RESSENYES
cos, que se ag upan en o no al bino nio
ie a y ma , al que se suman elemen os
y
a ibu os como mon aña, cielo azul,
nubes, a ena inmaculada, ege ación,
e do , p ade as, íos, alles..
.
En su
conjun a,
la ob a cons i uye una
aliosa guia de expe iencias i idas en un
eco ido pe cep i o del paisaje mon a-
ñés, y nos descub e el incipien e desa o-
110 de ac i idades de ocio, mo i adas po
el paisajismo y el
excu sionisme,
que ha-
b ian de deja huella indeleble en la o-
cación del espacio egional.
Ca men Gil de A iba
Depa amen o de Geog a ia,
U banismo y O denación del Te i o i0
Uni e sidad de Can ab ia
GUILLAUME
WUNSCH
(1988);
Causal
heo y and causal modeling. Beyond des-
c ip ion in he Social Sciences,
Leu en
Uni e si y P ess,
200
pp.
La e lexió me odolbgica en demog a-
ia ha es a poc desen olupada si la com-
pa em amb al es disciplines ei'nes.
Men e en a ees com la sociologia, eco-
nomia o geog a ia ha p odui' una li e a-
u a abundan , i ins i o a nbi s especia-
li za s de eball, en demog a ia, aques a
e lexió me odologica, ha ingu mol
pocs con eado s. Algunes aons pod ien
explica al mancanqa. Al cos a de ac-
o s ins i ucionals, lliga s a una p esbncia
acadbmica més ecen , al egada una de
les causes majo s es connec a, pa adoxal-
men , amb el seu objec e d'es udi: les po-
blacions humanes. Al cap i a la i, és un
assump e que compa eixen la es a de
cibncies socials i, a més a més, ambé
pun d'a enció de disciplines més llunya-
nes com la biologia i la medicina. Plu ali-
a d'ap oximacions i usua is els quals
han deba u , des de les se es espec i es
posicions, les condicions i possibili a s de
di e en s modali a s d'ap oximació a l'a-
nalisi de la socie a . En aques sen i , els
in e ogan s sob e les ca ac e ís iques de
l'explicació demog k ica són he eus i ca-
ali zado s dels p oblemes ne odologics
adicionals de les cibncies socials.
El llib e del p o esso Wunsch o e eix
una aluosa apo ació en aques nou i ell
ambi de e lexió. Un eball del qual ja
se n'ha ien publica alguns a enqos en
e is es de I'especiali a (Genus 1984,
1986) i ac es de cong essos (IUSSP, Flo-
bncia 1985). El pun de pa ida és una
obe a insa is acció da an dels p ocedi-
men s habi uals de ece ca del que ell
anomena el c<demog a mi ja>>
(a e age
demog aphe ).
Aques s p ocedimen s
són lluny del eque imen bisic de qual-
se ol in es igació cien í ica: la cons uc-
ció d'explicacions causals. L'exe cici
usual és o jus en l'ex em oposa ; la
desc ipció acu ada, no malmen mi jan-
qan eines es adís iques adien s, dels e-
nomens en es udi. Aques bm asi a cami-
na més enlla del desc ipcionisme, no
només dóna signi ica iu sub í ol al llib e,
sinó que o neix el seu ma eix disseny in-
e n. L'objec iu, alesho es, és econs-
ui la ceg ama ica>> de l'explicació cien i-
ica i si ua a la se a llum l'es udi de les
poblacions. Si bé aques a p opos a p e-
sen a ia e s comuns amb al es ex os
de na u a simila , el seu desen olupa-
men a més enlla d'un con encional ma-
nual de me odologia <<pu a>>. En e ec e,
I'au o , en p oposa aques a econs uc-
ció de l'explicació demog a ica, ol se-
gui la seqiibncia comple a del p océs
d'in es igació, és a di , des del model
DOCUMENTS
D'ANALISI
GEOGRAFICA
17,1990
eo ic i la se a na u a ins a adui -10 en
e mes o mals i es adís ics necessa is pe
a la se a alidació. En aques sen i , si
una i u , en e d'al es, é aques e-
ball és, jus amen , ap opa -se en aques
p oblema con encional o combinan el
que so in es p esen a de o ma sepa ada
o con osa (segons cul u es i o macions
dels au o s): la eo ia del mMode i les ec-
niques de ece ca.
A
més a més, implica
un cla missa ge pe a una disciplina jo e,
pe o ja escindida en e una suposada
b anca a o mal,, (o bcnica) i una al a
<< eb ica>> o explica i a.
Du a e me aques a asca no és senzill,
cal eni amilia i a , com així és palesa ,
amb els desen olupamen s mode ns i e-
cen s de la iloso ia de la cibncia i alho a
amb els ecu sos es adís ics disponibles
pe a la modeli zació de compo amen s
socials. De o a mane a, ambé po so -
p end e al lec o la ela i a ma ginali a
amb la qual són abo da s alguns emes e-
lle an s com, pe exemple, la p oblema-
ica que en ol a la con as ació d'hipb e-
sis, o l'obli , en el momen d'a alua
p opos es d'explicació demog a ica, de
de e mina s esquemes eo ics d'analisi
de enomens com la ecundi a o la mi-
g ació, inspi a s en la eo ia mic oecono-
mica d'a el neoclassica.
T es dels sis capí ols del llib e són dedi-
ca s a l'es udi de l'esmen ada seqübncia
de ece ca. Conc e amen els dos p i-
me s
(~Theo ies o causa ions
i
c Know-
ledge, explana ion, p edic ion)))
són des-
ina s a l'exposició c í ica de eo ies de la
causali a i a l'explicació cien í ica. En
aques es pagines, el p o esso Wunch
sub a lla la necessi ia dimensió empo al
del concep e de causali a , on la causa
p ecedeix l'e ec e, i cons ueix una a ia-
da ipologia de causes, més enlla del sim-
ple model de causali a unidi eccional.
També accen ua el ca ac e no de e mi-
nis a que aques concep e demana en el
seu ús dins les ciencies socials. En el e -
ce capí ol
(c F om heo y o s a is ical
model))),
s'hi ap o undeix el ansi des
del ma c eo ic gene al i auxilia al
model, un p océs en que cal adui els
concep es al llengua ge dels models es a-
dís ics, ce ca els indicado s adien s i o -
mali za les elacions en e a iables.
Aques a ope acionali zació és o ~a com-
plexa. En p ime lloc, pe que no o s els
seus enuncia s són necessa iamen assig-
nables a de e mina s conjun s de a ia-
bles i, en segon, pe que cal eni cla el
sen i <ausal- de les se es in e elacions
pe al de ia el model de ep esen ació
més adien .
L'ap oximació deduc i a que se se-
gueix en la p esen ació dels p ime s capí-
ols es complemen a en els dos següen s
(cclnduc ion and explo a o y da a analy-
sis))
i
~Con ounding a iablesw
amb una
e isió de la p oblemk ica de l'analisi in-
duc i a de dades, quan sense un ma c
eb ic de ini p b iamen cal explo a el
pes de de e mina s ac o s causals. L'es-
udi de les causes de mo mi jan~an bc-
niques d'analisi classi ica o ia li pe me
exempli ica aques p ocedimen . En el
da e capí ol
(((Causal modeling in he
social sciencesw),
s'hi anali zen models de
na u a p obabilís ica
o
inspi a s en la di-
namica de sis emes ú ils pe ep esen a
l'e olució de a iables demog a iques en
unció del emps i així ep odui esque-
mes de elació causal.
Al cos a de nomb oses obse acions i
iquesa de de all en de e minades exposi-
cions, a la i del llib e dues conclusions
més gene als eme geixen sob e la es a.
Una p ime a apun a a la necessi a d'una
JNYES
concepció mul i ac o ial (o mul idimen-
sional) de la causali a en demog a ia (en
cibncies socials); l'al a, al millo amen
de la capaci a explica i a de la discipli-
na, o dilucidan l'en ella de les ela-
cions causals. To es dues són p ou plausi-
bles i aonables, pe o, al meu pa e , i
aques a és l'obse ació c i ica p incipal,
cald ia conside a -les, en
el
ocabula i
de la ma eixa eo ia de la causali a , més
a ia condicions necessa ies pe o no su i-
cien s. Tal egada, hau ia es a possible
accen ua més (i exempli ica -ho) com
les po enciali a s i limi acions de l'expli-
caci6 demog a ica esideixen més a ia
en la disponibili a de eo ies p ou igo-
oses heu is icamen . L'in es igado a-
milia i za amb l'ús de models sap com és
possible con as a complexes in e ac-
cions (pe exemple, mi janqan sis emes
d'equacions simul anies), banals des del
pun de is a eo ic. En e 1'Escila de les
dades i el Ca ibdis del model, cal esol-
d e enca a mol s en ella s de la logica de
les poblacions humanes. Un bon pe il de
les complexi a s d'aques a eina po o-
ba -se en les planes d'aques llib e.
F ancesc Muñoz
Depa amen de Geog a ia
Uni e si a Au onoma de Ba celona
GOMEZ
MENDOZA,
An onio
(1989);
Fe o-
ca il, indus ia
y
me cado en la mode ni-
zación de España,
Espasa Calpe, Ma-
d id,
233
pp.
Con
Fe oca il, indus ia
y
me cado
en la mode nización de España,
An onio
Gómez Mendoza p e ende ce a una
e apa de su ca e a dedicada al es udio
del papel del e oca il en el desa ollo
económico español. E apa que inicio con
la publicación de su esis doc o al
T ans-
po e
y
cambio económico en España
(1981) a la que han seguido nume osos
es udios sob e el ema.
Uno de 10s aspec os más des acables
de la ob a de Gómez Mendoza es el in-
en o de con e i un sen ido global a odo
el es udio, huyendo de es a mane a de
uno de 10s p oblemas que suele conlle a
es e ipo de in es igaciones: la al a de in-
eg ación en e 10s di e en es emas a-
ados. También me ece des aca se la o-
lun ad del au o de no limi a se a hace
un buen a ado de economia sob e el
p oblema e o ia io, sino el in en o de
da el con apun o a una se ie de c<dog-
masa his o iog á icos que sob e la cues-
ión e o ia ia pa ecian incues ionables.
Al da la uel a a muchos plan eamien os
adicionales, u ilizando algunos de 10s
mé odos de la Nue a His o ia Económi-
ca, Gómez Mendoza ha podido a anza
un poc0 mas en el es udio de la ascen-
dencia del e oca il en la mode niza-
ción de España.
La his o iog a ia adicional a i ma
que el e oca il ue el mo o de la e o-
lución indus ial. Un plan eamien o ba-
sado en la c eencia de que es e medio de
locomoción no s610 pe mi ia aca ea
pesos mucho mayo es, a mayo es eloci-
dades y con mas egula idad que cual-
quie o o ip0 de anspo e has a en on-
ces conocido, sino que ademas lle aba
asociado en su p opio desa ollo el de
o as indus ias como la side ú gica, la
mine a y la de ma e ial e o ia io, odas
ellas conside adas como la base del desa-
ollo indus ial. Pa a con es a a al a i -
mación, u iliza 10s mé odos de la Nue a
His o ia Económica que, con a iamen-