Ressenyes

GR&ICA 18,1991, pp. 103-111 Benko, Geo ges, B. (di ) (1988), Les nou- eaux aspec s de la héo ie sociale. De la géog aphie a la sociologie, Caen, Pa a- digme, 276 pp. [I50 FF] El emps ens di i si pe bé o pe mal, pe b la da e a endencia (moda?) en la p ac ica de la geog a ia humana sembla cons ui'da a pa i de l'a iculació selec i- a de ce s p incipis ex e s de la geog a- ia eo b ica i de la quan i a i a, de la geog a ia neoma xis a y de la humanis i- ca, o ien ada cap a una ce a <<ap ensió>> en e s els dogma ismes i exclusi ismes he e a s d'aques es ma eixes escoles. Aques a con a ació, p bpia d'un momen de << essaca>> epis emologica i de ansició i di agació eb ica e s qui-sap-que, és la que espi a l'ob a di igida pe Geo ges B. Benko, que ecull les ac es del col.loqui que, amb el ma eix í ol que el llib e a a essenya , a eni lloc al Cen- e Cul u el Canadien de Pa is els dies 3 i 4 de ma C de 1987 i que esde ingué una obada en e eu opeus i no d- ame icans, anglb ons i ancb ons, geb- g a s i sociolegs. Malg a que de o ma una mica o ~a- da, els capí ols del llib e són ag upa s en qua e g ans apa a s. En el p ime , qua- e ex os semblen a i a els pos ula s epis emolbgics d'aquella no a p ac ica de la geog a ia, i doncs, de la ma eixa ob a que a a ens ocupa; anma eix, ja p b iamen , a la in oducció, Benko e- co da el o impac e que han ingu les no es endbncies de la eo ia de les cien- cies socials (cces uc u aciÓ>>, <<decons- ucciós, aaccions comunica i es>>, e c.) damun la geog a ia. Segons el cu ado de l'ob a, cal una ea i mació de l'espai en la ida social: anali za la coo dinació de les ac i i a s socials en el emps i en l'espai exigeix l'es udi dels e s concep- uals dels llocs en qub es mouen els ac o s socials en el seu que e quo idia, i una an ilisi d'aques ipus implica ambé exa- mina la egionali zació del lloc com a elemen que es p ojec a a a és de l'es- pai- emps. A ui, els sociblegs econeixen la im- po ancia del iioc i del emps i la se a in- lubncia decisi a, en l'e olució de les e- lacions socials i de les o macions de clas- ses. Pa al.lelamen , els gebg a s euen com els seus p incipis assoleixen una no a legi imi a dins les cibncies socials, i donen un nou sen i als es udis de l'indi- idu com a agen conscien d'un lloc es- pecí ic (pp. XII-XIII) . Aques a ema cable con e gencia d'i- dees i pe spec i es quan a la ea i mació de l'espai en la ida social (els lligams en e es uc u a espacial i elacions so- cials) és ac ada, de bon comeqamen , pe Edwa d Soja, que es udia els possi- bles p ocessos de << ees uc u ació>> (on- olbgica, sbcio-poli ico-econbmica, i cul- u al-ideolbgica). Soja indaga la possibi- li a de cons ui una geog a ia humana que pa icipi d'una logica cul u al <<pos - mode na>>. De eck G ego y, en el ma eix con ex , a i ma que aques a no a geog a- ia humana ha de se sensible a les di e- encies i a les dis ancies (la cons i ució es- pacio- empo al de la socie a és insepa a- ble de la cons i ució esphcio- empo al de l'indi idu). A con inuació, Pau1 Cla a1 hi a egeix, a a és d'un epas his o ic de les apo acions dels es pa adigmes p edo- minan s al lla g dels anys se an a, que una geog a ia humana així hau a de con- ibui necessa iamen a una millo com- p ensió social. Finalmen , Michael Dea in en a cla i ica l'es uc u a i les bases in el.lec uals de la no a geog a ia huma- na, onamen ada en la eo ia social con- empo iinia. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 18,1991 La segona pa del llib e euneix di e - sos ex os que, en ocali za sob e ce s concep es co en s de la ece ca sbcio- espacial ac ual, demos en que, malg a la endencia a una geog a ia més uni a- ia, pe sis eix una di e gencia en la ma- ne a com aques a uni a s'ha de conc e- a . Així, Allen Sco p esen a de mane a p ou cla a la p oblema ica de la ees uc- u ació econbmica i social dins la socie a capi alis a, i eo i za sob e les elacions en e el pas del o disme a les o mes d'a- cumulació lexible i a la o mació de nous espais indus ials ca ac e i za s pe la de- sin eg ació e ical. John U y palesa com el co en <c ealis an en oca I'es udi de les locali a s com a en i a s socials: ex- plica les elacions socials locals compo - a: 1) epensa les elacions basiques exis en s en e socie a , espai i emps; 2) ac a espai i emps pa in de es ni- ells d'analisi -el dels esde enimen s, el de I'es uc u ació dels objec es socials, i el de les elacions dels objec es socials-, i 3) e especial a enció a les di e ses ac- cepcions donades al e me i a I'escala local. L'a icle d'Edmond P é ecelle a un ex ens epas de I'ús del concep e de classe social en la sociologia u bana an- cesa i als e ec es de la c isi econbmica, eb ico-polí ica i cien í ica sob e I'esmen- a concep e. Geo ges Benko a e e bn- cia a l'impac e de les no es ecnologies damun el p océs d'u bani zació, en la ida social u bana i sob e l'e olució de I'es uc u a espacial. Dama is Rose e i- dencia com la ees uc u ació econbmica mundial gene a p oblema iques locals i, conc e amen , en les A ees cen als de les g ans ciu a s, amb can is en la composi- ció sexual de la o sa del eball i amb p ocessos de gen i icació. Pe i, Michel Bassand, a pa i d'un conjun d'es udis, palesa els can is en l'o gani zació de l'es- pai a Suissa i com, g acies a la uni e sa- li zació dels seus in e can is sdcio- econbmics i sbcio-cul u als, el país s'ha con igu a en una me opoli police ala que euneix el 80 % de la població o al. El següen bloc d'a icles es e e eix a l'o gani zació espacial i conside a els as- pec es de p oducció, de plani icació i de ges ió. Oli e Soubey an, du a e me una anillisi una mica ccc ip ica>), pe d mol in- e essan : el cc e o n al que és local*, que opa de on amb un sis ema de pensa- men que li és adicalmen oposa (el model social), po esde eni un p incipi eno ado , eo gani zado da an la c isi en la consciencia plani icado a p bpia dels anys ui an a; el p incipi cccol.labo- a im po se un lligam bp im en e la eo ia social i la plani icació. Pau1 Wil- kinson demos a que, mi jansan els p incipis de I'ac ion- eche che, és possi- ble ob eni esul a s Óp ims en la plani i- cació a escales locals o eduides, i ho exempli ica a ni ell de mic oes a s. Jac- ques Malézieux a un epis dels can is sbcio-espacials i de mode ni zació indus- ial en una & ea de e minada. El da e g up d'a icles a e e kncia a emes d'iden i a i de ep esen ació espa- cial. Jacques Lé y elaciona les iden i a s socials i les iden i a s polí iques dels pa i- sencs, i, en un o d'allb més pos mode n, a i ma que copsa la di e si a dels indi- idus com a ac o s espacials (i doncs, les di e ses espaciali a s) ha de pe me e ob- eni una ima ge de l'espai polí ic. An oi- ne Bailly i Vincenza Cons an ino p esen- en una lec u a in e io i zada de les p ac- iques espacials a pa i d'un es udi sob e les es uc u es i les signi icacions socials dels llocs o compa an dos g ups de ex- os li e a is; de e , la in enció dels au o s és exposa una geog a ia humanís ica comp ensible pe a o hom i no només RESSENYES pe a en esos. Finalmen , Robe Shields a una e lexió sob e l'espaciali zació so- cial, i c i ica les cikncies socials que des- ca en els aspec es espacials de la eali a social; l'au o p oposa com a exemple una in e p e ació de les ep esen acions del no d en el mi e cul u al canadenc. Ben ence adamen , Benko econeix que la no a geog a ia eb ica que a a ell s'enca ega de p esen a (i que, no sense una ce a p udkncia, anomena ccpos mo- de na,,) es a cons i u'ida pe un segui d'in e ogan s (p. XVII); almen com aques a no a geog a ia, el conjun dels a icles an so in la imp essió d'un p o- duc e inacaba , de egades no p ou de i- ni , que enca a cal eballa més pe al d'o e i una isió global bp ima. Malg a que es em acos uma s a la, mol so in , impecable ac u a de les ob es b i ani- quks, els p oblemes d'edició i ins i o de aducció que supo a l'ob a (com po se el cas dels a icles d'Edwa d Soja o de Michael Dea ) sembla que con ibueixin a aques apa en desga ell. Indub ablemen , el llib e eco da, i ins i o ol se eco, d'ob es col.lec i es simila s apa egudes en el món anglosaxó (com pe exemple la de J. Wolch & M. Dea , Thepowe o geog aphy: how e i- o y shapes social li e, Bos on, Unwin Hyman, 1989; o, sob e o , la de D. G e- go y & J. U y (eds.), Social ela ions and spa ial s uc u es, London, Macmi- llan, 1985); o i que la o ma, i po se en pa el con ingu , no assoleixen el ni ell d'aques es ob es, en el cas que ens ocupa queda compensa pe l'ampli i in e es- san espec e que ep esen en els seus au- o s. A excepció, po se , de la singula con- ibució d'Oli e Soubey an, el ce és que la es a d'a icles, conside a s allla- damen , no apo en massa inno acions espec e de ex os p eceden s: si en au- o s ancb ons es ac a so in d'una e- isió de emes i d'aspec es an e io men endega s, en el cas dels anglb ons (Soja, G ego y, Dea , Sco , U y), adesia a els espec ius capí ols énen a se quasi a- duccions o abs ac s, que eco den o sa idelmen al es esc i s dels ma eixos au- o s (cosa que, de e , pe me una lec u a en una llengua no anglesa de les idees clau d'aques s capda an e s de la geog a- ia més ecen ). Tanma eix, malg a el en all d'au o s i d'idees, de p ocedbncies i de e a ons p o essionals i, sob e o , malg a l'es- men ada manca de conc eció, mo i ada pe les múl iples lec u es que enca a es an de l'e olució ac ual dels coneixe- men s i de les p ac iques en geog a ia hu- mana, l'ob a en conjun po conside a - se o ca eeixida, pel e de ma ca una i a en el p océs de con igu ació d'una no a eo i zació de la geog a ia humana. Abel Albe Depa amen de Geog a ia, Uni e si a Au bnoma de Ba celona Melcón, Julia (1989), La enseñanza de la geog a ia y el p o eso ado de las escuelas no males (1882-1915), Ba celona, Uni- e si a de Ba celona-CSIC, 124 pp. Desde hace es lus os, ap oximada- men e, el equipo de abajo a iculado en o no al p o eso Ho acio Capel iene es- udiando la e olución del pensamien o geog á ico desde la cc e olución cien i i- ca* del siglo XVII has a nues os dias ( éase un ex ens0 ecin o me* de su labo en Geo-C í ica, núme o 84). Más especi- icamen e, den o de es e ambicioso p o-