RESSENYES
EYLES,
John
(ed.)
(1986);
Social Geo-
g aphy in In e na ional Pe spec i e.
Lon-
don, C oom Helm, 295 pp.
John Eyles, en quali a d'edi o , ha e-
colli en aques a ob a un ampli en all de
ma e ials amb el p oposi de mos a la di-
e si a d'en ocs que en di e en s paisos
s'acullen a la denominació de Geog a ia
Social, i en un es o c pe ana més enlla
dels es udis anglo-ame icans, els quals en
l'ac uali a enen un pes p eponde an en
I'o ien ació de la sub-disciplina. L'analisi
e ospec i a que eali zen els di e sos a -
icles, a més, pe me comp o a la a ie-
a d'in lu ncies que des de dins i o a de
la geog a ia han ana con ibuin a la se a
e olució, an pel que a als con ingu s com
als a odes. En aques p océs, ple de dis-
con inui a s, Eyles ol deixa ben cla que
el con ex acad mic i sociopolí ic és un o
condicionan pe a les di e en s pe spec i-
es.
I
aques a conside ació el po a a acep-
a I'adequació de la geog a ia social als
con ex os en que s'inse eix. Pe an , ens
dona a con ixe les de inicions que han so -
gi ins al momen (en ci a se en la in o-
ducció), pe b no hi ha I'anim d'elabo a -
ne una de no a. Així, doncs, es ac a sens
dub e d'una ob a de g an in e s pe les
nomb oses apo acions ecollides des d'una
ampla pe spec i a, o i que po se amb un
d bil denominado comú. L'ac ual momen
d'ap oximació en e alguns en ocs domi-
nan s, e lexa en les impo an s con ibu-
cions de la segona mei a dels ui an a, po
dona ce es espe ances en aques sen i .
El llib e dedica cadascun dels deu ca-
pí ols a una B ea, ac ada pe un au o es-
peciali za en el ema, a sabe :
P.
Cla a1 en
el cas de F anca, R.J. Johns on pe No -
dam ica, el ma eix Eyles pe
G an
B e an-
ya, ac en el nucli cen al d'expansió de la
geog a ia social; a Su cia S. Godlund, E.
Thomale a ]'Alemanya d'occiden , i B. Ja-
lowiecki a Polbnia, apo en en ocs ben dis-
in s des de la ma eixa Eu opa; T. Lee pe
Aus alia i No a Zelanda, C.M. Roge son
i J.G. B owe a Suda ica, J. Dohe y a
1'~ ica subsaha iana, i R.W. B adnock a
la Índia (Sud d'Asia) ob en les po es a la
eali a sociopoli ica i académica d'al es
con inen s.
La
selecció d'a ees e lexa el
p edomini del pensamen anglosaxó, o i
el pes d'al es co en s, com és el anc s,
de lla ga adició i in lu ncia. L'edi o ex-
cusa les abs ncies d'escoles amb menys pes
dins aques essan cien í ic, o i que en
la in oducció dedica a enció a la geog a-
ia i aliana i, especialmen , als Paisos Bai-
xos. El ma eix o d e d'exposició dels capi-
ols pa eix del cen e d'idees cien í iques
(cedex I'hono de la p ime a exposició als
ancesos, i con inua amb anglesos i no -
dame icans), segueix amb una p ime a pe-
i ia p ou independen (suecs, alemanys
i polonesos), i amb una segona, o mada
pels qua e es an s, cla amen d'a el an-
glosaxona i que so in es con on amb ella.
Pel que a al con ingu dels capí ols, es
mani es a una ine i able desigual a , an
en els en ocamen s com en els pe íodes e-
co egu s, o i que el pun de pa ida p o-
posa -1'apo ació de les di e en s escoles
a la geog a ia social desp és de la segona
gue a mundial- e a comú a o s ells.
D'una banda, els au o s in odueixen
de di e en mane a el pape del con ex aca-
d mic i polí ic en llu s analisis, i a la ega-
da deno en els seus p opis in e essos en ex-
posa al10 que ap o en o ebu gen de les
di e en s o ien acions. És mol cla el cas
de Suda ica, en el que el gim d'apa -
heid ha condiciona l'e olució d'aques a
subdisciplina i, de e , de o es les ci ncies
socials. En e les p incipals con o e sies
des aca ine i ablemen I'a ac des dels sec-
o s adicals a la manca d'ap o undimen
eo ic en co en s an e io s, sigui l'ecolo-
gia humana, els quan i a ius o la geog a-
ia del benes a , cosa que so in s'amaga
des d'al es en ocs amb una p o ussió d'in-
no acions me odologiques o es ic amen
ins umen als. Pe o la pol mica es mani-
es a ambé en e els adicals ma eixos: e-
gi's les c í iques de Cla a1 o les dels huma-
nís ics al ma xisme es uc u alis a, pe
exemple. En eali a els eixos de la discus-
sió són en bona pa pa al4els als que a an-
yen al conjun de la geog a ia humana, de
la qual en mol s momen s cal dub a si la
geog a ia social se'n conside a una pa o
bé p e én se -ne una no a e sió. Aques a
da e a imp esió es desp en de I'in e s pe
inclou e aspec es polí ics, socials, econo-
mics, cul u als, e c., com a ing edien s a
combina pe al d'ob eni la in e p e ació
inal.
D'un al e cos a , si es compa en les
c onologies dels capí ols, es po eu e que
ce es exposicions eculen ins a p incipis
de segle o més enlla (capí ols sob e les es-
coles ancesa i sueca, sob e o , i en me-
no mesu a, la b i anica i l'ame icana), co-
sa que pe me coneixe in e essan s p ece-
den s: en aques s es posen de mani es lli-
gams an ics amb les al es cikncies de l'ho-
me, on des aca la in luhncia de
Le
Play en
el possibilisme ancés i ambé en e els b i-
anics. A pa i d'aques a ase inicial s'ani a
c ean la consciencia d'una no a subdisci-
plina. D'al es s'ajus en més al p oposi ini-
cial abans ci a , dona que pe a ells és quan
comenca en eali a a p end e cos la b an-
ca: aques és el cas alemany, desp és del
encamen amb la adició d'a an gue a,
o de les no es escoles he e es de la adi-
ció anglesa (la d'Aus alasia, la índia o les
a icanes).
I
ins i o , hi ha qui posa un
especial accen en al10 que hau ia de se en
el u u la geog a ia social, com en l'ana-
lisi del cas polones.
Al cos a d'aixo, pe o, es poden assen-
yala elemen s comuns als di e sos en ocs,
com és la conscien necessi a passada i ac-
ual de oba en al es disciplines, especial-
men en les cikncies socials, el ma c eb ic
i els me odes necessa is pe a alimen a la
in es igació: són con inuades les e e encies
a la sociologia, la his o ia, I'economia po-
lí ica, l'an opologia, la psicologia social,
ma ies que p enen un pape di e en se-
gons el pun de pa ida de cada en oc.
Aques enomen és conside a pe Eyles, en
la se a analisi del cas b i anic, un eclec i-
cisme que ha esde ingu ca ac e ís ica in-
he en als es udis de geog a ia social (p.
82), i que po compo a cos os ce amen
g eus, com és la educció de la dimensió
espacial en el conjun dels en ocs.
Pe acaba , es po des aca la u ili a del
llib e en la se a unció d'o e i una isió
amplia del que ha es a , és, i po se la geo-
g a ia social. L'exposició, i no an la dis-
cussió, ha es a el p oposi basic del ecull,
que demana pe an no es apo acions.
En e mol s dub es, es a pa en el desig
d'ob i camins alids a aques a subdisci-
plina.
An oni Du a
Depa amen de Geog a ia
Uni e si a Au onoma de Ba celona
NORWOOD, Ve a; MONK, Janice,
eds.
(1987);
The Dese Is No Lady: Sou hwes-
e n Ludnscapes in Women's W i ing and
A .
New Ha en, Yale Uni e si y P ess,
XII
i 234 pp., $29.95 (ISBN 0-300-03688-4).
La
li e a u a geog a ica dels Úl ims anys
ha es a bas an p olí ica i inno ado a, en-
e d'al es, en- es emes: I'es udi del pai-
sa ge des d'una pe spec i a cul u al i so-
cial, les elacions en e la geg a ia i l'a (i