Documen s
d
'A uilisi
Geog a ica,
8-9,
1986
pp.
39-70
L'Impac e del Túnel i Au o ia de
Vall id e a en el e i o i: un exemple de
geog a ia aplicada.
Manuel
de
Mi ó i An oni
F.
Tulla*
Résumé
/
Abs ac
/
Resumen
Ce e eche che, menée pa I'Ins i u d'E udes Mé opoli aines de Ba ce-
lone, es cen ée su la mesu e des e e s que pou aien a oi la cons uc-
ion du unnel de Vall id e a e de I'au o ou e e s Te assa, ainsi que leu s
connexions a ec le éseau u bain de Ba celone e a ec le éseau de commu-
nica ions de base du Vallks Occiden al. L'obs acle que eu su mon e le
unnel es la Se a de Collse ola, qui ai pa ie de la Chaine Li o ale Ca a-
lane; celle-ci a é é oujou s essen ie comme une ba ik e
h
l'ac oissemen
u bain de Ba celone mais elle a pe mis, en m&me emps, de conse e une
g ande zone e e qui cons i ue le pa c le plus impo an de ou e I'ai e
mé opoli aine.
Dans le p ésen a icle nous p ennons en considé a ion deux aspec s es-
sen iels: le 6le que peu a oi ce e nou elle in as uc u e dans le éseau
ou ie de la Ca alogne e les e e s di ec s e indi ec s de son ac6 su I'en-
i onnemen . Su le p emie aspec , on econnai la nécessi é d'amélio e
I'in e connec i i é de I'ai e mé opoli aine dans la pa ie sud-es de la Se a
de Collse ola, ce qui jus i ique la cons uc ion d'un unnel e de quelque
so e de oie apide. Néanmoins, l'é ude p e ien su les e e s noci s que
pou ai a oi su I'en i onnemen le passage d'un op g and nomb e de
éhicules. Les gaz qu'ils émme aien , en combinaison a ec les ca ac é is-
iques a mosphé iques pa iculi es
h
ce e zone, pou aien a oi des e e s
i é e sibles, en pa iculie
h
a e s les pluies acides. On a é abli une limi-
e de
20.000
éhicules pa jou , au dessus de laquelle les e e s néga i s du
nou el ou age dépasse aien la gemen ses e e s posi i s.
La
cons uc ion
du unnel de ai donc s'accompagne d'une amélio a ion du anspo pu-
*
Depa amen de Geog a ia, Uni e si a au bnoma de Ba celona.
39
blic en e Ba celone e I'ai e du Vallks, en acon
i
dissuade au an que pos-
sible I'acc oissemen du anspo p i i an dessus du ni eau p ésen .
This subjec o esea ch ca ied ou by he Ba celona Ins i u e o Me o-
poli an S udies in ol ed he alua ion o he expec ed impac o he cons-
uc ion o he Vall id e a unnel, he consequen mo o way ex ension o
Te assa, connec ing oads o he exis ing Ba celona ci y ne wo k and he
basic oad ne wo k be ween owns in he Wes Valles egion. The obs acle
o be o e come is he Se a de Collse ola, Which o ms pa o he Ca alan
coas al moun ain chain. This has long been conside ed a ba ie o he ex-
pasion o he o ma ion o an ex ensi e g een bel , conside ed he mos im-
po an pa k in he Ba celona Me opoli an A ea.
In his a icle wo basic aspec s a e conside ed:
(1)
he ole which his
new in as uc u e will play in Ca alonia's basic oad ne wo k, and
(2)
i s
di ec and indi ec impac on he su ounding physical en i onmen . One
ac clea ly demons a ed by he s udy is he need o imp o e access wi hin
he Ba celona Me opoli an A ea in he sou h-wes e n pa o he Se a de
Collse ola, and ha he cons uc ion o a umel and some o m o apid
anspo migh he e o e be ad isible. Howe e , con ol o he impac on
he physical en i onmen i equally essen ial, bea ing in mind abo e all he
nuibe o ehicles in ol ed. Vehicle ume ejec ion combined wi h he uni-
que a mosphe ic condi ions o he zone could gene a e i e e sible dama-
ging e ec s such as acid p ecipi a ion. The p incipal limi a ion is he olu-
,me o anspo -daily a ic which exceeded
20.000
ehicles could cause
mo e nega i e han posi i e e ec s. This s udy ecommends, as a solu ion,
he imp o emen o public anspo be ween Ba celona and he Valles e-
gion, in o de o dissuade he use o p i a e anspo beyond p esen limi s.
En es a in es igación, ealizada po el Ins i u o de Es udios Me opoli a-
nos de
a ce el ona,
se mide el impa&o que ep esen a ia la cons ucc~ón del
únel de Vall id e a y la au opis a a Te assa, asi como las conexiones ne-
cesa ias con la ama u bana de la ciudad de Ba celona y la ed básica en e
las poblaciones de la coma ca del Vallés Occiden al. El obs áculo a supe a
es !a Sie a de Collse ola que o ma pa e de la Co dille a Li o al ca alana.
Es a se ha conside ado como una ba e a al c ecimien o u bano de la ciu-
dad de Ba celona, pe o al mismo iempo ha dado luga a una g an á ea e -
de que puede conside a se el pa que mis i npo an e del B ea me opoli ana
de Ba celona.
En es e a iculo conside amos dos aspec os básicos: el papel que puede
ep esen a es a nue a in aes uc u a en la ed ia ia básica de Ca alunya
y 10s impac os medioambien ales di ec os e indi ec os de su azado. Del
es udio se desp ende que es necesa io mejo a la conec i idad in e na del
á ea me opoli ana de Ba celona en la zona su oes e de la Sie a de Collse-
ola,
y
que po 10 an o puede se deseable la cons ucción de un únel y
algun ipo de ia apida. Sin emba go, debe con ola se que el impac o so-
b e el medio ambien e sea minimo, en especial en elación con el núme o
de ehiculos. Los gases emi idos po es os jun o a las peculia es ca ac e is-
icas a mos é icas de la zona pueden gene a e ec os i e e sibles como el
de la llu ia ácida. La p incipal limi ación es el olumen de ehiculos que
po encima de 10s
20.000
dia ios pod ían gene a más e ec os nega i os que
posi i os. La mejo solución es mejo a el anspo e publico en e el Ba -
celonés y el Vallés que consiga disuadi el uso del anspo e p i ado en
una p opo ción mayo que en el momen o p esen e.
L'obe u a de no es ies de comunicació que supe in acciden s ísics de e mina s
po signi ica un o can i en el e i o i, amb epe cussions a o ables i des a o a-
bles, an en el medi ísic com en l'humh. És pe aixb, ob i que ha de alo a -se
la impo hncia d'aques es epe cussions pe aixi anali za millo la iabili a d'una
ob a d'aques ipus. En aques sen i , la Co po ació Me opoli ana de Ba celona a
conside a opo ú enca ega un es udi de geog a ia aplicada, amb col~labo ació in-
e disciplina , a 171ns i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona.
En aques a in es igació s'ha mesu a l'impac e que ep esen a ia la cons ucció
del únel i de l'au o ia de Vall id e a, aixi com el de les connexions necessa ies amb
la ama u bana de la ciu a de Ba celona i la xa xa bhsica de la coma ca del Vallb
Occiden al. La Se a de Collse ola, que o ma pa de la Se alada Li o al Ca alana,
semp e s'ha conside a com una ba e a pel c eixemen u bh ba celoni.
Al
ma eix
emps, pe b, s'ha con e i en una B ea e da que po conside a -se com el pa c més
impo an de l'h ea me opoli ana de Ba celona.
El desen olupamen d'aques a in as uc u a ikia po conside a -se so a dos plan-
ejamen s di e en s. Pe un can ó, com una millo a en la xa xa ia ia bkica de Ca a-
lunya, i pe an , com una no a en ada a la conu bació del Ba celonks i Baix Llo-
b ega . Pe un al e can ó, si conside em que s'es h es uc u an una B ea me opoli-
ana a ambdós cos a s de la Se a de Collse ola, aques a ia complemen a ia la con-
nec i i a in e na i hau ia de conside a -se com una ob a de epe cussió local, és a
di , es ic amen me opoli ana. Aques s dos supbsi s, que en eo ia no hau ien d'éssse
excloen s, nosal es conside em que sí ho són desp és d'ha e -se eali za l'anaisi
d'impac e.
Quan conside em aques a ia en unció d'una no a en ada a Ba celona, pod ia
a iba -se a més de
55.000
ehicles dia is l'any
1992.
En el cas d'una unció de con-
nec i i a local no es supe a ien els
21.000
ehicles a l'any
1992.
En el p ime cas,
els impac es en el medi ísic, que pe les se es ca ac e ís iques és mol ulne able,
se ien mol ele a s com a esul a de la pol.luciÓ i dels desmun s. En el segon cas,
els e ec es se ien meno s, ja que es con empla la possibili a de cons ui l'ob a en
ases, que pe me ia mesu a amb majo exac i ud l'impac e d'un augmen del hn-
si , aixi com un aCa que minimi zés l'impac e. En la nos a hipb esi inicial a i -
mem la necessi a d'aques a in as uc u a pe millo a la connec i i a in e na de
1'8 ea me opoli ana pe b que cal pensa en al es solucions pe o dena els luxes
de ansi p o inen s d'Lees més llunyanes de Ca alunya.
Hem es uc u a aques es udi en sis blocs e na ics. El p ime és l'explicació de
la gknesi me opoli ana que ens pe me comp end e el p océs de c eixemen i d'o -
denació u bana de I'h ea me opoli ana de Ba celona des de p incipis del segle
XX.
El segon és l'analisi del paisa ge i del medi ambien , eali zan un es udi dels can is
di ec es que po gene a aques a ob a en el medi ísic així com una a aluació quali a-
i a i quan i a i a dels a an a ges i dels cos os que se'n de i en. El e ce és un es u-
di dels aspec es u banís ics i del sbl a ec a a a és d'una desc ipció dels can is di-
ec es que esp esen a l'ob a en una anja de
400
me es a ambdós cos a s de l'eix
de I'au o ia. El qua és l'anhlisi de les epe cussions de la no a ia sob e l'accessi-
bili a , el ansi i la connec i i a , emp an un model de simulació i u ili zan els e-
sul a s dels es udis eali za s pe la sub-uni a de planejamen dels Se eis de T ans-
po de la CMB. El cinqub és una analisi del medi huma, la demog a ia i l'ac i i a
econbmica, i les modi icacions p e isibles desp és de la cons ucció de la no a
in as uc u a.
D'aques es udi es dedueix que és necessa i millo a la connec i i a in e na de
l'h ea me opoli ana de Ba celona en la zona sud-oes de la Se a de Collse ola, En
aques sen i és desi jable la cons ucció d'una ia més apida que la ca e e a ac ual
amb la possible cons mcció d'un únel. Tanma eix, pe b, cal p io i za un impac e
mode a sob e el medi ísic en comp es d'una ia amb mol a capaci a de hnsi .
És un cla exemple de ia apida que a essa un pa c me opoli a amb un sis ema
ecolbgic eble. En les conclusions apun em que l'al e na i a p io i a ia pe a enua
el ansi e s Ba celona se & el desen olupamen d'un anspo públic me opoli 2
més e icien . La mobili a obligada en e els municipis del Vallbs de la CMB i el
Ba celonks ens mos a que solamen un
20%
de la població u ili za a anspo pú-
blic l'any
1981.
En elació a al es h ees me opoli anes eu opees, inclús amb menys
p oblemes de di e si icació d'accessos, hi ha un pe cen a ge excessi amen baix d'ús
del anspo públic. Finalmen , ha de cons a a -se que les locali zacions de no es
ac i i a s econbmiques no sembla que depengui de la cons ucció d'aques a ob a ja
que hi ha una millo accessibili a a a és de l'anomena e ce cin u ó. Inclús po
a i ma -se que els e ec es econbmics se ien més e iden s si es comple és la cons uc-
ció del segon cin u ó, el cin u ó del li o al i les ob es de di e si icació del congos
de Mon cada.
L'e olució i la o mació de la egió me opoli ana de Ba celona és esul a del mo-
del econbmic adop a a Espanya a pa i dels anys-cinquan a. Aques model, basa
en un c eixemen accele a en el emps i concen a en l'espai, ha p opicia du an
més de in anys el desen olupamen mac oce~ic d'una ciu a que, de pa ida, ja
enia una g andh ia econbmica
i
demog i ica mol elle an .
Des de
1975-78,
dos nous elemen s han incidi en la con igu ació del model des-
c i i han p o oca en alguns casos, can is mol impo an s. Aques s elemen s són,
d'una banda, la c isi econbmica mundial que in luencia l'economia espanyola cap
el 1978-79; pe la se a na u alesa de c isi econbmica indus ial, les zones més indus-
iali zades com l'i ea me opoli ana de Ba celona queden més o amen a ec ades.
D'al a banda, l'inici del bgim democ i ic a Espanya suposa l'en ada dels pa i s
polí ics d'esque a a l'adminis ació local i, de o ma pa al.lela, un can i en les poli-
iques u banís iques desen olupades ins alesho es.
Amb el p océs de con igu ació de la egió me opoli ana com a ma c de e e bn-
cia, desglossem a con inuació els e s més signi ica ius que ca ac e i zen l'ac ual
e i o i me opoli i, i ho a em pe una majo cla eda , ag upan -10s en qua e apa -
a s: e s econbmics, e s demog i ics, o gani zació ins i ucional i model e i o-
ial. Pe acaba , apun em alguns aspec es sob e el u u de l'i ea.
La c isi econbmica, que a ec a sob e o el món indus iali za des de mi jan se an-
es, ha p o oca can is p o unds en l'es uc u a econbmica i indus ial de les zones
més desen olupades. A l'h ea me opoli ana de Ba celona, les ans o macions dels
da e s anys són onamen almen el esul a de la des ucció de llocs de eball (pe
ancamen d'emp eses i pe p ocessos de econ e sió indus ial), la manca de no es
in e sions que e i ali zin l'economia i el o c eixemen del nomb e d'a u a s. Aques
p océs de desindus iali zació i de can i en l'es uc u a econbmica s'ha dona sob e
un e i o i en c eixemen mol accen ua i que ag upa a una g an pa de la indús ia
de Ca alunya (el 69,8% d'ocupació el 1978). Desp és de 7-8 anys de c isi, la egió
me opoli ana de Ba celona concen a quasi el 75
%
dels a u a s de Ca alunya, amb
axes d'a u que oscil-len en e un 18,2% al Ba celonbs i un 32,2% al Vallbs Occi-
den al (dades de desemb e 1983). És un e i o i o ~a di e si ica a ni ell indus ial
on p edominen el sec o bx il (al Ma esme i al Vallbs Occiden al), les indús ies
químiques i ex ac i es (al Baix Llob ega i al Vallbs O ien al) i la indús ia elacio-
nada amb l'au ombbil (al Ba celonbs). Jun amen amb la indús ia, l'h ea o e eix la
majo concen ació de se eis de Ca alunya, pe b quasi Únicamen locali za s a la
ciu a de Ba celona i de o ma pun ual (g ans se eis com hospi als, companyies d'as-
segu ances, uni e si a , ele isió
. .
.)
a la es a de l'h ea, amb p e e bncia pel Vallbs
on hi ha bones comunicacions i o ~a espais on la indús ia no és p esen .
La si uació econbmica esmen ada ha incidi ambé en la dinhmica demog h ica.
L'h ea p esen a un ce es ancamen de la població o al, de i a de l'es onca nen
dels luxos immig a o is i la educció de la na ali a i de la mobili a que es p odueix
a pa i de 1975. Aques edu'i c eixemen é lloc a la pe i e ica me opoli ana o a
de l'imbi de la CMB, si bé en xi es absolu es aques imbi excep e Ba celona (que
egis a un es ancamen o al) enca a assoleix un majo inc emen que la es a de
la Regió
I.
Aques a dini nica es adueix a ni ell d'es uc u a en un p og essiu en e-
llimen , enbmen més acusa a Ba celona i als municipis de l'en o n; un majo pes
de la població adul a, la qual cosa suposa un augmen de la població po encialmen
ac i a i un descens de la poblaciii in an il.
Pel que a a l'esquema ins i ucional, la zona p esen a dos ipus de p obled iques.
La p ime a, la manca de ac amen copjun del seu e i o i; aixb a que sigui objec-

e d'ac uacions de di e ses adminis acions que enen compe kncies so in concu -
en s, pe b de egades amb c i e is i objec ius di e en s. La segona, l'es uc u a
i
la ep esen ació de I'ac ual ins i ució me opoli ana. Els adicionals desequilib is u -
banís ics exis en s en e Ba celona i la mi ja de la es a de municipis de la CMB han
es a on de ensions pe manen s en el si del go e n me opoli h, en e els ep esen-
an s
de
Ba celona i els dels seus ajun amen s pe i e ics, demanan aques s una ma-
jo ep esen a i i a i au onomia dins l'en i a . La u u a delimi ació i ins i ucionali -
zació de I'h ea me opoli ana de Ba celona se si ua din e el con ex de la imminen
i de la necessh ia eo gani zació e i o ial de Ca alunya. Dins aques a, s'hau ia de
con empla a ni ell de coma ca amb l'ac ual delimi ació, o bé a ni ell de egió o
egue ia amb l'hmbi de la Regió
I,
amb el doble ca hc e d'o ganisme local-
me opoli h i d'o ganisme de descen ali zació adminis a i a de la Gene ali a .
Finalmen , quan a la se a es uc u a e i o ial, la egió me opoli ana de Ba ce-
lona p esen a un model mul inodal pe d o amen cen a i pola i za a Ba celona
ciu a i un e i o i desa icula i amb g eus db ici s de do acions. Les mesu es en
ma b ia de descen ali zació econbmica con emplades en di e sos plans d'o denació
no han dona els esul a s que s'espe a en; a més, la c isi econbmica ha ac ua com
a e en els aslla s indus ials i ha edui les possibili a s de descen ali zació demo-
g h ica. D'al a banda, la o a adiali a amb cen e a Ba celona que ha ep esen a
adicionalmen la xa xa ia ia de Ca alunya s'ha ana po encian en els da e s anys
amb la cons ucció de les au opis es, la qual cosa ha dona com a esul a un c eixe-
men de ipus subu bial al lla g d'aques es ies, con o man l'esquema clhssic de les
g ans ciu a s eu opees de cen e ic i pe i i ia pob a.
To i els p oblemes econbmics, e i o ials i ins i ucionals apun a s, la egió me-
opoli ana de Ba celona, és un e i o i que é enca a capaci a i dinamisme pe
ans o ma -se i assimila p opos es de can i.
Un dels p ojec es que po incidi en el u u d'aques a B ea, és p ecisamen el únel
de Vall id e a i l'au o ia a Te assa.
La
p opos a d'ob i una no a ia de comunica-
ció en e Ba celona i el Vallbs suposa un pas enda an en la consolidació del e i o i
me opoli A en an que acili a la in e acció in e municipal i espon a una ella aspi-
ació de supe a la ba e a ísica que suposa l'exis bncia de Collse ola. Si bé, com
es dedueix de les anillisis pe inen s eali zades en les di e en s pa s d'aques es udi,
conside ada ailladamen , la no a ia no ind ia una incidkncia de ini i a quan al e-
llan~amen econbmic de l'i ea me opoli ana de Ba celona, si que se ia elle an en
el conjun de plans i p ojec es sec o ials con ecciona s des de les di e en s ins i u-
cions que enen compe 5ncia sob e l'h ea.
Les p opos es i ac uacions a cu i mig e mini endegades en di e ses ma k ies:
sis ema ia i (Pla de Ca e e es, Pla de Vies Me opoli anes, Fe oca il
.
..),
indús-
ia (polí ica de ZUR i p omoció de nou sbl indus ial), g ans equipamen s me opo-
li ans (pa c de Collse ola, pla de cos es
. .
.),
i el p ojec e d'o gani zació pe pa de
Ba celona dels Jocs Olímpics de
1992
amb un model d'ins al.lacions descen ali za-
des, són ambé ac o s que poden dona un nou impuls econbmic i u banís ic al con-
jun de la zona d'es udi.
I
SANT CUGAT
2
CERDANImA
J
BIRCELONA
4
L'HOSPITALET
DE
LLOBREGAT
5 ESRUGUES DE LLOBREGAT
6
SANT JUST DESVERN
7
SANT FELIU DE LLOBREGAT
8
KlClNS DE
RE1
9
EL PWIW
10
RUB
I1 TERRASSA
I2
SANT WlRZE DEL VALLIS
I3
SABADELL
ANALISI
DEL
L'IMPACTE AMBIENTAL
P essupos os bisics
i
me ode emp a
El e i o i que es conside a suscep ible de se di ec amen i indi ec amen impac-
a pe l'ob a de l'au o ia segons el p ojec e que igu a en el Pla Gene al de 1'A ea
Me opoli ana de Ba celona a de mal de ini , i pe an , de mal delimi a . (Veu e
el g h ic
I
sob e la locali zació de l'h ea d'es udi en l'hmbi me opoli h). L'au o ia
és una cin a es e a d'ampli ud més o menys cons an que acili a la delimi ació de
la zona d'impac e, pe b l'indi ec e es eali za sob e un e i o i composa pe di e-
en s sis emes na u als, in e elaciona s mú uamen a a és dels incles exis en s en e
ocam, sbl, ege ació, a mos e a i aigües supe icials, en e d'al es, amb luxes de
ma b ia i ene gia complica s en el emps i en l'espai que di icul en l'es ablimen d'uns
lími s p ecisos din e dels quals es donen les in e accions. Ce can -se pe alguna e-
e bncia a la conca hid og h ica, sis ema na u al que inclou subsis emes di e sos,
els lími s ia s pe es udia l'impac e indi ec e de l'au o ia són, bhsicamen , els de
les subconques a ec ades, ambdues del Llob ega , pe anyen s a les ie es de Vall i-
d ie a i Canals Roges, dins de les subconques majo s de la Rie ada
y
la ie a de Rubí.
Pe es udia l'impac e en el e i o i, aques s'ha subdi idi en B ees o en uni a s
conside ades homogbnies des del pun de is a ambien al, amb idbn iques condicions
abib iques i bib iques, és a di , h ees que enen ca ac e ís iques li ológiques i de e-
ge ació semblan s. Supe posan els mapes d'ambdues a iables, s'han dedu'i les se-
güen s uni a s o ; ees homogbnies (g h ic
11):
A ees de base li olbgica pissa es.
-
pissa es amb bosc de pi blanc
-
pissa es amb bosc d'alzines
-
pissa es amb bosc d'alzines amb ou es
-
pissa es amb ma olla
ees
de base li olbgica conglome a s.
-
conglome a s amb pineda
-
conglome a s amb con eus
k ees de base li olbgica llims.
-
llims amb con eus
ees
de base li oldgica a giles.
-
a giles en bbbiles o es o ancs, desp o is es de ege ació
ees
de base li oldgica dipbsi s al. lu ials i col. lu ials.
-
dipbsi s amb alzina
-
dipbsi s amb pi blanc
-
dipbsi s amb con eus
-
dipbsi s amb bosc de ibe a
ees
de base li oldgica di e sa.
-
zones u bani zades.
C u ic
Il.
k ees homogknies en la zona d'impac e del únel i de
I
'au o ia de Vall id e a
TERRASSA SAN7 QUIRZE DEL VALL¿S
VECETACIÓ
n
e,
SANT CUGAT
DEL
V&L¿S
u
m
-
e,
a enen p incipalmen a dis ancies mi janes i no a p ime s e mes, amb olun a de
copsa conjun s isuals. No es ac a, doncs, de dades objec i es ni de pa ime es
mesu a s, als com o mes opog i iques, li ologia o ege ació. L'impac e senso ial
s'ha ob ingu pe isi a di ec a en el e eny, pe anilisi de diaposi i es i pe con ec-
ció
i
discussió de dibuixos del paisa ge. El p ocessamen de les enques es ha es a
de ca ac e es adís ic i el mapa s'ha con egi enin p esen s els p omi jos de les
enques es.
Els pun s d'in e bs cul u al o d'esba jo s'han selecciona a pa i de on s di e ses.
D'una banda exis eixen e e kncies bibliog a iques que c iden l'a enció sob e l'an i-
gui a o les peculia i a s a qui ec bniques de masies, e mi es o unes d'an ics cas-
ells. Un es udi enca ega pe 1'Ajun amen de San Cuga con é in o mació sob e
Zl ees d'esba jo. S'ha demana al Club Mun anyenc de San Cuga un llis a sob e
edi icacions i i ine a is cul u almen signi ica ius. Aixb s'ha comple a amb obse a-
cions p bpies dels au o s d'aques es udi.
Un exemple de quali a isual és el següen que co espon al alo mlu im. Els
e i o is d'aques a quali icació es oben, pel no d, en e la di isb ia d'aigües de
les conques del Besbs i el Llob ega i Rubí; pel sud, en els boscos del essan allesa
de Colse ola, a Can Bo ull i a Can Busque s, on la ie a de Vall id e a gi a cap
a l'oes i ambé en la ie a de Canals Roges, a Can Badal. Es ac a de conjun s de
boscos, gene almen de pins, combina s amb zones de con eus que p esen en di e -
si a paisa gís ica, elleus con as a s i can is c omh ics es acionals, dona s p inci-
palmen pels camps semb a s i els boscos de ibe a. Hi ha camins de pagbs amples
que a essen els con eus i o egen el bosc. Els espais obe s dels camps en el llin-
da amb els boscos upi s de essan de mun anya o els boscos de ibe a donen sensa-
ció d'ampli ud i placidesa i ambé una sensació de oba -se en pa a ges bucblics allun-
ya s de les aglome acions uibanes pe b p op de la pagesia.
Pel que a a la con aminació ac ual de l'a mos e a en el e i o i es udia , es conei-
xen dades e e ides a l'h ea me opoli ana de Ba celona con ingudes en dos in o mes
de la Co po ació Me opoli ana de Ba celona: <<Con aminación p oducida po au o-
mó iles~ (CMB, 1982 a) i *Xa xa manual de p esa de mos es i d'andisi de la Co -
po ació Me opoli ana de Ba celona,, (CMB, 1982b). Les emissions de con amina s de-
gudes als co xes co esponen a monbxid de ca boni, hid oca bu s, bxids de ni o-
gen, pa ícules sblides i dibxid de so e. El p ime in o me assenyala que ap oxima-
damen el 30% de o es les emissions de 1'~ ea Me opoli ana d'aques s con a ni-
nan s *es an concen adas en e dis in os dis i os de Ba celona ciudad, que co es-
ponden a aquellos dis i os en donde exis en las ías de en ada
y
de salida de la
ciudad de Ba celona, i que alos municipios con mayo incidencia después de Ba ce-
lona son Badalona, Hospi ale , Esplugues y San Cuga del Vall&sn.
Dades e e en s al municipi de San Cuga del Vall&s indiquen que les emisions
de SO, p oduides pe co xes són de l'o d e de 59,8 Tnlany. Conside an que les
p e isions de ci culació pe la u u a au o ia són d'uns 30.000 co xesldia que eco -
e an uns 15 Km a una eloci a p omig d'uns 80 Kmlh., les emissions d'aques o-
lum de ci culació, aplican ba ems
de
1'OMS (1982), se ien de 0,12 KgI1000 Kmlco xe

de SO,; aixb ep esen a un olum anyal de 19,7 Tn i un augmen d'un 33% pe al
municipi de San Cuga . És a di , en aques municipi hi hau ia una emissió de SO,
p oceden de co xes de 79,5 Tnlany, supe io als alo s ac uals de Mon cada, una
de les en ades impo an s de Ba celona.
És di ícil es abli de quina mane a a ec a an les concen acions ac uals de SO, a
l'a mos e a de San Cuga . El con ingu ac ual, any 1983, p oceden de di e en s on s
és de 10 a 25 um/m3 (de 60 a 100 a Mon cada). Si os degu només als co xes, po-
d íem pensa que l'augmen de la concen ació a l'a mos e a se ia ambé d'un 30%,
és a di els alo s se si ua ien en e 13 i
32
um/m3 o 0,01 a 0,03 ppm.
En unció del clima es po espe a que, enca a que les concen acions a l'a mos e-
a d'aques con aminan p odu'i pels co xes sigu'ien ela i amen baixes, a lla g e -
mini poden esul a noci es. La eqiibncia de emps encalma en aques a B ea del
Vallbs, de les in e sions b miques a inals de a do i a l'hi e n, la o mació de
boi es en els ons de les alls, pe exemple, a la ie a de Vall id e a, i la se a acu-
mulació possible a la ca~ale a on és si uada la boca no d del únel de Vall id e a
i a ossegamen pels en s de l'oes poden augmen a l'a ec e del SO, i O, sob e els
boscos que cob eixen els essan s de les ie es, sigui a a és de la espi ació dels
ege als, sigui pe e ec e de la pluja Bcida.
L'impac e. Re lexions
i
ecomanacions.
Hom pa eix del p incipi que qualse ol ob a eali zada pels homes modi ica sem-
p e el medi na u al. Una g an concen ació humana com la de 1'~ ea Me opoli ana
de Ba celona, és una impo an on de modi icació del medi que p o oca p ocessos
indu'i s. La capaci a de e lexiona sob e les accions humanes i sob e les na u als
po ajuda a indui els p ocessos na u als més con enien s, és a di , aquells que so a
unes de e minades condicions climi iques endeixen a la conse ació del e i o i,
a un equilib i na u al que dóna lloc a un conjun de enbmens cons uc o s de sol
i al desen olupamen d'una ege ació climi ica, que ací quali ica em de posi ius,
con aposa s a aquells que compo en des ucció de sbl i e océs en l'e olució d'un
ecosis ema, o nega ius.
L'opció explici ada, de conside a posi ius els p ocessos que endeixen a man eni
l'equilib i na u al, gua da elació amb 1'6s conc e de qualse ol e i o i. Si un e i-
o i és concebu com a ap e pe a una bona p oducció ag ícola, o es al o indus ial,
pe exemple, l'opció po no ésse pas la de man eni l'equilib i na u al, sinó la de
modi ica -10 en un o al e sen i pe
al
d'assoli niillo l'objec iu ia . Cal, doncs,
p ime , si ua 1'6s conc e del e i o i es udia com a condicionado de les alo a-
cions i de les ecomanacions ela i es a la modi icació de l'es a ac ual pe la eali -
zació del p ojec e d'au o ia que ací es conside a.
En e els mol s di e sos usos ac uals del sbl del e i o i es udia
-
ag icul u a,
ies de comunicació, u bani zació, amade ia, indús ia, acció cul u al i lleu e
-
s'ha e l'opció de des aca i de p io i za pe damun dels al es el ela iu a I'esplai,
an pe qub m s de la mei a del e i o i és bosc no explo a de cap al a mane a
com pe qu : po ésse gaudi pe un nomb e mol g an d'habi an s dels con o ns, a b
que es ac a d'un e i o i o qa obe a I'ocupacib no p i ada, és a di , amb possibi-
li a s d'ús públic en g an pa de la se a ex ensió.
S'ha p essuposa , pe an , que un dels alo s més impo an s de bona pa del
e i o i es udia és el de se u ili za a ui pe a I'esplai en con ac e amb la na u a
en unes condicions que el an plaen a la pe cepció senso ial. Aques a suposició és
ben discu ible, e iden men , i endemés inclou el p ejudici de p essuposa qui? és con-
side a plaen i qu : no ho és, d'una mane a gene ali zada i abs ac e, quan en eali a
la pe cepció senso ial i la alo ació posi i a o nega i a de la pe cepció no són gen&
iques ni abs ac es, sinó lligades al ni ell cul u al i elacionades amb les classes so-
cials. To i així, s'ha p essuposa que aques alo p incipal del e i o i és el que
cal eni més p esen a l'ho a de quan i ica l'impac e i el que ha de condui , com
un eix, el conjun de ecomanacions que es desp enen de l'es udi d'impac e.
El p opi es udi d'impac e ja e ma ca pe aques p essupbsi de ons, i algunes
de les a iables anali zades ja han es a ponde ades enin p esen que es conside a a
un bé ac a de man eni l'equilib i na u al, en unció de la conse ació del e i o-
i, pe qub aques con inui man enin el seu alo d'u ili a pe a l'esba jo a ec de
na u a en condicions plaen s. Pe exemple, en la ponde ació s'han dona alo s al s
a pa ime es als com quali a pe a l'esba jo, quali a isual, aigües ne es, a mos e-
a ne a i signi ica cul u al. Es conside en ambé plaen s la conse ació dels ecosis-
emes alzina i bosc de ibe a, la conse ació de s61 a a és de la no accele ació
de p ocessos e osius, o la combinació ha mbnica de bosc amb con eu. Es conside en
no plaen s, con aposa s als an e io s i alo a s com a impac e nega iu, l'aixa agalla-
men , la pk dua d'aigua a a és de la canali zació que empob eix els aqui e s i mal-
me els boscos de ibe a, la p oli e ació de iangles esiduals de e eny abandona
que es gene en en els enc euamen s de ies de comunicació, els abocado s incon o-
la s, les clapes nues de ege ació, la des ucció de masies o de nuclis u bans social-
men signi ica ius, i sob e o , la des ucció o al o pa cial de les ins al.lacions o els
e enys més usa s pe
al
lleu e pe les capes popula s, com els be enado s de Les
Planes.
És en aques ma c de alo s que cal enquad a les següen s ecomanacions que
es desp enen de l'es udi d,impac e eali za , els esul a s del qual es p esen en sin e-
i za s a con inuació:
A ees
homogenies
Pissa es amb
pi
blanc
Pissa es amb alzina
Pissa es amb alzina
i
ou es
Pissa es amb ma olla
Conglome a s amb pi blanc
Conglome a s amb con eus
Llims amb con eus
Quali icació
ac ual (Q,)
62.54
61.93
60.72
54.62
67.73
61.79
53.25
Quali icació amb
I'au o ia (QJ
39.42
58.24
32.89
50.93
52.21
46.08
34.54
Valo impac e
(QI-Q3
23.12
3.39
27.83
3.69
15.52
15.71
18.71
A giles denudades 16.24 11.04 5.20
Dipbsi s amb alzina 63.65 37.52 26.13
Dipbsi s amb pi blanc 63.04 38.95 24.09
Dipbsi s amb con eus 39.79 27.10 12.69
Dipbsi s amb bosc ibe a 53.04 28.78 24.26
Zones u bani zades 51.08 33.15 17.93
Les ecomanacions de ca ic e genk ic que ací es an són les que in i en a man e-
ni el alo ac ual de les uni a s ben quali icades i millo a la quali a de les de baix
alo . La millo mane a d'assoli -ho se ia can ia el p ojec e de cons ucció d'au o-
ia no a pe un p ojec e d'ap o i amen més acional i un millo amen de la xa xa
ia ia ac ual i els seus ol an s. Aques a és la p opos a conside ada més sa is ac b ia
i la que es ecomana amb més con icció.
Si es deses ima aques a ecomanació i s'insis eix en I'opció de e ob a no a, es
ecomana modi ica el p ojec e pa cialmen i e passa l'au o ia pe les pa s d'im-
pac e baix. Aques a coincidbncia és ben palesa, pe exemple, en la zona es esa a
ambdues bandes de la ca e e a de San Cuga a Rubí.
Si ampoc no s'accep a la modi icació del aca
i
se so me el e i o i als impac es
explica s en cada uni a , la ecomanació genb ica és la d'aplica una polí ica de com-
pensació i de subs i ució. Aixb ol di que o es les pb dues que pa i ia una uni a
en un ind e siguin con a es ades pe guanys en al es ind e s p ope s de la ma eixa
uni a o d'al es. Pe exemple, la des ucció d'un am de bosc de ibe a es compen-
sa i amb la plan ació de ege ació de ibe a en algún ind e on n'hi ha ia, pe b ja
no n'hi ha o la que hi ha es oba mol deg adada.
Endemés d'aques es p opos es hi ha ecomanacions ela i es a algun pa he e
conc e dels es udia s, en especial a aquells que acusen una modi icació més g an
ells ma eixos o que indueixen en al es un impac e nega iu impo an .
En e el conjun de pa ime es conside a s en la ca ego ia ambien al Ecologia, el
més modi ica pe I'ob a se ia l'es a de l'ecosis ema en les uni a s alzina i bosc
de ibe a. A esa l'escassa ex ensió d'aques es uni a s, el ca ic e de a es i ambé
el pape que juga la se a conse ació en l'es a de I'ecosis ema d'uni a s eines, es
ecomana no oca -les en absolu , o bé millo a ams deg ada s, eplan an en al es
ind e s p ope s ex ensions semblan s a les pe o bades pel p ojec e.
En el cicle hid olbgic es ac a d'e i a que l'as al a i el cimen concen in exces-
si amen en cune es l'aigua d'esco imen . Aixb compo a aplica mesu es que aci-
li in la ecupe ació de l'aigua no in il ada i el man enimen de la seqübncia no mal
del cicle hid olbgic mi jan~an la ech ega dels aqüí e s amb pous o amb al es p o-
cedimen s. El desguis de l'aigua de cune es cap a les ie es cal e -10 de mane a
que no s'es imuli I'e osió dels essan s, i pe aixb les cune es no han d'acaba sob a-
damen en pa s al es dels essan s. Un al e aspec e a conside a és la con enikncia
de no cob i la ie a de Vall id e a, sinó deixa -la obe a a I'ai e lliu e, an pe qub
el cob imen compo a la desapa ició de pa del bosc de ibe a, i, amb eli, la d'un
habi a d'in e bs ecolbgic i humi, com pe qub el cob imen min a l'oxigenació d'unes
aigües a ui ja p ou necessi ades de pu i icació.
57
-
-
Pel que a a la con aminació a mos e ica, es ecomana que s'ins al-lin es acions
d'es udi que pe me in conbixe , d'una banda, els ni ells de concen ació d'ozó i els
seus e ec es, pe quk no hi ha dades d'aques pa hme e, i d'al a banda, la dinamica
a mos e ica, an pe a la eqübncia i I'al i ud de les in e sions b miques com pe
a la di usió de con aminan s.
En el capí ol de con aminació del sbl, la ecomanació es e e eix al p oblema de
p oli e ació d'e ms, balde s i abocado s incon ola s en els polígons adjacen s a c uilles
de la xa xa ih ia. Si el p ojec e d'ob a no a es man é, es p odui an mol s polígons
esiduals nous, a egi s als nomb osos que ja hi ha, en e Rubí i San Cuga , així com
anges lla gues igualmen esiduals en l'es e a zona de la ie a de Vall id e a. La
mesu a a p end e és la d'e i a an com es pugui la poligoni zació o, si no es po
e i a , aplica mesu es de man enimen en bon es a dels polígons nous o de ecupe-
ació dels an ics a a és de plan acions i de se eis de ne eja i de igilhncia.
La quali a isual
és
un pa hme e de base mol subjec i a espec e del qual es a
di ícil e ecomanacions. Po se cal eni p esen la idea d'in eg ació en el paisa ge,
espec e mhxim a la cobe u a ege al, bellesa su ien pe esis i el pas del emps,
adap ació del aGa de l'au o ia a la all i ap o i amen de les zones de més baixa
quali a isual pe e -hi passa l'ob a no a.
Pel seu in e bs cul u al i de quali a senso ial, cald ia eempla~a les kees d'espai
que quedin malmeses, p ocu an que hi hagi
un
en o n adequa , equi alen o millo
del que a a enen. Masies, e mi es i nuclis u bans a ec a s han de comp a ambé
amb un bon ambien al seu ol an si es modi ica el que a a enen.
En qualse ol, es conside a necesskia l'a enció a les ja escasses uni a s d'alzina
i bosc de ibe a de la zona, que cald ia p ese a o eplan a en al es ind e s; el
cicle hid olbgic que po queda mol malmbs pe la concen ació de l'aigua d'esco-
imen a les cune es; a la con aminació a mos e ica que cald ia segui de la o a
amb mesu es pe ibdiques, a causa de les condicions del mic oclima de la zona i a
la con aminació i la deg adació del sbl, p oduida pe la c eació de anges i polígons
e ms en o n de la u u a ia.
DlPACTE
URBANÍSTIC:
LA
DEMANDA DE
S~L
És di ícil p e eu e amb una ce a p ecisió, quines han d'ésse les modi icacions
de les endBncies del p eu del sbl, un cop s'hagués cons u'i l'au o ia, ja que l'exis-
Bncia d'una ia de comunicació no és l'únic elemen que incideix en el p eu, inclús
pe a de e minades indús ies de se eis són mol s al es ac o s els que comp en.
Es diu que algunes indús ies no con aminan s d'elec bnica pe dona ca ego ia a
les se es ins al-lacions demanen espais e ds i zones espo i es de p es igi p ope es.
A les zones p ope es a l'au o ia d'es udi són ambé di e ses les possibili a s de
anspo :
B-30,
au opis a Te assa-Sabadell, au opis a de Ma o ell, Ca e e a de
1'A abassada i els e oca ils de la Gene ali a , que són al e na i es a l'au o ia de
Vall id e a en majo mida segons sigui la elació de les poblacions p ope es amb
la pa
al a
de Ba celona, que és la que es bene icia ia de mane a més cla a del a-
Ga , pe b aixb ja es ma i za a un al e capí ol del p esen es udi d'impac e.
La elació en e l'o e a i la demanda del sbl, modi iquen en majo g au que el
aGa , el p eu del sbl i ja hem is que aques é un cla es ancamen en els da e s
anys, augmen an menys que el ni ell de ida gene al. Segons dades de 1983 del
Consell de Camb es de Come ~, Indús ia i Na egació de Ca alunya, San Cuga
disposa del 30% de sbl indus ial, sob e 33 hec h ees amb accessos mal comunica s,
enca a que
hi
ha una zona a la Ca e e a de Rubi, pe a desen olupamen indus ial
enca a que es a pe u bani za .
A
Ce danyola el sbl indus ial es 2 exhau i .
A
Rubi
amb més ocació indus ial que esidencial, exis eixen 16 zones indus ials que an
d'un 100% d'ocupació al de Can Ja dí a algunes p ac icamen buides.
Fins a quin pun l'au o ia po e in e essan les o e es de sbl, ecolzades amb
ZUR (zones u gen eindus iali zació) a Rubi a San Cuga ? C eiem que si el s61
indus ial é un poc consum no depbn dels pocs minu s es al ia s pe una au o ia,
sinó de la si aució econbmica.
Quan al sbl esidencial ambé pensem que l'au o ia no po modi ica la dinamica
p bpia pel que a al consum mode a de sbl dels úl ims anys, mol dec eixen a Rubi
i en menys g au a Ce danyola i a San Cuga . És possible inclús que les zones ac uals
p ope es a l'au o ia a La Flo es a, Valldo eix i sob e o Mi a-Sol disminui an de
alo pe les molbs ies que es pu~uin o igina de la p esbncia isual i audi i a i de
la ~ on e i zaciós del e i o i. Es possible que en can i zones més allunyades es
puguin eu e bene iciades pe algun es al i de emps en ce s eco egu s ex ame-
opoli ans en e la pa al a de Ba celona, suposan -la amb e ce cin u ó, i Te assa
o Man esa, poden així o igina una ce a demanda de sola s de o ipus. Quan al
p opi ,Vallbs aques es endbncies s'han de conside a amb mol a mode ació.
Un exemple de modi icació del p eu del sbl ha es a la cons ucció del e oca il
de Te assa i de Sabadell pe din e de la Se a de Collse ola. Disposem de dades
co esponen s a Valldo eix, de o ma ap oximada en es a aconseguides pe in o -
mació o al. L'any 1916 els e enys de Valldo eix alien 3 cbn ims/pam2, en un mo-
men d'una ce a eu o ia de cons mcció de cases d'es iueig a la Se a de Collse ola.
L'any 1930 alien a Valldo eix en e
8
i 12 dn imslpam2 i an passa a 30-40 cbn-
ims/pam2 quan es a cons ui l'es ació l'any 1931, coincidin amb el desen olu-
pamen de di e sos plans d'u bani zació. L'any 1936 alien al ol an de 50
cbn ims/pam2.
De l'eu o ia u bani zado a del momen , ecolzada pe la c eació d'una no a ia
de comunicació, no es poden dedui si uacions semblan s en momen s de poca eu o-
ia econbmica i més quan a a ambé exis eix el e oca il
i
una xa xa ia ia més
densi icada.
Cald ia plan eja -se si la ia ha.de p e eu e en la se a p og amació el u u d'un
ellan~amen econbmic del Vallbs. Se ia idícul pensa que l'au o ia el c ea ia pe
sí sola. En o cas, la possible ubicació d'indús ies pun e es, al Vallbs, a les zones
d'o e a de sbl, pod ia inicia una dinhica di e en i ambé l'expulsió de Ba celona
de mol es indús ies exis en s (Poble Nou, pe exemple). Se ien
pe
si sols els ZURS,
capacos d'a eu e-les cap el Vallbs?

ACCESSIBILITAT
I
CONNECTIVITAT
L'analisi del únel i de l'au o ia en dues e apes. Conside ació del ansi els anys
1981
i
1992
En I'es udi més ecen eali za pe Joan Almi all (1985b), s'han ecolli els o-
lums dia is de hnsi pe la xa xa bhsica que ence cla i a essa la se alada de Coll-
se ola. Nosal es hem simpli ica aques a in o mació en el g h ic IV que, a més, com-
pa a aques a in o mació ecen amb la disponible pe I'any 1981, pe aixi pode
compa a -ho amb els models d'accessibili a i de po encial de població adés explica s.
La nos a simpli icació plan eja nou h ees de e e kncia,
al
com podem eu e en
el g h ic IV, que ag eguen les es zones més p ope es al únel pel can ó del Vallbs
aixi com la pa al a de Ba celona desdoblada; i en segona ins hncia hi eiem les
h ees més allunyades del Vallks, amb cen e a Te assa i a Sabadell, i la es a de
Ba celona: l'eixample,els ex ems i la zona li o al.
Abans de la cons ucció de l'eix de Vall id e a hi ha una concen ació de hnsi ,
en e mes absolu s i ela ius, en l'anell d'au opis es que ci cum al.len la Se alada
de Collse ola, aixi com l'au opis a de Te assa a Ba celona pe Sabadell. En cons ui -
se, en la se a o ali a , el únel i l'au o ia de Vall id e a, la eo gani zació del hnsi
p e eu un inc emen ins a 21 .O18 ehicles dih is (la sa u ació d'aques a ia es h
en 23.000), man enin -se el hnsi pe la ca e e a de 1'A abassada i iplican -se
en la ca e e a de la Flo de Maig.
La
ci culació pe la ca e e a de Vall id e a dis-
minui ia i se ia basicamen local o d'accés al pa c de Collse ola. Tanma eix, pe b,
con inua 2 augmen an , en e mes absolu s, el ksi en o el sis ema d'au opis es.
Aixb és lbgic si omem a ixa -nos en els esul a s de aules i de g h ics de l'apa a
qua e e i a l'accessibili a i al po encial de població. La a essa de la Se alada
de Collse ola és una qües ió de millo a de la connec i i a me opoli ana, pe b no
pas de l'accessibili a . Pe an solamen s'aconsegui h eo ien a el
lux
local, des-
conges ionan pa cialmen els sis emes d'au opis es, pe b no sol en a el p oblema
de ons que és les en ades a la ciu a de Ba celona.
Sembla ob i que s'ha de simpli ica el ansi d'en ada a la ciu a de Ba celona,
e i able C.B.D. (Cen al Bussines Dis ic) de l'h ea me opoli ana, a a és de dues
accions inde ugibles: p ime , augmen an la capaci a i la quali a del anspo pú-
blic que in e eixin la elació ac ual (20% ia ge en anspo públic i el 80% en
p i a ) del mode de anspo en e el Vall s i el Ba celonbs; i, segon, adequan les
ies de comunicació pa al.leles al li o al que aci innecessa i a essa Ba celona pe
ana del no d al sud de l'h ea me opoli ana o, inclús, de Ca alunya.
Quedan cla a aques a conclusió gene al i p e i al nos e es udi, ixem-nos més
conc e amen amb l'impac e de l'ape u a de l'eix de Vali id e a. D'aco d amb la
p e isió de l'a an p ojec e de iabili a (CMB, 1985b), en cu s de comple a -se l'es-
udi, no sembla adequa millo a el ma de l'ac ual ca e e a de Vall id e a com
al e na i a a la cons ucció de l'au o ia ja que hi hau ia una sa u ació de la di a ia
en els
11
.O00
ehicles dikis i, a mks, amb una eloci a baixa. Tanma eix, si es
modi ica el aCa de l'au o ia, segons el p ojec e T.A.B.A.S.A. i el que ecull el
P.G.M., lla o s po edui -se l'impac e sob e el medi na u al de la no a in as uc-
u a i aconsegui un augmen conside able de la se a capaci a . Al ma eix emps,
es deixa ia l'an iga ca e e a de Vall id e a com a ia de pene ació len a al pa c
de Collse ola.
Aques a opció, sua i zan l'a ec ació de l'espai en les &es na u als més aluoses,
signi ica ia p oposa un p ojec e en dues ases. En la p ime a, es cons ui ia una
sola gale ia amb capaci a pe a dos ca ils o es ca ils i la mei a de l'au o ia en
sen i ascenden al únel des del Vallb. Aixb ol di dos ca ils, i un e ce en els
ams amb o penden . La capaci a en aques a ase se ia de 15.000 ehicles dia is,
que en ho es pun a el ansi pod ia di e si ica -se a a és de l'an iga ca e e a de
Vall id e a. En la segona ase es cons ui ia l'al a gale ia,amb dos ca ils, i l'au o-
ia en sen i descenden . En alguns ams pod íem ci cula en ni ells escalona s i
inclús sepa a s pe a una millo adap ació al e eny. El nou aca e i a algunes de
les a ec acions que indiquem en el nos e es udi (pa s segona i e ce a) pel que a
als be enado s, la ege ació de ibe a o algunes edi icacions idiog i iques. La capa-
ci a del p ojec e comple és de 23.000 ehicles dia is que enca a no signi ica una
sa u ació pe l'any 1992 on el model de simulació p e eu solamen uns 21.000
ehicles.
La p oblema ica d'inse ció de la no a in as uc u a en la xa xa ia ia bhica am-
bé po millo a -se. En la c uilla amb el segon cin u ó, s'ha d'e i a les g ans a ec a-
cions, eali zan -se la connexió a es ni ells. El ni ell ze o se ien els la e als del
segon cin u ó, el ni ell menys un se ia desi jable pe l'au o ia d'accés al únel ja
que edui ia el penden , i el ni ell menys dos pod ia ese a -se pe l'eix cen al
del segon cin u ó. Els accessos en el Vallks queda ien edui s a qua e, ins el e ce
cin u ó: un p ime , a les Planes en la boca no d, un segon a la Flo es a conside an
un u u enllac amb l'au o ia de co nisa pe b mol més simpli ica que en el p ojec e
inicial, un e ce en e el casc u ba de S . Cuga i Mi asol-Valldo eix i un qua en
la ca e e a de S . Cuga a Rubí. L'enllac amb 1'A-7 (B-30 o e ce cin u ó), c eiem
que s'ha d'es udia amb més de all pe e i a el o impac e d'una solució massa
apa a osa. D'aco d amb la segona pa del nos e es udi i al com exp essem en les
conclusions cald ia ap o i a la línia de ca ena ins 1'A-7 pe e i a el o impac e
de eali za -se en el ons d'una all i o nan a poligonali za el e i o i.
Pod ia plan eja -se, doncs, la cons ucció de l'eix de Vall id e a en es ases: les
dues p ime es al com hem explica
i
una e ce a comple an -se el aca des de la
ca e e a S . Cuga -Rubí ins a Te assa a a és d'un eco egu que cal es udia
amb mol a a enció. Lla o s, si anali zem la incidkncia en el ansi de l'any 1992
podem comp o a que hi ha uns augmen s absolu s en o a la xa xa ia ia bisica,
pe b, en sen i ela iu aques s augmen s són o ca di e en s. En qualse ol cas s'ha
de eni en comp e que s'ha accep a com a bo el supbsi d'inc emen anual del an-
si en e un 3% i un 3,5% (3,25%).
La
u a en e Te assa i Ba celona passan pe Sabadell, i suman el hnsi
de
l'au o-
pis a i la ca e e a augmen a un 26,4% pe o el pe íode 1981 a 1992 pe b, en can i,
disminueix en un 6,5 1
%
la se a pa icipació ela i a en el insi o al
de
l'i ea es u-
diada. Simk icamen , la u a des de Te assa a Sa ii, passan pe Rubi i San Cuga
pe I'au o ia i el únel de Vall id e a augmen a un 183,3
%
en e mes absolu s pe
o el pe íode, aixi ma eix ho a en un
6,5
%
en e mes ela ius. Sembla que, en sen i
ela iu que aques augmen co espongui a I'an e io disminució.
El ma eix po di -se compa an la u a Te assa i Sa ia a a és de Rubi
i
S . Cu-
ga , pe b pe la ca e e a i 1'A abassada que quasi man é els alo s absolu s pe b
eu disminui el seu pes ela iu en un 2,71%. Va iació ela i a en els luxes que
es con aposa ia a l'augmen absolu d'un 85,7% en e Sabadell i l'enlla~ amb l'au o ia
en 1'A-7, que signi ica un guany ela iu de 2,
32%
en el conjun de l'a ea es udiada.
Con inua guanyan en e mes absolu s la connexió en e S . Cuga i el No does
de Ba celona pe les au opis es A-7 i A-2, enca a que quasi no a ia en e mes ela-
ius. Igual es po di del am de 1'A-7 i de la ca e e a pa al.lela en e Ce danyola
i S . Cuga . En can i s'obse a un augmen conside able del ansi en la ca e e a
de la Flo de Maig que posa en e idkncia la manca de connec i i a del no d de Ba -
celona amb el Vallb. Flux que pe la se a na u alesa se ia canali zable a pa i d'un
anspo públic in e u ba que acos és la població d'aques a pa del Vallks a Ba ce-
lona amb poc emps i a un cos econhmic baix. Una sugge kncia, enca a poc es udia-
da a aques p oblema pod ia ésse una mane a de anspo ipus me o o simila que
ap o i es el p ojec e de únel d'Ho a pe desconges iona les ies ac uals en e el
Vallks i el Ba celonks. En e mes de anspo p i a al més eali za les in as uc-
u es p e is es pa aldeles al cu s del iu Besbs i que uneixen amb el cin u ó del li o-
al pe l'esque a del iu Besbs.
A an a ges i incon enien s de I'eix de Vall id e a des de la pe spec i a d'in e-
acció i accessibili a
L'objec iu p incipal que ens hem plan eja en aques a pa de l'es udi, és pode
alo a els guanys en emps que s'aconsegui an en el sis ema me opoli i ba celoní,
en el seu conjun , i pe de e minades & ees en conc e , quan exis eixi la no a in as-
uc u a ia ia del únel i l'au o ia. S'ha conside a , aixi ma eix, la població de cada,
l ea ope a i a pe a l'any 1981 i la p ojecció es able a pe a l'any 1992 com una
mane a de ponde a aques s a an a ges. El model de po encial, lla o s, ens apo a
una mesu a d'in e acció ja que hi ha un nomb e, majo o meno , d'habi an s pe
minu de dis hncia.
La nos a me odologia és ben simple: hem delimi a sis ni ells d'andisi des d'una
p ime a es uc u a ia ia senzilla ins a les més complexes, a mesu a que hi anem
inco po an nous a cs, o, si és el cas, modi iquem alguns alo s en minu s d'aques-
es dishcies. Hem de ini aques ni ell de la o ma següen :
1)
Conside a com un p ime ni ell una si uaci6 hipo k ica en la qual hi hagués
la xa xa ia ia bhsica de 1'8 ea me opoli ana incomple a. És a di , la si uació ac-
ual, pe b sense cap de les au opis es en Ús. Pod ia di -se que és la si uació de la
d2cada de 1960-69.
2)
En el segon ni ell, es conside a la xa xa ia ia en o es les au opis es ac uals.
3) Al passa a un e ce ni ell, conside em Únicamen que s'ha inco po a l'ob a
de la no a in as uc u a que es udiem. Es a di , el únel de Vall id e a amb els seus
accessos a la boca sud (Ba celonb) i a la boca no d (Valles) amb les connexions
p og amades de la Flo es a, Valldo eix-S . Cuga , Rubí-S . Cuga , e ce cin u ó i
Te assa.
4) El qua ni ell és una simulació en que o nem enda e a. Suposem que no es
a l'ob a no a del únel de Vall id e a i l'au opis a ins a Te assa, pe b, en can i,
es cons ueixen di e sos p ojec es d'in as uc u a ia ia que ja es an en cu s de a-
mi ació (segon cin u ó, au opis a del li o al, p olongació de l'au o ia de co nisa en-
e I'A-17 i 1'A-18 aixi com al es ob es a la coma ca.de1 Baix Llob ega ).
5) El cinqu : ni ell, conside a eali zades o es les ob es del qua ni ell més el
únel i l'au o ia de Vall id e a.
6) Finalmen , en el sis2 ni ell conside em, a més, que s'hau h eali za l'au o ia
de co nisa en o el seu eco egu .
Tanma eix, pe b, podem plan eja una isió simpli icada d'aques a anhlisi que ens
pe me i una comp ensió global de com s'inse eix I'eix del únel de Vall id e a a
l'h ea me opoli ana.
Una analisi simpli icada
E'h ea me opoli ana ba celonina p esen a una concen ació de població en el con-
inu u bh de la acana cos e a, pe b ambé en els co edo s del iu Llob ega en el
Baix Llob ega i del iu Besbs amb els seus ibu a is en el Vallbs. Aques model
de c eixemen u bh s'ha e o ca pe la cons ucció d'in as uc u es ia ies en di s
co edo s. El p oblema p incipal en les comunicacions ba celonines és dona so ida
als luxes que an al lla g de la cos a, o en pa al.lel a ella aixi com en di ecció al
cu s dels ius Llob ega i Besbs. Pe aques mo iu les ob es que p essuposen una
millo a <<a p io b són les que enquen les ba e es na u als. Aques és, doncs, el
cas dels únels de Vall id e a o d'Ho a.
Es po obse a (g a ic IV) que hi ha un o augmen del hnsi si compa em els
anys 1981 i 1992. Aques augmen és d'un 40% acumula pe al conjun de o a l'h ea
que ep esen a un 3,245% anual. Tanma eix, pe b, o i que se suposa 1'exis :ncia
del únel i de I'au o ia de Vall id e a, la majo pa d'aques hnsi con inua ci cu-
lan pe les au opis es que ci cum al.len la Se alada de Collse ola. Inclús, en el su-
pbsi del ni ell sis : hi hau h un o hnsi pe l'au o ia de co nisa com a desconges-
'
ió del segon i del e ce cin u ó de onda, abans que pe una u a a a és de Collse-
ola. Les a an a ges de Vall id e a hau ien d'ésse mol impo an s pe dissuadi
aques hnsi .
En els es udis eali za s pe a la iabili a de di a ob a (CMB, 1985b), sembla e i-
den que no es po ana més enlli de 23.000 ehicles dia is si es ol cons ui una
in as uc u a que aci compa ible una g an capaci a amb la conse ació del medi.
H
ERCE
VALLEJO, M. (198 I),
In (les uc u as de T anspo es. Ca ac e ís icas y conJigu ación de las e-
des de T anspo es Te c,s es: análisis egional,
Cen e d'Es udis
i
Plani icació. Reconeixamen Te-
i o ial de Ca alunya, Gene ali a de Ca alunya, Ba celona 1983.
~NDEMSA
(1970)
Los úneles del Tibidabo, p oblema ica u banís ica y medios de Jinanciación,
Ins i u o
pa a el Desa ollo Me opoli ano, S.A. Ba celona, 1970.
INFORMACIONS
DE
I'ARXIU
DE
SOL INDUSTRIAL (1983) Consell de Camb es de Come c, Indús ia i Na ega-
ció de Ba celona.
INSTITUTO
GEOL~~ICO
I
MINERO
DE
ESPANA.
Mapa Geológico de España.
Mapes
i
memb ies, ulls núm.
392 (Sabadell)
i
420 (L'Hospi ale de Llob ega ). escala 1:50.000, segona s ie. Mad id.
L.U.B. (197 I),
Una mediah de acc sibilidad: aplicación a la coma ca de Ba celona
Monog a ia núm.
8 (edicions de I'ETSAB), Labo a o i0 de U banismo, Escuela Técnica Supe io de A qui ec u a de
Ba celona, Ba celona 198
1.
LLAMAZARES GOMEZ, 0.(1979), ,'La au opis a, a e ia axial de la in aes uc u a ia ia.,
Ciudad y Te-
i o i~,
Núm. 3, Mad id, pp. 7-16.
LLEONART, P.
I
TARRAGO, M. (1983).
<El e cia i en l'ambi me opoli a de Ba celona,,,
CMB, Ba celona.
LLUCH.
E.,
GASPAR
,
J.
Els p eus dels e enys indus ials a Ca alunya.
Una p ime a guia anali zada
Banca Ca alana, Se eis d'es udis, 1969, 1972 i 1981.
MAGNANI, E. (1965) ~Au oes ade e paesaggio*
U banis ica Núm.
40
111 Pag.
135-139.
MART~N
DE
AGAR,
P.
;
MEDINA UIROS,
S.
I
RAM~REZ
D~Az,
L.
(1982)
lnco po ación de ac o es ecológicos
y ambien ales en la o denación del e i ono,,. Es udios e i o iales
Núm. 6.
MART~N, M. P.; MEDINA, S.; RAM~REZ, L.; (1983).
Análisis y e aluación del e i o io con c i e ios eco-
lógicos: an eceden es y pe spec i as.
In o mación Ambien al, núm. 4 MOPU.
OMS (1982).
E olu ion apide du sou ces de pollu ion de l'ai de l'eau, e
du
sol.
PLA GENERAL METROPOLITA D'ORDENACIO URBANA
DE
L'ENTITAT MUNICIPAL METROPOUTANA
DE
BARCE-
LONA
1976.
POTRYKOWSKI, M.
I
TAYLOR,
2.
(1978).
Geog a ia del T anspo e,
A iel Ba celona 1984.
ROBERTS, P. O.
&
SUHRBIER, J. H. (1966)
Highway Loca ion Analysis: an Example P oblem,
M.I.T.
Repo Núm.
5
The M.I.T. P ess, Massachuse s, Ins i u e o Technology, Camb idge, Massachu-
se s 1966.
ROS ELL^,
X.
(1979). *El anspo
u bs
i
el anspo subu bh~~, a
Ca alunya, Home i Te i o i,
Ed.
Blume.
SABATER CHELITZ, J. M. (1977), '<P ocesos de u banización en Ba celona y su aspaíss,
Ciudad y Te i-
o i~,
Núm. 2, Mad id, pp. 77-89.
SMALL, KENETH
A.;
(1977).
Es ima ing he ai polla ion cos o anspo modes.
Jou nal o anspo
economics and policy
.
SOSTRES, J.M. (1966) ~Paisaje
y
diseño*,
'<Cuademos de A qui eau a,
Núm. 61 COACB segon imes e.
TERAN,
F.
(1977), ~No as pa a la his o ia del planeamien o: la em de F anco.,
Ciudad
y
Te i o io,
Núm.
2, Mad id, pp. 73-86.
THOMAS,
R.
W.
&
HUGGETT, R.J. (1980)
Modelling in Geog aphy. A Ma hema hical app oach,
Ha pe
&
Row, Publihe s, London, 1980.
THORSTON, O. J. (1982).
E olución del a ico en Ba celona en el pe íodo
1965-80,
Ajun amen de Ba -
celona, Ba celona 1982.
TULLA PUJOL; A.
F.
(1976) *Apo ació me odolbgica al model de po encial de població. El m ode del
ce cle doble
e sus
el m ode del ce cle Únic.,
Documen s d'Analisi Te i o ial,
Núm. 2, Depa a-
men de Geog a ia, Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Bella e a, juliol 1976.