Els incles his ò ics en e el Ma oc i
Espanya.
DOS PAÏSOS, UNA HISTÒRIA
Yann Ruz, Nil Mazón i Alessand o
Aiosa, dimec es 12 del 2025.
Uni e sidad de al-Qa awiyyin, Fes,
Ma oc.
El ey Don Pelayo en Co adonga,
Luis de Mad azo (1855).
Museo del P ado, Mad id.
Vincles en l’eix espai- emps: encon es i
desencon es
La elació que compa eixen Espanya i Ma oc no és casuali a , és una
elació c eada a pa i d’un lla g passa que essona di ec amen en la
mane a com pe cebem l’al e. Des de l’a ibada dels musulmans el 711 a la
península Ibè ica ins a la caiguda de G anada l’any 1492, al-Àndalus ou
l’espai en el qual la cul u a, el sabe , la llengua i la eligió e en compa i s en
un ambien de agili a polí ica. Una època que a deixa emp em a a la
iden i a de o s dos. Amb la Reconques a es a posa i a aques a
con i ència, pe ò el incle no es a enca del o , simplemen a can ia ,
con e in -se en eco d, nos àlgia i en alguns casos anco .
Amb l’expulsió dels mo iscos al segle XVII, una g an pa a busca e ugi al
Mag ib, enduen -se amb ells pa s de la se a an iga ida dins la península
Ibè ica. Aques a expulsió a man eni igen un pon in isible en e les dues
ibes del Medi e ani. Du an els segles pos e io s, amb el come ç i les
ensions pels encla amen s no d-a icans, els dos pobles an con inua
c ean una elació complexa de p oximi a i descon iança, a causa del eco d
que man enien de l’al e.
Al segle XX, un nou con lic e a eob i les e ides passades. La Gue a del
Ri (1921-1926) ou un con lic e que pe al Ma oc e a conside a com un
ac e he oic pe la llibe a , pe ò que pe Espanya e a una de o a ho o osa
que e ia l’o gull nacional. Aques con lic e ens mos a com la memò ia
his ò ica in lueix en les di isions, pe ò alho a se eix pe pode comp end e
els desaco ds en e pobles. La pe cepció de l’al e no neix en el momen
ac ual en el qual es p odueix l’encon e, neix amb segles de memò ia
compa ida: conques es, exilis, on e es i ideals que enca a a a de e minen
com ens eiem.
Mapa d’Al-Àndalus. Mapa del Ma oc.
Vincles en l’eix espai- emps: encon es i
desencon es
1. A els his ò iques ins a la Gue a del Ri
711–1492: Al-Àndalus → con i ència i in e can i cul u al.
1492–1609: Expulsió dels mo iscos → diàspo a i memò ia compa ida.
Segles XVII–XIX: Con ac es come cials i con lic es pe Ceu a i Melilla.
1921–1926: Gue a del Ri → o gull ma oquí / auma espanyol.
2. Eixos de e lexió
La memò ia col·lec i a és el il in isible que uneix els pobles.
Els encon es passa s condicionen la pe cepció p esen .
La his ò ia no només sepa a: ambé po o e i comp ensió.
3. Idea cen al
<Cap poble s’en én sense mi a -se en el mi all de la se a his ò ia
compa ida.=
Emba go de los mo iscos en el G ao de Valencia, Pe e
O omig (1616, Colección Bancaja.
O ien alisme, colonialisme i
pos colonialisme: el P o ec o a espanyol al
Ma oc
El p o ec o a espanyol al Ma oc es di ideix en 6 ases.
Fase 1: 1912 a 1918. Es ca ac e i za pels in en s de
paci icació, pe ò es a eu e a ec a pe in e essos
polí ics i econòmics.
Fase 2: 1920-1927. Iniciada pe Damaso Be engue com
a Al Comissiona inici de g ans ope acions mili a s i
paci icació o al del e i o i.
Fase 3: 1928 a 1932. Va se el p ime momen de pau,
que a suposa la in e enció de les o icines d’In e enció,
millo a an les zones u als ma oquis.
Fase 4: 1936 a 1939. Amb la gue a ci il l’exè ci
espanyol ho ap o i a pe en ena als solda s.
Fase 5: 1940 a 1945. Va se el pi jo momen econòmic
pel P o ec o a .
Fase 6: 1946 a 1956. És el millo momen d’Espanya al
Ma oc, g àcies a que l’economia a millo a jun amb la
polí ica in e nacional.
Mapa del P o ec o a espanyol
al Ma oc. Cen o Nacional de
In o mación Ca og á ica,1952.
Re e ències:
A, Gue a (2022). Las seis ases del
P o ec o ado español. El a o de Ceu a.
O ien alisme, colonialisme i
pos colonialisme: el P o ec o a espanyol al
Ma oc
El 1911, les opes espanyoles an ins al Ri o ien al pe
pode accedi a una zona mun anyosa, lide ada pe unes
ibus amb les quals l’exe ci espanyol a negocia sense
a iba a la iolència. Aques pe íode de paci icació a
du a ins que a a iba al pode la amília d’Abd-el-K im,
el 1921 a ha e -hi la ba alla d’Annual on l’exe ci
espanyol la a pe d e pe què an deixa el seu e i o i
desp o egi , això a p o oca que mol s solda s mo issin.
E idencia a una mala ges ió en el bàndol espanyol, qui
a in es iga aques e a se el gene al Juan Picasso.
Ima ge de la ba alla d’Annual du an
La Gue a del Ri . Es oba din e del
Llib e de Edua do Pe ez O iz,
18 meses de cau i e io. De Annual a
Mon e A ui . Mellila, 1923.
Re e éncies:
J.Bon ehi (2022). Els deli is espanyols al Ma oc.
His o ies d’Eu opa.
Tipologies de desplaçamen : ia ges d’anada
i o nada, ia ge s u isme, qui ia ja i qui
emig a legal/il·legalmen
T anspo legal
Ru es p incipals:
-Ma í imes: Algesi es ↔ Tànge → +5 milions de passa ge s/any
Fon : Au o idad Po ua ia Bahía de Algeci as (2024)
-Te es es: F on e es de Ceu a i Melilla (ús amilia , labo al i come cial).
-Aè ies: Connexions Mad id/Ba celona/Màlaga ↔ Casablanca/
Ma àqueix/Tànge .
Fluxos des aca s:
-Ope ació Pas de l’Es e : desenes de mile s de ma oquins o nen cada
es iu.
-Tu isme bidi eccional: Espanya = 2n país emisso cap al Ma oc; més
ma oquins isi en Andalusia i Ca alunya.
E ec e: Re o ça incles econòmics i cul u als, pe ò mos a desigual a s
en la llibe a de mo imen .
Po d’Algice as,
Andalusia.
Es e de Gib al a .
T anspo il·legal / i egula
Ru es p incipals:
-Medi e ani occiden al: no d del Ma oc → Andalusia.
-A làn ica: sud del Ma oc/Sàha a Occiden al → Illes Canà ies.
-Te es es: in en s d’en ada a Ceu a i Melilla.
Dades clau:
-Més del 40% de les a ibades i egula s (2024): pe sones ma oquines o
en ànsi pel país.
Fon : OIM, 2024
-Cen ena s de mo s anuals a les a essies ma í imes.
Fon : OIM – <Missing Mig an s=, 2024
Con ol i e ec es:
-Pa ulles mix es i igilància ecnològica.
→Reducció d’in en s, pe ò u es més lla gues i pe illoses.
Fon : Eu omedRigh s, 2024
La on e a és un espai iu
d’in e can i i desigual a :
Legal: Connexió econòmica i
u ís ica.
I egula : Rece ca d’opo uni a s i
supe i ència, so in amb isc
ex em.
Tipologies de desplaçamen : ia ges d’anada
i o nada, ia ge s u isme, qui ia ja i qui
emig a legal/il·legalmen
Mapa de les u es mig a ò ies legals i
i egula s en e Espanya i el Ma oc.
Aques anzine anali za els incles his ò ics i cul u als en e Espanya i
el Ma oc, dos e i o is uni s pe una elació complexa que combina
coope ació, dependència i memò ia compa ida. A a és d’un
eco egu que abas a des de l’època colonial ins a les dinàmiques
con empo ànies de mig ació i mobili a , s’explo en les múl iples o mes
d’encon e i desencon e que han de ini les se es in e accions.
L’ob a pa eix d’una e lexió sob e la mane a en què el emps i la
memò ia col·lec i a condicionen la pe cepció de l’al e, o inculan els
p ocessos his ò ics, com el p o ec o a espanyol al Ma oc o la gue a
del Ri , amb les eali a s ac uals de on e a, u isme i desplaçamen .
Amb una mi ada c í ica i in e disciplinà ia, el anzine p oposa
comp end e les elacions hispanoma oquines com un espai dinàmic
de ans o mació cons an , on el passa colonial i el p esen globali za
s’en ellacen pe con igu a no es o mes de con i ència, iden i a i
in e can i.
Aques anzin és esul a de eball de co-c eació pe
es udian s de l’assigna u a de Geog a ia Humana del
G au d’Humani a s de la Uni e si a Pompeu Fab a (cu s
2025/26): Més in o en aques codi QR:
Publicació amb llicència C ea i e
Commons Reconeixemen -
Compa i Igual (CC-BY-SA)
Re e ències.
Mapa d’Al-Andalus Mapa de la Reconques a Espanyola
Mapa del P o ec o a espanyol al
Ma oc
Mapa de la ma xa Ve da de l’exè ci
espanyol al Saha a
