Un mbode d'a inació del sal e i del segle
XVIII
J.M. VILAR
Es ac a d'un manusc i en qua e olis elliga s i dobla s que in eg en
un pe i quade n de 21,) x 15,5 cms, amb un o al d'onze pagines de ex
(amb unes mides de caixa de 18,5 x 12,5 cms) més un g ic al inal disposa
de mane a apaysada i la po ada, que es conse a a I'A xiu His B ic de la
Ciu a , a Man esa.
No igu a enlloc el nom del seu au o , si bé al inal a e e encia a un Jo-
seph Pujol que in en i un nou sal e i el 1768 -la da a del manusc i no
sembla se massa llunyana a aques a-, i a la po ada un esc i pos e io
diu: <Cedi pe D. F ancesc Valles
I
el dia 22 ma s 1905,.
Dos g a ics més igu en al manusc i : el de la po ada, que ep esen a
I'ins umen amb no massa exac i ud si excep uem la disposició dels pon-
e s, i en una isió en e I'ae ia i la pe spec i a; i, a la pigina 2, el de la no-
ació de l'a inació de les co des.
Pel que a a la es a, el ex explica iu es a ed ac a i copia amb cu a, o i
que s'hi obse a algun e o , an de edacció com de con ingu .
A més del í ol
-Lo Sal e i-
que igu a a la po ada so a el dibuix es-
men a , la p ime a pigina a encapcalada pel sub í ol:
-.
Llib e a que po a alguna no icia
de l'ins umen de mzísica anomena lo Sal e i
lo modo de empla -b
y
o ma ¿os
24
puns p incipals.
La p ime a pa del mkode explica la o ma, la disposició i l'a inació de
I'ins umen . La segona ins ueix sob e la mane a de o ma els aco ds, an
202
J.M.
VILAR
majo s com meno s, sob e els do ze g aus de I'escala c omhica, la mane a
d'encadena -10s i els p ocessos cadencials sob e cada un dels do ze sons.
El eball acaba amb una mena de, jus i icació de o el que ha es a expo-
sa i amb una no a sob e Joseph Pujol que comen a em.
El sal e i que se i eix de model en aques ac a segueix un dels ipus de
més g ans dimensions de l'epoca, ja que cons a de a37 puns sensillosu (o
sons), men e que els no mals són, segons P. Mingue l, de 23 o d es. Tan-
ma eix, les se es dimensions no se ien mai les que es desp end ien d'in e -
p e a que la ase <Es a compos 10 Sal e i de unas us as que o man qua-
e canas
y
son la odalia del Sal e i, ingui un sen i quan i a iu.
A
cada un d'aques s 37 upuns sensillosn co esponen a4 co das en igual
sonidon, seguin I'esquema usual de I'epoca. Més a all, pe b, se'ns diu que
aha en -hi an as co das, pues sen con an 104.. .u, a la qual cosa co espon-
d ia que un bon nomb e de les co des són iples i unes poques dobles, pe a
cap d'elles quiid uples.
To es les co des són me iil-liques, les més g eus de llau ó i les agudes de
e o'i ace , a es que han d'aguan a una ensió majo . Tenin en comp e
que el ac a p esen p essuposa i dóna ins ucció sob e la in e p e ació so-
lamen
a
base d'aco ds, es a íem en plena con adicció amb el g an eb ic
de la música hispiinica del pe íode ba o , el P. Nassa e, que assenyala que
el sal e i amb inali a s melddiques é les co des me iil.liques, en an que
una in e p e ació eminen men ha mbnica demana co des de ipa2.
Els 37 sons es dis ibueixen en es egis es o zones (que aquí s'anome-
nen uo d es~ o <o des,) que d'esque a a d e a s'o gani zen de la mane a se-
güen :
ci a pe
LAMARA.
J.M.:
dos ins umen os en la música de la época del Ba ocoa, a
Misce-
//anca
Ba ninonensia,
XLVII-VI11
(1977), pig. 39.
*
Ci a pe
LAMARA.
J.M.:
op.
ci .,
p. 39.
204
J.M.
VILAR
Cal di que al manusc i les al e acions se si uen desp és de la no a a ec a-
da, i que mol possiblemen aques a o denació in e ida de i a d'a o ga el
p ime o d e a la mP d e a.
L'au o a e e encia, seguidamen , al e que els pon e s no an o s
uni s, sinó que adespués dels
7
puns, 10s baixos en 10s p ime o de, es egu-
la es a enca
6
di idi lo pon e :
y
ambé es a ab
2
6
3
pesas lo pon e
del mi g del sal e i
(.
. .
I..
.)
Se eixen es as di isions pe coneixe ab més a-
cili a als puns musicals al ems de sona
10
Sal e i,>. És
a
di , que es ac a
d'un aju basicamen isual a I'ho a de oca I'ins umen .
Abans d'emp end e l'a inació de I'ins umen cal col~loca els pon e s en
línia ec a malg a que alos
13
puns de sol a no pujan seguida*, seguin
e iden men una egla acús ica ben coneguda. Cal e no a que s'esc iu el
g & i s'explica el sis ema i el p océs d'a inació <<pe
1'
qui en en de sol a,,
o i que econeix que mol s c<a isciona s)> no coneixen aques sis ema i o-
quen el sal e i se in -se de I'ins umen sols de o ma mol pa cial.
L'a inació s'inicia en el p ime pun del segon o d e a inan -10 en Sol aal
o que's diu de capélla, q, es un pun no massa al , ni baix
...*.
A
pa i
d'aquí es a a inan pe quin es que queden un xic baixes, al com ad e -
eix I'au o , i pe oc a es ins a comple a o s els o d es o egis es. El p o-
cCs s'explica de o ma de allada de la mane a següen :
De
G
a D la sol e,
y
D
queda baix més qe. ninguna al a quin a
y
de D
se o ma se oc a a baixa D, jus a com deu ien qda o as las oc a as.
De D en
A
la
mi
e es quin a,
y
A
queda un poch ba ix...
El g 2 ic que igu a al inal del m ode exp essa el ma eix de o ma
ab eujada:
Les xi es que col~loquem so a cada una de les no es an e e encia, la p i-
me a, a I'o d e en qu2 es oba aques so i la segona a la co da d'aques ma-
eix o d e ( id. ig.
l)
Cal e no a que a I'explicació de allada s'enha moni za el Re
#
pel
Mi
b
,
men e que al g ii ic el can i es a a la.
5?
següen .
A
pa i d'aquí els al es pun s ason consoniincias q. a poca a enció se co-
neixen*. Així i o , el g z~c les de alla:
La segona pa , i ulada <<No ícia dels puns plens del Sal e i*, ac a, com
ja hem di , de la o mació dels aco ds. De ineix com a pun ala unió de so-
nidos que consonen uns ab al es,, i es a o n~a pe <3 sonidos que son lo
baix, 10 con al i ible, a que poden añadi se al es consonan s*. Més enda-
an a egeix que <dos sol is as diuhen p ime a, e ce a
y
quin a,, exp essan -
se en un es il que no deixa cla si I'au o a I'exposició en un o olguda-
men poc ecnic o si ealmen no copsa plenamen el sen i de I'aco d. El cas
és que es limi a a di que cdo p ime pun na u al se o ma sonan las co das
del núme o
6
y
11 de la mii d e a (p ime o d e)
y
la del núme o 3 de I'o -
d e del mi g, -i així amb o s els aco ds-, sense ecalca en la elació
in e iilico-ha manica en e els es sons.
S'es ableixen un o al de 24 aco ds sense comp a els que anomena <se-
mi ona s
y
alsos, (en e els quals s'inclou ien els de
5?
augmen ada i
5?
disminui'da). Aques s 24 es epa eixen pe mei a s en e els ana u als* i els
c<bemolla s~, és a di els majo s i els meno s. El e que els majo s siguin els
únics na u als ens po du a c eu e que en el pla1 e& no es 2 del o cla a la
aó de se de I'aco d (sols I'aco d pe ec e majo és consonan i é plena en-
i a ), o bé que la se a concepció d'aco d <na u al$ ecolza únicamen en la
base de la se ie hacmanica.
Els aco ds pe ec es majo s sob e les 12 no 'es de I'escala c omii ica
i
en
I'o d e que els p oposa el ac a són el següen s:

J.M.
VILAR
En o s els casos hem e les enha moni zacions pe inen s - ema que ni
an sols es menciona o al lla g del me ode-, o i que la aula dóna les
no es al e ades amb diesi, la qual cosa co obo a el dub e de si el sen i de
l'aco d és cla en I'au o . Pel que a a les no es pe i es el seu sen i és el se-
guen :
Aco d n?
1:
el e adisposa pe sal a al segun pum (en unció de
i?
de
dominan ).
Aco d nP
2:
el sol
id.
Aco d nP
6:
a ocan la co da
9
del p ime (o d e) consona,.
Aco d n? 7: <<pe ado no se po sona las co das
10
e ce o d e
y
11
del
p ime s. És cu iós que la
3?
i la
i?
de I'aco d agin so a la ma eixa conside-
ació de aado no,.
Aco d n?
9:
ay se po sona 7 del di o d e de m2 d e a,.
Pel que a als abemolla sn o pe ec es meno s, l'o d e p oposa és exac a-
men el ma eix, pe quin es descenden s pa in de MI i sense inclou e en
cap cas la 7? de l'aco d. L'única excepció la cons i ueix el i? aco d que hau-
ia de se el de Si
b
m. Les no es que es p oposen són que, un cop
enha moni zades i e s els pe inen s can is d'oc a a, esul a se
ip
,
de mane a que ob enim un aco d de
i?
sense la
5?.
Sembla ia més l6gic
que en lloc del ui ? pun del segon o d e hagués es a el se ? del ma eix, i
pe an hem de suposa que es ac a d'un e o .
Acaba aques a desc ipció dels aco ds indican la possibili a de can ia la
disposició dels aco ds.
Res a enca a l'in e ogan de pe qu? la s? ie d'aco ds s'inicia p ecisa-
men en el de MI, i més enin en comp e que l'a inació de l'ins umen
.
s'ha comensa en el SOL.
La ins ucció sob e la o ma d'encadena els aco ds s'inicia amb un pun
no gai e cla , pe 6 que endeix a p ecedi els aco ds inals del apun ple, in-
media amen an e io , és a di , pe la se a dominan .
La qües ió es cla i ica quan explica ala sona a nomb ada "paséo": es 2
compos a de es pa s.
Lo
un se oca dos egadas,
y
10s dos no més de una;
y
se oca pe do ze modos*. Una ca egosa, lla ga i no p ou ben a gumen ada
explicació mos a els p ocessos cadencials (TBnica-Subdominan -
Dominan -Tbnica) co esponen s a les
12
no es c oma iques. Vegem-ne un
exemple:
El p ime se a quan se oca 1' pun p ime ,
y
de es al segon,
y
despues al
do zé,
y
de es al a egada al p ime . (Mi M.
-
La M.
-
Si M.
-
Mi M.)
Seguidamen I'au o a una au ojus i icació del seu eball p egun an -se
ccpe qu es menes e sabe sona pe ans moc1os?~. Les aons adduides són
dues: pe a oca en un o camode a la eu que s'acompanya, i pe a pode
oca a duo amb un al e sal e i que no necessh iamen es a 2 a ina igual.
D'aques a mane a es poden {(sona do ze sal e is jun s, cada qual pe son
pun , y o s a an una ma eixa consonhncia~, cons a ació e iden men ing -
nua, ja que p essuposa que els sal e is es iguin a ina s a dis ancies exac es
de semi B o de o, la qual cosa és di ícil amb les poques e e ncies que
I'au o dóna pe a aga a un o de pa ida pe a l'a inació.
L'a i mació que a I'au o en el sen i que la1 acili a amb que es desa ina
I'ins umen és la causa que cada egada el oqui menys gen , li dóna peu a
conclou e el seu me ode amb una b eu no a sob e un músic man es2 que
ansc i im ín eg amen :
En 10
any
1768
Joseph Pujol na u al de Man esa, home de g an ingeni,
y
sonado de sal e i, ehen al g an cuydido q. he a menes e pe man e-
ni lo
a ka ,
idea e un sal e i ab lau as, que in en i:
y
com que aques
nou sal e i se man enia a ina (pe q. las lau as més segu amen man enen
son o) ou aplaudi
y
alaba 10 sal e i de no a in ensió.
Y
enseguida ne
cons uhi mol s en Ba celona aon se domicilia,
y
mo í de pes a q. allí a ia
en
10
any.
Aques sal e i de lau as, po a la ma eixa disposició de puns
y
en lloch
de co das són bas one s, o e gas de us a. de boix un poch ebaixadas, po-
sadas
a
imi ació,
y
p opo ció,
y
o ma del sal e i de co das. Ab acili a da-
a
10
en 10 ma eix sonado .
Com a conclusió a I'an2lisi d'aques manusc i assenyala íem en p ime
lloc que, malg a que el ipus d'ins umen aga a com a model sigui co -
esponen a la se a epoca d'esplendo , ens obem ja en un pe íode de deca-
dencia del sal e i com I'au o a no a de mane a cla a. D'al a banda, em
no a que I'au o se si ua en una posició de cla a assimilació del sis ema
empe a , pe 6 no així en el camp de la plena1 comp ensió del enomen de
I'aco d amb o es les se es conseqü ncies.
I,
pe úl im, que a enen a la
cal.lig a ia, la p esen ació, el con ingu i la e e ncia a la mo de Joseph
Pujol en
1768,
cal si ua aques manusc i a I'úl im qua del segle
XVIII.
208
J.M.
VILAR
Tal egada només es i di que de la desc ipci6 del sal e i in en a pe
aques man esP hau ia d'a enca una no a in es igació que cla i iqués
quins o en els esul a s, I' xi i el essa eals d'aques nou ins umen .