L'impacte del Túnel i l'Autovia de Vallvidrera en el territori : un exemple de geografia aplicada

Documen s d 'A uilisi Geog a ica, 8-9, 1986 pp. 39-70 L'Impac e del Túnel i Au o ia de Vall id e a en el e i o i: un exemple de geog a ia aplicada. Manuel de Mi ó i An oni F. Tulla* Résumé / Abs ac / Resumen Ce e eche che, menée pa I'Ins i u d'E udes Mé opoli aines de Ba ce- lone, es cen ée su la mesu e des e e s que pou aien a oi la cons uc- ion du unnel de Vall id e a e de I'au o ou e e s Te assa, ainsi que leu s connexions a ec le éseau u bain de Ba celone e a ec le éseau de commu- nica ions de base du Vallks Occiden al. L'obs acle que eu su mon e le unnel es la Se a de Collse ola, qui ai pa ie de la Chaine Li o ale Ca a- lane; celle-ci a é é oujou s essen ie comme une ba ik e h l'ac oissemen u bain de Ba celone mais elle a pe mis, en m&me emps, de conse e une g ande zone e e qui cons i ue le pa c le plus impo an de ou e I'ai e mé opoli aine. Dans le p ésen a icle nous p ennons en considé a ion deux aspec s es- sen iels: le 6le que peu a oi ce e nou elle in as uc u e dans le éseau ou ie de la Ca alogne e les e e s di ec s e indi ec s de son ac6 su I'en- i onnemen . Su le p emie aspec , on econnai la nécessi é d'amélio e I'in e connec i i é de I'ai e mé opoli aine dans la pa ie sud-es de la Se a de Collse ola, ce qui jus i ique la cons uc ion d'un unnel e de quelque so e de oie apide. Néanmoins, l'é ude p e ien su les e e s noci s que pou ai a oi su I'en i onnemen le passage d'un op g and nomb e de éhicules. Les gaz qu'ils émme aien , en combinaison a ec les ca ac é is- iques a mosphé iques pa iculi es h ce e zone, pou aien a oi des e e s i é e sibles, en pa iculie h a e s les pluies acides. On a é abli une limi- e de 20.000 éhicules pa jou , au dessus de laquelle les e e s néga i s du nou el ou age dépasse aien la gemen ses e e s posi i s. La cons uc ion du unnel de ai donc s'accompagne d'une amélio a ion du anspo pu- * Depa amen de Geog a ia, Uni e si a au bnoma de Ba celona. 39 blic en e Ba celone e I'ai e du Vallks, en acon i dissuade au an que pos- sible I'acc oissemen du anspo p i i an dessus du ni eau p ésen . This subjec o esea ch ca ied ou by he Ba celona Ins i u e o Me o- poli an S udies in ol ed he alua ion o he expec ed impac o he cons- uc ion o he Vall id e a unnel, he consequen mo o way ex ension o Te assa, connec ing oads o he exis ing Ba celona ci y ne wo k and he basic oad ne wo k be ween owns in he Wes Valles egion. The obs acle o be o e come is he Se a de Collse ola, Which o ms pa o he Ca alan coas al moun ain chain. This has long been conside ed a ba ie o he ex- pasion o he o ma ion o an ex ensi e g een bel , conside ed he mos im- po an pa k in he Ba celona Me opoli an A ea. In his a icle wo basic aspec s a e conside ed: (1) he ole which his new in as uc u e will play in Ca alonia's basic oad ne wo k, and (2) i s di ec and indi ec impac on he su ounding physical en i onmen . One ac clea ly demons a ed by he s udy is he need o imp o e access wi hin he Ba celona Me opoli an A ea in he sou h-wes e n pa o he Se a de Collse ola, and ha he cons uc ion o a umel and some o m o apid anspo migh he e o e be ad isible. Howe e , con ol o he impac on he physical en i onmen i equally essen ial, bea ing in mind abo e all he nuibe o ehicles in ol ed. Vehicle ume ejec ion combined wi h he uni- que a mosphe ic condi ions o he zone could gene a e i e e sible dama- ging e ec s such as acid p ecipi a ion. The p incipal limi a ion is he olu- ,me o anspo -daily a ic which exceeded 20.000 ehicles could cause mo e nega i e han posi i e e ec s. This s udy ecommends, as a solu ion, he imp o emen o public anspo be ween Ba celona and he Valles e- gion, in o de o dissuade he use o p i a e anspo beyond p esen limi s. En es a in es igación, ealizada po el Ins i u o de Es udios Me opoli a- nos de a ce el ona, se mide el impa&o que ep esen a ia la cons ucc~ón del únel de Vall id e a y la au opis a a Te assa, asi como las conexiones ne- cesa ias con la ama u bana de la ciudad de Ba celona y la ed básica en e las poblaciones de la coma ca del Vallés Occiden al. El obs áculo a supe a es !a Sie a de Collse ola que o ma pa e de la Co dille a Li o al ca alana. Es a se ha conside ado como una ba e a al c ecimien o u bano de la ciu- dad de Ba celona, pe o al mismo iempo ha dado luga a una g an á ea e - de que puede conside a se el pa que mis i npo an e del B ea me opoli ana de Ba celona. En es e a iculo conside amos dos aspec os básicos: el papel que puede ep esen a es a nue a in aes uc u a en la ed ia ia básica de Ca alunya y 10s impac os medioambien ales di ec os e indi ec os de su azado. Del es udio se desp ende que es necesa io mejo a la conec i idad in e na del á ea me opoli ana de Ba celona en la zona su oes e de la Sie a de Collse- ola, y que po 10 an o puede se deseable la cons ucción de un únel y algun ipo de ia apida. Sin emba go, debe con ola se que el impac o so- b e el medio ambien e sea minimo, en especial en elación con el núme o de ehiculos. Los gases emi idos po es os jun o a las peculia es ca ac e is- icas a mos é icas de la zona pueden gene a e ec os i e e sibles como el de la llu ia ácida. La p incipal limi ación es el olumen de ehiculos que po encima de 10s 20.000 dia ios pod ían gene a más e ec os nega i os que posi i os. La mejo solución es mejo a el anspo e publico en e el Ba - celonés y el Vallés que consiga disuadi el uso del anspo e p i ado en una p opo ción mayo que en el momen o p esen e. L'obe u a de no es ies de comunicació que supe in acciden s ísics de e mina s po signi ica un o can i en el e i o i, amb epe cussions a o ables i des a o a- bles, an en el medi ísic com en l'humh. És pe aixb, ob i que ha de alo a -se la impo hncia d'aques es epe cussions pe aixi anali za millo la iabili a d'una ob a d'aques ipus. En aques sen i , la Co po ació Me opoli ana de Ba celona a conside a opo ú enca ega un es udi de geog a ia aplicada, amb col~labo ació in- e disciplina , a 171ns i u d'Es udis Me opoli ans de Ba celona. En aques a in es igació s'ha mesu a l'impac e que ep esen a ia la cons ucció del únel i de l'au o ia de Vall id e a, aixi com el de les connexions necessa ies amb la ama u bana de la ciu a de Ba celona i la xa xa bhsica de la coma ca del Vallb Occiden al. La Se a de Collse ola, que o ma pa de la Se alada Li o al Ca alana, semp e s'ha conside a com una ba e a pel c eixemen u bh ba celoni. Al ma eix emps, pe b, s'ha con e i en una B ea e da que po conside a -se com el pa c més impo an de l'h ea me opoli ana de Ba celona. El desen olupamen d'aques a in as uc u a ikia po conside a -se so a dos plan- ejamen s di e en s. Pe un can ó, com una millo a en la xa xa ia ia bkica de Ca a- lunya, i pe an , com una no a en ada a la conu bació del Ba celonks i Baix Llo- b ega . Pe un al e can ó, si conside em que s'es h es uc u an una B ea me opoli- ana a ambdós cos a s de la Se a de Collse ola, aques a ia complemen a ia la con- nec i i a in e na i hau ia de conside a -se com una ob a de epe cussió local, és a di , es ic amen me opoli ana. Aques s dos supbsi s, que en eo ia no hau ien d'éssse excloen s, nosal es conside em que sí ho són desp és d'ha e -se eali za l'anaisi d'impac e. Quan conside em aques a ia en unció d'una no a en ada a Ba celona, pod ia a iba -se a més de 55.000 ehicles dia is l'any 1992. En el cas d'una unció de con- nec i i a local no es supe a ien els 21.000 ehicles a l'any 1992. En el p ime cas, els impac es en el medi ísic, que pe les se es ca ac e ís iques és mol ulne able, se ien mol ele a s com a esul a de la pol.luciÓ i dels desmun s. En el segon cas, els e ec es se ien meno s, ja que es con empla la possibili a de cons ui l'ob a en ases, que pe me ia mesu a amb majo exac i ud l'impac e d'un augmen del hn- si , aixi com un aCa que minimi zés l'impac e. En la nos a hipb esi inicial a i - mem la necessi a d'aques a in as uc u a pe millo a la connec i i a in e na de 1'8 ea me opoli ana pe b que cal pensa en al es solucions pe o dena els luxes de ansi p o inen s d'Lees més llunyanes de Ca alunya. Hem es uc u a aques es udi en sis blocs e na ics. El p ime és l'explicació de la gknesi me opoli ana que ens pe me comp end e el p océs de c eixemen i d'o - denació u bana de I'h ea me opoli ana de Ba celona des de p incipis del segle XX. El segon és l'analisi del paisa ge i del medi ambien , eali zan un es udi dels can is di ec es que po gene a aques a ob a en el medi ísic així com una a aluació quali a- i a i quan i a i a dels a an a ges i dels cos os que se'n de i en. El e ce és un es u- di dels aspec es u banís ics i del sbl a ec a a a és d'una desc ipció dels can is di- ec es que esp esen a l'ob a en una anja de 400 me es a ambdós cos a s de l'eix de I'au o ia. El qua és l'anhlisi de les epe cussions de la no a ia sob e l'accessi- bili a , el ansi i la connec i i a , emp an un model de simulació i u ili zan els e- sul a s dels es udis eali za s pe la sub-uni a de planejamen dels Se eis de T ans- po de la CMB. El cinqub és una analisi del medi huma, la demog a ia i l'ac i i a econbmica, i les modi icacions p e isibles desp és de la cons ucció de la no a in as uc u a. D'aques es udi es dedueix que és necessa i millo a la connec i i a in e na de l'h ea me opoli ana de Ba celona en la zona sud-oes de la Se a de Collse ola, En aques sen i és desi jable la cons ucció d'una ia més apida que la ca e e a ac ual amb la possible cons mcció d'un únel. Tanma eix, pe b, cal p io i za un impac e mode a sob e el medi ísic en comp es d'una ia amb mol a capaci a de hnsi . És un cla exemple de ia apida que a essa un pa c me opoli a amb un sis ema ecolbgic eble. En les conclusions apun em que l'al e na i a p io i a ia pe a enua el ansi e s Ba celona se & el desen olupamen d'un anspo públic me opoli 2 més e icien . La mobili a obligada en e els municipis del Vallbs de la CMB i el Ba celonks ens mos a que solamen un 20% de la població u ili za a anspo pú- blic l'any 1981. En elació a al es h ees me opoli anes eu opees, inclús amb menys p oblemes de di e si icació d'accessos, hi ha un pe cen a ge excessi amen baix d'ús del anspo públic. Finalmen , ha de cons a a -se que les locali zacions de no es ac i i a s econbmiques no sembla que depengui de la cons ucció d'aques a ob a ja que hi ha una millo accessibili a a a és de l'anomena e ce cin u ó. Inclús po a i ma -se que els e ec es econbmics se ien més e iden s si es comple és la cons uc- ció del segon cin u ó, el cin u ó del li o al i les ob es de di e si icació del congos de Mon cada. L'e olució i la o mació de la egió me opoli ana de Ba celona és esul a del mo- del econbmic adop a a Espanya a pa i dels anys-cinquan a. Aques model, basa en un c eixemen accele a en el emps i concen a en l'espai, ha p opicia du an més de in anys el desen olupamen mac oce~ic d'una ciu a que, de pa ida, ja enia una g andh ia econbmica i demog i ica mol elle an . Des de 1975-78, dos nous elemen s han incidi en la con igu ació del model des- c i i han p o oca en alguns casos, can is mol impo an s. Aques s elemen s són, d'una banda, la c isi econbmica mundial que in luencia l'economia espanyola cap el 1978-79; pe la se a na u alesa de c isi econbmica indus ial, les zones més indus- iali zades com l'i ea me opoli ana de Ba celona queden més o amen a ec ades. D'al a banda, l'inici del bgim democ i ic a Espanya suposa l'en ada dels pa i s polí ics d'esque a a l'adminis ació local i, de o ma pa al.lela, un can i en les poli- iques u banís iques desen olupades ins alesho es. Amb el p océs de con igu ació de la egió me opoli ana com a ma c de e e bn- cia, desglossem a con inuació els e s més signi ica ius que ca ac e i zen l'ac ual e i o i me opoli i, i ho a em pe una majo cla eda , ag upan -10s en qua e apa - a s: e s econbmics, e s demog i ics, o gani zació ins i ucional i model e i o- ial. Pe acaba , apun em alguns aspec es sob e el u u de l'i ea. La c isi econbmica, que a ec a sob e o el món indus iali za des de mi jan se an- es, ha p o oca can is p o unds en l'es uc u a econbmica i indus ial de les zones més desen olupades. A l'h ea me opoli ana de Ba celona, les ans o macions dels da e s anys són onamen almen el esul a de la des ucció de llocs de eball (pe ancamen d'emp eses i pe p ocessos de econ e sió indus ial), la manca de no es in e sions que e i ali zin l'economia i el o c eixemen del nomb e d'a u a s. Aques p océs de desindus iali zació i de can i en l'es uc u a econbmica s'ha dona sob e un e i o i en c eixemen mol accen ua i que ag upa a una g an pa de la indús ia de Ca alunya (el 69,8% d'ocupació el 1978). Desp és de 7-8 anys de c isi, la egió me opoli ana de Ba celona concen a quasi el 75 % dels a u a s de Ca alunya, amb axes d'a u que oscil-len en e un 18,2% al Ba celonbs i un 32,2% al Vallbs Occi- den al (dades de desemb e 1983). És un e i o i o ~a di e si ica a ni ell indus ial on p edominen el sec o bx il (al Ma esme i al Vallbs Occiden al), les indús ies químiques i ex ac i es (al Baix Llob ega i al Vallbs O ien al) i la indús ia elacio- nada amb l'au ombbil (al Ba celonbs). Jun amen amb la indús ia, l'h ea o e eix la majo concen ació de se eis de Ca alunya, pe b quasi Únicamen locali za s a la ciu a de Ba celona i de o ma pun ual (g ans se eis com hospi als, companyies d'as- segu ances, uni e si a , ele isió . . .) a la es a de l'h ea, amb p e e bncia pel Vallbs on hi ha bones comunicacions i o ~a espais on la indús ia no és p esen . La si uació econbmica esmen ada ha incidi ambé en la dinhmica demog h ica. L'h ea p esen a un ce es ancamen de la població o al, de i a de l'es onca nen dels luxos immig a o is i la educció de la na ali a i de la mobili a que es p odueix a pa i de 1975. Aques edu'i c eixemen é lloc a la pe i e ica me opoli ana o a de l'imbi de la CMB, si bé en xi es absolu es aques imbi excep e Ba celona (que egis a un es ancamen o al) enca a assoleix un majo inc emen que la es a de la Regió I. Aques a dini nica es adueix a ni ell d'es uc u a en un p og essiu en e- llimen , enbmen més acusa a Ba celona i als municipis de l'en o n; un majo pes de la població adul a, la qual cosa suposa un augmen de la població po encialmen ac i a i un descens de la poblaciii in an il. Pel que a a l'esquema ins i ucional, la zona p esen a dos ipus de p obled iques. La p ime a, la manca de ac amen copjun del seu e i o i; aixb a que sigui objec- e d'ac uacions de di e ses adminis acions que enen compe kncies so in concu - en s, pe b de egades amb c i e is i objec ius di e en s. La segona, l'es uc u a i la ep esen ació de I'ac ual ins i ució me opoli ana. Els adicionals desequilib is u - banís ics exis en s en e Ba celona i la mi ja de la es a de municipis de la CMB han es a on de ensions pe manen s en el si del go e n me opoli h, en e els ep esen- an s de Ba celona i els dels seus ajun amen s pe i e ics, demanan aques s una ma- jo ep esen a i i a i au onomia dins l'en i a . La u u a delimi ació i ins i ucionali - zació de I'h ea me opoli ana de Ba celona se si ua din e el con ex de la imminen i de la necessh ia eo gani zació e i o ial de Ca alunya. Dins aques a, s'hau ia de con empla a ni ell de coma ca amb l'ac ual delimi ació, o bé a ni ell de egió o egue ia amb l'hmbi de la Regió I, amb el doble ca hc e d'o ganisme local- me opoli h i d'o ganisme de descen ali zació adminis a i a de la Gene ali a . Finalmen , quan a la se a es uc u a e i o ial, la egió me opoli ana de Ba ce- lona p esen a un model mul inodal pe d o amen cen a i pola i za a Ba celona ciu a i un e i o i desa icula i amb g eus db ici s de do acions. Les mesu es en ma b ia de descen ali zació econbmica con emplades en di e sos plans d'o denació no han dona els esul a s que s'espe a en; a més, la c isi econbmica ha ac ua com a e en els aslla s indus ials i ha edui les possibili a s de descen ali zació demo- g h ica. D'al a banda, la o a adiali a amb cen e a Ba celona que ha ep esen a adicionalmen la xa xa ia ia de Ca alunya s'ha ana po encian en els da e s anys amb la cons ucció de les au opis es, la qual cosa ha dona com a esul a un c eixe- men de ipus subu bial al lla g d'aques es ies, con o man l'esquema clhssic de les g ans ciu a s eu opees de cen e ic i pe i i ia pob a. To i els p oblemes econbmics, e i o ials i ins i ucionals apun a s, la egió me- opoli ana de Ba celona, és un e i o i que é enca a capaci a i dinamisme pe ans o ma -se i assimila p opos es de can i. Un dels p ojec es que po incidi en el u u d'aques a B ea, és p ecisamen el únel de Vall id e a i l'au o ia a Te assa. La p opos a d'ob i una no a ia de comunica- ció en e Ba celona i el Vallbs suposa un pas enda an en la consolidació del e i o i me opoli A en an que acili a la in e acció in e municipal i espon a una ella aspi- ació de supe a la ba e a ísica que suposa l'exis bncia de Collse ola. Si bé, com es dedueix de les anillisis pe inen s eali zades en les di e en s pa s d'aques es udi, conside ada ailladamen , la no a ia no ind ia una incidkncia de ini i a quan al e- llan~amen econbmic de l'i ea me opoli ana de Ba celona, si que se ia elle an en el conjun de plans i p ojec es sec o ials con ecciona s des de les di e en s ins i u- cions que enen compe 5ncia sob e l'h ea. Les p opos es i ac uacions a cu i mig e mini endegades en di e ses ma k ies: sis ema ia i (Pla de Ca e e es, Pla de Vies Me opoli anes, Fe oca il . ..), indús- ia (polí ica de ZUR i p omoció de nou sbl indus ial), g ans equipamen s me opo- li ans (pa c de Collse ola, pla de cos es . . .), i el p ojec e d'o gani zació pe pa de Ba celona dels Jocs Olímpics de 1992 amb un model d'ins al.lacions descen ali za- des, són ambé ac o s que poden dona un nou impuls econbmic i u banís ic al con- jun de la zona d'es udi. I SANT CUGAT 2 CERDANImA J BIRCELONA 4 L'HOSPITALET DE LLOBREGAT 5 ESRUGUES DE LLOBREGAT 6 SANT JUST DESVERN 7 SANT FELIU DE LLOBREGAT 8 KlClNS DE RE1 9 EL PWIW 10 RUB I1 TERRASSA I2 SANT WlRZE DEL VALLIS I3 SABADELL ANALISI DEL L'IMPACTE AMBIENTAL P essupos os bisics i me ode emp a El e i o i que es conside a suscep ible de se di ec amen i indi ec amen impac- a pe l'ob a de l'au o ia segons el p ojec e que igu a en el Pla Gene al de 1'A ea Me opoli ana de Ba celona a de mal de ini , i pe an , de mal delimi a . (Veu e el g h ic I sob e la locali zació de l'h ea d'es udi en l'hmbi me opoli h). L'au o ia és una cin a es e a d'ampli ud més o menys cons an que acili a la delimi ació de la zona d'impac e, pe b l'indi ec e es eali za sob e un e i o i composa pe di e- en s sis emes na u als, in e elaciona s mú uamen a a és dels incles exis en s en e ocam, sbl, ege ació, a mos e a i aigües supe icials, en e d'al es, amb luxes de ma b ia i ene gia complica s en el emps i en l'espai que di icul en l'es ablimen d'uns lími s p ecisos din e dels quals es donen les in e accions. Ce can -se pe alguna e- e bncia a la conca hid og h ica, sis ema na u al que inclou subsis emes di e sos, els lími s ia s pe es udia l'impac e indi ec e de l'au o ia són, bhsicamen , els de les subconques a ec ades, ambdues del Llob ega , pe anyen s a les ie es de Vall i- d ie a i Canals Roges, dins de les subconques majo s de la Rie ada y la ie a de Rubí. Pe es udia l'impac e en el e i o i, aques s'ha subdi idi en B ees o en uni a s conside ades homogbnies des del pun de is a ambien al, amb idbn iques condicions abib iques i bib iques, és a di , h ees que enen ca ac e ís iques li ológiques i de e- ge ació semblan s. Supe posan els mapes d'ambdues a iables, s'han dedu'i les se- güen s uni a s o ; ees homogbnies (g h ic 11): A ees de base li olbgica pissa es. - pissa es amb bosc de pi blanc - pissa es amb bosc d'alzines - pissa es amb bosc d'alzines amb ou es - pissa es amb ma olla ees de base li olbgica conglome a s. - conglome a s amb pineda - conglome a s amb con eus k ees de base li olbgica llims. - llims amb con eus ees de base li oldgica a giles. - a giles en bbbiles o es o ancs, desp o is es de ege ació ees de base li oldgica dipbsi s al. lu ials i col. lu ials. - dipbsi s amb alzina - dipbsi s amb pi blanc - dipbsi s amb con eus - dipbsi s amb bosc de ibe a ees de base li oldgica di e sa. - zones u bani zades. C u ic Il. k ees homogknies en la zona d'impac e del únel i de I 'au o ia de Vall id e a TERRASSA SAN7 QUIRZE DEL VALL¿S VECETACIÓ n e, SANT CUGAT DEL V&L¿S u m - e, a enen p incipalmen a dis ancies mi janes i no a p ime s e mes, amb olun a de copsa conjun s isuals. No es ac a, doncs, de dades objec i es ni de pa ime es mesu a s, als com o mes opog i iques, li ologia o ege ació. L'impac e senso ial s'ha ob ingu pe isi a di ec a en el e eny, pe anilisi de diaposi i es i pe con ec- ció i discussió de dibuixos del paisa ge. El p ocessamen de les enques es ha es a de ca ac e es adís ic i el mapa s'ha con egi enin p esen s els p omi jos de les enques es. Els pun s d'in e bs cul u al o d'esba jo s'han selecciona a pa i de on s di e ses. D'una banda exis eixen e e kncies bibliog a iques que c iden l'a enció sob e l'an i- gui a o les peculia i a s a qui ec bniques de masies, e mi es o unes d'an ics cas- ells. Un es udi enca ega pe 1'Ajun amen de San Cuga con é in o mació sob e Zl ees d'esba jo. S'ha demana al Club Mun anyenc de San Cuga un llis a sob e edi icacions i i ine a is cul u almen signi ica ius. Aixb s'ha comple a amb obse a- cions p bpies dels au o s d'aques es udi. Un exemple de quali a isual és el següen que co espon al alo mlu im. Els e i o is d'aques a quali icació es oben, pel no d, en e la di isb ia d'aigües de les conques del Besbs i el Llob ega i Rubí; pel sud, en els boscos del essan allesa de Colse ola, a Can Bo ull i a Can Busque s, on la ie a de Vall id e a gi a cap a l'oes i ambé en la ie a de Canals Roges, a Can Badal. Es ac a de conjun s de boscos, gene almen de pins, combina s amb zones de con eus que p esen en di e - si a paisa gís ica, elleus con as a s i can is c omh ics es acionals, dona s p inci- palmen pels camps semb a s i els boscos de ibe a. Hi ha camins de pagbs amples que a essen els con eus i o egen el bosc. Els espais obe s dels camps en el llin- da amb els boscos upi s de essan de mun anya o els boscos de ibe a donen sensa- ció d'ampli ud i placidesa i ambé una sensació de oba -se en pa a ges bucblics allun- ya s de les aglome acions uibanes pe b p op de la pagesia. Pel que a a la con aminació ac ual de l'a mos e a en el e i o i es udia , es conei- xen dades e e ides a l'h ea me opoli ana de Ba celona con ingudes en dos in o mes de la Co po ació Me opoli ana de Ba celona: <<Con aminación p oducida po au o- mó iles~ (CMB, 1982 a) i *Xa xa manual de p esa de mos es i d'andisi de la Co - po ació Me opoli ana de Ba celona,, (CMB, 1982b). Les emissions de con amina s de- gudes als co xes co esponen a monbxid de ca boni, hid oca bu s, bxids de ni o- gen, pa ícules sblides i dibxid de so e. El p ime in o me assenyala que ap oxima- damen el 30% de o es les emissions de 1'~ ea Me opoli ana d'aques s con a ni- nan s *es an concen adas en e dis in os dis i os de Ba celona ciudad, que co es- ponden a aquellos dis i os en donde exis en las ías de en ada y de salida de la ciudad de Ba celona, i que alos municipios con mayo incidencia después de Ba ce- lona son Badalona, Hospi ale , Esplugues y San Cuga del Vall&sn. Dades e e en s al municipi de San Cuga del Vall&s indiquen que les emisions de SO, p oduides pe co xes són de l'o d e de 59,8 Tnlany. Conside an que les p e isions de ci culació pe la u u a au o ia són d'uns 30.000 co xesldia que eco - e an uns 15 Km a una eloci a p omig d'uns 80 Kmlh., les emissions d'aques o- lum de ci culació, aplican ba ems de 1'OMS (1982), se ien de 0,12 KgI1000 Kmlco xe de SO,; aixb ep esen a un olum anyal de 19,7 Tn i un augmen d'un 33% pe al municipi de San Cuga . És a di , en aques municipi hi hau ia una emissió de SO, p oceden de co xes de 79,5 Tnlany, supe io als alo s ac uals de Mon cada, una de les en ades impo an s de Ba celona. És di ícil es abli de quina mane a a ec a an les concen acions ac uals de SO, a l'a mos e a de San Cuga . El con ingu ac ual, any 1983, p oceden de di e en s on s és de 10 a 25 um/m3 (de 60 a 100 a Mon cada). Si os degu només als co xes, po- d íem pensa que l'augmen de la concen ació a l'a mos e a se ia ambé d'un 30%, és a di els alo s se si ua ien en e 13 i 32 um/m3 o 0,01 a 0,03 ppm. En unció del clima es po espe a que, enca a que les concen acions a l'a mos e- a d'aques con aminan p odu'i pels co xes sigu'ien ela i amen baixes, a lla g e - mini poden esul a noci es. La eqiibncia de emps encalma en aques a B ea del Vallbs, de les in e sions b miques a inals de a do i a l'hi e n, la o mació de boi es en els ons de les alls, pe exemple, a la ie a de Vall id e a, i la se a acu- mulació possible a la ca~ale a on és si uada la boca no d del únel de Vall id e a i a ossegamen pels en s de l'oes poden augmen a l'a ec e del SO, i O, sob e els boscos que cob eixen els essan s de les ie es, sigui a a és de la espi ació dels ege als, sigui pe e ec e de la pluja Bcida. L'impac e. Re lexions i ecomanacions. Hom pa eix del p incipi que qualse ol ob a eali zada pels homes modi ica sem- p e el medi na u al. Una g an concen ació humana com la de 1'~ ea Me opoli ana de Ba celona, és una impo an on de modi icació del medi que p o oca p ocessos indu'i s. La capaci a de e lexiona sob e les accions humanes i sob e les na u als po ajuda a indui els p ocessos na u als més con enien s, és a di , aquells que so a unes de e minades condicions climi iques endeixen a la conse ació del e i o i, a un equilib i na u al que dóna lloc a un conjun de enbmens cons uc o s de sol i al desen olupamen d'una ege ació climi ica, que ací quali ica em de posi ius, con aposa s a aquells que compo en des ucció de sbl i e océs en l'e olució d'un ecosis ema, o nega ius. L'opció explici ada, de conside a posi ius els p ocessos que endeixen a man eni l'equilib i na u al, gua da elació amb 1'6s conc e de qualse ol e i o i. Si un e i- o i és concebu com a ap e pe a una bona p oducció ag ícola, o es al o indus ial, pe exemple, l'opció po no ésse pas la de man eni l'equilib i na u al, sinó la de modi ica -10 en un o al e sen i pe al d'assoli niillo l'objec iu ia . Cal, doncs, p ime , si ua 1'6s conc e del e i o i es udia com a condicionado de les alo a- cions i de les ecomanacions ela i es a la modi icació de l'es a ac ual pe la eali - zació del p ojec e d'au o ia que ací es conside a. En e els mol s di e sos usos ac uals del sbl del e i o i es udia - ag icul u a, ies de comunicació, u bani zació, amade ia, indús ia, acció cul u al i lleu e - s'ha e l'opció de des aca i de p io i za pe damun dels al es el ela iu a I'esplai, an pe qub m s de la mei a del e i o i és bosc no explo a de cap al a mane a com pe qu : po ésse gaudi pe un nomb e mol g an d'habi an s dels con o ns, a b que es ac a d'un e i o i o qa obe a I'ocupacib no p i ada, és a di , amb possibi- li a s d'ús públic en g an pa de la se a ex ensió. S'ha p essuposa , pe an , que un dels alo s més impo an s de bona pa del e i o i es udia és el de se u ili za a ui pe a I'esplai en con ac e amb la na u a en unes condicions que el an plaen a la pe cepció senso ial. Aques a suposició és ben discu ible, e iden men , i endemés inclou el p ejudici de p essuposa qui? és con- side a plaen i qu : no ho és, d'una mane a gene ali zada i abs ac e, quan en eali a la pe cepció senso ial i la alo ació posi i a o nega i a de la pe cepció no són gen& iques ni abs ac es, sinó lligades al ni ell cul u al i elacionades amb les classes so- cials. To i així, s'ha p essuposa que aques alo p incipal del e i o i és el que cal eni més p esen a l'ho a de quan i ica l'impac e i el que ha de condui , com un eix, el conjun de ecomanacions que es desp enen de l'es udi d'impac e. El p opi es udi d'impac e ja e ma ca pe aques p essupbsi de ons, i algunes de les a iables anali zades ja han es a ponde ades enin p esen que es conside a a un bé ac a de man eni l'equilib i na u al, en unció de la conse ació del e i o- i, pe qub aques con inui man enin el seu alo d'u ili a pe a l'esba jo a ec de na u a en condicions plaen s. Pe exemple, en la ponde ació s'han dona alo s al s a pa ime es als com quali a pe a l'esba jo, quali a isual, aigües ne es, a mos e- a ne a i signi ica cul u al. Es conside en ambé plaen s la conse ació dels ecosis- emes alzina i bosc de ibe a, la conse ació de s61 a a és de la no accele ació de p ocessos e osius, o la combinació ha mbnica de bosc amb con eu. Es conside en no plaen s, con aposa s als an e io s i alo a s com a impac e nega iu, l'aixa agalla- men , la pk dua d'aigua a a és de la canali zació que empob eix els aqui e s i mal- me els boscos de ibe a, la p oli e ació de iangles esiduals de e eny abandona que es gene en en els enc euamen s de ies de comunicació, els abocado s incon o- la s, les clapes nues de ege ació, la des ucció de masies o de nuclis u bans social- men signi ica ius, i sob e o , la des ucció o al o pa cial de les ins al.lacions o els e enys més usa s pe al lleu e pe les capes popula s, com els be enado s de Les Planes. És en aques ma c de alo s que cal enquad a les següen s ecomanacions que es desp enen de l'es udi d,impac e eali za , els esul a s del qual es p esen en sin e- i za s a con inuació: A ees homogenies Pissa es amb pi blanc Pissa es amb alzina Pissa es amb alzina i ou es Pissa es amb ma olla Conglome a s amb pi blanc Conglome a s amb con eus Llims amb con eus Quali icació ac ual (Q,) 62.54 61.93 60.72 54.62 67.73 61.79 53.25 Quali icació amb I'au o ia (QJ 39.42 58.24 32.89 50.93 52.21 46.08 34.54 Valo impac e (QI-Q3 23.12 3.39 27.83 3.69 15.52 15.71 18.71 A giles denudades 16.24 11.04 5.20 Dipbsi s amb alzina 63.65 37.52 26.13 Dipbsi s amb pi blanc 63.04 38.95 24.09 Dipbsi s amb con eus 39.79 27.10 12.69 Dipbsi s amb bosc ibe a 53.04 28.78 24.26 Zones u bani zades 51.08 33.15 17.93 Les ecomanacions de ca ic e genk ic que ací es an són les que in i en a man e- ni el alo ac ual de les uni a s ben quali icades i millo a la quali a de les de baix alo . La millo mane a d'assoli -ho se ia can ia el p ojec e de cons ucció d'au o- ia no a pe un p ojec e d'ap o i amen més acional i un millo amen de la xa xa ia ia ac ual i els seus ol an s. Aques a és la p opos a conside ada més sa is ac b ia i la que es ecomana amb més con icció. Si es deses ima aques a ecomanació i s'insis eix en I'opció de e ob a no a, es ecomana modi ica el p ojec e pa cialmen i e passa l'au o ia pe les pa s d'im- pac e baix. Aques a coincidbncia és ben palesa, pe exemple, en la zona es esa a ambdues bandes de la ca e e a de San Cuga a Rubí. Si ampoc no s'accep a la modi icació del aca i se so me el e i o i als impac es explica s en cada uni a , la ecomanació genb ica és la d'aplica una polí ica de com- pensació i de subs i ució. Aixb ol di que o es les pb dues que pa i ia una uni a en un ind e siguin con a es ades pe guanys en al es ind e s p ope s de la ma eixa uni a o d'al es. Pe exemple, la des ucció d'un am de bosc de ibe a es compen- sa i amb la plan ació de ege ació de ibe a en algún ind e on n'hi ha ia, pe b ja no n'hi ha o la que hi ha es oba mol deg adada. Endemés d'aques es p opos es hi ha ecomanacions ela i es a algun pa he e conc e dels es udia s, en especial a aquells que acusen una modi icació més g an ells ma eixos o que indueixen en al es un impac e nega iu impo an . En e el conjun de pa ime es conside a s en la ca ego ia ambien al Ecologia, el més modi ica pe I'ob a se ia l'es a de l'ecosis ema en les uni a s alzina i bosc de ibe a. A esa l'escassa ex ensió d'aques es uni a s, el ca ic e de a es i ambé el pape que juga la se a conse ació en l'es a de I'ecosis ema d'uni a s eines, es ecomana no oca -les en absolu , o bé millo a ams deg ada s, eplan an en al es ind e s p ope s ex ensions semblan s a les pe o bades pel p ojec e. En el cicle hid olbgic es ac a d'e i a que l'as al a i el cimen concen in exces- si amen en cune es l'aigua d'esco imen . Aixb compo a aplica mesu es que aci- li in la ecupe ació de l'aigua no in il ada i el man enimen de la seqübncia no mal del cicle hid olbgic mi jan~an la ech ega dels aqüí e s amb pous o amb al es p o- cedimen s. El desguis de l'aigua de cune es cap a les ie es cal e -10 de mane a que no s'es imuli I'e osió dels essan s, i pe aixb les cune es no han d'acaba sob a- damen en pa s al es dels essan s. Un al e aspec e a conside a és la con enikncia de no cob i la ie a de Vall id e a, sinó deixa -la obe a a I'ai e lliu e, an pe qub el cob imen compo a la desapa ició de pa del bosc de ibe a, i, amb eli, la d'un habi a d'in e bs ecolbgic i humi, com pe qub el cob imen min a l'oxigenació d'unes aigües a ui ja p ou necessi ades de pu i icació. 57 - - Pel que a a la con aminació a mos e ica, es ecomana que s'ins al-lin es acions d'es udi que pe me in conbixe , d'una banda, els ni ells de concen ació d'ozó i els seus e ec es, pe quk no hi ha dades d'aques pa hme e, i d'al a banda, la dinamica a mos e ica, an pe a la eqübncia i I'al i ud de les in e sions b miques com pe a la di usió de con aminan s. En el capí ol de con aminació del sbl, la ecomanació es e e eix al p oblema de p oli e ació d'e ms, balde s i abocado s incon ola s en els polígons adjacen s a c uilles de la xa xa ih ia. Si el p ojec e d'ob a no a es man é, es p odui an mol s polígons esiduals nous, a egi s als nomb osos que ja hi ha, en e Rubí i San Cuga , així com anges lla gues igualmen esiduals en l'es e a zona de la ie a de Vall id e a. La mesu a a p end e és la d'e i a an com es pugui la poligoni zació o, si no es po e i a , aplica mesu es de man enimen en bon es a dels polígons nous o de ecupe- ació dels an ics a a és de plan acions i de se eis de ne eja i de igilhncia. La quali a isual és un pa hme e de base mol subjec i a espec e del qual es a di ícil e ecomanacions. Po se cal eni p esen la idea d'in eg ació en el paisa ge, espec e mhxim a la cobe u a ege al, bellesa su ien pe esis i el pas del emps, adap ació del aGa de l'au o ia a la all i ap o i amen de les zones de més baixa quali a isual pe e -hi passa l'ob a no a. Pel seu in e bs cul u al i de quali a senso ial, cald ia eempla~a les kees d'espai que quedin malmeses, p ocu an que hi hagi un en o n adequa , equi alen o millo del que a a enen. Masies, e mi es i nuclis u bans a ec a s han de comp a ambé amb un bon ambien al seu ol an si es modi ica el que a a enen. En qualse ol, es conside a necesskia l'a enció a les ja escasses uni a s d'alzina i bosc de ibe a de la zona, que cald ia p ese a o eplan a en al es ind e s; el cicle hid olbgic que po queda mol malmbs pe la concen ació de l'aigua d'esco- imen a les cune es; a la con aminació a mos e ica que cald ia segui de la o a amb mesu es pe ibdiques, a causa de les condicions del mic oclima de la zona i a la con aminació i la deg adació del sbl, p oduida pe la c eació de anges i polígons e ms en o n de la u u a ia. DlPACTE URBANÍSTIC: LA DEMANDA DE S~L És di ícil p e eu e amb una ce a p ecisió, quines han d'ésse les modi icacions de les endBncies del p eu del sbl, un cop s'hagués cons u'i l'au o ia, ja que l'exis- Bncia d'una ia de comunicació no és l'únic elemen que incideix en el p eu, inclús pe a de e minades indús ies de se eis són mol s al es ac o s els que comp en. Es diu que algunes indús ies no con aminan s d'elec bnica pe dona ca ego ia a les se es ins al-lacions demanen espais e ds i zones espo i es de p es igi p ope es. A les zones p ope es a l'au o ia d'es udi són ambé di e ses les possibili a s de anspo : B-30, au opis a Te assa-Sabadell, au opis a de Ma o ell, Ca e e a de 1'A abassada i els e oca ils de la Gene ali a , que són al e na i es a l'au o ia de Vall id e a en majo mida segons sigui la elació de les poblacions p ope es amb la pa al a de Ba celona, que és la que es bene icia ia de mane a més cla a del a- Ga , pe b aixb ja es ma i za a un al e capí ol del p esen es udi d'impac e. La elació en e l'o e a i la demanda del sbl, modi iquen en majo g au que el aGa , el p eu del sbl i ja hem is que aques é un cla es ancamen en els da e s anys, augmen an menys que el ni ell de ida gene al. Segons dades de 1983 del Consell de Camb es de Come ~, Indús ia i Na egació de Ca alunya, San Cuga disposa del 30% de sbl indus ial, sob e 33 hec h ees amb accessos mal comunica s, enca a que hi ha una zona a la Ca e e a de Rubi, pe a desen olupamen indus ial enca a que es a pe u bani za . A Ce danyola el sbl indus ial es 2 exhau i . A Rubi amb més ocació indus ial que esidencial, exis eixen 16 zones indus ials que an d'un 100% d'ocupació al de Can Ja dí a algunes p ac icamen buides. Fins a quin pun l'au o ia po e in e essan les o e es de sbl, ecolzades amb ZUR (zones u gen eindus iali zació) a Rubi a San Cuga ? C eiem que si el s61 indus ial é un poc consum no depbn dels pocs minu s es al ia s pe una au o ia, sinó de la si aució econbmica. Quan al sbl esidencial ambé pensem que l'au o ia no po modi ica la dinamica p bpia pel que a al consum mode a de sbl dels úl ims anys, mol dec eixen a Rubi i en menys g au a Ce danyola i a San Cuga . És possible inclús que les zones ac uals p ope es a l'au o ia a La Flo es a, Valldo eix i sob e o Mi a-Sol disminui an de alo pe les molbs ies que es pu~uin o igina de la p esbncia isual i audi i a i de la ~ on e i zaciós del e i o i. Es possible que en can i zones més allunyades es puguin eu e bene iciades pe algun es al i de emps en ce s eco egu s ex ame- opoli ans en e la pa al a de Ba celona, suposan -la amb e ce cin u ó, i Te assa o Man esa, poden així o igina una ce a demanda de sola s de o ipus. Quan al p opi ,Vallbs aques es endbncies s'han de conside a amb mol a mode ació. Un exemple de modi icació del p eu del sbl ha es a la cons ucció del e oca il de Te assa i de Sabadell pe din e de la Se a de Collse ola. Disposem de dades co esponen s a Valldo eix, de o ma ap oximada en es a aconseguides pe in o - mació o al. L'any 1916 els e enys de Valldo eix alien 3 cbn ims/pam2, en un mo- men d'una ce a eu o ia de cons mcció de cases d'es iueig a la Se a de Collse ola. L'any 1930 alien a Valldo eix en e 8 i 12 dn imslpam2 i an passa a 30-40 cbn- ims/pam2 quan es a cons ui l'es ació l'any 1931, coincidin amb el desen olu- pamen de di e sos plans d'u bani zació. L'any 1936 alien al ol an de 50 cbn ims/pam2. De l'eu o ia u bani zado a del momen , ecolzada pe la c eació d'una no a ia de comunicació, no es poden dedui si uacions semblan s en momen s de poca eu o- ia econbmica i més quan a a ambé exis eix el e oca il i una xa xa ia ia més densi icada. Cald ia plan eja -se si la ia ha.de p e eu e en la se a p og amació el u u d'un ellan~amen econbmic del Vallbs. Se ia idícul pensa que l'au o ia el c ea ia pe sí sola. En o cas, la possible ubicació d'indús ies pun e es, al Vallbs, a les zones d'o e a de sbl, pod ia inicia una dinhica di e en i ambé l'expulsió de Ba celona de mol es indús ies exis en s (Poble Nou, pe exemple). Se ien pe si sols els ZURS, capacos d'a eu e-les cap el Vallbs? ACCESSIBILITAT I CONNECTIVITAT L'analisi del únel i de l'au o ia en dues e apes. Conside ació del ansi els anys 1981 i 1992 En I'es udi més ecen eali za pe Joan Almi all (1985b), s'han ecolli els o- lums dia is de hnsi pe la xa xa bhsica que ence cla i a essa la se alada de Coll- se ola. Nosal es hem simpli ica aques a in o mació en el g h ic IV que, a més, com- pa a aques a in o mació ecen amb la disponible pe I'any 1981, pe aixi pode compa a -ho amb els models d'accessibili a i de po encial de població adés explica s. La nos a simpli icació plan eja nou h ees de e e kncia, al com podem eu e en el g h ic IV, que ag eguen les es zones més p ope es al únel pel can ó del Vallbs aixi com la pa al a de Ba celona desdoblada; i en segona ins hncia hi eiem les h ees més allunyades del Vallks, amb cen e a Te assa i a Sabadell, i la es a de Ba celona: l'eixample,els ex ems i la zona li o al. Abans de la cons ucció de l'eix de Vall id e a hi ha una concen ació de hnsi , en e mes absolu s i ela ius, en l'anell d'au opis es que ci cum al.len la Se alada de Collse ola, aixi com l'au opis a de Te assa a Ba celona pe Sabadell. En cons ui - se, en la se a o ali a , el únel i l'au o ia de Vall id e a, la eo gani zació del hnsi p e eu un inc emen ins a 21 .O18 ehicles dih is (la sa u ació d'aques a ia es h en 23.000), man enin -se el hnsi pe la ca e e a de 1'A abassada i iplican -se en la ca e e a de la Flo de Maig. La ci culació pe la ca e e a de Vall id e a dis- minui ia i se ia basicamen local o d'accés al pa c de Collse ola. Tanma eix, pe b, con inua 2 augmen an , en e mes absolu s, el ksi en o el sis ema d'au opis es. Aixb és lbgic si omem a ixa -nos en els esul a s de aules i de g h ics de l'apa a qua e e i a l'accessibili a i al po encial de població. La a essa de la Se alada de Collse ola és una qües ió de millo a de la connec i i a me opoli ana, pe b no pas de l'accessibili a . Pe an solamen s'aconsegui h eo ien a el lux local, des- conges ionan pa cialmen els sis emes d'au opis es, pe b no sol en a el p oblema de ons que és les en ades a la ciu a de Ba celona. Sembla ob i que s'ha de simpli ica el ansi d'en ada a la ciu a de Ba celona, e i able C.B.D. (Cen al Bussines Dis ic) de l'h ea me opoli ana, a a és de dues accions inde ugibles: p ime , augmen an la capaci a i la quali a del anspo pú- blic que in e eixin la elació ac ual (20% ia ge en anspo públic i el 80% en p i a ) del mode de anspo en e el Vall s i el Ba celonbs; i, segon, adequan les ies de comunicació pa al.leles al li o al que aci innecessa i a essa Ba celona pe ana del no d al sud de l'h ea me opoli ana o, inclús, de Ca alunya. Quedan cla a aques a conclusió gene al i p e i al nos e es udi, ixem-nos més conc e amen amb l'impac e de l'ape u a de l'eix de Vali id e a. D'aco d amb la p e isió de l'a an p ojec e de iabili a (CMB, 1985b), en cu s de comple a -se l'es- udi, no sembla adequa millo a el ma de l'ac ual ca e e a de Vall id e a com al e na i a a la cons ucció de l'au o ia ja que hi hau ia una sa u ació de la di a ia en els 11 .O00 ehicles dikis i, a mks, amb una eloci a baixa. Tanma eix, si es modi ica el aCa de l'au o ia, segons el p ojec e T.A.B.A.S.A. i el que ecull el P.G.M., lla o s po edui -se l'impac e sob e el medi na u al de la no a in as uc- u a i aconsegui un augmen conside able de la se a capaci a . Al ma eix emps, es deixa ia l'an iga ca e e a de Vall id e a com a ia de pene ació len a al pa c de Collse ola. Aques a opció, sua i zan l'a ec ació de l'espai en les &es na u als més aluoses, signi ica ia p oposa un p ojec e en dues ases. En la p ime a, es cons ui ia una sola gale ia amb capaci a pe a dos ca ils o es ca ils i la mei a de l'au o ia en sen i ascenden al únel des del Vallb. Aixb ol di dos ca ils, i un e ce en els ams amb o penden . La capaci a en aques a ase se ia de 15.000 ehicles dia is, que en ho es pun a el ansi pod ia di e si ica -se a a és de l'an iga ca e e a de Vall id e a. En la segona ase es cons ui ia l'al a gale ia,amb dos ca ils, i l'au o- ia en sen i descenden . En alguns ams pod íem ci cula en ni ells escalona s i inclús sepa a s pe a una millo adap ació al e eny. El nou aca e i a algunes de les a ec acions que indiquem en el nos e es udi (pa s segona i e ce a) pel que a als be enado s, la ege ació de ibe a o algunes edi icacions idiog i iques. La capa- ci a del p ojec e comple és de 23.000 ehicles dia is que enca a no signi ica una sa u ació pe l'any 1992 on el model de simulació p e eu solamen uns 21.000 ehicles. La p oblema ica d'inse ció de la no a in as uc u a en la xa xa ia ia bhica am- bé po millo a -se. En la c uilla amb el segon cin u ó, s'ha d'e i a les g ans a ec a- cions, eali zan -se la connexió a es ni ells. El ni ell ze o se ien els la e als del segon cin u ó, el ni ell menys un se ia desi jable pe l'au o ia d'accés al únel ja que edui ia el penden , i el ni ell menys dos pod ia ese a -se pe l'eix cen al del segon cin u ó. Els accessos en el Vallks queda ien edui s a qua e, ins el e ce cin u ó: un p ime , a les Planes en la boca no d, un segon a la Flo es a conside an un u u enllac amb l'au o ia de co nisa pe b mol més simpli ica que en el p ojec e inicial, un e ce en e el casc u ba de S . Cuga i Mi asol-Valldo eix i un qua en la ca e e a de S . Cuga a Rubí. L'enllac amb 1'A-7 (B-30 o e ce cin u ó), c eiem que s'ha d'es udia amb més de all pe e i a el o impac e d'una solució massa apa a osa. D'aco d amb la segona pa del nos e es udi i al com exp essem en les conclusions cald ia ap o i a la línia de ca ena ins 1'A-7 pe e i a el o impac e de eali za -se en el ons d'una all i o nan a poligonali za el e i o i. Pod ia plan eja -se, doncs, la cons ucció de l'eix de Vall id e a en es ases: les dues p ime es al com hem explica i una e ce a comple an -se el aca des de la ca e e a S . Cuga -Rubí ins a Te assa a a és d'un eco egu que cal es udia amb mol a a enció. Lla o s, si anali zem la incidkncia en el ansi de l'any 1992 podem comp o a que hi ha uns augmen s absolu s en o a la xa xa ia ia bisica, pe b, en sen i ela iu aques s augmen s són o ca di e en s. En qualse ol cas s'ha de eni en comp e que s'ha accep a com a bo el supbsi d'inc emen anual del an- si en e un 3% i un 3,5% (3,25%). La u a en e Te assa i Ba celona passan pe Sabadell, i suman el hnsi de l'au o- pis a i la ca e e a augmen a un 26,4% pe o el pe íode 1981 a 1992 pe b, en can i, disminueix en un 6,5 1 % la se a pa icipació ela i a en el insi o al de l'i ea es u- diada. Simk icamen , la u a des de Te assa a Sa ii, passan pe Rubi i San Cuga pe I'au o ia i el únel de Vall id e a augmen a un 183,3 % en e mes absolu s pe o el pe íode, aixi ma eix ho a en un 6,5 % en e mes ela ius. Sembla que, en sen i ela iu que aques augmen co espongui a I'an e io disminució. El ma eix po di -se compa an la u a Te assa i Sa ia a a és de Rubi i S . Cu- ga , pe b pe la ca e e a i 1'A abassada que quasi man é els alo s absolu s pe b eu disminui el seu pes ela iu en un 2,71%. Va iació ela i a en els luxes que es con aposa ia a l'augmen absolu d'un 85,7% en e Sabadell i l'enlla~ amb l'au o ia en 1'A-7, que signi ica un guany ela iu de 2, 32% en el conjun de l'a ea es udiada. Con inua guanyan en e mes absolu s la connexió en e S . Cuga i el No does de Ba celona pe les au opis es A-7 i A-2, enca a que quasi no a ia en e mes ela- ius. Igual es po di del am de 1'A-7 i de la ca e e a pa al.lela en e Ce danyola i S . Cuga . En can i s'obse a un augmen conside able del ansi en la ca e e a de la Flo de Maig que posa en e idkncia la manca de connec i i a del no d de Ba - celona amb el Vallb. Flux que pe la se a na u alesa se ia canali zable a pa i d'un anspo públic in e u ba que acos és la població d'aques a pa del Vallks a Ba ce- lona amb poc emps i a un cos econhmic baix. Una sugge kncia, enca a poc es udia- da a aques p oblema pod ia ésse una mane a de anspo ipus me o o simila que ap o i es el p ojec e de únel d'Ho a pe desconges iona les ies ac uals en e el Vallks i el Ba celonks. En e mes de anspo p i a al més eali za les in as uc- u es p e is es pa aldeles al cu s del iu Besbs i que uneixen amb el cin u ó del li o- al pe l'esque a del iu Besbs. A an a ges i incon enien s de I'eix de Vall id e a des de la pe spec i a d'in e- acció i accessibili a L'objec iu p incipal que ens hem plan eja en aques a pa de l'es udi, és pode alo a els guanys en emps que s'aconsegui an en el sis ema me opoli i ba celoní, en el seu conjun , i pe de e minades & ees en conc e , quan exis eixi la no a in as- uc u a ia ia del únel i l'au o ia. S'ha conside a , aixi ma eix, la població de cada, l ea ope a i a pe a l'any 1981 i la p ojecció es able a pe a l'any 1992 com una mane a de ponde a aques s a an a ges. El model de po encial, lla o s, ens apo a una mesu a d'in e acció ja que hi ha un nomb e, majo o meno , d'habi an s pe minu de dis hncia. La nos a me odologia és ben simple: hem delimi a sis ni ells d'andisi des d'una p ime a es uc u a ia ia senzilla ins a les més complexes, a mesu a que hi anem inco po an nous a cs, o, si és el cas, modi iquem alguns alo s en minu s d'aques- es dishcies. Hem de ini aques ni ell de la o ma següen : 1) Conside a com un p ime ni ell una si uaci6 hipo k ica en la qual hi hagués la xa xa ia ia bhsica de 1'8 ea me opoli ana incomple a. És a di , la si uació ac- ual, pe b sense cap de les au opis es en Ús. Pod ia di -se que és la si uació de la d2cada de 1960-69. 2) En el segon ni ell, es conside a la xa xa ia ia en o es les au opis es ac uals. 3) Al passa a un e ce ni ell, conside em Únicamen que s'ha inco po a l'ob a de la no a in as uc u a que es udiem. Es a di , el únel de Vall id e a amb els seus accessos a la boca sud (Ba celonb) i a la boca no d (Valles) amb les connexions p og amades de la Flo es a, Valldo eix-S . Cuga , Rubí-S . Cuga , e ce cin u ó i Te assa. 4) El qua ni ell és una simulació en que o nem enda e a. Suposem que no es a l'ob a no a del únel de Vall id e a i l'au opis a ins a Te assa, pe b, en can i, es cons ueixen di e sos p ojec es d'in as uc u a ia ia que ja es an en cu s de a- mi ació (segon cin u ó, au opis a del li o al, p olongació de l'au o ia de co nisa en- e I'A-17 i 1'A-18 aixi com al es ob es a la coma ca.de1 Baix Llob ega ). 5) El cinqu : ni ell, conside a eali zades o es les ob es del qua ni ell més el únel i l'au o ia de Vall id e a. 6) Finalmen , en el sis2 ni ell conside em, a més, que s'hau h eali za l'au o ia de co nisa en o el seu eco egu . Tanma eix, pe b, podem plan eja una isió simpli icada d'aques a anhlisi que ens pe me i una comp ensió global de com s'inse eix I'eix del únel de Vall id e a a l'h ea me opoli ana. Una analisi simpli icada E'h ea me opoli ana ba celonina p esen a una concen ació de població en el con- inu u bh de la acana cos e a, pe b ambé en els co edo s del iu Llob ega en el Baix Llob ega i del iu Besbs amb els seus ibu a is en el Vallbs. Aques model de c eixemen u bh s'ha e o ca pe la cons ucció d'in as uc u es ia ies en di s co edo s. El p oblema p incipal en les comunicacions ba celonines és dona so ida als luxes que an al lla g de la cos a, o en pa al.lel a ella aixi com en di ecció al cu s dels ius Llob ega i Besbs. Pe aques mo iu les ob es que p essuposen una millo a <<a p io b són les que enquen les ba e es na u als. Aques és, doncs, el cas dels únels de Vall id e a o d'Ho a. Es po obse a (g a ic IV) que hi ha un o augmen del hnsi si compa em els anys 1981 i 1992. Aques augmen és d'un 40% acumula pe al conjun de o a l'h ea que ep esen a un 3,245% anual. Tanma eix, pe b, o i que se suposa 1'exis :ncia del únel i de I'au o ia de Vall id e a, la majo pa d'aques hnsi con inua ci cu- lan pe les au opis es que ci cum al.len la Se alada de Collse ola. Inclús, en el su- pbsi del ni ell sis : hi hau h un o hnsi pe l'au o ia de co nisa com a desconges- ' ió del segon i del e ce cin u ó de onda, abans que pe una u a a a és de Collse- ola. Les a an a ges de Vall id e a hau ien d'ésse mol impo an s pe dissuadi aques hnsi . En els es udis eali za s pe a la iabili a de di a ob a (CMB, 1985b), sembla e i- den que no es po ana més enlli de 23.000 ehicles dia is si es ol cons ui una in as uc u a que aci compa ible una g an capaci a amb la conse ació del medi. H ERCE VALLEJO, M. (198 I), In (les uc u as de T anspo es. Ca ac e ís icas y conJigu ación de las e- des de T anspo es Te c,s es: análisis egional, Cen e d'Es udis i Plani icació. Reconeixamen Te- i o ial de Ca alunya, Gene ali a de Ca alunya, Ba celona 1983. ~NDEMSA (1970) Los úneles del Tibidabo, p oblema ica u banís ica y medios de Jinanciación, Ins i u o pa a el Desa ollo Me opoli ano, S.A. Ba celona, 1970. INFORMACIONS DE I'ARXIU DE SOL INDUSTRIAL (1983) Consell de Camb es de Come c, Indús ia i Na ega- ció de Ba celona. INSTITUTO GEOL~~ICO I MINERO DE ESPANA. Mapa Geológico de España. Mapes i memb ies, ulls núm. 392 (Sabadell) i 420 (L'Hospi ale de Llob ega ). escala 1:50.000, segona s ie. Mad id. L.U.B. (197 I), Una mediah de acc sibilidad: aplicación a la coma ca de Ba celona Monog a ia núm. 8 (edicions de I'ETSAB), Labo a o i0 de U banismo, Escuela Técnica Supe io de A qui ec u a de Ba celona, Ba celona 198 1. LLAMAZARES GOMEZ, 0.(1979), ,'La au opis a, a e ia axial de la in aes uc u a ia ia., Ciudad y Te- i o i~, Núm. 3, Mad id, pp. 7-16. LLEONART, P. I TARRAGO, M. (1983). <El e cia i en l'ambi me opoli a de Ba celona,,, CMB, Ba celona. LLUCH. E., GASPAR , J. Els p eus dels e enys indus ials a Ca alunya. Una p ime a guia anali zada Banca Ca alana, Se eis d'es udis, 1969, 1972 i 1981. MAGNANI, E. (1965) ~Au oes ade e paesaggio* U banis ica Núm. 40 111 Pag. 135-139. MART~N DE AGAR, P. ; MEDINA UIROS, S. I RAM~REZ D~Az, L. (1982) lnco po ación de ac o es ecológicos y ambien ales en la o denación del e i ono,,. Es udios e i o iales Núm. 6. MART~N, M. P.; MEDINA, S.; RAM~REZ, L.; (1983). Análisis y e aluación del e i o io con c i e ios eco- lógicos: an eceden es y pe spec i as. In o mación Ambien al, núm. 4 MOPU. OMS (1982). E olu ion apide du sou ces de pollu ion de l'ai de l'eau, e du sol. PLA GENERAL METROPOLITA D'ORDENACIO URBANA DE L'ENTITAT MUNICIPAL METROPOUTANA DE BARCE- LONA 1976. POTRYKOWSKI, M. I TAYLOR, 2. (1978). Geog a ia del T anspo e, A iel Ba celona 1984. ROBERTS, P. O. & SUHRBIER, J. H. (1966) Highway Loca ion Analysis: an Example P oblem, M.I.T. Repo Núm. 5 The M.I.T. P ess, Massachuse s, Ins i u e o Technology, Camb idge, Massachu- se s 1966. ROS ELL^, X. (1979). *El anspo u bs i el anspo subu bh~~, a Ca alunya, Home i Te i o i, Ed. Blume. SABATER CHELITZ, J. M. (1977), '<P ocesos de u banización en Ba celona y su aspaíss, Ciudad y Te i- o i~, Núm. 2, Mad id, pp. 77-89. SMALL, KENETH A.; (1977). Es ima ing he ai polla ion cos o anspo modes. Jou nal o anspo economics and policy . SOSTRES, J.M. (1966) ~Paisaje y diseño*, '<Cuademos de A qui eau a, Núm. 61 COACB segon imes e. TERAN, F. (1977), ~No as pa a la his o ia del planeamien o: la em de F anco., Ciudad y Te i o io, Núm. 2, Mad id, pp. 73-86. THOMAS, R. W. & HUGGETT, R.J. (1980) Modelling in Geog aphy. A Ma hema hical app oach, Ha pe & Row, Publihe s, London, 1980. THORSTON, O. J. (1982). E olución del a ico en Ba celona en el pe íodo 1965-80, Ajun amen de Ba - celona, Ba celona 1982. TULLA PUJOL; A. F. (1976) *Apo ació me odolbgica al model de po encial de població. El m ode del ce cle doble e sus el m ode del ce cle Únic., Documen s d'Analisi Te i o ial, Núm. 2, Depa a- men de Geog a ia, Uni e si a Au bnoma de Ba celona. Bella e a, juliol 1976.