Ressenyes

RESSENYES cos, que se agrupan en torno al binornio tierra y mar, al que se suman elementos y atributos como montaña, cielo azul, nubes, arena inmaculada, vegetación, verdor, praderas, ríos, valles.. . En su conjunta, la obra constituye una valiosa guia de experiencias vividas en un recorrido perceptivo del paisaje montañés, y nos descubre el incipiente desarro110 de actividades de ocio, motivadas por el paisajismo y el excursionisme, que habrian de dejar huella indeleble en la vocación del espacio regional. Carmen Gil de Arriba Departamento de Geografia, Urbanismo y Ordenación del Territori0 Universidad de Cantabria GUILLAUME WUNSCH (1988); Causal theory and causal modeling. Beyond description in the Social Sciences, Leuven University Press, 200 pp. La reflexió metodolbgica en demografia ha estat poc desenvolupada si la comparem amb altres disciplines vei'nes. Mentre en arees com la sociologia, economia o geografia ha produi't una literatura abundant, i fins i tot arnbits especialitzats de treball, en demografia, aquesta reflexió metodologica, ha tingut molt pocs conreadors. Algunes raons podrien explicar tal mancanqa. Al costat de factors institucionals, lligats a una presbncia acadbmica més recent, tal vegada una de les causes majors es connecta, paradoxalment, amb el seu objecte d'estudi: les poblacions humanes. Al cap i a la fi, és un assumpte que comparteixen la resta de cibncies socials i, a més a més, també punt d'atenció de disciplines més llunyanes com la biologia i la medicina. Pluralitat d'aproximacions i usuaris els quals han debatut, des de les seves respectives posicions, les condicions i possibilitats de diferents modalitats d'aproximació a l'analisi de la societat. En aquest sentit, els interrogants sobre les característiques de l'explicació demogrkfica són hereus i catalitzadors dels problemes rnetodologics tradicionals de les cibncies socials. El llibre del professor Wunsch ofereix una valuosa aportació en aquest nou i vell ambit de reflexió. Un treball del qual ja se n'havien publicat alguns avenqos en revistes de I'especialitat (Genus 1984, 1986) i actes de congressos (IUSSP, Florbncia 1985). El punt de partida és una oberta insatisfacció davant dels procediments habituals de recerca del que ell anomena el c<demograf mitja>> (average demographer). Aquests procediments són lluny del requeriment bisic de qualsevol investigació científica: la construcció d'explicacions causals. L'exercici usual és tot just en l'extrem oposat; la descripció acurada, normalment mitjanqant eines estadístiques adients, dels fenomens en estudi. Aquest bmfasi a caminar més enlla del descripcionisme, no només dóna significatiu subtítol al llibre, sinó que forneix el seu mateix disseny intern. L'objectiu, aleshores, és reconstruir la cegramatica>> de l'explicació cientifica i situar a la seva llum l'estudi de les poblacions. Si bé aquesta proposta presentaria trets comuns amb altres textos de natura similar, el seu desenvolupament va més enlla d'un convencional manual de metodologia <<pura>>. En efecte, I'autor, en proposar aquesta reconstrucció de l'explicació demografica, vol seguir la seqiibncia completa del procés d'investigació, és a dir, des del model DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 17,1990 teoric i la seva natura fins a traduir-10 en termes formals i estadístics necessaris per a la seva validació. En aquest sentit, si una virtut, entre d'altres, té aquest treball és, justament, apropar-se en aquest problema convencional tot combinant el que sovint es presenta de forma separada o confosa (segons cultures i formacions dels autors): la teoria del mMode i les tecniques de recerca. A més a més, implica un clar missatge per a una disciplina jove, pero ja escindida entre una suposada branca aformal,, (o tbcnica) i una altra <<tebrica>> o explicativa. Dur a terme aquesta tasca no és senzill, cal tenir familiaritat, com així és palesat, amb els desenvolupaments moderns i recents de la filosofia de la cibncia i alhora amb els recursos estadístics disponibles per a la modelització de comportaments socials. De tota manera, també pot sorprendre al lector la relativa marginalitat amb la qual són abordats alguns temes rellevants com, per exemple, la problematica que envolta la contrastació d'hipbtesis, o l'oblit, en el moment d'avaluar propostes d'explicació demografica, de determinats esquemes teorics d'analisi de fenomens com la fecunditat o la migració, inspirats en la teoria microeconomica d'arrel neoclassica. Tres dels sis capítols del llibre són dedicats a l'estudi de l'esmentada seqübncia de recerca. Concretament els dos primers (~Theories of causations i ctKnowledge, explanation, prediction))) són destinats a l'exposició crítica de teories de la causalitat i a l'explicació científica. En aquestes pagines, el professor Wunch subratlla la necessiria dimensió temporal del concepte de causalitat, on la causa precedeix l'efecte, i construeix una variada tipologia de causes, més enlla del simple model de causalitat unidireccional. També accentua el caracter no determinista que aquest concepte demana en el seu ús dins les ciencies socials. En el tercer capítol (ctFrom theory to statistical model))), s'hi aprofundeix el transit des del marc teoric general i auxiliar al model, un procés en que cal traduir els conceptes al llenguatge dels models estadístics, cercar els indicadors adients i formalitzar les relacions entre variables. Aquesta operacionalització és for~a complexa. En primer lloc, perque no tots els seus enunciats són necessariament assignables a determinats conjunts de variables i, en segon, perque cal tenir clar el sentit <ausalde les seves interrelacions per tal de triar el model de representació més adient. L'aproximació deductiva que se segueix en la presentació dels primers capítols es complementa en els dos següents (cclnduction and exploratory data analysis)) i ~Confounding variablesw amb una revisió de la problemktica de l'analisi inductiva de dades, quan sense un marc tebric definit prbviament cal explorar el pes de determinats factors causals. L'estudi de les causes de mort mitjan~ant tbcniques d'analisi classificatoria li permet exemplificar aquest procediment. En el darrer capítol (((Causal modeling in the social sciencesw), s'hi analitzen models de natura probabilística o inspirats en la dinamica de sistemes útils per representar l'evolució de variables demografiques en funció del temps i així reproduir esquemes de relació causal. Al costat de nombroses observacions i riquesa de detall en determinades exposicions, a la fi del llibre dues conclusions més generals emergeixen sobre la resta. Una primera apunta a la necessitat d'una JNYES concepció multifactorial (o multidimensional) de la causalitat en demografia (en cibncies socials); l'altra, al millorament de la capacitat explicativa de la disciplina, tot dilucidant l'entrellat de les relacions causals. Totes dues són prou plausibles i raonables, pero, al meu parer, i aquesta és l'observació critica principal, caldria considerar-les, en el vocabulari de la mateixa teoria de la causalitat, més aviat condicions necessaries pero no suficients. Tal vegada, hauria estat possible accentuar més (i exemplificar-ho) com les potencialitats i limitacions de l'explicaci6 demografica resideixen més aviat en la disponibilitat de teories prou vigoroses heuristicament. L'investigador familiaritzat amb l'ús de models sap com és possible contrastar complexes interaccions (per exemple, mitjanqant sistemes d'equacions simultanies), banals des del punt de vista teoric. Entre 1'Escila de les dades i el Caribdis del model, cal resoldre encara molts entrellats de la logica de les poblacions humanes. Un bon perfil de les complexitats d'aquesta feina pot trobar-se en les planes d'aquest llibre. Francesc Muñoz Departament de Geografia Universitat Autonoma de Barcelona GOMEZ MENDOZA, Antonio (1989); Ferrocarril, industria y mercado en la modernización de España, Espasa Calpe, Madrid, 233 pp. Con Ferrocarril, industria y mercado en la modernización de España, Antonio Gómez Mendoza pretende cerrar una etapa de su carrera dedicada al estudio del papel del ferrocarril en el desarrollo económico español. Etapa que inicio con la publicación de su tesis doctoral Transporte y cambio económico en España (1981) a la que han seguido numerosos estudios sobre el tema. Uno de 10s aspectos más destacables de la obra de Gómez Mendoza es el intento de conferir un sentido global a todo el estudio, huyendo de esta manera de uno de 10s problemas que suele conllevar este tipo de investigaciones: la falta de integración entre 10s diferentes temas tratados. También merece destacarse la voluntad del autor de no limitarse a hacer un buen tratado de economia sobre el problema ferroviario, sino el intento de dar el contrapunto a una serie de c<dogmasa historiográficos que sobre la cuestión ferroviaria parecian incuestionables. Al dar la vuelta a muchos planteamientos tradicionales, utilizando algunos de 10s métodos de la Nueva Historia Económica, Gómez Mendoza ha podido avanzar un poc0 mas en el estudio de la trascendencia del ferrocarril en la modernización de España. La historiografia tradicional afirma que el ferrocarril fue el motor de la revolución industrial. Un planteamiento basado en la creencia de que este medio de locomoción no s610 permitia acarrear pesos mucho mayores, a mayores velocidades y con mas regularidad que cualquier otro tip0 de transporte hasta entonces conocido, sino que ademas llevaba asociado en su propio desarrollo el de otras industrias como la siderúrgica, la minera y la de material ferroviario, todas ellas consideradas como la base del desarrollo industrial. Para contestar a tal afirmación, utiliza 10s métodos de la Nueva Historia Económica que, contrariamen-