Resum
En aques a icle s’anali za com els can is en les o gani zacions hau ien de p o oca i aci-
li a el pe eccionamen de la ins i ució i el desen olupamen indi idual, mi jançan la
ans o mació de la cul u a de l’o gani zació i de la cul u a expe iencial dels agen s impli-
ca s, alho a que s’hi a gumen a com la implemen ació d’un can i de cul u a en les o ga-
ni zacions p essuposa un compo amen con ençu de la di ecció, que ha de dona exemple
i con ènce de la necessi a del can i pe què aques es pugui p odui a di e sos ni ells.
Pa aules clau: cul u a o gani zacional, col·labo ació, can i o gani zacional, condicions que
han de dona -se pe al can i cul u al.
Resumen
En el p esen e a ículo se analiza como los cambios en las o ganizaciones debe ían p o oca
y acili a la mejo a de la ins i ución y el desa ollo indi idual, median e la ans o mación
de la cul u a de la o ganización y de la cul u a expe iencial de los agen es implicados. A la
ez, se a gumen a como la implemen ación de un cambio de cul u a en las o ganizacio-
nes p esupone un compo amien o con encido de la di ección, que ha de da ejemplo y
con ence de la necesidad del cambio si que emos que a ec e a dis in os ni eles.
Palab as cla e: cul u a o ganizacional, colabo ación, cambio o ganizacional, condiciones
que deben da se pa a el cambio cul u al.
Abs ac
This pape analyses how changes in o ganiza ions should acili a e he imp o emen o he
ins i u ion and he indi idual de elopmen , due o he ans o ma ion o he o ganiza-
ional cul u e and he expe ien ial cul u e o he implied agen s. Mo eo e , i is being dis-
cussed how he implemen a ion o a cul u al change in o ganiza ions need o be suppo ed
by a con inced di ec ion, which should gi e example and con ince abou he need o
change i his has o a ec he di e en le els o o ganiza ion.
Key wo ds: o ganiza ional cul u e, colabo a ion, o ganiza ional change, cul u al change
condi ions.
Educa 27, 2000 151-179
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a
i inno ació. Què a se p ime ?
Ca me A mengol Aspa ó
Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Depa amen de Pedagogia Aplicada
08193 Bella e a (Ba celona). Spain
[email p o ec ed]
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 151
1. In oducció: Què a se p ime , l’ou o la gallina?
Cap a l’any 500 aC, el ilòso g ec He àcli a sen encia que: «ningú no es
po banya dues egades en el ma eix iu, ja que les aigües lueixen cons an -
men ». Va se un dels p ime s ilòso s occiden als que a p esen a la idea que
l’Uni e s és un es a cons an de can i i pe manència. Ho esc i ia així: «To
can ia i es no pe du a; o es mou i es no es queda ix […] Les coses edes es
o nen calen es, les coses calen es esde enen edes; el que es à mulla s’asseca
i el que es à essec s’humi eja». Pe He àcli el sec e de l’Uni e s e a descob i
els e mes ocul s i les connexions que c ea en simul àniamen els models
d’uni a i de can i.
Hi ha una cèleb e me à o a, u ili zada en e d’al es pe An únez (1993) i
Bolí a (1993a), que ens in o ma sob e aques a e lexió: la cul u a o gani za-
i a ba e a i pon pe a la millo a dels cen es educa ius. D’al a banda, Pé ez
Gómez (1998: 164) ens e o ça aques a idea quan ens diu que con é consi-
de a que la cul u a docen acili a o obs aculi za els p ocessos de e lexió i
in e enció au ònoma dels p opis col·legues i dels es udian s. Pe això es cons-
i ueix en el ac o immedia de més impo ància en la de e minació de la qua-
li a dels p ocessos educa ius. La cul u a és alho a la ba e a més g an pe al
can i i, pe això, el millo pon pe a la se a millo a.
A ui, desp és de les expe iències que es em i in , som conscien s que el
can i educa iu, com ens assenyala Bolí a , no és un simple p oblema ècnic,
sinó un assump e cul u al que eque eix que es p es i a enció a la cul u a o ga-
ni za i a com a ac o esis en al can i, pe ò ambé que es pensi que sense el
can i cul u al no exis i ia.
Els es o ços pe in odui can is han endi a subes ima el pode de la cul u-
a de l’escola i de l’aula pe adap a , accep a i ebu ja inno acions que en en
en con lic e amb les es uc u es i els alo s dominan s en la cul u a escola .
Veiem que men e que és àcil in odui -hi can is supe icials que no amena-
cin les es uc u es exis en s, no és àcil desa ia i can ia les es uc u es p o-
undes de l’ensenyamen . (Rudduck, 1994: 387)
Pe Mo gan (1991: 124), es à cla que el can i o gani zacional implica un
can i cul u al. Pe Bolí a (1999), la cul u a o gani za i a i p o essional del
cen e escola és un ac o esis en , i sense incidi -hi el can i com a millo a
no unciona à.
152 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Suma i
1. In oducció: Què a se p ime ,
l’ou o la gallina?
2. El pape de la di ecció en la inno ació
i/o el can i de cul u a
3. La cul u a de la col·labo ació,
peça clau de la cul u a desi jada
4. Cul u a col·labo a i a i can i
o gani zacional
5. El disseny del can i
Bibliog a ia
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 152
Un can i en l’o gani zació suposa un can i de cul u a; en de ini i a, un can i
de pensamen dels memb es de la comuni a educa i a. S’ha de plan eja des
del pun ac ual de l’o gani zació, a a és de passes conc e es amb la com-
p ensió i la pa icipació de o s. (Domenech i Viñas, ci . a Díez, 1999)
D’aquí la pa adoxa exis en en qualse ol can i educa iu: si no p o oca eac-
ció nega i a amb la cul u a escola exis en , és que el can i no és al; i si p o-
oca aques a a e sió, ind à poques ga an ies d’èxi . S’hau à de p omou e, pe
an , un p océs d’adap ació mú ua en e la p opos a de can i i la cul u a esco-
la , és a di , in en a gene a des dels ma eixos cen es un desen olupamen
o gani za iu que condueixi als can is desi ja s (Bolí a , 1999).
Pe an , què a se p ime , l’ou o la gallina? Els p ocessos d’inno ació gene-
en can i de cul u a, o cald à p opicia can is de cul u a pe in odui inno acions?
És e iden que qualse ol inno ació que gene i modi icacions globals en
l’o gani zació o çosamen gene a à can is de cul u a, pe ò s’ha de eni p esen
que pe què això succeeixi es a necessa i que l’o gani zació ingui una ce a
cul u a inno ado a. Si això no és així, el que cald à, e iden men , se à po en-
cia -la, i aques e en ell ma eix ja és una inno ació. A ès que els di e en s ele-
men s en una cul u a s’in e elacionen, es ecolzen i es complemen en, és mol
di ícil can ia -ne algun sense que se’n modi iquin els al es.
La cul u a escola acos uma a domes ica les inno acions pe aconsegui , inal-
men , acomoda -les a les se es pau es habi uals. El g au de eacció o gani za-
i a a una inno ació depend à de la cul u a escola exis en , que de e mina à
l’èxi o el acàs de la inno ació. (Bolí a , 1999: 203)
Des del nos e pun de is a, la cul u a d’una o gani zació es à mol ma -
cada pel ipus de elacions, de l’es uc u a i dels objec ius que una ins i ució
p e én. Si olem aconsegui un can i en l’o gani zació d’un cen e només se à
possible a a és d’un can i en la cul u a o gani za i a d’aques que suposi,
en e al es coses, supe a l’indi idualisme del p o esso a pe ac i uds col·labo-
a i es i modali a s d’o gani zació lexibles que pe me in la cons ucció dels
nous p ocessos.
La cul u a del can i implica plan eja una ins i ució obe a, sensible i ole-
an a l’e o . Hau à de gene a -se des de dins i capaci a el cen e pe desen-
olupa la se a p òpia cul u a inno ado a, incidin en l’es uc u a o gani za i a
i labo al, a edissenya els ols, po encia la p esa de decisions i el desen olu-
pamen ins i ucional, implican el p o esso a en una anàlisi e lexi a pe ma-
nen en con ex os de col·labo ació (Bolí a , 1993).
Es ac a d’iden i ica els memb es de l’o gani zació amb el p ojec e ins i u-
cional, de compa i les es a ègies de eball, d’implica -se en la se a conse-
cució i de sen i la necessi a d’a alua les ac uacions pe eu e si la millo a es
dóna en la di ecció desi jada.
La po enciació d’una cul u a peculia i consolidada pe me o ien a les
accions indi iduals i col·lec i es, mobili zan una bona pa del po encial pe -
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 153
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 153
sonal i p o essional dels componen s de l’o gani zació. El can i basa en una
cul u a conseqüen és el més e icaç i pe du able, o i que, sense cap ipus de
dub e, és el més di ícil d’aconsegui .
Això és pa icula men impo an en o gani zacions educa i es on l’es uc-
u a, com a xa xa de no mes i ols, és dèbil. Es p ecisa aquí onamen almen una
cul u a o a que sigui capaç de man eni i cohesiona les pa s, de dona segu-
e a als seus memb es i de ga an i e e ències d’acció. (Gai ín, 1995: 124-125)
Els p og ames de can i cul u al han de eni p esen el e que a les pe so-
nes se’ls es à demanan no sols que acin les coses de mane a di e en , sinó que
pensin de mane a di e en i can iïn les se es ac i uds.
2. El pape de la di ecció en la inno ació i/o el can i de cul u a
Si ac em les pe sones al com són, po se no les a em pi jo , pe ò si les ac-
em com si ossin el que hau ien de se , les ajuda íem a con e i -se en el que
són capaces de se . (Goe he)
En end e les a iables cul u als que ac uen en un cen e no esul a necessa i
només pe desxi a què hi passa, sinó pe indi iduali za les qües ions p io-
i à ies pels líde s i el lide a ge. Els líde s que desi gen can ia la cul u a de
l’o gani zació, o p ese a -la al qual, necessi en p io i à iamen es a al co en
de quines són aques es a iables.
Segons Schein (1992: 20), les cul u es emp esa ials les c een els líde s, i
una de les uncions més decisi es del lide a ge bé po se la c eació, la con-
ducció i (semp e que sigui necessa i) la des ucció de la cul u a. Cul u a i lide-
a ge examina s de p op, són dues ca es de la ma eixa moneda, que no poden
se en eses pe sepa a . De e , exis eix la possibili a , poc conside ada en la
in es igació sob e el lide a ge, que l’únic ealmen impo an que an els líde s
sigui la c eació i la conducció de la cul u a, i que l’únic alen dels líde s sigui
dona pe la se a habili a de eballa amb la cul u a.
Els equips di ec ius han de dedica ambé els seus es o ços a ans o ma
l’es uc u a p o unda o cul u a del seu cen e (conjun de no mes, expec a i-
es i models). (Ma chesi, 1998: 16)
Pe ò no és només Schein qui pensa que l’acció del líde és onamen al en
els p ocessos de can i de cul u a. Gai ín (1995: 125) ambé és dels qui opina
que pe què hi pugui ha e modela ge de la cul u a és clau la p esencia d’un
lide a ge ins i ucional. Aques lide a ge ecau à, lògicamen , en la majo ia del
casos, en els memb es de l’equip di ec iu, els quals no han de eni un pape
d’he ois, no és imp escindible un lide a ge ca ismà ic, sinó que més a ia han
de se capaços de gene a símbols i signi ica s comuns, i sob e o se uns g ans
coneixedo s del medi. D’al a banda, cal a end e l’e ec e i les conseqüències
que pugui eni el desen olupamen de cul u es con à ies a la millo a o als
comp omisos ins i ucionals.
154 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 154
El líde es mou en un ma c de alo s, p opòsi s i c eences que ep esen en
la cul u a de l’o gani zació i des de la qual po ana impulsan , cul i an i sos-
enin (González, 1997) els p ojec es i es o ços de l’o gani zació.
San Fabián (1993: 588) ambé és dels que s’apun a a aques a pe spec i a,
quan mani es a que una de les p opos es que p esen a més unanimi a pel que
a al can i o gani zacional és la que a e e ència al p o agonisme assigna al
lide a ge educa iu a l’ho a de millo a quali a i amen els cen es escola s.
De e , Hoyle (1986: 20) a sugge i que si la pa aula di ecció es p en pe
conno a l’ac i i a de mou e una o gani zació més que de man eni -la al alen-
í, la eo ia de la di ecció se ia la ma eixa que la de la inno ació.
A a bé, amb això no olem di que el can i cul u al hagi de se un p océs
només di igi des de la di ecció del cen e. Pe Ma celo i Es eba anz, pe ò, el
lide a ge (1999: 54) no necessà iamen ha de se un ol que s’exe ceixi de o ma
unipe sonal, i en aques sen i el lide a ge compa i pe equips di ec ius o pe
equips de ges ió, com l’equip ècnic de coo dinació pedagògica, po eni una
g an in luència en la millo a global de l’ensenyamen . Això no ol di , com
apun a Escude o (1991), que aques s equips siguin l’ò gan que di igeix els
al es, ni el p opie a i de les inicia i es de la millo a.
Quan uncionen els equips de ges ió e ec ius? Quan o s els memb es (Ma -
celo i Es eba anz, 1999: 54) es an comp omesos en el p océs; o s els mem-
b es econeixen i alo en les di e ències d’opinió i econeixen que no semp e és
possible ob eni el consens. A més, hi ha la possibili a eal que di e en s equips
inguin p io i a s di e en s i incompa ibles dins d’una ins i ució, la qual cosa
s’ha de eni en comp e pe la di ecció.
Tal com diu Colom i al es (1991), és des de cada una de les uni a s o ga-
ni za i es, si olem se cohe en s amb la idea de lexibili a i dinamisme, des d’on
s’ha d’inicia el can i. Això implica alho a bones elacions humanes, pe sones
amb capaci a d’in e can ia idees, de eb e in o mació, ole an s amb l’e o ,
e c. Aques a no a cul u a obliga a eballa c ea i amen , amb pe sones mol
di e en s que, anma eix, han de se coo dinades; d’aquí que el can i compo i
semp e la implicació dels di ec ius.
En qualse ol cas, la implemen ació d’un can i cul u al en l’o gani zació
p essuposa un compo amen con ençu de la di ecció que, alho a, ha de dona
exemple i con ènce de la necessi a del can i pe què lla o s aques es p o-
dueixi en els di e en s ni ells. És del o necessa i que els memb es pe cebin
la necessi a del can i i que els agen s que el p odueixin siguin conscien s dels
cos os pe sonals que qualse ol eno ació po a implíci a. Pe an , aques s cos-
os s’hau an de neu ali za amb incen ius, no només econòmics sinó bàsica-
men psicosocials, com a a la pa icipació, la in o mació, l’augmen de la
capaci a d’in luència, la llibe a d’acció, e c., en de ini i a, la sa is acció de
les necessi a s pe sonals.
S’iniciï com s’iniciï el can i, Fullan (1985: 404) c eu que, un cop comença ,
suposa ansie a i ince esa pe aquells que hi es an implica s i (si é èxi ) el
desen olupamen de no es habili a s, comp ensions cogni i es, c eences i sig-
ni ica s.
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 155
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 155
Gla e (1993: 256-529) c eu que són necessà ies es implicacions bàsi-
ques pe pa de la di ecció en elació amb el can i:
a) Les pe sones que di igeixen el cen e han de se is os —i ho han de se —
com els líde s p o essionals de les se es ins i ucions i no només com els
seus caps execu ius.
b) El di ec o ha d’ope a en l’àmbi del p incipi gene al i del de all especí-
ic. Una idea clau és la de di igi amb l’exemple, la idea és in lui en les
cul u es, les no mes i les p àc iques a a és de les aplicacions de allades,
en lloc de e -ho a a és d’a gumen s e ò ics gene als.
Un líde e icaç ha de se el cap en els dos ex ems de l’espec e: idees al més
al ni ell d’abs acció i accions en el més mundà ni ell de de all.
c) Els líde s de les escoles i al es pe sones que guien els p ocessos d’inno ació
han de eni o han de desen olupa una comp ensió p o unda del ca àc e
social i del con ex de les se es escoles, sense queda -hi pe això emmanillades.
Gai ebé o s els es o ços de millo a locals han de comença pe un diagnòs ic
igo ós d’o gani zació.
A con inuació, en el quad e 1 hem olgu ecolli sin è icamen , com a
cloenda d’aques apa a , les ecomanacions que an di e sos au o s (An únez,
1999 i 1993: 242; Gla e , 1993: 517 i Ga cía Eche a ía, 1992) espec e dels
mecanismes que han de desen olupa les pe sones que ocupen cà ecs di ec-
ius en ins i ucions educa i es en elació amb els p ocessos d’inno ació i can-
is de cul u a.
3. La cul u a de la col·labo ació, peça clau de la cul u a desi jada
Segons Ha g ea es (1994), ac ualmen la cul u a docen es oba en una deli-
cada c uïlla, iu una ensió ine i able i p eocupan en e les exigències d’un
con ex can ian , lexible i ince , ca ac e i za pe la complexi a ecnològica,
la plu ali a cul u al i la dependència dels mo imen s del lliu e me ca mundial,
d’una banda, i les u ines, les con encions i els cos ums es à ics i monolí-
ics d’un sis ema educa iu in lexible, opac i bu oc à ic, de l’al a.
P enem en conside ació algunes de les apo acions que Pé ez Gómez (1998)
a espec e d’això en des aca , en e les ca ac e ís iques més elle an s que de i-
neixen a ui dia la cul u a docen , les següen s:
1. Aïllamen del docen , incula al sen i pa imonialis a de la se a aula i a
la se a eina; es po conside a una de les ca ac e ís iques més es eses i pe -
nicioses pe la cul u a escola .
L’aula és el san ua i dels p o esso s. El ca àc e sac osan de l’aula és un ele-
men cen al de la cul u a escola que és p ese ada i p o egida a a és de
l’aïllamen del p o esso i la acil·lació dels pa es, adminis ado s i companys
en l’in en de iola -la. (Bullough, 1987: 92)
156 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 156
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 157
Quad e 1. Mecanismes necessa is que han de desen olupa els líde s d’una ins i ució.
Mecanismes que han de desen olupa els líde s d’una ins i ució espec e dels p ocessos
d’inno ació i can i de cul u a
Genè ics del cà ec • Possei els p incipis è ics en el sen i dels alo s, les no mes i els compo a-
men s que egeixen en la coo dinació de les pe sones implicades en la di ec-
ció d’ins i ucions educa i es.
• Desen olupa un model de conduc a pe sonal i p o essional ( ins i o en els
aspec es més es ic amen docen s) que se eixin d’o ien ació, model o coaching
pe als al es.
• Descob i , dissenya i e a lo a les capaci a s possibles de la ins i ució.
• Reacciona en la di ecció desi jada da an les c isis, donan un exemple de
model posi iu mi jançan el seu compo amen pe sonal.
• In e eni , en la mesu a que sigui possible, en la de e minació de c i e is pe
a o ga ecompenses i de e mina es a us.
• Dona supo i des aca les pe sones que accep en els nous alo s que es p e-
enen implan a .
• C ea no es his ò ies i i uals pe pode eemplaça els que no són cong uen s
amb els alo s que es p e enen po encia .
• Con igu a una es uc u a o gani za i a lexible i àgil.
• In e eni adequadamen en els p ocessos de selecció, adsc ipció i p omoció
del p o esso a en el cas que sigui possible.
• U ili za sis emes d’acollida, accep ació i sociabili zació a les pe sones no es.
• U ili za de mane a c ea i a les a iables o gani za i es.
• U ili za es a ègies a iades i o e i a enció a les ci cums àncies indi iduals.
• Fo mali za les egles no esc i es amb la inali a que siguin conegudes i com-
ple es.
• Po encia l’ús gene ali za de la o ació en els llocs i les asques. No es abli
il es que di icul in, en el anscu s del emps, l’accés de les pe sones a les
no es uncions.
• U ili za mecanismes de comunicació i pa icipació ac an d’amplia -los,
en iqui -los i de c ea una a mos e a de con iança.
• Conèixe , anali za i u ili za mecanismes, es a ègies i p ocedimen s especí-
ics, basa s en la dinàmica de g ups.
• En usiasma , que no és es més que la capaci a pe mo i a i in eg a l’indi-
idu en el p ojec e ins i ucional.
P opis del p océs • Man eni -se a en s i comp end e al màxim les exigències can ian s de l’en-
o n i el uncionamen in e n del cen e, pe pode decidi quin és el momen
adequa pe pode e el can i.
• Deixa cla el p opi comp omís amb el p ojec e que s’inicia.
• No cau e en l’e o de p esen a p ojec es pu amen pe sonals.
• Assegu a que o hom é cla el p ojec e que es p e én aconsegui , especial-
men pel que a als bene icis educa ius.
• E i a la con iança ingènua en l’a za .
• C ea opo uni a s i ambien s a o ables.
• Fe e iden s els bene icis possibles del can i, pe al de compensa millo les
pè dues p obables.
• In en a assegu a i dis ibui els ecu sos necessa is de emps i dine s.
• C ea no es es uc u es, ols i equips pe al p ojec e quan sigui con enien .
• Assegu a -se que la solució p oposada é elació amb el p oblema de ini i que
es eali za un pla se iós pe a la se a execució: emps i supo pe al p océs.
• Un cop de ini cla amen el diagnòs ic i la plani icació, có e els iscos calcula s
i es a disposa a accep a les conseqüències i anima els al es col·legues en
la ma eixa di ecció.
• Pe sis i da an dels obs acles, assumi sense aumes les di icul a s que s’oposin
als p oblemes de can i i es disposi d’aques a capaci a o o ça pe eali za les
idees.
• Man eni l’es abili a men e s’in odueix el can i.
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 157
Flind es (1988) dis ingeix es classes d’aïllamen : l’aïllamen com a es a
psicològic, on la insegu e a pe sonal o la po en e s la c í ica eclou el docen
als ma ges de la se a aula, de la se a incompe ència i de la se a p e isible a bi-
a ie a i au o i a isme; l’aïllamen ecològic, de e mina pe les condicions ísi-
ques i adminis a i es que de ineixen la se a asca, i l’aïllamen adap a iu,
concebu com a es a ègia pe sonal pe , olun à iamen , oba el p opi espai
d’in e enció i p ese a -lo d’in luències pejo a i es del con ex .
1. Col·legiali a bu oc à ica, en esa com un conjun de p ocedimen s bu oc à-
ics o ien a s a inc emen a l’a enció que es dóna a la necessi a de eballa
jun s, almenys en el momen de dissenya i plani ica els p ojec es cu i-
cula s. La col·labo ació bu oc à ica ni so geix ni es desen olupa espon à-
niamen des de la inicia i a dels p opis docen s, sinó que és una imposició
adminis a i a de les au o i a s que des de o a conside en in e essan el
eball en comú. Pe an , és obliga ò ia i habi ualmen es à acompanyada
d’un pla d’acció en el qual exis eix poc espai de llibe a a la c ea i i a dels
docen s. En el millo dels casos, la col·legiali a bu oc à ica es po consi-
de a un pas p e i i mol s cops imp escindible pe p o oca el decisiu pas
cap a la col·labo ació.
2. Sa u ació de asques, da an la necessi a de espond e a l’inc emen de
complexi a de la socie a ac ual, l’escola i, en conseqüència, el docen , es
euen o ça s a complica la se a es uc u a i el seu uncionamen . Aques
e p o oca que un dels sen imen s més cons an s del p o esso a , ac ualmen ,
sigui la se a sensació d’angoixa, de sa u ació de asques i esponsabili a s
pe e on a les no es exigències cu icula s i socials que p essionen la
ida dià ia. La demanda del cu e mini els impedeix un desen olupamen
asossega de les quali a s pe sonals i p o essionals del docen , que es mani-
es en a lla g e mini.
3. Ansie a p o essional, la pè dua de la legi imació adicional de la asca
docen , la ince esa dels nous ho i zons, acompanya s pe la p essió i la
u gència de espond e a les exigències del me ca , així com l’escassa consi-
de ació social de la se a asca li p o oquen un al g au d’ansie a i insa is-
acció p o essional. La cul u a docen de inal del segle es nod eix, en bona
mesu a, de us ació, angoixa, deso ien ació i cínic p agma isme (Banks,
1993). La ideologia de la endibili a escola , an es esa i olguda pe les
polí iques neolibe als dels go e ns conse ado s, p o oca cla amen la de a-
luació de la asca educa i a, si ua el docen a l’empa dels en s e ol a s
del me ca i p o oca la se a insa is acció i ansie a p o essional, ja que
l’aboca a des i ua la se a unció educa i a: la o mació de l’indi idu en la
ec eació de la cul u a, a a o d’un simulac e en ès com la p eeminència del
endimen acadèmic sob e els con ingu s disciplina is.
Tal com ja a assenyala Webe (1958) en el seu momen , la di e ència
en e l’an ic concep e capi alis a i el que a so gi amb l’è ica p o es an no
au en l’èm asi d’adqui i , sinó en els mi jans que s’han d’u ili za . T eballa
pe p odui , a di e ència d’explo a pe p end e, e ela que quan es eballa con-
158 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 158
jun amen es po p odui més pe què ho compa eixin o s. Pe què les pe so-
nes eballin bé a les o gani zacions, s’ha de conside a el eball en equips com
un a an a ge i no com un de imen dels seus in e essos.
La cul u a de la col·labo ació so geix i exp essa un conjun del que po se
desc i àmpliamen com a c eences mo als sob e el alo de les elacions en e
els indi idus i g ups. No neix i c eix de c eences compa ides sob e la na u a-
lesa o l’o gani zació del con ingu del cu ículum o els mè odes d’ensenya-
men , pe ò é un impac e en di e ses o mes sob e la p àc ica educa i a en les
escoles. Po a, a lla g e mini, a la o mació d’un ampli consens pedagògic i
cu icula que és ole an amb la di e ència i la di e gència.
En la li e a u a especiali zada obem di e sos au o s que ambé ad oquen
pe un eball col·labo a iu (Liebe man, 1990; Ca eño, 1992; Inge , 1993;
Senge, 1995, e c.). Valguin com a exemple aques es a i macions:
[…] el p oblema és comunica iu i esul a ine i able quan no es compa eixen
els símbols del g up de e e ència. La al a d’uns ma eixos codis cul u als i d’in-
e p e ació comuns po encia el con lic e i so in compo a si uacions de ma -
ginació i de p essió psicològica. (Gai ín, 1995: 163)
Cal que els agen s in e ns (equip di ec iu, coo dinado s, o ien ado s...) i
ex e ns (equips psicopedagògics) a ibin a se dinami zado s del can i en el
cen e, gene an i animan les inicia i es en e el p o esso a i col·labo an -hi;
o gani zan , en coo dinació amb cen es de p o esso s, g ups de eno ació
pedagògica, se eis de supo escola […], la o mació d’equips de eball,
de semina is pe manen s, de alle s... en de ini i a, l’elabo ació d’ins umen s
que se eixin pe a les escoles. To això a a o i à la con igu ació d’una cul u a
col·labo a i a on l’es a ègia de pe eccionamen pugui se l’equip de p o-
essionals i la modali a os la in es igació-acció, de mane a que es de ensés
la cons ucció d’una cul u a comuna que, a pa i de la c eació de les condi-
cions adequades, comp ome és an el sis ema com els cen es de p o esso s
( o mació i pe eccionamen ), i que pe seguís el can i d’ac i uds, a a o ido-
es del can i ( lexibili a , accep ació, adap ació i au o e lexió) i de les p àc-
iques. (Tomàs, 1994)
Ac ualmen hi ha cada cop més la ce esa que l’educació és una asca col·lec-
i a. Els es udian s enen d e a eb e un ensenyamen de quali a , i això no
és possible si en e els p o esso s no exis eixen plan ejamen s cong uen s i
ac uacions solidà ies a pa i d’alguns c i e is comuns.
La c eació de cen es educa ius de quali a pa eix de la con icció que és pos-
sible c ea , conse a i ans o ma la cul u a, malg a que es eque i à emps
pe adequa -los a les no es exigències. S’en én que el e de compa i con-
cepcions i con iccions sob e l’ensenyamen i el pape del p o esso és ona-
men al pe aconsegui accions coo dinades i de quali a . (Gai ín, 1999)
To i que aques es a i macions són con unden s, el desen olupamen
d’aques a col·labo ació desi jada no és àcil. Pe aconsegui -ho hem de eni
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 159
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 159
con e eix en à bi e que de e mina, en g an mesu a, el decu s dels esde eni-
men s i les dinàmiques o gani za i es. No és es any que el desen olupamen
de p ocessos d’inno ació i can i als cen es hagin d’inco po a es a ègies i
mecanismes impo an s en la millo a i el desen olupamen p o essional d’aques
col·lec iu. La c eació de con ex os pe al desen olupamen p o essional dels
p o esso s passa pe un can i en la conside ació de l’escola com a lloc de eball,
en les elacions en e els seus memb es, en els ols que desen olupa, en
l’ensenyamen que s’hi impa eix, en les no mes, ac i i a s i p og ames de o -
mació, amb el p opòsi d’a a o i un equilib i en e au onomia, indi idualis-
me, in eg ació i col·labo ació com a mecanismes sob e els quals es pugui
cons ui la cul u a escola .
Bolí a (1993b) c eu que amb una ees uc u ació de les condicions o ga-
ni za i es, l’au o e isió escola i el desen olupamen coope a iu, els cen es es
poden con e i en el con ex adequa pe p omou e el desen olupamen
p o essional dels docen s. Aques p océs acos uma a eali za -se amb el supo
d’agen s ex e ns i el p o esso a en unes elacions de col·labo ació. Com a p océs
basa en l’escola, l’assesso ex e n pa eix de les demandes que els p o esso s
en enen que cons i ueixen els seus p oblemes, sense imposa a p io i els seus
pun s de is a i, en un p océs de col·labo ació, sugge i possibili a s d’acció. Uns
i al es queden comp omesos en un p océs de millo a, in en an e on als
p oblemes i alo an els èxi s assoli s. L’objec iu úl im d’aques a in e enció és
aconsegui una ins i ucionali zació de la no a cul u a des de dins que, a la lla ga,
aci innecessà ia la col·labo ació d’assesso s ex e ns.
9. La col·labo ació in e ins i ucional pe ob i els cen es a al es ins àncies
socials i al con ex p ope
Ab a anel (1992: 95) sos é que el incle en e els con ex os i l’o gani za-
ció sub a lla la impo ància de la sinc oni zació, de l’adap ació o de la con-
o mi a de les accions o gani zacionals amb les exigències dels me ca s
compe i ius i dels con ex os sociopolí ics.
Aques incle és bidi eccional, ja que les o gani zacions no s’adap en als seus
con ex os en o ma passi a, sinó que an es o ços pe can ia el seu ambien amb
la inali a de e -lo més compa ible amb els seus in e essos i les se es capaci a s.
Al es au o s (Gai ín, 1999) apun en que el pa adigma c í ic adme el sen-
i de l’o gani zació com a cons ucció social, al ma eix emps que conside a
que la eali a queda media i zada pel con ex sociocul u al més ampli. La
col·labo ació és admesa en aques plan ejamen com a mi jà pe supe a una
eali a suposadamen més àmplia.
Aques a col·labo ació ens po a indub ablemen a deixa de mi a -nos el
melic i a es a més a en s al con ex , c eiem que les escoles no poden p og es-
sa si no s’hi oben ac i amen imme ses i a en es als p ocessos can ian s que
aques gene a.
Ob i els cen es com a espais de e lexió a al es ins àncies socials, acadèmiques
i p o essionals. L’escola ha de deixa de se l’espai exclusiu de la p àc ica men-
166 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 166
e queda ese ada la eo ia pe a al es ins i ucions conside ades adicional-
men , de més es a us. Aques a si uació ha a a o i el adicional di o ci en e
eo ia i p àc ica. En econèixe el pape ac iu que han de desen olupa els
cen es en l’àmbi de la p esa de decisions, ha de suposa la possibili a de con-
nec a -se amb al es ins i ucions. (Ma huenda i López, 1993: 304)
10.Es abili a de l’equip de p o esso s del cen e i adequació del p o esso a al
p ojec e de cen e i no a l’in e és
El desen olupamen col·labo a iu a l’escola aspi a a millo a i modi ica
l’educació, po encian la capaci a dels p o esso s pe elabo a un disseny c í-
ic i e lexiu sob e la p àc ica. Aques e compo a adop a una ideologia i una
p àc ica cong uen , segons la qual el con ol, el desen olupamen de o el p o-
cés d’au o eno ació au en la ma eixa escola. Això supe a concep ualmen i
me odològicamen la idea d’in e enció sob e l’escola i els p o esso s (Liebe -
man, 1986).
És impossible es abli un p ojec e de cen e si cada any a ia a bas amen
la composició dels equips docen s i si el p ojec e s’ha d’adequa a les possibi-
li a s i ape ències del p o esso a . Els cen es hau ien de pode selecciona el
seu pe sonal docen a pa i de les necessi a s del seu p ojec e.
La selecció de la plan illa de p o esso s ep esen a, po se , la in luència ins-
i ucional més impo an . Inicialmen , en assumi el cà ec, el di ec o ha de
comp a amb un de e mina p o esso a pe eballa , que e iden men no po
selecciona . Fins i o la designació del seu equip ha de se e alidada pe con-
sell escola (San Fabián, 1993: 584).
De o ma esumida pod íem conclou e amb les apo acions de Rod íguez
Gómez (1996: 183-184), quan mani es a que una escola amb una cul u a
col·labo a i a ha de se necessà iamen una escola comp omesa amb la in e de-
pendència, l’obe u a, la comunicació, l’au o egulació, la col·labo ació i l’au o-
nomia. Aques s p incipis han d’imp egna els p ocessos de millo a i de
pe eccionamen dels docen s, mi jançan asques o ac i i a s d’au o e isió,
esolució de p oblemes, ece ca d’al e na i es, desen olupamen i a alua-
ció col·labo a i a. Aques a apos a pe la col·labo ació, e lec ida en la col·labo ació
mú ua, l’obse ació, la o mació ecíp oca, incideix en el p océs ensenyamen -
ap enen a ge, e o çan la idiosinc àsia del que és o gani za iu i pedagògic.
4. Cul u a col·labo a i a i can i o gani zacional
El can i és el ema més ecalci an de les ciències socials. El e me, en si ma eix,
s’usa de o ma a iada i s’a ibueix a al e acions que an des de la simple ep o-
ducció ins a la ans o mació adical (Cla k, 1983: 101). O, com a i ma Hop-
kins (1984), el can i es oba omnip esen en l’en o n social.
A l’in e io de o a o gani zació (Díez, 1999) hi ha un pe manen con lic-
e, ja que la ines abili a , la c isi i el can i s’es an donan , de e , a o a l’o ga-
ni zació. La cul u a mai no és o almen accep ada ni o almen ebu jada; mai
no acaben les o ces dominan s d’ins i ui -se i els elemen s con es a a is am-
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 167
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 167
poc gene en el can i adical i simul ani dels e s que de ineixen una cul u a.
Podem a i ma , doncs, que els componen s cul u als de l’o gani zació es an en
con inu mo imen i són el esul a d’un sis ema d’an agonismes.
Pe ò no o s els can is són necessà iamen pe millo a . Això depend à de
l’opinió indi idual del can i en qües ió. El can i po se un desa iamen i po
es imula o con ond e i us a (Pa kin, 1984: 35).
El can i, al com s’en én con encionalmen en l’educació occiden al, impli-
ca al e acions delibe ades i plani icades, que poden a ec a de mane a signi i-
ca i a els mè odes i les elacions de eball i els concep es que enen d’ells
ma eixos els indi idus i els g ups (Gla e , 1993: 509), quan això succeeix
di em que s’inicia una inno ació.
La complaença és el pi jo enemic de la inno ació, no po inicia -se un
can i plani ica si no es econeix que exis eixen no es necessi a s. Malg a o ,
no n’hi ha p ou de econèixe que exis eixen. Cal p end e la decisió que ha
a iba el momen de e alguna cosa espec e d’això.
Un al e enemic de les inno acions és p ecisamen la al a de cons ància.
Inno a demana paciència. Aques és un alo necessa i i alho a di ícil d’acon-
segui . Els p ocessos d’inno ació són p ocessos a lla g e mini. Els seus esul a s
es euen al cap dels anys, no en dies. Els p ocessos d’inno ació són len s i g a-
duals, pe ò sob e o han de se cons an s.
To can i cul u al és, pe ell ma eix, un p océs mol len , ja que és un elemen
de con ingu ideològic elabo a al lla g dels anys i que a ec a les p esumpcions
bàsiques de l’o gani zació. (Díez, 1999: 10)
Un cop s’ha p es la decisió, se segueixen un conjun de passos. Si la decisió
és d’una pe sona o d’un g up de pe sones, és necessa i que con encin els al es.
Cap p océs de millo a eal de la quali a no po dona -se sense la pa icipació
ac i a i con ençuda de o s els que eballen en l’o gani zació en qües ió. Cal
que exis eixi un comp omís amb la eina que s’abo da. Es diu àcilmen , i po -
se és un dels passos més di ícils en el p océs d’inno ació. El comp omís impli-
ca un can i cul u al, es ac a de po encia i d’en o i alo s compa i s, de
iu e’ls dia e e dia i de eno a -los g upalmen .
Molina (1995) ambé opina que, des d’una pe spec i a de can i (D ucke ,
1991-1993; Fau e, 1993; Escude o, 1991), és onamen al eni en comp e en
o a econ igu ació de l’o gani zació la a iable humana, ja que és la que es
modi ica més len amen . Cada cop són més els expe s que insis eixen en la
necessi a d’in eg a aques a dimensió en l’es a ègia, ja que s’accep a que el
compo amen de les pe sones que eballen en l’o gani zació cons i ueix
l’elemen més delica en la ase de can i.
L’es udi del componen humà de l’o gani zació és onamen al; abans de qual-
se ol ede inició de l’es a ègia, con é anali za si l’o gani zació posseeix les
ap i uds humanes en quali a i en quan i a su icien s pe e -ho o, si no és
així, en quines condicions o en quins lapsus de emps pensa que les pod à
eni . (Fau e, 1993: 116)
168 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 168
Pe aques a aó, Fullan (1991: 105-107) p oposa el decàleg de supòsi s
següen que p e én es imula la pa icipació olun à ia i decidida dels p o a-
gonis es esmen a s:
1. No assumeixis que la e a e sió de can i és l’única que ha de con empla -
se i desen olupa -se. Ans al con a i, assumeix que un dels p opòsi s ona-
men als del can i és l’en iquimen de la e a pe spec i a mi jançan el
con as amb les pe spec i es dels al es.
2. Assumeix que o a inno ació eque eix que cada indi idu eballi des de,
i sob e, les se es p òpies concepcions. Pe això, el can i signi ica iu i elle-
an semp e implica un ce g au d’ince esa i ambigüi a en e s el signi-
ica del can i pe a cada una de les pe sones que hi in e enen.
3. Assumeix que el con lic e i el desaco d no només són ine i ables, sinó que
ins i o són onamen als pe a l’èxi del can i educa iu. A ès que cada
g up d’indi idus enen múl iples pe spec i es, cada in en de can i ha de
p o oca necessà iamen alguna o ma de con lic e.
4. Assumeix que la gen necessi a p essió pe can ia ( ambé si és p odueix
en la di ecció que ella desi ja), pe ò aques a p essió només se à e icaç quan
pe me a les pe sones eacciona pe o ma la se a p òpia posició, in e-
ac ua amb al es i aconsegui supo .
5. Assumeix que el can i e icaç eque eix emps. És un p océs de desen olu-
pamen indi idual i ins i ucional que exigeix comp ensió, expe imen a-
ció, e lexió i a aluació. La insis ència és un a ibu c í ic del can i
sa is ac o i.
6. No assumeixis que l’única aó pe explica el acàs del can i és el ebuig
ex e io o les esis ències dels agen s. Po exis i i, de e , semp e hi ha múl-
iples aons in e elacionades.
7. No espe is que o s o la majo ia dels indi idus o g ups s’impliquin en el
can i. La complexi a del can i educa iu és de al na u alesa que és p àc-
icamen impossible que sigui assumi pe o s els indi idus o g ups d’una
o mació social. El p og és es p odueix quan s’inco po en cada egada
nous indi idus o g ups al p océs de millo a.
8. Assumeix la necessi a d’un pla e olu iu pe a on a successi amen i pau-
la inamen els ine i ables p oblemes i con lic es que compo en un can i.
9. Assumeix que cap quan i a de coneixemen no p opo ciona à quali a
o al sob e l’acció que ha de desen olupa -se. El millo coneixemen ha
d’u ili za -se amb la consciència de la se a na u alesa p o isional, pa cial i
emp a i a.
10. Assumeix que el p opòsi onamen al és el can i de la cul u a ins i ucional.
Els can is i les inno acions pa cials s’han de ju ja a la is a del supo que
suposen en la di ecció del can i de la cul u a de o a la ins i ució.
En de ini i a, el can i educa iu ha de p o oca i acili a el pe eccio-
namen de la ins i ució i el desen olupamen indi idual, mi jançan la
ans o mació de la cul u a de l’escola i de la cul u a expe iencial dels agen s
implica s.
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 169
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 169
Les pe spec i es bàsiques en l’es udi de la cul u a o gani za i a suposen
posicionamen s di e en s espec e del can i de cul u a. Si enim en comp e el
p ime , que conside a la cul u a com una a iable, s’en én, segons Díez (1996),
que el can i no només és possible sinó desi jable. Els p o agonis es d’aques
can i són els di ec ius, que l’han de eali za so a una pe spec i a acional,
in encional, con olada i pe a la qual exis eixen una sè ie d’es a ègies e ec i-
es i p àc iques.
Pe aquells que es posicionen dins de la concepció que en én les o gani -
zacions com a cul u es, el can i ambé és possible (Díez, 1996), pe ò és un
p océs mol més len , ja que a ec a o s els aspec es de l’o gani zació i la se a
iden i a . És un p océs mol més di ícil de con ola i ges iona pe què supo-
sa la implicació de o s els memb es de l’o gani zació d’una mane a ac i a i
eal, no només de la di ecció com a p o agonis a i els memb es com a objec es
passius, a ès que la cul u a eme geix, segons aques a concepció, com un p o-
cés d’assignació compa ida de signi ica s a les expe iències col·lec i es.
Nosal es ens posicionem més en aques a segona concepció, ja que pen-
sem, al com assenyala González (1988: 188), que el can i en l’escola exigeix
no sols nous models de e , no es habili a s o conduc es di e en s de les habi-
uals, sinó ambé la c eació de nous signi ica s, nous models de pensa , de pe -
ceb e i de cons ui la eali a escola o, el que és el ma eix, la modi icació de
la cul u a escola exis en .
No o s els componen s de la cul u a ins i ucional són igualmen suscep ibles
de can ia o de se can ia s. S’ha di e encia en e componen s sag a s i com-
ponen s p o ans de la cul u a. Els p ime s són p àc icamen inal e ables, pe -
què cons i ueixen la base (no només acional sinó ambé so in i acional) de
la cul u a del g up, men e que els al es sí que són suscep ibles de se can ia s
amb l’assen imen i la pa icipació dels seus memb es. Els componen s sag a s
es de ineixen com a als en con aposició al caos. Amb eqüència es nod eixen
de emo s i acionals, de sen imen s di osos elaciona s amb la segu e a pe -
sonal o ins i ucional. Quan les cul u es són amenaçades gene en mecanismes
d’au ode ensa i supe i ència. Si l’a ac (so in els p ocessos d’inno ació són
is os com a als) e de o a, la eacció és una clausu a de ensi a i els compo-
nen s cul u als esde enen més ígids: la p òpia cul u a es con e eix en sím-
bol d’iden i a i oposició. Si el ep e de can i és in e n a la p òpia ins i ució, la
cul u a del cen e escla a en di e ses subcul u es: unes de complici a amb el
can i, unes al es de e i ada i unes al es de anca esis ència al can i. Aques-
a up u a comença un p océs de con lic e que o igina à una no a dis ibució
del pode i una eo gani zació de les es uc u es cul u als de la ins i ució (Ma -
ín Mo eno, 1989: 213-224).
5. El disseny del can i
L’o gani zació és un sis ema, i aques es man é en equilib i quan espon amb
con ínues adap acions als can is que es p odueixen en l’en o n i en els al es
sis emes que hi in lueixen. Així doncs, la no e a no és que una o gani zació can-
170 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 170
iï, sinó que aques can i sigui in encional i plani ica i, pe an , que els indi-
idus puguin a iba a eni algun con ol sob e el p océs.
Ga cía Eche a ia i Del Val Núñez (1993) c euen que una o gani zació ha
de eni ca àc e ins umen al, amb la inali a d’adap a les p òpies es uc u-
es a les si uacions can ian s. El p océs de can i ens obliga à a ixa -nos en
di e en s equisi s:
a) La necessi a de sos eni el p océs du an un pe íode de emps lla g. Pondy
(1983: 183) ens c ida l’a enció sob e el pe ill d’in en a o ça una solució
de inida massa a ia : conside a que un g au de p o isionali a i ambigüi a
en aques es adi és una necessi a pe què ingui lloc el can i onamen al.
b) La impo ància de la plani icació i el supo du an l’execució. Bennis i
al es (1969) iden i iquen es g ans en ocamen s al p oblema de posa en
p àc ica una idea inno ado a. En p ime lloc hi ha la coacció, basada en la
supe io i a o ins i o la o ça, un segon en ocamen és el ega eig i la mani-
pulació i, inalmen , la pe suasió aonada i l’a gumen lògic.
c) És necessa i cons ui delibe adamen la con inuació de la inno ació, ja
que, en cas con a i, les o ces na u als de desgas la po a ien a la desapa-
ició (Weindling i al es, 1987: 61). Això es po po a a e me especi i-
can el seu lloc en els plans d’es udi, les desc ipcions del lloc de eball i,
po se el més impo an , el p essupos , com ambé in en an assegu a que
exis eixen al es pe sones a disposició quan el pe sonal clau deixi el seu lloc.
Es ac a, doncs, de p omou e una cul u a dominan que pe me i in e -
p e acions uni o mes espec e del que es conside en conduc es adequades o
inadequades. Con é, pe ò, ac ua amb ce a cau ela quan es ac a d’incidi
en la cul u a d’un cen e.
La asca no és àcil, Muñoz i Roman (1989: 165) ja ens ad e eixen que
en o aques p océs de can i cul u al podem oba limi acions, com a a les
següen s:
1. No hi ha un en ocamen uni a i de la cul u a ni un aco d eò ic. La di e -
si a de concep es i eo ies sob e la cul u a di icul en l’elabo ació d’un ma c
comú pe emp end e l’es udi cul u al de l’o gani zació.
2. L’ambi alència dels símbols di icul a la se a in e p e ació. El símbol, d’una
banda, explica i dóna sen i , d’aques a mane a edueix la ince esa i l’am-
bigüi a , pe ò el símbol ambé po dis o siona i camu la .
3. L’es udi de la cul u a exigeix la col·labo ació dels di e en s memb es de
l’o gani zació i un ús adequa dels ins umen s d’anàlisi. Un es udi supe -
icial o un mal ús de les anàlisis cul u als po degene a en es e eo ips i p e-
judicis sense base.
4. El pe ill onamen al en la p àc ica de l’en ocamen p io i à iamen cul u-
al de l’o gani zació se ia dona una impo ància an g an a la cul u a de
la ins i ució que aques a es anqués a l’ex e io i op imís la llibe a pe so-
nal en l’in e io . Si bé sembla comp o a que una cul u a o a i es able
a a o eix simul àniamen la p oducció i la implicació del ac o humà,
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 171
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 171
esul a cohe en omen a la comuni a d’idees, alo s i símbols en l’o ga-
ni zació. Pe ò se ia inadequa c ea una cul u a independen , aïllada del
seu en o n cul u al, i abusiu in en a imposa coac i amen a o s i cada
un dels memb es de l’o gani zació aques es idees, aques s símbols i aques s
alo s, sense espec e pe la llibe a pe sonal.
Ellio (1990) ambé ens ad e eix sob e el p oblema bàsic al qual s’en on a
qualse ol inno ació cul u al des de dins: impo ència dels inno ado s a l’ho a
de des e -se dels alo s i les c eences onamen als inse i s en la cul u a que
olem can ia . En ce a mane a s’es à e e in a la cul u a indi idualis a que es
iu en els cen es escola s, ja que la endència al cel·lula isme que mos en
les nos es escoles és un dels alo s més a ela s en el p o esso a i es à eco-
negu com el pe ill més g eu que obs aculi za la implemen ació d’inno a-
cions:
Les inno acions cul u als so in no a iben a assumi les se es possibili a s
adicals, pe què po en com a èmo a massa de les assumpcions bàsiques de
l’an ic ègim. Els p o esso s in es igado s es eu an emp a s a acomoda -se a
les no mes de la cul u a p o essional de la pe ícia. (Ellio , 1990: 49)
El can i educa iu, diu Spa kes (1992), no és neu al, és un p océs a za-
ós, p olonga , di ícil i complex, que cada p o esso o p o esso a expe imen-
a d’una mane a mol pe sonal. D’una banda, depèn de ac o s ècnics, com el
g au de ealisme o aplicabili a de les p opos es i, de l’al a, de alo acions
subjacen s al ol an de l’es o ç exigi , a les ecompenses p omeses, a les epe -
cussions en el seu es a us p esen i a la se a posició o, en de ini i a, als judi-
cis nega ius o posi ius que, de o ma implíci a i explíci a, es an de la se a
p àc ica docen . En can i, no és ampoc unidimensional; la se a complexi a
p o oca que s’ac i in p ocessos de ensius mol di e sos, en e els quals hi cap
la simulació.
Les e apes del p océs del can i, segons Colom i al es (1991), pod ien esu-
mi -les en les següen s:
—E apa de descongelació, en la qual s’hau ia de despe a la mo i ació i a a-
o i que les pe sones s’in e essessin pel can i. Compo a, sens dub e, els seus
p oblemes, ja que en el ons es ac a d’una desp og amació d’hàbi s i ac i-
uds que, pe no ma gene al, es an mol a ela s, pe la qual cosa s’hau à
d’apo a segu e a psicològica. D’al a banda, és l’e apa en què cal oba
un líde del can i, el seu di ec o i esponsable.
—E apa p òpia del can i, en la qual s’hau an d’inclou e els nous alo s, les
no es no mes i in o macions. Tanma eix, s’aplica an els nous p ocessos de
uncionamen i la pe inen es uc u a d’ap enen a ge, plan ejan un con-
cep e de eball més g upal, més pa icipa iu, no an al ni ell de asques
com de p ojec es.
—E apa de econgelació, en la qual s’hau an d’anali za els esul a s i, al ma eix
emps, dona segu e a a la gen i e o ça les no es pau es de compo a-
men mi jançan les g a i icacions pe inen s.
172 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 172
Gla e (1993: 509-510) ambé p oposa es e apes, que, o i que són di e-
en s en els seus enuncia s, no es an gai e allunya s en la se a iloso ia inicial de
les e apes p oposades pe Colom:
—Iniciació: apo ació de no es idees i p àc iques i ece ca de supo ins i u-
cional pe a les no es idees.
—Execució: posada en ma xa de les no es idees.
—Ins i ucionali zació (o es abili zació): con e sió en no mes i eball u ina-
i del cen e educa iu, de o ma que es con e eixen en pa in eg al d’aques .
Pe la se a pa , Balles e (1996) a una p opos a d’in e enció mol més
conc e a, en la qual di e encia, al com mos em en el quad e 3, cinc ases:
diagnòs ic, plani icació, implemen ació, a aluació i ins i ucionali zació.
To i que es poden oba pa al·lelismes en les es apo acions, nosal es
a alem aques a úl ima opció, pe què inco po a, en elació amb les an e io s,
d’una mane a més explíci a, la ase de la plani icació i l’a aluació.
Com o ap enen a ge signi ica iu, el can i comença pe una p esa de cons-
ciència dels esquemes de conduc a i de pensamen que els memb es de l’o ga-
ni zació man enen; i pel plan ejamen de o ma coope a i a i c í ica dels nous
esquemes als quals es desi ja a iba , de mane a que els p opis memb es es cons-
i ueixen en els e i ables agen s de can i i u ili zen l’anàlisi i la in e p e ació de
la se a p àc ica o gani za i a com la p incipal ia de coneixemen .
Quines ci cums àncies in lueixen en els can is?, com ope en?
a) Es necessi en ci cums àncies ex e nes que ac i in el p océs de can i.
b) Ci cums àncies in e nes en l’o gani zació que pe me in els can is.
c) P essions conc e es amb les quals els indi idus o g ups busquen dona
solució a p oblemes o ci cums àncies sen ides com a als.
d) So in es necessi a à ambé un de onan que desencadeni el p océs de can i.
Podem oba cinc classes de de onan s: calami a s, opo uni a s, e olu-
cions in e nes i ex e nes i c isis de go e n (Co onel i al es, 1994).
Els plans d’acció que es desen olupin han de con empla no només la ges-
ió del can i, sinó, a més a més, de mane a p è ia, la implicació de les pe so-
nes en el p océs i l’es abili zació o consolidació dels can is en la cul u a de
l’o gani zació. Les implicacions dels líde s han de se consis en s i edundan s,
és a di , epe ides i cohe en s en e si. Només d’aques a mane a ind an p ou
impac e i se an assumides pe l’o gani zació, en la mesu a en què esponguin,
a més a més, a necessi a s col·lec i es.
La ma iu p oposada pe Balles e al quad e 3 pod ia se i de guia pe a la
e lexió sob e les accions que eque i à posa en ma xa un p océs de can i
cul u al en una o gani zació donada. Aques disseny només po desen olupa -
se a a és de la coope ació en e els p o esso s del cen e i la col·labo ació
d’agen s ex e ns. Això signi ica que és obe i cons uc iu, la qual cosa desca -
a la con eniència i la u ili a d’una p og amació al com s’en én des dels models
ecnològics. Malg a o , pe ò, és con enien l’ajuda de supo s que cen in la
e lexió i la discussió en g up.
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 173
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 173
174 Educa 27, 2000 Ca me A mengol Aspa ó
Quad e 3. P opos a d’in e enció en cen es educa ius pe a la implan ació d’inno a-
cions i mecanismes de millo a (Balles e : 1996: 55-58).
P opos a global d’in e enció en cen es educa ius pe a la implan ació d’inno acions i
mecanismes de millo a
DIAGNÒSTIC Coneixemen del con ex • De e mina l’o igen de la demanda. Impuls
Veu e i c ea d’ac uació ex e n o in e n.
condicions • Iden i ica la inali a úl ima de la inno ació:
can i de alo s, millo a del cu ículum,
desen olupamen p o essional, aspec es
o gani za ius…
• Rols i uncions de l’ajuda ex e na.
• Condicions del con ex :
— Elemen s ex e ns.
— Elemen s in e ns.
De ecció de necessi a s • Ca ego i zació i p io i zació.
De ecció d’obs acles en el • G au de mo i ació. Ac i uds (g au d’obe u a,
clima elacional pe a la lexibili a ).
implicació en la millo a • G au d’in eg ació en les elacions.
Resis ències • Dinàmica g upal en el eball.
• Capaci a pe acomoda -se a si uacions
d’ince esa.
• Ni ell de sin onia pe c ea isions compa ides.
• Exis ència de líde s amb capaci a de
dinami zació.
• Implicació i supo d’inicia i es.
•…
Iden i icació d’aspec es • G au d’e iciència dels p ocessos.
suscep ibles de millo a • Na u alesa dels con ingu s que con é millo a :
Diagnosi — Es uc u als.
— Ope a ius: àmbi acadèmic, de ges ió…
PLANIFICACIÓ Fo mulació dels objec ius • Acla imen i o mulació p ecisa dels
Dissenya de la millo a p oblemes i les dis uncions suscep ibles de millo a.
P océs de negociació • De inició de ols i uncions dels implica s.
C eació de consens • Aco da el p océs i els mecanismes
de pa icipació i con ol.
• C eació d’es uc u es adequades.
• Mobili zació de ecu sos necessa is.
• Tempo ali zació.
• Necessi a s de o mació.
• Valo ació del cos , del isc i de l’opo uni a
de la inno ació.
• Consigna el ipus d’es a ègies i d’ins umen s
més adien s amb els objec ius plan eja s.
Mecanismes d’in o mació • Elabo ació, dis ibució i e isió d’in o mes que
dels esul a s del p océs con inguin in o mació cla a del p océs segui
i dels aco ds p esos.
Pla d’ac uacions gene als • O gani zació de línies gene als d’ac uació.
i conc e es • De inició de la me odologia de eball.
• Conc eció del pla d’ac uacions:
— Accions pas a pas conc e es, iden i icables,
obse ables, ajus ades als objec ius.
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 174
La inno ació i el can i de cul u a o can i de cul u a i inno ació Educa 27, 2000 175
Quad e 3. (Con inuació).
P opos a global d’in e enció en cen es educa ius pe a la implan ació d’inno acions i
mecanismes de millo a
Plani icació logís ica pe po a -les
a e me.
Tempo ali zació.
• C i e is de lexibili a i adap abili a .
Pla del p océs de e isió • Disseny del p océs i dels ins umen s
de e isió:
— Recollida i anàlisi de dades.
— Elabo ació d’in o mes.
— Tempo ali zació.
• C i e is de lexibili a i adap abili a .
Pla del p océs d’a aluació • C i e is, empo ali zació, mecanismes...
Dis ibució de uncions • In eg a en el pla d’ac uacions.
i ols
Tempo ali zació • Fixació de e minis.
U ili zació dels ecu sos • Dis ibució i coo dinació.
IMPLEMENTACIÓ Desen olupamen del pla • Posada en ma xa de les accions: asques
Ac ua d’acció conc e es —equips especí ics— g ups empo als.
• Mobili zació de ecu sos.
Desen olupamen dels • Reali zació d’in o mes d’e icàcia o de
mecanismes de seguimen sugge imen s du an el desen olupamen .
i e isió • De ecció de di icul a s i p og essos.
• Posada en ma xa de mecanismes d’au o e isió
i e isió.
• Funcionamen de mecanismes de
e oalimen ació.
AVALUACIÓ In o me global de alo ació • Con ecció d’un in o me a aluado global
Ve i ica a pa i del pla d’obse ació i seguimen i els
in o mes p o inen s dels p ocessos de e isió.
• C í ica i e lexió sob e el p océs i la p àc ica.
De ecció de dis uncions • In e elació i in e dependència d’elemen s
que p o oquen les dis uncions de ec ades.
Rece ca d’al e na i es • Rece ca de solucions als p oblemes plan eja s.
• In oducció de modi icacions en el pla inicial.
pe al de co egi les dis uncions de ec ades.
INSTITUCIONA- Ru ini zació dels • Inco po a nous hàbi s i ècniques al clima
LITZACIÓ mecanismes es able s o gani za iu i elacional.
Inco po a
Aplicació en al es àmbi s • C eació de dinàmiques que empenyen cap
a l’adopció de no es es uc u es i nous pa ons
de compo amen .
Pe manència en el emps • Es ablimen de mecanismes de supo
i sos enimen .
• La millo a es man é pe damun de les pe sones
que la posa en en ma xa.
Inco po ació a la cul u a • Inco po ació de no es simbologies.
Educa 27 151-180 8/4/2001 14:25 Página 175
