DOCUMENTS
D'ANALISI
GEOGRAFICA
17,1990,
pp. 151-161
AGNEW,
John
A.
&
DUNCAN,
James
S.
(eds.) (1989); The powe o place. B in-
ging oge he geog aphical and sociologi-
cal imagina ions, Bons on, Unwin Hyman,
231
pp. (28
E).
To e lec in la ecen explosió de e-
no a in e bs en una eo ia social que es
p engui l'espai ecse iosamen >>, John
Agnew i James Duncan (ambdós de la
Sy acuse Uni e si y, a l'es a de No a
Yo k, Es a s Uni s) coo dinen aques a
ob a (p oduc e d'un segui de con e bn-
cies eali zades du an la a do de 1986 a
l'esmen ada uni e si a en hono de
Da id
E.
Sophe , aspassa el 1984)
o ien ada a ema ca la impo incia que
po i ha de eni el lloc en la p ac ica
de les cibncies socials. Conc e amen ,
aques a ob a és un cla exponen de la o-
lun a de conjumina la c eació (imagina-
ion) geog i ica (dedicada a esb ina les
ca ac e ís iques dels llocs, o classi i-
can -10s i e idencian els lligams en e
ells) i la sociolbgica (o ien ada a explica
les ac i i a s humanes en e mes dels p o-
cessos socials abs ac es), a pa i d'a-
quells nous posicionamen s de la eo ia
social, o sugge in possibles ies d'apli-
caci6 p ic ica en geog a ia, his o ia, so-
ciologia i en les cibncies socials en gene-
al.
A la in oducció, els coo dinado s in-
en en esb ina el pe qub del esso gi-
men de l'in e bs pel lloc i, doncs, la aó
diosos s'han comp ombs amb els <cesce-
na is* o ccmóns socials locals>>; la geog a-
ia cul u al s'ha in e essa pel ccsen i del
lloc>>, amb la iden i icació amb un lloc pel
seu ceús>>), a ui dia, segons els nous en o-
camen s, els mons socials locals no es
poden en end e del o si no es é en
comp e l'o d e global de locali zació, i la
iden i a e i o ial que el sen i del lloc
apo a.
Els a gumen s de pe que eneix jus a-
men a a l'in e bs pel lloc auen, segons
Agnew i Duncan, en qub som en un mo-
men de c isi ilosb ica i in el-lec ual
(qües ionan -se i econside an -se múl i-
ples eo ies i plan ejamen s que ins a
poc e en aci amen accep a s), i ambé
polí ica i social (es diu que el pode de
l'Es a es posa en dub e da an l'eme -
gbncia d'una economia global i a bs el e-
o ~amen de les no mes locals de coha-
bi ació social). De e , el p ime capí ol,
signa pe John A. Agnew, e a demos-
a els mo ius de la adicional concepció
de aluada del Uoc (deguda, d'una banda,
a la se a iden i icació amb el menys alo-
a concep e de cccomuni a w, i d'al a
banda, al e que la uni e sali zació del
capi alisme ha sosca a la signi icació so-
cial del lloc) i de la se a econside ació
p esen (a pa i de les esis de Giddens,
que eco den la con inuada impo ancia
del lloc pe al d'en end e el unciona-
men de la socie a mode na capi alis a:
el lloc iden i ica amb comuni a desapa-
de se d'aques a ob a: si adicionalmen eix, pe b apa eixen no es implicacions,
el concep e de lloc ha es a de ini pe ja que el capi alisme, en ans o ma la
es o ien acions onamen als que s'han socie a , c ea un nou pape es uc u ado
plan eja com a incompa ibles en e si pe al lloc).
(des de la geog a ia economica s'ha em- J. Nicholas En ikin, au o del capí ol
asi za l'ccespain o la cclocali zación de les següen , exposa les bases d'anilisi quan
ac i i a s a pa i d'un cos di e encial; a la impo ancia i el signi ica del lloc en
des de la geog a ia humanís ica els es u- els es udis egionals da an el can ian
concep e de la <<mode ni a >>. Da id Ley,
a
Mode nism, pos -mode nism, and he
s uggle o place
assenyala les elacions
que l'espai i el lloc sos enen amb el dis-
cu s de la mode ni a , a a és d'un epas
de la <<llui a>> exis en en el medi cons-
nii : la llui a pos mode na pel lloc és
is a com a pa d'una llui a més amplia
en la de inició de la cul u a i en la cc ehu-
mani zaciÓ>> de l'espai u ba. El ambé
gebg a cul u al Pe e Hugill, examina
les o mes de ida i l'es uc u a de clas-
ses exis en s en e l'éli e de p opie a-
is en una zona u al de l'es a de No a
Yo k
al
segle
XIX
i com desp és de la gue -
a ci il ame icana els seus cos ums i e-
lació ecolbgica amb l'en o n ou modi i-
cada, ma can el iom d'una més g an
di e enciació social i d'un medi ans-
o ma .
Els his o iado s socials Edwa d Mui i
Ronald Weissmen explo en, a con inua-
ció, els llocs simbblics i socials de Venb-
cia i Flo bncia du an el Renaixemen ,
in en an ex eu e quin sen i han ana
copsan els his o iado s de la geog a ia
u bana del Renaixemen i alih. Una de
les conclusions mena a pensa que l'espe-
cia1 sensi i i a en e s el lloc o e eix als
his o iado s un g an ep e, alho a que un
mol ic con ex d'anklisi de l'o d e social
del momen . Denis Cosg o e demos a
aques a ma eixa sensi i i a en es udia
la o ~a del lloc a pa i d'un escos pin-
a s en una casa pai al dels e i o is e-
necians: els escos, la casa, i ins i o el
paisa ge on o plega s'insc iu, són pa -
ícips del p océs cul u al de c eació de
signi ica huma i d'a iculació del pode
dins un con ex social i ambien al del
segle
XVI.
A
Place, meaning, and discou se in
F ench language geog aphy,
Vincen
Be doulay a alua el ac e que els geb-
g a s ancb ons han ana donan al
concep e de lloc, eexaminan la isió
idaliana, i ambé les pe spec i es es uc-
u alis es i semib iques pel que a a l'es-
uc u a i al signi ica del lloc.
L'an opbleg Miles Richa dson a un
epas de l'ds dels concep es de cclloc>> i de
cccul u a,, en la geog a ia cul u al i en
l'an opologia cul u al alemanyes, an
en e mes de la his b ia in el.lec ua1 com
pel que a al cas conc e de les ima ges de
C is a esglésies bap is es i ca bliques de
Sud-Amb ica, i a la ma eixa unció dels
emples. Da id Robinson ambé locali za
el seu capí ol a 1'Amb ica Lla ina pe de-
mos a que el llengua ge del lloc és p ou
complex i ic: la a ie a de e mes i la
se a e olució pe me copsa el compo a-
men social, amb signi ica s pe sis en s,
malg a que les uncions ja hagin can ia .
Finalmen , James Duncan d'una
banda, i el ma imoni Samuels (Ma wyn i
Ca menci a) d'al a banda, anali zen les
polí iques de lloc expe imen ades a
Kandy (S i Lanka) i Beijing (Xina), es-
pec i amen , de inin el lloc com un esce-
na i especí ic ca ac e i za pe un nomb e
de paisa ges que els can is polí ics i so-
cials han ana c ean i modi ican al lla g
del emps.
En aques a ob a, doncs, s'em asi zen
an les his b ies in el.lec uals quan al
concep e de lloc (o ien an -se e s una
sín esi dels p incipis geog a ia i sociolb-
gics i demos an com di e en s discipli-
nes en di e en s con ex os sociolbgics han
p odui di e en s discu sos sob e el lloc:
cien í ics socials ame icans, gebg a s
ancesos, his o iado s eu opeus da an
el Renaixemen ), com els seus usos empí-
ics (en demos a que l'es udi del lloc és
an impo an pe en end e l'Amb ica ca-
RESSENYES
pi alis a con empo ania com el S i Lanka
del segle
XVIII).
El ep e con inua en e i-
dencia com el concep e de lloc po apo -
a no a llum a ells p oblemes plan eja s
a l'en o n de la eo ia i de les elacions so-
cials en di e en s momen s his b ics i en
e lex de l'ac uali a , ja que el lloc és is
no només com un indicado sinó com una
on d'o d e polí ic i social.
En qualse ol cas, el dub e au en si és
ce o no que l'es udi del lloc é, po eni ,
o ha de eni aques ccpode n que sugge-
eix el í ol de l'ob a; el e basic és si,
més enlla d'una ccmoda ci cums ancial,
hom assumeix o no el pape decisi amen
de e minan que la dimensió local po
eni en la in e p e ació de la socie a , del
e i o i i de l'e olució social del e i o i.
De e , al lla g de l'ob a, aques ccpode w
del lloc en cap momen sembla posa -se
en dub e
ni
susci a cap mena de deba : si
hom accep a aques e , cal econbixe
que els plan ejamen s de l'ob a són o -
Fa co ec es i equilib a s pel que a al ba-
lan~ en e la e lexió eb ica (o més
a ia in el.lec ua1) i el essan més p ag-
ma ic.
Malg a que en els casos que s'exposen
el mb ode plan eja pugui se pe ec a-
men aplicable, a causa d'especials ans-
cendbncies i sensibili a s de la dimensió
local en unes a ees i momen s his b ics
de e mina s, de e amb els casos p esen-
a s es p e én demos a que l'es udi del
lloc és un me ode pe ec amen alid,
an pe l'analisi de e i o is so a di e-
en s sis emes econbmics i dis in s ni ells
de desen olupamen , com pe di e ses
bpoques his b iques: aques a és po se
una p e ensió excessi a, pe o en o cas
és ben ce que mol so in l'es udi d'una
eali a socioespacial a pa i de I'lmbi
local ha d'apo a una isió més di ec a i
acu ada, i doncs, po se , més comp ome-
sa i c i ica, d'aquella ma eixa eali a .
Abel Albe
Depa amen de Geog a ia
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
COPETA,
Cla a
(1986);
Esis e e e abi a e.
P ospe h' e u nanis iche nella geog a ia
anco ona,
Milano, F anco Angeli, col.
Geog a ia e socie a 26,271 pp. (24.000
L).
is inqües ionable la p eponde ancia
del món anglosaxó en mol di e en s es e-
es i, conc e amen en geog a ia, és ben
cla que en els da e s emps s'ha mos a
d'allb més dinamic i inno ado . Aques
e es mani es a en la g an p oli e ació de
publicacions, o i que les múl iples edi-
cions no e lec eixen, necesshiamen , p o-
duccions de quali a , sinó que e idencien
més g an acili a i disponibili a de ecu -
sos pe a la in es igació i publicació.
Pel que a a la geog a ia humanís ica,
adicionalmen dels Es a s Uni s ens ha
a iba una au bn ica allau, an de e le-
xions eo iques com d'es udis aplica s,
que ha in lui' decisi amen en l'e olució
d'aques a línia de pensamen en al es la-
i uds i, so in , les han a iba a eclipsa .
Així, la p oducció d'al es escoles nacio-
nals de geog a ia ens és o ~a desconegu-
da, a egades (és ce ) pe culpa d'una
meno capaci a d'inno ació, pe b sob e-
o pe di icul a s de di usió i e lexió
sob e la p bpia p oducció.
Som a a, pe b, da an d'una ob a que
suposa una ce a excepcionali a a aques-
a eali a : de e , p e én se u na p esen-
ació (més que no pas una analisi o una
e lexió en p o undi a ) d'alguns e s hu-
manís ics que ca ac e i zen la geog a ia