ARXIUS
de
I'Esc.
d'Agnc.
de
Ba celona
LLICÓ INAUGURAL DEL CURS
198 1- 1982
ESCOLA
UNIVERSITARIA
D'ENGINYERIA
TECNICA
AGRÍCOLA
DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA
P o esso ponen : ANTONI ALMIRALL ANDREU
RESUM
Es ac a de la llicó inaugu al del Cu s
1981-82, en la qual es pa la del p océs his-
o ic i de l'e olució de 1'Escola d1Ag icul u-
a de Ba celona, des dels inicis o es ablimen ,
l'any 1784, del Ja di Bo anic, c ea pel Ma -
ques de Ciu adilla, com a p ime a escola pe
a l'es udi de la Bo anica a Ba celona, i les
successi es ans o macions, amb c eació de
no es es uc u es i els seus co esponen s
plans d'es udis, d'aco d amb les necessi a s
de l'ag icul u a de cada momen .
Aques a e olució no semp e, segu amen ,
ha es a la més ence ada, pe o ha ana així:
l'any 1854, el Ja dí Bo anic se subs i ueix pe
una G anja Expe imen al, que es con e eix
en ((Escuela O icial de Pe i os Ag ícolas))
l'any 1888, en Escola Supe io d1Ag icul u-
a de Ba celona l'any 19 1 1, i que pe sis eix
ins als nos es dies, can ian de locals i ins
i o de Ti ulació Academica, essen l'ac ual
la dlEscola Uni e si a ia dlEnginye ia Tec-
nica Ag ícola de Ba celona.
En aques momen , s'hi impa eixen es
especiali a s de la ca e a d'Enginye Tecnic
Ag icola, que són les d'Ag opecua ies,
d'Ho o u icul u a i Ja dine ia
i
la d'Indús-
ies.
Es na en les icissi uds de llEscola en el
anscu s dels anys, p omogudes pe les di-
e en s si uacions economiques, i inalmen
es a un sugge imen mol pe sonal, pensa
pe al bon uncionamen de 1'Escola.
8
ARXIUS
de
I'E c.
d'Ag ic. de
Ba celona
RESUMEN
Se a a de la lección inaugu al del Cu so
1891-82, en la que se habla del p oceso his-
ó ico y la e olución de la Escuela de Ag i-
cul u a de Ba celona, desde los inicios o es-
ablecimien o, en al año 1784, del Ja din Bo-
ánico c eado po el Ma ques de Ciu adilla,
como p ime a escuela pa a el es udio de la
Bo ánica en Ba celona, y las sucesi as ans-
o maciones, con c eación de nue as es uc-
u as y sus co espondien es planes de es u-
dio, de acue do con las necesidades de la
ag icul u a en cada momen o.
Es a e olución, no siemp e, segu amen e, ha
sido la más ace ada, pe o ha ido así: el año
1854 el Ja dín Bo ánico se sus i uye po una
G anja Modelo Expe imen al, que se con-
ie e en ((Escuela O icial de Pe i os Ag í-
colas)) el año 1888, en Escuela Supe io de
Ag icul u a de Ba celona el año 191
1,
y
que
pe sis e has a nues os días, cambiando de
locales y 5as a de Ti ulaciones Académicas,
siendo la ac ual la de Escuela Uni e si a ia
de Ingenie ía Técnica Ag ícola de Ba -
celona.
En es e momen o, se impa en es espe-
cialidades de la ca e a de Ingenie o Técni-
co Ag ícola, que son las de Ag opecua ias,
de Ho i u icul u a y Ja dine ía y la de
Indus ias.
Se na an las icisi udes de la Escuela en
el anscu so de los años, ocasionadas po
las di e en es si uaciones socio-económicas,
y inalmen e se hace una suge encia muy pe -
sonal, pensando en el buen uncionamien o
de la Escuela.
SUMMARY
This is he inaugu al lec u e o he acade-
mic yea 1981-82 which p esen s he his o i-
cal p og ess and e olu ion o he College o
Ag icul u e in Ba celona om i s beginnings
in 1784 when he Ma quis o Ciu adilla
ounded he Bo anical Ga dens as he i s
school o Bo any in Ba celona. I hen goes
on o desc ibe he successi e de elopmen s
ha ook place in he school, such as he
c ea ion o new s uc u es oge he wi h hei
co esponding syllabuses, in acco dance wi h
he a ying needs in he ield o ag icul u e.
The e olu ion o he school -e en i no
always success ul- was as ollows: In 1854
he Bo anical Ga dens we e con e ed in o
an Expe imen al Fa m, which, in u n, be-
canie he ((O icial College o Ag icul u al
Enginee s)) (((Escuela O icial de Pe i os
Ag ícolas)))
in 1888. Subsequen ly, in 191 1,
i was he Uni e si y College o Ag icul u e
in Ba celona (Escola Supe io d'Ag icul u-
a de Ba celona), and has con inued up o
he p esen , in spi e o unde going changes
in loca ion, and e en in name, which is now
Uni e si y College o Ag icul u al Enginee-
ing (Escola Uni e si a ia d'Enginye ia Tec-
nica Ag ícola) in Ba celona.
Nowadays s uden s eading o he deg ee
o Ag icul u al Enginee (Enginye Tkcnic
Ag ícola) can specialize in one o he h ee
cou ses o e ed hem: C op and Li es ock
Fa ming (Ag opecua ies), Ho icul u e and
Ga dening (Ho o u icul u a
i
Ja dine ia)
o Ag icul u al Indus ies (Indús ies).
The changes in o une o he College,
b oug h abou by social and economic in-
ARXIUS
de
I'Esc.
d'Agnc.
de
Ba celona
9
luences, a e aced h oughou he yea s. Fi- o wa d wi h a iew o p omo ing he
nally, some e y pe sonal sugges ions a e pu s noo h unning o he College.
ALGUNS COMENTARIS SOBRE LA
HISTORIA
DE LA NOSTRA ESCOLA
1
SUGGERIMENTS PER AL FUTUR
I1.lus íssi ns S s., senyo es, senyo s, com-
panys
i
a nics o s.
Quan el nos e Di ec o em comunica que
enguany e n co esponia di la Ili~ó inaugu-
al del cu s 1981-82, aig pensa que, ap o-
i an que aques any en a 70 de la c eació
de 1'Escola Supe io d'Ag icul u a, podia
pa la sob e 1'Escola de la Dipu acio de Ba -
celona, a a adsc i a a la Uni e si a Poli ec-
nica,
i
d'algunes expe iencies o i encies dels
anys passa s en aques es aules.
Alesho es aig pensa que el meu únic me-
i pe pode - os di igi la pa aula en aques
nomen e a se el p o esso amb mes anys
de dedicacio a 1'Escola
i
que enca a no ha-
ia ingu ocasió de dona la lli~o inaugu al,
i
aig accep a la p opos a de e una mica
d'his o ia, pensan que la ne a e e ania po-
dia se p o i osa.
Con esso que pa la a ui da an os e de
I'Escola d'Ag icul u a de la Dipu ació de
Ba celona, en un o
jus , no és una eina a-
cil,
i
sob e o no és una asca que ingui la
me a de inida
i
els ecu sos ma ca s. Pe que
cadascú de nosal es man é, a la se a mane-
a, unes ima ges
i
uns concep es del que ha
es a , és i ha d'ésse I'Escola.
És na u al que o s osal es espe eu de mi
uns mo s que sa is acin
i
co obo in el os-
e concep e pa icula de l'Escola, pe o pe
a mi, aixo es impossible. Pe ne eu-me,
doncs, que l'ac e d'a ui no l'en oqui com un
ac e de c í ica, sinó més a ia com un ac e
d'e usió, i la llicó, més que un elemen
d'analisi ingui a ep esen a un elemen de
sin esi.
Jo així ho en enc i, pe an , pe doneu que
no hagi busca en e nig de o a la pape as-
sa acumulada en mes de
35
anys d'exe cici
de la ca e a
i
mes de
25
de dedicació a
aques a Escola algun ema que os in e es-
san , sob e con eus o alguna expe iencia po -
ada a e me da e a nen , o sob e algun e-
ma ecnic conc e , i, en can i, em llenci a
pa la - os de coses apa en men in anscen-
den s, nol discu ibles, pe o que sense anim
de polemica us exposa é amb o a since i a
i
so a el meu únic pun de is a de p o esso
i de pages.
No penso e la his o ia de I'Escola
d'Ag icul u a de Ba celona, ni puc e -la en
una Ilicó, ni ampoc la pe i a his o ia dels
anys iscu s en ella. Se ia mol Ila g,
i
jo, a
mes, no inc acul a s li e a ies pe e -ho;
al es ho han e o ho poden e nillo . Em
limi a é a dona una ullada e ospec i a dels
e s o de les da es senyalades dels cen es do-
cen s ag a is, p edecesso s de la me a expe-
iencia pe sonal i, inalmen , les i encies
i
alguns sugge imen s que com a e11 p o es-
sional em pe me eu que aci.
Segons el nos e company Epi ani de Fo -
uny, I'ensenyamen de l'ag icul u a a Ba -
celona comen@ I'any 1784, amb la c eació
d'un Ja dí Bo anic, pel Ma ques de Ciu a-
dilla, als ol an s de l'església de San Pau,
o a de les nu alles de la ciu a
i
seguin la
moda de l'epoca, cedí al Vice-p esiden
i
p o-
esso s del Reial Col.legi de Ci u gia de Ba -
ARXIUS
de
I'Esc.
d'Ag ic.
de
Ba celona
celona unes ho es, pe que a pe pe u'i a se -
issin de Ja dí Públic, des ina a I'ensenyan-
qa g a ui a de la Bo anica. Si no ou ben bé
una escola d'ag icul u a, si que podem di
que a dona pas a la c eació d'aques a,
quan la ciu a a c éixe
i
el ja dí a comen-
qa a e nosa.
Pe me eu-me de e un pe i incís. To s sa-
bem que aquells mo imen s cul u als dels
quals es ic pa lan
i
els que con inua é ela-
an enen uns caps isibles que els p o-
mouen, pe o no malmen aques s caps son
mogu s pe la socie a . No són e s isola s,
i
en aques cas conc e ou I'e olució de
I'ag icul u a del nos e país, I'explosió de-
mog a ica, les necessi a s no es pe causa de
la pe dua d'unes colonies. e c. La his o ia
ja la coneixem: I'ag icul u a necessi a
ap o i a -se de les no es conques es de la
ciencia, no es a ie a s, adobs mine als i qui-
mics, de ensa i osani a ia, a ades
i
al es
eines que e oluciona en les o mes de con-
eu. Aixo éu que la gen sen ís la necessi a
d'uns coneixemen s especials i, po se sense
adona -se'n o en els ma eixos diguem-ne
con eado s, ag icul o s o pagesos els qui
p omogue en aques a eali a .
E ec i amen , passa s 70 anys, o sigui
I'any 1854, un successo del di ma ques, el
Ma ques de Sen mena , a p omou e el as-
lla del Ja dí Bo anic a una inca a la o a
de la ila de G acia, anomenada To e d'en
Pla,
i
la c eació d'una G anja Model Expe-
imenal,
i
ou lla o s quan hi p engué pa
ac i a la Dipu ació P o incial,
i
amb 1'Ajun-
amen de Ba celona a en mun a aques a
g anja. Com a anecdo a cu iosa, la col.la-
bo ació economica d'aques es en i a s ou la
següen : la Dipu ació hi apo a 20.000 als;
I'Ajun amen , 10.000 als,
i
el Maques de
Sen mena , 9.000 als.
Aques cen e sembla que unciona be,
pe que al cap de qua e anys s'amplia la e-
a de con eu
i
s'acaba I'edi ici cen al
i
I'alumna hi eballa a ac i amen .
La Dipu ació po a a ja la inicia i a
i
així
ho econeix el Go e n d'Espanya quan, I'any
1870,
li
dona o es les acul a s: «En is a
de la e icacia y celo pues o po ella, le cede
odos los de echos y acul ades que enía o
podía ene , pa a la mejo ealización de los
ines a que la G anja había sido des inada)).
L'any 1888, la Dipu ació demana al Go-
e n que s'ins al-les a la G anja una de les
escoles que s'acaba a de c ea ,
i
el dia 7
d'agos de 1890 s'hi a es abli l'«Escuela
O icial de Pe i os Ag ícolas)), de ida an
cu a que I'any 1893 ou sup imida i lla o s
la Dipu ació demana
-i
se li concedí- la
con inuació dels es udis inicia s, amb el nom
d'«Escuela Lib e de Pe i os y Capa aces
Ag ícolas)), acul ada pe expedi el i o1 de
Pe i
i
de Capa aq sense ca ac e o icial.
Aques nou pe íode, que du a 17 anys, a
eni , I'any 1898, un pe i can i, que suposo
que només a ec a el nom de I'Escola, que
passa a di -se «Escuela P o incial de Ag i-
cul u a)). Alesho es ja impa ia una ensen-
yanqa més acu ada
i
més ecnica, pe o de o-
a mane a que ins
i
o algun cu s a sub-
sis i g acies al Di ec o , senyo He mene-
gildo Co ía,
i
a un pa ell de p o esso s més.
Finalmen , ou liquidada I'any 19 1 1, el ma-
e ial ou desp és in en a ia
i
asllada al
nou edi ici de la ab ica Ba lló, on es p o-
jec a a la ins al-lació de ll«Escola Supe io
dlAg icul u a» que s'acaba a de c ea .
Aques a no a e apa a ésse coneguda pel
públic en gene al, en se publicada a la p em-
sa de I'agos de 191 1 la no ícia que deia així:
«La Dipu ación de Ba celona ha ap obado
un plan comple o y el co espondien e p e-
supues o pa a la o ganización de una Escue-
la Supe io de Ag icul u a, a la al u a de lo
que exigen las ci cuns ancias ac uales, con
el cuad o comple o de asigna u as y un bien
e ibuido p o eso ado, e c.)),
i
inalmen
acaba dien que I'escola con e i a el í ol de
g au elemen al de Tecnic Ag ícola, un g au
Supe io d'Enginye Ag ícola
i
un g au com-
.ARXIUS
de
1'Esc.
d'Ag ic. de Ba celona
11
plemen a i de P o esso d'Ag icul u a.
La Dipu ació P o incial e a p esidida en
aquell momen pel senyo En ic P a de la
Riba, que ou pos e io men el p esiden de
la Mancomuni a de Ca alunya,
i
I'Escola
e a di igida pel senyo Manuel Ra en ós;
c ec que no cal di que e en un pa ell d'ho-
mes que eien la eina ben e a. Aixo no obs-
an ,
i
malg a la g an quali a de les assig-
na u es p og amades
i
de la ca ego ia del
p o esso a , no s'aconseguí del Go e n Cen-
al el econeixemen o icial de la i ula i a .
Aixo no ou obs acle pe que la p epa a-
ció de I'alumna os bona,
i
I'escola adqui í
un g an p es igi, de mane a que a Ca alun-
ya es alo a a
i
es econeixia el í ol degu-
damen .
A pa i de I'any 1939 comen~a una no a
e apa en que, malau adamen , 1'Escola Su-
pe io d'Ag icul u a a es a ma ginada i,
en e al es coses, c ec que en aquell momen
la manca de i ula i a o icial li éu mol de
mal.
En aques cen e es comenca de dona ,
amb un nou p og ama d'assigna u es, el í-
ol de «Pe i o Ag ícola)), que acul a a al i-
ula pe a I'exe cici d'aques a ca e a en
I'ambi es a al, i en se í ol econegu o i-
cialmen , a in e esa més a la gen . Mal-
g a que I'escola es i ula a de ((Pe i os Ag í-
colas y Supe io de Ag icul u a de Ba celo-
na», ningú no con inua a els es udis supe-
io ~,
i
com que ampoc no es podien con i-
nua aquí els es udis supe io s o icials, ens
oba em da an d'una si uació conc e a
i
i e e sible ins als nos es dies.
Els p og ames de les ma e ies docen s de
la ca e a els ixa I'Escola Cen al de Ma-
d id,
i
o en can ia s, I'any 1957, en c ea -
se les p ime es especiali a s pe a aques a ca -
e a, ins a I'any
1964,
que so i en un can-
i
mes subs ancial, quan es can ia la i ula-
i a de «Pe i o Ag ícola)) pe la d'((1ngenie-
o Técnico Ag ícola)), c ean -se es especia-
li a s di e en s. En aquell momen , en I'am-
bi es a al, es olia dona , si mes no o i-
cialmen ,
un
ni el1 supe io
i
una indepen-
dencia o au onomia p o essional als nous i-
ula s. Aques a idea a la nos a escola s'ha-
ia man ingu semp e,
i
c ec que la majo ia
de p o esso s han p ocu a dona semp e
I'ensenyamen que s'ha c egu més adequa
en aques sen i ,
i
amb més o menys ence
s'ha aconsegiii i a enda an , malg a les
di icul a s docen s, economiques
i
de o a
niena, pe al que els i ula s se sen issin, al-
menys en una majo ia, gen capaci ada en
el seu camp ecnic.
Ac ualmen , la ca e a d'Enginye Tecnic
Ag ícola, amb les es especili a s d'Ag ope-
cua ies, d'Ho o u icul u a
i
Ja dine ia
i
la
d'Indús ies Ag a ies, con inua impa in un
í ol anomena de g au mi ja. C ec que cal
cen a el nos e pensamen en aques e .
A I'Escola, malg a les múl iples
i
ei e-
ades ei indicacions que ha ana en al lla g
dels seus se an a anys d'his o ia, enca a no
se li ha e jus ícia concedin -li de pode a o -
ga el í ol d'Enginye Ag onom.
Si més no, ins a I'any 1939 s'ha ia pogu
impa i I'ensenyamen supe io , amb i u-
lacio d'Enginye Ag ícola, enca a que no os
homologada pe I'Adminis ació Cen al.
No Es el meu objec iu en a en discussió
sob e aques ema, pe o jo, a més d'es a
pe sonalmen con encu que es quelcom que
de mane a no mal
i
Iogica ens pe oca, no
podia silencia -ho, ja que és en el sen inien
de o a I'Escola. Reco do que en la
IlicÓ
inaugu al del cu s 1978-79, el nos e p es i-
gió~ company Vida1 Ba aque anibé insis-
ia en la con eniencia de epa a aques
g euge.
Pe o, cen an -nos en el e eal, pa leni
una niica del que s'ha e
i
una mica del que
es po e , insis eixo, semp e so a el nieu
pun de is a pe sonalíssim,
i
mi an , al com
diu el p o eso Pa e a, de eni una isió
niés enca ada al u u que no pas de ca a al
passa .

I?
--
Pe aixo, ull ap o i a I'a inen esa pe
di - os que s'ha d'ap o i a de mane a
adien I'expe iencia dels p o esso s ja g ans,
que en alguns casos po ésse mol aluosa,
pe o po se dedican -los a la di ecció de e-
balls de Final de Ca e a, a la coo dinació
d'alguns semina is, e c., més que obligan -
los a a on a la du a asca de les classes quo-
idianes en cu sos nomb osos, pe que ben
so in pe a ells és mes impo an el passa
que el u u ,
i
ins
i
o que el p escn ,
i
aixo
pod ia se poc es i nula pe a I'alumna .
Que ha passa aques anys enda e a? Jo
c ec que, en p incipi, els p o esso s d'aques-
a escola -que la majo pa p ocedien de
1'Escola Tecnica Supe io d'Ag icul u a, els
Angel
i
Genís, Fon
i
Que , O iol Angue a,
Omedes, Ba dia, Ma ons, Llobe , Ga cía del
Cid, Co omines, Poli , Ba alle
i
an s d'al-
es, que mol s de osal es heu conegu
i
co-
neixeu
i
sabeu que no es po dub a de la se-
a e icacia- an conside a que s'ha ia de
dona , pe al de pode ap o a els alumnes,
un p og ama o icial, pe o la majo ia d'alum-
nes p ocedien del camp
i
pensa en o na al
camp, de niane a que I'ensenyamen es a
p og ama en aques sen i : la o mació de
la pe sonali a de l'alumne de ca a a la ea-
li a del camp en aquel1 momen ,
i
c ec que
el esul a a se mol e icien , pe que, en-
ca a que en oposi a -poso pe exemple-
es pogués conside a en in e o i a de con-
dicions en els p ime s momen s de p epa a
els enies, a la Ila ga, o sigui en el anscu s
de les p o es, se
li
no a a la p epa ació eal
de ca a a I'ag icul u a,
i
aixo dona a esul-
a s niol posi ius.
Pos e io nien , anib la inguda de nies es-
udian s de p ocedencia ciu adana, es an
h i c de p end c niesu es pe al de millo-
a les p ac iques del camp, pe que els al-
a a
cl
con ac e anib la e a,
i
s'o gani za-
en unes es ades a la G anja de Caldes d'un
iiics cada cu s, en les quals els p o esso s
a ia en pe o n cada dia a inipa i les clas-
ARXILS
de
I'Esc.
d'Ag ic. de Ba celona
ses sob e el e eny. Aixo es a ha e de
deixa co e , pe excés d'alumna ,
i
Ila o s
es a p odui el pa en esi, po se massa Ila g,
en que I'ensenyamen a ésse mes eo ic que
p ac ic
i
en que la majo ia de p o esso s, a
pi desccbe , eien les p ac iques que podien
de labo a o i amb les es es de ma e ial que
queda en,
i
isi a en inques
i
explo acions
més o menys modeliques del nos e país
i
de
l'es ange . De o a mane a, jo com a p o-
esional que ia jo bas an
i
e obo com-
panys ex-alumnes de les més di e ses p onio-
cions, c ec que n'hi ha un bon nomb e que
són o gull pe a I'escola,
i
penso que si al-
guns han sob esso i
i
d'al es es de ensen
p ou sa is ac o iamen en els di e en ns am-
bien s de la ida p o essional, és p o a de
I'al a p epa ació
i
en uasiasnie del p o esso-
a que, malg a la manca de mi jans, a
con inua enda an es oicamen .
L'Ag icul u a de o el món ha e olucio-
na niol íssim,
i
la del nos e país anibe,
i
en aques a e olució hi han es a p esen s els
homes so gi s de la nos a Escola. Passeu e-
is a, si us plau, a mol es de les explo acions
capda an e es de la nos a e a, enniig dels
g ups de pagesos que su en a eu e coses
no es, comunicacions de o es menes en e-
is es
i
pe iodics, con e encies, obades, e c.
Enca a que aques es inguin mol es egades
un cai e p opagandis ic, jo he is
-i
mol s
ho poden co obo a - que I'espe i ecnic,
p o essional, depassa a mol l'espe i conie -
cial. La gen que din e de les g ans o pe i-
es enip eses han llui a o llui en pe dona
una inia ge digna
i
se iosa a l'ag icul o són,
digueni-ne, dels nos es. Tanibé ho han es-
a alguns unciona is de I'Adminis aciÓ,
que ens han denios a que, en aques canip,
es po a iba a pensa i a e coses posi i-
es.
1
els heni oba p omo en nio inien s
coope a i is es, assaigs, expe iencies, e c.
Ja sé anibe que hi ha gen del nos e ni-
ell que s'ha oba us ada
i
c eu que quan
a en a a I'escola l'enganya en, c eien que
ARXIUS
de
I'E c.
d'Agnc. de
Ba celona
-
17
pod ia a iba a eni al es pos ibili a s.
Aixo es ce .
Ac ualmen , pel que a a I'escola, la si ua-
ció ha can ia bas an , hi ha en a saba no-
.a
i
s'han e o ma labo a o is, s'han c ea
canips expe imen als, hi e nacles, podem
o na a la G anja de Caldes amb mes Ili-
be a d'acció, enim en i a s que col.labo-
en de mane a e icien ,
i
o aixo c ec que
és un bon pas. Ja sé que es millo able
i
que
cal con inua millo an -ho; no podem epi-
ca les campanes, pe o c ec que hem inicia
un bon camí
i
que hem de con inua -10, si
olem a o ga a aques a escola el p es igi que
es me eix.
En els Úl ims anys, hi ha dues i es i npo -
an s d'aques bon camí. En p ime Iloc,
I'any
1976,
es a e I'adsc ipció de I'Escola
a la Uni e si a Poli ecnica. Aixo ha supo-
sa un impo an supo academic, ecnic
i
cien í ic, que ja comen a a dona els seus
ui s. En segon Iloc, la ecen con e sió del
nos e Cen e en una Fundació Pública.
Aques e ol di que, si be seguim depe-
nen economicamen de la Dipu ació, la ges-
io
i
I'adminis ació poden ésse més agils.
La Fundació es egida pe un Pa ona , del
qual o s espe em mol .
Abans d'acaba , old ia, si m'ho pe ne-
eu, exposa les me es idees sob e l'a eni
de l'ensenyanca ag a ia d'aques a escola,
que heni ana desc i in en aques a ul ima
pa .
To i que ambé cal pensa que els nos es
ecnics poden ana a eu del país
i
ins
i
o
o a de les nos es on e es. sense mou e'ns
de casa nos a, enim ag icul u a de ipus ex-
ensiu, amade , mix , uc icola, indus ial,
amb una gamma amplissima en la b anca ali-
men a ia,
i
con eus in ensius ins al g au mes
so is ica ,
i
no hem d'oblida que cada dia
són mes necessa ies I'expe imen ació, I'as-
saig i la ece ca. En di e sos labo a o is de
la casa, en els camps expe imen als de Cal-
des, la Fo esa, To ebonica
i
d'al es,
p o esso s, g adua s
i
alunines es an po an
a e me espe imen acions mol dignes
i
ins
i
o se ioses in~ss ipacions, algunes de les
quals han es a econegudes
i
p emiades pe
di .e sos o ganismes, com I'lns i u d'Es u-
dis Ca alans,
I.N.I.A.,
e c. Independen -
men del Depa amen de Biologia, que a
ésse c ea pel Rec o a , pe l'ex-di ec o D .
Puxal, on es eali za en esis doc o als
i
s'ini-
cia en impo an s eballs de ece ca, aques a
asca con inua en els nos es dies als labo a-
o is de di e ses a ees. Aques es ac i i a s no
són més que un in en espon ani de ccupe-
acio de la se iosa ac i i a docen
i
de e-
ce ca que a en du a e me les an igues ca-
ed es de Zoo ecnia, Gene ica, Pomologia,
e c.,
i
ins i u s com el de Mecanica Ag ícola
i
de Sols, abans de
1939,
a la nos a escola.
Pe pode cob i o s aques s camps, és in-
dispensable con inua el camí inicia , de mi-
llo a
i
ele a el ni ell ecnolbgic, amb un o-
namen de ma e ies basiques que, enca a que
no ag adin a l'alumna , en I'exe cici dia i de
la p o essió hem conlp o a que són indis-
pensables, ins
i
o pe a ajuda a esold e
alguns p oblemes de nieno impo ancia que
se'ns plan egen so in , a pa que cal sabe
in ep e a el que els especialis es ens donen
pe a la se a aplicació ecnica. Aixo sense e-
ni en comp e que abans de so i de I'esco-
la hi ha mol es assigna u es d'aplicació o Pc-
niques que exigeixen aques ipus de p epa-
ació,
i
sob e o conside an que di es assig-
na u es s'o ien en de ca a al que s'es udia a
po e io men .
Enguany, s'han hagu de p end e unes
mesu es que no ag aden a ningú, pe a li ni-
a el nomb e d'alumnes, a i d'aconsegui
el que acabo d'exposa . Si la manca d'espai
i
de ma e ials docen s són un impedimen pe
a assoli l'ensenyanca adequada, no queda-
a cap nles eniei que con in12a amb aques-
es p o es; no és la nos a escola la que ha
de esold e aques p oblema d'excés d'es u-
dian s, que pe al a pa c ec impo an-
ARXIUS
de
I'Esc.
d'Ag ic.
de
Ba celona
issim de se ingu en comp e pe pa de
1'
Adminis acio.
Cada u de nosal es, di ec ius, p o esso s
i
alumnes, ens hem de consciencia que si o-
lem aconsegui els ni ells ecnics capacos de
esold e els p oblemes de la nos a a iada
ag icul u a en cada una de les especiali a s,
s'ha de dona I'em asi necessa ia pe que
I'alumne a ibi a un coneixemen de la ea-
li a del camp, pe que la in ensi a en el co-
neixemen d'una de e minada especiali a no
es po aconsegui mai din e d'una escola.
L'expe o el sa i, si oleu, es o ma amb
mol s anys d'es udi
i
expe iencia, pe o sí que
s'ha de p ocu a que els alumnes su in
d'aqui amb una idea del que es po e al
camp,
i
sob e o pe que cada u pugui
encamina -se cap el medi on es pugui oba
més in eg a . Sense oba -s'hi a gus , no es
possible desen olupa -se
bé
en cap ac i i a
humana, pe o en I'ag icul u a enca a menys.
Malg a el que diguin els p o e es de o n es-
pec e de les g ans possibili a s que é I'ag i-
cul u a, «pe que en el am alimen a i, si no
ens espa ilem, d'aqui a pocs anys passa em
niol a gana, i que I'ag icul u a és l'ac i i a
del u u; ...
D,
aixo ja a diguem que
50
anys
-que e
i
e és mig segle- que ho sen o
a di ,
i
I'ag icul u a, a eu del món, és I'ac-
i i a humana indispensable, pe o ambé la
mes pob a. No ho dic pe desanima ningú,
pe que si jo o nés a néixe o na ia a in en-
a e de pages,
i
les possibili a s de eli za -
se exis eixen, pe o llui an
i
po an una i-
da mol du a.
Pe aixo, c ec que ambé o a con enien
que a I'ho a de selecciona o de con ac a
el p o esso a es inguessin en comp e, si no
en o es les ma e ies, almenys en les més ec-
niques p incipalmen , les expe iencies de
camp
i
pageses dels concu san s, pe que
I'ambien que es espi i a I'escola sigui eal-
men el que es espi a en els nos es camps,
en les i es, es ables, pa cs de maquina ia,
hi e nacles, e c., al com e a adicional
en aques a casa. Dic e a,
i
ambé és, ja que
alguns enginye s ag onoms
-i
pe doneu la
ani a -, la majo ia de pe i s i enginye s
ecnics ag ícoles I'hi con inuem donan ,
i
aixo és oname i al pe a
un
Escola d'Ag i-
cul u a. Aixo, p ecisamen , a se el que a
dona aquel1 p es igi a la majo pa d'en-
ginye s que so i en de 1'Escola Supe io
d'Ag icul u a, els noms dels quals hono eni
en aques a ensenya.