Ressenyes

RESSENYES EYLES, John (ed.) (1986); Social Geo- g aphy in In e na ional Pe spec i e. Lon- don, C oom Helm, 295 pp. John Eyles, en quali a d'edi o , ha e- colli en aques a ob a un ampli en all de ma e ials amb el p oposi de mos a la di- e si a d'en ocs que en di e en s paisos s'acullen a la denominació de Geog a ia Social, i en un es o c pe ana més enlla dels es udis anglo-ame icans, els quals en l'ac uali a enen un pes p eponde an en I'o ien ació de la sub-disciplina. L'analisi e ospec i a que eali zen els di e sos a - icles, a més, pe me comp o a la a ie- a d'in lu ncies que des de dins i o a de la geog a ia han ana con ibuin a la se a e olució, an pel que a als con ingu s com als a odes. En aques p océs, ple de dis- con inui a s, Eyles ol deixa ben cla que el con ex acad mic i sociopolí ic és un o condicionan pe a les di e en s pe spec i- es. I aques a conside ació el po a a acep- a I'adequació de la geog a ia social als con ex os en que s'inse eix. Pe an , ens dona a con ixe les de inicions que han so - gi ins al momen (en ci a se en la in o- ducció), pe b no hi ha I'anim d'elabo a - ne una de no a. Així, doncs, es ac a sens dub e d'una ob a de g an in e s pe les nomb oses apo acions ecollides des d'una ampla pe spec i a, o i que po se amb un d bil denominado comú. L'ac ual momen d'ap oximació en e alguns en ocs domi- nan s, e lexa en les impo an s con ibu- cions de la segona mei a dels ui an a, po dona ce es espe ances en aques sen i . El llib e dedica cadascun dels deu ca- pí ols a una B ea, ac ada pe un au o es- peciali za en el ema, a sabe : P. Cla a1 en el cas de F anca, R.J. Johns on pe No - dam ica, el ma eix Eyles pe G an B e an- ya, ac en el nucli cen al d'expansió de la geog a ia social; a Su cia S. Godlund, E. Thomale a ]'Alemanya d'occiden , i B. Ja- lowiecki a Polbnia, apo en en ocs ben dis- in s des de la ma eixa Eu opa; T. Lee pe Aus alia i No a Zelanda, C.M. Roge son i J.G. B owe a Suda ica, J. Dohe y a 1'~ ica subsaha iana, i R.W. B adnock a la Índia (Sud d'Asia) ob en les po es a la eali a sociopoli ica i académica d'al es con inen s. La selecció d'a ees e lexa el p edomini del pensamen anglosaxó, o i el pes d'al es co en s, com és el anc s, de lla ga adició i in lu ncia. L'edi o ex- cusa les abs ncies d'escoles amb menys pes dins aques essan cien í ic, o i que en la in oducció dedica a enció a la geog a- ia i aliana i, especialmen , als Paisos Bai- xos. El ma eix o d e d'exposició dels capi- ols pa eix del cen e d'idees cien í iques (cedex I'hono de la p ime a exposició als ancesos, i con inua amb anglesos i no - dame icans), segueix amb una p ime a pe- i ia p ou independen (suecs, alemanys i polonesos), i amb una segona, o mada pels qua e es an s, cla amen d'a el an- glosaxona i que so in es con on amb ella. Pel que a al con ingu dels capí ols, es mani es a una ine i able desigual a , an en els en ocamen s com en els pe íodes e- co egu s, o i que el pun de pa ida p o- posa -1'apo ació de les di e en s escoles a la geog a ia social desp és de la segona gue a mundial- e a comú a o s ells. D'una banda, els au o s in odueixen de di e en mane a el pape del con ex aca- d mic i polí ic en llu s analisis, i a la ega- da deno en els seus p opis in e essos en ex- posa al10 que ap o en o ebu gen de les di e en s o ien acions. És mol cla el cas de Suda ica, en el que el gim d'apa - heid ha condiciona l'e olució d'aques a subdisciplina i, de e , de o es les ci ncies socials. En e les p incipals con o e sies des aca ine i ablemen I'a ac des dels sec- o s adicals a la manca d'ap o undimen eo ic en co en s an e io s, sigui l'ecolo- gia humana, els quan i a ius o la geog a- ia del benes a , cosa que so in s'amaga des d'al es en ocs amb una p o ussió d'in- no acions me odologiques o es ic amen ins umen als. Pe o la pol mica es mani- es a ambé en e els adicals ma eixos: e- gi's les c í iques de Cla a1 o les dels huma- nís ics al ma xisme es uc u alis a, pe exemple. En eali a els eixos de la discus- sió són en bona pa pa al4els als que a an- yen al conjun de la geog a ia humana, de la qual en mol s momen s cal dub a si la geog a ia social se'n conside a una pa o bé p e én se -ne una no a e sió. Aques a da e a imp esió es desp en de I'in e s pe inclou e aspec es polí ics, socials, econo- mics, cul u als, e c., com a ing edien s a combina pe al d'ob eni la in e p e ació inal. D'un al e cos a , si es compa en les c onologies dels capí ols, es po eu e que ce es exposicions eculen ins a p incipis de segle o més enlla (capí ols sob e les es- coles ancesa i sueca, sob e o , i en me- no mesu a, la b i anica i l'ame icana), co- sa que pe me coneixe in e essan s p ece- den s: en aques s es posen de mani es lli- gams an ics amb les al es cikncies de l'ho- me, on des aca la in luhncia de Le Play en el possibilisme ancés i ambé en e els b i- anics. A pa i d'aques a ase inicial s'ani a c ean la consciencia d'una no a subdisci- plina. D'al es s'ajus en més al p oposi ini- cial abans ci a , dona que pe a ells és quan comenca en eali a a p end e cos la b an- ca: aques és el cas alemany, desp és del encamen amb la adició d'a an gue a, o de les no es escoles he e es de la adi- ció anglesa (la d'Aus alasia, la índia o les a icanes). I ins i o , hi ha qui posa un especial accen en al10 que hau ia de se en el u u la geog a ia social, com en l'ana- lisi del cas polones. Al cos a d'aixo, pe o, es poden assen- yala elemen s comuns als di e sos en ocs, com és la conscien necessi a passada i ac- ual de oba en al es disciplines, especial- men en les cikncies socials, el ma c eb ic i els me odes necessa is pe a alimen a la in es igació: són con inuades les e e encies a la sociologia, la his o ia, I'economia po- lí ica, l'an opologia, la psicologia social, ma ies que p enen un pape di e en se- gons el pun de pa ida de cada en oc. Aques enomen és conside a pe Eyles, en la se a analisi del cas b i anic, un eclec i- cisme que ha esde ingu ca ac e ís ica in- he en als es udis de geog a ia social (p. 82), i que po compo a cos os ce amen g eus, com és la educció de la dimensió espacial en el conjun dels en ocs. Pe acaba , es po des aca la u ili a del llib e en la se a unció d'o e i una isió amplia del que ha es a , és, i po se la geo- g a ia social. L'exposició, i no an la dis- cussió, ha es a el p oposi basic del ecull, que demana pe an no es apo acions. En e mol s dub es, es a pa en el desig d'ob i camins alids a aques a subdisci- plina. An oni Du a Depa amen de Geog a ia Uni e si a Au onoma de Ba celona NORWOOD, Ve a; MONK, Janice, eds. (1987); The Dese Is No Lady: Sou hwes- e n Ludnscapes in Women's W i ing and A . New Ha en, Yale Uni e si y P ess, XII i 234 pp., $29.95 (ISBN 0-300-03688-4). La li e a u a geog a ica dels Úl ims anys ha es a bas an p olí ica i inno ado a, en- e d'al es, en- es emes: I'es udi del pai- sa ge des d'una pe spec i a cul u al i so- cial, les elacions en e la geg a ia i l'a (i