Ressenyes

GR&ICA 18,1991, pp. 103-111 Benko, Georges, B. (dir) (1988), Les nouveaux aspects de la théorie sociale. De la géographie a la sociologie, Caen, Paradigme, 276 pp. [I50 FF] El temps ens diri si per bé o per mal, perb la darrera tendencia (moda?) en la practica de la geografia humana sembla construi'da a partir de l'articulació selectiva de certs principis extrets de la geografia teorbtica i de la quantitativa, de la geografia neomarxista y de la humanistica, orientada cap a una certa <<aprensió>> envers els dogmatismes i exclusivismes heretats d'aquestes mateixes escoles. Aquesta contatació, prbpia d'un moment de <<ressaca>> epistemologica i de transició i divagació tebrica vers qui-sap-que, és la que respira l'obra dirigida per Georges B. Benko, que recull les actes del col.loqui que, amb el mateix títol que el llibre ara ressenyat, va tenir lloc al Centre Culturel Canadien de Paris els dies 3 i 4 de marC de 1987 i que esdevingué una trobada entre europeus i nordamericans, anglbfons i francbfons, gebgrafs i sociolegs. Malgrat que de forma una mica for~ada, els capítols del llibre són agrupats en quatre grans apartats. En el primer, quatre textos semblen afitar els postulats epistemolbgics d'aquella nova practica de la geografia, i doncs, de la mateixa obra que ara ens ocupa; tanmateix, ja prbviament, a la introducció, Benko recorda el fort impacte que han tingut les noves tendbncies de la teoria de les ciencies socials (ccestructuraciÓ>>, <<deconstrucciós, aaccions comunicatives>>, etc.) damunt la geografia. Segons el curador de l'obra, cal una reafirmació de l'espai en la vida social: analitzar la coordinació de les activitats socials en el temps i en l'espai exigeix l'estudi dels trets conceptuals dels llocs en qub es mouen els actors socials en el seu quefer quotidia, i una antilisi d'aquest tipus implica també examinar la regionalització del lloc com a element que es projecta a través de l'espai-temps. Avui, els sociblegs reconeixen la importancia del iioc i del temps i la seva influbncia decisiva, en l'evolució de les relacions socials i de les formacions de classes. Paral.lelament, els gebgrafs veuen com els seus principis assoleixen una nova legitimitat dins les cibncies socials, i donen un nou sentit als estudis de l'individu com a agent conscient d'un lloc específic (pp. XII-XIII) . Aquesta remarcable convergencia d'idees i perspectives quant a la reafirmació de l'espai en la vida social (els lligams entre estructura espacial i relacions socials) és tractada, de bon comeqament, per Edward Soja, que estudia els possibles processos de <<reestructuració>> (ontolbgica, sbcio-politico-econbmica, i cultural-ideolbgica). Soja indaga la possibilitat de construir una geografia humana que participi d'una logica cultural <<postmoderna>>. Dereck Gregory, en el mateix context, afirma que aquesta nova geografia humana ha de ser sensible a les diferencies i a les distancies (la constitució espacio-temporal de la societat és inseparable de la constitució esphcio-temporal de l'individu). A continuació, Pau1 Clava1 hi afegeix, a través d'un repas historic de les aportacions dels tres paradigmes predominants al llarg dels anys setanta, que una geografia humana així haura de contribuir necessariament a una millor comprensió social. Finalment, Michael Dear intenta clarificar l'estructura i les bases intel.lectuals de la nova geografia humana, fonamentada en la teoria social contemporiinia. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 18,1991 La segona part del llibre reuneix diversos textos que, en focalitzar sobre certs conceptes corrents de la recerca sbcioespacial actual, demostren que, malgrat la tendencia a una geografia més unitaria, persisteix una divergencia en la manera com aquesta unitat s'ha de concretar. Així, Allen Scott presenta de manera prou clara la problematica de la reestructuració econbmica i social dins la societat capitalista, i teoritza sobre les relacions entre el pas del fordisme a les formes d'acumulació flexible i a la formació de nous espais industrials caracteritzats per la desintegració vertical. John Urry palesa com el corrent <crealistan enfoca I'estudi de les localitats com a entitats socials: explicar les relacions socials locals comporta: 1) repensar les relacions basiques existents entre societat, espai i temps; 2) tractar espai i temps partint de tres nivells d'analisi -el dels esdeveniments, el de I'estructuració dels objectes socials, i el de les relacions dels objectes socials-, i 3) fer especial atenció a les diverses accepcions donades al terme i a I'escala local. L'article d'Edmond Prétecelle fa un extens repas de I'ús del concepte de classe social en la sociologia urbana francesa i als efectes de la crisi econbmica, tebrico-política i científica sobre I'esmentat concepte. Georges Benko fa referbncia a l'impacte de les noves tecnologies damunt el procés d'urbanització, en la vida social urbana i sobre l'evolució de I'estructura espacial. Damaris Rose evidencia com la reestructuració econbmica mundial genera problematiques locals i, concretament, en les Arees centrals de les grans ciutats, amb canvis en la composició sexual de la forsa del treball i amb processos de gentrificació. Per fi, Michel Bassand, a partir d'un conjunt d'estudis, palesa els canvis en l'organització de l'espai a Suissa i com, gracies a la universalització dels seus intercanvis sdcioeconbmics i sbcio-culturals, el país s'ha configurat en una metropoli policefala que reuneix el 80 % de la població total. El següent bloc d'articles es refereix a l'organització espacial i considera els aspectes de producció, de planificació i de gestió. Oliver Soubeyran, du a terme una anillisi una mica cccriptica>), perd molt interessant: el ccretorn al que és local*, que topa de front amb un sistema de pensament que li és radicalment oposat (el model social), pot esdevenir un principi renovador, reorganitzador davant la crisi en la consciencia planificadora prbpia dels anys vuitanta; el principi cccol.laboratim pot ser un lligam bptim entre la teoria social i la planificació. Pau1 Wilkinson demostra que, mitjansant els principis de I'action-recherche, és possible obtenir resultats Óptims en la planificació a escales locals o reduides, i ho exemplifica a nivell de microestats. Jacques Malézieux fa un repis dels canvis sbcio-espacials i de modernització industrial en una &rea determinada. El darrer grup d'articles fa referkncia a temes d'identitat i de representació espacial. Jacques Lévy relaciona les identitats socials i les identitats polítiques dels parisencs, i, en un to d'allb més postmodern, afirma que copsar la diversitat dels individus com a actors espacials (i doncs, les diverses espacialitats) ha de permetre obtenir una imatge de l'espai polític. Antoine Bailly i Vincenza Constantino presenten una lectura interioritzada de les practiques espacials a partir d'un estudi sobre les estructures i les significacions socials dels llocs tot comparant dos grups de textos literaris; de fet, la intenció dels autors és exposar una geografia humanística comprensible per a tothom i no només RESSENYES per a entesos. Finalment, Robert Shields fa una reflexió sobre l'espacialització social, i critica les cikncies socials que descarten els aspectes espacials de la realitat social; l'autor proposa com a exemple una interpretació de les representacions del nord en el mite cultural canadenc. Ben encertadament, Benko reconeix que la nova geografia tebrica que ara ell s'encarrega de presentar (i que, no sense una certa prudkncia, anomena ccpostmoderna,,) esta constitu'ida per un seguit d'interrogants (p. XVII); talment com aquesta nova geografia, el conjunt dels articles fan sovint la impressió d'un producte inacabat, de vegades no prou definit, que encara cal treballar més per tal d'oferir una visió global bptima. Malgrat que estem acostumats a la, molt sovint, impecable factura de les obres britaniquks, els problemes d'edició i fins i tot de traducció que suporta l'obra (com pot ser el cas dels articles d'Edward Soja o de Michael Dear) sembla que contribueixin a aquest aparent desgavell. Indubtablement, el llibre recorda, i fins i tot vol ser eco, d'obres col.lectives similars aparegudes en el món anglosaxó (com per exemple la de J. Wolch & M. Dear, Thepower of geography: how territory shapes social life, Boston, Unwin Hyman, 1989; o, sobretot, la de D. Gregory & J. Urry (eds.), Social relations and spatial structures, London, Macmillan, 1985); tot i que la forma, i potser en part el contingut, no assoleixen el nivell d'aquestes obres, en el cas que ens ocupa queda compensat per l'ampli i interessant espectre que representen els seus autors. A excepció, potser, de la singular contribució d'Oliver Soubeyran, el cert és que la resta d'articles, considerats allladament, no aporten massa innovacions respecte de textos precedents: si en autors francbfons es tracta sovint d'una revisió de temes i d'aspectes anteriorment endegats, en el cas dels anglbfons (Soja, Gregory, Dear, Scott, Urry), adesiara els respectius capítols vénen a ser quasi traduccions o abstracts, que recorden forsa fidelment altres escrits dels mateixos autors (cosa que, de fet, permet una lectura en una llengua no anglesa de les idees clau d'aquests capdavanters de la geografia més recent). Tanmateix, malgrat el ventall d'autors i d'idees, de procedbncies i de rerafons professionals i, sobretot, malgrat l'esmentada manca de concreció, motivada per les múltiples lectures que encara es fan de l'evolució actual dels coneixements i de les practiques en geografia humana, l'obra en conjunt pot considerarse forca reeixida, pel fet de marcar una fita en el procés de configuració d'una nova teorització de la geografia humana. Abel Albet Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona Melcón, Julia (1989), La enseñanza de la geografia y el profesorado de las escuelas normales (1882-1915), Barcelona, Universitat de Barcelona-CSIC, 124 pp. Desde hace tres lustros, aproximadamente, el equipo de trabajo articulado en torno al profesor Horacio Capel viene estudiando la evolución del pensamiento geográfico desde la ccrevolución cientifica* del siglo XVII hasta nuestros dias (véase un extens0 ecinforme* de su labor en Geo-Crítica, número 84). Más especificamente, dentro de este ambicioso pro-