Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 17,1990, pp. 151-161 AGNEW, John A. & DUNCAN, James S. (eds.) (1989); The powe o place. B in- ging oge he geog aphical and sociologi- cal imagina ions, Bons on, Unwin Hyman, 231 pp. (28 E). To e lec in la ecen explosió de e- no a in e bs en una eo ia social que es p engui l'espai ecse iosamen >>, John Agnew i James Duncan (ambdós de la Sy acuse Uni e si y, a l'es a de No a Yo k, Es a s Uni s) coo dinen aques a ob a (p oduc e d'un segui de con e bn- cies eali zades du an la a do de 1986 a l'esmen ada uni e si a en hono de Da id E. Sophe , aspassa el 1984) o ien ada a ema ca la impo incia que po i ha de eni el lloc en la p ac ica de les cibncies socials. Conc e amen , aques a ob a és un cla exponen de la o- lun a de conjumina la c eació (imagina- ion) geog i ica (dedicada a esb ina les ca ac e ís iques dels llocs, o classi i- can -10s i e idencian els lligams en e ells) i la sociolbgica (o ien ada a explica les ac i i a s humanes en e mes dels p o- cessos socials abs ac es), a pa i d'a- quells nous posicionamen s de la eo ia social, o sugge in possibles ies d'apli- caci6 p ic ica en geog a ia, his o ia, so- ciologia i en les cibncies socials en gene- al. A la in oducció, els coo dinado s in- en en esb ina el pe qub del esso gi- men de l'in e bs pel lloc i, doncs, la aó diosos s'han comp ombs amb els <cesce- na is* o ccmóns socials locals>>; la geog a- ia cul u al s'ha in e essa pel ccsen i del lloc>>, amb la iden i icació amb un lloc pel seu ceús>>), a ui dia, segons els nous en o- camen s, els mons socials locals no es poden en end e del o si no es é en comp e l'o d e global de locali zació, i la iden i a e i o ial que el sen i del lloc apo a. Els a gumen s de pe que eneix jus a- men a a l'in e bs pel lloc auen, segons Agnew i Duncan, en qub som en un mo- men de c isi ilosb ica i in el-lec ual (qües ionan -se i econside an -se múl i- ples eo ies i plan ejamen s que ins a poc e en aci amen accep a s), i ambé polí ica i social (es diu que el pode de l'Es a es posa en dub e da an l'eme - gbncia d'una economia global i a bs el e- o ~amen de les no mes locals de coha- bi ació social). De e , el p ime capí ol, signa pe John A. Agnew, e a demos- a els mo ius de la adicional concepció de aluada del Uoc (deguda, d'una banda, a la se a iden i icació amb el menys alo- a concep e de cccomuni a w, i d'al a banda, al e que la uni e sali zació del capi alisme ha sosca a la signi icació so- cial del lloc) i de la se a econside ació p esen (a pa i de les esis de Giddens, que eco den la con inuada impo ancia del lloc pe al d'en end e el unciona- men de la socie a mode na capi alis a: el lloc iden i ica amb comuni a desapa- de se d'aques a ob a: si adicionalmen eix, pe b apa eixen no es implicacions, el concep e de lloc ha es a de ini pe ja que el capi alisme, en ans o ma la es o ien acions onamen als que s'han socie a , c ea un nou pape es uc u ado plan eja com a incompa ibles en e si pe al lloc). (des de la geog a ia economica s'ha em- J. Nicholas En ikin, au o del capí ol asi za l'ccespain o la cclocali zación de les següen , exposa les bases d'anilisi quan ac i i a s a pa i d'un cos di e encial; a la impo ancia i el signi ica del lloc en des de la geog a ia humanís ica els es u- els es udis egionals da an el can ian concep e de la <<mode ni a >>. Da id Ley, a Mode nism, pos -mode nism, and he s uggle o place assenyala les elacions que l'espai i el lloc sos enen amb el dis- cu s de la mode ni a , a a és d'un epas de la <<llui a>> exis en en el medi cons- nii : la llui a pos mode na pel lloc és is a com a pa d'una llui a més amplia en la de inició de la cul u a i en la cc ehu- mani zaciÓ>> de l'espai u ba. El ambé gebg a cul u al Pe e Hugill, examina les o mes de ida i l'es uc u a de clas- ses exis en s en e l'éli e de p opie a- is en una zona u al de l'es a de No a Yo k al segle XIX i com desp és de la gue - a ci il ame icana els seus cos ums i e- lació ecolbgica amb l'en o n ou modi i- cada, ma can el iom d'una més g an di e enciació social i d'un medi ans- o ma . Els his o iado s socials Edwa d Mui i Ronald Weissmen explo en, a con inua- ció, els llocs simbblics i socials de Venb- cia i Flo bncia du an el Renaixemen , in en an ex eu e quin sen i han ana copsan els his o iado s de la geog a ia u bana del Renaixemen i alih. Una de les conclusions mena a pensa que l'espe- cia1 sensi i i a en e s el lloc o e eix als his o iado s un g an ep e, alho a que un mol ic con ex d'anklisi de l'o d e social del momen . Denis Cosg o e demos a aques a ma eixa sensi i i a en es udia la o ~a del lloc a pa i d'un escos pin- a s en una casa pai al dels e i o is e- necians: els escos, la casa, i ins i o el paisa ge on o plega s'insc iu, són pa - ícips del p océs cul u al de c eació de signi ica huma i d'a iculació del pode dins un con ex social i ambien al del segle XVI. A Place, meaning, and discou se in F ench language geog aphy, Vincen Be doulay a alua el ac e que els geb- g a s ancb ons han ana donan al concep e de lloc, eexaminan la isió idaliana, i ambé les pe spec i es es uc- u alis es i semib iques pel que a a l'es- uc u a i al signi ica del lloc. L'an opbleg Miles Richa dson a un epas de l'ds dels concep es de cclloc>> i de cccul u a,, en la geog a ia cul u al i en l'an opologia cul u al alemanyes, an en e mes de la his b ia in el.lec ua1 com pel que a al cas conc e de les ima ges de C is a esglésies bap is es i ca bliques de Sud-Amb ica, i a la ma eixa unció dels emples. Da id Robinson ambé locali za el seu capí ol a 1'Amb ica Lla ina pe de- mos a que el llengua ge del lloc és p ou complex i ic: la a ie a de e mes i la se a e olució pe me copsa el compo a- men social, amb signi ica s pe sis en s, malg a que les uncions ja hagin can ia . Finalmen , James Duncan d'una banda, i el ma imoni Samuels (Ma wyn i Ca menci a) d'al a banda, anali zen les polí iques de lloc expe imen ades a Kandy (S i Lanka) i Beijing (Xina), es- pec i amen , de inin el lloc com un esce- na i especí ic ca ac e i za pe un nomb e de paisa ges que els can is polí ics i so- cials han ana c ean i modi ican al lla g del emps. En aques a ob a, doncs, s'em asi zen an les his b ies in el.lec uals quan al concep e de lloc (o ien an -se e s una sín esi dels p incipis geog a ia i sociolb- gics i demos an com di e en s discipli- nes en di e en s con ex os sociolbgics han p odui di e en s discu sos sob e el lloc: cien í ics socials ame icans, gebg a s ancesos, his o iado s eu opeus da an el Renaixemen ), com els seus usos empí- ics (en demos a que l'es udi del lloc és an impo an pe en end e l'Amb ica ca- RESSENYES pi alis a con empo ania com el S i Lanka del segle XVIII). El ep e con inua en e i- dencia com el concep e de lloc po apo - a no a llum a ells p oblemes plan eja s a l'en o n de la eo ia i de les elacions so- cials en di e en s momen s his b ics i en e lex de l'ac uali a , ja que el lloc és is no només com un indicado sinó com una on d'o d e polí ic i social. En qualse ol cas, el dub e au en si és ce o no que l'es udi del lloc é, po eni , o ha de eni aques ccpode n que sugge- eix el í ol de l'ob a; el e basic és si, més enlla d'una ccmoda ci cums ancial, hom assumeix o no el pape decisi amen de e minan que la dimensió local po eni en la in e p e ació de la socie a , del e i o i i de l'e olució social del e i o i. De e , al lla g de l'ob a, aques ccpode w del lloc en cap momen sembla posa -se en dub e ni susci a cap mena de deba : si hom accep a aques e , cal econbixe que els plan ejamen s de l'ob a són o - Fa co ec es i equilib a s pel que a al ba- lan~ en e la e lexió eb ica (o més a ia in el.lec ua1) i el essan més p ag- ma ic. Malg a que en els casos que s'exposen el mb ode plan eja pugui se pe ec a- men aplicable, a causa d'especials ans- cendbncies i sensibili a s de la dimensió local en unes a ees i momen s his b ics de e mina s, de e amb els casos p esen- a s es p e én demos a que l'es udi del lloc és un me ode pe ec amen alid, an pe l'analisi de e i o is so a di e- en s sis emes econbmics i dis in s ni ells de desen olupamen , com pe di e ses bpoques his b iques: aques a és po se una p e ensió excessi a, pe o en o cas és ben ce que mol so in l'es udi d'una eali a socioespacial a pa i de I'lmbi local ha d'apo a una isió més di ec a i acu ada, i doncs, po se , més comp ome- sa i c i ica, d'aquella ma eixa eali a . Abel Albe Depa amen de Geog a ia Uni e si a Au bnoma de Ba celona COPETA, Cla a (1986); Esis e e e abi a e. P ospe h' e u nanis iche nella geog a ia anco ona, Milano, F anco Angeli, col. Geog a ia e socie a 26,271 pp. (24.000 L). is inqües ionable la p eponde ancia del món anglosaxó en mol di e en s es e- es i, conc e amen en geog a ia, és ben cla que en els da e s emps s'ha mos a d'allb més dinamic i inno ado . Aques e es mani es a en la g an p oli e ació de publicacions, o i que les múl iples edi- cions no e lec eixen, necesshiamen , p o- duccions de quali a , sinó que e idencien més g an acili a i disponibili a de ecu - sos pe a la in es igació i publicació. Pel que a a la geog a ia humanís ica, adicionalmen dels Es a s Uni s ens ha a iba una au bn ica allau, an de e le- xions eo iques com d'es udis aplica s, que ha in lui' decisi amen en l'e olució d'aques a línia de pensamen en al es la- i uds i, so in , les han a iba a eclipsa . Així, la p oducció d'al es escoles nacio- nals de geog a ia ens és o ~a desconegu- da, a egades (és ce ) pe culpa d'una meno capaci a d'inno ació, pe b sob e- o pe di icul a s de di usió i e lexió sob e la p bpia p oducció. Som a a, pe b, da an d'una ob a que suposa una ce a excepcionali a a aques- a eali a : de e , p e én se u na p esen- ació (més que no pas una analisi o una e lexió en p o undi a ) d'alguns e s hu- manís ics que ca ac e i zen la geog a ia