RESSENYES
pi alis a con empo ania com el S i Lanka
del segle
XVIII).
El ep e con inua en e i-
dencia com el concep e de lloc po apo -
a no a llum a ells p oblemes plan eja s
a l'en o n de la eo ia i de les elacions so-
cials en di e en s momen s his b ics i en
e lex de l'ac uali a , ja que el lloc és is
no només com un indicado sinó com una
on d'o d e polí ic i social.
En qualse ol cas, el dub e au en si és
ce o no que l'es udi del lloc é, po eni ,
o ha de eni aques ccpode n que sugge-
eix el í ol de l'ob a; el e basic és si,
més enlla d'una ccmoda ci cums ancial,
hom assumeix o no el pape decisi amen
de e minan que la dimensió local po
eni en la in e p e ació de la socie a , del
e i o i i de l'e olució social del e i o i.
De e , al lla g de l'ob a, aques ccpode w
del lloc en cap momen sembla posa -se
en dub e
ni
susci a cap mena de deba : si
hom accep a aques e , cal econbixe
que els plan ejamen s de l'ob a són o -
Fa co ec es i equilib a s pel que a al ba-
lan~ en e la e lexió eb ica (o més
a ia in el.lec ua1) i el essan més p ag-
ma ic.
Malg a que en els casos que s'exposen
el mb ode plan eja pugui se pe ec a-
men aplicable, a causa d'especials ans-
cendbncies i sensibili a s de la dimensió
local en unes a ees i momen s his b ics
de e mina s, de e amb els casos p esen-
a s es p e én demos a que l'es udi del
lloc és un me ode pe ec amen alid,
an pe l'analisi de e i o is so a di e-
en s sis emes econbmics i dis in s ni ells
de desen olupamen , com pe di e ses
bpoques his b iques: aques a és po se
una p e ensió excessi a, pe o en o cas
és ben ce que mol so in l'es udi d'una
eali a socioespacial a pa i de I'lmbi
local ha d'apo a una isió més di ec a i
acu ada, i doncs, po se , més comp ome-
sa i c i ica, d'aquella ma eixa eali a .
Abel Albe
Depa amen de Geog a ia
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
COPETA,
Cla a
(1986);
Esis e e e abi a e.
P ospe h' e u nanis iche nella geog a ia
anco ona,
Milano, F anco Angeli, col.
Geog a ia e socie a 26,271 pp. (24.000
L).
is inqües ionable la p eponde ancia
del món anglosaxó en mol di e en s es e-
es i, conc e amen en geog a ia, és ben
cla que en els da e s emps s'ha mos a
d'allb més dinamic i inno ado . Aques
e es mani es a en la g an p oli e ació de
publicacions, o i que les múl iples edi-
cions no e lec eixen, necesshiamen , p o-
duccions de quali a , sinó que e idencien
més g an acili a i disponibili a de ecu -
sos pe a la in es igació i publicació.
Pel que a a la geog a ia humanís ica,
adicionalmen dels Es a s Uni s ens ha
a iba una au bn ica allau, an de e le-
xions eo iques com d'es udis aplica s,
que ha in lui' decisi amen en l'e olució
d'aques a línia de pensamen en al es la-
i uds i, so in , les han a iba a eclipsa .
Així, la p oducció d'al es escoles nacio-
nals de geog a ia ens és o ~a desconegu-
da, a egades (és ce ) pe culpa d'una
meno capaci a d'inno ació, pe b sob e-
o pe di icul a s de di usió i e lexió
sob e la p bpia p oducció.
Som a a, pe b, da an d'una ob a que
suposa una ce a excepcionali a a aques-
a eali a : de e , p e én se u na p esen-
ació (més que no pas una analisi o una
e lexió en p o undi a ) d'alguns e s hu-
manís ics que ca ac e i zen la geog a ia
DOCUMENTS
D'ANALISI
GEOGR~ICA
17.1990
ancb ona
con empo anis;
queda cla
que es ac a de e lec i els p incipis i-
gen s que posseeixen una a el humanís-
ics,
i que en cap momen es co obo a la
idea exp essada pe And é-Louis San-
guin el
1981
quan a i ma que aques s
p incipis a iben a es uc u a -se en
o ma d'una (cescola ancb ona de geo-
g a ia humanis ican.
En o cas, l'excepcionali a con inua
en eco da que aques a p esen ació d'un
momen de la geog a ia no-anglosaxona
és e a des d'una bp ica i aliana: e ec i a-
men , Cla a Cope a (coo dinado a de
l'ob a i in es igado a al Dipa imen o di
scienze geog a iche e me ceologiche de
la Uni e si a di Ba i) coneix a la pe ec-
ció el pensamen geog a ic d'exp essió
ancesa (ja hi ha dedica an e io s es u-
dis) i a més, ep esen a exempla men el
minúscul es ol de gebg a s poliglo es i a-
lians, la da e a o nada dels quals ha co-
menGa a comp end e la impe iosa neces-
si a de les elacions pe sonals i di ec es
amb les geog a ies ansocehniques i
ansalpines.
A més de l'es udi in oduc o i de Cla a
Cope a, l'ob a és un ecull de deu a icles
( o s ells o iginals excep e un ja publica i
un al e de e ós) decididamen he e oge-
nis, que més que una isió sis ema ica de
la geog a ia humanís ica senibla que o e-
eixin el eball d'un col.lec iu d'in es i-
gado s lliga s pe incles d'amis a i a i-
ni a s. De egades, a més d'aques a
ccamis a n i d'un llengua ge comú, es a
di ícil i o eu e-hi e s conjun s: is
edamen , ¿qui? hi ha en comú en e la
ece ca en o n del concep e i la unció de
la ideologia en geog a ia, desen olupa
pe Vincen Be doulay, amb la soli a ia
insis bncia de Claude Ra es in en e s el
pa adigma de la e i o iali a humana en
an que in e elaci6 en e cibncia i ida,
en e p ac ica i coneixemen ?
0,
iqub
compa eix el eball de Rugge o C i elli
sob e la ccquo idiani a ~ amb I'espessa e-
lexió de Jean Be na d Racine, Claude
Ra es in i Vic o Ru y en o n dels me-
canismes de l'escala en la p ac ica de la
geog a ia, o amb la c(jus ícia sbcio-
espacial* d'Alain Reynaud? ¿Quins lli-
gams hi ha en e les p opos es d'An onio
Cunha en elació amb les no es o ien a-
cions no ma i es de 17anAlisi egional, i
les idees de Jean-Be na d Racine en o n
d'una ccno a geog a ia dels espais iscu s
i de les elacions de l'home amb el e i-
o i~?
~Qué pe me elaciona el ((Mani-
es pe una no a geog a ia uni e saln,
edac a pe Jean Pau1 Fe ie , amb la e-
ce ca de René Roche o sob e les o -
mes de
~~ e e i o iaIi zació>~?
Cla a Cope a a la in oducció i Be -
and Lé y al p ime capí ol, esponen,
de mane a més o menys p ecisa, a
aques s in e ogan s, en apun a que l'e-
ique a de geog a ia humanis ica desig-
na l'ampli i complex discu s geog h ic
que no econeix la necessi a de man e-
ni un sis ema de e e hcia de ipus < o-
pog a ic,>, es ic amen acional i ca e-
sia, pe al d'aconsegui una objec uali -
zació cien í icamen elle an de la
geog a ia. Més enlla del gebg a c(humA>>,
l'cchumanis ic>), sembla obliga a esold e
el p oblema on olbgic de l'esis e e, l'enig-
ma de en qui: consis eix el món ealmen
iscu . D'aqui e, po se , la g an a ie a
d'opcions sugge ides i l'ampli espec e i-
losb ic de e e bncia. Sense enuncia a
les no ables apo acions de la humanis ic
geog uphy anglosaxona, Cope a p e én
ambé eco da , a a és de l'abi a e, el
aluós llega de geog a ia clissica idalia-
na, que, sens dub e, oman p esen en les
di e ses opcions c<humanís iques>, p e-
sen ades pe l'ob a.
Tal com s'ha di , aques a ob a, més
que un es udi sis ema ic de la ajec o ia
his o ica o del momen p esen de la geo-
g a ia humanís ica al món anco on (en
aques cas hi oba íem a al a a icles
d'An oine Bailly, Syl ie Rimbe , A -
mand F émon o al es ep esen an s de
i'ccEscola de Caenn, o bé e e encies als
seus eballs i, és cla , a les ob es de
cccl~ssics com Led u , Lecuye , Pa-
illhous, Soucy, Me on, Sanso , Da del,
Bachela d, e c.), aques a ob a, doncs, e
a se una e idkncia pun ual del desen o-
lupamen de múl iples p incipis humanís-
ics a la geog a ia ancb ona: de e és
signi ica iu que dels deu au o s que sig-
nen els capí ols del llib e, sis pe anyen a
uni e si a s o cen es de ece ca su'issos,
un eali za la se a ac i i a habi ual al
Canada i només es p ocedeixen d'uni-
e si a s p bpiamen anceses.
Si a la in oducció, Cope a a un ephs
dels e s que ca ac e i zen l'humanisme,
la enomenologia i la
humanis ic geo-
g aphy
anglosaxons, ha de se l'es udi de
Be and Lé y, ja al p ime capí ol, el
que in odueixi una isió sob e di e sos
emes humanis ics en la p oducció geo-
g a ica ancb ona. En qualse ol cas, s'e-
idencia que els co en s de pensamen
geog h ic no poden se conside a s a eu
de la ma eixa mane a: espec e a la
hu-
manis ic geog aphy,
la geog a ia huma-
nís ica ancb ona (o els e s humanís ics
dins la geog a ia anco ona) apa eix ca-
ac e i zada pe a els cul u als mol més
p egones, pe un ma c iloso ic e e en-
cial mol més disc e i, sob e o , pe un
espec e d'in e essos mol més ampli i
cohp om&s (la millo a de la quali a de
ida, la educció de les desigual a s so-
cioeconbmiques, e c.), o o mulan
p opos es o qa més conc e es, com poli-
iques de descen ali zació economica, us
de ecnologies in e medies, espec e es-
ic e a I'au onomia i llibe a dels g ups
socials, e c.
Abel Albe
Depa amen de Geog a ia
Uni e si a Au onoma de Ba celona
PÉREZ
GALDOS,
Beni o
(1989);
Cua en a
leguas po Can ab ia,
Edición de
B.
Ma-
da iaga, Excmo. Ayun amien o de San-
ande lONCE, Colección del Cen o
Cul u al
D .
Mad azo, San ande , 92 pp.
Es e ela o, p oduc o del iaje que, en
sep iemb e de 1876, ealiza a el au o ,
guiado po su amigo José Ma ia de Pe e-
da, y en compañía de don And és C es-
po, se insc ibe den o del géne o de c ó-
nicas li e a ias sob e Can ab ia, de las
que ue on p eceden e 10s es udios de
Ámós de Escalan e,
Cos as y Mon añas
(1871), que an o hab ian de in lui en las
Ru as Li e a ias de la Mon aña
(1960),
de
José Ma ia de Cossio, ambién hace poc0
eedi adas.'
Mada iaga, den o de su espléndido
es udio in oduc o io, nos dice que la p i-
me a publicación del abajo de Pé ez
Galdós se echa en 1876; habiendo sido
ecuen es las pos e io es eediciones,
o ales o pa ciales. Es
el
esc i 0 del no e-
lis a cana i0 una b e e c ónica, que ape-
1.
Cossio,
J.
M.a de (1989),
Ru us li e a ias de La
Mon a ia,
Dipu ación Regional de Can ab ia, edicio-
nes de la Lib e ia Es udio, San ande ,
525
pp.
(l.a
edición, 1960).