Documen s
d
'A uilisi Geog ajca,
83,
1986
pp.
7
1-90
Ap oximació a l'es uc u a de l'a ea
me opoli ana de Ba celona: les es uc u es
d'in ensi a dih ia
Joan Nunes
i
Alonso*
L'un des c i 5 es ondamen aux pou iden i ie les ai es mé opoli aines,
bien qu'il ne soi pas I'unique, ca i1 au égalemen p end e en comp e des
ac eu s els que le olume, la densi é e le ype d'ac i i é de la popula ion,
es I'ampleu e le sens des déplacemen s quo idiens e ec ués spécialmen
pou des aisons de a ail (commu ing), de e minan le nom né Daily U -
ban Sys em.
Moyennan I'applica ion d'un algo i hme de g oupemen nodal, basé su
la heo ie des g aphes, aux donnes de mobili é obliga oi e des ecensemen s
de popula ion, on a é udié les déplacemen s dans la égion de Ba celone pen-
dan la pé iode 1970-198
1
.
I1 en esso que dans ce cas p écis pou
ce
qui conce ne Ba celone, plu 6
que d'u ilise le e me d'ai e me opoli aine, i1 con iend ai de pa le d'ai e
de ela ions mé opoli aines s uc u ées au ou de deux ypes de cen es: Ba -
celone e une sé ie de souscen es que I'on nome adi ionellemen illes mo-
yennes. Ainsi, on peu dis ingue ois s uc u es e i o iales in e comec-
ées, ne emen di e enciées: une ai e mé opoli aine de Ba celone p ope-
men di e, une ai e pé i-mé opoli aine au ou des nommés sous-cen es, e
une ai e in e médiai e de ansi ion, sous I'in luence c oissan e de Ba celone.
One o he undamen al c i e ia in he iden i ica ion o mk opoii an a eas
(al hough no he only one, o ac o s such as popula ion numbe , densi y
and employmen ype mus also be aken in o conside a ion), is he magni-
*
Llicencia en Geog a ia, Depa amen de Geog a ia, Uni e si a Au bno na
de
Ba celona.
ude and di cc ion o daily mo emen s, especially o commu ing pu poses,
which comp ise he so-called aDaily U ban Sys em,,.
The s udy o such mo emen s in he Ba celona egion has been unde a-
kcn o he pe iod be ween 1970 and 1981, h ough he applica ion o an
algo i hm o nodal g ouping based on g aph heo y o he s a is ics o obli-
ga ed mo emen included in he popula ion census. The indings sugges ha
in his case, a he han speak o a me opoli an a ea cen ed on Ba celona,
i would be mo e exac o e e o an a ea o me opoli an in e ac ion based
on wo oci: Ba celona and a se ies o sub-cen es, adi ionally conside ed
medium-sized ci ies. Thus, i is possible o dis inguish h ee in e - ela ed
bu clea ly de ined spa ial s uc u es he Ba celona me opoli an a ea as such,
a pe ime opoli an a ea cen ed on he a o emen ioned sub-cen es, and an
in e media e ansi ional a ea inc easingly unde he in luence o Ba celone.
La magni ud y el sen ido de 10s desplazamien os codi ianos, especialmen-
e al luga de abajo (commu ing), que de inen el denominado Daily U ban
Sys em, cons i uyen uno de 10s c i e ios undamen ales pa a iden i ica las
á eas me opoli anas (pe o no el Único, ya que deben conside a se ambiBn
ac o es como el olumen, la densidad y el ipo de ocupaci6n de la pobla-
ci6n). El es udio de ales desplazamien os en la egi6n de Ba celona en el
pe iodo 1970-1981, median e la aplicaci6n de un algo i mo de ag upaci6n
nodal basado en la eo ia de g a os a 10s da os de mo ilidad obligada que
o ecen 10s censos y pad ones de poblaci6n, sugie en que en es e caso, más
que de á ea me opoli ana en o no a Ba celona, con iene habla de un á ea
de elaciones me opoli anas es uc u ada al ededo de dos ocos: Ba celo-
na y una se ie de subcen os -las que adicionalmen e se denominan
ciudades medias. Pueden asi dis ingui se es es uc u as e i o ialcs in e -
conec adas cla amen e di e enciadas: un á ea me opoli ana de Ba celona
p opiamen e dicha, un a ea pe ime opoli ana al ededo de 10s menciona-
dos subcen os y un á ea in e media de ansici6n bajo la in luencia c ecien-
e de Ba celona.
A ees
me opoii anes,
pe
a
que?
A eu dels palsos desen olupa s -especialmen en els de cul u a anglo-saxona com
a inicia i a go e namen al, pe b ambé a 1'Eu opa con inen al i al Japó a a és de
p og ames in e nacionals de ece ca @ALL and HAY, 1980; VAN DEN
BERG
e
al., 1982; KAWASHIMA, 1977; GLICKMAN, 1978)- és una p ic ica gene ali -
zada la delimi ació d'uni a s u banes egionals que, c euan les di isions ad ninis a-
i es de i ades de la eali a his b ica de cada es a ,
an
possible una iden i icaci6
més ealis a de les uni a s u banes e ec i es o dels sis emes u bans, en
a icula
les
.
.
més as es
i
complexes, anomenades en sen i ampli B ees me opoli anes. En gene-
al, o
i
que els c i e is solen a ia lleuge amen , aques es delimi acions es basen
pa cialmen o comple a en el g au d'in eg ació uncional que impliquen els despla-
Camen s esidkncia- eball (commu ing).
L'adopció d'aques es uni a s pe pa d'ins hncies go e namen als no ha ingu en-
lloc ca ic e adminis a iu, no ha obe p bpiamen a I'objec iu de de ini hbi s de
plani icació, pe bé que a la p ac ica s'hagin p es de egades com a egions de plani-
icació ja lles es pe se usades en lloc de de ini -les
ad
hoc (BERRY e al., 1968).
Des de-les p imi es uni a s d'aques ipus es able es pel US Bu eau o he Census
ins a les de inicions més ecen s de sis emes u bans dia is (DUS, de l'anglb
Daily
U ban
Sys em), les egions u banes, uncionals o no, me opoli anes o no, no han
ingu al a en i a que la d'uni a s es adís iques i de ece ca pk a un millo coneixe-
men de la eali a .
Tanma eix, malg a l'e iden elació en e o s es ni ells d'aplicació
-
coneixemen , plani icació, adminis ació- i malg a que pugui discu i -se si una bo-
na co espondkncia en e o s es és desi jable o iable, qües ió que no s'abo da en
aques a icle, enca a que només sigui al ni ell an elemen al com el d'uni a es adís-
ica o concep ual bhsica, I'in e ks i el c eixen g au d'elabo ació i d'accep ació de
les egions u banes uncionals s'explica pel e que el conjun d'aques es uni a s pe -
me con empla el e i o i d'un de e mina es a o h ea com a sis ema u bh global
i o e eix una base e i o ial més signi ica i a que les uni a s adicionals de base
adminis a i a pe a l'ag egació de ¡a in o mac1.ó es adís ica dels censos i, conse-
qüen men , l'anhlisi
i
la comp ensió dels p ocessos en cu s sob e el e i o i
(COOMBES e al., 1978, 1979), que són essencialmen dinamics. No és casual, pe
exemple, que la de ecció dels enbmens de can i en el c eixemen u bl
-
desconcen ació gene ali zada, e océs de les g ans ciu a s, con au bani zació-,
que ha dona lloc a una de les més impo an s línies ac uals d'in es igació sob e e-
nbmens u bans (HALL an HAY, 1980), es p oduís o jus compa a la p ime a
-
1960- i la segona -1970- sk ies de dades sob e despla~amen s esidkncia- eball
als USA i anali za la dinhmica de les egions u banes uncionals co esponen s
(BERRY, 1973, 1977). És més, de e , el que queda e lec i en l'apa ició i la u ili -
-
-
zació del concep e de egió u bana uncional és el can i p og essiu de concepció
del e u bh ope a al lla g del segle
XX,
a an dels can is que el ma eix enomen
ha expe imen a .
A
Ca alunya, pe b, ul a l'a elamen de concepcions més p ope es a la idea de
ciu a que a la de egió u bana,
i
a la eo ia del lloc cen al que a la dels sis emes
u bans dia is, la p eocupació pe les qües ions adminis a i es és an o a que el
e me B ea me opoli ana a penes es po en end e com a eali a e i o ial, indepen-
den men d'una ó mula de go e n o al a, amb les consegüen s suspidcies i el e-
sul a , si més no, pa adoxal de sis p opos es d90 gani zació adminis a i a de Ca a-
lunya en on de cap andisi pe a la delimi ació de egions u banes uncionals
ni
que sigui a e ec es es adís ics i de ece ca, e del eball de
CASASSAS
i
CLUSA
(1980),
en qd, anma eix, les uni a s uncionals esul en dilu'ides a hs l'objec iu p io-
i a i de de ini uni a s adminis a i es. No menys pa adoxalmen ens esul a el e
que gai ebé no s'han eali za nous in en s de delimi a l'h ea me opoli ana de Ba -
celona d'en* dels eballs del Pla Di ec o de I'AMB de 1968, pe b hom, hdhuc
qui no econeix el e me opolid, p en com a e e kncia aquell hbi , en bona pa
in ui' iu i jus i ica pe mi jh d'esdnda ds u banis ics (ROMAGUERA i DOT, 1972).
Finalmen no deixa de sob a el e que ha en -se eali za la p ime a enques a sob e
mobili a obligada l'any 1970 (hmbi AMB 1968) pe al de sa is e les necessi a s
plan ejades en els eballs de de inició de l'h ea me opoli ana de Ba celona, i ha en -se
gene ali za aques a p ac ica a a és de les enques es de 1975 (p o íncia de Ba celo-
na) i 1981 ( o Ca alunya), enca a no s'hagin u ili za aques es dades, e de l'excep-
ció ja esmen ada (CASASSAS i CLUSA, 1980), pe a una de les inali a s que els
és més ca ac e ís ica: la delimi ació de egions u banes uncionals.
El p opbsi d'aques a icle és, doncs, mos a la u ili a de les dades de mobili a
obligada ac ualmen disponibles a Ca alunya -so in deixades de banda adduin aons
de manca de iabili a - pe iden i ica els sis emes u bans dia is i la plena alidesa
-so in qües ionada in ocan di e kncies d'escala- d'aques ins umen concep ual
i es adís ic en un país al amen u bani za , sob e o desp és dels da e s in -i-cinc
anys, com el nos e;
En aques sen i , l'assaig que aquí es p esen a, més quz en l'aplicació d'alguna
de les de inicions exis en s encaminada a ob eni una delimi ació dels sis emes u -
bans dia is i de la egió me opoli ana de Ba celona,
ha
consis i en busca l'e iden-
cia de l'exis kncia d'aques ipus d'es uc u es a Ca alunya, conc e amen a l'en o n
u bh de Ba celona. Ce amen , s'ha ob ingu una delimi ació, pe b com a mi jh pe
alida una hipb esi i no com a i pe ella ma eixa. Cal conside a -la, pe an , p o i-
sional i, en la pe spec i a d'e ec ua la delimi ació acu ada que l'expe ikncia in e -
nacional i les mancances cons a ades a Ca alunya an
necessa is,
ema ca que la
ece ca en o n a la de inició, c i e is, llinda s i algo ismes d'ag upació bp ims és
en cu s. Tanma eix, la consis kncia dels esul a s ob ingu s sense necessi a de ecó-
e a kcniques complexes ni de inicions ap io ís iques és a! que esul a inajo nable
dona -10s a conkixe .
De les h ees me opoli anes als sis emes u bans dia is
La di icul a de de ini uni a s capaces de cap a la ciu a eal, quan aques a depassa
els lími s de la ciu a legal -segons I'exp essió de MURPHY (1966)-, s'ha enca a
so in com un p oblema d'es abli llinda s (de població, densi a , més a d ambé
de p opo ció de eballado s no ag ícoles i de despla~amen s esidkncia- eball) que
ma quin la on e a en e allb que es po conside a me opoli h
i
allb que no se'n
po conside a . Tanma eix, aques a di icul a no
és
sols ope a i a (c i e is d'objec i-
ació) sinó p incipalmen concep ual (ca ac e i zació del enomen a ap ehend e a pa i
de supbsi s eb ics p o a s o, si més no, comunamen accep a s).
De e , o i que els p ime s in en s en aques camp són ja o ~a an ics -de inició
de Me opoli an Dis ic s (MD) I'any 1910 pel US Bu eau o he Census-, ins a
inals de la dkcada dels 60 - e isió pe pa d'un equip de la uni e si a de Chicago
(BERRY e al., 1968) de les S andu d Mc opoli an S a is ical A eas (SMSA) de i-
nides pel US Bu eau o he Census I'any 1960-, els es o cos de onamen ació eb i-
ca han es a escassos
i
el e me me opoli 2 ha amaga , més que soluciona , un bui
concep ual o, més ben di , una concepció ap io ís ica implíci a.
D'una banda, adop an el e me en i u del seu signi ica i ial de g an aglome-
ació u bana, pe designa la no a dimensió del e u bl un segle desp és de la e o-
luei6 indus ial, es p essuposa a que el p incipal enomen e a la *g an ciu a s. D'al-
a banda,
a
a és dels c i e is d'objec i ació es able s, es ca ac e i za a implíci a-
men aques a no a eali a u bana com a p olongació de la ciu a en e mes quasi
ísics: nomb e d'habi an s, densi a , con igüi a , disdncia. Fins i o , es desen olu-
pa en pa aldelamen uni a s basades en c i e is es ic amen ísics de con inui a de
l'edi icació (U banized A eas, egeu MURPHY, 1966).
La in oducció del c i e i d'in eg ació, hdhuc a ni ell explíci de de inició concep-
ual (US Bu eau o he Budge , 1964) en les SMSA de 1960 no eeixí a es abli un
concep e d'h ea me opoli ana consis en , no sols pe la ague a del concep e d'in-
eg ació econbmica i social, sinó pe quk con adic b iamen a la de inició de ipus
undional -~in eg a ed economic and social uni >,- els c i e is ísics es ingien, sig-
ni ica i amen so a l'apelala iu de ame opoli an cha ac e~,, l'abas de la in eg aci6
uncional, ella ma eixa es ingida pe un llinda a bi a i (15%).
Tanma eix, a a és de la discussió que seguí a aques a de inició (BERRY e al.,
1968), s'ha assoli una majo cla eda concep ual en el sen i que el e més ca ac e-
ís ic de la no a eali a u bana, si més no desp és de la
11
G.
M., no és an la <<g an
ciu a ,, com el pas de la ciu a a la egió u bana, an en les g ans aglome acions com
en els pe i s cen es, enomen ca ac e i za en e mes es ic amen uncionals. Pe
an , l'adopció conseqüen de l'en ocamen uncional, més que p ecisa el concep e
d'h ea me opoli ana en aques s e mes, posa de mani es ]'escassa signi icació en
un ni ell immedia de la dis inció en e me opoli l
i
no me opoli h des del pun
de is a uncional, al amen conside a més elle an que el c i e i ísic.
Ce amen , com indica BERRY (1968) o més ecen men HALL (1980), en e amb-
dues mane es d'en end e els e s u bans s'imposa una di ícil opció. El e que ins
a ui dia coexis eixin di e en s ipus d'uni a s u banes egionals ho e idencia ( egeu
HALL an HAY, 1980). Pe b la majo consis kncia del c i e i uncional, conc e a-
men sob e la base de les elacions dih ies, sembla p o ada an en base a supbsi s
eb ics com pe l'e idkncia empí ica (BERRY e al., 1968).
L'anhlisi de les dades sob e desplacamen s esidkncia- eball, disponibles pe p i-
me cop en el cens dels USA de 1960, mos a que, ul a la gene ali zació del e
(només un
4%
del e i o i USA no apa eix in eg a en cap me ca de eball I'any
1960, p enen com a base un mínim de 5% de desplacameq s), hi ha una es e a co-
elació en e la in ensi a dels desplacamen s
i
les ca ac e ís iques socials
i
econb-
miques del lloc d'o igen, sense que cap llinda d'in ensi a o de ipus ísic e eli dis-
con inui a s en la dis ibució dels luxos. Aques compo amen és iden i icable ins

i
o en els cen es de pe i es dimensions
(-
25.000 hab.).
Les egions u banes uncionals de base dia ia de i ades d'aques a discussió, pos-
e io men anomenades sis emes u bans dia is DUS) -segons l'exp essió de C.A.
Doxiadis popula i zada pe BERRY (1973)-, sa is an, doncs, els equisi s que
BERRY (1968) conside a desi jables en qualse ol in en de egionali zació: e lec i
el compo amen de la població i l'es uc u a del e i o i, exp essa de o ma di ec-
a la concep uali zació dels e s an e io s sense la in e y~enció d'es inda ds de cap
ipus, i esul a signi ica i es pe a les aplicacions p ac iques es adís iques, de ece -
ca
i
de plani icació. A més, a di e bncia de la delimi ació d'ii ees me opoli anes,
una egionali zació d'aques ipus pe me exhau i la o ali a del e i o i d'un es a
o h ea, amb els a an a ges que aixb compo a pe a qualse ol ipus d'aplicació.
Malg a no exhau i comple amen les disjun i es ísicl uncional, econbmiclsocial
(FRIEDMANN and MILLER, 1965; FOX, 1964), dia ilno dia i (FRIEDMAN and
MILLER,1965), que poden dona lloc a al es uni a s egionals signi ica i es pe
a aplicacions especi iques, els DUS, bé que sense subs i ui la més adicional deli-
mi ació d'a ees me opoli anes, han es a adop a s a ni ell go e namen al als USA
(Economic A eas del Bu eau o he Economic Analysis - egeu BERRY, 1973-),
o pa ago e namen al al Regne Uni (Me opoli an Economic Labou A eas, de ini-
des pe la London School o Economics - egeu DREWETT e al., 1976 a i b; els
p eceden s a HALL e al., 1973-) i Canada (SIMMONS, 1974); i com a ma c de
eball en la majo pa d'es udis sob e sis emes u bans a ni e!! in e nacional (IIASA-
Eu opean U ban Sys ems P ojec - egeu HALL and HAY, 1977, 1980-; Eu o-
pean Coo dina ion Cen e o Resea ch and Documen a ion in Social Sciences-Cos s
o U ban G ow h (CURB) P ojec - egeu VAN DEN BERG e al., 1982-).
Pe úl im un da e a gumen de cai e epis emolbgic en a o dels DUS ha es a
apun a més ecen men (COOMBES e al., 1978) en el sen i que aques es uni a s
no són un simple ag ega espacial, sinó que cons i ueixen un quasi objec e, en an
que p esen en g an pa de les p opie a s de o ali a i, en meno g au, de con ol
in e n, que segons CHAPMAN (1977) ca ac e i zen els e i ables objec es. Així,
els DUS, a di e &ncia de les uni a s de ipus adminis a iu
o
d'al es que són simples
ag ega s espacials, pe me en, au e de mieux, supe a bons pa de les in e diccions
que limi en l'aplicació de l'anhlisi es adís ica adicional i mul i a iada a les uni a s
espacials -au oco elaci6 espacial (JOHNSTON, 1980), al.lhcies ecolbgiques
(OPENSHAW, 1977).
Els sis emes u bans dia is com a base de les egions me opoli anes
El e que pode delimi a les uni a s que de o ma immedia a uncionen com a
ciu a , els DUS, esul i més elle an que delimi a les g ans agl~~ ~e acions u banes
no implica, bb iamen , que aixb Úl im manqui d'in e b o de signi icació. A les zo-
nes més in ensamen poblades l'aglome ació és un e gai ebé ísic, pe cep ible a
simple is a. D'al a banda, I'e idencia dels despla~amen s esidencia- eball (BERRY
e al., 1968) mos a que en aques es zones la in eg ació uncional esde é complexa
i
mul icen ada: els lími s dels me ca s de eball se solapen cons an men
i
de o ma
subs ancial. La delimi acici de DUS en aques s casos, p enen en conside ació el lux
p incipal, pe me ob eni un p ime ni ell d'in eg ació uncional, pe b sac i ica d'al es
ni ells menys es ic es, cosa que no passa en els DUS de les zones menys densamen
poblades, ca scin bisicamen unicen a s ins al lími mixim dels despla~amen s
esidkncia- eball.
Pe an , sembla que la dis inció me opolidlno me opolid, poc signi ica i a a
ni ell immedia , po esul a -ho en un segon ni ell i se de inida en e mes es ic a-
men uncionals, i pe an consis en s amb el concep e de DUS, sob e la base d'una
majo complexi a dels desplacamen s esidkncia- eball. En aques sen i , BERRY
(1968) apun a di e ses solucions possibles pe in eg a di e sos DUS elaciona s en
una uni a supe io que, de ugin 17apel.la iu me opoli 2 pe les conno acions ísi-
ques adqui ides en l'expe i ncia USA, denomina Consolida ed U ban Regions: 5
%
de desplacamen s esidkncia- eball en e cen es de DUS, subsumpció je i quica dels,
DC's d'aco d amb la je a quia dels cen es, encadenamen conside an els despla~a-
men s esidkncia- eball e s les ciu a s successi amen delimi ades a pa i d'un cen-
e. Tanma eix, com és e iden , algunes d'aques es soiucions desdibuixen l'en i a
dels DUS immedia s i els subs i ueixen pe uni a s més as es i d'in eg ació més
he eiogbnia.
Al es ap oximacions més ecen s (COOMBES e al., 1979) han desen olupa un
esquema sis emi ic de egionali zació a dos ni ells basa en les elacions dii ies pe
a la p esen ació del cens de G an B e anya de 198 1. En un p ime ni ell es delimi en
els DUS, men e que en un segon ni ell els DUS que e enen el 95% dels desplaca-
men s esidSncia- eball al seu in e io es p enen com a cen es i la es a com a uni-
a s pe i e iques pe a una segona ag upació en egions segons els desplacamen s
en e DUS. A o s dos ni ells, la o ali a del e i o i s'exhau eix es enen la in eg a-
ció ins als lími s dels desplacamen s esidbncia- eball. El esul a són dues d ies
homcgknies d'uni a s pe a o el e i o i. Una p ime a de DUS (independen s a les
zones menys poblades, i independen s dominan s o dependen s a les més poblades)
i una segona de egions (independen s i me opoli anes). Lbgicamen els DUS inde-
penden s de les zones menys poblades cons i ueixen pe si ma eixos egions inde-
penden s, men e que a les més poblades les egions me opoli anes són conjun s in-
eg a s de DUS, la qual cosa e lec eix de mane a consis en la di e en ccmplexi a
en e ambdues eali a s, o pe me en -ne la compa ació a o s dos ni ells.
Assaig a
I'AMB
1968:
on s, hmbi , me odes
Tal com s'indica a a la p esen ació, en el eball aquí p esen a , en iloc d'aplica
una egionali zació basada en els DUS a I'en o n o amen u bani za de Ba celona,
s'ha busca I'e idkncia que aques a aplicació és alida
i
possible, mi jsncan I'anilisi
dels desplacamen s esidkncia- eball en aques ambi
i
de les es uc u es de ela-
cions dia ies que s'en de i en.
En conseqübncia, si bé s'assumeixen els DUS
i
la egió me opoli ana en les se es
o mulacions més ecen s (COOMBES e al., 1979) com a ma c concep ual, el p o-
cCs de eball segui és sensiblemen di e en al dels di e sds p ocedimen s ope a ius
de delimi ació exis en s (BERRY, 1973; DREWETT e al., 1976 a i b; COOMBES
e al., 1979), que pe aques a ma eixa aó no es discu eixen aquí. Gene almen , aques s
p ocedimen s pa eixen d'una classi icació de les uni a s adminis a i es bhsiques en
e mes de nomb e i10 densi a d'habi an s i10 de llocs de eball pe al d'iden i ica
els cen es po encials, i desp és assignen la es a d'uni a s bbiques segons els des-
pla~amen s esidkncia- eball e s aquells cen es, enin en comp e o no algun llin-
da mínim de despla~amen s -15
%
(DREWETT e al., 1976a; COOMBES e al.,
1979), 5% (BERRY, 1973)-.
Con h iamen , en aques assaig, s'ha p ocu a ins on ha es a possible, i si ho
és, deixa pa la les dades pe elles ma eixes. Així, en p ime lloc, no s'ha pa i
de cen es p ees able s -p hc ica de e qües ionada pe alguns au o s (COOMBES
e al., 1979)- sinó que aques s s'han ob ingu com a esu a de la p bpia ag upació
e ec uada conside an simplemen el lux p incipal de cada uni a bisica -municipis,
en aques cas- e s l'ex e io . Al ma eix emps, l'au onomia o la dependkncia dels
cen es ob ingu s s'ha de e mina simul hniamen en i u que el seu lux p incipal
s'ad ecés a una uni a d'o d e in e io o supe io , d'aco d amb el olum de lux e-
bu (igual al nomb e de llocs de eball exis en s). En segon lloc, a l'ho a dc p end e
en conside ació la magni ud del lux pe al d'es abli e1 g au d'in eg ació dels ag u-
pamen s ob ingu s, no s'ha a ibu'i signi icacio a la in ensi a dels despla~amen s pe
mi ja de llinda s es hnda d, sinó que aques a ha de i a d : lz eqükncia amb quk
apa eixen ce es in ensi a s, a i icada pe la co espondkncia amb casos en ce a ma-
ne a pa adigmh ics. Només inalmen , quan ha es a cla a I'e idkncia que les es uc-
u es ob ingudes són de e DUS, s'ha e in e eni el c i e i del 5
%
dels despla~a-
men s en e cen es de DUS (sense eni en comp e si e a lux p incipal o no) pe
ag upa -10s en una uni a supe io de ipus egió me opoli ana.
Pe a aques a anhlisi s'han u ili za les dades de despla~amen s esidkncia- eball
p oceden s de les explo acions de les Enques es de Mobili a Obligada, annexes als
censos i als pad ons de la població de 1970, 1975 i 1981, eali zades o conse ades
pe la Di ecció Gene al de T anspo s de la Gene ali a de Ca alunya, la qual cosa
ha pe mks ei e a l'anhlisi pe als es anys i segui l'e olució de les elacions dih-
ies al lla g del pe íode. Una p ecisió que cal e , pe b, en o n a la bonda de les
dades és que I'enques a de 1970 es basa en una mos a del
2%
de la població ac i a
de cada municipi, aó pe la qual la se a iabili a en el cas pa icula dels municipis
amb pocs habi an s és limi ada. Aixi ma eix, les dades de l'enques a de 1981 són
enca a en p océs de depu ació, de mane a que pe a alguns municipis no es disposa
d'in o mació
i
en el cas d'al es és possible de man eni alguna ese a. Tanma eix,
al com es eu h en els esul a s les dis o sions que aixb ha ocasiona són mínimes.
L'ambi e i o ial de pa ida ha es a 1'~ ea Me opoli ana de Ba celona (AMB)
de 1968, excep e el municipi de Foga s de To de a (p o . de Gi ona), la qual com-
p en 161 municipis co esponen s a les coma ques del Baix Llob ega , Ba celones,
Ma esme, Vallks Occiden al, Vallb O ien al, Al Penedks i Ga a . L'elecció d'aques
imbi , an a bi a ia com qualse ol al a, es basa en aons de di e sa conside ació.
En p ime lloc, pe a l'any 1970 no hi ha dades pe a al es municipis que els com-
p esos a I'AMB de 1968. En segon lloc, calia pa i d'un a nbi su icien men g an,
condició que compleix I'AMB de 1968, en an que ou de ini com a supbsi mhxim
i a lla g e mini pe supo a un c eixemen demog a ic mhim i a lla g e mini
un c eixemen demog a ic desconcen a a l'en om de Ba celona. Finalmen , pe quk
l'analisi en un hmbi que con inua sen un pun de e e kncia cons an po ajuda a
cla i ica la qües ió.
Els mkodes d'anilisi emp a s són l'algo isme d'ag upació nodal basa en la eo ia
dels g a s (NYSTUEN and DACEY, 1961; HAGGETT, 1965) i l'anhlisi clus e
(BERRY, 1958; SOKAL and SNEATH, 1973; JOHNSTON, 1980), pe a l'ag upa-
men dels municipis i la de e minació de les magni uds signi ica i es dels luxos,
espec i amen . En aques cas, de ca a a la signi icació de I'ag upamen esul an ,
en el p og ama elabo a pe in o ma i za l'algo isme de NYSTUEN and DACEY
s'ha in odu'i com a a iació addicional el chlcul del pe cen a ge que ep esen a el
lux p incipal de so ida de cada municipi (no el més al , ja que mol es egades sol
se el que es a dins del municipi) sob e el nomb e o al d'ac ius esiden s. D'aques-
a mane a, mi jancan la magni ud del lux, és possible ana més enlla del simple
ag upamen nodal i ponde a el g au d'in eg ació, ca no és el ma eix pa la d'in e-
g ació quan es desplaga un
2%
d'ac ius esiden s que quan ho a un 40%.
L'anhlisi clus e , aplica a la dis ibució de eqükncies de les in ensi a s dels lu-
xos, pe me ag upa els alo s més p ope s en e si dels que ho són menys o, di
d'al a mane a, ag upa els alo s minimi zan la a ianca in e na en cada g up i
maximi zan la a ianca ex e na en e g ups (en e les mi janes dels g ups). En aques
cas, a ks que la base de la classi icació és una sola a iable (espai d'una sola dimen-
sió), el ipus de dis ancia emp ada és di ec amen la di e kncia a i mk ica en e els
alo s, sense necessi a de ecó e a di e kncies de quad a s (dis ancia algeb aica)
o al es dis ancies més complexes com la de Mahalanobis. Els g ups així ob ingu s
en o n a un alo mi ja, no s'han u ili za pe ag upa municipis, sinó pe es abli
in e als de alo s que, con as a s amb les di e en s eali a s que exp essen, esul in
signi ica ius de di e en s ni ells d'in eg ació.
Els sis emes u bans dia is i la egió me opoli ana de Ba celona
No sembla exage a a i ma que els esul a s supe en o es les p e isions. Ce a-
men les dades empí iques podien no e ela cap pau a egula d'in ensi a d'in eg a-
ció ni, cosa més di ícil ca és una eali a iscuda, l'exis kncia d'uns cen es ben de-
e mina s. Si més no, aques es egula i a s
i
es uc u es de elacions podien ha e
di e i subs ancialmen d'un any a I'al e. Tanma eix, I'e idkncia de o el con a i
és ben pa en .
En p ime lloc, la in ensi a del lux p incipal de cada municipi (g h ic
I)
indica
en o s es anys que ens obem da an d'un espai o amen in eg a : el nomb e
de municipis en quk els desplacamen s esidkncia- eball no a iben al
5
%
dels ac ius
esiden s és mol limi a en o s es anys.
El enomen és pa icula men isible en el sec o me idional del Vallbs O ien al,
on Molle ep esen a jus amen el cas de cen e incipien p og essi amen desen o-
lupa , al lla g dels eixos de la ie a de Caldes i la Vall del Tenes, i, na u almen ,
en la pe i i ia més ex e na de l'hbi (no d de 1'Al Pene&s, no d del Ma esme)
que p bpiamen és un espai poc pola i za , ni an sols a ni ell local.
En el G h ic V s'ha e un assaig de o mali za aques s esul a s en e mes de DUS
i egió me opoli ana, sin e i zan la si uació de 1981 i els p incipals can is en e
1975 i 1981. Els DUS s'han iden i ica a pa i del ni ell es ic e de elacions p edo-
minan s in enses
(-
15% o més), si bé en el cas dels cen es mi jans s'ha ela i i za
aques a exighcia. Pe iden i ica la egió me opoli ana s'ha pa i del ni ell meno
pe b es able d'in eg ació
(-
5
%),
conside an indis in amen el lux p incipal o el segon.
El mapa ob ingu és p ou eloqüen . Excep e els casos ja comen a s en qub la ela-
ció p edominan és de ipus local (cald ia eu e si es poden in eg a a pa i del se-
gon lux), el conjun de l'hbi s'o gani za en DUS ben consolida s al lla g del emps.
Quan als can is, el més ema cable és l'expansió del DUS de Ba celona ins al lími
dels DUS dels cen es mi jans, de o ma que a l'any 1981 uns i al es esde enen
con igus. El DUS de Ba celona, que l'any 1975 comp enia una h ea mol poc més
ex ensa que els lími s de l'ac ual Co po ació Me opoli ana de Ba celona, l'any 198 1
ha c escu conside ablemen a a és dels sec o s més me idionals del Baix Llob e-
ga i del Ma esme, p ecisamen on la dis ancia a qualse ol cen e mi ja és més g an.
D'al a banda, a l'in e io del DUS de Ba celona l'any 1981 han desapa egu la ma-
jo pa dels pe i s subsis emes locals, de mane a que a a la elació p edominan de
gai ebé o s els municipis és amb Ba celona.
Ul a, la eali a dels DUS que pe me si ua l'h ea in eg ada a Ba celona dins dels
seus lími s es ic es i ema ca l'exis bncia d'un ni ell andeg d'in eg ació pe a cada
una de les ciu a s mi janes de l'hmbi , una segona eali a menys immedia a pe me
dis ingi en e aquells DUS més di ec amen elaciona s que o men una en i a de
ipus me opolid i aquells que ho són menys, bo i ema can , pe b, un cop més que
qualse ol en i a de ipus me opoli h é semp e una signi icaci6 meno que els sis e-
mes u bans dia is. P o isionalmen , i a al a d'una anhlisi a ni ell de o Ca alunya
que e eli si la di e bncia de ec ada conside an només aques hmbi és p ou signi i-
ca i a, sembla aconsellable es ingi la egió me opoli ana de Ba celona a l'a c o ma
pe Si ges, Ma o ell, Sabadell, G anolle s, Ma a ó, A enys de Ma .
A
la is a d'aques s esul a s, no es a sinó insis i en la necessi a de con inua
el eball aquí inicia ins a ob eni una delimi ació acu ada de sis emes u bans dia is
que, si més no, pe me i disposa d'un conjun d'uni a s es adís iques i de ece ca
més signi ica i es que les ac ualmen emp ades.
*Aques a icle o ma pa dels eballs de Memb ia de Llicencia u a eali za s amb el supo econbmic
de I'Ins i u d'Es udis Me opoli ans Ba celona, no emb e del
1985.
Igualmen he d'ag ai Joaquín Ca-
b e a
i
Xa ie Rosselló de la di ecció Gene al de T anspo s de la Gene ali a de Ca alunya les acili a s
pe disposa de la in o mació necessi ia pe eali za aques eball.

Iden i icacid dels municipis .en els g a ics
Ab e a
Begues
Cas ellde els
Cas ell í de Rosanes
Ce elló
Collba 6
Co be a de Llob ega
Co nelli
Espa egue a
Ga i
Ma o ell
Molins de Rei
Olesa de Mon se a
Palleji
Papiol, el
P a de Llob ega , el
S . And eu de la Ba ca
S . Boi de Llob ega
S . Climen de Llob ega
S . Es e e Ses o i es
S . Feliu de Llob ega
S . Joan Despí
S a. Coloma de Ce elló
S . Vicenq dels Ho s
To elles de Llob ega
Valli ana
Viladecans
Badalona
Ba celona
Esplugues de Llob ega
Hospi ale de Llob ega .
I'
S . Ad ii del Besos
S . Jus Des e n
S a. Coloma de G amene
Alella
A enys de Ma
A enys de Mun
A gen ona
Cab e a de Ma
Cab ils
Caldes d' Es ac
Calella
Cane de Ma
Dos ius
Malg a de Ma
Masnou, el
Ma a 6
Mon ga
O ius
Pala olls
Pineda de Ma
P emia de Ma
S . Iscle de Vallal a
S . And eu de Lla ane es
S . Ceb ii de Vallal a
Vilassa de Dal
P emia de Dal
S . Pol de Ma
S a. Susanna
S . Vicenc de Mon al
Teii
Tiana
To de a
Vilassa de Ma
Caldes de Mon bui
Cas ella del Valles
Cas ellbisbal
Galli a
Ma adepe a
Mon cada
i
Reixac
Palau de Plegamans
Polinyl
Rellina s
Ripolle
Rubí
Sabadell
S . Cuga del Vall s
S .
llo en^
Sa all
S . Qui ze del Vall s
S a. Ma ia de Ba be l
S a. Pe $ ua de Mogoda
Ce danyola
Se mena
Te assa
Ullas ell
Vaca isses
Viladeca alls
Ame lla del Vallks.
I'
Aigua cda
Bigucs
Campins
Cano elles
Chno cs
Ca dediu
Cas ellci
Cas cll c ~ol
Foga s de Mon clúh
F anqueses del Vallks, les
Ga iga. la
G ane a
G anolle s
Gualba
Llagos a. la
Llina s del Vall s
Lli i d'A nun
Lli i d'A all
Ma o cllcs
Molle
Mon niany
Mon nicl i
Mon o n s
Mon seny
Pa c s del Vall s
Roca del Valles. la
S . An oni de Vilamajo
S . Celoni
S . Es e e de Palau o de a
S . Fos de Campcen elles
S . Feliu de Codines
S . Pe e de Vilamajo
S . Qui ze de Sa aja
S a. Eulilia de Ronsana
S a. Ma ia de Ma o elles
S a. Ma ia de Palau o de a
Tagamanen
Vallgo guina
Vall omanes
Vilalba Sasse a
A inyone
Cabanyes, les
Cas ell í de la Ma ca
Fon ubí
Gelida
G anada, la
Mediona
Olk dola
Pacs
Pla del Penedks, el
Pon ons
Puigdalbe
S . Cuga Sesga igues
S . Llo en$ d'Ho ons
S . Ma í Sa oca
S . Pe e de Riudebi lles
S . Quin i de Mediona
S . Sadu ní d'Anoia
S a. Fe del Pened s
S a. Ma ga ida
i
els Monjos
Subi a s
Te assola i La i
To elles de Foix
Vilobí
Vila anca del Pendes
Canyelles
Cas elle i Go nal
Cubelles
Olesa de Bones alls
Oli ella
S . Pe e de Rihes
Si ges
Vilano a
i
la Gel ú
BIBLIOGRAFIA
BEKKY. B.J.L. (1958).
<<A
no c conce ning n~e hcds o classi ica ion".
A nc 1.s ha A.s.sociu ion o Ame-
ic.cn Gc*o,~ ccl~hc~ : ..
48. pp. 300-303.
BERRY. B.J.L. 1968) Vegeu Be y e
al.
1968
BERRY.
B.J.1
...
G~HEI~N. P.G.
ANI)
GOLIISTEIN,
H.
(1968).
Mom~po/i cu c c.cc ck.~i i ioc : A ee~ ~uluu ion
(!/'c.o11(.e,/11 e0 c1 ~ ec i. i(.e l p c c?ic.c,.
Washing on D.C.. US Bu eau o he Census.
BERRY. B.J.L.
ANI)
Ho~ oN. F.E. (1970).
Gc,o~~q c phii.pc, .spc,c i~*c.s
on uhe sy c~ .s.
Englewood Cli s,
New Je sey, P cn ice-Hall Inc.
BERRY. B.J.L.
(
1973).
G o~ h c~e c, . ie dic, A~ c~ icc U been Sjs~c, i. ,
2 ols. Camb idge. Massachus-
se s. Ballinge .
BERRY. B.J. L.
ANII
GILLAUI).
Q.
(
1977).
The
e.hu ging shupe c~~ne opoli c ~i Ame iccc: Co n i u ing pa -
e ns, u bu c j ic.1d.s. e cl clc.i~e i ulizu ion p ocesses 1960- 1970,
Camb idge. Massachusse s. Ballinge .
CASASSAS. LI.
I
CLUSA. J. (1980).
L
b guni zaci i e i o iul
de
Cu ulunyu,
S . Joan Despí. Ba celona,
Publicacions de la Fundaci6 Jaume Bo ill.
CHAPMAN, G.P.
(
1977).
Hu e emd c~n i o imm al .s>~.~ ems: A geog uphe
:s
upp uisul.
New Yo k, Aca-
demic P ess.
COOMBES, M.G.. DIX~N. J.S.. GODDARD. J.B.. OPENSHAW, S.
AND
TAYLOR, P.J. (1978). aTowa ds a
mo e a ional conside a ion o census a eal uni s: daily u ban sys ems in B i ain-.
En i onmen and
Planning.
A. olume 10. pp.
1
179-1 185.
COOMDES. M.G., DIXON, J.S.. GODDARD. J.B.. OPENSHAW, S. ANDTAYLOR, P.J. (1979). ~Daily u -
ban sys ems in B i ain: om heo y o p ac ice..
En i onmen und Plunning,
A, olume 11, pp. 565-574.
DREWETT, R.. GODDARD. J.B.
AND
SPENCE. N. (1976 a), -B i ish ci ies: U ban popula ion and employ-
men ends 195
1
-
197
1
..
Reseu c Repo 10,
London. Depa men o he En i onmen .
DREWETT, R..
GODDARD.
J. ANDSPENCE, N. (1976 b), .U ban B i ain: Beyond Con ainmen ., in Be y
(ed),
U banizu ion und Ci~~en e -u buniza ion.
U ban A ai s Annual Re iews,
I
I.
Be e ly Hills and
London. Sage.
Fox, K.A. (1964),
In eg a ing Nu ionc l und Regional Models o Economic S abiliza ion und G ow h,
pape ead a a Con e ence on Na ional Economic Planning, Uni e si y o Pi sbu gh (mimeo).
FRIEDMANN, J.
AND
MILLER. J. (1965). ~The U ban Fieldn,
Jou nal o he Ame ican Ins i u e o Plan-
ne s,
XXXI,
Núm. 4, pp. 312-19.
GLICKMAN, N.J. (1978),
The g ow h unel mu ugemen o he Japanese U ban Sys em,
New Yo k, Aca-
demic P ess.
HACGETT, P. (1965).
Loca ional Analysis in Human Geog aphy.
London, Edwa d A nold Publishe s L d.
HALL, P., TOMAS, R., GRACEY,
H.
ANDDREWETT. R. (1973).
The Con ainmen o U ban England.
Lon-
don, Geo ge Allen and Undwin.
HALL, P.
AND
HAY, D. (1977),
U ban egionaliza ion o G ea B i ain 1971,
Uni e si y o Reading
I
IIASA Eu opean U ban Sys ems Wo king Pape
I.
I.
HALL, P.
AND
HAY, D. (1980),
G ow h Cen es in he Eu opean U ban Sys em,
London, Heinemann
Educa ional Books.
HALL,
P.
(1980) Vegeu Hall and Hay (1980).
JOHNSTON, R.J. (1980),
Mul i a ia e S a is ical Analysis in Geog aphy,
London, Longman.
KAWASHIMA, T. (1977),
Changes in he Spa ial Popula ion S ncc u e o Japan,
Resea ch Memo andum
RM-77-25, Laxenbu g, IIASA.
MURPHY, R.E. (1966),
lhe
Ame ican Ci y. An u ban geog aphy.
New Yo k, McG aw-Hil1 Book Co.
NYSTUEN, J.D.
AND
DACEY, M.F. (1961), uA g aph heo y in e p e a ion o nodal egions*,
Regional
Science Associa ion, Pape s and P oceedings,
7, pp. 29-42.
OPENSHAW, S. (1977). *Op imal zoning sus ems o spa ian in e ac ion models*,
En i onmen and Plan-
ning,
A, 9, pp. 169-184.
ROMAGUERA, R.
I
DOT, J.M. (1972).
Ba celona. Génesis
y
p oblenui ica del & ea me opoli ana.
Ma-
d id, Moneda y C &i o.
SIMMONS, J.W. (1974).
Zhe G ow h o he Canadian U ban Sys em,
Uni e si y o To on o, Cen e
o
U ban and Communi y S udies, Resea ch pape 69.
SOKAL;
R.R.
ANDSWATH, P.H.A. (1973).
Nume ical Ta onomy,
San F ancisco, F eeman and Company.
US BUREAU
OF~E
BUDGET (1964).
S anda Me opoli an S a is ical A eas,
Washing on D.C.,
US
Go-
e nmen P in ing O ice.
VAN DEN BERG,
L.
DREWETT,
R.,
KLAASSEN, L.H., ROSSI,
A.,
VIJVERBERC, C.H.T. (1982).
A S udy o
g ow h
and decline.
Ox o d, Pe gamon P ess.
WIRTH,,'L.
(1938). ~U banism as a way o li e.,
Ame icu11 Jou nul $Sociology,
XXXVIII, pp. 1-24.