a ia es o ma el a al
de la Ru lla, que s'expandí pa alelelamen al iu Onya en el seu cos a es-
que e. Les ans o macions u banes, especialmen les oco egudes en el
segle
XIX
comenqamen s del xx, han dona la ima ge ac ual de la ciu a mo-
de na a l'esque a de 1'Onya i de la ciu a an iga a la d e a. Sigui com sigui, i
ins a una epoca o qa ecen , el iu Onya , en el seu am més cen ic, sepa-
a a dues B ees ben di e enciades de la ciu a . La locali zació del cen e co-
me cial als ca e s de la Rambla-A gen e ia i San a Cla a-ca e Nou, ha
c ea un mo imen ciu ada in ens en e els dos cos a s del iu, connec a s -en
aques a a ea més cen ica- pe es pon s i la plaga de Ca alunya. No es po
oblida ampoc la locali zació d'impo an s equipamen s adminis a ius
(Ajun amen , Dipu ació, Ju ja
...)
a la d e a del iu, la qual cosa obliga a
nomb osos desplaqamen s que, en la se a immensa majo ia, hau an de a-
essa el iu Onya .
La ehabili ació de les aqanes pos e io s de les cases si uades a la d e a del
iu, conside ades des de la se a cons ucció com els da e es d'uns edi icis
i
con e ides, amb l'ac ual ehabili ació, en un conjun u bh impo an , con i-
bueix a e alo a l'espai u ba ocupa pel iu aien -li el seu signi ica gai ebé
de cla egue a
i
ajudan a ecupe a -10 com a passeig u ba. Aques a ans o -
mació de ba e a u bana a p obable eix de con luencia en un u u no llunya
s'ha p odui' , pe o de mane a in e sa, en el am del iu Onya que ac ual-
men sepa a Vis a Aleg e
i
el ca e del Ca me de la zona de la Ru lla i
Mon ili i. Fa uns in -i-cinc anys les elacions en e la població del ca e del
Ca me
i
I'al e cos a del iu e en eqüen s, especialmen en e els jo es
d'aquella a ea
'i
d'al es pun s de la ciu a , que es banya en a les pe i es
pla ges que o ma a el iu Onya p op d'on es oba el cemen i i; d'al a
banda,
i
de mane a més ecen , el ba i de Vis a Aleg e es connec a a acil-
men amb l'al e cos a del iu amb el pon de Lo enzana, ac ualmen inexis-
en i sembla que amb in enció de o na -10 a cons ui , comp o ada la se a
u ili a . El mo imen més impo an que ac ualmen es egis a en e els dos
cos a s del iu Onya , en el seu am an e io a la plaqa de Ca alunya, és el
que e o igina pe la població d'es udian s que quo idianamen assis eixen a
1'Ins i u de Ba xille a Vicens i Vi es, si ua a la d e a del iu, o a 1'Escola de
~a~is e i, si uada al cos a esque e; pel que a a la es a de població, l'ai'lla-
men
és
no able.
El pon de Lo enzana ou ende oca -jun amen amb el de 17Al e es
Hua e- a p incipis de la decada dels se an a, quan 1'Ajun amen es p eocupa
d'eng andi el lli del iu pe e i a no es inundacions. Fou du an aquells
anys que es cons uí una pla a o ma a sob e del iu -1'ac ual plaqa de Ca alu-
nya- i s'aja dina en e'ls ma ges pe a millo a l'aspec e i dona una no a
ima ge al iu Onya . La plaqa de Ca alunya ha suposa una connexió impo -
an en e els dos cos a s de iu, o i que en e els ei'ns no s'ha aconsegui
cap mena d'in eg ació (l'associació de ei'ns que s'hi ha cons i ui' é només
exis kncia sob e el pape i no a aconsegui mai la col~labo ació en e les dues
bandes). An igamen la impo ancia ciu adana del am del iu Onya ocupa
pe la placa de Ca alunya i ins al pon de Ped a e a mol g an. En aques a
zona, anomenada 1'A eny des del segle x -i po se amb an e io i a - ins al
p ime e q. del segle
xx,
s'hi celeb a a el me ca de Gi ona. Els pagesos i
me cade s, ingu s de di e en s pobles, a iba en amb a anes i baixa en al
lli del iu a e I'in e can i de p oduc es i end e les se es me cade ies.
-
El iu Güell. Es po pa la de dos ams di e encia s del iu Güell, amb
el pun de di e enciació en la se a c ui'lla amb la ca e e a de San a Eugbnia.
El p ime am sepa a el ba i de San Na cís del de San a Eugenia i cons i-
ueix una ba e a u bana impo an , especialmen on queden sepa a s el ba -
i de Can Gibe del Pla de la zona de Bell-lloc del Pla i G up de San Na cís.
La manca o al de elació en e els dos cos a s del iu no es an a ibuible al e
ísic de la se a exis encia, com al e sociologic de les di e kncies en la compo-
sició social d'ambdues bandes i de la olun a d'ai'llamen i d'au onomia del
ba i de Can Gibe del Pla.
En el segon am de iu la si uació és mol di e en ; cal eni en comp e el
des iamen del seu cu s, eali za no a massa anys pe e i a les inundacions
que epe idamen han cas iga
la
ciu a de Gi ona. An igamen el Güell ega-
a una amplia ex ensió de sol u ba, locali za en e la ca e e a de San a
Eugenia i la De esa i des ina a ho es: amb el seu des iamen es a canali -
za el iu seguin la línia més ec a cap a la desembocadu a en el Te . Ac ual-
men aques segon am sepa a dues & ees p ac icamen sense població,
i,
pe
an , és di ícil de p ecisa el seu ca ac e de ba e a u bana.
Els
eixos de comunicació
El seu pape ha es a onamen al en el c eixemen de Gi ona. La ciu a
s'ha ana expandin al lla g dels eixos de comunicació i s'han o ma e ade s
nuclis de població al seu ol an ; pos e io men , la impo ancia d'aques s
eixos com a ies de ci culació apida i de ansi , els ha con e i en e ade-
es ba e es u banes.
-
La ia del e oca il de Ba celona a F anqa. Si bé a la p ime a mei a del
segle xx es podia dibuixa una xa xa de ca ile s a la ciu a de Gi ona, en
aques s momen s només queda la ia del e oca il de Ba celona a F anca
que, des de a ap oximadamen una dkcada, a essa la ciu a amb un pas
ele a . Quan la ia e a cons uida a ni ell de e a, especialmen a les zones
que passa a pe sob e un e aplk, e a una ba e a p ac icamen insal able i
les elacions en e els seus dos cos a s e en gai ebé inexis en s (aques a si ua-
ció pe du a en el am de ia en e el encall que a al ca e O iedo i la
ca e e a de San a Coloma, que, amb el seu pas a ni ell pe a essa la ia,
suposa un pun de connexió mol impo an ).
La cons ucció del pas ele a ha acili a eno memen la elació en e les
dues bandes, pe o enca a no ha aconsegui la se a in eg ació. En zones com
la de Figue ola-Bonas uch de Po a s'in en a aglu ina els dos cos a s de la
ia, supe an la ink cia his o ica de la di isió: en al es ams (zona de l'es a-
ció, a ea alla gada en e San Na cís i ca e e a de Ba celona..
.)
la in eg ació
és més di ícil, l'espai en e les dues zones cons uides a cada cos a de ia és
més g an, i, d'al a banda, l'exis kncia de la ca e e a de Ba celona, de aqa
pa al-lel a la ia del e oca il, segueix ac uan de ba e a.
-
La ca e e a N-I1 de Mad id a F anqa. El pas de la ca e e a N-I1 pe
l'in e io de Gi ona i el des o b u ba que aques e suposa ha es a un ema
ampliamen deba u en epe ides ocasions. is un eix de comunicació que
ac ua de ba e a u bana en o a la se a ex ensió: en el seu am pa able1 a la
ia del e oca il man é la ba e a que l'ele ació de la ia del en hagués
pogu dissold e; sepa a -enca a que amb menys o ca- la zona de Figue ola-
Bonas uch de Po a de les zones del Güell i la De esa, i inalmen allla la
ciu a de Gi ona del pa c de la De esa.
-
La G a i Via de Jaume I. El seu eco egu co espon al aqa de l'an iga
mu alla que en el segle x es cons uí al ol an del ba i del Me cadal i
s'ende och a p incipis de segle
xx.
El seu ca ac e de ia u bana de ci cula-
ció apida, suma al e que el ba i del Me cadal isqui més de ca a a la
Gi ona an iga que a l'expansió cap al pla de San a Eugknia, la con e eixen
en una ba e a u bana, enca a que mol ela i a.
-
Ca e Emili G ahi . És un ca e ample que, o i quedan inco po a a

la ama u bana de l'immedia Eixample, ac ua com a ce a ba e a en e
aques a zona i l'expansió cap a Palau. El pape de línia di iso ia es eu e o -
qa pe la p esencia de les case nes, que ocupen una ex ensió g an d'espai
u ba
i
allunyen les zones de esidencia del seu ol an ; d'al a banda, pe o, el
ca e de la Ru lla cons i ueix un eix de con inui' a en e ¡'Eixample i Palau.
La pe llongació del ca e Emili G ahi cap al passeig d'Olo , a l'al e cos a
de la ca e e a de Ba celona, po cons i ui ambé una ba e a u bana en els
ba is de San Na cís i San a Eugenia.
Els espais sense
u bani za
El ipus de c eixemen que ha segui la ciu a de Gi ona al lla g d'uns eixos
de comunicació ha p o oca la p eskncia d'uns espais esiduals sense u bani -
za , que, jun amen amb algunes a ees pe i k iques poc poblades, cons i uei-
xen e ade s impedimen s pe a la elació en e di e en s ba is.
-
Les an igues ho es del Güell. Espai - ela i amen cen ic- ocupa no a
massa emps pel iu Güell
i
pe nomb oses ho es, algunes de les quals enca a
exis eixen. És una a ea sense població que sepa a el ba i de la De esa de la
zona on s'ha c ea ecen men una associació de ei'ns que p ecisamen s'ano-
mena An igues Ho es del Güell.
-
Te enys ocupa s an e io men pe la RENFE. Són e enys que han
queda allibe a s i suposen un dis anciamen impo an del ba i de San Na -
cís espec e de la zona de la ca e e a de Ba celona.
-
Espai u bh ocupa pe les case nes. No és un espai sense u bani za , pe o
el seu us exclusiu pe a se eis mili a s el con e eixen en una ba e a en e
les zones u banes del seu ol an .
-
ees
no u bani zades de Palau. Són di e ses a ees desigualmen epa -
ides sob e el e i o i, in e calades en e les di e ses u bani zacions d'aque-
lla zona, que allunyen els nuclis de poblamen de Palau de la es a de la
ciu a .
-
Espai no u bani za en e les Ped e es
i
Vila- oja. És un espai su icien -
men g an com pe allunya dos nuclis de població, o i que l'aillamen de
l'a ea de Vila- oja - acilmen connec able amb el inal del ca e del Ca me-
é les se es causes en una ma ginació social dels polígons d'habi a ges alla
cons ui' s, més que no pas en I'espai bui que els sepa a d'al es a ees u ba-
nes de Gi ona.
-
S61 no u bani za de I'a ea inco po ada a Gi ona, p oceden del municipi
de San G ego i. És una zona poc poblada que e o qa el pape de ba e a
u bana del iu Te i que augmen a la dis ancia en e el nucli de Gi ona
i
el
poblamen més nomb ós al ol an de Ge mans Saba .
El elleu
L'expansió de la ciu a de Gi ona cap al pla demos a el e , ja e iden , que
els elleus de les Ped e es i Mon jui'c han es a un impedimen pe al c eixe-
men u ba en aquelles di eccions. Si bé les pa s més al es de les Ped e es i de
Mon jui'c es oben ac ualmen més o menys cons ui'des, no passa el ma eix
amb la essan es i la se a pe llongació cap al massís de les Ga a es. L'ai'lla-
men en e la u bani zació de Mon jui'c i el seu en o n, o en e les a ees
d'au ocons ucció al cim de les Ped e es i el seu ol an , es a mo i a en una
mínima pa pe les o mes del elleu; la se a causa s'ha de busca en les
di e encies socials exis en s. La composició social -de població majo i a ia-
men benes an - de Mon jui'c no é es a eu e amb la de Campdo a, Pon
Majo , Ped e o San Daniel; així com ambé es di e encia os ensiblemen ,
enca a que amb un signe con a i, la composició social de les a ees d'au o-
cons ucció al cim de les Ped e es, de la es a de població que, amb una ce a
dis ancia, ocupa les pa s menys al es de la mun anya.
Les p e isions de c eixemen u bh i el planejamen ac ual
La c isi econbmica pe la qual a essa el món occiden al i que -1bgicamen -
a ec a el nos e país, di icul a qualse ol p e isió sob e el c eixemen i l'e olu-
ció en gene al de la socie a ca alana. No es disposa d'in o mació su icien
pe a pode e p ediccions sob e les u u es expansions de les nos es ciu a s;
en aques sen i , el planejamen u ba gene al ha de con empla la si uació
ac ual sense possibili a s de p ojec a g ans can is.
A
Gi ona, les No mes
Subsidia ies de Planejamen , ac ualmen igen s, an e e encia a la ciu a
ac ual sense p e eu e ni p ojec a cap expansió impo an .
Donada la si uació a ípica en que es oba el planejamen gene al de la
ciu a de Gi ona, sembla imp escindible e una b eu c onologia que ens con-
dueixi a l'es a ac ual. L'any 1955 s'ap o i el Pla Gene al de Gi ona que
comp enia ambé el municipi de San Julia de Ramis. Aques pla no con enia
als in e essos del Consis o i del momen , que en epe ides ocasions a dema-
na la se a e isió, a la egada que man enia una ac uació al ma ge de la
no ma i a del pla. L'any 1971 es edac a un Pla Gene al d'ambi coma cal
que comp enia els municipis de Fo nells, Gi ona, Qua d'Onya , Sal , Sa ia
de Te , San G ego i, San Juli2 de Ramis i Vilabla eix; ou impugna , pe d
queda en igencia ins al desemb e de 1980, quan el T ibunal Sup em dic a
sen encia anulslan l'o d e ap o a o ia del pla de 1971, e o nan au oma ica-
men al pla de 1955. En el momen de la sen encia del T ibunal Sup em
ha ien ja comensa els eballs de e isió del pla de 1971, que queda en in e -
ompu s, i la ciu a es oba amb una eali a u bana de I'any 1980 que enia
pe no ma i a un pla de 1955. S'aco da la edacció d'unes no mes subsidia-
ies, dec e ades el juliol de 1981 i ac ualmen igen s, que, amb ca ac e
p o isional, egulessin l'ac i i a u banís ica de la ciu a men e s'enlles ien
els eballs de edacció del Pla Gene al.
Pel que a a l'imbi e i o ial del planejamen gene al, la si uació és ambé
o sa complexa. El maig de 1979, la Comissió P o incial d'u banisme aco da
la edacció del Pla Gene al de Conjun que a ec a els ac uals municipis d'Ai-
gua i a, Bescanó, Fp nells de la Sel a, Gi ona, Llambilles, Qua , Riude-
llo s de la Sel a, Sal , San G ego i, San Juliii de Ramis, Sa ii i Vilabla eix.
El ma eix any, i en di e ses e apes, alguns municipis sol-lici en, p esen an
una jus i icació, la seya exclusió del Pla Gene al de Conjun . La Comissió
P o incial d'u banisme ho accep a i queden exclosos els municipis d'Aigua-
i a, Bescanó, Llambilles i Riudello s de la Sel a, amb Ia qual cosa es e-
dueix l'ambi e i o ial que es eu i a ec a pe les No mes Subsidia ies de-
c e ades l'any 1981. Amb les eleccions municipals de 1983 can ia l'equip de
go e n del municipi de San G ego i i es conside a con enien demana l'ex-
clusió del planejamen de conjun , de mane a que a la p ime a exposició
pública dels eballs de edacció del Pla Gene al ja no hi cons a el municipi
de San G ego i. Pos e io men , mo i a en pa pe la sol-lici ud d'alguns
Ajun amen s, la Comissió P o incial d'u banisme aco da de seg ega els
planejamen s de cada municipi, i els eballs de edacció del Pla Gene al
euen edui' el seu ambi al e i o i es ic e del e me municipal de Gi ona,
amb els incon enien s g eus i la manca de coo dinació que aques e suposa.
Les línies gene als en el planejamen u ba de Gi ona se ien les següen s:
-
L'a enció als ius, al seu pape en la ama u bana, als seus asa s al e -
na ius.
-
L'ampliació de la xa xa ia ia que acili i la ci culació en o a la ama
u bana i connec i zones ac ualmen poc comunicades.
-
L'omplimen dels espais bui s que es locali zen en e els eixos de comuni-
cació. És una polí ica pe a comple a la ama u bana, que pe me l'ac uació
amb plans pa cials (alguns ac ualmen en ase de edacció) i no obliga a e
p e isions sob e l'expansió u bana.
-
El man enimen de de e minades es uc u es ipologiques, que sembla
no han es a p ou espec ades en la edacció de les No mes Subsidia ies.
-
El nou asa de la ca e e a N-11. La necessi a del seu des iamen del
cen e u bi sembla indiscu ible, pe o enca a no s'ha conc e a el seu aqa
de ini iu. S'han p esen a di e en s al e na i es; el plinol de les No mes Sub-
sidia ies o e eix una p opos a conc e a i dibuixada, pe o no s'han es udia les
conseqübncies del seu eco egu i els mecanismes pa al.lels que cal mou e
pe e i a que cons i ueixi una no a ba e a u bana.
L'a ea e i o ial de la ciu a de Gi ona
No es po pensa una o gani zació de l'espai de la ciu a de Gi ona sense
conside a la se a h ea e i o ial. Gi ona no és un sis ema u ba anca en ell
ma eix, sinó que gene a, cap a l'ex e io , una quan i a impo an de se eis,
a la egada que abso beix ecu sos humans, socials i economics de di e ses
p ocedbncies.
Les di e en s o gani zacions polí iques, adminis a i es i eclesias iques han
con igu a , al ol an de la ciu a de Gi ona, una sb ie d'i ees e i o ials
que, amb més o menys implan ació, amb més o menys compe kncies,
han ana de inin i e o gan el ca ac e adminis a iu i de se eis del nucli
gi oní. Seguin l'o d e de més g an a més edui'da, les p incipals a ees que
s'han o ma , amb Gi ona com a nucli o capi al, se ien les següen s:
-
La p o íncia de Gi ona. C eada l'any 1833, quan el minis e F ancisco
Ja ie de Bu gos dec e a la di isió del e i o i de 17Es a espanyol en p o ín-
cies, inspi a en el depa amen alisme ancbs. Els seus limi s, sob adamen
conegu s, s'han man ingu ins a l'ac uali a .
-
La egió de Gi ona. C eada pe la Ponkncia d7Es udi de la Di isió Te i-
o ial de Ca alunya, quan, l'any 1931, ebé l'enca ec d'es udia l'es uc u a
coma cal de Ca alunya. Desp és de nomb osos es udis i di e sos assajos,
el p ojec e de ini iu de di isió del e i o i ca ala en nou egions i en a- ui
coma ques es publica 17ab il de 1933, i ou dec e a pel P esiden de la Gene-
ali a i el Conselle d'Economia i Se eis Públics l'agos de 1936; s7implan h
en la majo pa de l'adminis ació ca alana i a deixa de eni igbncia l'any
1939, en acaba la gue a ci il2.
-
El bisba de Gi ona. Subdi idi en qua e zones i in -i-qua e a xip es-
a s. La se a pe i b ia ha ana a ian al lla g del emps, especialmen els seus
lími s me idionals i no d-occiden als. Pel sud a iba més enlla que la p o ín-
cia de Gi ona, incloen la pa oquia d'A enys de Ma , men e que pe l'oes
els limi s p o incials aba quen o qa més e i o i que els del bisba .
-
El pa i judicial de Gi ona. C ea l'any 1834, en subdi idi les uni a s
p o incials i con igu a unes a ees de dimensions semblan s a les coma ques.
En un p ime momen es c ea en amb inali a s judicials, pe o a la lla ga
E.
LLUCH i
O.
NEL.LO,
1983,
La genesi de la di isió e i o ial de Ca alunya. Edició de
documen s de I'A xiu de la Ponencia
(1931-1936),
Ba celona, Dipu aci6 de Ba celona.
1.
L'he e ogenei' a en e els dis ic es és ema cable en mol s aspec es.
Exis eixen ambé di e kncies in e nes impo an s, pe o sense p odui -se in-
compa ibili a s.
2.
Hi ha una di e enciació mol acusada en e cen e i pe i k ia.
3.
Ba e es u banes ísiques i algunes de na u alesa social no pe me en
dibuixa dis ic es en o ma de sec o s ci cula s que epa eixin els a an a ges
del cen e en e o s els dis ic es i e i in la ma ginació de de e mina s sec o s
pe i e ics.
4.
El desequilib i en la locali zació dels equipamen s és mol acusa ; mal-
g a o , dis ic es amb concen ació d'equipamen s -com el del Ba i Vell-
són de ici a is en se eis de ba i. Cald a es abli , pe an , mecanismes com-
pensa o is pe equilib a la dis ibució ac ual de l'equipamen ; ó a un e o
p escindi de les desigual a s exis en s i e una dis ibució igual en o a l'a ea
u bana.
En o cas, p k iamen a qualse ol ac uació conc e a que acili i el p océs
descen ali zado , cald a plan eja el ema en p o undi a , anali zan quines
són les uncions descen ali zables, amb quins eque imen s e i o ials i de
cos os econbmics, quines compe kncies assumi an els dis ic es, com s'es a-
bli a la se a ep esen a i i a polí ica i quines ies de pa icipació ciu adana
es c ea an. Men e no es disposi de l'analisi de o s aques s elemen s i no es
de ineixi una polí ica municipal al espec e, qualse ol p ojec e de di isió mu-
nicipal del e i o i u bh -i, pe an , la p opos a que aquí es o mula- no
pod a se al a cosa que una col~labo ació en el deba que cal plan eja sob e
la descen ali zació u bana a la ciu a de Gi ona.
BIBLIOGRAFIA
AA.W., 1983,
Gi ona i els seus ba is,
Gi ona, Ajun amen de Gi ona.
AJUNTAMENT
DE
BARCELONA, 1984, ((La di isió e i o ial de Ba celona,,,
Pape s,
1.
ALABART, A., 1981,
Els ba is de Ba celona i el mo imen associa iu einal,
esi doc o al,
2
ols.,
1
annex, Ba celona, Facul a de Ciencies Emp esa ials.
-,
1980, <<Mapa de ba iades de Ba celona*,
CEUMT,
33.
BALLESTER,
J.,
1984, <(La descen alización municipal en Espada: hablan sus esponsables.
Valencia,,
CEUMT. La e is a municipal,
77/78.
BONAL,
R.
i CASAL,
J.,
1980, <(Bases pe a una di isió de la ciu a en dis ic es municipals,,,
Jo nades sob e descen ali zació municipal a les g ans ciu a s.
BORJA,
J.,
1983a *P og ama básico de descen alización~,
CEUMT. La e is a municipal,
69.
--,
1983b, 4Los ac o es sociales en la cons ucción de la ciudadn,
Ciudad
y
e i o io,
57-58.
--,
1984a, <<La descen alizacibn e i o ial de unciones. In oducción~~,
Pape s,
3. Ajun amen
de Ba celona.

-,
1984b, .La descen alización-una cues ión de m6 odo,,, Pape s, 5. Ajun amen de Ba ce-
lona.
-,
1984c, *Les ans o macions e i o ials i ins i ucionals a 1'Eu opa ac uab, Pape s, 6. Ajun-
amen de Ba celona.
BORJA, J. i GALOFRB, J., 1984, ao ganización polí ica de la descen alización. Ca a Municipal
y
Reglamen o. Pa icipación ciudadanaw, CEUMT. La e is a municipal, 77/78.
CAMPOS, A., 1984, <<La descen alización municipal en España: hablan sus esponsables. La
Co uña*, CEUMT. La e is a municipal, 77/78.
CASASSAS, LL. i CLUSA,
J.,
1981b, L'o gani zació e i o ial i adminis a i a de Ba celona. Fun-
cions i ambi s de descen ali zació: els nous dis ic es, Ba celona, Ajun amen de Ba celona.
-,
1984a, aDi isión e i o ial
y
descen alización de unciones,,, Jo nades sob e la descen ali -
zació a deba , Aiun amen de Ba celona.
.
-,
1984c, ~Descen alización de compe encias
y
ámbi os de p es ación de se icios. Di isión
e i o ial descen alización de unciones,. CEUMT. La e is a munici~al. 77/78.
CASTELLS,
M.,
1982, <<HipÓ esis pa a la de las nue as elaciones his ó icas en e econo-
mia, sociedad
y
e i o io*, CEUMT. La e is a municipal, 55 i 56.
CERNUDA,
P:, 1983, <La o ganización polí ico-adminis a i a de la descen alizaciónn, CEUMT.
La e is a municipal, 69.
-,
1984, <La descen alización municipal en España: hablan sus esponsables. P esen aciónu,
CEUMT. La e is a municipal, 77/78.
CLAVAL, P., 1978, Espace e pou oi , Pa is, P esses Uni e si ai es de F ance.
CLUSA, J., CASASSAS, LL. i GABARR~, A., 1982, Es udi sob e al e na i es d'o gani zació munici-
pal. El cas de Sal i Sa ia a Gi ona. Dic amen i in o me addicional, Gi ona.
FRIEDLAND, R., 1982, Powe and C isis in he Ci y, Co po a ions, unions and u ban policy, Hong
Kong, The MacMillan P ess L d.
GARC~A, M. e al., 1980, *Teo ia
y
me odologia de la di isión e i o ial en dis i os
y
ba ios. El
caso de la ciudad de Valencia,, CEUMT, 24.
JOHNSTON, R.
J.,
1979, Poli ical, Elec o al, and Spa ial Sys ems. An Essay in Poli ical Geog a-
phy, Ox o d, Cla endon P ess.
LAAN,
M.
R., 1978, *Rappo su la pa icipa ion de l'indi idu
B
la ie publique locale>,, Con é-
ence des pou oi s locaux e égionaux de l'Eu ope. Pa icipa ion de l'indi idu a la ie publique
locale, S asbou g, Conseil de 1'Eu ope.
LABORDA, D., 1983, aPa icipaciÓn ciudadanau, CEUMT. La e is a municipal, 69.
LLUCH, E. i NEL.LO, O., 1983, La genesi de la di isió e i o ial de Ca alunya. Edició de docu-
men s de l'A xlu de la Ponencia
(1931-1936),
Ba celona, Dipu ació de Ba celona.
MARSHALL, L.
F.,
1984, ~Expe iencias eu opeas en el campo de la descen alización municipal.
G an B e aña: El caso del G an Lond esn, CEUMT. La e is a municipal, 77/78.
MASSAM, B., 1975, Loca ion and space in social adminis a ion, Lond es, Edwa d A nold.
OBIOLS, M. i PALOMAR, M., 1984, ~<Descen alización de compe encias, unciones
y
se icios.
Me odologia
y
no ma i a de las ans e encias. Descen alización
y
pe sonab, CEUMT.
La e is a municipal, 77/78.
PADDISON, R., 1983, The agmen ed s a e. The poli ical Geog aphy o powe , Ox o d, Basil
Blackwell Publishe Limi ed.
PERDIG~,
J.,
1984, *No a compa a i a de di e en es modelos eu opeos de descen alización mu-
nicipaln, Pape s,
5.
Ajun amen de Ba celona.
PRATS, J., 1984, *La Pa icipación
y
Descen alización en el ma co de la nue a
Ley
de Régimen
Locab, Val ncia, P ime os encuen os sob e descen alización
y
pa icipación.
RAFFESTIN, C., 1980, Pou une géog aphie du pou oi , Pa ís, Lib ai ies Techniques.
RAHOLA, C., 1929, La ciu a de Gi ona, Ba celona, Ba cino.
SÁNCHEZ,
J.
E., 1981,
La Geog a ia
y
el Espacio Social del Pode ,
Ba celona, Los Lib os de la
F on e a.
SÁNCHEZ, M., 1983, <<Elemen os de la pa icipación ciudadanaa,
CEUMT. La e is a muni-
cipal,
69.
SANGUIN,
A.-L.,
1981,
Geog a ia polí ica,
Ba celona, Oikos- au.
SANTACRUZ,
A.,
1984, <La descen alización municipal en España: hablan sus esponsables.
Có doba,,,
CEUMT. La e is a municipal,
77178.
SCHNEIDER, K. i VITALI, W., 1984, <(Las expe iencias ex anje as en ma e ia de Descen aliza-
ción Municipal
y
Pa icipación Ciudadanan, Val ncia. P ime os encuen os sob e descen ali-
zación
y
pa icipación.
SHORT,
J.
R.,
1982,
An in oduc ion o poli ical geog aphy,
Lond es, Rou ledge
&
Kegan Paul
L d.
SOLER,
J.,
1975, <Es uc u es me can ils bhsiques als Paisos Ca alans,,
Miscelddnia Pau Vila,
G anolle s, Mon blanc-Ma in.
VALL VERD^,
J.
e al., 1980, <<La descen ali zació de la ges ió municipala,
CEUMT,
22.
VICENTE,
J.,
1984, <<La descen alización municipal en España: hablan sus esponsables. Za ago-
zaw,
CEUMT. La e is a municipal,
77/78.
VICENTE,
J.
i SANTACRUZ,
A.,
1984, <<Las expe iencias españolas en ma e ia de Descen alización
Municipal
y
Pa icipación Ciudadanaa, Val ncia, P ime os encuen os sob e descen aliza-
ción
y
pa icipación.
VITALI,
W.,
1984, ~Expe iencias eu opeas en el campo de la descen alización municipal. I alias,
CEUMT. La e is a municipal,
77/78.
WORMS,
J.
P., 1984, aExpe iencias eu opeas en el campo de la descen alización municipal.
F ancian,
CEUMT. La e is a municipal,
77/78.
ZAPATA, S., 1983, <<La descen alización municipal en una es a egia de democ a ización
y
mo-
de nización de 10s En es Localesn,
CEUMT. La e is a municipal,
69.
--,
1984, <<La descen alización municipal en España: hablan sus esponsables. Mad id),,
CEUMT. La e is a municipal,
77/78.
36