GR&ICA
18,1991,
pp.
103-111
Benko, Geo ges, B. (di )
(1988),
Les nou-
eaux aspec s de la héo ie sociale. De la
géog aphie
a
la sociologie,
Caen, Pa a-
digme, 276 pp. [I50 FF]
El emps ens di i si pe bé o pe mal,
pe b la da e a endencia (moda?) en la
p ac ica de la geog a ia humana sembla
cons ui'da a pa i de l'a iculació selec i-
a de ce s p incipis ex e s de la geog a-
ia eo b ica i de la quan i a i a, de la
geog a ia neoma xis a y de la humanis i-
ca, o ien ada cap a una ce a <<ap ensió>>
en e s els dogma ismes i exclusi ismes
he e a s d'aques es ma eixes escoles.
Aques a con a ació, p bpia d'un momen
de << essaca>> epis emologica i de ansició
i di agació eb ica e s qui-sap-que, és la
que espi a l'ob a di igida pe Geo ges
B. Benko, que ecull les ac es del
col.loqui que, amb el ma eix í ol que el
llib e a a essenya , a eni lloc al Cen-
e Cul u el Canadien de Pa is els dies
3
i
4
de ma C de 1987 i que esde ingué
una obada en e eu opeus i no d-
ame icans, anglb ons i ancb ons, geb-
g a s i sociolegs.
Malg a que de o ma una mica o ~a-
da, els capí ols del llib e són ag upa s en
qua e g ans apa a s. En el p ime , qua-
e ex os semblen a i a els pos ula s
epis emolbgics d'aquella no a p ac ica
de la geog a ia, i doncs, de la ma eixa
ob a que a a ens ocupa; anma eix, ja
p b iamen , a la in oducció, Benko e-
co da el o impac e que han ingu les
no es endbncies de la eo ia de les cien-
cies socials (cces uc u aciÓ>>, <<decons-
ucciós, aaccions comunica i es>>, e c.)
damun la geog a ia. Segons el cu ado
de l'ob a, cal una ea i mació de l'espai
en la ida social: anali za la coo dinació
de les ac i i a s socials en el emps i en
l'espai exigeix l'es udi dels e s concep-
uals dels llocs en qub es mouen els ac o s
socials en el seu que e quo idia, i una
an ilisi d'aques ipus implica ambé exa-
mina la egionali zació del lloc com a
elemen que es p ojec a a a és de l'es-
pai- emps.
A ui, els sociblegs econeixen la im-
po ancia del iioc i del emps i la se a in-
lubncia decisi a, en l'e olució de les e-
lacions socials i de les o macions de clas-
ses. Pa al.lelamen , els gebg a s euen
com els seus p incipis assoleixen una
no a legi imi a dins les cibncies socials, i
donen un nou sen i als es udis de l'indi-
idu com a agen conscien d'un lloc es-
pecí ic (pp. XII-XIII)
.
Aques a ema cable con e gencia d'i-
dees i pe spec i es quan a la ea i mació
de l'espai en la ida social (els lligams
en e es uc u a espacial i elacions so-
cials) és ac ada, de bon comeqamen ,
pe Edwa d Soja, que es udia els possi-
bles p ocessos de << ees uc u ació>> (on-
olbgica,
sbcio-poli ico-econbmica,
i cul-
u al-ideolbgica). Soja indaga la possibi-
li a de cons ui una geog a ia humana
que pa icipi d'una logica cul u al <<pos -
mode na>>. De eck G ego y, en el ma eix
con ex , a i ma que aques a no a geog a-
ia humana ha de se sensible a les di e-
encies i a les dis ancies (la cons i ució es-
pacio- empo al de la socie a és insepa a-
ble de la cons i ució esphcio- empo al de
l'indi idu).
A
con inuació, Pau1 Cla a1 hi
a egeix, a a és d'un epas his o ic de les
apo acions dels es pa adigmes p edo-
minan s al lla g dels anys se an a, que
una geog a ia humana així hau a de con-
ibui necessa iamen a una millo com-
p ensió social. Finalmen , Michael Dea
in en a cla i ica l'es uc u a i les bases
in el.lec uals de la no a geog a ia huma-
na, onamen ada en la eo ia social con-
empo iinia.
DOCUMENTS
D'ANALISI
GEOGRAFICA
18,1991
La segona pa del llib e euneix di e -
sos ex os que, en ocali za sob e ce s
concep es co en s de la ece ca sbcio-
espacial ac ual, demos en que, malg a
la endencia a una geog a ia més uni a-
ia, pe sis eix una di e gencia en la ma-
ne a com aques a uni a s'ha de conc e-
a . Així, Allen Sco p esen a de mane a
p ou cla a la p oblema ica de la ees uc-
u ació econbmica i social dins la socie a
capi alis a, i eo i za sob e les elacions
en e el pas del o disme a les o mes d'a-
cumulació lexible i a la o mació de nous
espais indus ials ca ac e i za s pe la de-
sin eg ació e ical. John U y palesa
com el co en <c ealis an en oca I'es udi
de les locali a s com a en i a s socials: ex-
plica les elacions socials locals compo -
a:
1)
epensa les elacions basiques
exis en s en e socie a , espai i emps;
2)
ac a espai i emps pa in de es ni-
ells d'analisi -el dels esde enimen s, el
de I'es uc u ació dels objec es socials, i
el de les elacions dels objec es socials-, i
3)
e especial a enció a les di e ses ac-
cepcions donades al e me i a I'escala
local. L'a icle d'Edmond P é ecelle a
un ex ens epas de I'ús del concep e de
classe social en la sociologia u bana an-
cesa i als e ec es de la c isi econbmica,
eb ico-polí ica
i
cien í ica sob e I'esmen-
a concep e. Geo ges Benko a e e bn-
cia a l'impac e de les no es ecnologies
damun el p océs d'u bani zació, en la
ida social u bana i sob e l'e olució de
I'es uc u a espacial. Dama is Rose e i-
dencia com la ees uc u ació econbmica
mundial gene a p oblema iques locals i,
conc e amen , en les A ees cen als de les
g ans ciu a s, amb can is en la composi-
ció sexual de la o sa del eball
i
amb
p ocessos de gen i icació. Pe i, Michel
Bassand, a pa i d'un conjun d'es udis,
palesa els can is en l'o gani zació de l'es-
pai a Suissa i com, g acies a la uni e sa-
li zació dels seus in e can is sdcio-
econbmics i sbcio-cul u als, el país s'ha
con igu a en una me opoli police ala
que euneix el
80
%
de la població o al.
El següen bloc d'a icles es e e eix a
l'o gani zació espacial i conside a els as-
pec es de p oducció, de plani icació i de
ges ió. Oli e Soubey an, du a e me una
anillisi una mica ccc ip ica>), pe d mol in-
e essan : el cc e o n al que és local*, que
opa de on amb un sis ema de pensa-
men que li és adicalmen oposa (el
model social), po esde eni un p incipi
eno ado , eo gani zado da an la c isi
en la consciencia plani icado a p bpia
dels anys ui an a; el p incipi cccol.labo-
a im po se un lligam bp im en e la
eo ia social i la plani icació. Pau1 Wil-
kinson demos a que, mi jansan els
p incipis de I'ac ion- eche che, és possi-
ble ob eni esul a s Óp ims en la plani i-
cació a escales locals o eduides, i ho
exempli ica a ni ell de mic oes a s. Jac-
ques Malézieux a un epis dels can is
sbcio-espacials i de mode ni zació indus-
ial en una & ea de e minada.
El da e g up d'a icles a e e kncia a
emes d'iden i a i de ep esen ació espa-
cial. Jacques Lé y elaciona les iden i a s
socials i les iden i a s polí iques dels pa i-
sencs, i, en un o d'allb més pos mode n,
a i ma que copsa la di e si a dels indi-
idus com a ac o s espacials (i doncs, les
di e ses espaciali a s) ha de pe me e ob-
eni una ima ge de l'espai polí ic. An oi-
ne Bailly i Vincenza Cons an ino p esen-
en una lec u a in e io i zada de les p ac-
iques espacials a pa i d'un es udi sob e
les es uc u es i les signi icacions socials
dels llocs o compa an dos g ups de ex-
os li e a is; de e , la in enció dels au o s
és exposa una geog a ia humanís ica
comp ensible pe a o hom i no només
RESSENYES
pe a en esos. Finalmen , Robe Shields
a una e lexió sob e l'espaciali zació so-
cial, i c i ica les cikncies socials que des-
ca en els aspec es espacials de la eali a
social; l'au o p oposa com a exemple
una in e p e ació de les ep esen acions
del no d en el mi e cul u al canadenc.
Ben ence adamen , Benko econeix
que la no a geog a ia eb ica que a a ell
s'enca ega de p esen a (i que, no sense
una ce a p udkncia, anomena ccpos mo-
de na,,) es a cons i u'ida pe un segui
d'in e ogan s (p. XVII); almen com
aques a no a geog a ia, el conjun dels
a icles an so in la imp essió d'un p o-
duc e inacaba , de egades no p ou de i-
ni , que enca a cal eballa més pe al
d'o e i una isió global bp ima. Malg a
que es em acos uma s a la, mol so in ,
impecable ac u a de les ob es b i ani-
quks, els p oblemes d'edició i ins i o de
aducció que supo a l'ob a (com po se
el cas dels a icles d'Edwa d Soja o de
Michael Dea ) sembla que con ibueixin
a aques apa en desga ell.
Indub ablemen , el llib e eco da, i
ins i o ol se eco, d'ob es col.lec i es
simila s apa egudes en el món anglosaxó
(com pe exemple la de
J.
Wolch
&
M.
Dea ,
Thepowe o geog aphy: how e i-
o y shapes social li e,
Bos on, Unwin
Hyman, 1989; o, sob e o , la de D. G e-
go y
&
J.
U y (eds.),
Social ela ions
and spa ial s uc u es,
London, Macmi-
llan, 1985); o i que la o ma, i po se en
pa el con ingu , no assoleixen el ni ell
d'aques es ob es, en el cas que ens ocupa
queda compensa pe l'ampli i in e es-
san espec e que ep esen en els seus au-
o s.
A
excepció, po se , de la singula con-
ibució d'Oli e Soubey an, el ce és
que la es a d'a icles, conside a s allla-
damen , no apo en massa inno acions
espec e de ex os p eceden s: si en au-
o s ancb ons es ac a so in d'una e-
isió de emes i d'aspec es an e io men
endega s, en el cas dels anglb ons (Soja,
G ego y, Dea , Sco , U y), adesia a els
espec ius capí ols énen a se quasi a-
duccions o
abs ac s,
que eco den o sa
idelmen al es esc i s dels ma eixos au-
o s (cosa que, de e , pe me una lec u a
en una llengua no anglesa de les idees
clau d'aques s capda an e s de la geog a-
ia més ecen ).
Tanma eix, malg a el en all d'au o s
i d'idees, de p ocedbncies i de e a ons
p o essionals i, sob e o , malg a l'es-
men ada manca de conc eció, mo i ada
pe les múl iples lec u es que enca a es
an de l'e olució ac ual dels coneixe-
men s i de les p ac iques en geog a ia hu-
mana, l'ob a en conjun po conside a -
se o ca eeixida, pel e de ma ca una
i a en el p océs de con igu ació d'una
no a eo i zació de la geog a ia humana.
Abel Albe
Depa amen de Geog a ia,
Uni e si a Au bnoma de Ba celona
Melcón,
Julia
(1989),
La enseñanza de la
geog a ia y el p o eso ado de las escuelas
no males
(1882-1915),
Ba celona, Uni-
e si a de Ba celona-CSIC, 124 pp.
Desde hace es lus os, ap oximada-
men e, el equipo de abajo a iculado en
o no al p o eso Ho acio Capel iene es-
udiando la e olución del pensamien o
geog á ico desde la cc e olución cien i i-
ca* del siglo
XVII
has a nues os dias
( éase un ex ens0 ecin o me* de su labo
en
Geo-C í ica,
núme o 84). Más especi-
icamen e, den o de es e ambicioso p o-