Consideracions prèvies a l'organització territorial de la ciutat de Girona en districtes municipals

Documents d2nhlisi Geogralfica, 7, 1985, pp. 3-36 Consideracions prhies a l'organitzacio territorial de la ciutat de Girona en districtes municipals* Dolors Batall6 i Tremoleda* * Résumé / Abstract / Resumen Cet article veut contribuer au necessaire débat sur la décentralisation et la ~artici~ation citadine a la ville de Gérone. L'idée de base est que les' politi\ues de décentralisation et de participation sont non seulement indis~ensables au eouverenement des grandes villes mais u u que -tout en tenant compte des différentes réalitéselles le sont aussi dans des municipalités de la taille de Gérone (68.985 habitants). L'organisation territoriale urbaine y est présentée comme un instrument au service de la politique de décentralisation et de participation. En ce sens, il ne s'agit pas tant d'analyser le fonctionnement present du territoire pour définir son organisation que de formuler la politique a suivre et I'organisation territoriale qui la rende possible. Etant donné que I'on na pas encore discuté, a Gérone, les éléments politiques et fonctionnels qui doivent guider la politique de décentralisation et participation et que, a cause de cela, il n'est pas possible de formuler un projet d'organisation territoriale qui soit applicable, on a préféré analyser les traits qui, d'un point de vue historique, social et territorial peuvent conditionner la division de la ville en districtes: les précedents historiques sur le découpage territorial de la ville, la délimitation des anciennes municipalités annexées 2 Gérone, le rayon * Aquest article recull fragments de la tesi de llicenciatura L'organització territorial de la ciutat de Girona. Proposta de creació de districtes municipals, realitzada per la mateixa autora i lliurada a la Universitat Autbnoma de Barcelona el dia 6 de novembre de 1984. ** Llicenciada en Geografia, Universitat de Barcelona. d'action des différentes associations de quartier, i'existance de barrieres urbaines, les prévisions de croissance urbaine, les plans qui existent actuellement et la portée territoriale de la ville de Gérone. A la fin, on identifie quarante-deux unités mineures et I'on propose huit districtes municipaux avec I'objectif déclaré d'ouvrir un débat sur I'organisation territoriale de la ville de Gérone. This article aims to contribute to a debate on decentralization and citizen participation which should be initiated in the city of Girona (Gerona). The initial hypothesis is that decentralization and participation policies are essential, not only for the administration of major metropolis, but also for cities of the size of Girona (pop. 68.985) taking into consideration, however, the differences which obviously exist. Urban territorial subdivision is conceived as a means of implementing decentralization and participation policies. The purpose of the article is not, therefore, so much the analysis and explanation of the present system as the formulation of an adequate policy of spatial organization which would be applicable in the future. Bearing in mind the fact that the political and functional controls which will determine decentralization and participation policies in Girona have not yet been outlined, thus making it impossible to formulate an applicable proposal for territorial organization, the author elected to analyze those factors of historical, social and spatial origin which could influence the future district subdivision of Girona. These include: the historical precedents of territorial subdivisions in the city, the boundaries of former municipalities swallowed up in the city's expansion, the territorial limits of neighbourhood associations, existing urban district divisions, estimates of urban growth and urban-planning projects now being implemented, and the present limits of Girona. Lastly, the author proposes that the forty-two minor units identified using the above criteria should be grouped into eight municipal districts, in the hope of thus stimulating further discussion on the spatial organization of the city of Girona. Este articulo quiere contribuir a un debate sobre descentralización y participación ciudadana que seria necesario iniciar en la ciudad de Gerona. Se parte de la base de que las políticas de descentralización y participación no solo son imprescindibles para el gobierno de las grandes ciudades, sino que también lo son para el de 10s municipios de tamaño semejante a Gerona (68.985 hab.), habida cuenta de las diferencias existentes. Se plantea la organización territorial urbana como un instrumento al servicio de la política descentralizadora y de participación. En esta linea, pues, no se trata tanto de analizar el funcionamiento actual del territori0 para definir su organización, sino de formular la política que se quiere seguir para establecer una organización territorial que la haga posible. Habida cuenta que en la ciudad de Gerona no se han discutido aún 10s elementos políticos y funcionales que han de determinar dicha política de descentralización y participación, y que por el10 no se puede formular una propuesta de organización territorial aplicable, se ha preferido analizar aquellos elementos que desde una perspectiva histórica, social y territorial pueden condicionar la división de la ciudad en distritos: 10s antecedentes históricos de división territorial de la ciudad, la delimitación de 10s antiguos municipios anexionados a Gerona, 10s ámbitos territoriales de las asociaciones de vecinos, las barreras urbanas existentes, las previsiones de crecimiento urbano, la planificación actual y el &rea territorial de la ciudad de Gerona. Por ultimo, se identifican cuarenta y dos unidades menores y se proponen ocho distritos municipales con el objetivo ya citado de iniciar una discusión sobre la organización territorial de la ciudad de Gerona. Si bé en la majoria de les grans ciutats europees s'ha dedicat o es dedica un interes especial als temes de descentralització i participació ciutadana, no es pot dir el mateix de les ciutats petites o mitjanes, entre les quals podem incloure el municipi de Girona, amb una superfície de 3879,4 ha i una població de 68.985 habitants el mes de mars de 1984. L'existencia de barris marginals i de desequilibris territorials en el provelment de serveis basics a la població no són fets exclusius de les grans ciutats. Tampoc ho són la concentració de poder en els organs de govern municipal i la resistkncia o lentitud d'aquests en oferir vies de participació als ciutadans. Ithlia, un dels pai'sos europeus amb més experiencia en qüestions de descentralització, en la llei institutiva de Consells de Districte de I'any 1976 reconeix a les ciutats de més de 40.000 habitants el dret a instituir Consells de Districte i atribuir-10s poders decisoris'. La descentralització i la participació ciutadana Tot i que a nivell teoric siguin defensables aquelles postures radicals que neguen la transformació del poder a partir de mecanismes generats per ell ' W. VITALI, 1984, <<Experiencias europeas en el campo de la descentralización municipal. Italia~, CEUMT. La revista municipal, 77/78, p. 22. mateix, a efectes de practica política cal acceptar que la participació ciutadana, encara que canalitzada i promocionada des dels organs de govern, és un element basic per a aconseguir una democracia real. Diversos autors han dubtat o fins i tot negat la capacitat de transformació social del fet participatiu. John Short comenta la posici6 radical de Cockburn referida a una política concreta de participació en un municipi de Gran Bretanya, i afirma: It was an attempt, acording to Cockburn, to incorporate protest, to legitimate local authority policies and to provide information to the decisionmakers. (J. SHORT, 1982, 172-173.) A 1'Estat espanyol, M. Sánchez Morón posa de manifest els aspectes integradors de la participació ciutadana: La participación, en cuanto persigue facilitar la comunicación entre 10s gobernantes y 10s ciudadanos y dar respuesta a las demandas de éstos, no hace sino integrar a la población en el sistema democrático. (M. .SÁNCHEZ MOR~N, 1983, 9.) . . . la participación es un sistema para reducir el conflicto social a contacto social. (M. SÁNCHEZ MOR~N, 1983, 10.) Altres autors, tot i acceptant les limitacions existents, veuen en la participació ciutadana un mecanisme corrector que ha de possibilitar la consolidació de la democracia: Una política de control popular, a pesar de la mediatización que pueda ejercer el poder, ayudará a corregir el autoritarismo, la ineficacia, la corrupción y la burocracia. (M. CASTELLS, 1982, 6). ... necesitamos un nuevo instrumento de gestión política, un mecanisrno institucional que relacione estrechamente el Estado y la sociedad civil a través de gobiernos locales autónomos, des-centralización administrativa y participación ciudadana. (M. CASTELLS, 1982, 6). Cest cette adhésion des quartiers a la vie locale, expression de la réalité la plus immédiate, que constitue une contribution essentielle a la solution des probltmes urbains qui deviennent chaque jour plus ardus et complexes, un moyen de s'opposer aux tendances a la désagrégation et 2 la décadence de la vie collective dans les villes, tendances qui sont la conséquence du développement capitaliste. (SATANASSI, 1978, 24.) Si s'accepta, doncs, la participació ciutadana com un avens cap a la consolidació de la vida democratica de la ciutat, caldra definir la política descentralitzadora que l'ha de fer possible. La descentralització urbana, a més de possibilitar la participació, haura de millorar I'eficacia de 1'Administració -tant en els seus aspectes economics com socialsi buscar I'equilibri i la integració social i cultural de les diferents kees urbanes. Walter Vitali, en parlar de la descentralització a Italia, menciona tres objectius: La primera exigkncia era la necessitat d'ampliar la representació; aixo significa que, havent-hi eleccions cada cinc anys, s'amplia el mode de participació dels ciutadans en la vida de 1'AdministraciÓ. La segona exigkncia era d'integració social, sobretot en la perifkria de les grans ciutats amb la creació de llocs on localitzar els serveis descentralitzats de I'AdministraciÓ i on trobar un punt de referkncia per a crear també una identificació dels ciutadans, que especialment eren immigrats, amb la ciutat. I el tercer objectiu era el d'augmentar d'alguna manera la governabilitat de la ciutat, és a dir, I'eficibncia de la maquinaria comunal. (W. VITALI, 1984, 22.) El nivell de descentralització que es pot aconseguir vindra condicionat per diversos factors, pero en la base de tots ells s'hi troba la voluntat política de I'equip de govern municipal. Cada municipi haura de definir el tipus de descentralització que es proposa; quines funcions i serveis vol descentralitzar; quines competkncies s'atorgaran a les entitats descentralitzades; a quin nivell -consultiu, propositiu, decisori.. .- podran intervenir aquestes en el govern municipal. D'altra banda, és evident que la dimensió de la ciutat condicionarii el tipus de descentralització. Cada servei municipal, segons les seves característiques, requerira un ambit territorial d'aplicació. La grandaria de les unitats descentralitzades condicionar2 els tipus de funcions que podran assumir. L'organitzacio territorial urbana, base d'una política de descentralització i participació ciutadana Per a poder practicar una política de descentralització urbana es fa imprescindible haver organitzat prsviament el territori afectat. L'organització territorial que es proposi sera la base sobre la qual aplicar la política descentralitzadora i de participació; en aquest sentit, les implicacions mútues entre el projecte polític i el projecte territorial són evidents. L'organització territorial proposada haura de reflectir el projecte de ciutat que es desitja i no pas el funcionament actual d7aquest territori que s'ha d'organitzar; per tant, la intencionalitat política de la descentralització sera un dels primers condicionants de la proposta territorial. L'informe Herbert -citat en treballs dels autors Casassas i Clusamenciona tres blocs de condicionants: En primer lugar, el informe Herbert introduce el ccmétodo de 10s tres condicionantes>> para formular una propuesta de reorganización tenitorial: 10s condicionantes territoriales (que unidades en términos de sistemas y subsistemas urbanos), 10s condicionantes de gestión pública (ámbito más adecuado para la organización técnico-administrativa de las competencias, por tanto, eficacia en la gestión) y, especialmente, el condicionante de qué problemas hay que resolver (políticas de acercamiento de la decisión al ciudadano y organización administrativa para mejorar la gestión actual). (CASASSAS-CLUSA, 1984a, 8.) Si bé els condicionants territorials (derivats de I'estructura actual del territori) i els condicionants funcionals (imposats per I'analisi de les funcions municipals a descentralitzar) són importants i imprescindibles de ser considerats en una proposta de divisió territorial, els condicionants socials (les agrupacions espontanies de veins, els moviments socials urbans, el sentiment de territorialitat dels ciutadans, els desequilibris socials existents, les arees de població no integrades al conjunt de la ciutat ...) són també molt importants i sovint considerats en darrer terme. Cal tenir, doncs, molt en compte els ambits territorials creats per les associacions de veins, així com també la conscikncia ciutadana de pertinenqa a un barri. Como consecuencia de la percepción espacial, la territorialidad constituye un elemento principal en el conocimiento del territori0 político. Puede definirse como un tipo de comportamiento mediante el cual el espacio vital resulta fragmentado en varios territorios mas o rnenos bien definidos, cuyos limites estan considerados como inviolables por sus habitantes. (SANCUIN, 1981, 44-45.) Caldra identificar aquestes unitats menors per a respectar la seva integritat en el moment de dibuixar els límits dels districtes. Si la identificació de les unitats menors pot deduir-se, amb relativa facilitat, d'una interpretació que es faci del territori urba, els criteris per a dibuixar les línies divisories entre els districtes són ja una qüestió més complexa i discutible. El nombre d'unitats descentralitzades i la seva dimensió, per exemple, són aspectes basics a plantejar, pero difícilment emmotllables a unes lleis generals. La proposta d'una divisió territorial urbana s'haurh de basar en un procés lent de recollida d'informació i en una analisi de tots aquells elements que poden condicionar la configuració dels districtes; pero sense una definició per part del govern municipal del grau de descentralització que es vol aconseguir. sense una analisi posterior de les funcions que es podran descentralitzar, i, finalment, sense una amplia discussió de les alternatives possibles amb el conjunt dels ciutadans, no es pot arribar a proposar una organització territorial que sigui aplicable. Malgrat tot, es pot iniciar I'analisi d'alguns elements que caldra considerar en plantejar-se I'organització territorial de la ciutat de Girona. Els precedents histbrics de divisió territorial de la ciutat Si bé alguns historiadors, en treballs realitzats sobre la Girona del segle xrv, han zonificat la ciutat i han anomenat alguns barris, la primera notícia escrita que s'ha trobat a I'Arxiu Historic Municipal de Girona sobre divisions de la ciutat, data de I'any 1843. En un lligall referent al funcionament del Consell Municipal, que conté documentació sobre carrecs municipals, s'ha trobat una divisió de la ciutat de Girona que té molts punts de coincidencia amb una divisió eclesiastica datada del mateix any. El vicari general governador de Girona signa un document que divideix el terme municipal en tres parroquies: la Catedral, Sant Feliu i Santa Susanna del Mercadal. Res línies divisories eren la muralla i el riu Onyar: la parroquia de la Catedral quedava limitada al nord per la muralla romana (portal de Sobreportes); a I'est i al sud per la muralla medieval de les Pedreres, i a l'oest pel riu Onyar, tot i que també abastava les cases que hi havia al carrer del Carme. La parrbquia de Sant Feliu estava situada al nord de la Catedral, separades per la muralla romana (portal de Sobreportes); a I'oest quedava limitada pel riu Onyar, i al nord arribava fins al Pont Major. La parrbquia de Santa Susanna del Mercadal ocupava la resta de la ciutat que es trobava a I'altre costat del nu Onyar. Pel que fa a la divisió municipal de Girona que data del 1843, ens presenta la ciutat organitzada en dos quarters (cuarteles), cadascun dels quals es troba dividit en dos barris. El riu Onyar és la línia divisoria entre les dues parts; el quarter número 1 correspon al recinte del Mercadal, dividit en dos barris pel carrer del Progrés (actual carrer Nou); el quarter número 2 coincideix amb la ciutat construi'da a la dreta del riu Onyar, utilitzant els Quatre Cantons com a punt de separació entre els dos barris. Cada quarter esta regit per un comissari, i cada barri per un alcalde de barri. Aquesta divisió de I'any 1843 fou modificada poc després, en un termini mi~xim d'un any, conservant, perb, basicament, la mateixa organització. En comptes de dos quarters se'n crearen tres, i de quatre barris es passa a set. La modificnció va consistir a subdividir el centre de la ciutat i ampliar la perifkria. En el barri segon del quarter primer s'hi afegí el carrer de la Rutlla i el Pla de Girona que ja s'anava construint; el quarter segon (a la dreta del riu Onyar) se subdividí en dos quarters, corresponents als dos barris de la divisió anterior, que foren subdividits en cinc barris: dos situats al sud dels Quatre Cantons, allargant-se fins al carrer del Carme, i tres situats al nord dels Quatre Cantons, un dels quals era nou i estava format pel barri del Pont Major. Consultant els padrons municipals s'ha pogut trobar una divisió de I'any IX74 i una de I'any 1890, a la vegada que, en la serie tematico-alfabittica de la documentació diversa que s'ha anat classificant a ]'Arxiu Historic Municipal de Girona, buscant en la lletra D s'ha localitzat una divisió de la ciutat i del seu terme municipal datada I'any 1889. La divisió de I'any 1874 és d'una simplificació considerable; organitza la ciutat de Girona en tres barris que corresponen als tres quarters de la divisió establerta molt poc després del 1843. El riu Onyar continua essent la línia divisoria principal i la ciutat de la dreta del riu segueix dividida a l'alqada dels Quatre Cantons. Les divisions de 1889 i de 1890 corresponen a la mateixa organització de la ciutat, amb algunes diferkncies. En el padró de 1890 trobem una Girona dividida en quatre districtes; en la divisió de 1889 trobem també els quatre districtes (amb els mateixos límits), pero especificant la subdivisió dels districtes en dotze barris. Una diferencia essencial entre les dues divisions és ' que a la de 1889, en el seu districte primer -corresponent a I'esquerra del riu Onyar-, s'inclou el terme municipal de Santa Eugknia, incorporat a Girona el 13 de juliol de 1888 després de la sol.licitud formulada pel municipi de Santa Eugknia, argumentant que el creixement de Girona havia format un continu urbi entre les dues poblacions. El juny de 1889, el ministre de Governació va comunicar una reial ordre per la qual s'anul-lava l'annexió de Santa Eugknia a Girona i es restablien els límits entre els dos municipis. Girona quedaria organitzada de la seguent manera: Districte primer. La ciutat construi'da a I'esquerra del riu Onyar, amb la següent subdivisió: - Barri primer: la ciutat emmurallada (barri del Mercadal). - Barri segon: la zona d'extramurs, al nord de la sequia Monar. - Barri tercer: la zona d'extramurs, al sud de la skquia Monar i a I'oest de la carretera de Barcelona. - Barri quart: la zona d'extramurs, al sud de la skquia Monar i entre la carretera de Barcelona i el riu Onyar. - Barri cinquk: el terme municipal de Santa Eugbnia. A la divisió de 1890 desapareix aquest barri i recupera la seva autonomia municipal. Districte segon. La zona plana i més ckntrica de la dreta del riu Onyar, entre els Quatre Cantons i la plaqa del Vi. Aquest districte no es troba subdividit en barris. Districte tercer. La zona a la dreta del riu Onyar i al sud de la plaqa del Vi fins arribar al final del carrer del Carme, amb la següent subdivisió: - Barri primer: la ciutat a l'interior de la muralla. - Barri segon: la zona d'extramurs situada entre les Pedreres, el riu Onyar i el terme municipal de Sant Daniel. Districte quart. La zona a la dreta del riu Onyar i al nord dels Quatre Cantons fins arribar al Pont Major, amb la següent subdivisió: - Barri primer: l'area a l'interior de la muralla. - Barri segon: la zona del Pont Major. - Barri tercer: la zona de Pedret. - Barri quart: l'area integrada per una part de la muntanya de Montju'ic, els inicis de la vall de Sant Daniel i la zona de Torre Gironella. A finals del segle XIX ens trobem, doncs, amb una ciutat allargada seguint el curs del riu Onyar pel seu marge dret, i amb una expansió important cap a la part plana, a l'altre costat del riu. Les barreres urbanes són molt marcades: el riu Onyar, les muralles, la skquia Monar i la carretera de Barcelona. La dimensió dels districtes és molt desigual, mentre que els barris interpreten unes unitats urbanes, en alguns casos molt definides (Mercadal, Pedret, Pont Major...). No s'ha trobat documentació sobre cap altra divisió urbana posterior a 1890; només en el llibre La ciutat de Girona, de Carles Rahola, editat l'any 1929, en l'apartat titulat <<Divisions Administrativa i Eclesihstican s'ens parla d'una ciutat dividida en quatre districtes municipals i quatre parrbquies. El fet que el nombre de districtes coincideixi amb la divisió de 1890 no significa que es tracti de la mateixa organització, ja que, segons Carles Rahola, els centres dels quatre districtes serien: la plaqa de l'Hospita1, la plaqa de Sant Agustí o de la Independhcia, la plaqa de 1'01i i la plaqa de Sant Pere. Els dos primers districtes se situen a l'esquerra del riu Onyar i se subdivideixen, respectivament, en cinc i dos barris; els altres dos districtes pertanyen a la dreta del riu i se subdivideixen també, de manera respectiva, en tres i quatre barris. El paper de barrera urbana del riu Onyar es manté, pero les arees de la ciutat situades a dreta i esquerra del riu reben un tractament més equilibrat (probablement a causa del creixement important que es produí a l'esquerra de 1'Onyar); ambdues parts queden organitzades en dos districtes i set barris, mentre que l'any 1890 a l'irea de l'esquerra hi corresponia un districte amb quatre barris i l'area de la dreta estava integrada per tres districtes amb set barris. Pel que fa a la divisió eclesiastica que ens explica Carles Rahola, les quatre parroquies que integren la unitat eclesiastica de Girona són: la Catedral (amb les filials de les esglésies del Carme i la Mer&), Sant Feliu (amb la filial de Sant Pere de Galligants), el Mercadal (a la qual s'hi agrega el vicariat de Palau-sacosta) i el Pont Major (creada l'any 1929). Associacions de veiizs de grups d'habitatges i nuclis d'acollida d'irnrnigracid És el grup més nombrós d'associacions; se'n poden comptar onze, constitui'des al llarg de la dkcada dels setanta. Totes elles es troben localitzades a la perif6ria urbana, formant nuclis de població molt tancats i, a vegades, ai'llats de l'entorn. En molts casos són associacions integrades per un grup d'habitatges, normalment de promoció pública, que fou construi't per absorbir hrees senceres de barraquisme. Tot i que hi ha diferenciacions socials importants entre aquests hmbits vei'nals, tenen en comú el percentatge elevadíssim de població immigrada. Hi ha dos casos de concentració de petites associacions de vei'ns (zona de Germans Sabat i zona de Vila-roja) que logicament coincideix amb una concentració de grups d'habitatges, construi'ts en diferents moments, diferenciats entre ells, amb funcionament independent, perb que plegats configuren unes hrees perifkriques de tipologies urbanístiques semblants. Quan no són grups d'habitatges es tracta de zones d'autoconstrucció (Torre Gironella). - A.V. de Germans sabat. - A.V. Grup Josep M" Prat. - A.V. dels polígons Kim i Benet. - A.V. de Sant Pons. - A.V. de Can Gibert del Pla. - A.V. de Montilivi. - A.V. de Vila-roja. - A.V. de Font de la Pólvora. - A.V. del Pinar i Camp de la Font. - A.V. del Grup Sant Daniel. - A.V. de Torre Gironella. La majoria de les associacions delimiten un espai de dimensió molt redui'- da, especialment en el centre urba o en aquelles zones de la perifcria construi'des en períodes relativament recents i formades per diversos polígons o grups d'habitatges que, amb problemhtiques indivldualitzades, han anat constituint petites unitats ve'inals diferenciades. Aquella periferia formada per antics municipis annexionats o per barris histbricament importants, es troba organitzada en unitats vei'nals més grans. fis considerable i'extensió de sol urba que no pertany a cap Bmbit d'associació de vei'ns, no tan sols en aquelles hrees poc urbanitzades, on la població es troba molt disseminada, sinó també en zones tan centriques i completament urbanitzades com les de i'Hospita1, l'Eixample, la carretera de Barcelona, el carrer de la Rutlla, el Barri Vell i algunes zones de les Pedreres. 18 La superposició d'ambits d'associacions de vei'ns en un mateix espai només es produeix en la interacció entre la de la Devesa i la de Santa Eugknia, considerant ambdues la zona del Turín com a espai integrant de les respectives associacions. 'l Les barreres urbanes existents Fent una analisi comparativa de les divisions territorials que existeixen a la ciutat de Girona, es veu que diferents elements actuen repetidament com a barreres urbanes. Cal analitzar els elements territorials i socials que condicionen les relacions entre la població gironina, essent imprescindible tenir-10s en compte en el moment de plantejar-se una organització territorial de la ciutat, ja sigui per respectar el seu paper de barrera, ja sigui per introduir elements que ajudin a superar-la. Només es tindran en compte aquelles barreres significatives a escala municipal, sense entrar a analitzar el detall intern de cada barri, ja que un estudi molt acurat de la trama urbana ens podria fer perdre la visió de conjunt. Els principals elements físics de segregació serien els rius, els eixos de comunicació, els espais sense urbanitzar i el relleu, que, sumats a les diferkncies socials entre diverses zones urbanes i al repartiment desigual de serveis a sobre del territori, arriben a configurar -en alguns casossectors urbans molt ai'llats i difícilment integrables. No tots els elements que actuen com a barrera ho fan en la seva totalitat; caldra analitzar cada cas per veure en quins trams es debilita la seva funció divisbria. (Vegeu el Grafic 111.) Els rius Tot i el seu poder d'atracció per a l'establiment dels primers nuclis de població, el riu, en produir-se el, creixement urba i ser-ne ocupats els seus dos costats, sol convertir-se en una barrera urbana important. - El riu Ter. Fins fa deu anys (amb una interrupció entre 1968 i 1969) havia estat un dels límits de la ciutat de Girona; amb l'annexió del municipi de Sarria de Ter i de part del municipi de Sant Gregori, l'any 1974, fou incorporat en el teixit urba de la ciutat. Posteriorment, amb la segregació del municipi de Sarria de Ter, l'any 1983, la Girona de l'altre costat del Ter es redueix a la part annexionada del municipi de Sant Gregori (zona de Sant Pons, Fontajau, Domeny, Germans Sabat.. .). El riu Ter constitueix una de les barreres més importants de la ciutat de Girona; només dos ponts uneixen els dos costats de riu, situats gairebé en el I Elaboració prdpia. mateix punt, on es dibuixa el colze del seu recorregut, prop de la desembocadura de 1'Onyar. Un d'aquests ponts és la carretera N-I1 i té una funció basicament de trafic, connectant la ciutat amb el barri de Sant Pong i una area important d'equipaments (residencia sanitaria de la Seguretat Social, complex esportiu del GEiEG, hipermercat Sant Pong). L'altre pont -més anticuneix la ciutat amb el sector de Sant Gregori incorporat a Girona; és un sector basicament residencial amb alguna implantació industrial important, format -majoritariamerntper polígons d'habitatges ocupats per població immigrada. L'area situada al nord-oest de la ciutat, separada d'ella pel riu Ter, és una zona molt alllada, amb poca relació -tret de l'estrictament laboralamb la resta de la ciutat; zones tan properes com Sant Ponq i Pedret o Fontajau i la Devesa no tenen cap tipus de relació, queden separades per un riu d'una certa amplada i sense ponts que estableixin connexió. El nou tragat de la N-I1 pot, segons quin sigui el seu recorregut definitiu, fer variar aquesta situació actual. - El riu Onyar. El significat urba del riu Onyar ha anat variant al llarg del temps. En nombroses guies turístiques es pot llegir que el riu Onyar separa la ciutat antiga (a la riba dreta) de la ciutat moderna (a la riba esquerra). Aquesta afirmació no és exacta, ja que des del primer creixement de la Girona del segle XI, a l'exterior del recinte roma es va formar el raval del Mercadal, situat al costat esquerre del riu Onyar; també ben aviat es forma el raval de la Rutlla, que s'expandí paralelelament al riu Onyar en el seu costat esquerre. Les transformacions urbanes, especialment les ocorregudes en el segle XIX comenqaments del xx, han donat la imatge actual de la ciutat moderna a l'esquerra de 1'Onyar i de la ciutat antiga a la dreta. Sigui com sigui, i fins a una epoca forqa recent, el riu Onyar, en el seu tram més centric, separava dues Brees ben diferenciades de la ciutat. La localització del centre comercial als carrers de la Rambla-Argenteria i Santa Clara-carrer Nou, ha creat un moviment ciutada intens entre els dos costats del riu, connectats -en aquesta area més centricaper tres ponts i la plaga de Catalunya. No es pot oblidar tampoc la localització d'importants equipaments administratius (Ajuntament, Diputació, Jutjat ...) a la dreta del riu, la qual cosa obliga a nombrosos desplaqaments que, en la seva immensa majoria, hauran de travessar el riu Onyar. La rehabilitació de les faqanes posteriors de les cases situades a la dreta del riu, considerades des de la seva construcció com els darreres d'uns edificis i convertides, amb l'actual rehabilitació, en un conjunt urbh important, contribueix a revalorar l'espai urba ocupat pel riu traient-li el seu significat gairebé de claveguera i ajudant a recuperar-10 com a passeig urba. Aquesta transformació de barrera urbana a probable eix de confluencia en un futur no llunya s'ha produi't, pero de manera inversa, en el tram del riu Onyar que actualment separa Vista Alegre i el carrer del Carme de la zona de la Rutlla i Montilivi. Fa uns vint-i-cinc anys les relacions entre la població del carrer del Carme i I'altre costat del riu eren freqüents, especialment entre els joves d'aquella area 'i d'altres punts de la ciutat, que es banyaven a les petites platges que formava el riu Onyar prop d'on es troba el cementiri; d'altra banda, i de manera més recent, el barri de Vista Alegre es connectava facil- ment amb l'altre costat del riu amb el pont de Lorenzana, actualment inexistent i sembla que amb intenció de tornar-10 a construir, comprovada la seva utilitat. El moviment més important que actualment es registra entre els dos costats del riu Onyar, en el seu tram anterior a la plaqa de Catalunya, és el que ve originat per la població d'estudiants que quotidianament assisteixen a 1'Institut de Batxillerat Vicens i Vives, situat a la dreta del riu, o a 1'Escola de ~a~isteri, situada al costat esquerre; pel que fa a la resta de població, l'ai'llament és notable. El pont de Lorenzana fou enderrocat -juntament amb el de 17Alferes Huartea principis de la decada dels setanta, quan 1'Ajuntament es preocupa d'engrandir el llit del riu per evitar noves inundacions. Fou durant aquells anys que es construí una plataforma a sobre del riu -1'actual plaqa de Catalunyai s'ajardinaren e'ls marges per a millorar l'aspecte i donar una nova imatge al riu Onyar. La plaqa de Catalunya ha suposat una connexió important entre els dos costats de riu, tot i que entre els vei'ns no s'ha aconseguit cap mena d'integració (l'associació de vei'ns que s'hi ha constitui't té només existkncia sobre el paper i no va aconseguir mai la col~laboració entre les dues bandes). Antigament la importancia ciutadana del tram del riu Onyar ocupat per la placa de Catalunya i fins al pont de Pedra era molt gran. En aquesta zona, anomenada 1'Areny des del segle xv -i potser amb anterioritatfins al primer terq. del segle xx, s'hi celebrava el mercat de Girona. Els pagesos i mercaders, vinguts de diferents pobles, arribaven amb tartanes i baixaven al llit del riu a fer I'intercanvi de productes i vendre les seves mercaderies. - El riu Güell. Es pot parlar de dos trams diferenciats del riu Güell, amb el punt de diferenciació en la seva crui'lla amb la carretera de Santa Eugbnia. El primer tram separa el barri de Sant Narcís del de Santa Eugenia i constitueix una barrera urbana important, especialment on queden separats el barri de Can Gibert del Pla de la zona de Bell-lloc del Pla i Grup de Sant Narcís. La manca total de relació entre els dos costats del riu no es tan atribuible al fet físic de la seva existencia, com al fet sociologic de les diferkncies en la composició social d'ambdues bandes i de la voluntat d'ai'llament i d'autonomia del barri de Can Gibert del Pla. En el segon tram de riu la situació és molt diferent; cal tenir en compte el desviament del seu curs, realitzat no fa massa anys per evitar les inundacions que repetidament han castigat la ciutat de Girona. Antigament el Güell regava una amplia extensió de sol urba, localitzat entre la carretera de Santa Eugenia i la Devesa i destinat a hortes: amb el seu desviament es va canalitzar el riu seguint la línia més recta cap a la desembocadura en el Ter. Actualment aquest segon tram separa dues &rees practicament sense població, i, per tant, és difícil de precisar el seu caracter de barrera urbana. Els eixos de comunicació El seu paper ha estat fonamental en el creixement de Girona. La ciutat s'ha anat expandint al llarg dels eixos de comunicació i s'han format vertaders nuclis de població al seu voltant; posteriorment, la importancia d'aquests eixos com a vies de circulació rapida i de transit, els ha convertit en vertaderes barreres urbanes. - La via del ferrocarril de Barcelona a Franqa. Si bé a la primera meitat del segle xx es podia dibuixar una xarxa de carrilets a la ciutat de Girona, en aquests moments només queda la via del ferrocarril de Barcelona a Franca que, des de fa aproximadament una dkcada, travessa la ciutat amb un pas elevat. Quan la via era construida a nivell de terra, especialment a les zones que passava per sobre un terraplk, era una barrera practicament insalvable i les relacions entre els seus dos costats eren gairebé inexistents (aquesta situació perdura en el tram de via entre el trencall que va al carrer Oviedo i la carretera de Santa Coloma, que, amb el seu pas a nivell per travessar la via, suposa un punt de connexió molt important). La construcció del pas elevat ha facilitat enormement la relació entre les dues bandes, pero encara no ha aconseguit la seva integració. En zones com la de Figuerola-Bonastruch de Porta s'intenta aglutinar els dos costats de la via, superant la inkrcia historica de la divisió: en altres trams (zona de l'estació, area allargada entre Sant Narcís i carretera de Barcelona.. .) la integració és més difícil, l'espai entre les dues zones construides a cada costat de via és més gran, i, d'altra banda, l'existkncia de la carretera de Barcelona, de traqat paral-lel a la via del ferrocarril, segueix actuant de barrera. - La carretera N-I1 de Madrid a Franqa. El pas de la carretera N-I1 per l'interior de Girona i el destorb urba que aquest fet suposa ha estat un tema ampliament debatut en repetides ocasions. fis un eix de comunicació que actua de barrera urbana en tota la seva extensió: en el seu tram parable1 a la via del ferrocarril manté la barrera que l'elevació de la via del tren hagués pogut dissoldre; separa -encara que amb menys forcala zona de FiguerolaBonastruch de Porta de les zones del Güell i la Devesa, i finalment allla la ciutat de Girona del parc de la Devesa. - La Grafi Via de Jaume I. El seu recorregut correspon al traqat de l'antiga muralla que en el segle xv es construí al voltant del barri del Mercadal i s'enderroch a principis de segle xx. El seu caracter de via urbana de circulació rapida, sumat al fet que el barri del Mercadal visqui més de cara a la Girona antiga que a l'expansió cap al pla de Santa Eugknia, la converteixen en una barrera urbana, encara que molt relativa. - Carrer Emili Grahit. És un carrer ample que, tot i quedant incorporat a la trama urbana de l'immediat Eixample, actua com a certa barrera entre aquesta zona i l'expansió cap a Palau. El paper de línia divisoria es veu reforqat per la presencia de les casernes, que ocupen una extensió gran d'espai urba i allunyen les zones de residencia del seu voltant; d'altra banda, pero, el carrer de la Rutlla constitueix un eix de continui'tat entre ¡'Eixample i Palau. La perllongació del carrer Emili Grahit cap al passeig d'Olot, a l'altre costat de la carretera de Barcelona, pot constituir també una barrera urbana en els barris de Sant Narcís i Santa Eugenia. Els espais sense urbanitzar El tipus de creixement que ha seguit la ciutat de Girona al llarg d'uns eixos de comunicació ha provocat la preskncia d'uns espais residuals sense urbanitzar, que, juntament amb algunes arees perifkriques poc poblades, constitueixen vertaders impediments per a la relació entre diferents barris. - Les antigues hortes del Güell. Espai -relativament centricocupat no fa massa temps pel riu Güell i per nombroses hortes, algunes de les quals encara existeixen. És una area sense població que separa el barri de la Devesa de la zona on s'ha creat recentment una associació de vei'ns que precisament s'anomena Antigues Hortes del Güell. - Terrenys ocupats anteriorment per la RENFE. Són terrenys que han quedat alliberats i suposen un distanciament important del barri de Sant Narcís respecte de la zona de la carretera de Barcelona. - Espai urbh ocupat per les casernes. No és un espai sense urbanitzar, pero el seu us exclusiu per a serveis militars el converteixen en una barrera entre les zones urbanes del seu voltant. - rees no urbanitzades de Palau. Són diverses arees desigualment repartides sobre el territori, intercalades entre les diverses urbanitzacions d'aquella zona, que allunyen els nuclis de poblament de Palau de la resta de la ciutat. - Espai no urbanitzat entre les Pedreres i Vila-roja. És un espai suficientment gran com per allunyar dos nuclis de població, tot i que l'aillament de l'area de Vila-roja -facilment connectable amb el final del carrer del Carmeté les seves causes en una marginació social dels polígons d'habitatges alla construi'ts, més que no pas en I'espai buit que els separa d'altres arees urbanes de Girona. - S61 no urbanitzat de I'area incorporada a Girona, procedent del municipi de Sant Gregori. És una zona poc poblada que reforqa el paper de barrera urbana del riu Ter i que augmenta la distancia entre el nucli de Girona i el poblament més nombrós al voltant de Germans Sabat. El relleu L'expansió de la ciutat de Girona cap al pla demostra el fet, ja evident, que els relleus de les Pedreres i Montjui'c han estat un impediment per al creixement urba en aquelles direccions. Si bé les parts més altes de les Pedreres i de Montjui'c es troben actualment més o menys construi'des, no passa el mateix amb la vessant est i la seva perllongació cap al massís de les Gavarres. L'ai'llament entre la urbanització de Montjui'c i el seu entorn, o entre les arees d'autoconstrucció al cim de les Pedreres i el seu voltant, esta motivat en una mínima part per les formes del relleu; la seva causa s'ha de buscar en les diferencies socials existents. La composició social -de població majoritariament benestantde Montjui'c no té res a veure amb la de Campdora, Pont Major, Pedret o Sant Daniel; així com també es diferencia ostensiblement, encara que amb un signe contrari, la composició social de les arees d'autoconstrucció al cim de les Pedreres, de la resta de població que, amb una certa distancia, ocupa les parts menys altes de la muntanya. Les previsions de creixement urbh i el planejament actual La crisi econbmica per la qual travessa el món occidental i que -1bgicamentafecta el nostre país, dificulta qualsevol previsió sobre el creixement i l'evolució en general de la societat catalana. No es disposa d'informació suficient per a poder fer prediccions sobre les futures expansions de les nostres ciutats; en aquest sentit, el planejament urba general ha de contemplar la situació actual sense possibilitats de projectar grans canvis. A Girona, les Normes Subsidiaries de Planejament, actualment vigents, fan referencia a la ciutat actual sense preveure ni projectar cap expansió important. Donada la situació atípica en que es troba el planejament general de la ciutat de Girona, sembla imprescindible fer una breu cronologia que ens condueixi a l'estat actual. L'any 1955 s'aprovi el Pla General de Girona que comprenia també el municipi de Sant Julia de Ramis. Aquest pla no convenia als interessos del Consistori del moment, que en repetides ocasions va demanar la seva revisió, a la vegada que mantenia una actuació al marge de la normativa del pla. L'any 1971 es redacta un Pla General d'ambit comarcal que comprenia els municipis de Fornells, Girona, Quart d'Onyar, Salt, Sarria de Ter, Sant Gregori, Sant Juli2 de Ramis i Vilablareix; fou impugnat, perd queda en vigencia fins al desembre de 1980, quan el Tribunal Suprem dicta sentencia anulslant l'ordre aprovatoria del pla de 1971, retornant automaticament al pla de 1955. En el moment de la sentencia del Tribunal Suprem havien ja comensat els treballs de revisió del pla de 1971, que quedaren inter- romputs, i la ciutat es troba amb una realitat urbana de I'any 1980 que tenia per normativa un pla de 1955. S'acorda la redacció d'unes normes subsidiaries, decretades el juliol de 1981 i actualment vigents, que, amb caracter provisional, regulessin l'activitat urbanística de la ciutat mentre s'enllestien els treballs de redacció del Pla General. Pel que fa a l'imbit territorial del planejament general, la situació és també forsa complexa. El maig de 1979, la Comissió Provincial d'urbanisme acorda la redacció del Pla General de Conjunt que afecta els actuals municipis d'Aiguaviva, Bescanó, Fprnells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Juliii de Ramis, Sarrii i Vilablareix. El mateix any, i en diverses etapes, alguns municipis sol-liciten, presentant una justificació, la seya exclusió del Pla General de Conjunt. La Comissió Provincial d'urbanisme ho accepta i queden exclosos els municipis d'Aiguaviva, Bescanó, Llambilles i Riudellots de la Selva, amb Ia qual cosa es redueix l'ambit territorial que es veuri afectat per les Normes Subsidiaries decretades l'any 1981. Amb les eleccions municipals de 1983 canvia l'equip de govern del municipi de Sant Gregori i es considera convenient demanar l'exclusió del planejament de conjunt, de manera que a la primera exposició pública dels treballs de redacció del Pla General ja no hi consta el municipi de Sant Gregori. Posteriorment, motivat en part per la sol-licitud d'alguns Ajuntaments, la Comissió Provincial d'urbanisme acorda de segregar els planejaments de cada municipi, i els treballs de redacció del Pla General veuen redui't el seu ambit al territori estricte del terme municipal de Girona, amb els inconvenients greus i la manca de coordinació que aquest fet suposa. Les línies generals en el planejament urba de Girona serien les següents: - L'atenció als rius, al seu paper en la trama urbana, als seus trasats alternatius. - L'ampliació de la xarxa viaria que faciliti la circulació en tota la trama urbana i connecti zones actualment poc comunicades. - L'ompliment dels espais buits que es localitzen entre els eixos de comunicació. És una política per a completar la trama urbana, que permet l'actuació amb plans parcials (alguns actualment en fase de redacció) i no obliga a fer previsions sobre l'expansió urbana. - El manteniment de determinades estructures tipologiques, que sembla no han estat prou respectades en la redacció de les Normes Subsidiaries. - El nou trasat de la carretera N-11. La necessitat del seu desviament del centre urbi sembla indiscutible, pero encara no s'ha concretat el seu traqat definitiu. S'han presentat diferents alternatives; el plinol de les Normes Subsidiaries ofereix una proposta concreta i dibuixada, pero no s'han estudiat les conseqübncies del seu recorregut i els mecanismes paral.lels que cal moure per evitar que constitueixi una nova barrera urbana. L'area territorial de la ciutat de Girona No es pot pensar una organització de l'espai de la ciutat de Girona sense considerar la seva hrea territorial. Girona no és un sistema urba tancat en ell mateix, sinó que genera, cap a l'exterior, una quantitat important de serveis, a la vegada que absorbeix recursos humans, socials i economics de diverses procedbncies. Les diferents organitzacions polítiques, administratives i eclesiastiques han configurat, al voltant de la ciutat de Girona, una sbrie d'irees territorials que, amb més o menys implantació, amb més o menys competkncies, han anat definint i reforgant el caracter administratiu i de serveis del nucli gironí. Seguint l'ordre de més gran a més redui'da, les principals arees que s'han format, amb Girona com a nucli o capital, serien les següents: - La província de Girona. Creada l'any 1833, quan el ministre Francisco Javier de Burgos decreta la divisió del territori de 17Estat espanyol en províncies, inspirat en el departamentalisme francbs. Els seus limits, sobradament coneguts, s'han mantingut fins a l'actualitat. - La regió de Girona. Creada per la Ponkncia d7Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, quan, l'any 1931, rebé l'encarrec d'estudiar l'estructura comarcal de Catalunya. Després de nombrosos estudis i diversos assajos, el projecte definitiu de divisió del territori catala en nou regions i trenta-vuit comarques es publica 17abril de 1933, i fou decretat pel President de la Generalitat i el Conseller d'Economia i Serveis Públics l'agost de 1936; s7implanth en la major part de l'administració catalana i va deixar de tenir vigbncia l'any 1939, en acabar la guerra civil2. - El bisbat de Girona. Subdividit en quatre zones i vint-i-quatre arxiprestats. La seva perifbria ha anat variant al llarg del temps, especialment els seus límits meridionals i nord-occidentals. Pel sud arriba més enlla que la província de Girona, incloent la parroquia d'Arenys de Mar, mentre que per l'oest els limits provincials abarquen forqa més territori que els del bisbat. - El partit judicial de Girona. Creat l'any 1834, en subdividir les unitats provincials i configurar unes arees de dimensions semblants a les comarques. En un primer moment es crearen amb finalitats judicials, pero a la llarga E. LLUCH i O. NEL.LO, 1983, La genesi de la divisió territorial de Catalunya. Edició de documents de I'Arxiu de la Ponencia (1931-1936), Barcelona, Diputaci6 de Barcelona. 1. L'heterogenei'tat entre els districtes és remarcable en molts aspectes. Existeixen també diferkncies internes importants, pero sense produir-se incompatibilitats. 2. Hi ha una diferenciació molt acusada entre centre i perifkria. 3. Barreres urbanes físiques i algunes de naturalesa social no permeten dibuixar districtes en forma de sectors circulars que reparteixin els avantatges del centre entre tots els districtes i evitin la marginació de determinats sectors periferics. 4. El desequilibri en la localització dels equipaments és molt acusat; malgrat tot, districtes amb concentració d'equipaments -com el del Barri Vellsón deficitaris en serveis de barri. Caldra establir, per tant, mecanismes compensatoris per equilibrar la distribució actual de l'equipament; fóra un error prescindir de les desigualtats existents i fer una distribució igual en tota l'area urbana. En tot cas, prkviament a qualsevol actuació concreta que faciliti el procés descentralitzador, caldra plantejar el tema en profunditat, analitzant quines són les funcions descentralitzables, amb quins requeriments territorials i de costos econbmics, quines competkncies assumiran els districtes, com s'establira la seva representativitat política i quines vies de participació ciutadana es crearan. Mentre no es disposi de l'analisi de tots aquests elements i no es defineixi una política municipal al respecte, qualsevol projecte de divisió municipal del territori urbh -i, per tant, la proposta que aquí es formulano podra ser altra cosa que una col~laboració en el debat que cal plantejar sobre la descentralització urbana a la ciutat de Girona. BIBLIOGRAFIA AA.W., 1983, Girona i els seus barris, Girona, Ajuntament de Girona. AJUNTAMENT DE BARCELONA, 1984, ((La divisió territorial de Barcelona,,, Papers, 1. ALABART, A., 1981, Els barris de Barcelona i el moviment associatiu veinal, tesi doctoral, 2 vols., 1 annex, Barcelona, Facultat de Ciencies Empresarials. -, 1980, <<Mapa de barriades de Barcelona*, CEUMT, 33. BALLESTER, J., 1984, <(La descentralización municipal en Espada: hablan sus responsables. Valencia,, CEUMT. La revista municipal, 77/78. BONAL, R. i CASAL, J., 1980, <(Bases per a una divisió de la ciutat en districtes municipals,,, Jornades sobre descentralització municipal a les grans ciutats. BORJA, J., 1983a *Programa básico de descentralización~, CEUMT. La revista municipal, 69. --, 1983b, 4Los actores sociales en la construcción de la ciudadn, Ciudad y territorio, 57-58. --, 1984a, <<La descentralizacibn territorial de funciones. Introducción~~, Papers, 3. Ajuntament de Barcelona. -, 1984b, .La descentralización-una cuestión de m6todo,,, Papers, 5. Ajuntament de Barcelona. -, 1984c, *Les transformacions territorials i institucionals a 1'Europa actuab, Papers, 6. Ajuntament de Barcelona. BORJA, J. i GALOFRB, J., 1984, aorganización política de la descentralización. Carta Municipal y Reglamento. Participación ciudadanaw, CEUMT. La revista municipal, 77/78. CAMPOS, A., 1984, <<La descentralización municipal en España: hablan sus responsables. La Coruña*, CEUMT. La revista municipal, 77/78. CASASSAS, LL. i CLUSA, J., 1981b, L'organització territorial i administrativa de Barcelona. Funcions i ambits de descentralització: els nous districtes, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. -, 1984a, aDivisión territorial y descentralización de funciones,,, Jornades sobre la descentralització a debat, Aiuntament de Barcelona. . -, 1984c, ~Descentralización de competencias y ámbitos de prestación de servicios. División territorial v descentralización de funciones,. CEUMT. La revista munici~al. 77/78. CASTELLS, M., 1982, <<HipÓtesis para la de las nuevas relaciones históricas entre economia, sociedad y territorio*, CEUMT. La revista municipal, 55 i 56. CERNUDA, P:, 1983, <La organización político-administrativa de la descentralizaciónn, CEUMT. La revista municipal, 69. -, 1984, <La descentralización municipal en España: hablan sus responsables. Presentaciónu, CEUMT. La revista municipal, 77/78. CLAVAL, P., 1978, Espace et pouvoir, Paris, Presses Universitaires de France. CLUSA, J., CASASSAS, LL. i GABARR~, A., 1982, Estudi sobre alternatives d'organització municipal. El cas de Salt i Sarria a Girona. Dictamen i informe addicional, Girona. FRIEDLAND, R., 1982, Power and Crisis in the City, Corporations, unions and urban policy, Hong Kong, The MacMillan Press Ltd. GARC~A, M. et al., 1980, *Teoria y metodologia de la división territorial en distritos y barrios. El caso de la ciudad de Valencia,, CEUMT, 24. JOHNSTON, R. J., 1979, Political, Electoral, and Spatial Systems. An Essay in Political Geography, Oxford, Clarendon Press. LAAN, M. R., 1978, *Rapport sur la participation de l'individu B la vie publique locale>,, Conférence des pouvoirs locaux et régionaux de l'Europe. Participation de l'individu a la vie publique locale, Strasbourg, Conseil de 1'Europe. LABORDA, D., 1983, aParticipaciÓn ciudadanau, CEUMT. La revista municipal, 69. LLUCH, E. i NEL.LO, O., 1983, La genesi de la divisió territorial de Catalunya. Edició de documents de l'Arxlu de la Ponencia (1931-1936), Barcelona, Diputació de Barcelona. MARSHALL, L. F., 1984, ~Experiencias europeas en el campo de la descentralización municipal. Gran Bretaña: El caso del Gran Londresn, CEUMT. La revista municipal, 77/78. MASSAM, B., 1975, Location and space in social administration, Londres, Edward Arnold. OBIOLS, M. i PALOMAR, M., 1984, ~<Descentralización de competencias, funciones y servicios. Metodologia y normativa de las transferencias. Descentralización y personab, CEUMT. La revista municipal, 77/78. PADDISON, R., 1983, The fragmented state. The political Geography of power, Oxford, Basil Blackwell Publisher Limited. PERDIG~, J., 1984, *Nota comparativa de diferentes modelos europeos de descentralización municipaln, Papers, 5. Ajuntament de Barcelona. PRATS, J., 1984, *La Participación y Descentralización en el marco de la nueva Ley de Régimen Locab, Valtncia, Primeros encuentros sobre descentralización y participación. RAFFESTIN, C., 1980, Pour une géographie du pouvoir, París, Librairies Techniques. RAHOLA, C., 1929, La ciutat de Girona, Barcelona, Barcino. SÁNCHEZ, J. E., 1981, La Geografia y el Espacio Social del Poder, Barcelona, Los Libros de la Frontera. SÁNCHEZ, M., 1983, <<Elementos de la participación ciudadanaa, CEUMT. La revista municipal, 69. SANGUIN, A.-L., 1981, Geografia política, Barcelona, Oikos-tau. SANTACRUZ, A., 1984, <La descentralización municipal en España: hablan sus responsables. Córdoba,,, CEUMT. La revista municipal, 77178. SCHNEIDER, K. i VITALI, W., 1984, <(Las experiencias extranjeras en materia de Descentralización Municipal y Participación Ciudadanan, Valtncia. Primeros encuentros sobre descentralización y participación. SHORT, J. R., 1982, An introduction to political geography, Londres, Routledge & Kegan Paul Ltd. SOLER, J., 1975, <Estructures mercantils bhsiques als Paisos Catalans,, Miscelddnia Pau Vila, Granollers, Montblanc-Martin. VALL VERD^, J. et al., 1980, <<La descentralització de la gestió municipala, CEUMT, 22. VICENTE, J., 1984, <<La descentralización municipal en España: hablan sus responsables. Zaragozaw, CEUMT. La revista municipal, 77/78. VICENTE, J. i SANTACRUZ, A., 1984, <<Las experiencias españolas en materia de Descentralización Municipal y Participación Ciudadanaa, Valtncia, Primeros encuentros sobre descentralización y participación. VITALI, W., 1984, ~Experiencias europeas en el campo de la descentralización municipal. Italias, CEUMT. La revista municipal, 77/78. WORMS, J. P., 1984, aExperiencias europeas en el campo de la descentralización municipal. Francian, CEUMT. La revista municipal, 77/78. ZAPATA, S., 1983, <<La descentralización municipal en una estrategia de democratización y modernización de 10s Entes Localesn, CEUMT. La revista municipal, 69. --, 1984, <<La descentralización municipal en España: hablan sus responsables. Madrid),, CEUMT. La revista municipal, 77/78. 36