Ressenyes

RESSENYES pitalista contemporania com el Sri Lanka del segle XVIII). El repte continua en evidenciar com el concepte de lloc pot aportar nova llum a vells problemes plantejats a l'entorn de la teoria i de les relacions socials en diferents moments histbrics i en reflex de l'actualitat, ja que el lloc és vist no només com un indicador sinó com una font d'ordre polític i social. En qualsevol cas, el dubte rau en si és cert o no que l'estudi del lloc té, pot tenir, o ha de tenir aquest ccpodern que suggereix el títol de l'obra; el tret basic és si, més enlla d'una ccmodav circumstancial, hom assumeix o no el paper decisivament determinant que la dimensió local pot tenir en la interpretació de la societat, del territori i de l'evolució social del territori. De fet, al llarg de l'obra, aquest ccpoderw del lloc en cap moment sembla posar-se en dubte ni suscitar cap mena de debat: si hom accepta aquest fet, cal reconbixer que els plantejaments de l'obra són forFa correctes i equilibrats pel que fa al balan~ entre la reflexió tebrica (o més aviat intel.lectua1) i el vessant més pragmatic. Malgrat que en els casos que s'exposen el mbtode plantejat pugui ser perfectament aplicable, a causa d'especials transcendbncies i sensibilitats de la dimensió local en unes arees i moments histbrics determinats, de fet amb els casos presentats es pretén demostrar que l'estudi del lloc és un metode perfectament valid, tant per l'analisi de territoris sota diferents sistemes econbmics i distints nivells de desenvolupament, com per diverses bpoques histbriques: aquesta és potser una pretensió excessiva, pero en tot cas és ben cert que molt sovint l'estudi d'una realitat socioespacial a partir de I'lmbit local ha d'aportar una visió més directa i acurada, i doncs, potser, més compromesa i critica, d'aquella mateixa realitat. Abel Albet Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona COPETA, Clara (1986); Esistere e abitare. Prospeth've urnanistiche nella geografia francofona, Milano, Franco Angeli, col. Geografia e societa 26,271 pp. (24.000 L). fis inqüestionable la preponderancia del món anglosaxó en molt diferents esferes i, concretament en geografia, és ben clar que en els darrers temps s'ha mostrat d'allb més dinamic i innovador. Aquest fet es manifesta en la gran proliferació de publicacions, tot i que les múltiples edicions no reflecteixen, necesshiament, produccions de qualitat, sinó que evidencien més gran facilitat i disponibilitat de recursos per a la investigació i publicació. Pel que fa a la geografia humanística, tradicionalment dels Estats Units ens ha arribat una autbntica allau, tant de reflexions teoriques com d'estudis aplicats, que ha influi't decisivament en l'evolució d'aquesta línia de pensament en altres latituds i, sovint, les han arribat a eclipsar. Així, la producció d'altres escoles nacionals de geografia ens és for~a desconeguda, a vegades (és cert) per culpa d'una menor capacitat d'innovació, perb sobretot per dificultats de difusió i reflexió sobre la prbpia producció. Som ara, perb, davant d'una obra que suposa una certa excepcionalitat a aquesta realitat: de fet, pretén ser urna presentació (més que no pas una analisi o una reflexió en profunditat) d'alguns trets humanístics que caracteritzen la geografia DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~ICA 17.1990 francbfona contemporanis; queda clar que es tracta de reflectir els principis vigents que posseeixen una arrel humanístics, i que en cap moment es corrobora la idea expressada per André-Louis Sanguin el 1981 quan afirma que aquests principis arriben a estructurar-se en forma d'una (cescola francbfona de geografia humanistican. En tot cas, l'excepcionalitat continua en recordar que aquesta presentació d'un moment de la geografia no-anglosaxona és feta des d'una bptica italiana: efectivament, Clara Copeta (coordinadora de l'obra i investigadora al Dipartimento di scienze geografiche e merceologiche de la Universita di Bari) coneix a la perfecció el pensament geografic d'expressió francesa (ja hi ha dedicat anteriors estudis) i a més, representa exemplarment el minúscul estol de gebgrafs poliglotes italians, la darrera fornada dels quals ha comenGat a comprendre la imperiosa necessitat de les relacions personals i directes amb les geografies transocehniques i transalpines. A més de l'estudi introductori de Clara Copeta, l'obra és un recull de deu articles (tots ells originals excepte un ja publicat i un altre de refós) decididament heterogenis, que més que una visió sistematica de la geografia humanística senibla que ofereixin el treball d'un col.lectiu d'investigadors lligats per vincles d'amistat i afinitats. De vegades, a més d'aquesta ccamistatn i d'un llenguatge comú, es fa difícil i tot veure-hi trets conjunts: vist fredament, ¿qui? hi ha en comú entre la recerca entorn del concepte i la funció de la ideologia en geografia, desenvolupat per Vincent Berdoulay, amb la solitaria insistbncia de Claude Raffestin envers el paradigma de la territorialitat humana en tant que interrelaci6 entre cibncia i vida, entre practica i coneixement? 0, iqub comparteix el treball de Ruggero Crivelli sobre la ccquotidianitat~ amb I'espessa reflexió de Jean Bernard Racine, Claude Raffestin i Victor Ruffy entorn dels mecanismes de l'escala en la practica de la geografia, o amb la c(justícia sbcioespacial* d'Alain Reynaud? ¿Quins lligams hi ha entre les propostes d'Antonio Cunha en relació amb les noves orientacions normatives de 17anAlisi regional, i les idees de Jean-Bernard Racine entorn d'una ccnova geografia dels espais viscuts i de les relacions de l'home amb el territori~? ~Qué permet relacionar el ((Manifest per una nova geografia universaln, redactat per Jean Pau1 Ferrier, amb la recerca de René Rochefort sobre les formes de ~~reterritoriaIització>~? Clara Copeta a la introducció i Bertrand Lévy al primer capítol, responen, de manera més o menys precisa, a aquests interrogants, en apuntar que l'etiqueta de geografia humanistica designa l'ampli i complex discurs geogrhfic que no reconeix la necessitat de mantenir un sistema de referhcia de tipus <topografic,>, estrictament racional i cartesia, per tal d'aconseguir una objectualització científicament rellevant de la geografia. Més enlla del gebgraf c(humA>>, l'cchumanistic>), sembla obligat a resoldre el problema ontolbgic de l'esistere, l'enigma de en qui: consisteix el món realment viscut. D'aqui ve, potser, la gran varietat d'opcions suggerides i l'ampli espectre filosbfic de referbncia. Sense renunciar a les notables aportacions de la humanistic geogruphy anglosaxona, Copeta pretén també recordar, a través de l'abitare, el valuós llegat de geografia clissica vidaliana, que, sens dubte, roman present en les diverses opcions c<humanístiques>, presentades per l'obra. Tal com s'ha dit, aquesta obra, més que un estudi sistematic de la trajectoria historica o del moment present de la geografia humanística al món francofon (en aquest cas hi trobaríem a faltar articles d'Antoine Bailly, Sylvie Rimbert, Armand Frémont o altres representants de i'ccEscola de Caenn, o bé referencies als seus treballs i, és clar, a les obres de cccl~ssicsv com Ledrut, Lecuyer, Paillhous, Soucy, Metton, Sansot, Dardel, Bachelard, etc.), aquesta obra, doncs, ve a ser una evidkncia puntual del desenvolupament de múltiples principis humanístics a la geografia francbfona: de fet és significatiu que dels deu autors que signen els capítols del llibre, sis pertanyen a universitats o centres de recerca su'issos, un realitza la seva activitat habitual al Canada i només tres procedeixen d'universitats prbpiament franceses. Si a la introducció, Copeta fa un rephs dels trets que caracteritzen l'humanisme, la fenomenologia i la humanistic geography anglosaxons, ha de ser l'estudi de Bertrand Lévy, ja al primer capítol, el que introdueixi una visió sobre diversos temes humanistics en la producció geografica francbfona. En qualsevol cas, s'evidencia que els corrents de pensament geogrhfic no poden ser considerats arreu de la mateixa manera: respecte a la humanistic geography, la geografia humanística francbfona (o els trets humanístics dins la geografia francofona) apareix caracteritzada per arrels culturals molt més pregones, per un marc filosofic referencial molt més discret i, sobretot, per un espectre d'interessos molt més ampli i cohprom&s (la millora de la qualitat de vida, la reducció de les desigualtats socioeconbmiques, etc.), tot formulant propostes forqa més concretes, com politiques de descentralització economica, us de tecnologies intermedies, respecte estricte a I'autonomia i llibertat dels grups socials, etc. Abel Albet Departament de Geografia Universitat Autonoma de Barcelona PÉREZ GALDOS, Benito (1989); Cuarenta leguas por Cantabria, Edición de B. Madariaga, Excmo. Ayuntamiento de SantanderlONCE, Colección del Centro Cultural Dr. Madrazo, Santander, 92 pp. Este relato, producto del viaje que, en septiembre de 1876, realizara el autor, guiado por su amigo José Maria de Pereda, y en compañía de don Andrés Crespo, se inscribe dentro del género de crónicas literarias sobre Cantabria, de las que fueron precedente 10s estudios de Ámós de Escalante, Costas y Montañas (1871), que tanto habrian de influir en las Rutas Literarias de la Montaña (1960), de José Maria de Cossio, también hace poc0 reeditadas.' Madariaga, dentro de su espléndido estudio introductorio, nos dice que la primera publicación del trabajo de Pérez Galdós se fecha en 1876; habiendo sido frecuentes las posteriores reediciones, totales o parciales. Es el escrit0 del novelista canari0 una breve crónica, que ape1. Cossio, J. M.a de (1989), Rufus liferarias de La Montaria, Diputación Regional de Cantabria, ediciones de la Libreria Estudio, Santander, 525 pp. (l.a edición, 1960).