Aproximació a l'estructura de l'àrea metropolitana de Barcelona : les relacions d'intensitat diària

Documents d 'Aruilisi Geograjca, 83, 1986 pp. 7 1-90 Aproximació a l'estructura de l'area metropolitana de Barcelona: les estructures d'intensitat dihria Joan Nunes i Alonso* L'un des crit5res fondamentaux pour identifier les aires métropolitaines, bien qu'il ne soit pas I'unique, car i1 faut également prendre en compte des facteurs tels que le volume, la densité et le type d'activité de la population, est I'ampleur et le sens des déplacements quotidiens effectués spécialment pour des raisons de travail (commuting), determinant le nomrné Daily Urban System. Moyennant I'application d'un algorithme de groupement nodal, basé sur la theorie des graphes, aux donnes de mobilité obligatoire des recensements de population, on a étudié les déplacements dans la région de Barcelone pendant la période 1970-198 1 . I1 en ressort que dans ce cas précis pour ce qui concerne Barcelone, plut6t que d'utiliser le terme d'aire metropolitaine, i1 conviendrait de parler d'aire de relations métropolitaines structurées autour de deux types de centres: Barcelone et une série de souscentres que I'on nome traditionellement villes moyennes. Ainsi, on peut distinguer trois structures territoriales intercomectées, nettement differenciées: une aire métropolitaine de Barcelone propement dite, une aire péri-métropolitaine autour des nommés sous-centres, et une aire intermédiaire de transition, sous I'influence croissante de Barcelone. One of the fundamental criteria in the identification of mktropoiitan areas (although not the only one, for factors such as population number, density and employment type must also be taken into consideration), is the magni- * Llicenciat en Geografia, Departament de Geografia, Universitat Autbnorna de Barcelona. tude and dircction of daily movements, especially for commuting purposes, which comprise the so-called aDaily Urban System,,. The study of such movements in the Barcelona region has been undertakcn for the period between 1970 and 1981, through the application of an algorithm of nodal grouping based on graph theory to the statistics of obligated movement included in the population census. The findings suggest that in this case, rather than speak of a metropolitan area centred on Barcelona, it would be more exact to refer to an area of metropolitan interaction based on two foci: Barcelona and a series of sub-centres, traditionally considered medium-sized cities. Thus, it is possible to distinguish three inter-related but clearly defined spatial structures the Barcelona metropolitan area as such, a perimetropolitan area centred on the aforementioned sub-centres, and an intermediate transitional area increasingly under the influence of Barcelone. La magnitud y el sentido de 10s desplazamientos coditianos, especialmente al lugar de trabajo (commuting), que definen el denominado Daily Urban System, constituyen uno de 10s criterios fundamentales para identificar las áreas metropolitanas (pero no el Único, ya que deben considerarse tambiBn factores como el volumen, la densidad y el tipo de ocupaci6n de la poblaci6n). El estudio de tales desplazamientos en la regi6n de Barcelona en el periodo 1970-1981, mediante la aplicaci6n de un algoritmo de agrupaci6n nodal basado en la teoria de grafos a 10s datos de movilidad obligada que ofrecen 10s censos y padrones de poblaci6n, sugieren que en este caso, más que de área metropolitana en torno a Barcelona, conviene hablar de un área de relaciones metropolitanas estructurada alrededor de dos focos: Barcelona y una serie de subcentros -las que tradicionalmente se denominan ciudades medias. Pueden asi distinguirse tres estructuras territorialcs interconectadas claramente diferenciadas: un área metropolitana de Barcelona propiamente dicha, un area perimetropolitana alrededor de 10s mencionados subcentros y un área intermedia de transici6n bajo la influencia creciente de Barcelona. Arees metropoiitanes, per a que? Arreu dels palsos desenvolupats -especialment en els de cultura anglo-saxona com a iniciativa governamental, perb també a 1'Europa continental i al Japó a través de programes internacionals de recerca @ALL and HAY, 1980; VAN DEN BERG et al., 1982; KAWASHIMA, 1977; GLICKMAN, 1978)- és una prictica generalitzada la delimitació d'unitats urbanes regionals que, creuant les divisions adrninistratives derivades de la realitat histbrica de cada estat, fan possible una identificaci6 més realista de les unitats urbanes efectives o dels sistemes urbans, en articular les . . més vastes i complexes, anomenades en sentit ampli Brees metropolitanes. En general, tot i que els criteris solen variar lleugerament, aquestes delimitacions es basen parcialment o completa en el grau d'integració funcional que impliquen els desplaCaments residkncia-treball (commuting). L'adopció d'aquestes unitats per part d'insthncies governamentals no ha tingut enlloc caricter administratiu, no ha obert prbpiament a I'objectiu de definir hbits de planificació, per bé que a la practica s'hagin pres de vegades com a regions de planificació ja llestes per ser usades en lloc de definir-les ad hoc (BERRY et al., 1968). Des de-les primires unitats d'aquest tipus establertes pel US Bureau of the Census fins a les definicions més recents de sistemes urbans diaris (DUS, de l'anglb Daily Urban System), les regions urbanes, funcionals o no, metropolitanes o no, no han tingut altra entitat que la d'unitats estadístiques i de recerca pkr a un millor coneixement de la realitat. Tanmateix, malgrat l'evident relació entre tots tres nivells d'aplicació - coneixement, planificació, administraciói malgrat que pugui discutir-se si una bona correspondkncia entre tots tres és desitjable o viable, qüestió que no s'aborda en aquest article, encara que només sigui al nivell tan elemental com el d'unitat estadística o conceptual bhsica, I'interks i el creixent grau d'elaboració i d'acceptació de les regions urbanes funcionals s'explica pel fet que el conjunt d'aquestes unitats permet contemplar el territori d'un determinat estat o hrea com a sistema urbh global i ofereix una base territorial més significativa que les unitats tradicionals de base administrativa per a l'agregació de ¡a informac1.ó estadística dels censos i, conseqüentment, l'anhlisi i la comprensió dels processos en curs sobre el territori (COOMBES et al., 1978, 1979), que són essencialment dinamics. No és casual, per exemple, que la detecció dels fenbmens de canvi en el creixement urbl - desconcentració generalitzada, retrocés de les grans ciutats, contraurbanització-, que ha donat lloc a una de les més importants línies actuals d'investigació sobre fenbmens urbans (HALL an HAY, 1980), es produís tot just comparar la primera - 1960i la segona -1970skries de dades sobre despla~aments residkncia-treball als USA i analitzar la dinhmica de les regions urbanes funcionals corresponents (BERRY, 1973, 1977). És més, de fet, el que queda reflectit en l'aparició i la utilit- - - zació del concepte de regió urbana funcional és el canvi progressiu de concepció del fet urbh operat al llarg del segle XX, arran dels canvis que el mateix fenomen ha experimentat. A Catalunya, perb, ultra l'arrelament de concepcions més properes a la idea de ciutat que a la de regió urbana, i a la teoria del lloc central que a la dels sistemes urbans diaris, la preocupació per les qüestions administratives és tan forta que el terme Brea metropolitana a penes es pot entendre com a realitat territorial, independentment d'una fórmula de govern o altra, amb les consegüents suspidcies i el resultat, si més no, paradoxal de sis propostes d90rganització administrativa de Catalunya enfront de cap andisi per a la delimitació de regions urbanes funcionals ni que sigui a efectes estadístics i de recerca, tret del treball de CASASSAS i CLUSA (1980), en qd, tanmateix, les unitats funcionals resulten dilu'ides aths l'objectiu prioritari de definir unitats administratives. No menys paradoxalment ens resulta el fet que gairebé no s'han realitzat nous intents de delimitar l'hrea metropolitana de Barcelona d'en* dels treballs del Pla Director de I'AMB de 1968, perb hom, hdhuc qui no reconeix el fet metropolid, pren com a referkncia aquell hbit, en bona part intui'tiu i justificat per mitjh d'esdndards urbanistics (ROMAGUERA i DOT, 1972). Finalment no deixa de sobtar el fet que havent-se realitzat la primera enquesta sobre mobilitat obligada l'any 1970 (hmbit AMB 1968) per tal de satisfer les necessitats plantejades en els treballs de definició de l'hrea metropolitana de Barcelona, i havent-se generalitzat aquesta practica a través de les enquestes de 1975 (província de Barcelona) i 1981 (tot Catalunya), encara no s'hagin utilitzat aquestes dades, tret de l'excepció ja esmentada (CASASSAS i CLUSA, 1980), per a una de les finalitats que els és més característica: la delimitació de regions urbanes funcionals. El propbsit d'aquest article és, doncs, mostrar la utilitat de les dades de mobilitat obligada actualment disponibles a Catalunya -sovint deixades de banda adduint raons de manca de fiabilitatper identificar els sistemes urbans diaris i la plena validesa -sovint qüestionada invocant diferkncies d'escalad'aquest instrument conceptual i estadístic en un país altament urbanitzat, sobretot després dels darrers vint-i-cinc anys, com el nostre; En aquest sentit, l'assaig que aquí es presenta, més quz en l'aplicació d'alguna de les definicions existents encaminada a obtenir una delimitació dels sistemes urbans diaris i de la regió metropolitana de Barcelona, ha consistit en buscar l'evidencia de l'existkncia d'aquest tipus d'estructures a Catalunya, concretament a l'entorn urbh de Barcelona. Certament, s'ha obtingut una delimitació, perb com a mitjh per validar una hipbtesi i no com a fi per ella mateixa. Cal considerar-la, per tant, provisional i, en la perspectiva d'efectuar la delimitació acurada que l'experikncia internacional i les mancances constatades a Catalunya fan necessaris, remarcar que la recerca entorn a la definició, criteris, llindars i algorismes d'agrupació bptims és en curs. Tanmateix, la consistkncia dels resultats obtinguts sense necessitat de recórrer a tkcniques complexes ni definicions apriorístiques és ta! que resulta inajornable donar-10s a conkixer. De les hrees metropolitanes als sistemes urbans diaris La dificultat de definir unitats capaces de captar la ciutat real, quan aquesta depassa els límits de la ciutat legal -segons I'expressió de MURPHY (1966)-, s'ha encarat sovint com un problema d'establir llindars (de població, densitat, més tard també de proporció de treballadors no agrícoles i de despla~aments residkncia-treball) que marquin la frontera entre allb que es pot considerar metropolith i allb que no se'n pot considerar. Tanmateix, aquesta dificultat no és sols operativa (criteris d'objectivació) sinó principalment conceptual (caracterització del fenomen a aprehendre a partir de supbsits tebrics provats o, si més no, comunament acceptats). De fet, tot i que els primers intents en aquest camp són ja for~a antics -definició de Metropolitan Districts (MD) I'any 1910 pel US Bureau of the Census-, fins a finals de la dkcada dels 60 -revisió per part d'un equip de la universitat de Chicago (BERRY et al., 1968) de les Standurd Mctropolitan Statistical Areas (SMSA) definides pel US Bureau of the Census I'any 1960-, els esforcos de fonamentació tebrica han estat escassos i el terme metropolit2 ha amagat, més que solucionat, un buit conceptual o, més ben dit, una concepció apriorística implícita. D'una banda, adoptant el terme en virtut del seu significat trivial de gran aglomeració urbana, per designar la nova dimensió del fet urbl un segle després de la revoluei6 industrial, es pressuposava que el principal fenomen era la *gran ciutats. D'altra banda, a través dels criteris d'objectivació establerts, es caracteritzava implícitament aquesta nova realitat urbana com a prolongació de la ciutat en termes quasi físics: nombre d'habitants, densitat, contigüitat, disdncia. Fins i tot, es desenvoluparen paraldelament unitats basades en criteris estrictament físics de continuitat de l'edificació (Urbanized Areas, vegeu MURPHY, 1966). La introducció del criteri d'integració, hdhuc a nivell explícit de definició conceptual (US Bureau of the Budget, 1964) en les SMSA de 1960 no reeixí a establir un concepte d'hrea metropolitana consistent, no sols per la vaguetat del concepte d'integració econbmica i social, sinó perquk contradictbriament a la definició de tipus fundional -~integrated economic and social unit>,- els criteris físics restringien, significativament sota l'apelalatiu de ametropolitan characte~,, l'abast de la integraci6 funcional, ella mateixa restringida per un llindar arbitrari (15%). Tanmateix, a través de la discussió que seguí a aquesta definició (BERRY et al., 1968), s'ha assolit una major claredat conceptual en el sentit que el tret més característic de la nova realitat urbana, si més no després de la 11 G. M., no és tant la <<gran ciutat,, com el pas de la ciutat a la regió urbana, tant en les grans aglomeracions com en els petits centres, fenomen caracteritzat en termes estrictament funcionals. Per tant, l'adopció conseqüent de l'enfocament funcional, més que precisar el concepte d'hrea metropolitana en aquests termes, posa de manifest ]'escassa significació en un nivell immediat de la distinció entre metropolitl i no metropolith des del punt de vista funcional, altrament considerat més rellevant que el criteri físic. Certament, com indica BERRY (1968) o més recentment HALL (1980), entre ambdues maneres d'entendre els fets urbans s'imposa una difícil opció. El fet que fins avui dia coexisteixin diferents tipus d'unitats urbanes regionals ho evidencia (vegeu HALL an HAY, 1980). Perb la major consistkncia del criteri funcional, concretament sobre la base de les relacions dihries, sembla provada tant en base a supbsits tebrics com per l'evidkncia empírica (BERRY et al., 1968). L'anhlisi de les dades sobre desplacaments residkncia-treball, disponibles per primer cop en el cens dels USA de 1960, mostra que, ultra la generalització del fet (només un 4% del territori USA no apareix integrat en cap mercat de treball I'any 1960, prenent com a base un mínim de 5% de desplacameqts), hi ha una estreta correlació entre la intensitat dels desplacaments i les característiques socials i econbmiques del lloc d'origen, sense que cap llindar d'intensitat o de tipus físic reveli discontinuitats en la distribució dels fluxos. Aquest comportament és identificable fins i tot en els centres de petites dimensions (- 25.000 hab.). Les regions urbanes funcionals de base diaria derivades d'aquesta discussió, posteriorment anomenades sistemes urbans diaris DUS) -segons l'expressió de C.A. Doxiadis popularitzada per BERRY (1973)-, satisfan, doncs, els requisits que BERRY (1968) considera desitjables en qualsevol intent de regionalització: reflectir el comportament de la població i l'estructura del territori, expressar de forma directa la conceptualització dels fets anteriors sense la intery~enció d'estindards de cap tipus, i resultar significatives per a les aplicacions practiques estadístiques, de recerca i de planificació. A més, a diferbncia de la delimitació d'iirees metropolitanes, una regionalització d'aquest tipus permet exhaurir la totalitat del territori d'un estat o hrea, amb els avantatges que aixb comporta per a qualsevol tipus d'aplicació. Malgrat no exhaurir completament les disjuntives físiclfuncional, econbmiclsocial (FRIEDMANN and MILLER, 1965; FOX, 1964), diarilno diari (FRIEDMAN and MILLER,1965), que poden donar lloc a altres unitats regionals significatives per a aplicacions especifiques, els DUS, bé que sense substituir la més tradicional delimitació d'arees metropolitanes, han estat adoptats a nivell governamental als USA (Economic Areas del Bureau of the Economic Analysis -vegeu BERRY, 1973-), o paragovernamental al Regne Unit (Metropolitan Economic Labour Areas, definides per la London School of Economics -vegeu DREWETT et al., 1976 a i b; els precedents a HALL et al., 1973-) i Canada (SIMMONS, 1974); i com a marc de treball en la major part d'estudis sobre sistemes urbans a nive!! internacional (IIASAEuropean Urban Systems Project -vegeu HALL and HAY, 1977, 1980-; European Coordination Centre for Research and Documentation in Social Sciences-Costs of Urban Growth (CURB) Project -vegeu VAN DEN BERG et al., 1982-). Per últim un darrer argument de caire epistemolbgic en favor dels DUS ha estat apuntat més recentment (COOMBES et al., 1978) en el sentit que aquestes unitats no són un simple agregat espacial, sinó que constitueixen un quasi objecte, en tant que presenten gran part de les propietats de totalitat i, en menor grau, de control intern, que segons CHAPMAN (1977) caracteritzen els veritables objectes. Així, els DUS, a difer&ncia de les unitats de tipus administratiu o d'altres que són simples agregats espacials, permeten, faute de mieux, superar bons part de les interdiccions que limiten l'aplicació de l'anhlisi estadística tradicional i multivariada a les unitats espacials -autocorrelaci6 espacial (JOHNSTON, 1980), fal.lhcies ecolbgiques (OPENSHAW, 1977). Els sistemes urbans diaris com a base de les regions metropolitanes El fet que poder delimitar les unitats que de forma immediata funcionen com a ciutat, els DUS, resulti més rellevant que delimitar les grans agl~~r~eracions urbanes no implica, bbviament, que aixb Últim manqui d'interb o de significació. A les zones més intensament poblades l'aglomeració és un fet gairebé físic, perceptible a simple vista. D'altra banda, I'evidencia dels despla~aments residencia-treball (BERRY et al., 1968) mostra que en aquestes zones la integració funcional esdevé complexa i multicentrada: els límits dels mercats de treball se solapen constantment i de forma substancial. La delimitacici de DUS en aquests casos, prenent en consideració el flux principal, permet obtenir un primer nivell d'integració funcional, perb sacrifica d'altres nivells menys estrictes, cosa que no passa en els DUS de les zones menys densament poblades, car scin bisicament unicentrats fins al límit mixim dels despla~aments residkncia-treball. Per tant, sembla que la distinció metropolidlno metropolid, poc significativa a nivell immediat, pot resultar-ho en un segon nivell i ser definida en termes estrictament funcionals, i per tant consistents amb el concepte de DUS, sobre la base d'una major complexitat dels desplacaments residkncia-treball. En aquest sentit, BERRY (1968) apunta diverses solucions possibles per integrar diversos DUS relacionats en una unitat superior que, defugint 17apel.latiu metropolit2 per les connotacions físiques adquirides en l'experitncia USA, denomina Consolidated Urban Regions: 5 % de desplacaments residkncia-treball entre centres de DUS, subsumpció jerirquica dels, DC's d'acord amb la jerarquia dels centres, encadenament considerant els despla~aments residkncia-treball vers les ciutats successivament delimitades a partir d'un centre. Tanmateix, com és evident, algunes d'aquestes soiucions desdibuixen l'entitat dels DUS immediats i els substitueixen per unitats més vastes i d'integració més heteiogbnia. Altres aproximacions més recents (COOMBES et al., 1979) han desenvolupat un esquema sistemitic de regionalització a dos nivells basat en les relacions diiries per a la presentació del cens de Gran Bretanya de 198 1. En un primer nivell es delimiten els DUS, mentre que en un segon nivell els DUS que retenen el 95% dels desplacaments residSncia-treball al seu interior es prenen com a centres i la resta com a unitats periferiques per a una segona agrupació en regions segons els desplacaments entre DUS. A tots dos nivells, la totalitat del territori s'exhaureix estenent la integració fins als límits dels desplacaments residbncia-treball. El resultat són dues dries homcgknies d'unitats per a tot el territori. Una primera de DUS (independents a les zones menys poblades, i independents dominants o dependents a les més poblades) i una segona de regions (independents i metropolitanes). Lbgicament els DUS independents de les zones menys poblades constitueixen per si mateixos regions independents, mentre que a les més poblades les regions metropolitanes són conjunts integrats de DUS, la qual cosa reflecteix de manera consistent la diferent ccmplexitat entre ambdues realitats, tot permetent-ne la comparació a tots dos nivells. Assaig a I'AMB 1968: fonts, hmbit, metodes Tal com s'indicava a la presentació, en el treball aquí presentat, en iloc d'aplicar una regionalització basada en els DUS a I'entorn fortament urbanitzat de Barcelona, s'ha buscat I'evidkncia que aquesta aplicació és valida i possible, mitjsncant I'anilisi dels desplacaments residkncia-treball en aquest ambit i de les estructures de relacions diaries que s'en deriven. En conseqübncia, si bé s'assumeixen els DUS i la regió metropolitana en les seves formulacions més recents (COOMBES et al., 1979) com a marc conceptual, el procCs de treball seguit és sensiblement diferent al dels diversds procediments operatius de delimitació existents (BERRY, 1973; DREWETT et al., 1976 a i b; COOMBES et al., 1979), que per aquesta mateixa raó no es discuteixen aquí. Generalment, aquests procediments parteixen d'una classificació de les unitats administratives bhsiques en termes de nombre i10 densitat d'habitants i10 de llocs de treball per tal d'identificar els centres potencials, i després assignen la resta d'unitats bbiques segons els despla~aments residkncia-treball vers aquells centres, tenint en compte o no algun llindar mínim de despla~aments -15 % (DREWETT et al., 1976a; COOMBES et al., 1979), 5% (BERRY, 1973)-. Contrhriament, en aquest assaig, s'ha procurat fins on ha estat possible, i si ho és, deixar parlar les dades per elles mateixes. Així, en primer lloc, no s'ha partit de centres preestablerts -prhctica de fet qüestionada per alguns autors (COOMBES et al., 1979)- sinó que aquests s'han obtingut com a resutat de la prbpia agrupació efectuada considerant simplement el flux principal de cada unitat bisica -municipis, en aquest casvers l'exterior. Al mateix temps, l'autonomia o la dependkncia dels centres obtinguts s'ha determinat simulthniament en virtut que el seu flux principal s'adrecés a una unitat d'ordre inferior o superior, d'acord amb el volum de flux rebut (igual al nombre de llocs de treball existents). En segon lloc, a l'hora dc prendre en consideració la magnitud del flux per tal d'establir e1 grau d'integració dels agrupaments obtinguts, no s'ha atribu'it significacio a la intensitat dels despla~aments per mitja de llindars esthndard, sinó que aquesta ha derivat dt: lz freqükncia amb quk apareixen certes intensitats, ratificada per la correspondkncia amb casos en certa manera paradigmhtics. Només finalment, quan ha estat clara I'evidkncia que les estructures obtingudes són de fet DUS, s'ha fet intervenir el criteri del 5 % dels despla~aments entre centres de DUS (sense tenir en compte si era flux principal o no) per agrupar-10s en una unitat superior de tipus regió metropolitana. Per a aquesta anhlisi s'han utilitzat les dades de despla~aments residkncia-treball procedents de les explotacions de les Enquestes de Mobilitat Obligada, annexes als censos i als padrons de la població de 1970, 1975 i 1981, realitzades o conservades per la Direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa ha permks reiterar l'anhlisi per als tres anys i seguir l'evolució de les relacions dihries al llarg del període. Una precisió que cal fer, perb, entorn a la bondat de les dades és que I'enquesta de 1970 es basa en una mostra del 2% de la població activa de cada municipi, raó per la qual la seva fiabilitat en el cas particular dels municipis amb pocs habitants és limitada. Aixi mateix, les dades de l'enquesta de 1981 són encara en procés de depuració, de manera que per a alguns municipis no es disposa d'informació i en el cas d'altres és possible de mantenir alguna reserva. Tanmateix, tal com es veurh en els resultats les distorsions que aixb ha ocasionat són mínimes. L'ambit territorial de partida ha estat 1'~rea Metropolitana de Barcelona (AMB) de 1968, excepte el municipi de Fogars de Tordera (prov. de Girona), la qual compren 161 municipis corresponents a les comarques del Baix Llobregat, Barcelones, Maresme, Vallks Occidental, Vallb Oriental, Alt Penedks i Garraf. L'elecció d'aquest imbit, tan arbitraria com qualsevol altra, es basa en raons de diversa consideració. En primer lloc, per a l'any 1970 no hi ha dades per a altres municipis que els compresos a I'AMB de 1968. En segon lloc, calia partir d'un arnbit suficientment gran, condició que compleix I'AMB de 1968, en tant que fou definit com a supbsit mhxim i a llarg termini per suportar un creixement demografic mhim i a llarg termini un creixement demografic desconcentrat a l'entom de Barcelona. Finalment, perquk l'analisi en un hmbit que continua sent un punt de referkncia constant pot ajudar a clarificar la qüestió. Els mkodes d'anilisi emprats són l'algorisme d'agrupació nodal basat en la teoria dels grafs (NYSTUEN and DACEY, 1961; HAGGETT, 1965) i l'anhlisi cluster (BERRY, 1958; SOKAL and SNEATH, 1973; JOHNSTON, 1980), per a l'agrupament dels municipis i la determinació de les magnituds significatives dels fluxos, respectivament. En aquest cas, de cara a la significació de I'agrupament resultant, en el programa elaborat per informatitzar l'algorisme de NYSTUEN and DACEY s'ha introdu'it com a variació addicional el chlcul del percentatge que representa el flux principal de sortida de cada municipi (no el més alt, ja que moltes vegades sol ser el que resta dins del municipi) sobre el nombre total d'actius residents. D'aquesta manera, mitjancant la magnitud del flux, és possible anar més enlla del simple agrupament nodal i ponderar el grau d'integració, car no és el mateix parlar d'integració quan es desplaga un 2% d'actius residents que quan ho fa un 40%. L'anhlisi cluster, aplicat a la distribució de freqükncies de les intensitats dels fluxos, permet agrupar els valors més propers entre si dels que ho són menys o, dit d'altra manera, agrupar els valors minimitzant la varianca interna en cada grup i maximitzant la varianca externa entre grups (entre les mitjanes dels grups). En aquest cas, atks que la base de la classificació és una sola variable (espai d'una sola dimensió), el tipus de distancia emprada és directament la diferkncia aritmktica entre els valors, sense necessitat de recórrer a diferkncies de quadrats (distancia algebraica) o altres distancies més complexes com la de Mahalanobis. Els grups així obtinguts entorn a un valor mitja, no s'han utilitzat per agrupar municipis, sinó per establir intervals de valors que, contrastats amb les diferents realitats que expressen, resultin significatius de diferents nivells d'integració. Els sistemes urbans diaris i la regió metropolitana de Barcelona No sembla exagerat afirmar que els resultats superen totes les previsions. Certament les dades empíriques podien no revelar cap pauta regular d'intensitat d'integració ni, cosa més difícil car és una realitat viscuda, l'existkncia d'uns centres ben determinats. Si més no, aquestes regularitats i estructures de relacions podien haver diferit substancialment d'un any a I'altre. Tanmateix, I'evidkncia de tot el contrari és ben patent. En primer lloc, la intensitat del flux principal de cada municipi (grhfic I) indica en tots tres anys que ens trobem davant d'un espai fortament integrat: el nombre de municipis en quk els desplacaments residkncia-treball no arriben al 5 % dels actius residents és molt limitat en tots tres anys. El fenomen és particularment visible en el sector meridional del Vallbs Oriental, on Mollet representa justament el cas de centre incipient progressivament desenvolupat, al llarg dels eixos de la riera de Caldes i la Vall del Tenes, i, naturalment, en la perifiria més externa de l'hbit (nord de 1'Alt Pene&s, nord del Maresme) que prbpiament és un espai poc polaritzar, ni tan sols a nivell local. En el Grhfic V s'ha fet un assaig de formalitzar aquests resultats en termes de DUS i regió metropolitana, sintetitzant la situació de 1981 i els principals canvis entre 1975 i 1981. Els DUS s'han identificat a partir del nivell estricte de relacions predominants intenses (- 15% o més), si bé en el cas dels centres mitjans s'ha relativitzat aquesta exighcia. Per identificar la regió metropolitana s'ha partit del nivell menor perb estable d'integració (- 5 %), considerant indistintament el flux principal o el segon. El mapa obtingut és prou eloqüent. Excepte els casos ja comentats en qub la relació predominant és de tipus local (caldria veure si es poden integrar a partir del segon flux), el conjunt de l'hbit s'organitza en DUS ben consolidats al llarg del temps. Quant als canvis, el més remarcable és l'expansió del DUS de Barcelona fins al límit dels DUS dels centres mitjans, de forma que a l'any 1981 uns i altres esdevenen contigus. El DUS de Barcelona, que l'any 1975 comprenia una hrea molt poc més extensa que els límits de l'actual Corporació Metropolitana de Barcelona, l'any 198 1 ha crescut considerablement a través dels sectors més meridionals del Baix Llobregat i del Maresme, precisament on la distancia a qualsevol centre mitja és més gran. D'altra banda, a l'interior del DUS de Barcelona l'any 1981 han desaparegut la major part dels petits subsistemes locals, de manera que ara la relació predominant de gairebé tots els municipis és amb Barcelona. Ultra, la realitat dels DUS que permet situar l'hrea integrada a Barcelona dins dels seus límits estrictes i remarcar l'existbncia d'un nivell andeg d'integració per a cada una de les ciutats mitjanes de l'hmbit, una segona realitat menys immediata permet distingir entre aquells DUS més directament relacionats que formen una entitat de tipus metropolid i aquells que ho són menys, bo i remarcant, perb, un cop més que qualsevol entitat de tipus metropolith té sempre una significaci6 menor que els sistemes urbans diaris. Provisionalment, i a falta d'una anhlisi a nivell de tot Catalunya que reveli si la diferbncia detectada considerant només aquest hmbit és prou significativa, sembla aconsellable restringir la regió metropolitana de Barcelona a l'arc format per Sitges, Martorell, Sabadell, Granollers, Mataró, Arenys de Mar. A la vista d'aquests resultats, no resta sinó insistir en la necessitat de continuar el treball aquí iniciat fins a obtenir una delimitació acurada de sistemes urbans diaris que, si més no, permeti disposar d'un conjunt d'unitats estadístiques i de recerca més significatives que les actualment emprades. *Aquest article forma part dels treballs de Membria de Llicenciatura realitzats amb el suport econbmic de I'Institut d'Estudis Metropolitans Barcelona, novembre del 1985. Igualment he d'agrair Joaquín Cabrera i Xavier Rosselló de la direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya les facilitats per disposar de la informació necessiria per realitzar aquest treball. Identificacid dels municipis .en els grafics Abrera Begues Castelldefels Castellví de Rosanes Cervelló Collbat6 Corbera de Llobregat Cornelli Esparreguera Gavi Martorell Molins de Rei Olesa de Montserra Palleji Papiol, el Prat de Llobregat, el St. Andreu de la Barca St. Boi de Llobregat St. Climent de Llobregat St. Esteve Sesrovires St. Feliu de Llobregat St. Joan Despí Sta. Coloma de Cervelló St. Vicenq dels Horts Torrelles de Llobregat Vallirana Viladecans Badalona Barcelona Esplugues de Llobregat Hospitalet de Llobregat. I' St. Adrii del Besos St. Just Desvern Sta. Coloma de Gramenet Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d' Estrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, el Matar6 Montgat Orrius Palafolls Pineda de Mar Premia de Mar St. Iscle de Vallalta St. Andreu de Llavaneres St. Cebrii de Vallalta Vilassar de Dalt Premia de Dalt St. Pol de Mar Sta. Susanna St. Vicenc de Montalt Teii Tiana Tordera Vilassar de Mar Caldes de Montbui Castellar del Valles Castellbisbal Gallifa Matadepera Montcada i Reixac Palau de Plegamans Polinyl Rellinars Ripollet Rubí Sabadell St. Cugat del Vallts St. llor en^ Savall St. Quirze del Vallts Sta. Maria de Barberl Sta. Per$tua de Mogoda Cerdanyola Setmenat Terrassa Ullastrell Vacarisses Viladecavalls Ametlla del Vallks. I' Aiguafrcda Bigucs Campins Canovelles Chnovcs Cardediu Castellcir Castclltcr~ol Fogars de Montclúh Franqueses del Vallks, les Garriga. la Granera Granollers Gualba Llagosta. la Llinars del Vallts Llivi d'Atnunt Llivi d'Avall Martorcllcs Mollet Montniany Montniclti Montornts Montseny Parcts del Vallts Roca del Valles. la St. Antoni de Vilamajor St. Celoni St. Esteve de Palautordera Sr. Fost de Campcentelles St. Feliu de Codines St. Pere de Vilamajor St. Quirze de Safaja Sta. Eulilia de Ronsana Sta. Maria de Martorelles Sta. Maria de Palautordera Tagamanent Vallgorguina Vallromanes Vilalba Sasserra Avinyonet Cabanyes, les Castellví de la Marca Fontrubí Gelida Granada, la Mediona Olkrdola Pacs Pla del Penedks, el Pontons Puigdalber St. Cugat Sesgarrigues St. Lloren$ d'Hortons St. Martí Sarroca St. Pere de Riudebitlles St. Quinti de Mediona St. Sadurní d'Anoia Sta. Fe del Penedts Sta. Margarida i els Monjos Subirats Terrassola i Lavit Torrelles de Foix Vilobí Vilafranca del Pendes Canyelles Castellet i Gornal Cubelles Olesa de Bonesvalls Olivella St. Pere de Rihes Sitges Vilanova i la Geltrú BIBLIOGRAFIA BEKKY. B.J.L. (1958). <<A notc concerning n~ethcds of classitication". Arrncr1.s rftha A.s.sociution ofAmeric.cnr Gc*o,~rccl~hc~r:\.. 48. pp. 300-303. BERRY. B.J.L. 1968) Vegeu Berry et al. 1968 BERRY. B.J.1 ... G~HEI~N. P.G. ANI) GOLIISTEIN, H. (1968). Mom~po/itcur crrc.cc ck.~irritiocr: A ree~t~uluution (!/'c.o11(.e,/11 e0rc1 ~tecti.vti(.erl prcrc?ic.c,. Washington D.C.. US Bureau of the Census. BERRY. B.J.L. ANI) Ho~roN. F.E. (1970). Gc,o~~qrcrphii.pc,r.spc,cti~*c.s on uherrr syvrc~rtr.s. Englewood Cliffs, New Jersey, Prcntice-Hall Inc. BERRY. B.J.L. ( 1973). Gro~vth c~erttc,r.v ier dic, A~rrc~riccrrr Urbeen Sjs~c,rti.v, 2 vols. Cambridge. Massachussets. Ballinger. BERRY. B.J. L. ANII GILLAUI). Q. ( 1977). The e.hutrging shupe c~~nerropolitcr~i Americcc: Cotntiruring patterns, urbutc jfic.1d.s. errrcl clc.i~etitrulizurion processes 19601970, Cambridge. Massachussets. Ballinger. CASASSAS. LI. I CLUSA. J. (1980). L brgunitzaciri territoriul de Cutulunyu, St. Joan Despí. Barcelona, Publicacions de la Fundaci6 Jaume Bofill. CHAPMAN, G.P. ( 1977). Hurtrertt emd c~nvirotimmtal .s>~.~rems: A geogrupher :s uppruisul. New York, Academic Press. COOMBES, M.G.. DIX~N. J.S.. GODDARD. J.B.. OPENSHAW, S. AND TAYLOR, P.J. (1978). aTowards a more rational consideration of census areal units: daily urban systems in Britain-. Environment and Planning. A. volume 10. pp. 1 179-1 185. COOMDES. M.G., DIXON, J.S.. GODDARD. J.B.. OPENSHAW, S. ANDTAYLOR, P.J. (1979). ~Daily urban systems in Britain: from theory to practice.. Environment und Plunning, A, volume 11, pp. 565-574. DREWETT, R.. GODDARD. J.B. AND SPENCE. N. (1976 a), -British cities: Urban population and employment trends 195 1 - 197 1 .. Reseurctr Report 10, London. Department of the Environment. DREWETT, R.. GODDARD. J. ANDSPENCE, N. (1976 b), .Urban Britain: Beyond Containment., in Berry (ed), Urbanizution und Ci~~enrer-urbunization. Urban Affairs Annual Reviews, I I. Beverly Hills and London. Sage. Fox, K.A. (1964), Integrating Nutioncrl und Regional Models for Economic Stabilization und Growth, paper read at a Conference on National Economic Planning, University of Pittsburgh (mimeo). FRIEDMANN, J. AND MILLER. J. (1965). ~The Urban Fieldn, Journal of rhe American Institute of Planners, XXXI, Núm. 4, pp. 312-19. GLICKMAN, N.J. (1978), The growth unel muttugement of rhe Japanese Urban System, New York, Academic Press. HACGETT, P. (1965). Locational Analysis in Human Geography. London, Edward Arnold Publishers Ltd. HALL, P., TOMAS, R., GRACEY, H. ANDDREWETT. R. (1973). The Containment of Urban England. London, George Allen and Undwin. HALL, P. AND HAY, D. (1977), Urban regionalization of Great Britain 1971, University of Reading I IIASA European Urban Systems Working Paper I. I. HALL, P. AND HAY, D. (1980), Growth Centres in the European Urban System, London, Heinemann Educational Books. HALL, P. (1980) Vegeu Hall and Hay (1980). JOHNSTON, R.J. (1980), Multivariate Statistical Analysis in Geography, London, Longman. KAWASHIMA, T. (1977), Changes in rhe Spatial Population Stnccrure of Japan, Research Memorandum RM-77-25, Laxenburg, IIASA. MURPHY, R.E. (1966), lhe American Cify. An urban geography. New York, McGraw-Hil1 Book Co. NYSTUEN, J.D. AND DACEY, M.F. (1961), uA graph theory interpretation of nodal regions*, Regional Science Association, Papers and Proceedings, 7, pp. 29-42. OPENSHAW, S. (1977). *Optimal zoning sustemsfor spatian interaction models*, Environment and Planning, A, 9, pp. 169-184. ROMAGUERA, R. I DOT, J.M. (1972). Barcelona. Génesis y problenuirica del &rea metropolitana. Madrid, Moneda y Cr&ito. SIMMONS, J.W. (1974). Zhe Growth of rhe Canadian Urban Sysrem, University of Toronto, Centre for Urban and Community Studies, Research paper 69. SOKAL; R.R. ANDSWATH, P.H.A. (1973). Numerical Taronomy, San Francisco, Freeman and Company. US BUREAU OF~E BUDGET (1964). Standarr Merropoliran Stafisrical Areas, Washington D.C., US Government Printing Office. VAN DEN BERG, L. DREWETT, R., KLAASSEN, L.H., ROSSI, A., VIJVERBERC, C.H.T. (1982). A Srudy of growrh and decline. Oxford, Pergamon Press. WIRTH,,'L. (1938). ~Urbanism as a way of life., Americu11 Journul r$Sociology, XXXVIII, pp. 1-24.