Un mètode d'afinació del salteri del segle XVIII

Un mbode d'afinació del salteri del segle XVIII J.M. VILAR Es tracta d'un manuscrit en quatre folis relligats i doblats que integren un petit quadern de 21,) x 15,5 cms, amb un total d'onze pagines de text (amb unes mides de caixa de 18,5 x 12,5 cms) més un grfic al final disposat de manera apaysada i la portada, que es conserva a I'Arxiu HistBric de la Ciutat, a Manresa. No figura enlloc el nom del seu autor, si bé al final fa referencia a un Joseph Pujol que inventi un nou salteri el 1768 -la data del manuscrit no sembla ser massa llunyana a aquesta-, i a la portada un escrit posterior diu: <Cedit per D. Francesc Valles I el dia 22 mars 1905,. Dos grafics més figuren al manuscrit: el de la portada, que representa I'instrument amb no massa exactitud si exceptuem la disposició dels pontets, i en una visió entre I'aeria i la perspectiva; i, a la pigina 2, el de la notació de l'afinació de les cordes. Pel que fa a la resta, el text explicatiu esta redractat i copiat amb cura, tot i que s'hi observa algun error, tant de redacció com de contingut. A més del títol -Lo Salterique figura a la portada sota el dibuix esmentat, la primera pigina va encapcalada pel subtítol: -. Llibreta que porta alguna noticia de l'instrumen de mzísica anomenat lo Salteri lo modo de templar-b y formar ¿os 24 puns principals. La primera part del mkode explica la forma, la disposició i l'afinació de I'instrument. La segona instrueix sobre la manera de formar els acords, tant 202 J.M. VILAR majors com menors, sobre els dotze graus de I'escala cromhica, la manera d'encadenar-10s i els processos cadencials sobre cada un dels dotze sons. El treball acaba amb una mena de, justificació de tot el que ha estat exposat i amb una nota sobre Joseph Pujol que comentarem. El salteri que serireix de model en aquest tractat segueix un dels tipus de més grans dimensions de l'epoca, ja que consta de a37 puns sensillosu (o sons), mentre que els normals són, segons P. Minguetl, de 23 ordres. Tanmateix, les seves dimensions no serien mai les que es desprendrien d'interpretar que la frase <Esta compost 10 Salteri de unas fustas que forman quatre canas y son la rodalia del Salteri, tingui un sentit quantitatiu. A cada un d'aquests 37 upuns sensillosn corresponen a4 cordas en igual sonidon, seguint I'esquema usual de I'epoca. Més avall, perb, se'ns diu que ahavent-hi tantas cordas, pues sen contan 104.. .u, a la qual cosa correspondria que un bon nombre de les cordes són triples i unes poques dobles, pera cap d'elles quiidruples. Totes les cordes són metiil-liques, les més greus de llautó i les agudes de ferro'i acer, ates que han d'aguantar una tensió major. Tenint en compte que el tractat present pressuposa i dóna instrucció sobre la interpretació solament a base d'acords, estaríem en plena contradicció amb el gran tebric de la música hispiinica del període barrot, el P. Nassarre, que assenyala que el salteri amb finalitats melddiques té les cordes metiil.liques, en tant que una interpretació eminentment harmbnica demana cordes de tripa2. Els 37 sons es distribueixen en tres registres o zones (que aquí s'anomenen uordres~ o <ordes,) que d'esquerra a dreta s'organitzen de la manera següent: citat per LAMARA. J.M.: dos instrumentos en la música de la época del Barrocoa, a Misce- //anca Barninonensia, XLVII-VI11 (1977), pig. 39. * Citat per LAMARA. J.M.: op. cit., p. 39. 204 J.M. VILAR Cal dir que al manuscrit les alteracions se situen després de la nota afectada, i que molt possiblement aquesta ordenació invertida deriva d'atorgar el primer ordre a la mP dreta. L'autor fa referencia, seguidament, al fet que els pontets no van tots units, sinó que adespués dels 7 puns, 10s baixos en 10s primer orde, es regular estar trencat 6 dividit lo pontet: y també estar ab 2 6 3 pesas lo pontet del mitg del salteri (. . . I.. .) Serveixen estas divisions per coneixer ab més facilitat als puns musicals al tems de sonar 10 Salteri,>. És a dir, que es tracta d'un ajut basicament visual a I'hora de tocar I'instrument. Abans d'emprendre l'afinació de I'instrument cal col~locar els pontets en línia recta malgrat que alos 13 puns de solfa no pujan seguida*, seguint evidentment una regla acústica ben coneguda. Cal fer notar que s'escriu el gr& i s'explica el sistema i el procés d'afinació <<per 1' qui enten de solfa,, tot i que reconeix que molts c<afiscionats)> no coneixen aquest sistema i toquen el salteri servint-se de I'instrument sols de forma molt parcial. L'afinació s'inicia en el primer punt del segon ordre afinant-10 en Sol aal to que's diu de capélla, q, es un pun no massa alt, ni baix ...*. A partir d'aquí es va afinant per quintes que queden un xic baixes, tal com adverteix I'autor, i per octaves fins a completar tots els ordres o registres. El procCs s'explica de forma detallada de la manera següent: De G a D la sol re, y D queda baix més qe. ninguna altra quinta y de D se forma se octava baixa D, justa com deurien qdar totas las octavas. De D en A la mi re es quinta, y A queda un poch ba ix... El gr2fic que figura al final del mttode expressa el mateix de forma abreujada: Les xifres que col~loquem sota cada una de les notes fan referencia, la primera, a I'ordre en qu2 es troba aquest so i la segona a la corda d'aquest mateix ordre (vid. fig. l) Cal fer notar que a I'explicació detallada s'enharmonitza el Re # pel Mi b , mentre que al griific el canvi es fa a la. 5? següent. A partir d'aquí els altres punts ason consoniincias q. a poca atenció se coneixen*. Així i tot, el grz~c les detalla: La segona part, titulada <<Notícia dels puns plens del Salteri*, tracta, com ja hem dit, de la formació dels acords. Defineix com a punt ala unió de sonidos que consonen uns ab altres,, i esta forrn~at per <3 sonidos que son lo baix, 10 contralt i tible, a que poden añadirse altres consonants*. Més endavant afegeix que <dos solfistas diuhen primera, tercera y quinta,, expressantse en un estil que no deixa clar si I'autor fa I'exposició en un to volgudament poc tecnic o si realment no copsa plenament el sentit de I'acord. El cas és que es limita a dir que cdo primer pun natural se forma sonan las cordas del número 6 y 11 de la mii dreta (primer ordre) y la del número 3 de I'ordre del mitg, -i així amb tots els acords-, sense recalcar en la relació interviilico-harmanica entre els tres sons. S'estableixen un total de 24 acords sense comptar els que anomena <semitonats y falsos, (entre els quals s'inclourien els de 5? augmentada i 5? disminui'da). Aquests 24 es reparteixen per meitats entre els anaturals* i els c<bemollats~, és a dir els majors i els menors. El fet que els majors siguin els únics naturals ens pot dur a creure que en el pla1 te& no est2 del tot clara la raó de ser de I'acord (sols I'acord perfecte major és consonant i té plena entitat), o bé que la seva concepció d'acord <natural$ recolza únicament en la base de la serie hacmanica. Els acords perfectes majors sobre les 12 not'es de I'escala cromiitica i en I'ordre que els proposa el tractat són el següents: J.M. VILAR En tots els casos hem fet les enharmonitzacions pertinents -tema que ni tan sols es menciona tot al llarg del metode-, tot i que la taula dóna les notes alterades amb diesi, la qual cosa corrobora el dubte de si el sentit de l'acord és clar en I'autor. Pel que fa a les notes petites el seu sentit és el seguent: Acord n? 1: el re adisposa per saltar al segun pum (en funció de i? de dominant). Acord nP 2: el sol id. Acord nP 6: atocan la corda 9 del primer (ordre) consona,. Acord n? 7: <<per adorno se pot sonar las cordas 10 tercer ordre y 11 del primers. És curiós que la 3? i la i? de I'acord vagin sota la mateixa consideració de aadorno,. Acord n? 9: ay se pot sonar 7 del dit ordre de m2 dreta,. Pel que fa als abemollatsn o perfectes menors, l'ordre proposat és exactament el mateix, per quintes descendents partint de MI i sense incloure en cap cas la 7? de l'acord. L'única excepció la constitueix el i? acord que hauria de ser el de Si b m. Les notes que es proposen són que, un cop enharmonitzades i fets els pertinents canvis d'octava, resulta ser ip , de manera que obtenim un acord de i? sense la 5?. Semblaria més l6gic que en lloc del vuit? punt del segon ordre hagués estat el set? del mateix, i per tant hem de suposar que es tracta d'un error. Acaba aquesta descripció dels acords indicant la possibilitat de canviar la disposició dels acords. Resta encara l'interrogant de per qu? la s?rie d'acords s'inicia precisament en el de MI, i més tenint en compte que l'afinació de l'instrument . s'ha comensat en el SOL. La instrucció sobre la forma d'encadenar els acords s'inicia amb un punt no gaire clar, per6 que tendeix a precedir els acords finals del apunt ple, inmediatament anterior, és a dir, per la seva dominant. La qüestió es clarifica quan explica ala sonata nombrada "paséo": est2 composta de tres pars. Lo un se toca dos vegadas, y 10s dos no més de una; y se toca per dotze modos*. Una carregosa, llarga i no prou ben argumentada explicació mostra els processos cadencials (TBnica-SubdominantDominant-Tbnica) corresponents a les 12 notes cromatiques. Vegem-ne un exemple: El primer se fa quant se toca 1' punt primer, y de est al segon, y despues al dotzé, y de est altra vegada al primer. (Mi M. - La M. - Si M. - Mi M.) Seguidament I'autor fa una autojustificació del seu treball preguntant-se ccperqut es menester saber sonar per tans moc1os?~. Les raons adduides són dues: per a tocar en un to camode a la veu que s'acompanya, i per a poder tocar a duo amb un altre salteri que no necesshriament estar2 afinat igual. D'aquesta manera es poden {(sonar dotze salteris junts, cada qual per son punt, y tots faran una mateixa consonhncia~, constatació evidentment ingtnua, ja que pressuposa que els salteris estiguin afinats a distancies exactes de semitB o de to, la qual cosa és difícil amb les poques refertncies que I'autor dóna per a agafar un to de partida per a l'afinació. L'afirmació que fa I'autor en el sentit que la1 facilitat amb que es desafina I'instrument és la causa que cada vegada el toqui menys gent, li dóna peu a concloure el seu metode amb una breu nota sobre un músic mantes2 que transcrivim íntegrament: En 10 any 1768 Joseph Pujol natural de Manresa, home de gran ingeni, y sonador de salteri, vehen al gran cuydido q. hera menester per mantenirlo afkat, idea fer un salteri ab flautas, que inventi: y com que aquest nou salteri se mantenia afinat (perq. las flautas més seguramen mantenen son to) fou aplaudit y alabat 10 salteri de nova invensió. Y enseguida ne construhi molts en Barcelona aont se domicilia, y morí de pesta q. allí avia en 10 any. Aquest salteri de flautas, porta la mateixa disposició de puns y en lloch de cordas són bastonets, o vergas de fusta. de boix un poch rebaixadas, posadas a imitació, y proporció, y forma del salteri de cordas. Ab facilitat dava 10 ven 10 mateix sonador. Com a conclusió a I'an2lisi d'aquest manuscrit assenyalaríem en primer lloc que, malgrat que el tipus d'instrument agafat com a model sigui corresponent a la seva epoca d'esplendor, ens trobem ja en un període de decadencia del salteri com I'autor fa notar de manera clara. D'altra banda, fem notar que I'autor se situa en una posició de clara assimilació del sistema temperat, per6 no així en el camp de la plena1 comprensió del fenomen de I'acord amb totes les seves conseqütncies. I, per últim, que atenent a la cal.ligrafia, la presentació, el contingut i la refertncia a la mort de Joseph Pujol en 1768, cal situar aquest manuscrit a I'últim quart del segle XVIII. 208 J.M. VILAR Tal vegada només resti dir que de la descripci6 del salteri inventat per aquest manresP hauria d'arrencar una nova investigació que clarifiqués quins foren els resultats, I'txit i el ressa reals d'aquest nou instrument.